A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Pins ]    [ Pinye ]    [ Piquer i D ]    [ Pit ]    [ Pla ]    [ Pla C ]

Qui ignora la seva ignorància viu en la més profunda il·lusió. (Lao-Tsé)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pins  (Vilopriu, Baix Empordà)  Poble, a llevant del cap del municipi. La seva església de Sant Bartomeu depèn de la parròquia de Gaüses.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pins  (Argentona, Maresme Veïnat.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pins, Ot  (Catalunya, s XIII - Barletta, Itàlia, 1300)  Frare de l'Hospital. El 1297 fou elegit gran mestre de l'orde. En negligí l'administració a causa del seu lliurament absolut a la pregària, que li absorbia quasi totes les hores d'activitat. El papa Bonifaci VIII l'amonestà per aquella exageració, encara que sense resultat.

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPins del Vallès  (Vallès Oriental Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Cugat del Vallès.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pinsent, monestir de  (Estamariu, Alt Urgell)  Petit monestir (Sant Vicenç de Pinsent) de filiació benedictina, sota una balma, dominant, per la dreta, la vall del Segre sobre l'hostal de la Quera Nova. El 967 estava unit al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, que el dotà de nou i féu consagrar la seva església. La comunitat degué ésser sempre reduïda. El 1008 el comte Ermengol I d'Urgell l'uní al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles, del qual depenia encara al s XIII, però ja sense comunitat i convertit en simple mas. Queden escasses runes del mas i església, sota la gran balma (o quera), que li donà el nom modern de la Quera Vella.

6 CATALUNYA - EMPRESA

Pinsos Hens SA  (Barcelona, 1958 - )  Fàbrica de pinsos composts. Les seves instal·lacions estaven a Barcelona (Zona Franca), Reus, Silla i altres localitats de l'estat espanyol. Fou la primera empresa de l'estat en aquest ram. Dues terceres parts del capital pertanyien a Cargill Incorporated de Minneapolis (EUA). Les seves vendes foren de 16.577 milions de ptes el 1985 i ocupava 385 empleats.

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pintarrafes  (Carlet, Ribera Alta Caseria, 1,5 km a l'oest de la ciutat. Era un antic lloc de moriscs, despoblat amb l'expulsió del 1609. Una llegenda situa en aquest indret el palau d'Almansor, senyor musulmà de Carlet, els fills del qual, Bernat, Gràcia i Maria, hi moriren martiritzats (Bernat d'Alzira). Els comtes de Carlet feren construir en aquest lloc una capella dedicada als tres sants.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPintó i Lliràs, Ramon  (Barcelona, 1805 - l'Havana, Cuba, 1855)  Polític i periodista. Lluità al bàndol constitucionalista a la batalla del Trocadero (1823), i per fugir de la reacció absolutista l'any 1824 emigrà a Cuba. Fou redactor del "Diario de la Marina" i fundador del Liceo de La Habana, que dirigí. Identificat amb el moviment independentista cubà, tingué contactes amb el govern dels EUA i presidí una junta que proclamà l'abolició de l'esclavitut a Cuba i preparava una revolta contra el govern de Madrid. Descobert, fou afusellat.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pintor, Pere  (València, v 1423 - Roma, Itàlia, 1503)  Mestre en arts i en medicina. Establert a Roma, hi publicà, el 1497, el Tractatus cum consiliis contra pudendagram seu morbum gallicum, un dels primers llibres estampats sobre la sífilis. El 1499 consta ja com a metge del papa Alexandre VI, al qual dedicà el De praeservatione curationeque pestilentiae. Ambdós moriren en un període de gran pesta a Roma. L'any 1502, el sou mensual de mestre Pintor era de quatre ducats. Fou sebollit a l'església de sant'Onofrio, sota una làpida que li posà la seva muller, de cognom Sabata.

10 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pintot, illa d'en  (Maó, Menorca Veure> Arsenal, l'.

11 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pintrat, mall  (Benasc, Alta Ribagorça Cim (2.842 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Benasc de la vall gascona de Lis, entre el port Vielh i el coll Pintrat, que domina l'hospital de Benasc, a l'alta vall de l'Éssera.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pinya, la  (la Vall d'En Bas, Garrotxa)  Poble (483 m alt), situat al coster oriental del pla, vora la carretera. Centrat per l'església parroquial de Santa Maria (esmentada ja el 958 i consagrada el 1022, fou possessió de Ripoll); l'edifici, romànic, ha estat molt reformat; el 1936 fou destruïda la imatge romànica de la Mare de Déu de la Cabeça, molt venerada a la comarca. El lloc formà part del vescomtat de Bas. Formava un municipiInici página independent fins al 1968. L'antic municipi comprenia també el poble de Sant Joan dels Balbs.

13 CATALUNYA NORD - CULTURA

Pinya, Pere  (Perpinyà, s XVI - )  Personatge llegendari. Hauria estat hostaler i fundador de la vila, després ciutat, de Perpinyà. Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d'hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya. La casa, de fet, era del s XVI. Féu una crítica definitiva d'aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí. Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó (1886), fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna (Capcir), a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret molt fèrtil de la plana del Rosselló, no lluny de la mar, on la Tet li aconsellà d'establir-se; la seva casa esdevingué la vila de Perpinyà, i el solc amb el qual limità la nova possessió les muralles.

14 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pinyana  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Despoblat (1.284 m alt), fins el 1968 del terme de Viu de Llevata, situat al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, al cim d'un petit turó. De la seva església parroquial (Sant Gil) depenen les de Corroncui i la Bastideta de Corroncui i el santuari de Sant Nicolau.

15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pinyana  (Castellonroi, Llitera Despoblat, a l'est del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana. Aturonades, hi ha les esglésies de Santa Anna i de Sant Salvador de Montpedró, que depenen de la parròquia d'Andaní. Pertanyia al marquès d'Alfarràs. Aigua avall de Santa Anna, a la sortida del congost, hi ha una resclosa del pantà de Santa Anna, i la derivació, per l'esquerra, del canal d'Ivars, i, per la dreta, del canal de Pinyana (dit també de Lleida).

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pinyana  (Amer, Selva Veïnat.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPinyana  (Querol, Alt Camp)  Antic castell, al sector meridional del terme, a ponent del castell de Montagut. Esmentat ja el 986, pertangué als Cervelló i passà a la branca dels Cervelló, barons de la Llacuna, al començament del s XIV. Resta en peu una torre.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pinyana, canal de  (Noguera / Segrià Canal de la Noguera Ribagorçana, que se'l coneix també amb el nom de canal de Lleida. Neix prop de l'embassament de Santa Anna, poc després, dins el terme de Castellonroi, hi ha el repartidor del canal (dit casa de Lleida o de l'Aigua) i, al límit amb el d'Alfarràs, la central elèctrica de Pinyana. Després de passar per Andaní i Alfarràs, entra al Segrià prop d'Almenar; abans d'arribar al terme de Lleida, la séquia se subdivideix en dos brancals, un dels quals comprèn la séquia del Mig i la séquia Major, que ha subministrat aigua potable a la ciutat, després de passar per una bassa depuradora d'Alpicat, fins a la construcció de la conducció directa des de Pinyana, i rega les terres del Segrià fins prop de Lleida. Les hortes són especialitzades en fructicultura.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pinyeres  (Batea, Terra Alta Poble, habitat actualment només durant les recol·leccions de fruits, situat al nord-oest de la vila, a la dreta del riu d'Algars. De la seva església parroquial (la Transfiguració), destruïda el 1936, depenia la d'Algars. Hi ha les restes d'un antic castell. El 1841 fou agregat a Batea.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pinyeres, les  (el Masroig, Priorat Despoblat (187 m alt), enlairat damunt la riba esquerra del riu de Siurana. El lloc, que estigué fortificat, fou donat poc després de la conquesta cristiana a Arbert de Castellvell, que atorgà la carta de població. Fou totalment destruït durant la Guerra dels Segadors (mitjan segle XVII) i restà abandonat durant anys (hom ha trobat unes interessants sitges soterrades). Resta en peu la façana i quatre parets de l'església, romànica, que el segle XVIII fou reconstruïda com a santuari i dedicada a la MareInici página de Déu de les Pinyeres, patrona del desaparegut poble i actualment del Masroig.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinyes, Baltasar  (Sanaüja, Segarra, 1527 - Lima, Perú, 1611)  Eclesiàstic jesuïta. Mestre en arts, el 1551 ingressà a la Companyia de Jesús. El 1559 fou el primer rector del col·legi de Sàsser (Sardenya), fundat pel jurista Aleix Fontana, que al s XVII esdevingué universitat. Regí el col·legi de Saragossa i en fou el primer rector. El 1575 passà al Perú, on fou rector del col·legi de Lima i, després d'exercir com a procurador a Roma i a Madrid, fou provincial del Perú (1581-85) i prengué part en el tercer concili de Lima, el 1582. Fundador del Seminario Real de San Martín, fou també fundador i el primer rector dels col·legis de Quito (1586) i de Santiago de Xile (1593).

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinyes, Francesc  (Catalunya, s XV - s XVI)  Argenter. Tenia l'obrador obert a Cervera. Vers el 1505, juntament amb Gabriel Bonet, construí la creu processional dels paraires i teixidors de Santa Coloma de Queralt. Restaurà el reliquiari major de Santa Maria de Cervera (1528) i obrà el de la Veracreu del Tarròs.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pinyol i Balasch, Ramon  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1950 - )  Poeta, traductor i editor. Llicenciat en filologia clàssica, ha publicat Remor de rems (1972), Aigües d'enlloc (1973), Occit enyor (1975, premi Carles Riba 1974) i Senyera (1979). Amb el pintor J.P. Viladecans publicà Alicates (1978, Premi de la Crítica). El 1973 fou un dels fundadors de la col·lecció "Llibres del Mall", destinada a la promoció de la poesia jove, que el 1975 es convertí en editorial.

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pipià, Agustí  (Palma de Mallorca, s XVII - Roma, Itàlia, 1730)  Frare dominicà. Fou catedràtic de teologia a l'Estudi General de Mallorca. El 1694 s'establí a Roma, on fou secretari de la congregació de l'Índex de llibres prohibits. Ostentà el càrrec de general de l'orde. Més tard fou bisbe i cardenal.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPiqué, Josep  (Barcelona, s XIX)  Compositor. Influït per l'òpera italiana romàntica, el 1844 estrenà al Teatre Principal de Barcelona l'òpera Ernesto, duca di Scilla. Fou professor de piano.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piqué i Camps, Josep  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 21/feb/1955 - )  Polític, economista i empresari. Doctorat en ciències econòmiques i empresarials i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, on va exercir de professor. Després de ser assessor del govern català en temes econòmics, fou director general d'indústria de la Generalitat de Catalunya (1986-88). President del grup Ercros (1992-96) i del Cercle d'Economia, el 1996, fou nomenat ministre d'indústria en el primer govern de J.M. Aznar, càrrec que compaginà a partir del 1998 amb el de portaveu del govern. Ingressà en el PP en el XIII Congrés del partit i fou elegit vocal del seu Comitè Executiu Nacional (gen/1999).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piqué i Carbó, Joan  (Barcelona, 1880 - Santa Coloma de Farners, Selva, 1929)  Escultor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i deixeble de Venanci Vallmitjana. Treballà a la catedral nova de Vitòria (1909) i a Burgos (decoració del Palau Episcopal). Participà, a Barcelona, als treballs preparatoris de l'Exposició Internacional. Entre les seves obres destaquen, a més d'alguns bust-retrats, l'al·legoria del Somni de Bernat Metge, a la Fundació Bernat Metge, i els monuments d'Alfons XIII, a Sant Sebastià i Pedro Viteri (Mondragón).

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Piquer, Concepció (Conchita Piquer)  (València, 1907 – Madrid, 1990)  Cantant i actriu. Debutà a València en 1922. Després d'actuar als EUA, anà a diversos països d'Amèrica del Sud. El 1927 tornà a Espanya. Entre les pel·lícules que interpretà cal destacar El negro que tenia el alma blanca (1927), de B. Perojo, La Dolores (1939), de F. Rey, i Filigrana (1949), de L. Marquina. Es retirà el 1957, després d'haver popularitzat cançons com Tatuaje, Ojos verdes i Lola Puñales.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPiquer, Josep  (València, 1757 – Madrid, 1794)  Escultor. Format a Sant Carles. Fou dexeble de Josep Esteve i Bonet. A Madrid fou acadèmic de mèrit de San Fernando (1787). Es conserven poques obres seves, entre les quals el classicista Sant Nicolau de les Escuelas Pías del Avapiés de Madrid. Hom el creu pare de Josep Piquer i Montserrat i avi de Josep Piquer i Duart.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Piquer, Josep Antoni  (València, 1775 – 1847)  Metge i escriptor. Obtingué la revàlida per a exercir la medicina el 1798. Durant la guerra del Francès fou metge primer dels Reials Exèrcits i secretari de les juntes de caritat i beneficència. Traslladat a Madrid (1815), fou metge reial. Escriví algunes obres mèdiques, poemes en català i castellà i Origen y estado actual de los males habituales de España que se oponen o que se observe la Constitución (1840).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piquer, Pere  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Il·luminador. El 1308 contractà la realització d'un dominical per a Santa Maria de Bell-lloc.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piquer, Valerí  (Catalunya, s XVII)  Religiós jesuïta. Sobresortí com a llatinista. Traduí i glossa l'obra Diari de la Verge (1654).

31 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Piquer i Arrufat, Andreu  (Fórnols de Matarranya, Matarranya, 1711 – Madrid, 1772)  Metge, erudit i filòsof. Estudià medicina i filosofia a la Universitat de València, on després exercí la càtedra d'anatomia. L'any 1751 va ésser metge de cambra de Ferran VI. La seva teoria mèdica ens ofereix una síntesi de la doctrina d'Hipòcrates (que va traduir en 1757-70) i els mètodes experimentals contemporanis: Medicina vetus et nova (1735) i Tratado de las calenturas (1751). Entre les obres filosòfiques cal fer esment de Lógica modernaInici página (1747) i Filosofía moral para la juventud española (1755).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piquer i Bofill, Josep  (Barcelona, s XVIII)  Frare de l'Oratori de Sant Felip Neri. Destacà pels seus coneixements filosòfics, que divulgà en unió del futur bisbe Armanyà, gran amic seu.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piquer i Cerveró, Josep  (Tudela, Navarra, s XIX – Barcelona, 1900)  Músic. Fou membre de la banda militar d'un regiment. Instrumentà cançons populars catalanes que donà a conèixer en els primers Jocs Florals (1859), activitat en la qual pot considerar-se pioner. Deixà també música religiosa.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Piquer i Duart, Josep  (València, 1806 – Madrid, 1871)  Escultor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid, viatjà a Mèxic i a París. Escultor de cambra d'Isabel II, féu bustos d'altes personalitats de la cort. De les seves obres cal destacar una estàtua de Ferran III, a l'Armería de Madrid.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piquer i Jover, Josep-Joan  (Barcelona, 1911 - Vallbona de les Monges, Urgell, 1985)  Pedagog i historiador. Cursà estudis eclesiàstics a Tarragona, que interrompé (1933). Sota el guiatge de Josep Pedragosa, s'inicià en la readaptació d'infants abandonats i treballà a l'Institut Psicotècnic de la Generalitat, on col·laborà amb Emili Mira. A la postguerra desenvolupà una tasca important a la Junta Provincial de Protecció a la Infància i al Tribunal Titular de Menors. Publicà Tipus i tendències de treball dels menors delinqüents de Barcelona (1961) i Inteligencia, inmigración y suburbio (1972). Cal assenyalar els seus estudis sobre història cistercenca (Vallbona, Santes Creus) i treballs com Epistolari familiar de santa Joaquima de Mas (1967), Normes metodològiques per a la redacció del 'Monasticon Cataloniae' (1967), El senyoriu de Verdú (1968) i El periodista Ramon Pomés i el seu temps.

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPiquer i Montserrat, Josep  (País Valencià, s XVIII - 1832)  Escultor. Deixeble d'Ignasi Vergara, fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, de la qual esdevingué director. Obrà, entre d'altres, el baix relleu El papa Joan XXII fundant l'Orde de Montesa.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Piquer i Noguera, Joan Crisòstom  (València ?, s XVIII - Madrid, s XVIII)  Sacerdot. Fill d'Andreu Piquer i Arrufat. Es doctorà en teologia, fou capellà del rei Carles III al convent de la Visitació de Madrid. Publicà les obres pòstumes del seu pare: Obras póstumas del doctor don Andrés Piquer... (1785), que precedí del seu estudi titulat De la vida y literatura del doctor don Andrés Piquer. També traduí una Histoire de la vie de Notre Seigneur Jésus-Christ (1787), de N. Le Tourneaux.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Piquer y Gil, Salvador  (Sogorb, Alt Palància, 1803 – 1833)  Músic. Fou infant cantor de la capella de la catedral de Sogorb fins el 1822. Estudià amb Francesc Andreví. Més tard fou primer tenor i mestre de capella de la catedral. És autor de peces de gran bellesa, com la Missa solemne en fa, a vuit veus, dos Magnificat a sis i vuit veus i diversos motets.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Piqueras, Joan  (Requena, Plana d'Utiel, 1904 - Venta de Baños, Castella, 1936)  Crític cinematogràfic. Creador dels cine-clubs a l'estat espanyol, del 1934 al 1935 en fundà diversos a diferents punts del país, així com la més important revista crítica del seu temps "Nuestro Cinema" (1932-35), de la qual fou director.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Piqueras i Cavanilles, Josep  (Gandia, Safor, 1819 – València, 1870)  Músic. Fou organista a Beniopa, a Gandia i a la seu de València. És autor de música sacra.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPiquet i Catulí, Josep  (Catalunya, s XIX – s XX)  Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Rossend Nobas. Fou premiat a l'Exposició Nacional de Madrid de 1901 amb la tercera medalla.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Piquet i Piera, Jaume  (les Corts de Sarrià, Barcelona, 1839 – Barcelona, 1896)  Autor i empresari teatral. Era paleta d'ofici. Es dedicà intensament al teatre. Escriví moltes obres de circumstàncies, en català i en castellà de baix nivell literari però d'èxit notable, ja que afalagava sense límitacions els gustos del públic poc exigent. Un dels seus successos més considerables fou La monja enterrada en vida o els secrets d'aquell convent. Fou empresari del teatre Odeon, on serien representades sovint les seves obres de caràcter més truculent, raó per la qual s'estengué irònicament el sobrenom de l'Escorxador per designar aquell teatre. Quan aquest desaparegué Piquet es retirà. Instituí a Sarrià un premi a la virtut, fet que motivà la inclusió del seu retrat a la galeria de sarrianencs il·lustres i el fet de donar el seu nom a un carrer de l'antiga vila, avui agregada a Barcelona.

42 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàPira  (Conca de Barberà Municipi: 8,16 km2, 384 m alt, 494 hab (2015). Situat al nord-est de Montblanc, a la dreta del riu d'Anguera, que forma en bona part el límit oriental del terme, accidentat al nord pels contraforts de la serra del Tallat. La garriga, bosc i pasturatges ocupen el 15% de la superfície, la resta és per l'agricultura, amb conreus principalment de secà; la vinya ocupa més de la meitat del total conreat, també hi ha cereals, ametllers i oliveres. Cooperativa agrària. L'avicultura és important. Hi ha pedreres d'alabastre. El poble és a la dreta del riu d'Anguera; l'església parroquial, dedicada a sant Salvador, fou bastida al s XVIII. La població comprèn els quatre barris de Pira, Piroia, Pireta i la Carrerada. El lloc fou poblat al s XI per Pere de Puigverd. Fou possessió de Poblet, i passà als templers el 1248, i a l'extinció de l'orde, als hospitalers. Àrea comercial de Montblanc. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPira, Janet de  Sobrenom del guerriller Joan Amorós.

44 PAÏSOS CATALANS - ESPORT

Pirena  (Països Catalans, 1990 - )  Travessia de moixings que recorre d'oest a est la serralada dels Pirineus. Té una durada de quinze dies i un recorregut de 500 km que passa pels cims blancs de Navarra, Aragó, França, Andorra i Catalunya. Des del seu començament s'ha anat consolidant dins del calendari mundial d'esports d'hivern fins a esdevenir la prova més important de trineus amb gossos a Europa. L'any 1997 assolí tots els records: el de participació (175 moixers i 500 gossos), el de nivell esportiu (hi participaren els millors moixers del món) i el d'audiència per televisió (60 milions).

45 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

els Pirineus CatalansPirineus, els  (Catalunya / Andorra / Catalunya Nord Sistema orogràfic dels Països Catalans. El Pirineu català ocupa prop de la meitat del sistema muntanyenc: en longitud, 230 dels 440 km que hom li sol assignar; l'amplària, molt variable, és gairebé arreu més considerable que la del vessant occità, i vora la Mediterrània arriba a comprendre, fins a les Corberes, la totalitat de les serralades. La superfície és considerable, car ocupa uns 12.000 km2, el 29,7% del territori català: la regió de la Seu d'Urgell gairebé íntegra, la d'Andorra, la major part de la de Perpinyà i, a més, bona part del Berguedà i el Ripollès i fragments importants de la Noguera, el Solsonès, la Garrotxa i l'Alt Empordà. En la divisió tradicional dels Pirineus corresponen a Catalunya bona part del Pirineu central i gairebé tot l'oriental. La separació entre ambdós sectors és donada tant pel criteri hidrogràfic...  Segueix... 

46 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Pirineus, tractat dels  (illa de Faisans, País Basc, 7/nov/1659)  Acord de pau entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França. Pel qual fou acordat el final de la guerra que tots dos països sostenien des del 1635. el tractat consagrà la superioritat militar francesa i la decadència espanyola en assegurar a França les sevesInici página conquestes (comtat de Rosselló, part del de Cerdanya, Artois i diverses places de Flandes, Hainaut i Luxemburg), i estipulà el matrimoni de Lluís XIV i Maria Teresa, filla de Felip IV. Catalunya no acceptà mai aquest tractat que amputà del seu territori els esmentats comtats. França aviat incomplí les garanties estipulades i ja el 1660 començà a abolir les institucions de la Catalunya Nord, mentre desencadenava una política assimilista seguida d'una ocupació militar que es perllongà durant mig segle.

47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pirineus Orientals  (Catalunya Nord Departament de l'estat francès de la regió Llenguadoc-Rosselló (fr: Pyrénées Orientales). Comprèn la Catalunya Nord: 4.116 km2, capital: Perpinyà. Fou creat el 1790, amb la divisió administrativa de la República Francesa. Es dividit en tres districtes (Perpinyà, Ceret i Prada), en 29 cantons i en 234 municipis (1982). Duu el número 66.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carles Pirozzini i MartíPirozzini i Martí, Carles  (Barcelona, 17/ago/1852 – 1938)  Escriptor i promotor d'art. Estudià a Itàlia i a Barcelona. Especialitzat en temes d'art, fou col·laborador de "La Renaixença" (des del 1879) i auxiliar de la càtedra de teoria estètica i història de les arts a l'Escola de Belles Arts. Hom li encarregà part del muntatge de l'Exposició Universal de 1888 i la conservació posterior i adaptació dels edificis per a museus. Fou acadèmic de Sant Jordi (1907). Publicà, entre altres obres, Biografia i necrologia de l'escultor Damià Campeny (1892), El retratista y pintor don Vicente Rodés (1898) i Los hermanos Masriera (1901). Conreà també la poesia satírica en català.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pirozzini i Martí, Felip  (Barcelona, 1843 - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 7/jun/1876)  Escriptor. Germà de Carles. Poeta, fou premiat el 1872 i el 1876 als Jocs Florals de Barcelona, i a altres certàmens literaris de Girona, Montpeller i Barcelona. Musicà nombroses cançons catalanes de diversos autors. Publicà el romanç històric Lo comte Bara (1872) i les comèdies Lo pare de la noia (1874) i Plogut del cel.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPitarch  (País Valencià, s XIX)  Família de músics. Els més destacats foren Antoni, Vicent i Mateu Pitarch i Simó.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pitarch, Lluïsa  (País Valencià, s XIX - Sicília, Itàlia, s XIX)  Cantant d'òpera. Filla de Mateu Pitarch i Simó. Actuà a Itàlia i a França i assolí èxits a València i altres ciutats del País Valencià.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vicent Pitarch i AlmelaPitarch i Almela, Vicent  (Vila-real, Plana Baixa, 1942 - )  Lingüista i escriptor. Llicenciat en filologia romànica, l'any 1969 treballà a Onda i després a Castelló de la Plana. Centrat en l'estudi de la filologia i la lingüística catalanes, ha publicat: Defensa de l'idioma (1972), Curs de llengua catalana (1977), el manual de llengua i cultura del País Valencià Penyagolosa (juntament amb J. Palomero i V. Pascual) i Poesia eròtica y burlesca dels segles XV i XVI (1982) (amb Ll. Gimeno); El català al País Valencià: retracció i resistència (1984), Fets i ficcions. Llenguatge i desiquilibris socials (1984) i Parlar i (con)viure al País Valencià (1994). Col·laborà en el programa radiofònic Nosaltres els valencians, que havia creat el 1969. Membre del Grup Català de Sociolingüística, de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Institut de Filologia Valenciana.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pitarch i Segura, Ismael Elies  (Morella, Ports, 1948 - )  Jurista. Doctor en dret (1976) i des del 1971, professor de ciència política a la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1980 fou nomenat lletrat del Parlament català. Especialista en l'estudi de les institucions de la Catalunya autònoma, ha publicat, entre altres treballs, La Generalitat de Catalunya I. Els governs (1976), L'estructura del Parlament de Catalunya i les seves funcions polítiques (1976) i Sociologia dels polítics de la Generalitat (1977).

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPitarch i Simó, Antoni  (Sant Mateu, Baix Maestrat, v 1820 - País Valencià, s XIX)  Organista. Germà de Vicent i de Mateu. Deixeble de Mateu Ferrer. L'any 1841 fou nomenat organista de la catedral de Lo Puèg (Alvèrnia).

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pitarch i Simó, Mateu  (Sant Mateu, Baix Maestrat, v 1825 - València, s XIX)  Músic. Germà d'Antoni (de qui fou deixeble) i de Vicent. Hagué d'exiliar-se a França pel seu ideari carlí. A Ambers (Alvèrnia), i en unió de Manuel Laporta, fou mestre del cèlebre compositor Emmanuel Chabrier. De retorn a València, fou organista de l'església dels Sants Joans i és autor de música religiosa. Fou el pare de Lluïsa Pitarch.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pitarch i Simó, Vicent  (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1823 - País Valencià, 1910)  Músic. Germà d'Antoni i de Mateu. Estudià a París i fou organista de l'església dels Sants Joans de València a partir del 1850.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pitarra, Serafí  Pseudònim de l'escriptor Frederic Soler i Hubert.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Piteu, coll de  (Biosca, Segarra Coll de l'antic camí de Cervera a Solsona, al límit amb l'antic terme de Llanera i el de Llobera (Solsonès).

59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pitiüses, illes  (Illes Balears Grup d'illes. Denominació que els grecs i els romans donaren al conjunt de les illes d'Eivissa (la Pitiüsa Major) i Formentera (la Pitiüsa Menor), amb una munió d'illes petites. Respon a una diferenciació històrica, geogràfica i cultural respecte a Mallorca i a Menorca. Aquesta designació continua emprant-se en obres, mapes i escrits de caràcter científic, fins avui.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPitxells, serra dels  (Peníscola, Baix Maestrat)  Contrafort (253 m alt) oriental de la serra d'Irta, prop de la costa (punta dels Pitxells), al sud de la ciutat.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pitxot  Veure> Pichot (família d'artistes).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Piulachs i OlivaPiulachs i Oliva, Pere  (Barcelona, 3/oct/1908 – 25/mar/1976)  Metge cirurgià. Estudià a Barcelona i es llicencià el 1931. Durant la guerra civil fou metge de l'Hospital Clínic fins a mitjans 1938, que fou detingut al vapor "Uruguai" i al castell de Montjuïc. L'any 1940 guanyà les oposicions a catedràtic de patologia quirúrgica a Santiago de Compostela, més tard passà a Saragossa (1941) i després a Barcelona (1942-76), on fou cap dels serveis de traumatologia i cirurgia d'urgència de l'Hospital Clínic. Fou director del Departament de Cirurgia Experimental del CSIC. Autor de diverses obres mèdiques, com Peritonitis biliar por perforación i Lecciones de Patología Quirúrgica (iniciades el 1948). També publicà llibres de poesia (El viento encadenado) i treballs de lingüística i de filosofia. Fou membre de diverses societats mèdiques internacionals, de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la Nacional de Madrid i de la del Far de Sant Cristòfor.

63 CATALUNYA - HISTÒRIA

Piular  (Vilanova i la Geltrú, Garraf Antiga quadra i masia, al nord-oest de la ciutat.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pizà, Bartomeu  (Illes Balears, s XVI – 1626)  Frare dominicà. Prengué hàbit a Palma el 1592. Fou prior del seu convent i síndic del regne de Mallorca davant el rei Felip III. Ocupà els càrrecs de consultor i qualificador de la inquisició i més tard, el 1620, el d'inquisidor general.

65 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPizà i Ensenyat, Cristòfor  (Sóller, Mallorca, 1850 – 1936)  Pintor. Format a les acadèmies de Roma, on visqué molt temps. Fou un típic exponent d'un sòlid academicisme, patent en els seus retrats, figures i composicions, mentre que com a paisatgista fou ja influït pel pleinairisme, especialment des que conegué l'obra de Rusiñol i de Mir.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Adolf Pizcueta i AlfonsoPizcueta i Alfonso, Adolf  (València, 25/mar/1901 - 4/feb/1989)  Polític i promotor cultural. Presidí la Joventut Valencianista i seguí l'escissió liberal i nacionalista que el 1923 se separà d'Unió Valencianista Regional, amb ells promogué la creació de la revista "València Nova". Col·laborà a "El Crit de la Muntanya", "Nostra Parla" i "Correspondencia de Valencia". Fundà i dirigí (1928) l'editorial l'Estel i fou un dels directors de "Taula de lletres valencianes", des d'on impulsà la unificació ortogràfica del català per al País Valencià (acordada el 1932). Participà activament en la publicació d'"El Camí". Secretari general de Proa (1935), col·laborà en el seu òrgan, "Timó". Membre fundador de l'Agrupació Valencianista Republicana, dirigí "Avant". Formà part de la delegació valenciana al II Congrés Internacional de Defensa de la Cultura (1937). Promogué la represa de l'Estel (1962) i fou president de la Fundació Gaietà Huguet i de la societat de publicacions Bibliovasa.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pizcueta i Donday, Josep  (València, 1792 – 1867)  Metge i botànic. Doctor en filosofia (1809) i medicina (1817), fou catedràtic, des del 1829, de Matèria Mèdica. Dirigí el Jardí Botànic de València (1820-67), el reféu de les destrosses produïdes per la Guerra del Francès, i començà a publicar el catàleg de llavors, Enumeratio plantorum horti botanici valentini (1856). Fou rector de la universitat (1859-67) i president de l'Acadèmia de Medicina (1848-55 i 1857-67). Escriví Elogio histórico de Antonio José Cavanilles (1830).

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPizcueta i Gallel, Fèlix  (València, 1837 – 1890)  Escriptor i polític. Lluità a la Revolució de Setembre i posteriorment s'establí a Madrid, on dirigí el diari "La Nación". Fou president de Lo Rat Penat. Com a impulsor de la Renaixença a València, publicà poemes i contes, a part d'unes quantes novel·les romàntiques i de fulletó, escrites en llengua castellana.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pla, arc del  (Cabanes de l'Arc, Plana Alta Veure> Cabanes, arc de.

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pla, convent del  (Sanaüja, Segarra)  Antic convent augustinià, situat al pla, 1 km al sud de la vila. Era un antic santuari marià (la Mare de Déu del Pla), conegut des del s XIII, que el 1655 fou cedit als augustinians, els quals hi residiren fins a l'exclaustració (1835). El convent actual fou reedificat al voltant del 1773, igual que l'església, ambdós de tipus barroc neoclàssic. L'església continua la seva funció de santuari; hi ha un aplec molt concorregut el 9/set.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla, el  (Torrent d'Empordà, Baix Empordà Caseria, al nord-est del poble.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla, el  (Biosca, Segarra Santuari (la Mare de Déu del Pla), conegut també amb el nom de Sant Pelegrí, al sud de la vila, vora la carretera de Guissona.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla, el  (Artesa de Segre, Noguera)  Santuari (la Mare de Déu del Pla), al sud de la ciutat, vora la carretera de Tàrrega.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPla, el  (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental Santuari (la Mare de Déu del Pla), a la casa Biure, de la parròquia de Corró d'Amunt. És una obra romànica (s XI), amb una porta i una petita rosassa gòtiques. Conservà fins el 1936 la imatge romànica de la Mare de Déu i un petit retaule gòtic. El 1953 fou restaurada.

75 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pla, el  (Benavarri, Ribagorça Santuari (la Mare de Déu del Pla) de l'antic mun. de Purroi.

76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pla, es  (Mallorca Contrada fisiogràfica, la més extensa i que ocupa el centre i l'est de l'illa, entre es Raiguer i les serres de Llevant i Migjorn, al sud de la badia d'Alcúdia i al nord-est de la de Palma. Els materials miocènics i eocènics estan coberts essencialment d'una màquia de garric i olivella, substituïda per conreus de cereals i ametllers, tret de les hortes de sa Pobla i de Palma de Mallorca. El mercat tradicional, Sineu, al centre des Pla, ha estat desbancat pel de Manacor vora les serres de Llevant, i pels de Palma de Mallorca i Inca, ja dins es Reiguer.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla, Francesc  (Mataró, Maresme, 1734 - Itàlia, s XVIII)  Religiós jesuïta. Emigrà a Itàlia en ésser expulsada d'Espanya la Companyia de Jesús. És autor del tractat Philosophiam politicam tribus complexam tomis, estampat a Gènova el 1783.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla, Joan  (Catalunya, s XVIII)  Músic. Germà de Manuel. Com aquest, destacà com a solista d'oboè i obtingué successos importants en diverses corts d'Europa.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla, Joaquim  (Aldover, Baix Ebre, 1745 - Roma, Itàlia, 1817)  Filòleg i jesuïta. Després de l'expulsió del seu orde, s'instal·là a Itàlia. Fou bibliotecari a Ferrara, professor de llengua caldea a Bolonya i, més tard, director de la Biblioteca Barberini, de Roma. És autor de les obres Interpretaciones de la lengua etrusca, IdiollionInici página arabicum, canticum hebraicum et epigramma graecum i Vocabulario de las voces más difíciles de la antigua lengua provenzal, traducidas al idioma español, italiano y latino.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla, Josep  (Catalunya, s XIX – 1899)  Eclesiàstic. Era rector de Vilamur (Maresme). Tingué fama com a orador sagrat. És autor d'un tractat de retòrica i poètica i d'altres escrits.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pla, Manuel  (Catalunya, s XVIII - Mannheim ?, Alemanya, d 1789)  Oboista, clavecinista i compositor. Juntament amb els seus germans Josep i Joan, també oboistes, actuà a la cort de Ferran VI a partir del 1752. Compongué música escènica per a obres religioses i profanes. Escriví tonadillas, com El soldado (1761), que obtingué una gran difusió. Residí a Württemberg amb Josep, i a Amsterdam (1763-77), on publicà sis duos per a flauta l'any 1777. A Mannheim, on visqué amb el seu germà Joan, fou mestre de capella de la cort. Foren coneguts amb el cognom de Plat.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla, pui  (Espot / Alt Àneu, Pallars Sobirà Cim (2.825 m alt) de la línia de crestes que separa la vall de Cabanes (tributària de la de Bonaigua) i la d'Espot (damunt l'estany de Sant Maurici), al sud de Montsaliente.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pla, Sant Vicent del  (Torrent de l'Horta, Horta Veure> Sant Vicent del Pla.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla, Santa Maria del  (Castellfollit del Boix, Bages Veure> Santa Maria del Pla.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla, Santa Maria del  (Àger, Noguera Veure> Santa Maria del Pla.

86 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaPla Comarcal d'Ordenació Urbana de Barcelona  (Barcelona, 1953)  Pla urbanístic realitzat per l'ajuntament, de tipus indicatiu (preveu la seva modificació pels plans parcials) i organicista. Enllaça amb el pla Jaussely pel seu organicisme i amb el pla Rovira i Trias pel seu radiocentrisme. L'omissió en la formulació de l'estructura jurídica encarregada de dur a terme el pla i la del pla financer han estat les principals causes de la inoperància i de la tergiversació reiterada del pla, així com del desenvolupament, a partir del final del decenni del 1960, de moviments de protesta. Amb l'inici de la revisió del pla (1964) es féu evident la influència de Barcelona damunt el que hom denomina àrea metropolitana de Barcelona, per a l'ordenació de la qual fou elaborat un "pla director" (1966). Dos anys més tard, l'administració central donà suport parcial a aquest pla a títol d'esquema director. El 1974 es féu públic el nou pla comarcal anomenat Pla General d'Ordenació Urbana i Territorial de la Comarca de Barcelona, el qual, tanmateix, no fou aprovat fins que els grans i mitjans propietaris del sòl aconseguiren de reduir la relativa importància dels equipaments urbans d'aquest pla (1976).

102 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Pla de Bages, El  (Manresa, Bages, 1904 - jul/1937)  Diari català. El més important dels publicats a Manresa. Defensà la política de la Lliga i presenta una acurada col·laboració literària. Propietat, de primer, de Leonci soler i March, des del 1920 passà a mans de Josep Coll i Roca, alcalde de la ciutat.

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pla de Besòs, el  (Barcelonès Nom adoptat el 1937 per al municipi de

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pla de Cabra, el  (Alt Camp Veure> Pla de Santa Maria, el (antic nom).

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pla de Cadí, el  (Alt Urgell Nom adoptat el 1937 per al municipi del

90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaPla de Corona, es  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Vénda, dins la parròquia de Santa Agnès de Corona.

91 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pla de Corroncui, el  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Caseria, fins al 1968 del mun. de Viu de Llevata, situat a l'oest de Corroncui, al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs.

92 CATALUNYA - POLÍTICA

Pla de Desenvolupament Rural  (Catalunya, 2000 - )  Programa europeu de suport a l'agricultura i la indústria agroalimentària a Catalunya. El pla s'emmarca dins de l'Agenda 2000 i és un dels pilars de la política agrària comuna. La conselleria d'agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya en fixà les prioritats, que, després de negociacions amb la Comissió Europea, es reflectiren en un programa de suport per al període 2000-06 que va des de la millora de l'estructura econòmica de les explotacions agràries fins al suport de les mesures de manteniment i millora del medi ambient. La dotació del pla durant tot el període és de 934 milions d'euros. La majoria de mesures estan dirigides a adaptar el sector agrari i agroindustrial a les condicions de mercat.

93 CATALUNYA - POLÍTICA

Pla de Distribució de Zones del Territori Català  (Catalunya, 1932 – 1939)  Pla d'endegament del territori (o Regional Planning). Fou encarregat als germans Nicolau i Santiago Rubió i Tudurí per part de la Generalitat republicana. Influït pels models britànics, fou un pla d'ordenació territorial en base a les diverses potencialitats econòmiques i naturals de les diferents zones del territori català, amb l'afany de superar els profunds desequilibris territorials existents. Amb aquest objectiu es determinaren dotze zones d'actuació: agrícola, de pasturatge, de parcs i boscos reservats, de sanatoris, industrial, d'habitatge, de comerç, de mines, de gran tràfic, de balneari, arqueològica i de protecció arqueològica. Si bé el pla no reeixí, fou precursor i delimità les línies mestres d'altres plans posteriors.

94 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPla de Girona, el  (Girona, Gironès)  Antic terme, que comprenia la plana al sud-oest de la ciutat i que gaudí d'una certa autonomia administrativa.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pla de Gironella, el  (Girona, Gironès Antic terme, esmentat el s XIV.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de la Bassa, el  (Forès, Conca de Barberà Raval, a l'oest del poble.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de la Bleda, el  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès Veïnat, al sector més meridional del municipi, a la dreta del riu de Foix, davant l'església parroquial de la Bleda, del municipi de Santa Margarida i els Monjos.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de la Font, el  (els Gimenells i el Pla de la Font, Segrià)  Llogaret, creat a mitjan s XX per l'Instituto Nacional de Colonización a la zona de regadiu del canal d'Aragó i Catalunya. Fins a l'any 1991 pertanyia al municipi d'Alpicat.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de l'Estació, el  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès Barri, a la dreta del riu de Foix, aigua avall dels Monjos, vora l'estació del ferrocarril de Barcelona a Tarragona. És una zona en expansió degut aInici página l'emplaçament de noves indústries.

100 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca del Pla de l'EstanyPla de l'Estany, el  (Catalunya Comarca: 262,83 km2, 31.536 hab (2015), capital: Banyoles. Situada a l'extrem nord-oriental del Principat, entre les comarques de l'Alt Empordà (nord i nord-est), el Gironès (sud i sud-est) i la Garrotxa (nord i nord-oest). GEOGRAFIA FÍSICA: Fisiogràficament comprèn una petita plana, continuació per occident de la plana empordanesa, centrada per l’estany de Banyoles i que s’estén de nord a sud des del Fluvià fins a prop del Ter. L’extrem més occidental, entra en contacte amb els últims contraforts garrotxins de la muntanya de Rocacorba. És una terra d’estanys, que ocupa el darrer graó d’una sèrie de grans blocs terciaris disposats paralel·lament, del qual afloren margues blaves (xalió), anomenades margues de Banyoles, i els sediments continentals pliocènics que diposità l’antic llac de Banyoles, quan ocupava un sector més extens que l’actual. El clima és mediterrani, poc continentalitzat a causa de l’ampla obertura al mar per llevant...  Segueix... 

101 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pla de l'Olivera, el  (Sant Vicent del Raspeig, Alacantí Caseria, al nord de la vila.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pla de Lliçà, el  (Lliçà de Vall, Vallès Oriental Veïnat, al voltant de l'església de Santa Maria, a la plana al·luvial de la riera de Tenes.

Anar a:    Pins ]    [ Pinye ]    [ Piquer i D ]    [ Pit ]    [ Pla ]    [ Pla C ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -