A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Mai ]    [ Maig ]    [ Mair ]    [ Major d ]    [ Malag ]    [ Malc ]

Un lladre pot ser-ho per necessitat, però un polític corrupte és el pitjor lladre en una democràcia. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mai, Miquel  Veure> May, Miquel.

2 ANDORRA - GEOGRAFIA

Maià, pic  (Canillo / Encamp, Andorra)  Cim (2.640 m alt) de la línia de crestes que separa les conques de la Valira i de l'Arieja, termenal de les dues parròquies. Al seu vessant oriental hi ha pistes d'esquí de l'estació del Pas de la Casa.

3 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaMaià de Montcal  (Garrotxa Municipi: 17,28 km2, 241 m alt, 443 hab (2014). Situat entre el riu Fluvià i les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, al límit amb el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà. El terme és drenat per la riera de Maià, afluent del Fluvià per la dreta. El terreny és en part accidentat, amb bosc d'alzinars i rouredes (poc explotat); la resta penetra en la plana empordanesa. Agricultura de secà (blat de moro, farratge, vinya, oliveres i patates). Hi ha cria deInici página bestiar (vedells i porcs). La població ha sofert una davallada constant des de mitjan s XIX. El poble és al peu del Montcal, dominat per l'església parroquial de Sant Vicenç, romànica (s XII), esmentada ja el 978. El 1969 li fou unit l'antic municipi de Dosquers. Dins el terme hi ha també el barri de les Ferreries, la caseria de Bruguers, els veïnats de Jonqueres (amb el santuari de Santa Magdalena de Maià), Pocafarina, Llorenç, Llorençà i el Pla i el santuari de Sant Prim. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàMaials  (Segrià Municipi: 57,14 km2, 395 m alt, 959 hab (2014). Situat al límit amb la Ribera d'Ebre, en un altiplà, a la zona de contacte amb les Garrigues. Hi abunden els boscs d'alzines i pins. L'economia es basa en l'agricultura de secà, i els principals conreus són els cereals i l'olivera, seguits pels ametllers. La ramaderia està formada per granges de porcs i aviram. L'indústria és deriva de l'agricultura (molins d'oli). La població, tanmateix, ha sofert una important davallada els darrers decennis. A la vila destaca l'església parroquial de Santa Maria (s XVIII), amb campanar de dues plantes, façana barroca i interior d'estil neoclàssic de tres naus; també hi ha alguns vells edificis d'interès amb finestres gòtiques i portals bordonats i arcades en ogiva, i restes de la primitiva església parroquial, romànica de transició al gòtic. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Colla Gegantera

5 CATALUNYA - HISTÒRIA

Maials, acció de  (Maials, Segrià, 10/abr/1834)  Batalla de la Primera Guerra Carlina. Entre les tropes de Manuel Carnicer, que intentava d'unir els grups carlins del Maestrat i els del Principat, i les liberals dels generals Carratalà i Breton, que guanyaren la batalla. En el bàndol carlí es distingí Ramon Cabrera.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Maials, baronia de  (Catalunya Títol, atorgat el 1754 a Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane.

7 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaMaiana, pic de la  (Andorra la Vella, Andorra Cim (2.565 m alt) de la serra que separa les valls del riu Madriu i de la riera de Perafita.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Maians  (Toses, Ripollès Antiga església (Sant Salvador de Maians), situada prop del coll de Maians (2.100 m alt), que separa el Ripollès de l'Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya, a la frontera franco-espanyola, i de la creu de Maians. L'església és esmentada ja el 1270.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Maians  (Castellfollit del Boix, Bages)  Poble, al límit amb Anoia, al peu del coll Gossem, antic hostal al camí d'Igualada a Manresa. L'església parroquial de Sant Andreu és obra de la fi del s XVIII; hi ha ruïnes de la primitiva església, romànica. El castell de Maians, documentat el 967, fou possessió del monestir de Sant Benet de Bages des de la seva fundació.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maians, Antoni  (Barcelona, s XV)  Ferrer. Fou el principal constructor de bombardes per a la Generalitat durant la guerra contra Joan II. Les peces que construïa eren molt estimades. Li conferiren un gran prestigi. Pel mar/1463 fou estipulat que percebria 6 florins per cada pedra que tiressin les seves peces.

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Maians, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1719 per Carles VI a Lluís Maians i Pasqual, únic titular.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maians, Francesc  (País Valencià, s XVII - s XVIII)  Militar austriacista. Tinent coronel del regiment dels Desemparats, defensa Barcelona l'11 de setembre. Empresonat als castells d'Alacant, Pamplona i Segòvia, fou alliberat el 1725.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMaians i Siscar, Gregori (o Mayans)  (Oliva, Safor, 12/mai/1699 – València, 21/des/1781)  Filòleg, escriptor i erudit. Va seguir l'escola humanística representada per Joan Lluís Vives, una edició de les obres del qual va preparar. Com a erudit, a més a més, va ésser el primer a editar el Diálogo de la lengua, de Juan Valdés, els Refranes, de Santillana, i l'Arte de trovar, de Villena. Va exposar les seves teories lingüístiques a Orígenes de la lengua española, va publicar una Gramática Latina, un Diccionario de la Lengua castellana i una Retórica, que és considerada com una de les primeres antologies de prosistes castellans. Com a filòsof, seguint la pauta del pensament de Vives, ens presenta una línia filosòfica de sentit jurídic que entronca dins el cos doctrinal propi de l'escola catalana, que donava un valor substantiu als costums i a l'equilibri en contraposició als criteris dels qui reconeixien més categoria a la llei escrita que no a la llei viva. És a Comentarios on es posa de manifest el seu pensament. Aquesta obra fou considerada en l'ordre del pensament jurídic com una de les millors de la seva època a Europa.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maians i Siscar, Joan Antoni (o Mayans)  (Oliva, Safor, 1718 – València, 1801)  Erudit i eclesiàstic. Estudià arts a la universitat de València. Degué gran part de la seva formació al seu germà Gregori, molt més gran que ell. Hi col·laborà estretament durant anys, mentre tots dos vivien a Oliva. En certa manera, ocupant-se sobretot d'aspectes històrics i arqueològics, fou un excel·lent auxiliar de Gregori, mantenint-se ell en un modest segon terme que no li féu signar sinó obres secundàries, com Illici, hoy la villa de Elche (1771) i traduí el Catecismo (1771) de F. FitzJames, encara que la més important de les seves obres és Notas y observaciones a la división de los obispados atribuïda al rey Wamba. Fou ardiaca de Cullera (Ribera Baixa) i canonge dels capítols de Tortosa i de València (1774), d'on fou rector de la universitat el 1775. A la mort del seu germà continua l'obra empresa, especialment l'edició de les Opera omnia de Lluís Vives.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maideu i Auguet, Josep  (Ripoll, Ripollès, 1893 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1971)  Organista i compositor. Deixeble de Lluís Romeu i Josep Colomer. Fou nomenat el 1912 organista de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Compongué nombroses obres religioses i col·leccionà dos reculls de cançons popularsInici página catalanes. Intervingué en l'elaboració del Cancionero popular español.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Maifré  (Osor, Selva Sector, al nord de la muntanya de Sant Gregori, a banda i banda del Ter. Hi havia l'antiga sufragània de Sant Daniel de Solerols (1068), convertida més tard en Sant Daniel de Maifré (i, posteriorment, en Sant Miquel de Maifré), la qual pertanyia a la jurisdicció religiosa de Susqueda. Té els masos Codina i Colobrans i les modernes edificacions dels constructors del veí pantà de Susqueda.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Maig, Fets de  (Barcelona, 4/mai/1937 - 7/mai/1937)  Esdeveniments que tingueren lloc en enfrontar-se les forces d'ordre públic de la Generalitat, el PSUC, UGT i Estat Català amb CNT-FAI, "Amigos de Durruti" i POUM, dins el marc de les tensions internes de la zona republicana representades pels anarcosindicalistes (revolució) i pels comunistes (guanyar la guerra). Els fets s'iniciaren quan el comissari d'ordre públic de la Generalitat, Rodríguez Salas (PSUC), intentà d'emparar-se de l'edifici de la Telefònica, amb l'acusació que el comitè d'aquesta (CNT) s'havia extralimitat en les seves funcions. La CNT decretà la vaga general per als dies 4 i 5 i es lluità al barri vell de Barcelona i als nuclis de Sant Andreu, el Poble Nou, Sants i Gràcia. Com a conseqüència d'aquestes lluites foren assassinats Sesé (UGT), Camillo Bernieri (anarquista)...  Segueix... 

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Maigmó, el  (Agost, Alacantí Muntanya (1.296 m alt), a la serra del Maigmó, situada entre la foia de Castalla i l'Alacantí, que s'estén en direcció oest-est, entre la rambla de Sarganella, afluent de la rambla de les Ovelles, i el riu Montnegre. Està constituïda per anticlinals, amb falles longitudinals que determinen una forma d'arc.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMaigmudella, la  (Cabanes de l'Arc / la Pobla Tornesa, Plana Alta)  Contrafort septentrional (547 m alt) de la serralada del desert de les Palmes, que, juntament amb el Gaidó (massís muntanyós, del qual és separat pel coll de Cabanes), limita el pla de l'Arc pel sud. És termenal dels dos municipis.

110 EUROPA - BIOGRAFIA

Maille de Brézé, Urbain  (França, 1597 - 1650)  Militar. Cunyat de Richelieu, el qual el nomenà lloctinent de Catalunya (1641-42). Reorganitzà les institucions polítiques del país (vegueries i batllies, principalment) i reforçà el Rosselló.

20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Aristides MaillolMaillol, Aristides  (Banyuls de la Marenda, Vallespir, 8/des/1861 – 27/set/1944)  Escultor i pintor. Estudià pintura i escultura a l'Escola de Belles Arts de París. L'any 1886 muntà a Banyuls un taller de tapissos. En els tapissos, com en els dibuixos i les pintures de la primera època, mostrà la influència dels nabís (La dona de l'ombrel·la, 1896). Es dedicà a l'escultura quan ja tenia quaranta anys i la seva aportació, des del principi, s'oposà marcadament a l'impressionisme distorsionat de Rodin amb una objectivitat quasi arquitectònica. La seva escultura és un cant al cos femení (Eva, 1900; La nit, 1904). Un viatge a Grècia (1901) refermà la seva adhesió al classicisme hel·lènic, si bé la incorporació de l'harmonia clàssica en la seva obra no el dugué mai a l'academicisme. Al costat d'escultures despullades de tota mena d'expressionisme líric, com el Monument a Cézanne (1912-25) i el Monument a Debussy (1935), n'hi ha d'altres que es caracteritzen pel seu dinamisme (Acció encadenada, 1905; Monument a Blanqui). L'obra de Maillol influí de manera fonamental en el desenvolupament del noucentisme català.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maillol, Gaspar  (Barcelona, 1880 – París, França, 1946)  Pintor, aquarel·lista i escultor. Nebot d'Aristides Maillol. El 1889 anà a viure a París. Pertanyia a l'associació del Salon d'Automne. Es dedicà a la pintura, sobretot al paisatge i a la figura femenina, i al gravat per a revistes de la capital francesa.

22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaMaillol, Llucià  (Banyuls de la Marenda, Vallespir, 1896 – 1972)  Pintor. Fill d'Arístides Maillol. Exposà a París el 1924, a Berlín el 1928 i a Zuric el 1929. Feia nus, escenes d'esports, balladores i retrats. Era secretari del Salon d'Automne.

109 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Mailly-d'Haucourt, Joseph-Augustin de  (Vilaines-sous-Lucé, França, 1707 - París, França, 1794)  Militar. Lloctinent general i comandant en cap militar al Rosselló (1749-53). Director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, del Mediterrani i dels Alps (1771). Al Rosselló construí la carretera anomenada d'Espanya, l'escola militar de Perpinyà (1753) i el primer teatre públic de la ciutat. També fomentà i amplià les zones de regadiu i el conreu de la vinya al Rosselló. Morí guillotinat.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maimó, Bernat  (Tarragona, s XVI – s XVII)  Argenter (o Maymó). Obrà el reliquiari de Sant Andreu (1614) per a l'església de la Selva del Camp i, per a la seu de Tarragona, les imatges de la Puríssima Concepció (1614) i de Santa Tecla (1621), aquesta última amb la col·laboració del barceloní Felip Ros. Totes dues imatges desaparegueren l'any 1811.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maimó i Ribes, Josep  (Vilanova d'Alcolea, Plana Alta, 1712 – Madrid, 1775)  Filòsof il·lustrat i jurista. Doctor en dret i teologia, exercí d'advocat a la cort. Seguidor del pensament de Locke i Condillac, s'oposà al del pare Isla. Autor de la traducció del Verdadero método de estudiar para ser útil a la República y a la Iglesia (1760), del portuguès Barbadinho. És autor també d'alguns tractats de dret.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maimon Gallipapa  (Catalunya, s XIV – s XV)  Poeta hebreu de data incerta, autor d'una graciosa paròdia dels aforismes d'Hipòcrates i de dues sàtires, en prosa ritmada, contra les vídues i contra les dones.

26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaMaimona, la  (Llíria, Camp de Túria Antiga masia, al sector occidental del terme, prop del límit amb el d'Olocau, on ha estat bastit des del 1957 un poble nou per acollir els habitants de Marines (Alt Palància) les cases dels quals havien estat enderrocades per uns aiguats.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Maimona, rambla de la  (Montanejos, Alt Millars)  Curs d'aigua intermitent, afluent per la dreta del Millars, que neix prop de Manzanera (Aragó) i desemboca al seu col·lector prop de Montanejos.

28 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Mainada, La  (Barcelona, 10/jun/1921 - 23/nov/1923)  Setmanari infantil il·lustrat. Fundat i dirigit per Avel·lí Artís, intentà de renovar les fòrmules d'"En Patufet" i donar als infants una revista àgil i pregonament catalana. Tingué com a col·laboradors molts escriptors i il·lustradors. Publicava un fulletó amb novel·les infantils, i edità dos almanacs. La dictadura de Primo de Rivera en prohibí la publicació quan havia arribat al número 129.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mainar i Benedicto, Montserrat  (Barcelona, 1928 - )  Pintora i esmaltadora. Es formà a l'Escola Massana i aviat es convertí en figura important de l'art de l'esmalt. És autora de l'antependi de l'altar major de Montserrat (1959). Fou distinguida amb el primer premi de l'Esmalt a la III Biennal Hispanoamericana (1955).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mainar i Pons, Josep  (Barcelona, 1899 - 1/mai/1996)  Ebenista, historiador de l'art i folklorista. Decorà les instal·lacions d'alguns departaments de la Generalitat de Catalunya. Assumí la direcció tècnica del Saló de la Llar Moderna, que després es transformà en l'Hogarotel. Conferenciant i publicista sobre temes de mobiliari i decoració d'interiors, col·laborà a l'obra L'art català. Com a folklorista, fundà i dirigí la revista "La Sardana" (1921-23), iniciadora dels estudis teòrics dels sardanisme. Fou membre fundador de l'Obra del Ballet Popular (1950), entitat que presidí en el període 1958-64, i dirigí la redacció de l'obra La sardana (3 vols, 1970).

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMainera, serra de  (Pallars Jussà / Pallars Sobirà Línia de crestes dels Pirineus axials centrals, a la regió lacustre que es vessa vers la Noguera Pallaresa i el Flamicell, prop de l'Alta Ribagorça, entre la collada de Peguera (oest) i la pala de l'Eixe (nord-est). Culmina al pic de Mainera (2.906 m alt.) i el Montanyó (2.781 m). La carena principal (sud-oest - nord-est) és la terminació sud-oriental d'un batòlit granític que arriba fins a l'Éssera. Les aigües, en bona part de fosa, es dipositen per famílies d'estanys: al sud-oest, els Gento i de Cabdella; al nord-oest, els estanys Negres i l'estany de Mainera, drenats pel riu de Peguera; els estanys petits de Mainera són drenats pel riu de Berasti, que rep el nom de riu de Mainera a la seva capçalera, al clot de Mainera.

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Maiol, Martí  Veure> Mayol, Martí (pintor de les Balears, s XIV).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maiol, Salvador  (Barcelona, 1775 – 1834)  Pintor. Estudià a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona. Deixeble de Josep Flaugier, no seguí el rígid neoclassicisme del seu mestre, s'inclinà cap a un estil molt més popular i se'l pot considerar com un precursor del romanticisme. Va fer molts retrats, entre els quals un autoretrat, i també obres històriques i de gènere, en aquestes darreres féu palès un instint irònic i caricaturesc que ha motivat que se'l compari amb Goya, bé que en el traç plàstic n'està molt allunyat. Són obres seves A cal capeller, A cal sastre i Un cafè per Carnaval. També decorà un dels sostres del nou edifici de Llotja, d'on va ésser professor.

34 ILLES BALEARS - CULTURA

Maioricensis Schola Lullistica  (Illes Balears, 1935 - )  Associació. Fundada per Francesc Sureda i Blanes per unir els esforços dels estudiosos de la vida i de l'obra de Ramon Llull. Els membres de l'associació són de dos graus: professores i magistri. Els primers vint anys l'Escola publicà 13 volums de "Studia Monographica et Recensiones". En morir Sureda (1955), el rectorat passà a Sebastià Garcias i Palou, que intensificà el caràcter científic i inicià l'edició de les Opera latina de Ramon Llull, publicà la revista "Estudios Lulianos" i celebrà el primer Congrés Internacional de Lul·lisme, a Formentor (1960).

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMaiques, Miquel  (Bocairent, Vall d'Albaida, s XVI - Sàsser, Sardenya, 1576)  Eclesiàstic augustinia. Format a les universitats de València i Lleida, hi ensenyà posteriorment filosofia i teologia. Prior del convent de València i definidor provincial, el 1536 va ésser nomenat bisbe auxiliar a Sogorb (titular de Tarso) i a Lleida (titular d'Ales, Sardenya), i passà a arquebisbe de Sàsser el 1573.

36 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Maira, ducat de  (Itàlia)  Títol concedit el s XVIII per l'emperador Carles VI a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, comtessa de Castelnovo, filla del primer marquès de Rialb.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mairenys, Francesc  (Catalunya, s XV)  Frare franciscà. És autor d'un tractat de teologia editat a Lleida el 1485.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Maisonnave i Cutayan, Eleuteri  (Alacant, 1840 – Madrid, 1890)  Polític, advocat i periodista. Membre del partit republicà, fou tres vegades alcalde d'Alacant. Durant la I República (1873) fou diputat a Corts i ministre d'Estat i de Governació sota la presidència de Castelar, la política del qual secundà després del cop d'estat de Pavia (1874). Tornà a ésser diputat entre el 1879 i el 1881, i el 1886. Dirigí el diari madrileny "El Globo" d'ençà del 1886, i fundà "El Derecho y el Deber" (1869) i "La República Española" (1870), en que sostenia campanyes sobre les idees republicanes. És autor d'alguns estudis sobre dret mercantil.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Maitino  (Elx, Baix Vinalopó Rodal, a l'est de la ciutat.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Maixella  (Serinyà, Pla de l'Estany Veïnat.

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMajada, La  (Dolores, Baix Segura)  Nom antic i popular de la població.

42 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Majano, tractat de  (Majano, Castella?, 16/jul/1430)  Treva entre Joan II de Castella i Alfons IV de Catalunya-Aragó, que posà fi a la guerra de 1429-30, motivada per la intervenció dels germans d'Alfons IV en els afers de Castella.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Majó i Cruzate, Joan  (Mataró, Maresme, 1939 - )  Polític. Membre del PSC, fou alcalde de Mataró (1979-82) i més tard ministre d'Indústria i Energia en la govern socialista de Felipe González (jul/1985-jul/1986).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric Majó i MiróMajó i Miró, Enric  (Rubí, Vallès Occidental, 22/mar/1945 - )  Actor. Es va formar a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual i en el teatre independent dels anys 1960. Fou reconegut el 1970 en Edip Rei, de Sòfocles, al qual seguiren Yerma (1971), de García Lorca; Tarzan dels micos (1974), de T. Moix; Quan la ràdio parlava de Franco (1979), de Benet i Jornet; Hamlet (1979), de Shakespeare; Terra baixa (1981), de Guimerà; Setmana Santa (1986), de S. Espriu; Una visita inoportuna (1990), de Capri; El marcader de Venècia (1994), de Shakespeare; Farsa y licencia de la reina castiza (1998), de R.M. del Valle-Inclán, i L'autèntic inspector Hound (1999), de T. Stoppard, entre d'altres. Ha actuat sovint en cinema i en televisió i s'ha dedicat també a l'escenografia.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Majó i Ribas, Josep  (Barcelona, 1867 – 1950)  Arquitecte modernista. Titulat el 1893. Féu cases de pisos, entre les quals sobresurt l'edifici de "La Vanguardia" (1903) de Barcelona i algun panteó al Cementiri Nou barceloní.

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaMajor, cala  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Veure> Cala Major.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Major, prat  (Navès / Odèn, Solsonès Gran altiplà ramader, al cim de la serra d'Odèn, a uns 1.700-1.800 m alt, destinat al pasturatge del bestiar boví.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Major, puig  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Pic (1.445 m alt), el més alt de l'illa, situat al sector central de la serralada de Tramuntana, sobre la vall de Sóller, i envoltat per la banda meridional i oriental per la serra d'Alfàbia i el puig de Massanella. Està constituït per materials juràssics.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Major, riera  (Osona Afluent dretà del Ter. Neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, al terme de Viladrau. Travessa les Guilleries i passa pels termes de Sant Sadurní d'Osormort i Vilanova de Sau, on desemboca aigües avall del pantà de Sau. La seva conca (133 km2) forma una vall molt encaixada. Té aigües abundoses de tardor i d'hivern, i un fort eixut de juny a agost. El règim és essencialment pluvial.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Major, riu  (Alt Empordà / Vallespir Afluent de capçalera de la Muga. Neix al vessant meridional del coll de la Creu del Canonge (que separa les dues comarques), dins el terme d'Albanyà, del qual forma el límit occidental, i alhora és límit estatal franco-espanyol fins a la vora de la seva desembocadura.

51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Major, riu  (Conflent Afluent dretà de la Tet, format al vessant nord-oest del Canigó pels rius de Cadí i de la Llipodera, dins el terme de Castell de Vernet, drena els termes de Vernet i de Cornellà de Conflent, i desemboca a Vilafranca de Conflent. Els seus afluents principals són, per la dreta, la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç.

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMajor, vall  (Garrigues)  Curs d'aigua intermitent, afluent esquerrà de l'Ebre, que es forma als contraforts occidentals de serra la Llena, dins el terme de la Pobla de Granadella, i, després de drenar els de la Granadella, Llardecans i Maials, desemboca al seu col·lector aigua amunt de Flix.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Major, vall  (Garrigues / Segrià Curs d'aigua (o riera de Juncosa), afluent esquerrà del Segre, que neix als vessants orientals de serra la Llena, prop de Juncosa, i, després de passar pels Torms, el Soleràs, Granyena de les Garrigues, Torrebesses i Sarroca, desemboca al seu col·lector a través del pantà d'Utxesa.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Major, vall  (Terra Alta Curs d'aigua intermitent de la comarca. Neix als vessants septentrionals de la serra de Botja, travessa el terme de Batea de sud a nord i desemboca al Matarranya, aigua avall de la seva confluència amb el riu d'Algars, dins el terme de Nonasp.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Major de Castella  (Castella, s X - d 1035)  Comtessa de Pallars. Filla del comte Garcia I de Castella i d'Ava de Ribagorça. Fou la primera muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà, matrimoni que fou anul·lat, sembla que per raó de parentiu (Ramon era cosí segon de la mare de Major), el 1026. Es retirà al monestir comtal de San Miguel de Pedroso, a Castella, del qual fou abadessa.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Major de Castelló, sèquia  (Castelló de la Plana, Plana Alta Sèquia que pren l'aigua del Millars, en un assut comú amb la d'Almassora. Rega les partides de Fadrell, Censal, Soterrani, Rafalafena, Tacsida, la Safra, la Plana, el Ramell, Canet, el Cap i Mediona. D'aquesta sèquia deriven el Sequiol, la sèquia Mitjana i la de la Coscollosa.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMajor d'Urgell  (Catalunya ?, s XI – s XII)  Dama. Era filla del comte Ermengol V d'Urgell i de la dama castellana Maria Ansúrez. Es casà amb un noble castellà, Pedro Foyaz de Traba.

57 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Major I de Ribagorça (o Múnia(Castella, s X - Tolosa ?, França, d 1046)  Comtessa de Ribagorça (1017-35) i de Castella (1029-35), reina de Pamplona i comtessa d'Aragó. Filla del comte Sanç I de Castella i d'Urraca Salvadórez. Succeí en el comtat de Ribagorça al comte Guillem II, cosí germà del seu pare. Fou casada vers el 1010 amb el rei Sanç III de Pamplona, comte d'Aragó (mort el 1035). Sembla que es tornà a casar, amb el comte Ponç II de Tolosa (mort el 1060).

58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Biel MajoralMajoral, Biel (Gabriel Oliver i Oliver)  (Algaida, Mallorca, 1950 - )  Cantautor, polític i filòleg. Es llicencià el 1975 en filologia romànica, especialitat de filologia catalana, a la Universitat de Barcelona. Des del 1977 fou professor de cultura popular i llengua catalana a l'Escola de Formació del Professorat de la Universitat de les Illes Balears. S'ha especialitzat en l'estudi de la cultura popular i ha publicat articles en diverses revistes. Com a polític milità en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) durant els anys 1970, i passà posteriorment al Partit Socialista de Mallorca (PSM), partit pel qual fou elegit membre del Consell Insular de Mallorca i del Consell General Interinsular

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Roser Majoral i MolinéMajoral i Moliné, Roser  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1942 - Barcelona, 7/nov/2005)  Geògrafa. Llicenciada en geografia i història per la Universitat de Barcelona (1971), on es doctorà el 1977 amb la tesi Clasificación de los paisajes agrarios en Cataluña, en fou professora titular des del 1984 i catedràtica des del 1989. S'especialitzà en l'estudi de la geografia agrària, camp en el qual publicà diversos treballs (L'extensió actual de la vinya i l'olivera a Catalunya, 1979; Anàlisi de l'agricultura a la Vall d'Aran, en col·laboració amb F. López, 1983, etc). Directora del departament deInici página Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Territorial de la Universitat de Barcelona (1990-94), coordinà el Grup de Recerca Consolidat d'Anàlisi Territorial i Desenvolupament Regional (ANTERRIT) de la Generalitat de Catalunya (1998), fou vicepresidenta de la Societat Catalana de Geografia de 1988 a 1993, membre de la junta directiva de la Asociación de Geógrafos Españoles (1986-90) i membre fundador i president del Grup de Treball de Geografia Rural (1984-88). Entre 1984 i 2000 dirigí grups de treball i comissions de la Unió Geogràfica Internacional (UGI), del comitè espanyol de la qual fou cosecretària (1998-2000).

60 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Majorca Daily Bulletin  (Palma de Mallorca, des/1961 - )  Diari d'informació general en anglès. Fundat i dirigit per Pere Serra i Bauzà, s'adreça especialment als turistes i residents estrangers. Dedica molta atenció als temes mallorquins. Publicà un número extraordinari sobre Joan Miró.

61 CATALUNYA NORT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mal, puig  (Er, Alta Cerdanya / Queralbs, Ripollès Veure> Puigmal, el.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mal, riu  (Alt Empordà Veure> Rimal, el.

63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mal Pas, es  (Formentera, Eivissa Vénda de la parròquia de Sant Francesc de Formentera.

64 CATALUNYA - CULTURA

Mal Pelo  (Barcelona, 1989 - )  Companyia de dansa. Fundada pels ballarins i coreògrafs Pep Ramis i Maria Muñoz. Han presentat els espectacles: Quarere (1989), Cantal a l'escorxador, Lucas (1990), Improvisacions per a 7 ballarins i 4 músics (1991), Sur, perros del sur (1992), Canción para los pájaros, La mirada de Búbal (1993), Recuerdos de Chera (1994), Dol/Zarco (1995), La calle del imaginero (1996), L'animal a l'esquena (2000), Canción para Santiago (2001), Canción de Paula (2001), Thousands Of Months (2001), Atrás los ojos (2002) i Bach (2004), entre altres.. També han fet diverses incursions en el món de la video-dansa: Tango

65 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaMalabrac  (Cauders de Fenollet, Fenolleda Veïnat, al nord del poble.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malacara  (Estaràs, Segarra)  Poble, en procés de despoblament, situat al sector septentrional del terme. El castell de Malacara, és esmentat ja el s XI dins la marca de Berga. L'església de Santa Maria és sufragània de la de Ferran.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Malacara, serra de  (Bunyol / Setaigües, Foia de Bunyol Alineació muntanyosa cretàcia, termenal dels dos municipis, entre les conques dels rius de Bunyol i Joanes.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

la Maladeta (Alta Ribagorça)Maladeta, la  (Alta Ribagorça Massís dels Pirineus axials, vora la Vall d'Aran, s'estén en direcció nord-oest - sud-est, al sud-oest d'aquesta vall, al nord del Vallhiverna, afluent de l'Éssera, i a l'est de la vall de Benasc. És el massís pirinenc més elevat: el pic de la Maladeta assoleix 3.308 m, i la màxima altitud és de 3.404 m a l'Aneto. La part principal està constituïda per una massa granítica, i la cobertora, per materials paleoxoics; el contacte d'aquestes roques amb el granit determinà el seu metamorfisme. El relleu és essencialment modelat pel glacialisme quaternari, del qual encara resten vestigis a les glaceres actuals,

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Malafí, barranc de  (Marina Alta Curs d'aigua, afluent esquerra del riu de Gorgos, que neix prop del poble de Tollos (Comtat). Després de resseguir, engorjat, la serra d'Alfaro al peu del seu vessant septentrional (on fa de termenal dels municipis de Castell de Castells i de Tollos), desemboca al seu col·lector aigua amunt deInici página Benigembla.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malafogassa, pont de  (Vilanova de Sau, Osona)  Antic pont de les Guilleries, damunt la riera Major, prop de l'aiguabarreig amb la riera de Castanyadell.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Malagarriga  (Pinós, Solsonès Antiga quadra i enclavament (1,05 km2), situat a la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars (Bages).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malagarriga i Armart, Elvira  (Barcelona, 1886 - Catalunya, s XX)  Pintora. Estudià amb Cristòfol Montserrat. De primer s'especialitzà en el retrat, per bé que després conreà d'altres gèneres. Obtingué els primers èxits amb diverses exposicions a la sala Parés barcelonina. Exposà també a França, Itàlia i els Estats Units. Una de les seves millors obres és un retrat d'Apel·les Mestres.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malagarriga i Codina, Sebastià  (Barcelona, 1815 – 1880)  Escultor. Destacà per les seves idees liberals. Combaté com a voluntari contra els carlins. Participà a l'alçament de Barcelona el 1843. Vençut aquest moviment, hagué d'exiliar-se. Acabà per dedicar-se a la confecció de figures de cera, amb les quals muntà un museu que aconseguiria bon èxit.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malagarriga i Esteve, Joan  (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1890 – Barcelona, 1943)  Poeta. Col·laborà a diverses publicacions. La seva poesia s'inscriví en la transició del modernisme al noucentisme. Cal destacar les obres Passions i somnis (1911), Aurora (1912), Al vent de la ciutat (1921) i El cant de laInici página llunyania (1931). Incapaç d'assimilar la desfeta del 1939, se suicidà.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malagarriga i Munner, Carles  (Barcelona, 1858 - Buenos Aires, Argentina, 1932)  Advocat i periodista. Residí un temps a Madrid, on dirigí el diari "El Progreso". Sofrí persecucions a causa del seu ideari republicà. Emigrà a l'Argentina, on es dedicà a l'exercici de la seva carrera. Hi publicà escrits de caràcter jurídic, a més de diverses col·laboracions de premsa, en bona part dedicades a fer conèixer els problemes polítics de Catalunya.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Malagastre  (Foradada, Noguera)  Antic castell del comtat d'Urgell, probablement prop de Montsonís. Ramon Borrell de Barcelona el conquerí vers el 1017 i Ermengol II d'Urgell en reconegué la submissió al seu fill Berenguer Ramon I. Arnau Mir de Tost el donà en alou a la col·legiata d'Àger.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Malagraner  (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat Enclavament (1,27 km2), entre els termes de Bellestar i Rossell, a la capçalera del riu de la Sénia, conegut en aquest sector també per riu de Malagraner.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malagrida  (Olot, Garrotxa Barri de l'eixample de la ciutat, promogut per Manuel Malagrida i Fontanet, indià i fabricant de teixits, i dut a terme pel metge Evelí Barnadas i Vila, alcalde de la ciutat al segon decenni del s XX, el qual projectà, sense èxit, de convertir Olot en un centre de vacances. El projecte comprenia i prolongava l'expansió de la ciutat —iniciada al començament del s XX—, al sector de migdia, al lloc del Pla de Llacs. Després del 1939 ha anat perdent el caràcter de ciutat jardí, amb l'edificació (1945) d'un grup de casesInici página de protecció oficial i, posteriorment, de grans blocs de pisos.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Malagrida i FontanetMalagrida i Fontanet, Manuel  (Olot, Garrotxa, 20/abr/1864 - Barcelona, 15/mai/1946)  Industrial. El 1890 emigrà a l'Argentina. Hi obrí un petit establiment de venda de tabac, que amb el temps esdevingué una important indústria de fabricació de cigarros. Amb la finalitat de promoure els seus productes, el 1900 i 1901 organitzà concursos de cartells per als "Cigarrillos París". Enriquit amb els seus negocis, tornà a Catalunya el 1913 i s'establí a la seva ciutat natal. Entre 1916 i 1925 promogué i urbanitzà, dins la modalitat de ciutat jardí, l'eixample d'Olot cap al sud-oest de la ciutat, a banda i banda del riu Fluvià, el que és actualment l'Eixample Malagrida, obra de l'arquitecte Joan Roca i Pinet. Amb la finalitat de retre homenatge a la unió d'Espanya i Amèrica, posà el nom de Pont de Colom el pont sobre el Fluvià que uneix els dos sectors de la ciutat jardí. Les places principals i centrals i els carrers i avingudes que en surten tenen noms de diverses regions espanyoles i de països americans. La Casa Malagrida del passeig de Gràcia de Barcelona també fa un homenatge a l'Argentina, ben palès, a més a més, amb l'efígie del còndor dels Andes i un medalló dedicat a Bartolomé Mitre. Fill il·lustre d'Olot (1957), el seu retrat figura a la Galeria d'Olotins Il·lustres.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malandrau, puig de  (Ripollès Veure> Balandrau, puig de.

80 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Malany, molí de  (Rossell, Baix Maestrat Antic molí i fàbrica d'electricitat, al riu de la Sènia, aigua amunt de la vila de la Sènia.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malanyanes, Santa Agnès de  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental Veure> Santa Agnès de Malanyanes.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMalanyeu  (la Nou de Berguedà, Berguedà)  Poble (999 m alt), situat a l'esquerra de la riera de Malanyeu, afluent del Llobregat per l'esquerra, que dominen, al vessant meridional, els cingles de Malanyeu, contrafort occidental de la serra de Catllaràs. L'església parroquial de Sant Sadurní és d'origen romànic, bé que modificada posteriorment; depèn de la de la Nou.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malards  (Gurb de la Plana, Osona)  Colònia industrial tèxtil, situada al límit nord-oriental del terme, a la dreta del Ter, poc abans del seu aiguabarreig amb el Gurri, a l'oest de Roda de Ter.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malasang, Pere de  (Lleida, v 1414 – mar Mediterrània, 1454)  Frare mercenari. Tingué bon prestigi per les seves intenses activitats. Navegant cap a Àfrica amb la missió de redimir captius, la seva nau fou capturada pels turcs. Aquests el martiritzaren amb sagetes i llançaren el seu càdaver al mar. L'Església el declarà venerable.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malató, Francesc  (Barcelona, 1816 – 1867)  Pintor. Estudià a l'Escola de Nobles Arts. Fou deixeble de Josep Planella. Destacà com a escenògraf.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malatosquera  (les Preses, GarrotxaVeure> Boscdetosca (o Matatosquera).

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malats, Segimon  (Vic, Osona, s XVIII – Madrid, 1826)  Veterinari. Treballà per a l'exèrcit. Estudià a l'escola de veterinària d'Alfortville, França (1783-87) i viatjà professionalment per Europa, enviat per Carles III. De nou a la Península, dirigí l'escola de veterinària fundada a Madrid (1788). Inventà un bálsam per a les ferides que es féu cèlebre. El 1808, davant l'ocupació napoleònica, fugí de Madrid; acabada la guerra recuperàInici página el càrrec i se'n jubilà el 1822. Escriví diversos treballs de la seva especialitat, entre els quals hi ha Elements de veterinària (1793-94), que reedità i amplià, i Nuevas observaciones físicas concernientes... a la cria... del ganado caballar (1793).

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malats i Miarons, Joaquim  (Barcelona, 1872 – 1912)  Pianista. Deixeble de Joan B. Pujol, amplià els seus coneixements al conservatori de París, on guanyà el primer premi de piano. Inicià la carrera internacional l'any 1905, amb una gira per l'Amèrica del Nord. Compongué la suite simfònica Impresiones de España, un trio de cambra i nombroses obres pianístiques.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Malavella  (Caldes de Malavella, Selva)  Antic castell, situat al puig de Sant Maurici (139 m alt), a la dreta de la riera de Malavella, afluent per l'esquerra de la riera de Sils. Les ruïnes són al costat de l'ermita de Sant Maurici. És esmentat el 1057.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Malavella  (Pallars Sobirà Antic castell de la vall d'Àneu, de localització desconeguda, esmentat els s XIII-XIV.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malcavaller  (Sant Martí Sesgueioles, Anoia)  Antiga quadra.

92 CATALUNYA - HISTÒRIA

Malcontents, Guerra dels  (Catalunya, 1827)  Alçament armat promogut pels ultrareialistes contra la política moderada de Ferran VII. L'entrada al govern de realistes moderats que suavitzaren les mesures contra els liberals provocà l'aixecament a Catalunya de nombroses partides, després que es publiqués un Manifiesto de la Federación de Realistas Puros, en el qual els malcontents es declaraven contraris a Ferran VIIInici página i partidaris del seu germà Carles. L'alçament es produí en zones del baix Ebre, Vic, Manresa i Girona (abr/1827), però fou ràpidament sufocat, amb l'execució d'alguns capitostos i la concessió d'un indult als guerrillers. L'alçament aviat es reproduí (ago/1827), atiat pel clergat; aquest cop els malcontents no es declararen contraris a Ferran VII, però reclamaren el nomenament d'absolutistes per als...  Segueix... 

93 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellMaldà  (Urgell Municipi: 31,42 km2, 428 m alt, 227 hab (2014). Situat a l'esquerra del riu Corb (que forma el límit septentrional del terme), a la plana d'Urgell, al límit amb les Garrigues, i accidentat, al sud-est, per la serra del Tallat, al sud-oest de Tàrrega. Bona part del terme és coberta de vegetació arbòria (pi blanc, alzines i sotabosc); també hi ha pastures. Agricultura de secà i, per ordre d'importància, oliveres, cereals, ametllers i vinya. Ramaderia porcina i granges avícoles. Cooperativa de productes agrícoles; elaboració d'oli i vi. La població ha sofert una notable davallada en les últimes dècades. El poble es troba al peu de les restes de l'antic castell-palau de Maldà, amb elements gòtics, que fou centre de la baronia de Maldà i Maldanell; hi destaquen també l'església parroquial de Santa Maria, barroco-neoclàssica (s XVIII), i l'antiga església de Sant Pere, romànica. El municipi comprèn, a més, el despoblat de Maldanell. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Cooperativa - Escola

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Maldà, baró de  Veure> Rafael d'Amat i de Cortada.

94 CATALUNYA - HISTÒRIA

Maldà i Maldanell, baronia de  (Maldà, Urgell Jurisdicció senyorial, que comprenia els dos llocs. Al s XI pertanyia ja als vescomtes de Cardona. El 1450 Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano, la vengué a Bernat d'Albert, baró de Ponts. El 1585 pertanyia a Antoni de Frígola; el seu fill, Francesc de Frígola i de Llordat, la vengué el 1667 a Jaume de Cortada i Sala (mort el 1679), correu major de Catalunya. Fou reconeguda com a títol del regne al seu rebesnét Rafael d'Amat i de Cortada. Passà als Càrcer i als Vilallonga,Inici página barons de Segur.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Maldanell  (Maldà, Urgell)  Despoblat, que formà, amb aquest poble, la baronia de Maldà i Maldanell.

96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joaquim Maldonado i AlmenarMaldonado i Almenar, Joaquim  (València, 7/set/1907 - 31/gen/2009)  Advocat i promotor cívic i cultural. Estudià dret a la Universitat de València i comerç a l'escola d'aquesta especialitat. Exercí l'advocacia de 1929 a 1935, i aquest any fou nomenat corredor de comerç. Els anys 1930 fou membre de la Dreta Regional Valenciana, però la confrontació creixent entre dretes i esquerres durant la Segona República, l'empresonament a què fou sotmès durant tres mesos a l'inici de la Guerra Civil juntament amb el seu germà i el seu pare, i l'hostilitat dels milicians, que l'obligaren a ocultar-se, el portaren a fer costat al bàndol franquista, a l'exèrcit del qual s'incorporà el 1937, i en el qual arribà a ocupar el grau de tinent provisional auxiliar de l'estat major. El 1939, disconforme amb els dictats de la Falange, abandonà l'exèrcit. Posteriorment, reprengué l'advocacia i se situà com un dels personatges més influents de la ciutat de València, i s'acostà a l'oposició democràtica de centre...  Segueix... 

97 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guiu MaléMalé, Guiu  (Rigardà, Conflent, 1939 - París, França, 3/des/1987)  Polític. Membre, primer, del sindicat Force Ouvrière i, després, del Parti Socialiste Français, fou expulsat d'aquest darrer l'any 1976 i evolucionà cap a posicions de centredreta. Batlle de Bolquera el 1977 i de Prada el 1983, senador el mateix any, esdevingué president del Consell General dels Pirineus Orientals el 1982, en un moment que la descentralització donava poders importants a aquesta institució. Molt sensible a la problemàtica catalana, participà en el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, féu gestions per obtenir la creació d'una llicenciatura de català a la Universitat de Perpinyà, donà un suport decidit a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada i mantingué bons contactes de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMalé i Cueto, Jaume  (Barcelona, 1957 - )  Fotògraf. De formació autodidacta, ha treballat per a diverses agències de publicitat i s'ha especialitzat en la realització de campanyes publicitàries per a empreses privades -especialment dels sectors del cava, els vins i l'alimentació-, la Generalitat de Catalunya i el Comitè Olímpic de Barcelona'92.

99 CATALUNYA - LITERATURA

Maleïdes, les  (Catalunya Nom literari donat per alguns escriptors del s XIX al massís de la Maladeta.

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Maleses, les  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà Antic monestir benedictí, avui enderrocat, erigit a mitjan s IX, al centre de la vall de les Maleses. S'hi conserven dos absis, decorats, segons Puig i Cadafalch, amb petites traces de pintures murals i uns trossos de paret.

113 EUROPA - BIOGRAFIA

Malet, Antoine  (França, s XVIII - s XIX)  Militar. Lluità contra Napoleó a la Guerra del Francès. Fou capità general interí de Catalunya (1809), però no ajudà els barcelonins a revoltar-se contra l'ocupació. En 1812-20 fou capità general de Mallorca. Com a tal, hagué de fer executar el general Lacy (1817), fet pel qual hagué d'abandonar Mallorca en proclamar-se el règim constitucional (1820).

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malet, Antoni  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 28/ago/1909)  Destacat element revolucionari. El 1909, arran de l'anomenada Setmana Tràgica de Barcelona, fou considerat el cap de la subversió al terme de Sant Adrià de Besòs, al costat de la capital. Sota aquesta acusació seria detingut, jutjat i condemnat a mort. Morí afusellat.

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMalet, barranc de  (Safor)  Afluent esquerrà del riu de Xeraco. Neix al vessant oriental del Replanell, dins el terme de Simat de Valldigna, i desemboca al seu col·lector prop de Tavernes de la Valldigna.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Malet, Jaume  (Catalunya, s XVI - s XVII)  Escultor. Actiu a Manresa durant la primera meitat del s XVII. Realitzà un retaule per a la confraria de la Concepció i un altre per a la de l'Àngel Custodi, tots dos a la seu de Manresa, i el retaule de Sant Salvador (1624), de l'església del Carme, també de Manresa.

103 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Malferit, marquesat de  (País Valencià Títol atorgat el 1690 a Jacint Roca i Ripoll, senyor d'Aielo de Malferit i de Cairent (Vall d'Albaida). La grandesa d'Espanya fou annexada el 1802 al quart titular, Salvador Roca i Pertusa, comte de Bunyol. Passà als Mercader.

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Malferit, Mateu de  (Inca, Mallorca, s XV – Nàpols, Itàlia, v 1460)  Jurista, diplomàtic i funcionari reial. Fou ambaixador d'Alfons IV de Catalunya-Aragó al ducat de Milà i a la República de Siena. Després de la conquesta de Nàpols (1442), en fou nomenat regent. Fou un dels caps de la facció oligàrquica de Palma de Mallorca. De formació lul·liana, escriví el tractat De temporibus, en el qual lloava Ramon Llull.

105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMalferit, Tomàs de  (Mallorca, s XV - Inca, Mallorca, 1508)  Funcionari reial i jurista. Fill de Mateu de Malferit. Supervisor reial de l'exèrcit de Gonzalo Fernández de Córdoba a Itàlia (1495), i intervingué en els pactes de repartiment de Nàpols. Signà a Blois el matrimoni per poders entre Ferran II i Germana de Foix (1505). El 1506 visità Nàpols amb els monarques. Morí essent vicecanceller de la corona catalano-aragonesa.

106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Malferit i de Muntanyans, Pere de  (Inca, Mallorca, s XVI - Palma de Mallorca, 1566)  Jurista. Fill de Tomàs de Malferit. Jurat en cap de Mallorca (1536, 1543, 1558). Prengué posició en la controvèrsia sobre la licitud de la reducció per la força dels indis americans, en contra de Las Casas, en el tractat Apologeticum iuris responsum pro iustitia Regum Catholicorum in occupatione Indiarum, publicat posteriorment, i un altre, Del derecho que tiene el rey de España sobre el ducado de Milán. Es conserva la seva correspondència amb l'inquisidor Jaume Muntanyans.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Malforat, serra de  (Garrotxa Contrafort oriental (puig del Corcoll, 921 m alt) de la serra de Capsacosta, que separa les valls del Bac i de Bianya.

Anar a:    Mai ]    [ Maig ]    [ Mair ]    [ Major d ]    [ Malag ]    [ Malc ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -