|
|
|
Anar a: [ Pins ] [ Pinye ] [ Piquer i D ] [ Pit ] [ Pla ] [ Pla C ] Qui ignora la seva ignorància viu en la més profunda il·lusió. (Lao-Tsé) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pins (Vilopriu, Baix Empordà) Poble, a llevant del cap del municipi. La seva església de Sant Bartomeu depèn de la parròquia de Gaüses. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pins (Argentona, Maresme) Veïnat. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pins, Ot (Catalunya, s XIII - Barletta, Itàlia, 1300) Frare de l'Hospital. El 1297 fou elegit gran mestre de l'orde. En negligí l'administració a causa del seu lliurament absolut a la pregària, que li absorbia quasi totes les hores d'activitat. El papa Bonifaci VIII l'amonestà per aquella exageració, encara que sense resultat. 4 CATALUNYA - HISTÒRIA
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pinsent, monestir de (Estamariu, Alt Urgell) Petit monestir (Sant Vicenç de Pinsent) de filiació benedictina, sota una balma, dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l'hostal de la Quera Nova. El 967 estava unit al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, que el dotà de nou i féu consagrar la seva església. La comunitat degué ésser sempre reduïda. El 1008 el comte Ermengol I d'Urgell l'uní al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, del qual depenia encara al s XIII, però ja sense comunitat i convertit en simple mas. Queden escasses runes del mas i església, sota la gran balma (o quera), que li donà el nom modern de la Quera Vella. 6 CATALUNYA - EMPRESA Pinsos Hens SA (Barcelona, 1958 - ) Fàbrica de pinsos composts. Les seves instal·lacions estaven a Barcelona (Zona Franca), Reus, Silla i altres localitats de l'estat espanyol. Fou la primera empresa de l'estat en aquest ram. Dues terceres parts del capital pertanyien a Cargill Incorporated de Minneapolis (EUA). Les seves vendes foren de 16.577 milions de ptes el 1985 i ocupava 385 empleats. 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pintarrafes (Carlet, Ribera Alta) Caseria, 1,5 km a l'oest de la ciutat. Era un antic lloc de moriscs, despoblat amb l'expulsió del 1609. Una llegenda situa en aquest indret el palau d'Almansor, senyor musulmà de Carlet, els fills del qual, Bernat, Gràcia i Maria, hi moriren martiritzats (Bernat d'Alzira). Els comtes de Carlet feren construir en aquest lloc una capella dedicada als tres sants. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA
9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pintor, Pere (València, v 1423 - Roma, Itàlia, 1503) Mestre en arts i en medicina. Establert a Roma, hi publicà, el 1497, el Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum, un dels primers llibres estampats sobre la sífilis. El 1499 consta ja com a metge del papa Alexandre VI, al qual dedicà el De praeservatione curationeque pestilentiae. Ambdós moriren en un període de gran pesta a Roma. L'any 1502, el sou mensual de mestre Pintor era de quatre ducats. Fou sebollit a l'església de sant'Onofrio, sota una làpida que li posà la seva muller, de cognom Sabata. 10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pintot, illa d'en (Maó, Menorca) Veure> Arsenal, l'. 11 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pintrat, mall (Benasc, Alta Ribagorça) Cim (2.842 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall gascona de Lis, entre el port Vielh i el coll Pintrat, que domina l'hospital de Benasc, a l'alta vall de l'Éssera. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pinya, la (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Poble (483 m alt), situat al coster oriental del pla, vora la carretera. Centrat per l'església parroquial de Santa Maria (esmentada ja el 958 i consagrada el 1022, fou possessió de Ripoll); l'edifici, romànic, ha estat molt reformat; el 1936 fou destruïda la imatge romànica de la Mare de Déu de la Cabeça, molt venerada a la comarca. El lloc formà part del vescomtat de Bas. Formava un municipi 13 CATALUNYA NORD - CULTURA Pinya, Pere (Perpinyà, s XVI - ) Personatge llegendari. Hauria estat hostaler i fundador de la vila, després ciutat, de Perpinyà. Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d'hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya. La casa, de fet, era del s XVI. Féu una crítica definitiva d'aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí. Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó (1886), fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna (Capcir), a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret molt fèrtil de la plana del Rosselló, no lluny de la mar, on la Tet li aconsellà d'establir-se; la seva casa esdevingué la vila de Perpinyà, i el solc amb el qual limità la nova possessió les muralles. 14 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pinyana (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Despoblat (1.284 m alt), fins el 1968 del terme de Viu de Llevata, situat al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d'un petit turó. De la seva església parroquial (Sant Gil) depenen les de Corroncui i la Bastideta de Corroncui i el santuari de Sant Nicolau. 15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pinyana (Castellonroi, Llitera) Despoblat, a l'est del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana. Aturonades, hi ha les esglésies de Santa Anna i de Sant Salvador de Montpedró, que depenen de la parròquia d'Andaní. Pertanyia al marquès d'Alfarràs. Aigua avall de Santa Anna, a la sortida del congost, hi ha una resclosa del pantà de Santa Anna, i la derivació, per l'esquerra, del canal d'Ivars, i, per la dreta, del canal de Pinyana (dit també de Lleida). 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA 17 CATALUNYA - HISTÒRIA
104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pinyana, canal de (Noguera / Segrià) Canal de la Noguera Ribagorçana, que se'l coneix també amb el nom de canal de Lleida. Neix prop de l'embassament de Santa Anna, poc després, dins el terme de Castellonroi, hi ha el repartidor del canal (dit casa de Lleida o de l'Aigua) i, al límit amb el d'Alfarràs, la central elèctrica de Pinyana. Després de passar per Andaní i Alfarràs, entra al Segrià prop d'Almenar; abans d'arribar al terme de Lleida, la séquia se subdivideix en dos brancals, un dels quals comprèn la séquia del Mig i la séquia Major, que ha subministrat aigua potable a la ciutat, després de passar per una bassa depuradora d'Alpicat, fins a la construcció de la conducció directa des de Pinyana, i rega les terres del Segrià fins prop de Lleida. Les hortes són especialitzades en fructicultura. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pinyeres (Batea, Terra Alta) Poble, habitat actualment només durant les recol·leccions de fruits, situat al nord-oest de la vila, a la dreta del riu d'Algars. De la seva església parroquial (la Transfiguració), destruïda el 1936, depenia la d'Algars. Hi ha les restes d'un antic castell. El 1841 fou agregat a Batea. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Pinyeres, les (el Masroig, Priorat) Despoblat (187 m alt), enlairat damunt la riba esquerra del riu de Siurana. El lloc, que estigué fortificat, fou donat poc després de la conquesta cristiana a Arbert de Castellvell, que atorgà la carta de població. Fou totalment destruït durant la Guerra dels Segadors (mitjan segle XVII) i restà abandonat durant anys (hom ha trobat unes interessants sitges soterrades). Resta en peu la façana i quatre parets de l'església, romànica, que el segle XVIII fou reconstruïda com a santuari i dedicada a la Mare 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinyes, Baltasar (Sanaüja, Segarra, 1527 - Lima, Perú, 1611) Eclesiàstic jesuïta. Mestre en arts, el 1551 ingressà a la Companyia de Jesús. El 1559 fou el primer rector del col·legi de Sàsser (Sardenya), fundat pel jurista Aleix Fontana, que al s XVII esdevingué universitat. Regí el col·legi de Saragossa i en fou el primer rector. El 1575 passà al Perú, on fou rector del col·legi de Lima i, després d'exercir com a procurador a Roma i a Madrid, fou provincial del Perú (1581-85) i prengué part en el tercer concili de Lima, el 1582. Fundador del Seminario Real de San Martín, fou també fundador i el primer rector dels col·legis de Quito (1586) i de Santiago de Xile (1593). 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinyes, Francesc (Catalunya, s XV - s XVI) Argenter. Tenia l'obrador obert a Cervera. Vers el 1505, juntament amb Gabriel Bonet, construí la creu processional dels paraires i teixidors de Santa Coloma de Queralt. Restaurà el reliquiari major de Santa Maria de Cervera (1528) i obrà el de la Veracreu del Tarròs. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pinyol i Balasch, Ramon (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1950 - ) Poeta, traductor i editor. Llicenciat en filologia clàssica, ha publicat Remor de rems (1972), Aigües d'enlloc (1973), Occit enyor (1975, premi Carles Riba 1974) i Senyera (1979). Amb el pintor J.P. Viladecans publicà Alicates (1978, Premi de la Crítica). El 1973 fou un dels fundadors de la col·lecció "Llibres del Mall", destinada a la promoció de la poesia jove, que el 1975 es convertí en editorial. 22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pipià, Agustí (Palma de Mallorca, s XVII - Roma, Itàlia, 1730) Frare dominicà. Fou catedràtic de teologia a l'Estudi General de Mallorca. El 1694 s'establí a Roma, on fou secretari de la congregació de l'Índex de llibres prohibits. Ostentà el càrrec de general de l'orde. Més tard fou bisbe i cardenal. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piqué i Camps, Josep (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 21/feb/1955 - ) Polític, economista i empresari. Doctorat en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on va exercir de professor. Després de ser assessor del govern català en temes econòmics, fou director general d'indústria de la Generalitat de Catalunya (1986-88). President del grup Ercros (1992-96) i del Cercle d'Economia, el 1996, fou nomenat ministre d'indústria en el primer govern de J.M. Aznar, càrrec que compaginà a partir del 1998 amb el de portaveu del govern. Ingressà en el PP en el XIII Congrés del partit i fou elegit vocal del seu Comitè Executiu Nacional (gen/1999). 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piqué i Carbó, Joan (Barcelona, 1880 - Santa Coloma de Farners, Selva, 1929) Escultor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i deixeble de Venanci Vallmitjana. Treballà a la catedral nova de Vitòria (1909) i a Burgos (decoració del Palau Episcopal). Participà, a Barcelona, als treballs preparatoris de l'Exposició Internacional. Entre les seves obres destaquen, a més d'alguns bust-retrats, l'al·legoria del Somni de Bernat Metge, a la Fundació Bernat Metge, i els monuments d'Alfons XIII, a Sant Sebastià i Pedro Viteri (Mondragón). 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piquer, Concepció (Conchita Piquer) (València, 1907 – Madrid, 1990) Cantant i actriu. Debutà a València en 1922. Després d'actuar als EUA, anà a diversos països d'Amèrica del Sud. El 1927 tornà a Espanya. Entre les pel·lícules que interpretà cal destacar El negro que tenia el alma blanca (1927), de B. Perojo, La Dolores (1939), de F. Rey, i Filigrana (1949), de L. Marquina. Es retirà el 1957, després d'haver popularitzat cançons com Tatuaje, Ojos verdes i Lola Puñales. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piquer, Josep Antoni (València, 1775 – 1847) Metge i escriptor. Obtingué la revàlida per a exercir la medicina el 1798. Durant la guerra del Francès fou metge primer dels Reials Exèrcits i secretari de les juntes de caritat i beneficència. Traslladat a Madrid (1815), fou metge reial. Escriví algunes obres mèdiques, poemes en català i castellà i Origen y estado actual de los males habituales de España que se oponen o que se observe la Constitución (1840). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piquer, Pere (Catalunya, s XIII – s XIV) Il·luminador. El 1308 contractà la realització d'un dominical per a Santa Maria de Bell-lloc. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piquer, Valerí (Catalunya, s XVII) Religiós jesuïta. Sobresortí com a llatinista. Traduí i glossa l'obra Diari de la Verge (1654). 31 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Piquer i Arrufat, Andreu (Fórnols de Matarranya, Matarranya, 1711 – Madrid, 1772) Metge, erudit i filòsof. Estudià medicina i filosofia a la Universitat de València, on després exercí la càtedra d'anatomia. L'any 1751 va ésser metge de cambra de Ferran VI. La seva teoria mèdica ens ofereix una síntesi de la doctrina d'Hipòcrates (que va traduir en 1757-70) i els mètodes experimentals contemporanis: Medicina vetus et nova (1735) i Tratado de las calenturas (1751). Entre les obres filosòfiques cal fer esment de Lógica moderna 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piquer i Bofill, Josep (Barcelona, s XVIII) Frare de l'Oratori de Sant Felip Neri. Destacà pels seus coneixements filosòfics, que divulgà en unió del futur bisbe Armanyà, gran amic seu. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piquer i Cerveró, Josep (Tudela, Navarra, s XIX – Barcelona, 1900) Músic. Fou membre de la banda militar d'un regiment. Instrumentà cançons populars catalanes que donà a conèixer en els primers Jocs Florals (1859), activitat en la qual pot considerar-se pioner. Deixà també música religiosa. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piquer i Duart, Josep (València, 1806 – Madrid, 1871) Escultor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid, viatjà a Mèxic i a París. Escultor de cambra d'Isabel II, féu bustos d'altes personalitats de la cort. De les seves obres cal destacar una estàtua de Ferran III, a l'Armería de Madrid. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piquer i Jover, Josep-Joan (Barcelona, 1911 - Vallbona de les Monges, Urgell, 1985) Pedagog i historiador. Cursà estudis eclesiàstics a Tarragona, que interrompé (1933). Sota el guiatge de Josep Pedragosa, s'inicià en la readaptació d'infants abandonats i treballà a l'Institut Psicotècnic de la Generalitat, on col·laborà amb Emili Mira. A la postguerra desenvolupà una tasca important a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Titular de Menors. Publicà Tipus i tendències de treball dels menors delinqüents de Barcelona (1961) i Inteligencia, inmigración y suburbio (1972). Cal assenyalar els seus estudis sobre història cistercenca (Vallbona, Santes Creus) i treballs com Epistolari familiar de santa Joaquima de Mas (1967), Normes metodològiques per a la redacció del 'Monasticon Cataloniae' (1967), El senyoriu de Verdú (1968) i El periodista Ramon Pomés i el seu temps. 106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piquer i Noguera, Joan Crisòstom (València ?, s XVIII - Madrid, s XVIII) Sacerdot. Fill d'Andreu Piquer i Arrufat. Es doctorà en teologia, fou capellà del rei Carles III al convent de la Visitació de Madrid. Publicà les obres pòstumes del seu pare: Obras póstumas del doctor don Andrés Piquer... (1785), que precedí del seu estudi titulat De la vida y literatura del doctor don Andrés Piquer. També traduí una Histoire de la vie de Notre Seigneur Jésus-Christ (1787), de N. Le Tourneaux. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piquer y Gil, Salvador (Sogorb, Alt Palància, 1803 – 1833) Músic. Fou infant cantor de la capella de la catedral de Sogorb fins el 1822. Estudià amb Francesc Andreví. Més tard fou primer tenor i mestre de capella de la catedral. És autor de peces de gran bellesa, com la Missa solemne en fa, a vuit veus, dos Magnificat a sis i vuit veus i diversos motets. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piqueras, Joan (Requena, Plana d'Utiel, 1904 - Venta de Baños, Castella, 1936) Crític cinematogràfic. Creador dels cine-clubs a l'estat espanyol, del 1934 al 1935 en fundà diversos a diferents punts del país, així com la més important revista crítica del seu temps "Nuestro Cinema" (1932-35), de la qual fou director. 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Piqueras i Cavanilles, Josep (Gandia, Safor, 1819 – València, 1870) Músic. Fou organista a Beniopa, a Gandia i a la seu de València. És autor de música sacra. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Piquet i Piera, Jaume (les Corts de Sarrià, Barcelona, 1839 – Barcelona, 1896) Autor i empresari teatral. Era paleta d'ofici. Es dedicà intensament al teatre. Escriví moltes obres de circumstàncies, en català i en castellà de baix nivell literari però d'èxit notable, ja que afalagava sense límitacions els gustos del públic poc exigent. Un dels seus successos més considerables fou La monja enterrada en vida o els secrets d'aquell convent. Fou empresari del teatre Odeon, on serien representades sovint les seves obres de caràcter més truculent, raó per la qual s'estengué irònicament el sobrenom de l'Escorxador per designar aquell teatre. Quan aquest desaparegué Piquet es retirà. Instituí a Sarrià un premi a la virtut, fet que motivà la inclusió del seu retrat a la galeria de sarrianencs il·lustres i el fet de donar el seu nom a un carrer de l'antiga vila, avui agregada a Barcelona. 42 CATALUNYA - MUNICIPI
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 PAÏSOS CATALANS - ESPORT Pirena (Països Catalans, 1990 - ) Travessia de moixings que recorre d'oest a est la serralada dels Pirineus. Té una durada de quinze dies i un recorregut de 500 km que passa pels cims blancs de Navarra, Aragó, França, Andorra i Catalunya. Des del seu començament s'ha anat consolidant dins del calendari mundial d'esports d'hivern fins a esdevenir la prova més important de trineus amb gossos a Europa. L'any 1997 assolí tots els records: el de participació (175 moixers i 500 gossos), el de nivell esportiu (hi participaren els millors moixers del món) i el d'audiència per televisió (60 milions). 45 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Pirineus, tractat dels (illa de Faisans, País Basc, 7/nov/1659) Acord de pau entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França. Pel qual fou acordat el final de la guerra que tots dos països sostenien des del 1635. el tractat consagrà la superioritat militar francesa i la decadència espanyola en assegurar a França les seves 47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pirineus Orientals (Catalunya Nord) Departament de l'estat francès de la regió Llenguadoc-Rosselló (fr: Pyrénées Orientales). Comprèn la Catalunya Nord: 4.116 km2, capital: Perpinyà. Fou creat el 1790, amb la divisió administrativa de la República Francesa. Es dividit en tres districtes (Perpinyà, Ceret i Prada), en 29 cantons i en 234 municipis (1982). Duu el número 66. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pirozzini i Martí, Felip (Barcelona, 1843 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 7/jun/1876) Escriptor. Germà de Carles. Poeta, fou premiat el 1872 i el 1876 als Jocs Florals de Barcelona, i a altres certàmens literaris de Girona, Montpeller i Barcelona. Musicà nombroses cançons catalanes de diversos autors. Publicà el romanç històric Lo comte Bara (1872) i les comèdies Lo pare de la noia (1874) i Plogut del cel. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pitarch, Lluïsa (País Valencià, s XIX - Sicília, Itàlia, s XIX) Cantant d'òpera. Filla de Mateu Pitarch i Simó. Actuà a Itàlia i a França i assolí èxits a València i altres ciutats del País Valencià. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pitarch i Segura, Ismael Elies (Morella, Ports, 1948 - ) Jurista. Doctor en dret (1976) i des del 1971, professor de ciència política a la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1980 fou nomenat lletrat del Parlament català. Especialista en l'estudi de les institucions de la Catalunya autònoma, ha publicat, entre altres treballs, La Generalitat de Catalunya I. Els governs (1976), L'estructura del Parlament de Catalunya i les seves funcions polítiques (1976) i Sociologia dels polítics de la Generalitat (1977). 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pitarch i Simó, Mateu (Sant Mateu, Baix Maestrat, v 1825 - València, s XIX) Músic. Germà d'Antoni (de qui fou deixeble) i de Vicent. Hagué d'exiliar-se a França pel seu ideari carlí. A Ambers (Alvèrnia), i en unió de Manuel Laporta, fou mestre del cèlebre compositor Emmanuel Chabrier. De retorn a València, fou organista de l'església dels Sants Joans i és autor de música religiosa. Fou el pare de Lluïsa Pitarch. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pitarch i Simó, Vicent (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1823 - País Valencià, 1910) Músic. Germà d'Antoni i de Mateu. Estudià a París i fou organista de l'església dels Sants Joans de València a partir del 1850. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pitarra, Serafí Pseudònim de l'escriptor Frederic Soler i Hubert. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Piteu, coll de (Biosca, Segarra) Coll de l'antic camí de Cervera a Solsona, al límit amb l'antic terme de Llanera i el de Llobera (Solsonès). 59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pitiüses, illes (Illes Balears) Grup d'illes. Denominació que els grecs i els romans donaren al conjunt de les illes d'Eivissa (la Pitiüsa Major) i Formentera (la Pitiüsa Menor), amb una munió d'illes petites. Respon a una diferenciació històrica, geogràfica i cultural respecte a Mallorca i a Menorca. Aquesta designació continua emprant-se en obres, mapes i escrits de caràcter científic, fins avui. 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pitxot Veure> Pichot (família d'artistes). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - HISTÒRIA Piular (Vilanova i la Geltrú, Garraf) Antiga quadra i masia, al nord-oest de la ciutat. 64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Pizà, Bartomeu (Illes Balears, s XVI – 1626) Frare dominicà. Prengué hàbit a Palma el 1592. Fou prior del seu convent i síndic del regne de Mallorca davant el rei Felip III. Ocupà els càrrecs de consultor i qualificador de la inquisició i més tard, el 1620, el d'inquisidor general. 65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pizcueta i Donday, Josep (València, 1792 – 1867) Metge i botànic. Doctor en filosofia (1809) i medicina (1817), fou catedràtic, des del 1829, de Matèria Mèdica. Dirigí el Jardí Botànic de València (1820-67), el reféu de les destrosses produïdes per la Guerra del Francès, i començà a publicar el catàleg de llavors, Enumeratio plantorum horti botanici valentini (1856). Fou rector de la universitat (1859-67) i president de l'Acadèmia de Medicina (1848-55 i 1857-67). Escriví Elogio histórico de Antonio José Cavanilles (1830). 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pla, arc del (Cabanes de l'Arc, Plana Alta) Veure> Cabanes, arc de. 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Pla, convent del (Sanaüja, Segarra) Antic convent augustinià, situat al pla, 1 km al sud de la vila. Era un antic santuari marià (la Mare de Déu del Pla), conegut des del s XIII, que el 1655 fou cedit als augustinians, els quals hi residiren fins a l'exclaustració (1835). El convent actual fou reedificat al voltant del 1773, igual que l'església, ambdós de tipus barroc neoclàssic. L'església continua la seva funció de santuari; hi ha un aplec molt concorregut el 9/set. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla, el (Torrent d'Empordà, Baix Empordà) Caseria, al nord-est del poble. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla, el (Biosca, Segarra) Santuari (la Mare de Déu del Pla), conegut també amb el nom de Sant Pelegrí, al sud de la vila, vora la carretera de Guissona. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla, el (Artesa de Segre, Noguera) Santuari (la Mare de Déu del Pla), al sud de la ciutat, vora la carretera de Tàrrega. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA
75 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pla, el (Benavarri, Ribagorça) Santuari (la Mare de Déu del Pla) de l'antic mun. de Purroi. 76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pla, es (Mallorca) Contrada fisiogràfica, la més extensa i que ocupa el centre i l'est de l'illa, entre es Raiguer i les serres de Llevant i Migjorn, al sud de la badia d'Alcúdia i al nord-est de la de Palma. Els materials miocènics i eocènics estan coberts essencialment d'una màquia de garric i olivella, substituïda per conreus de cereals i ametllers, tret de les hortes de sa Pobla i de Palma de Mallorca. El mercat tradicional, Sineu, al centre des Pla, ha estat desbancat pel de Manacor vora les serres de Llevant, i pels de Palma de Mallorca i Inca, ja dins es Reiguer. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla, Francesc (Mataró, Maresme, 1734 - Itàlia, s XVIII) Religiós jesuïta. Emigrà a Itàlia en ésser expulsada d'Espanya la Companyia de Jesús. És autor del tractat Philosophiam politicam tribus complexam tomis, estampat a Gènova el 1783. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla, Joan (Catalunya, s XVIII) Músic. Germà de Manuel. Com aquest, destacà com a solista d'oboè i obtingué successos importants en diverses corts d'Europa. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla, Joaquim (Aldover, Baix Ebre, 1745 - Roma, Itàlia, 1817) Filòleg i jesuïta. Després de l'expulsió del seu orde, s'instal·là a Itàlia. Fou bibliotecari a Ferrara, professor de llengua caldea a Bolonya i, més tard, director de la Biblioteca Barberini, de Roma. És autor de les obres Interpretaciones de la lengua etrusca, Idiollion 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla, Josep (Catalunya, s XIX – 1899) Eclesiàstic. Era rector de Vilamur (Maresme). Tingué fama com a orador sagrat. És autor d'un tractat de retòrica i poètica i d'altres escrits. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pla, Manuel (Catalunya, s XVIII - Mannheim ?, Alemanya, d 1789) Oboista, clavecinista i compositor. Juntament amb els seus germans Josep i Joan, també oboistes, actuà a la cort de Ferran VI a partir del 1752. Compongué música escènica per a obres religioses i profanes. Escriví tonadillas, com El soldado (1761), que obtingué una gran difusió. Residí a Württemberg amb Josep, i a Amsterdam (1763-77), on publicà sis duos per a flauta l'any 1777. A Mannheim, on visqué amb el seu germà Joan, fou mestre de capella de la cort. Foren coneguts amb el cognom de Plat. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla, pui (Espot / Alt Àneu, Pallars Sobirà) Cim (2.825 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Cabanes (tributària de la de Bonaigua) i la d'Espot (damunt l'estany de Sant Maurici), al sud de Montsaliente. 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pla, Sant Vicent del (Torrent de l'Horta, Horta) Veure> Sant Vicent del Pla. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla, Santa Maria del (Castellfollit del Boix, Bages) Veure> Santa Maria del Pla. 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla, Santa Maria del (Àger, Noguera) Veure> Santa Maria del Pla. 86 CATALUNYA - POLÍTICA
102 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Pla de Bages, El (Manresa, Bages, 1904 - jul/1937) Diari català. El més important dels publicats a Manresa. Defensà la política de la Lliga i presenta una acurada col·laboració literària. Propietat, de primer, de Leonci soler i March, des del 1920 passà a mans de Josep Coll i Roca, alcalde de la ciutat. 87 CATALUNYA - HISTÒRIA Pla de Besòs, el (Barcelonès) Nom adoptat el 1937 per al municipi de 88 CATALUNYA - HISTÒRIA Pla de Cabra, el (Alt Camp) Veure> Pla de Santa Maria, el (antic nom). 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Pla de Cadí, el (Alt Urgell) Nom adoptat el 1937 per al municipi del 90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Pla de Corroncui, el (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Caseria, fins al 1968 del mun. de Viu de Llevata, situat a l'oest de Corroncui, al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs. 92 CATALUNYA - POLÍTICA Pla de Desenvolupament Rural (Catalunya, 2000 - ) Programa europeu de suport a l'agricultura i la indústria agroalimentària a Catalunya. El pla s'emmarca dins de l'Agenda 2000 i és un dels pilars de la política agrària comuna. La conselleria d'agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya en fixà les prioritats, que, després de negociacions amb la Comissió Europea, es reflectiren en un programa de suport per al període 2000-06 que va des de la millora de l'estructura econòmica de les explotacions agràries fins al suport de les mesures de manteniment i millora del medi ambient. La dotació del pla durant tot el període és de 934 milions d'euros. La majoria de mesures estan dirigides a adaptar el sector agrari i agroindustrial a les condicions de mercat. 93 CATALUNYA - POLÍTICA Pla de Distribució de Zones del Territori Català (Catalunya, 1932 – 1939) Pla d'endegament del territori (o Regional Planning). Fou encarregat als germans Nicolau i Santiago Rubió i Tudurí per part de la Generalitat republicana. Influït pels models britànics, fou un pla d'ordenació territorial en base a les diverses potencialitats econòmiques i naturals de les diferents zones del territori català, amb l'afany de superar els profunds desequilibris territorials existents. Amb aquest objectiu es determinaren dotze zones d'actuació: agrícola, de pasturatge, de parcs i boscos reservats, de sanatoris, industrial, d'habitatge, de comerç, de mines, de gran tràfic, de balneari, arqueològica i de protecció arqueològica. Si bé el pla no reeixí, fou precursor i delimità les línies mestres d'altres plans posteriors. 94 CATALUNYA - HISTÒRIA
95 CATALUNYA - HISTÒRIA Pla de Gironella, el (Girona, Gironès) Antic terme, esmentat el s XIV. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de la Bassa, el (Forès, Conca de Barberà) Raval, a l'oest del poble. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de la Bleda, el (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Veïnat, al sector més meridional del municipi, a la dreta del riu de Foix, davant l'església parroquial de la Bleda, del municipi de Santa Margarida i els Monjos. 98 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de la Font, el (els Gimenells i el Pla de la Font, Segrià) Llogaret, creat a mitjan s XX per l'Instituto Nacional de Colonización a la zona de regadiu del canal d'Aragó i Catalunya. Fins a l'any 1991 pertanyia al municipi d'Alpicat. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de l'Estació, el (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Barri, a la dreta del riu de Foix, aigua avall dels Monjos, vora l'estació del ferrocarril de Barcelona a Tarragona. És una zona en expansió degut a 100 CATALUNYA - COMARCA
101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pla de l'Olivera, el (Sant Vicent del Raspeig, Alacantí) Caseria, al nord de la vila. 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pla de Lliçà, el (Lliçà de Vall, Vallès Oriental) Veïnat, al voltant de l'església de Santa Maria, a la plana al·luvial de la riera de Tenes.
Anar a: [ Pins ] [ Pinye ] [ Piquer i D ] [ Pit ] [ Pla ] [ Pla C ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Pira
Pirineus, els
Pirozzini i Martí, Carles
Pitarch i Almela, Vicent
Piulachs i Oliva, Pere
Pizcueta i Alfonso, Adolf
Pla de l'Estany, el