[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    [ Mata ]    [ Mata i ]    [ Matada ]    [ Matamala ]    [ Mataplana ]    [ Matar ]

És millor encendre una espelma que maleir la foscor. (Confuci)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mata  (Porqueres, Pla de l'Estany)  Poble, situat al sector oriental del terme, més enllà de Banyoles, a la vora esquerra del Terri, vora la carretera de Girona a Banyoles. La parròquia (Sant Andreu) és esmentada el 1019 en la dotació de la canonja de Girona per part dels comtes de Barcelona. L'església parroquial és romànica, amb un campanar de cadireta, agregada, almenys des del s XVII, a la de Corts. El castell de Mata és esmentat al començament del s XIII com a situat a la parròquia de Sant Joan de Borgonyà.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mata  (Mataró, Maresme)  Veïnat i antic lloc del municipi, situat al vessant meridional de la serra de can Bruguera. Hi ha les esglésies de Sant Martí de Mata, refeta el s XVI, i de Sant Miquel de Mata, més avall, restaurada el s XIV, que donà nom a l'antiga població. Més prop del mar hi ha, aturonat, el castell de Mata, dit també castell d'Onofre Arnau o de Mataró. Entre les masies destaca can Tries de Mata, amb una notable torre renaixentista.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mata  (Llagostera, Gironès)  Veïnat, al nord de la vila, a la capçalera de la riera de Gotarra.

4 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Mata, bosc de la  (Capcir)  Bosc de pi roig, a 1.400-1.600 m alt, entre el pantà de Matamala, al sud, i el poble de Formiguera, estès en una gran part al terme dels Angles; ocupa unes 500 ha.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mata, la  (Viladasens, Gironès)  Veïnat, a l'oest del poble.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mata, la  (Castellar del Riu, Berguedà)  Santuari (Mare de Déu de la Mata), situat a poca distància i al nord de l'església parroquial de Sant Iscle de Llinars, a l'esquerra de l'aigua de Llinars (o aigua d'Ora).

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mata, la  (Mura, Bages)  Masia i veïnat, situat a la capçalera de la riera de les Arenes, al vessant meridional del Montcau.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mata, la  (Font-rubí, Alt Penedès)  Veure> Casesnoves de la Mata, les.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mata, Lluís  (País Valencià, s XVI)  Pintor. Documentat des del 1566. Fou pintor de la ciutat de València, càrrec que renuncià l'any 1595. La Generalitat li encarregà la decoració de la sala de l'Estudi Major (1580) i les pintures murals de la Sala de Corts (Comptadors per a les Viles Reials, 1580), obra destacada del Renaixement valencià.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mata, monestir de  (Berguedà)  Petit monestir de la comarca (Sant Salvador de Mata), probablement benedictí, d'història incerta. L'any 900, el seu abat Sanilà, amb tres comunitaris més, féu consagrar la seva església, de Sant Salvador, pel bisbe Nautigís d'Urgell. Ha estat identificat amb el santuari de la Mata, a Llinars de l'Aiguadora, i també amb unes ruïnes al nord de l'Espunyola, dins la parròquia de Coforb, als límits amb Castellar del Riu i Corbera.

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mata, torre de la  (Torrevella, Baix Segura)  Veure> Torre de la Mata, la.

12 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Mata I de Bigorra  (França, s XIII - a 1273)  Vescomtessa de Marsan i comtessa en part de Bigorra (1251-p a 1273) i vescomtessa de Bearn. Filla de Bossó de Mata, senyor de Cognac, i de Peronella I, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan. Fou casada (1240) amb el vescomte montardí Gastó VII de Bearn, de qui fou la primer muller i a qui aportà el seu patrimoni. Dona d'una gran bellesa, inspirà una passió a Enric III d'Anglaterra.

13 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Mata d'Armanyac  (Armanyac, França, 18/feb/1347 – Saragossa, Aragó, 13/jul/1378)  Reina de Catalunya-Aragó, duquesa de Girona i comtessa de Cervera. Filla del comte d'Armanyac. Es casà (1374) amb l'infant Joan, fill de Pere III el Cerimoniós. Foren fills seus Jaume (n 1374), Joan (n 1376), Alfons (n 1377) i Elionor (n 1378), els quals moriren joves, i Joana (n 1375), la qual es casà amb Mateu de Castellbó, comte de Foix, i reclamà la corona catalanoaragonesa contra el rei Martí l'Humà, germà del seu pare, per la qual cosa un exèrcit comandat pels Armanyac envaí Catalunya. Morta al cap de poc temps, Joan I es casà després amb Violant de Bar.

14 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Mata de Morella, la  (Ports)  Municipi: 15,16 km², 824 m alt, 181 hab (2014), (o la Mata). Situat a la riba esquerra de la rambla de Cantavella, afluent del Bergantes, a l'extrem oest de la comarca i al límit amb l'Aragó. El territori és força muntanyós i cobert en bona part d'alzines i de garriga. L'economia local és bàsicament agrària, només aprofitat per al conreu de cereals i fruiters. Ramaderia de llana, cabrum i aviram. La població no ha deixat de disminuir des de mitjan s XIX, i es dedica principalment a l'agricultura. La vila és prop de la confluència de la rambla de Cantavella amb el riu de la Cuba; hi destaquen alguns casals d'arquitectura noble, com la casa de la Figuera, del s XVIII, i la casa de la vila. L'església parroquial de la Mare de Déu de les Neus és del s XIX. Dins el terme hi ha l'ermita de Santa Bàrbara. Àrea comercial de Morella. Ajuntament

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mata de Pinyana, la  (Alguaire, Segrià)  Colònia tèxtil cotonaire, situat a la vora del canal de Pinyana. El 1964 tenia 320 treballadors.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mata i d'Alòs, Francesc de  (Girona, 1807 – Madrid, 1884)  Militar. Lluità en els rengles liberals a la primera guerra carlina i ascendí a tinent coronel (1839). Va haver d'emigrar a França a conseqüència dels esdeveniments de Barcelona (1841). El 1863 fou ministre de Marina i, després d'haver estat senador per Lleida, fou nomenat sendor vitalici (1861).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mata i de Copons, Josep Antoni de  (Catalunya, s XVII - Alella, Maresme, 1728)  Militar. Fill del noble Joan Baptista de Mata i Soler. De tendència austriacista, fou capità de la Coronela de Barcelona (1697) i, en reconèixer com a rei l'arxiduc Carles (1705), aquest el nomenà comte de la Torre de Mata (1707). Membre del consell del braç militar de Catalunya, tingué una notable participació en la defensa de Barcelona (1714) i Felip de Borbó li confiscà els béns. S'havia casat amb Caterina de Copons i d'Armengol, que li aportà les senyories del Llar, Tossal, Torreblanca i la Força, el castell de Llanguadera i la quadra d'Orpinell.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mata i Fontanet, Pere  (Reus, Baix Camp, 13/jul/1811 – Madrid, 27/mai/1877)  Metge, escriptor i polític liberal. Estudiant de medicina, ja de jove es dedicà a la política, terreny en què s'inicià amb les seves col·laboracions en "El Propagador de la Libertad" i "El Vapor", on defensà el romanticisme liberal. Es va exiliar a París, i en tornar-ne fundà "La Joven España" (1838), primer diari republicà aparegut a Reus. Després d'un nou exili a París, va ésser diputat per Reus, i després guanyà a Madrid la càtedra de medicina legal i exercí els càrrecs de governador i rector de la Universidad Central. S'esforçà per introduir les noves idees sobre la medicina en oposició a la ideologia mèdica oficial, polemitzà contra l'hipocratisme i és precursor de la psiquiatria a Espanya. Entre el conjunt de la seva obra, constituïda per una sèrie de treballs mèdics, filosòfics i literaris, sobresurt La filosofía española (1858) i Tratado teórico y práctico de medicina legal y toxicología (1846). Conreà també el gènere narratiu, dins el qual...  Segueix... 

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mata i Garriga, Marta  (Barcelona, 22/jun/1926 – 27/jun/2006)  Pedagoga. Cursà estudis primaris al grup escolar Pere Vila i començà el batxillerat a l'Institut Escola. Es llicencià en pedagogia el 1957, a la Universitat de Barcelona. Durant el període 1956-65 treballà a la biblioteca de l'escola Talitha, i al poble de Saifores en qüestions de temps i lleure. Els seus veritables mestres, a través de la seva mare, Àngels Garriga, foren Alexandre Galí i Artur Martorell. L'any 1965 s'incorporà a l'Institució Pedagògica Rosa Sensat, de la qual ha estat l'ànima des de la fundació de l'entitat. De la seva obra escrita cal assenyalar Chiribit (llibre de lectura en castellà, 1963). El país de les cent paraules (1967), Quadres de fonologia catalana per a l'ensenyament de la lectura i l'escriptura (1974), en col·laboració amb Josep M. Cormand, Tris tras (1979), Lletra per lletra (1984) i la sèrie Papalletres (als anys 90). Membre del PSC-PSOE, fou elegida diputada al Congrés (1977) i al Parlament de Catalunya (1980 i 1984).

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mata i Homs, Joan  (Centelles, Osona, 1817 – s XIX)  Frare caputxí. En la seva jovenesa lluità al costat dels carlins i resultà ferit. Prengué l'hàbit més tard, el 1843. Fou enviat al Brasil on visqué molts anys i publicà, en portuguès, una col·lecció de sermons. De tornada a Catalunya residí, des del 1883, al convent d'Arenys de Mar (Maresme). Ocupà diversos càrrecs dintre l'orde. Publicà en castellà dos llitres sobre la filosofia catòlica.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mata i Maneja, Manuel de  (Barcelona, 1850 – 1914)  Escriptor. Va escriure La ruta de los encantados (1876), Mallorca (1880), Valencia (1882), etc, en forma poemàtica, i l'obra teatral Lo llibre de l'honor, juntament amb Frederic Soler.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mata i Maneja, Onofre de  (Barcelona, 1850 - s XIX)  Militar. Germà de Manuel. Participà en la tercera guerra carlina a Catalunya. Inventà un tipus de morter, un fussell i un manòmetre. Especialista en balística, va escriure Balística interior (1890). Fou comte de Guardiola.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mata i Miarons, Eugeni  (Reus, Baix Camp, 1845 – 1900)  Escriptor. Fou catedràtic de matemàtiques de l'institut de Reus, que cooperà a fundar i que dirigí des del 1882 fins a la seva mort. Col·laborà a nombroses publicacions periòdiques, amb articles i amb poesies catalanes. Aquestes darreres eren de caràcter humorístic.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mata i Parreño, Consol  (Castelló de la Plana, 1954 - )  Arqueòloga. Es formà a la Universitat de València, on es doctorà l'any 1987 i on fou professora d'arqueologia des del 1988. Ha centrat la seva investigació en l'estudi del món ibèric al País Valencià, on ha realitzat diverses excavacions (Puntal dels Llops, Los Villares) i treballs de prospecció (Plana d'Utiel, Camp de Túria). Entre les seves publicacions cal destacar Los Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia): origen y evolución de la cultura ibérica (1991) i El Vino de Kelin: introducción a las prácticas agrícolas y ganaderas de época ibérica de la comarca de Requena-Utiel (1997, en col·laboració). L'any 2002 publicà, en col·laboració, la important monografia El Puntal dels Llops. Un fortín edetano.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mata i Ripollès, Pere  (Vilallonga del Camp, Tarragonès, 1780 – 1849)  Metge. Era el pare de Pere Mata i Fontanet. Publicà un llibre titulat Refutación completa del sistema de contagio de la peste.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mata i Soler, Joan Baptista  (Catalunya, s XVII - s XVIII)  Capità general d'artilleria d'Aragó, cavaller de Montesa i senyor de la Torre de la Mata, a Sant Cebrià de Vallalta. Fou el pare de Josep Antoni de Mata i de Copons.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mata-solana  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà)  Llogaret (978 m alt), dins l'antic terme de Sant Salvador de Toló. És a la capçalera del riu de Barcedana, sota l'hostal Roig, a l'antic camí de Tremp a la conca de Meià. La seva església, que depèn de la parròquia de Sant Salvador de Toló, fou erigida en tinença parroquial.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mata Xica, la  (Matadepera, Vallès Occidental)  Nom donat a la parròquia vella (o la Mateta), situada a la dreta de la riera de les Arenes, aigua amunt del poble.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Matabosc, can  (Camprodon, Ripollès)  Veure> Estevenell, colònia.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matabosch i Soler, Antoni  (Barcelona, 1935 - )  Eclesiàstic i teòleg. Estudià a Barcelona, Roma i Bossey (Suïssa), i fou ordenat sacerdot el 1959. Doctor en teologia, llicenciat en història i ciències de la informació i diplomat en teologia espiritual i ecumenisme, s'ha especialitzat en temes relacionats amb el moviment ecumènic. Ha col·laborat en tota mena d'iniciatives d'acostament entre les esglésies cristianes. Catedràtic de la Facultat de Teologia de Barcelona, on fou degà de la secció Sant Pacià (1979), el 1972 fundà l'Institut de Teologia de Barcelona. Fou delegat episcopal de pastoral universitària, membre del consell de redacció de la revista "Concilium" i col·laborador assidu de diaris i revistes. Ha publicat La Iglesia y sus esperanzas (1965), Roger Garaudy i el redescobriment de l'home total (1970), Liberación humana y unión de las Iglesias (1975), Divorc i Església (1977), La esperanza cristiana en un mundo conflictivo (1979), etc.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Matabou  (Parlavà, Baix Empordà)  Veïnat, al nord del poble.

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Matada  (Llaurí, Ribera Baixa)  Enclavament (o l'Enclavat), entre els termes de Sueca, Corbera i Fortaleny, estès a la plana regada de la dreta del Xúquer (sèquia de Matada). És un antic lloc originat en una alqueria islàmica, repoblada amb cristians vells, a la parròquia del qual (Sant Jeroni) pertanyia Llaurí. El s XVII era en curs de despoblament.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Matadars  (Mura, Bages)  Antiga quadra, a l'esquerra del Llobregat, al costat de la masia del Marquet, prop del Pont de Vilomara. L'església de Santa Maria de Matadars, esmentada ja el 956, conserva la capçalera pre-romànica, amb arcs de ferradura; l'única nau fou refeta el s XI. Depenia del monestir de Santa Cecília de Montserrat, i actuà com a parròquia independent fins a una època moderna, que fou unida al Pont de Vilomara.

33 CATALUNYA - MUNICIPI

Matadepera  (Vallès Occidental)  Municipi: 25,43 km², 423 m alt, 8.841 hab (2014). Situat a l'esquerra de la riera de Rubí, afluent del Llobregat, al nord de Terrassa, al vessant meridional del massís de Sant Llorenç del Munt (cim de la Mola). La zona forestal ocupa una gran part del terme (pinedes i matollar). Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya), la ramaderia i algunes petites indústries (alimentàries, de fusta i suro i de la construcció). També és un important lloc d'estiueig, amb diverses urbanitzacions, que, cada cop més, serveixen com a primera residència. Els darrers decennis la població ha crescut notablement. El poble és a l'esquerra de la riera de les Arenes; s'ha convertit pràcticament en un barri residencial de Terrassa (on treballa bona part de la població activa); l'església parroquial és dedicada a sant Joan. Dins el terme hi ha l'antiga parròquia de la Mata Xica, el monestir romànic de Sant Llorenç del Munt, la cova de Santa Agnés (amb capella gòtica), la quadra i caseria de la Barata i algunes masies (com la de can Poble) i casals d'interès. Àrea comercial de Sabadell i Terrassa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Institut - Unió Excursionista - Club de Futbol - 88 Hoquei

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Matadeporros  (Pinós, Solsonès)  Antiga quadra, que havia format un sol terme amb la casa i església de Cuiner.

35 CATALUNYA - POLÍTICA

Matadors, els  (Barcelona, 1713 – 1714)  Suposada companyia d'assassins que actuava durant el setge de Barcelona, per tal d'eliminar qualsevol desafecte a la causa austriacista. Fou una deformació de la realitat, obra de l'abat Tricaud de Belmont, a la seva Histoire de la dernière révolte des catalans, publicada a Lió el 1714, en la qual falsejava l'existència de la Companyia de la Quietud, cos de vigilància ciutadana de Barcelona.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Matagalls, el  (el Brull, Viladrau, Osona / Montseny, Vallès Oriental)  Pic (1.694 m alt) del Montseny, al nord-oest del massís, termenal dels tres municipis. Format inicialment per esquists del silurià, esdevingué finalment un peneplà comparable amb el de la Calma, amb fractures i falles produïdes per l'aixecament alpí, com la del coll Formic. El separa de les Agudes la vall de Sant Marçal.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mataix i Soler, Santiago  (Alcoi, Alcoià, 25/abr/1871 – València, 1918)  Periodista i polític. Estudià dret a València i se'n doctorà a Madrid. Treballà al bufet de José Canalejas, el qual l'introduí a l'"Heraldo de Madrid". Es traslladà com a corresponsal a Filipines en produir-se la revolució tagala. En tornar a Espanya, gràcies a la influència de Polavieja fou nomenat representant a corts per Alacant. Dirigí el "Diario Universal" de Madrid, el qual deixà per fundar "El Mundo".

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Matajudaica  (Corçà, Baix Empordà)  Poble de l'antic mun. de Casavells, al nord del poble, a l'esquerra de la riera de Daró. L'església parroquial és dedicada a sant Joan. El lloc era de jurisdicció del bisbe de Girona, dins la batllia de la Bisbal.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matalí, Domènec  (Catalunya, s XV - Barcelona, s XV)  Pintor. Treballà a Balaguer, el 1435, en la decoració d'un oratori.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Matallonga, vall de  (Garrigues)  Vall i riera que neix a serra la Llena, dins el municipi de Fulleda. A l'Espluga Calba s'uneix, per l'esquerra, a la riera de les Hortes.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matalonga, Francesc  (Barcelona, s XVII – 20/ago/1714)  Militar. El 1704 participà en la conspiració per lliurar Barcelona als aliats. En fracassar s'amaga als vaixells anglesos. Setmanes després participà al costat d'aquests en la conquesta de Gibraltar i defensà la plaça contra el setge espanyol. El 1705 s'incorporà a l'expedició aliada que anava a alliberar Barcelona; fou un dels emissaris que desembarcà a Altea per contactar amb els elements addictes del Principat. Un cop ocupada Barcelona per Carles d'Àustria, fou nomenat alferes del nou regiment de Guàrdies Catalans. Destacà en la defensa de Barcelona, el 1706, contra les forces de Felip V. Quan el 1713 s'inicià el setge borbònic, era tinent coronel. Assumí aleshores el comandament del castell de Montjuïc. El 14/ago/1714, durant la batalla del baluard de Santa Clara fou ferit greument i morí pocs dies després.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matalonga i Montoto, Pere  (Calella, Maresme, 1907 – Mèxic, 1947)  Escriptor. Membre del PSUC i col·laborador d'"En Patufet" i "La Rambla". S'exilià el 1939 i s'establí a Mèxic, on dirigí "Nova Era", òrgan del Partit Socialista Català. Guanyà la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana des 1942. El 1963 la seva obra poètica, molt breu, fou recollida en el volum Poesies (1963), algunes de les quals foren musicades per Costa i Horts.

43 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Matamala  (Capcir)  Municipi: 18,88 km2, 1.490 m alt, 279 hab (2012), (fr: Matemale). Estès a la vall alta del riu Aude, al peu del pic del Bastard i al límit amb el Conflent. Una part de la vall d'Aude ha estat ocupada (1957-61) per les aigües del pantà de Matamala. La zona muntanyosa, a l'est, és coberta de boscos de pi negre i pi roig explotats econòmicament. L'economia del municipi està basada principalment en la ramaderia de bestiar boví i oví i l'explotació del bosc. Turisme. La població, en descens des de mitjan s XIX, tendeix últimament a recuperar-se gràcies a la proximitat de l'estació d'esports d'hivern dels Angles. El poble és en un turó, a l'esquerra del riu. El municipi comprèn, a més, els despoblats de Conangle i Creu de Matamala. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Matamala  (les Llosses, Ripollès)  Poble (Santa Maria de Matamala), a la capçalera de la riera de Llimós, al sector nord-occidental del terme (vall de Matamala), que presideix la serra de Matamala, d'una extensió de 9 km d'est a oest, des de Sant Esteve de Vallespirans a Viladonja, com a continuació de l'alineació de la serra de Catllar. L'església parroquial (Santa Maria) fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll; sempre formà part de la baronia de l'abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del castell de la Guàrdia. En depèn l'església de Sant Vicenç de Maçanós.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Matamala  (Porqueres, el Pla de l'Estany)  Veure> Sant Bartomeu de Matamala.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Matamala  (Cassà de la Selva, Gironès)  Veïnat, a poca distància i al nord de la vila.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Matamala  (Gaià, Bages)  Església i caseria, al nord-oest del poble, a l'esquerra de la riera de Merlès.

95 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Matamala, pantà de  (Capcir)  Embassament de l'Aude, al peu dels pics del Bastard i de Castelló, a 1.537 m alt. Aprofita la conca de l'estany d'Aude, i té una capacitat per a 20 milions de m³. La central és aigües avall.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Matamala, serrat de  (Sant Hilari Sacalm, Selva)  Veure> Serrat de Matamala, el.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matamala i Flotats, Joan  (Gràcia, Barcelona, 1893 - Barcelona, 1977)  Escultor i pintor. Fill de Llorenç i nét i deixeble de Joan Flotats. Prosseguí l'obra escultòrica del seu pare a la Sagrada Família. Féu nombroses exposicions d'escultura i pintura a Girona, Barcelona i d'altres ciutats catalanes. Ha escrit una història de la Sagrada Família, inèdita.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matamala i Pinyol, Llorenç  (Gràcia, Barcelona, v 1856 – Barcelona, 1925)  Escultor. Treballà com a modelista. Amb Ramon Bonet, fou un dels escultors que més íntimament col·laboraren amb Antoni Gaudí en l'execució de les escultures de la façana de la Nativitat de la Sagrada Família, de Barcelona. Feia els emmotllaments del natural que l'arquitecte li encarregava, sobretot els de figures humanes.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matamala i Teixidor, Feliu  (Amer, Selva, 21/set/1912 - Girona, 22/nov/2009)  Llibreter i activista cultural. Impulsor d'iniciatives a favor del català, ja durant el franquisme i fins als darrers anys de la seva vida. Fundà l'emblemàtica llibreria Les Voltes de Girona. L'any 2004 va rebré la medalla Francesc Macià i el 2009 la Creu de Sant Jordi, ambdues distincions de la Generalitat de Catalunya.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Matamargó  (Pinós, Solsonès)  Poble, al nord-est del terma, a la vall mitjana de la riera de Matamargó (nom que pren el curs alt la riera de Salo, afluent del Cardener per la dreta), entre Su i Salo. L'església parroquial (Sant Pere) depenia, al s XII, de l'abadia de Cardona. Entre les masies del terme es destaquen les Cases, Cererols i Torrescassana. Formà un municipi amb les quadres de Malagarriga i de Santa Maria dels Horts; l'església de Sant Gra depenia de la seva parròquia.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Matamont, el  (Carlet / Catadau / Tous, Ribera Alta)  Elevació muntanyosa, termenal dels tres municipis, que limita, pel sud-oest, la vall dels Alcalans. Al seu cim (512 m alt) hi ha les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbara.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matamoros i Sancho, Josep  (Alcanar, Montsià, 18/mai/1866 – 10/jun/1937)  Canonge (1908), historiador i poeta. Publicà La Cruz. Sus diversas manifestaciones y aplicaciones (1913), Historia de mi pueblo, Alcanar (1922) i la Monografía catedralicia (1928) de Tortosa. Publicà els reculls poètics Oda a la Santísima Virgen de la Cinta (1928) i De mis verdes años... Flores marchitas (1928). Col·laborà a "El Estandarte Católico" i "Correo de Tortosa", sovint amb pseudònims, com Un Alcanarense i Benjamín.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Matamors, riera de  (Pla de l'Estany)  Afluent esquerrà del Terri, neix al Pujarnol (432 m alt), drena el terme de Camós i desemboca davant Borgonyà del Terri.

54 CATALUNYA - POLÍTICA

Matança, la  (Barcelona, 1914)  Nom donat a la crisi de la borsa de Barcelona. Significà la fi d'una època de llibertat i d'espontaneïtat i motivà la seva transformació en borsa oficial el 1915. Arran de la notícia, el 22/jul/1914, de l'atemptat de Sarajevo i del pànic de la borsa de París, a la qual la de Barcelona anava molt vinculada, el 27/jul la junta del Casino Mercantil suspengué la contractació i el pagament de diferències, i el 28 el govern féu tancar la sala de contractació de la casa de la Llotja. El 24/ago següent se celebrà una sessió -la matança pròpiament dita- al Casino Mercantil, davant notari, que fixà els canvis reguladors per a la liquidació pendent de la darreria de juliol; aquests foren convencionals, i foren considerats arbitraris per un ample sector públic, puix que eren per dessota dels últims fixats al mercat i per sobre dels cotitzats en els moments de pànic.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Matança, la  (Oriola, Baix Segura)  Parròquia rural (cast: La Matanza), que comprèn el camp de la Matanza, estès des de la serra d'Oriola, que el separa de la vall del Segura, i el terme de Benferri, a la rambla de Redavà, al nord de la ciutat. Entre altres caseries, comprèn les de Sietecasas, Los Ruices, Los Mateos, Los Marcos i Los Cutillas. L'església parroquial (el Remei) fou fundada al s XVIII com a ajuda de la parròquia del Salvador d'Oriola.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana  (Gombrèn, Ripollès, s XI - )  Llinatge feudal. El seu patrimoni radicava principalment a la baronia de Mataplana, situada a l'alt Berguedà i el Ripollès (Vall de Toses, Pobla de Lillet, Castellar de N'Hug). També tenia possessions a Castelldans, Arbeca, les Borges Blanques i Cervelló. El primer personatge documentat és un Hug (I) de Mataplana.

57 CATALUNYA - CULTURA

Mataplana, Arnau de  (Catalunya, s XIX - )  Nom assignat de vegades al llegendari Comte Arnau per la tradició pseudo-erudita. El propicià P. Parassols i Pi, el 1859, en combatre la primera obra literària arnaldiana, un conte de Víctor Balaguer (1858), que situava el Comte Arnau al s X, en identificar-lo amb un -segons ell- Arnau Roger III, comte de Pallars i senyor de Mataplana. Les dades de Parassols són confusionàries (l'Arnau Roger que identifica no devia ésser el III, sinó, si de cas, Arnau Roger II de Pallars, que fou comte de Pallars, però no pas senyor directe de Mataplana), però aportaren molts detalls pseudo-històrics a la futura tradició literària del mític Comte Arnau.

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mataplana, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció feudal, creada el s XIII i sotmesa als senyors del castell de Mataplana, a Gombrèn (Ripollès). Comprenia els termes de Mogrony, Castellar de N'Hug i Lillet i les parròquies i agregats de Brocà, Saus, Sant Vicenç de Rus, Maians, Santa Cecília de Riutort, Sant Jaume de Frontanyà, Palomera i Aranyonet. A mitjan s XIII s'hi afegí -pel casament de Blanca de Mataplana amb Galceran d'Urtx- la vall de Toses. El terme apareix configurat al llarg del s XII, i rebé el nom de baronia vers el 1350. El 1374 Jaume Roger de Pallars la vengué a Pere Galceran de Pinós, que el 1376 en revengué una part -els termes de Mogrony, Gombrèn i Aranyonet- a l'abat de Sant Joan, que era el senyor alodial més fort d'aquesta part del terme; així es desmembrà l'antiga baronia, i la part de Lillet i de Castellar, amb la resta de petits termes, restà en poder dels barons de Pinós, senyors de Bagà, que s'intitularen durant segles barons de Pinós i Mataplana.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana, Bernat de  (Catalunya, s XII)  Marit d'Estefania. Consta com a membre del llinatge el 1125. Fou pare d'una gran fillada -nou fills mascles-, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana, Blanca de  (Catalunya, 1245 - 1290)  Filla d'Hug (VI) de Mataplana. Es casà amb Galceran (II) d'Urtx, que tenia béns a la Cerdanya, al Conflent i al Rosselló. El 1246 Jaume I els vengué el domini alodial que posseïa en els llocs, castells i dominis dels Mataplana, en especial en els castells de Mataplana, Blancafort i vall de Gombrèn. Blanca creà el pobla de Gombrèn (1278) i fou mare de Ramon d'Urtx.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mataplana, castell de  (Gombrèn, Ripollès)  Antiga residència de la família Mataplana, situat en un petit puig de la vall de l'Espluga, quasi del tot desapareguda (només en resten la capella romànica de Sant Joan de Mataplana, del s XII, antiga capella del castell, i un mas anomenat Mataplana, prop de l'antic castell). Fou el centre de la baronia de Mataplana.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Marit de Dolça. Membre de la família Mataplana entre el 1173 i el 1777.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana, Hug (I) de  (Catalunya, s XI)  Noble. Primer personatge documentat (1076-89) del llinatge. Sembla que fou casat amb Adelaida. Probablement és l'Hug Dalmau (1086) que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug (mort d 1098) fill del vescomte Dalmau I de Berga.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana, Hug (II) de  (Catalunya, s XII)  Marit d'Ermessenda d'Empúries. Consta com a membre del llinatge entre el 1112 i el 1130.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana, Hug (III) de  (Catalunya, s XII)  Marit de Beatriu. Germà de Ponç (m 1185). Formà part del consell de Ramon Berenguer IV i tenia drets feudals sobre possessions del trobador Guillem de Berguedà. El seu fill i hereu fou Hug (m 1213).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana, Hug (IV) de  (Catalunya, 1173 – Muret, França, 28/des/1213)  Senyor de Mataplana. Fill d'Hug III. Fídel a Alfons I el Cast. Amb Pere I el Catòlic acudí a les batalles de Las Navas de Tolosa (1212) i de Muret (1213), on morí a conseqüència de les ferides rebudes, encara que segons la Crónica de Jaume I, fou un dels cavallers que abandonaren el rei. Protector dels trobadors i poeta esporàdic en provençal, del qual es conserva un sirventès. Era casat amb Guillema de Sales i el seu fill i successor fou Hug (V).

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana, Hug (V) de  (Gombrèn, Ripollès, s XII – Portopí, Mallorca, 12/set/1229)  Senyor de Mataplana. Fill d'Hug IV  i de Guillema de Sales. El 1218 assistí a les Corts que tractaven de posar pau a les lluites nobiliàries. Tanmateix ell participaria bastant a les següents. Fou un dels grans valedors del comte Nunyo Sanç a les bandositats d'aquell contra l'infant Ferran, l'oncle de Jaume I. Era casat amb Guillema de Cardona, filla del vescomte Guillem i de Gueraua de Jorba. El 1229 anà a Mallorca amb el seguici de Guillem de Montcada, vescomte de Biarn. Com ell, morí lluitant a la davantera a la batalla de Portopí. Successor seu seria el fill Hug VI.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana, Hug (VI) de  (Catalunya, s XIII)  Pare de Blanca. Fill d'Hug (V) i de Guillema de Cardona. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana, Hug (VII) de  (Catalunya, s XIII – 1328)  Noble. Fill de Ramon d'Urtx i germà de Ramonet d'Urtx, a la mort del qual (1297) heretà la baronia de Mataplana i la vall de Toses. Fou comte de Pallars (Hug I de Pallars) pel seu casament amb la comtessa Sibil·la I. Fou el pare d'Hug (VIII) de Mataplana.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana, Hug (VIII) de  (Catalunya, s XIII – 1321)  Baró de Mataplana. Fill i successor d'Hug (VII) de Mataplana i de Sibil·la I de Pallars. Casat amb Berenguera. Morí sense descendència, abans que el seu pare, i per això desfilaren en la successió de Mataplana els seus germans, morts successivament, Arnau Roger, Ramon Roger, (Pere) Roger Bernat i Artau Roger.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana, Hug de  (Catalunya, s XIII)  Es deia fill d'Hug (mort a Marsella el 1218) i d'Elissenda. Participà a la conquesta de Mallorca.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana, Hug de  (Gombrèn, Ripollès, s XIII – Saragossa, Aragó, 1291)  Eclesiàstic, jurista i conseller reial. Probable fill d'Hug (VI) de Mataplana i germà de Blanca, muller de Galceran (II) d'Urtx. El 1269 estudiava a Bolonya, i tot seguit consta com a ardiaca d'Urgell. Intervingué activament prop dels reis Jaume I, Pere II i Alfons II com a conseller i ambaixador en tots els afers importants, sobretot prop de la cort papal. Assistí com a conseller i capellà a la mort de Jaume I (1276) i de Pere II (1285), dels quals fou molt estimat. El 1277 era nomenat paborde de Marsella, i el 1289, bisbe de Saragossa. És remarcable el seu paper com a pacificador i garantidor dels pactes internacionals: intervingué a les vistes de Campillo (1281) amb Sanç de Castella i Pere II, i a la pau de Brignoles (1291). Coronà Jaume II rei (1291), a Saragossa.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana, Ponç de  (Catalunya, s XII - 1180/85)  Germà d'Hug III. Hagué de sofrir les violentes invectives escrites per Guillem de Berguedà, sobretot a causa de la seva fidelitat envers Alfons I. Aquest trobador, després, li feu un sentit plant de condol, amb motiu d'haver mort en una batalla amb els sarraïns.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataplana, Sibil·la de  (Ripollès, s XII - Montpeller, França, s XII)  Senyora de Montpeller. Es casà amb Guillem VI de Montpeller, que fou l'inici de l'acostament dels senyors de Montpeller al casal de Barcelona. Tant el seu marit, mort el 1146, com els seus fills Guillem VII i Guiu Guerrejat residiren temporalment a Catalunya i representaren els interessos dels reis catalans a Provença.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mata-redona  (Sant Carles de la Ràpita, Montsià)  Masia, a l'extrem occidental del terme, sota el pic de Mata-redona (619 m alt), contrafort septentrional del Montsià i termenal dels municipis de Sant Carles, Freginals i Amposta.

77 CATALUNYA - MUNICIPI

Mataró  (Maresme)  Municipi i capital de la comarca: 22,47 km², 28 m alt, 124.280 hab (2014). Entre la Serralada Litoral i la costa. El sector muntanyós és cobert de pinedes, alzinars i suredes. Diverses rieres i torrents davallen de la serralada cap al mar, amb temibles crescudes a causa dels aiguats que es produeixen a la tardor. El gran motor de l'economia local és la indústria, sobretot la tradicional del gènere de punt, seguida per la metal·lúrgica, química, adoberia, vidre, paper i arts gràfiques. L'agricultura (horta i floricultura) viu en recessió a causa de l'expansió urbana, però encara és notable el conreu de productes d'horta, de patates primerenques i de flors. Les activitats marineres i pesqueres, molt actives al s XIX gràcies al comerç amb Amèrica, pràcticament han desaparegut i es limita en l'actualitat a una mínima activitat pesquera i a port esportiu. Important centre comercial, amb diverses fires (Firesme, Cuniexpo, Sant Ponç, etc). La població ha experimentat un espectacular...  Segueix... 

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataró, Llorenç Maria de  (Mataró, Maresme, 1812 - Tulcan, Equador, 1886)  Frare caputxí. L'any 1829 professà al convent de Sarrià. Ordenat sacerdot durant l'exclaustració (1838), fou un notable predicador popular a les diòcesis del Principat. L'any 1856 anà a Centreamèrica, on fou comissari general i missionà a Guatemala i San Salvador, d'on, exiliat, anà a Panamà i a l'Equador. Una part de la seva correspondència, interessant per la història d'aquestes missions, fou publicada (Milà, 1890).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataró, Marià de  (Catalunya, s XVIII - Veneçuela ?, s XVIII)  Frare caputxí. Destinat a Veneçuela, realitzà exploracions importants. El 1772, amb fra Benet de la Garriga, remuntà per primera vegada l'Orinoco fins a l'alt Caroní i al territori de la Gran Sabana. Deixà una relació del viatge.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataró, Pelegrí de  (Mataró, Maresme, 1879 - Managua, Nicaràgua, 1939)  Frare caputxí (1894). Fou remarcable la seva tasca de predicador popular. El 1922 anà a Centreamèrica, on fundà i dirigí "Cultura Catòlica" i "Amenidades". Del 1928 al 1936 dirigí a Barcelona l'editorial Franciscana. És autor de nombroses publicacions menors, i també d'articles a "El Apostolado Franciscano" i "El Heraldo Seráfico".

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mataró, Segimon de  (Mataró, Maresme, 1818 - Arenys de Mar, Maresme, 1884)  Frare caputxí. Professà l'any 1834 i anà a Roma l'any següent, on fou ordenat sacerdot (1842). Exercí durant un quant temps el ministeri parroquial a Catalunya i el 1861 anà a Guatemala, on fou comissari general, i en ésser-ne expulsat (1872) tornà a la Península, després d'una estada curta a Perpinyà. En els seus darrers anys tingué cura de les Filipenques, fundades pel seu germà Marc Castañé a Mataró.

83 FRANJA PONENT - COMARCA

Matarranya, el  (Franja de Ponent)  Comarca: 1.646 km², 15.087 hab (1998), capital: Vall-de-roures. Situada entre les comarques de la Terra Alta, el Baix Cinca, el Baix Ebre, el Montsià, el Baix Maestrat i els Ports. - GEOGRAFIA FÍSICA: Morfològicament comprèn dos sectors clarament diferenciats: la muntanya i la plana. El primer està format per un arc muntanyós perifèric de la Serralada Prelitoral Catalana, que en direcció sud-oest - nord-est, separa la comarca de les terres dels Ports de Morella i de les del Baix Maestrat, el Montsià i el Baix Ebre, i és constutït essencialment per les serres dels ports de Beseit. Es tracta d'un sector alt i humit format per muntanyes que no arriben als 1.400 m: Tossal d'En Canader, penya Galera i serra de l'Espina. L'erosió ha diversificat al màxim les formes de relleu, i la tectònica ha fet encara més complex el conjunt. Aquest front de muntanyes a manera d'una muralla longitudinal domina el sector més pla de capes poc inclinades...  Segueix... 

82 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Matarranya, riu  (Franja de Ponent)  Riu (100 km) de la conca de l'Ebre, que neix al sector central dels ports de Beseit, a uns 1.100 m alt, gràcies a la unió de diversos rierols, el més important dels quals és el de Capac. Corre al llarg de 97 km, primer encaixat entre calcàries secundàries i més tard per la depressió de Vall-de-roures, la qual drena després d'obrir-se pas a través d'una sèrie de gorges; pren la direcció nord, passa per Massalió, Maella i Nonasp, i desemboca a l'Ebre prop de Faió. Al seu curs baix forma grans meandres encaixonats. És un riu poc cabalós, de règim pluvial mediterrani, amb dos màxims equinoccials i un marcat estiatge (juliol-agost); és subjecte a crescudes excepcionals, que fan pujar el nivell fins a tres o quatre metres per sobre del normal. Els principals afluents són, al sector de capçalera, el riu de la Pena i el riu Ulldemó, al curs mitjà la vall d'Alcanyís, que hi aflueix per l'esquerra prop de Massalió, i, al curs baix, el riu d'Algars, el...  Segueix... 

84 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Matas, Bernat  (Illes Balears, s XIX)  Escultor. Deixeble d'Antoni Llabrés. Entre les seves obres sobresurten les estàtues de Santa Catalina Tomàs (Sóller, església de Jesús) i del B. Nicolau (Palma de Mallorca, les Òrfenes).

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matas, Celestí  (Mataró, Maresme, 1843 – Barcelona, 1913)  Jesuïta. Era doctor en filosofia i lletres. Ja era prevera quan ingressà a la Companyia de Jesús. Fou rector de diversos col·legis de l'orde. Assolí gran fama com a orador sagrat.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matas, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 1893 - Catalunya, s XX)  Escriptor. En la seva joventut visqué emigrat a Amèrica. De tornada fou crític d'art a la premsa sabadellenca i a d'altres publicacions. És autor de l'estudi La jove pintura actual (1927).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matas, Miquel  (Olot, Garrotxa, s XVI – s XVII)  Escriptor. És autor de La devota peregrinació a la Terra Santa, de caràcter ensems geogràfic i devot, impresa a Perpinyà el 1602.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matas i Aurigemma de Ricart, Carme  (Barcelona, 19/oct/1869 – 24/mai/1943)  Pianista. Oferí diversos concerts a la sala d'audicions de l'Exposició Universal de Barcelona (1888). Fou professora de l'Escola Municipal de Música barcelonina, on s'havia format. La seva tasca docent resultà important. Fill seu fou el violoncel·lista i musicòleg Josep Ricart i Matas.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Matas i Hortal, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 15/des/1826 - Buenos Aires, Argentina, 21/set/1894)  Polític. Unit a Abdó Terradas ja el 1840, s'afilià al partit republicà, el 1843 va ésser un dels defensors del castell de Sant Ferran, de Figueres, com a partidari de la junta suprema de Barcelona. Es distingí, a Figueres, en la revolució del 1854 i en la revolta arran del cop d'estat d'O'Donnell (1856). Exiliat, entrà al Principat pel set/1868, amb el general Pierrad per comandar les forces ciutadanes de Figueres i el castell. Després fou nomenat segon alcalde, i, com a president del comitè provincial del partit republicà federal a Girona, dirigí la insurrecció del 1869 i prengué part activa en l'organització del partit federal. President de la diputació de Girona (1871). Va ésser, un cop proclamada la República, president de la diputació de Girona (1871) i governador civil d'aquesta ciutat (1873-74). Un cop restaurada la monarquia, va organitzar el partit federal a l'Empordà i va ésser elegit membre del Consell Federal de Catalunya, fins que el 1889 va anar a Buenos Aires.

90 MÓN - BIOGRAFIA

Matas i Jordà, Rodolf  (Bonnet Carré, EUA, 1860 - Nova Orleans, EUA, 1957)  Cirurgià. Fill de pares catalans. D'infant residí, sembla, un quant temps a Sant Feliu de Guíxols. En doctorà en medicina el 1880 a la Universitat de Luïsiana. El 1924 fou elegit president del Col·legi Americà de Cirurgians. Publicà més de 400 articles sobre cirurgia en revistes professionals. La seva anomenada és deu principalment al fet de descriure un nou procediment de tractar l'aneurisma, conegut amb el nom d'operació de Matas-Bickman o endoaneurismoràfia.

91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Matas i Palou, Jaume  (Palma de Mallorca, 5/oct/1956 - )  Polític i economista, fou cap de finançament autonòmic de les Balears. Membre del Partit Popular des del 1989, fou nomenat conseller d'Economia i Hisenda el 1993; el 1995 passà a la conselleria d'Agricultura, Comerç i Indústria. Després de la dimissió de Cristòfol Soler, fou nomenat president del govern balear (1996). En les eleccions autonòmiques del 1999 no fou reelegit, ja que perdé la majoria absoluta. Del 2000 al 2003 fou ministre de medi ambient, i després tornà a ser president del Govern Balear fins el 2007. Degut a diversos procesos incoats contra ell i el seu govern per malversació, suborn i prevaricació, l'any 2012 fou condemnat a presó, a la qual ingressà el 2014.

92 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Matassa, riera de  (Fenolleda)  Afluent de l'Adasig. Neix al sud del terme de Virà, en un braç de les Corberes, i, en direcció nord-est, drena els termes de Virà, Fossà (les Cabanes), on la serra de l'Esquerda el fa dirigir vers el sud-est, el Viver i Felluns, on desemboca.

Anar a:    [ Mata ]    [ Mata i ]    [ Matada ]    [ Matamala ]    [ Mataplana ]    [ Matar ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Entrada ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons