|
|
|
Anar a: [ Vie ] [ Vil ] [ Vila, J ] [ Vila d ] [ Vila i C ] [ Vila i Fi ] Al que sigui malcarat si te li gires d'esquena no li has de veure el posat. (Caterina Albert i Paradís) 1 CATALUNYA - MUNICIPI
2 CATALUNYA - HISTÒRIA Viella (Vall d'Aran) Antic terçó i batllia, que comprenia la part mitjana de la comarca, amb els llocs de Viella, Gausac, Casau, Betrèn, Escunyau, Casarill, Vilac, Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Vila i Arròs. Més tard se subdividi en els terçons (o sesterçons) de Castièro (o sesterçó de Viella) i de Marcatòsa. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Viella, hospital de (Viella, Vall d'Aran) Veure> Sant Nicolau dels Portells, hospital de. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Viella, port de (Viella, Vall d'Aran) Pas (2.435 m alt) del Pirineu axial, que enllaça el vessant atlàntic amb el mediterrani, és a dir, la Ribagorça amb la Vall d'Aran, entre els massissos de la Maladeta i del Besiberri. Per sota d'aquest port passa la carretera nacional de Lleida a França per Viella, per a la qual fou construït, a 1.620 m alt (entrada sud, que és la més alta), el tunel de Viella de 5.320 m que comunica la vall de la Noguera Ribagorçana amb la vall del riu Nere, i que entrà en funcionament l'any 1948. 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vieta, Dídac (Barcelona, s XVII – s XVIII) Eclesiàstic. És autor de diversos escrits de caràcter teològic i ètic. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vieta i Gilbert, Pere de (Barcelona, s XVIII – 1856) Cirurgià i físic. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres. Fou professor de física a la Junta de Comerç. És autor d'un gran nombre de memòries científiques remarcables. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vigatà, el Pseudònim del pintor Francesc Pla i Duran. 9 CATALUNYA - HISTÒRIA vigatans (Catalunya, 1700 – 1715) Sinònim d'austriacistes, per oposició a botifler. Eren els partidaris de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió. El nom sorgeix per haver-se iniciat el moviment antiborbònic a la plana de Vic. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vignau i Ballester, Vicent (València, 1834 – Madrid, 1919) Arxiver i erudit. Crític d'art. Visqué habitualment a Madrid, on fou director del Museo Histórico Nacional. Fou acadèmic de la història. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vigo i Bènia, Emili (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1917 - Perpinyà, 1954) Historiador. Treballà de comptable i s'interessà per la investigació històrica. El 1939 hagué d'abandonar Catalunya, i residí a Montpeller, on es llicencià en història. Preparà a París una tesi doctoral sobre la Guerra Gran, però una tuberculosi l'obligà a abandonar-la. Membre de la Societat Catalana d'Estudis Històrics (1951), publicà articles al butlletí d'aquesta i a la "Revista de Catalunya" de París (com Robespierre i Catalunya, 1947). L'Institut d'Estudis Catalans li publicà pòstumament La política catalana del Gran Comitè de Salut Pública (1956). 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 EUROPA - BIOGRAFIA Vigo i Sallés, Eugeni Bonaventura de (Gascunya, França, 1883 - Artois, França, 1917) Periodista i militant anarquista. Conegut com a Miguel Almereyda. De família catalana -el seu avi havia estat veguer d'Andorra-, a 17 anys s'instal·là a França. El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viguer i Canas, Josep (Vic, Osona, 1847 – 1907) Escriptor. A Vic promogué diverses iniciatives culturals i presidí el Cercle Literari. És autor d'un estudi sobre el jurista Jaume Callís. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vigués, Ezequiel (Terrassa, Vallès Occidental, 1880 – Barcelona, 1960) Titillaire. Va treballar a Londres i a París, on va nèixer la seva vocació pel teatre de titelles. El 1931 va tornar a Catalunya, on introduí el titella francesa i adoptà el nom de Didó, que popularitzà recorrent viles i pobles amb el seu petit teatre ambulant. Autor de les obres que representava, pòstumament li fou editat el recull Teatre de putxinel·lis (1975). 16 CATALUNYA - EMPRESA Vil·la de Salut l'Aliança Veure> Vil·la de Salut l'Aliança. 17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vil·les de Benicàssim, les Veure> Vil·les de Benicàssim, les. 18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
19 ANDORRA - GEOGRAFIA Vila (Encamp, Andorra) Llogaret (1.328 m alt), situat en un coster, al vessant oriental del pic de Padern, a ponent del poble. És format per unes poques cases al voltant de l'església de Santa Maria, de la qual procedeix un altar romànic de fusta pintada, actualment al Museu d'Art de Catalunya (de vers el 1200). 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vila (Viella, Vall d'Aran) Poble (1.096 m alt), fins al 1970 pertanyia al terme d'Arròs i Vila, bastit en un coster, a la dreta del barranc de Sant Martí, a llevant d'Arròs, dominant la vall de la Garona. El poble és presidit per l'església parroquial (Sant Roc), d'origen romànic. A poca distància, vers l'est, hi ha la capella de Sant Miquel de Vila. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Agustí (Barcelona, s XIX) Escriptor. Advocat. Admirador fervent del Rector de Vallfogona, escriví un gran nombre de versos a imitació seva, de caràcter sobretot satíric. Escriví una obra teatral (La falsedat castigada, 1848), diverses obres en vers (Certamen pastoril o poema bucòlic, Fundació de Barcelona, etc) i apòlegs. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Agustí (Barcelona, s XIX) Escriptor. El 1843 publicà dos treballs, molt comentats aleshores, que es titulaven Reseña histórica de los males que ha causado a España y a Barcelona en particular el haberse mantenido plaza fuerte esta ciudad después de la dominación sarracena i Abajo las murallas. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Alfons (Catalunya, 1890 - s XX) Compositor. És autor del poema simfònic L'any mil, estrenat amb molt d'èxit el 1914. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Benet (Barcelona, s XV - s XVI) Biblista. El 1509 rebé l'hàbit monàstic a Montserrat, de mans de l'abat Cisneros. Després del 1526 passà a la Congregació Claustral i residí a Sant Pere de Galligants i a Sant Pau del Camp, d'on fou vicari i sots-prior. Entre el 1538 i el 1540 publicà a Barcelona els tres volums de la seva Arpa de David -redactada a Sant Pau del Camp-, traducció parafrasejada dels Salms, en castellà, amb el text llatí i breus comentaris (reeditada a Medina del Campo el 1545 i a Burgos el 1548). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Berenguer (Catalunya, s XV) Eclesiàstic. Era canonge del capítol de Barcelona. Oferí a la seu el timpà de la porta de la Pietat, d'accés al claustre. El timpà tallat amb fusta dura per l'artista Miquel Luchner, d'origen alemany, és obra remarcable, realitzada devers el 1478. A la dreta, en petit, hi ha la figura del canonge donador. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Bernat (Barcelona, s XVI) Mestre de primeres lletres. Publicà Regles breus de l'aritmètica amb la teòrica i pràctica per a trobar-les (1596). 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilà, Carme (Roses, Alt Empordà, 1937 - ) Pianista. Seguí, amb qualificacions excel·lents, la carrera de piano i professorat de música, al Conservatori del Liceu de Barcelona. N'obtingué les medalles d'or i de plata. Fou finalista al Concurs Internacional de Ginebra de 1955. Estudià en aquesta ciutat amb Bela Siki. Amplià els seus coneixements a Viena, on residí des del 1958, amb el professor R. Hauser, de l'Acadèmia de Viena. En 1959 guanyà el premi Haydn-Schubert. Becària a l'Acadèmia Chigiana de Siena, hi seguí un curs el 1960 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Castor (Sabadell, Vallès Occidental, 1884 - Catalunya, s XX) Pianista i compositor. Inicià els estudis musicals amb el seu pare. Estudià després a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Compongué valsos i sardanes, les sarsueles Festa del barri i Cuchillo de Monte i les obres per a orquestra Fantasia espanyola i Rapsòdia hongaresa. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Domènec (Barcelona, s XIX) Advocat. Fou catedràtic a la universitat. Era membre de la Comissió General de Codis. És autor de l'obra Proyecto constitutivo de los tribunales de justicia del fuero general (Madrid, 1848). 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Ermengol (Catalunya, s XIX) Escriptor. Fou un dels impulsors de la defensa dels interessos forestals del Gironès i l'Empordà. El 1880 publicà Crisis por que ha pasado la industria corchera, su historia y su solución. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Francesc (Barcelona, s XIX) Arquitecte. Diplomat a l'Academia de San Fernando el 1835. Amb Josep Buixareu construí el 1836 el gran bloc d'habitatges dit els Porxos d'En Xifré, a Barcelona, obra destacada de l'arquitectura catalana. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Jaume Ramon (Barcelona, s XVI – 1638) Heraldista. Sacerdot, donzell de llinatge empordanès. És autor d'un tractat, en català, d'Armoria del Principat de Catalunya, en quatre volums, en el qual començà a treballar el 1602, il·lustrat amb nombrosos escuts policromats, abundants notes genealògiques i expresses digressions històriques que denoten el seu exaltat nacionalisme, i d'una Vida del canonge barceloní Pere Font 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Joan (Catalunya, s XV) Escriptor. Doctor en drets, és autor de la traducció al català de l'obra de Valescus de Taranta Tractat de l'epidèmia e de pestilència (1475), reeditada el 1507 amb el títol de Compendi utilíssim contra pestilència tret de la font de medicina. Hom l'ha considerat com la primera obra de medicina impresa a la península Ibèrica. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Joan (Cervera, Segarra, v 1515 - Vic, Osona, 1597) Eclesiàstic. Era canonge i lector de Sagrada Escriptura de l'estudi general de Barcelona. Fou nomenat bisbe de Vic al feb/1597, i tot seguit fundà i dotà tres càtedres a la Universitat Literària de Vic. Morí al setembre del mateix any. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Josep (Mataró, Maresme, 1863 – Barcelona, 1929) Flautista. Fou membre durant deu anys de la Banda Municipal de Barcelona. N'era un dels fundadors. Era professor de flauta a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Pertanyia també a l'Orquestra del Liceu i a l'Orquestra Pau Casals. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vila, la (Olost, Osona) Important masia, al nord-oest del terme, que denomina un veral. Existia ja el 1108, i era tributària del monestir de Lluçà. Té prop seu una capella de Sant Gil, documentada des del 1038. 38 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vila, la (Novetlè / Xàtiva, Costera) Partida de l'horta de Xàtiva, a la dreta del riu Cànyoles, que conté petits enclavaments de Vallès de la Costera (la Casa del Moro i el Garroferar del Fons del Raval), de la Granja de la Costera (el Fons del Raval), de Cerdà (el Molí de Guerilla) i també de Xàtiva i de Novetlè (l'Horta d'en Ramon Meri i el Camp de n'Antoni de la Penya). És regada per la sèquia de la Vila, que pren l'aigua de la font del riu dels Sants; al pont de l'Alcúdia de Crespins se'n deriva la fila dels Horts (que rega terres de Canals); 39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vila, la (Sagunt, Camp de Morvedre) Partida, al sud-est de la ciutat, regada per la sèquia de la Vila, derivada del Palància al mateix nucli urbà. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Llorenç (País Valencià, 1683 – 1713) Pintor i religiós. Era fill i deixeble del també pintor Senén, amb el qual col·laborà a les pintures de l'església de Sant Domènec d'Oriola. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Lluís Ferran (Barcelona, s XVI) Compositor. Nebot de Pere Albert Vila, del qual fou deixeble; el succeí com a organista de la catedral de Barcelona. Fou un intèrpret notable, i es destacà també com a autor de música sacra. La seva figura fou estudiada per Pedrell. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Miquel (Catalunya, s XIX) Guerriller carlí. Era conegut amb el sobrenom de Caletrus. Es destacà durant la Segona Guerra Carlina i arribà a ésser un dels principals capitostos. Però, subornat pel govern isabelí, es passà al bàndol liberal, a canvi de conservar el seu grau de comandant (1849). 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Miquel (Catalunya, s XIX - Girona, s XIX) Escriptor i pedagog. A partir dels divuit anys es dedicà a l'ensenyament. Fou catedràtic de castellà i llatí a l'Institut de Girona. Escriví poesies en català, castellà i llatí. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Narcís (Cartellà, Gironès, s XV - Catalunya, s XV) Destacat element remença del darrer alçament de 1483-84. Fou nomenat síndic remença per a la sentència de Guadalupe (21/abr/1486), que fou ratificada pels síndics. Tot seguit, el rei Ferran II el condemnà a mort adduint le seva participació als fets anteriors. La indignació que desvetllaren aquesta i altres condemnes decidiren el rei a suspendre'n la major part, entre elles la seva. Més tard fou alliberat. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Pere Albert (Vic, Osona, 1517 – Barcelona, 1582) Compositor. Fou organista de la catedral de Barcelona (1538-82), de la qual fou també canonge. La seva fama com a virtuós s'estengué a diverses nacions europees, i foren molts els músics que vingueren a admirar el seu talent. Fou autor d'obres d'una gran qualitat; se'n conserven dos tientos i compongué també dos llibres de madrigals (Odarum diversis linguis decantarum) i dues ensaladas (El bon jorn i La lucha), editades en la col·lecció de Las Ensaladas (1581) publicades per Mateu Fletxa el Jove. Fou nebot seu i deixeble Lluís Ferran Vila. 47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Vila, sa (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda del municipi i parròquia. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila, Senén (València, 1640 – Múrcia, 1707) Pintor. Fou deixeble d'Esteve Marc. Passà per Alacant (1678), però aviat s'establí a Múrcia. Fou influït per Gilarte, i féu pintures al convent de La Madre de Dios (Sant Agustí amb sant Llorenç Justinià i Sant Llorenç donant la comunió, 1689), a Santo Domingo (Les santes Margarides), etc. Fill seu fou Llorenç Vila. 49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila, Vicenç (Catalunya, s XVIII) Marí. Fou cartògraf expert. El 1769 manava els efectius navals que intervingueren a la gran expedició de Gaspar de Portolà per Califòrnia. 51 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Vila d'Avall, la (Montanui, Alta Ribagorça) Barri de la vila de Castanesa. 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vila de la Comtessa, la (Safor) Veure> Alqueria de la Comtessa, l'. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vila de la Unió, la (Benifairó de les Valls / Faura, Camp de Morvedre) Nom del nou municipi que resultà dels dos anteriors, realitzada per acord del governador civil de València el 1884 i confirmada pel decret reial del 1887. 54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vila de Martorell, la (Gandia, Safor) Veure> Martorell. 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vila de Meneu, la (la Granja de la Costera, Costera) Veure> Meneu. 56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vila de Perdiguers, la (Castellar de la Ribera, Solsonès) Masia, dins l'antic terme de Ceuró, vora el qual hi ha el santuari de la Vila o de Savila. 57 CATALUNYA NORD - CULTURA
58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Vila de Quilis, la (la Granja de la Costera, Costera) Veure> Quilis. 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Vila de Toló (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Nom adoptat el 1937 per a l'antic municipi de Sant Salvador de Toló. 60 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Vila d'Eivissa, la (Eivissa, Eivissa) Altre nom de la ciutat. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilà i Armengol, Enric (Calonge de les Gabarres, Baix Empordà, 5/des/1911 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 8/abr/2007) Instrumentista de fiscorn, compositor i estudiós de la sardana. Ha format part de diverses cobles empordaneses, entre elles la Caravana, de la qual fou fundador, i Els Montgrins. Ha donat a conèixer una cinquantena de sardanes: Benvinguda, El padrí de Barcelona, Cap d'estopa, Ofrena a Calonge, Encís guixolenc, La noia és gran, L'oncle Virtut, entre elles. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilà i Armenter, Onofre (Barcelona, s XIX) Argenter. El seu projecte de cadena, que figura al llibre de passanties del gremi, corresponent al 1825, és un dels més remarcables i personals de l'època. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Berguedà, Gustau (Sabadell, Vallès Occidental, 1894 - Carabanchel Bajo, Castella, 1955) Caricaturista. Emprà el psudònim de Grapa. Col·laborà a "Virolet", així com a publicacions sabadellenques, i també a "L'Almanac de les Arts", "Garba", "L'Estevet" i "L'Esforç". El seu estil es caracteritza per l'expressionisme humorístic, en una línia clarament derivada de Xavier Nogués. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Bisa, Antoni (Vilassar de Mar, Maresme, 1888 – Barcelona, 1965) Marí mercant i periodista. Redactor del diari "La Publicitat", en fou director dels darrers temps de la guerra civil. Fou director-fundador del setmanari "L'Esport Català" (1925-27), on creà, amb el pseudònim de Critias, el comentari intel·lectual de la boxa. Fou encara cap de premsa de la Generalitat (1937-39), càrrec en el qual substituí el seu germà Joaquim, mort en un bombardeig. S'exilià a França el 1939, i tornà a Barcelona l'any 1940. Fou director-gerent dels remolcadors del port. Escriví Ocho combates de boxeo, i féu algunes traduccions. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila i Blanco, Joan (Alacant, 1813 – 1885) Escriptor. Fou cronista provincial d'Alacant (1867-85), redactor d'"El Heraldo" i "El Pensamiento" i fundador d'"El Teatro", "La Flor" i altres periòdics. Publicà els reculls poètics Poesías (1840), Afectos de madre (1844 i 1874), Enma (1854), Cantares y otras rimas que lo parecen (1876), etc, les novel·les Dos coronas (1854), Dolor y resignación (1854) i altres reculls de prosa literària -Anacaona, 1856- i cròniques d'història local. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Vila i Camps, Antoni (Ciutadella, Menorca, 1747 - Albarrasí, Aragó, 1809) Bisbe. Doctor en teologia. Residí a Madrid, i tingué una canongia a la seu de Mallorca. El 1797 fou nomenat bisbe de la restaurada seu de Menorca, on residí fins el 1801, que passà a Roma i Londres. Des del 1802 fou bisbe d'Albarrasí. Publicà El noble bien educado... (1776) i El vasallo instruido en las primeras obligaciones... (1792), i deixà inèdit un extens Diccionario enciclopédico eclesiástico. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilà i Cañellas, Josep Maria (Vic, Osona, 1914 - ) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts d'Olot. Ha exposat sol a Barcelona molt sovint des del 1941, i fou premiat a l'exposició nacional de Madrid del 1948 (Mercat de Vic). Conreà un impressionisme centrat sovint en efectes d'aigua, de traç destre i simplificat. Té diversos premis. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Casas, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 3/jun/1920 - ) Pintor, gravador, ceramista i escriptor. Després d'una preparació acadèmica, anà a residir a París, on romangué durant la dècada de 1950. La seva obra plàstica evolucionà vers una abstracció molt personal, que designà amb el nom de Planimetries; s'ha mantingut dins l'informalisme. Simultàniament, s'ha dedicat, també, a escriure, a part d'articles professionals, ha publicat llibres de narracions i novel·les: Doble blanc (1960), Matèria definitiva (1961), Operació viaducte (1960), Nuoba fygurassió (1965) i Aiguafort del XII (1966); ha publicat així mateix algunes obres de teatre. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Cinca, Joan (Sabadell, Vallès Occidental, 1856 - Sant Sebastià de Montmajor, Vallès Occidental, 1938) Pintor. De pares humils, ja de molt jove fou posseït d’una vocació precoç per dibuixar i pintar. Els pares, que no entenien les seves dèries, es confiaren al doctor Xibelli, home culte i afeccionat a les arts, que, impressionat pels dibuixos seus, el presentà a Soler i Rovirosa. A disset anys complerts esdevingué deixeble de Josep Serra i Porson a la Llotja de Barcelona. Assistí alhora a l’acadèmia particular de Tomàs Moragas. El 1876, juntament amb els sabadellencs Joan Figueras i Ramon Quer, parlà ja de fundar una Acadèmia de Belles Arts a Sabadell, fet que es consumà, amb la col·laboració del pintor Josep Espinalt, el 1877. El batlle Vives i Salvà li concedí una pensió per a completar estudis a Madrid, on féu viure les seves activitats entre l’Academia de San Fernando i el Museo del Prado. Sota el mestratge de Carlos de Haes, passà a l’Escuela Superior de Bellas Artes. De nou a Catalunya, l’Associació d’Aquarel·listes l’acollí com a soci, i el Cercle Sabadellenc l’admeté el 1887 com a soci actiu. El 1889 es casà amb Josefina Arrufat, i el 1890 fou nomenat vicepresident de l’Ateneu Sabadellenc. El 1902 la junta directiva de l’Escola Industrial d’Arts i Oficis el distingí com a professor de dibuix general i artístic. Juntament amb Vicenç Renom, el 1912 començà unes excavacions a can Marata i, ja oficialment, a la serra de la Salut, al poblat d’Arraona. El 1918 esdevingué sotsdirector de l’esmentada Escola Industrial, i el 1921 soci d’honor del Centre Excursionista de Sabadell. Durant molts anys exercí de professor de dibuix i pintura a les Escoles Pies. En fundar-se l’Escola del Treball, el 1929, hi fou nomenat professor de perspectiva i pintura. El 1932 rebé el nomenament de membre honorari del Museu de la Ciutat. Actiu i prolífic pedagog, ciutadà conscient i mestre pintor en tota l’extensió de la paraula, projectà la seva visió al llarg del temps en un perfeccionament constant de la tècnica i la forma, recollint totes les vibracions de l’impressionisme i resolent amb conceptes assenyats els moments de més afinada contemplació. Fou aquarel·lista de dots impressionants, paisatgista expressivament naturalista i pintor animalista que mostrà un profund amor a la natura. De la llarga llista de deixebles cal esmentar el seu fill Antoni Vila i Arrufat, Joan Vila i Puig, R. Durancamps i Antoni Estruch. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Cuenca, Josep (Catalunya, s XX) Dirigent socialista. Membre de la Federació Catalana del PSOE, s'oposà el 1933 a la fusió amb la Unió Socialista de Catalunya i afavorí la constitució d'un Front Obrer amb el Bloc Obrer i Camperol. Secretari general de la UGT de Catalunya des del 1931, fou reelegit per l'abr/1934, que defensà posicions largocaballeristes. Alhora, fou el representant de la UGT a l'Aliança Obrera de Catalunya 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i de Macabeos, Francesc (Barcelona, s XIX) Pedagog. És autor de diverses obres d'aritmètica, de caràcter docent. Algunes d'elles assoliren moltes edicions. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Fàbregas, Josep Maria (Calella, Maresme, 1897 – Barcelona, 1973) Escriptor. Féu de periodista a "La Veu de Catalunya" i "La Vanguardia". Visqué anys a la Guinea Equatorial. Publicà llibres de divulgació social i econòmica i l'útil Els primers moviments socials a Catalunya (1935), les narracions Basea 1900 (1954), les novel·les d'ambient social i polític dels anys vint La ciutat malalta (1957) i El poder feia vacances (1964) i l'assaig Política social (1973). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Ferrer, Joan (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar. El 13/nov/1713 fou nomenat coronel del regiment de Sant Vicenç Ferrer, format per a la defensa de Barcelona. El 8/feb/1714 sortí de la plaça amb les forces que en tragué el coronel Antoni Puig i Sorribes per reforçar la guerra a l'exterior. El seu regiment restà a les ordres del valencià Josep Ortiz. Durant la lluita comarcal lluità bé a les ordres d'Antoni Desvalls, marquès del Poal. A la darreria d'ago/1714 formà part de la columna que intentà, sense èxit, entrar de reforç a Barcelona per la part del Llobregat. Pel set/1714 s'acollí a la capitulació de Cardona. Tement tanmateix una repressió imminent, decidí d'allistar-se a l'exèrcit espanyol. El recurs no li serví, ja que tanmateix fou empresonat. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Figueres, Ramon (Catalunya, s XVIII – s XIX) Pedagog. És autor d'alguns llibres docents com Nuevo plan de enseñanza náutica (1821), Colección de tablas para varios usos de la navegación y práctica de la geografía, i un Catecismo político. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Franquesa, Alfons (Sant Martí de Maldà, Urgell, 1897 - Cuernavaca, Mèxic, 1967) Dibuixant humorístic i satíric. Més conegut pel pseudònim de Shum, amb què signava les seves col·laboracions a la premsa barcelonina. Durant el període republicà fou vocal de la Junta de Museus i participà en la fundació del Sindicat de Dibuixants. En acabar la guerra civil s'exilià i anà a establir-se a Mèxic després d'haver estat a França, la República Dominicana, Cuba i els EUA. Durant aquests anys realitzà il·lustracions per a diaris, llibres i revistes, també cartells i pintures. Sovint ha estat confós amb Joan Baptista Atcher o Acher. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilà i Gorgoll, Emili (Llagostera, Gironès, 1887 - 1967) Pintor i dibuixant. Deixeble de Rafael Masó i de Joan Baixas. S'establí el 1906 a París, on es dedicà al retrat i esdevingué un conegut cartellista. De nou a Catalunya (1941), féu algunes exposicions. Obrí a Llagostera un museu privat de la seva obra, que conté també, entre d'altres, diverses obres de Modigliani -que sembla que fou amic seu-, l'autenticitat de les quals ha estat objecte de polèmiques. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Grau, Joan (Barcelona, 1932 - ) Artista plàstic. Fill i deixeble d’Antoni Vila i Arrufat. Estudià a l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona del 1950 al 1955, any que els abandonà per dedicar-se professionalment a la pintura. Interessat per la renovació de l’art litúrgic, fou un dels membres destacats -amb altres integrants de l’equip La Cantonada, 1961-71- de la nova etapa del grup Ars Sacra, del qual formà part del 1960 al 1974. Ha destacat sobretot en el vitrall, nucli de la seva activitat artística, i la seva obra és present a Barcelona, Sabadell, Sant Sadurní d'Anoia, el Vendrell, Vilafranca del Penedès i altres poblacions de Catalunya, com també a Andorra, Alaior, Ciutadella, Saragossa, Granada, Madrid, Cadis, Corrientes (Argentina) i Cincinnati (EUA). També col·laborà en alguns vitralls amb Joan Miró. El 1999 rebé l’encàrrec de realitzar els vitralls de la Sagrada Família, aproximadament una seixantena, gairebé la meitat dels quals ja estaven acabats al set/2010, els corresponents als finestrals de la Resurrecció. Ha fet també plafons ceràmics en col·laboració (des del 1955) amb Jordi Aguadé, cunyat seu. La seva primera exposició individual com a pintor fou a Manresa, el 1963, i des d’aleshores ha exposat sol a Barcelona, Madrid, Tarragona, Londres, Southampton, Mataró, Granollers, Bilbao, Santander, París, etc. La seva obra pictòrica evolucionà des d’un figurativisme sovint de ressonàncies romàniques i progressivament esquematitzat a una no-figuració (des del 1970) en què sobresurten les seves tanques de fusta policromada, a mig camí entre la pintura i l’escultura. Interessat en l’aspecte teòric de l’art, fou fundador de la revista "Qüestions d'Art" (1967-74) i ha col·laborat en altres publicacions. Són especialment remarcables les seves investigacions sobre el vitrall, des del gòtic fins al modernista i contemporani, entorn del qual ha publicat, entre d’altres, Els vitrallers de la Barcelona modernista (1982) -amb Francesc Rodon-, Descoberta de la taula de vitraller de Girona (1985), El vitrall renaixentista (1991) i Le vitrail dans l’architecture de Gaudí (2004), entre d’altres. A més, és autor de L’artista en la societat actual (1999). Formà part de l’equip de recerca i estudi del projecte internacional “Corpus Vitrearum Medii Aevi” (1949) a Catalunya, dins del qual ha publicat, en col·laboració, estudis monogràfics sobre els vitralls de Santa Maria del Mar a Barcelona (1985), la catedral de Girona (1987), el monestir de Santes Creus i la catedral de Tarragona (1992), i la catedral de Barcelona i el monestir de Pedralbes (1997). Fou director de l’Institut del Vitrall (Barcelona) i membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1982). L’any 2010 rebé la Creu de Sant Jordi. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vila i la Vall de Castellbó, la (Alt Urgell) Veure> Castellbó. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Lleó, Francesc (Catalunya, s XVII – s XVIII) Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1705 fou nomenat alferes, amb grau de sergent major, del famós regiment de Guàrdies Catalanes. El 1706 combaté a la defensa de Barcelona i a l'ofensiva d'Aragó. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment del Roser, i ascendí a tinent coronel. Per l'oct/1713 comandà les forces de terra que embarcaren cap a Mallorca i tornaren a la capital amb el convoi provinent d'aquella illa. L'11/set/1714, a les ordres del coronel Blai Ferrer, estava la castell de Montjuïc, on estigué una mica al marge de la gran batalla. Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns i el detingueren. Sense cap procés, fou empresonat onze anys, primer a Pamplona (1714-19) i després a l'alcàsser de Segòvia (fins al 1725) en que fou alliberat, gràcies a la pau signada entre Espanya i l'Imperi. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Marcet, Dolors (Barcelona, 1854 – 1922) Escriptora. Publicà bon nombre d'articles a favor del moviment feminista. És autora del recull narratiu Qaudrets per a les nenes. Usà el pseudònim de "Mario d'Altarriba". 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Marieges, Enric (Barcelona, 1888 – 1970) Polític republicà. Militant de la Unió Federal Nacionalista Republicana, el 1913 fou dirigent de la joventut d'aquell partit. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona del 1915 al 1919. 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila Matas, Enrique (Barcelona, 31/mai/1948 - ) Escriptor. La seva narrativa, generalment curta, és caracteritza per la imaginació, l'experimentació amb els gèneres i un sentit de l'humor marcat per la melanconia: Mujer en el espejo contemplando el paisaje (1977), Nunca voy al cine (1982), Una casa para siempre (1984), Suicidios ejemplares (1993), Hijos sin hijos (1993), Recuerdos inventados (1994), Lejos de Veracruz (1995) i Extraña forma de vida (1997). Cal esmentar també la seva tasca com a crític i assagista a Para acabar con los números redondos (1994), El traje de los domingos (1995) i Historia abreviada de la literatura portatil (1996). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilà i Mateu, Francesc Xavier (Arenys de Mar, Maresme, 1851 - illa de Guam, 1913) Religiós caputxí. Entrà a l'orde a Guatemala el 1869. Tornà a Tolosa a acabar els estudis. El 1875 marxà a l'Equador de missioner. Allà fou ordenat sacerdot. De nou a Catalunya, fou mestre de novicis i definidor i ministre provincial (1889-95) i primer provincial de la província de Catalunya en 1900-06. Fou bisbe d'Adra i de Guam (1911). 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Mèlich, Jaume (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1907 – 1982) Instrumentista i compositor. El seu pare havia estat fundador de l'orquestra l'Artística Llobregatana (1914), que es transformà després en cobla Llobregat i, finalment (1920), en La Principal del Llobregat. Dedicà tota la seva vida de músic a aquesta agrupació, de la qual continuà com a capdavanter el seu fill Josep, flabiolaire, i de la qual formà part, igualment, un altre fill, Jaume, tenora. Signava les seves sardanes amb el pseudònim Javimel. Algunes de les més conegudes són: Els dansaires del Patronat, Cecília aimada, Crit de joia, Ciutat de Cornellà i altres. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Moncau, Joan (Vic, Osona, 1924 - ) Pintor i esmaltador. Ha exposat a Vic, Barcelona, Palma de Mallorca, Sabadell i altres poblacions. Ha sobresortit com a muralista. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Moreno, Ernest (Figueres, Alt Empordà, s XIX – s XX) Metge. Dirigí l'hospital de Figueres, on la seva actuació resultà molt eficaç i popular. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilà i Olesa, Manuel (Tortosa, Baix Ebre, 1881 - Reus, Baix Camp, 1963) Metge. Es consagrà a la lluita antipalúdica al delta de l'Ebre i demostrà científicament la presència de la malaltia anomenada kala-azar (1913). Dirigí la revista "El Estandarte Católico", de Tortosa. Un excés de treball li provocà una malaltia greu que l'obligà a retirar-se.
Anar a: [ Vie ] [ Vil ] [ Vila, J ] [ Vila d ] [ Vila i C ] [ Vila i Fi ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Viella (
Vila i Comaposada, Marc Aureli
Vila i d'Abadal, Lluís
