A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Foixa-B ]    [ Folc ]    [ Folch i G ]    [ Fom ]    [ Fondo ]    [ Fonollet ]

Quan canvien el govern de l'estat, els catalans només canviem el nom dels amos. (Ramon Piera)

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors, Vicenç Domènec de  (Catalunya, s XVIII - d 1755)  Varvassor de Foixà i de Boixadors. Nom que adoptà Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons en succeïr a Bernat de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, el qual morí sense descendència. El seu fill i successor fou Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons.

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac, Ignasi de  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Baró de Foixà. Fill i hereu de Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons i pare de Narcís de Foixà i d'Andreu, que l'heretà.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors i de Copons, Joan Francesc de  (Catalunya, s XVIII – 1800)  Baró de Foixà. Fill i successor de Vicenç Domènec de Foixa-Boixadors. Fou succeït pel seu fill Ignasi de Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFoixà-Boixadors i de Cruïlles, Bernat Alemany de  (Catalunya, s XVI)  Senyor de Foixà. Fill de Joan de Foixà i de Santmiquel. Tingué litigi amb el comte d'Empúries perquè el lloctinent general de Catalunya havia embargat la jurisdicció de Foixà (1529). Foren fills seus Galceran de Foixà-Boixadors i d'Escales (el successor), i Gaspar i Rafael de Foixà i d'Escales.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors i de Cruïlles, Lluís Benet de  (Catalunya, s XV)  Varvassor de Foixà. Fill i successor de Bernat Guillem de Foixà i de Boixadors, possiblement vers el 1442, bé que hom parla encara del pare el 1455, quan, seguint la qüestió amb els Xetmar, és adjudicat a aquest el castell de Foixà per a completar les rendes de l'Armentera. Lluís Benet fou també rebel a Joan II, i els seus béns foren confiscats i donats al seu cunyat Juan de Salcedo, casat amb la seva germana Elisabet de Foixà. Lluís Benet fou succeït, com a senyor titular de Foixà, pel seu fill Joan de Foixà i de Santmiquel, germà d'Alemany.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors i de Santmiquel, Alemany de  (Catalunya, s XV – s XVI)  Senyor de Boixadors. Fill de Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles i germà d'Aldonça i de Joan de Foixà i de Santmiquel. Féu hereu al seu fill Pau Galceran de Foixà-Boixadors i d'Ivorra.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors i de Xetmar, Jerònima de  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Varvassora de Foixà i Boixadors. Filla de Galceran de Foixà-Boixadors i d'Escales. Es casà el 1590 amb Sever de Salbà i de Vallseca. El fill d'aquests, que la succeí, s'anomenà Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors i d'Escales, Galceran de  (Catalunya, s XVI – 1601)  Varvassor de Foixà. Fill i successor de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles i germà de Gaspar i de Rafael de Foixà i d'Escales. Continuà el litigi familiar per a recuperar Boixadors, amb Gaspar de Vilanova, nét d'Aldonça deInici página Foixà i de Santmiquel, i ho aconseguí. Deixà una sola filla, Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors i d'Ivorra, Pau Galceran de  (Catalunya, s XVI)  Senyor de Boixadors. Fill i successor de Alemany de Foixà-Boixadors i de Santmiquel. Morí sense descendència i l'heretatge passà als fills de la seva tia Aldonça de Foixà i de Santmiquel.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors-Salbà, Galceran de  (Catalunya, s XVII – v 1639)  Varvassor de Foixà i Boixadors. Fill i successor de Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar. Tingué dos fills Tomàs i Bernat de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, que el succeïren.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, Bernat de  (Catalunya, s XVII)  Varvassor de Foixà i de Boixadors. Fill de Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà i germà de Tomàs, al qual succeí. Morí sense fills, i la successió passà aleshores a Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons, besnét d'Agnés de Salbà, filla de Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar, el qual s'anomenà Vicenç Domènec de Foixà-Boixadors.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, Tomàs de  (Catalunya, s XVII)  Varvassor de Foixà i de Boixadors. Fill i successor de Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà. Morí sense fills i fou succeït pel seu germà Bernat.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Camporrells i de Balaguer, Antoni de  (Catalunya, s XVII – 1732)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d'Espoia. Fill i successor de Lluís de Foixà i Marcillo. Fou succeït pel seu fill Antoni de Foixà-Camporrells i de Móra.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFoixà-Camporrells i de Móra, Antoni de  (Catalunya, s XVIII – 1791)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d'Espoia. Fill i successor d'Antoni de Foixà-Camporrells i de Balaguer. Fou succeït pel seu fill Antoni Francesc de Foixà i de Guiu.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Foixet  (Ròtova, Safor Veure> Alqueria d'en Foixet, l'.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fola, Josep  (Castelló de la Plana, s XIX)  Escriptor. És autor d'algunes obres teatrals en castellà. La titulada Teresa obtingué un cert èxit.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fola i Igúrbide, Apolinar  (Sòria, Castella, 1844 - Castelló de la Plana, 1900)  Matemàtic. Visqué des de molt jove en terres valencianes. Fou carrabiner, com el seu pare, i arribà a capità. El 1881, essent comandant del post de Benicàssim, edità Investigaciones filosóficas sobre las cantidades imaginarias. Publicà la segona part de l'obra el 1891. Era membre corresponent de l'Academia de Ciencias de Madrid, a la qual deixà la seva biblioteca i els seus escrits.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folc  (Catalunya, s XI)  Eclesiàstic. Fill de Geribert i d'Ermengarda i germà del famós Mir Geribert. Era senyor del castell de Port, a Barcelona. El deixà al nebot Guillem, fill de l'esmentat Mir Geribert.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Folc de Cardona  Altre nom del llinatge de Cardona.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Folc de Cardona, Antoni  (València, 1623 – Madrid, 1694)  Noble i escriptor. Era marquès de Castellnou i de Ponts, i baró de Massalavès, Paranxet i Prades. Fou gentilhome de cambra de Joan d'Àustria, el fill de FelipInici página IV. Més tard ocupà el càrrec de majordom a la cort de Carles II. També fou membre del Consell d'Aragó. Tingué una participació molt destacada a les Corts de Saragossa de 1677. Ja d'edat i havent restat vidu, s'ordenà sacerdot, encara que tenia fills. És autor de les comèdies Lo mejor es lo mejor, Vencer al fuego es vencer, El más heroico silencio i d'altres.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Folc de Cardona, Antoni  Veure> Cardona-Borja i de Sotomayor, Antoni de.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Folc de Cardona, Felip  (València, s XVII – 1672)  Noble. Tingué el títol d'almirall d'Aragó. Fill seu fou el prelat franciscà Antoni.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Folc i Cardona, Francesc  (València, 1737 - d 1792)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. El 1787 era director de l'Academia de Bellas Artes de Múrcia. Destacà com a retratista. Pintà al fresc les voltes de l'església de Jumella (Múrcia).

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folc i Costa, Jaume  (Barcelona, 1755 – 1821)  Escultor i pedagog. De tendència neoclàssica. Estudià a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, on fou deixeble de F. Tremulles i amplià estudis a Madrid i Roma (1773-80). Director de les escoles de belles arts de Granada, en la seu d'aquesta diòcesi realitzà el sepulcre del bisbe Moscoso. El 1805 passà a ésser director de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, a la qual renuncià per no haver de jurar davant el govern napoleònic, i passà a Mallorca, on treballà a la cartoixa de Valldemossa. A la tornada de Ferran VII, fou restituït en la direcció de l'Escola de Llotja, i col·laborà, amb altres artistes, en l'altar major de l'antiga església del Carme, a Barcelona. Féu nombroses escultures de tema històric i mitològic.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFolc i Costa, Josep Antoni  (Barcelona, 1768 – Madrid, 1814)  Escultor i tallista. Fou deixeble de l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, del seu germà Jaume i de l'Academia de San Fernando de Madrid, de la qual obtingué el grau d'acadèmic de mèrit. Anà a Cadis i després a Mallorca durant l'ocupació napoleònica i treballà a Valldemossa (on esculpí dos medallons) i en el mausoleu del marquès de la Romana de la seu de Palma. Posteriorment exercí els càrrecs de vice-secretari de l'Academia de San Fernando i d'escultor de cambra de Ferran VII.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Folch, Ramon  (València, s XIV – 1444)  Frare dominicà. Fou prior del convent de Sant Domènec de València, de 1421 a 1438. Escriví treballs teològics i reculls de sermons.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Amich, Francesc de Paula  (Catalunya, 1799 – 1888)  Metge. El 1832 viatjà per Europa formant part d'una comissió per a l'estudi del còlera. En 1830-80 fou catedràtic de patologia general i anatomia patològica (el 1845 publicà un tractat d'aquestes disciplines) a la facultat de medicina de Barcelona, de la qual fou degà.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Andreu, Rafael  (Montblanc, Conca de Barberà, 1881 – Madrid, 1960)  Farmacèutic. El 1911 s'establí a Madrid, on era preparador químic de l'Estació Agronòmica de l'Institut Agrícola Alfons XIII des del 1914, el 1915 obtingué la càtedra d'història de la farmàcia a la universitat. Fou president de la Unión Farmacéutica Nacional, fundador del Museu de la Farmàcia de Madrid i membre de diverses acadèmies, entre les quals la Internacional d'Història de la Farmàcia, de l'Haia. És autor de diverses obres sobre història de la farmàcia.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFolch i Brossa, Josep Maria  (Barcelona, s XIX – 1880)  Mestre d'obres titulat el 1855. Fill de Bernat Folch i Franqués. Exercí a Gràcia, a Sant Gervasi de Cassoles i a Barcelona. A Sant Andreu de Palomar construí el convent de Jesús i Maria. Escriví el Diccionario de Arquitectura, La arquitectura del siglo XIX i Álbum de arquitectura o Vignola de los arquitectos (1864). Col·laborà amb el seu germà Lluís en l'escola per a la formació de menestrals que havia establert el seu pare a Barcelona.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Brossa, Lluís  (Barcelona, s XIX)  Ebenista. Germà de Josep Maria. Consta afiliat al gremi de fusters fins al 1890. Tenia l'obrador a Gràcia i una botiga al carrer de Santa Anna de Barcelona, on es feien sovint exposicions de pintura i d'escultura. Fou pare de Manuel, Josep Maria, Ignasi i Joaquim Folch i Torres.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Camarasa, Lluís  (Barcelona, 1913 – 1999)  Metge i pedagog. Especialitzat en trastorns psicològics, socials i educatius en el món de la infantesa i de l'adolescència, ha estat fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil a diversos centres. Professor de la Universitat de Barcelona (1956-82), fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1990 i president de la Societat Catalana de Pedagogia.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Folch i CamarasaFolch i Camarasa, Ramon  (Barcelona, 30/oct/1926 - )  Novel·lista, autor teatral i traductor. Advocat, fill de Josep Maria Folch i Torres. Ha conreat la narrativa i el teatre. Es donà a conèixer com a poeta amb L'aigua negre, però té una vasta producció novel·lística: Camins de la ciutat (1954), La maroma (1957), El meu germà gran (1958), El nàufrag feliç (1959), La sala d'espera (1961), La visita (1965), L'alegre festa (1965), Adeu abans d'hora (1966), L'estiu més bonic (1967), Tota aquesta gent (1967), Fi de setmana damunt l'herba (1967), El no (1967), Les meves nits en blanc (1973), Tota una altra cosa (1973), Quan el terror truca a la porta (1977), Sala de miralls (1982), Estrictament confidencial (1983), Manual de l'escriptor mediocre (1991) i Testa de vell en bronze (1997). Autor de públic, escriu amb facilitat i amb un llenguatge net, directe. Ha publicat teatre juvenil, de costums o d'humor, com Un vailet entre dos reis (1951), Aquesta petita cosa (1954) i Dues hores (1958), entre altres, iInici página la biografia paterna, Bon dia, pare (1968). També té una gran obra com a traductor, la qual ultrapassa els cent seixanta títols. Ha guanyat diversos premis literaris. Fins al 1986 treballà a Ginebra com a traductor de l'Organització de les Nacions Unides.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Capdevila, Rafael  (Barcelona, 1881 – 15/oct/1961)  Polític i escriptor. Es llicencià en dret, pertangué a la Unió Socialista de Catalunya i col·laborà a "Justícia Social-Octubre". Dirigí la revista "Vida Nova" (1902-03). Publicà poesia (Visions meves, 1910; Poemes de la Guerra Gran, 1921) i també el Vocabulari jurídic català (1934) i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana (1931), sovint reeditat, Tots els verbs catalans (1953) i Gramàtica popular de la llengua catalana (1953).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Folch, Josep  (Montblanc, Conca de Barberà, 22/gen/1897 - 8/feb/1985)  Polític i agricultor. Pertangué al grup radical autònom de Tarragona i fou alcalde de Montblanc i cap sindicalista camperol de la comarca durant la República. Fou elegit diputat per Tarragona de l'Esquerra Republicana de Catalunya (1932) per al parlament català, del qual fou secretari el 1938. Residí, exiliat, a Mèxic. Tornà a Montblanc cap al 1977.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Franquès, Bernat  (Barcelona, s XIX)  Fuster i agrimensor, amb títol del 1842. Creà una escola al carrer de la Canuda, on va dedicar-se a l'ensenyança artística dels menestrals, ajudat pels seus fills Josep Maria i Lluís Folch i Brossa. Excel·lí en la construcció naval i en la realització de rellotges de sol. És autor de Cuadernos del artesano o propietario.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Gener, Josep  (Montblanc, Conca de Barberà, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Teòleg. És autor d'un Angelicus tractatus phisicus (1702), que es conserva manuscrit.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFolch i Girona, Joaquim  (Barcelona, 2/mai/1892 - 19/feb/1984)  Geòleg i enginyer. Fou l'impulsor de la mineria i de la metal·lúrgia del plom a Catalunya i un dels membres principals de la societat Mines del Priorat. Cooperà en la Institució Catalana d'Història Natural. Membre del Centre Excursionista de Catalunya, impulsà l'esquí a la Molina. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Escriví, entre altres obres, L'anatasa cristal·litzada (1912), Suposta troballa de la smithsonita i la hidrocincita a Catalunya (1912), Les sals potàssiques de Súria (1914) i L'hal·loïsita a Santa Creu d'Olorda (1914), Los minerales de uranio en España.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Folch i GuillénFolch i Guillén, Ramon  (Barcelona, 20/feb/1946 - )  Biòleg. Secretari de redacció del Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans (1976), s'ha significat per la seva lluita en pro d'una adequada gestió del patrimoni natural català a través de nombrosos escrits, un recull dels quals en versió castellana ha estat publicat amb el títol Sobre ecologismo y ecología aplicada (1977). També ha publicat, entre altres, El paisatge vegetal del delta de l'Ebre (1977), La flora de les comarques litorals compreses entre la riera d'Alforja i el riu Ebre (1980), La vegetació dels Països Catalans (1981) i ha dirigit (1981-92) la Història Natural dels Països Catalans en 15 volums, l'estudi El patrimoni natural andorrà (1979) i des del 1991 l'obra en 10 volums Biosfera. Ha presidit la Junta administrativa de l'Hospital Clínic de Barcelona (1980-84), membre numerari d'ecologia de l'IEC, consultor ambiental de la UNESCO i ha presidit la Institució Catalana d'Història Natural (1986-90). També ha dirigit la sèrie televisiva Mediterrània i l'exposició Estimada Terra (1992). Premi d'Honor Jaume I (1990).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Pi, Albert  (Barcelona, 10/oct/1905 - Mèxic DF, Mèxic, 1993)  Professor de farmacologia a l'Instituto Politécnico Nacional de Mèxic. Germà de Jordi, junt amb el qual formà part, abans de la guerra civil, de l'equip d'investigació de l'Institut de Fisiologia de Barcelona.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFolch i Pi, Jordi  (Barcelona, 25/mar/1911 - Boston, EUA, 3/oct/1979)  Metge i bioquímic. Fill de Rafael Folch i Capdevila. Després de formar part, junt amb el seu germà Albert, de l'equip d'investigadors de l'Institut de Fisiologia de Barcelona, s'exilià el 1939. Professor de neuroquímica a la Universitat de Harvard i cap d'investigacions al McLean Hospital (Belmont, Massachusetts). Especialista en lipoides cerebrals (demostrà la presència d'aminoàcids a la molècula de lipoides), sobre tècniques microquímiques i sobre l'àcid làctic.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Rusiñol, Albert  (Barcelona, 1922 – 1988)  Químic i industrial. Enginyer tècnic químic, amplià els estudis als EUA i, més tard, es graduà com a professor mercantil. Gran afeccionat a l'etnologia, desenvolupà una gran tasca com a promotor d'expedicions científiques arreu del món. Amb aquest objecte creà la Fundació Folch (1976) i col·laborà activament amb el Museu Etnològic de Barcelona al qual cedí part del material recollit. El seu esforç en aquest camp de la cultura, reconegut per diverses institucions i organismes catalans i estrangers, li valgué la medalla d'or de l'ajuntament de Barcelona al Mèrit Científic i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, entre moltes altres condecoracions.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Torres, Ignasi  (Barcelona, 1883 – 1927)  Escriptor. Un dels fundadors de les revistes "Futurisme" i "Actualitats" i de l'Associació d'Amics de la Música. Fou director de "D'Ací i d'Allà" (1919-24). Publicà diverses novel·les, d'un valor desigual, entre les quals, Els adéus, Ídol vivent (sd), Vides humils i Les dues germanes (1923), i algunes comèdies, com Mal d'amor, Per damunt les boires, etc.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Folch i TorresFolch i Torres, Joaquim  (Barcelona, 15/set/1886 – Badalona, Barcelonès, 7/nov/1963)  Museòleg, historiador i crític d'art. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, institucions de les quals més tard fou professor. Del 1910 al 1920 es féu càrrec de la pàgina artística de "La Veu de Catalunya". Col·laborà també a l'"Annuari de l'Institut d'Estudis Catalans", a "Vell i Nou", a "D'Ací i d'Allà", a la "Gaseta de les Arts", a la "Revista de Catalunya", al "Butlletí dels Museus" i a "La Vanguardia". Fou conservador (1918) i director general (1920-26 i 1930-39) del DepartamentInici página d'Art Medieval dels museus de Barcelona. Des d'aquest càrrec portà a terme una important tasca de reorganització i modernització dels museus de la ciutat. Gràcies a la seva gestió es van poder reunir al Museu d'Art de Catalunya (inaugurat el 1934) una bona part de les pintures murals romàniques catalanes i salvar-les de llur lamentable mal estat. Fou també assessor artístic de Francesc Cambó...  Segueix... 

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Folch i TorresFolch i Torres, Josep Maria  (Barcelona, 29/feb/1880 – 15/des/1950)  Novel·lista, narrador i autor teatral. Col·laborà en moltes publicacions catalanes, des del suplement literari de “La Renaixença”, fins a “El Poble Català”, “Foc Nou”, “La Il·lustració Catalana”, “Garba”, “D’Ací i d’Allà” i “Teatre Català”. Fou director de revistes com la literària “L’Atlàntida” i la política “La Tralla”. Afiliat a la Unió Catalanista, on milità, en fou nomenat secretari, i en aquest període coincidí la seva consagració com a novel·lista. Amb Ànimes blanques guanyà un premi als Jocs Florals del 1904, i al concurs de “L’Avenç”, amb Lària (1904). Obtingué el premi convocat pel diari “El Poble Català” amb la novel·la Aigua avall (1907). A causa dels articles que apareixien a “La Tralla” hagué d’emigrar a França. La tasca o faceta més important fou la dedicada a la literatura infantil, que portà a terme en setmanaris, que ensenyaren el català a dues generacions de petits lectors. L’any 1909 assumí la direcció...  Segueix... 

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Torres, Lluís  (Barcelona, 1879 - 1946)  Pedagog i crític d'art. Fill de Lluís Folch i Brossa. Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, de la qual dirigí la part educativa. Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d'Infants (1925-27) i creà, l'any 1928, la institució per a deficients mentals Torremar, a Vilassar de Mar, única en el seu gènere a Catalunya fins l'any 1936. Col·laborà en diverses publicacions periòdiques i dirigí el "Portaveu de l'Associació Escolar Artística" (1912-13).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Torres, Manuel  (Barcelona, 1877 - 1928)  Advocat i escriptor. Fill de Lluís Folch i Brossa. S'inicià en les lletres col·laborant en "L'Aureneta" i "L'Atlàntida". Milità a la Lliga Regionalista, dirigí el "Cu-cut!" i fou secretari de la Societat d'Atracció de Forasters, de Barcelona. Rebé el mestratge en gai saber (1914) i liInici página publicaren els poemes Encens i mirra (sd), la novel·la L'apòstol, les comèdies De bon tremp (1905), La cogula (1906), L'oncle rector (1911), La germaneta (1912) i Reixes enfora (sd), a més de les faules per a infants De quan les bèsties parlaven i Encara parlen les bèsties.

47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Folcrà, Andreu  (Illa, Rosselló, s XVII - Catalunya Nord, 1664)  Religiós agustí. Fou prior dels convents de Girona i de Perpinyà. Entre altres càrrecs, ocupà el de vicari provincial del Principat de Catalunya. Fou filòsof i teòleg de mèrit, i ensenyà aquestes disciplines a diversos convents de l'orde.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folgado i Forteza, Vicenç  (Barcelona, 1921 - )  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on es presentà individualment el 1951. Conreà especialment la natura morta, amb una extraordinària minuciositat en el detall, que donà a la seva pintura un ambient que recorda sovint el del realisme màgic.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folgar i Ascaso, Constantí  (Barcelona, 1892 - Buenos Aires, Argentina, 1983)  Tenor. Actuà amb el nom de Tino Folgar. Debutà a l'Orfeó Gracienc amb La Bohéme (1922), i actuà sovint a Itàlia, Holanda, etc; el 1929 enregistrà un Rigoletto sencer. Més tard passà a la sarsuela, i actuà a l'estat espanyol i a l'Amèrica del Sud. Assolí una gran popularitat amb La canción del día, un dels primers films sonors del cinema espanyol.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folguera, Joan  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1881)  Mestre de minyons. Publicà dues obres didàctiques.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folguera i Duran, Manuel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1867 – Barcelona, 1951)  Enginyer i polític. Pare de Joaquim Folguera i Poal. President de la Unió Catalanista i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Presidí la comissió que exposà a la reina regent les reivindicacions catalanes (1900). Redactà un primer projecte de Mancomunitat (1909), essencial en l'aprovació final de la institució. Col·laborà en diversesInici página publicacions, en les quals plasmà el seu radicalisme catalanista.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Folguera i GrassiFolguera i Grassi, Francesc  (Barcelona, 1891 – 1960)  Arquitecte. Constructor del Teatre Circ Olímpia de Barcelona (1919-23), actualment desaparegut. A partir del 1926, juntament amb R. Reventós, dirigí la construcció del Poble Espanyol de Montjuïc, per a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Dins els cànons racionalistes, construí el casal de Sant Jordi, al carrer de Casp (1929) i la casa del Llorà, a Collsacabra (1935), el mateix any en que es féu càrrec de les obres d'urbanització de s'Agaró, iniciades per Rafael Masó. El 1940 començà la restauració de diverses esglésies de localitats catalanes i després realitzà la façana exterior i la torre de l'Abat, al monestir de Montserrat. Com a tractadista d'arquitectura publicà diversos estudis sobre resistència de materials i de tècnica arquitectònica, com Les condicions essencials de l'estructura de l'habitació. Home d'una gran cultura i típicament noucentista, publicà una de les primeres aportacions sòlides a l'estudi de Gaudí (1928) i Urbanismo para todos (1959). Deixà inacabat un llibre antològic dels principals texts urbanístics mundials.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folguera i Poal, Joaquim  (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1893 – Barcelona, 1919)  Crític literari i poeta. Fill de Manuel Folguera i Duran. A causa d'una greu malaltia va haver d'abandonar els estudis d'enginyeria. Va ésser un dels membres més destacats i ben dotats de l'avantguarda noucentista i va assajar la poesia cal·ligràfica. Traductor de poetes francesos i italians, col·laborà també a diverses publicacions. Va publicar tres llibres de poemes i alguns assaigs, dels quals destaca Les noves valors de la poesia catalana (1919). Com a poeta simbolista, donà a conèixer uns Poemes de neguit (1915) i El poema espars (1917). Pòstumament sortiren Poemes (1920), Articles (1920), Traduccions i fragments (1921) i Cartes a Claudi Rodamilans. Amb J.M. López i Picó va fundar la publicació "La Revista".

54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Folgueres, Pere  (Grècia, s XIV )  Cavaller. El 1371, fracassada una invasió de l'Àtica feta per Lluís d'Enghien, pretendent francès al ducat d'Atenes, fou l'encarregat de negociar una pau amb els invasors, ambInici página la mitjanceria de Joan Delpino, el batlliu venecià del Negrepont.

55 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaFolgueroles  (Osona Municipi: 10,5 km2, 552 m alt, 2.259 hab (2014). Situat al centre de la plana de Vic, a l'est d'aquesta ciutat. El sector oriental del terme és accidentat per les Guilleries. Hi ha boscos de pins i alzines. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals d'hivern, patates i farratges), la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí), l'avicultura, indústria tèxtil (cotó) i algunes activitats derivades de l'estiueig. Al poble es destaquen l'església parroquial de Santa Maria, romànica; Can Sala, masia del s XIII, el monument a mossèn Cinto Verdaguer, fill de la vila, i la casa pairal del poeta, convertida en museu. Dins el terme hi ha el santuari de la Damunt, del s XVII, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses, amb un dolmen. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Folgueroles  (Caldes de Malavella, Selva)  Veïnat (150 m alt), dit popularment Israel, a 3 km de la vila.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Folletera, roca  (Benifallet / Tivenys, Baix Ebre Espadat, damunt l'esquerra de l'Ebre, al límit dels dos municipis. Forma part del congost de Miravet i, almenys des del 1148, fou el límit septentrional del terme. A causa de l'aspecte que li dóna la seva constitució d'esquists triàsics, és anomenat també penya dels Orguins.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Folquer  (Artesa de Segre, Noguera Llogaret, damunt un contrafort de la serra de Comiols, al nord del turó de Montmagastre; en són el centre la casa gran de Folquer (702 m alt) i l'església parroquial de Sant Gili. Un quilòmetre al nord-oest, a l'encreuament dels antics camins d'Artesa (actual carretera) i de Ponts a Tremp, hi ha l'antic hostal de Folquer. Al s XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols, dins la baronia de Montmagastre.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFombuena, Vicent  (Alcoi ?, Alcoià, s XIX - Madrid ?, 1877)  Dirigent obrer internacionalista. Fonedor, organitzà la federació obrera d'Alcoi, i pel gen/1873 fou, amb el valencià Severí Albarracín i el mallorquí Francesc Tomàs, un dels membres més influents de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l'AIT. Era un aliancista exaltat, i intervingué activament en la insurrecció cantonal d'Alcoi del jul/1873. Posteriorment continuà (1874) essent de la comissió federal, llavors clandestina i resident a Madrid.

60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Foment  (Reus, Baix Camp, 1906 - 1939)  Periòdic. Fundat com a "setmanari socialista republicà". El 1915 esdevingué portaveu de les comarques tarragonines de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Pel jun/1930 inicià una segona època, com a òrgan de l'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1936 es convertí en diari.

61 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Foment de Civisme  (Palma de Mallorca, jul/1914 – 1936)  Organisme constituït per Jeroni Massanet com a entitat cultural i política. S'inserí en el marc del regeneracionisme, crítica el sistema parlamentari i, després, també la dictadura de Primo de Rivera. Tingué com a òrgan de premsa "La Vanguardia Balear", i, bé que subsistí sota la II República espanyola, la seva influència no fou gaire gran.

107 CATALUNYA - POLÍTICA

Foment de la Producció Espanyola  (Barcelona, 1876 - 1889)  Organisme proteccionista. Constituït per Bosch i Labrús, que s'havia separat del Foment de la Producció Nacional. En fou el primer president el doctor Letamendi. L'objectiu bàsic era estendre la producció catalana a la resta d'Espanya. Organitzà les conferències sobre arts i oficis (1880-81) i la manifestació proteccionista del 1881. El 1889 es fusionà amb l'Institut del Foment del Treball Nacional i formà el Foment del Treball Nacional (1889).

108 CATALUNYA - POLÍTICA

Foment de la Producció Nacional  (Barcelona, 1869 - 1879)  Organisme proteccionista. Creat per combatre la política lliurecanvista de Laureà Figuerola. Fundat per Pere Bosch i Labrús, Domènec Sert i J. PuigInici página i Llagostera, entre d'altres, i presidit per J. Güell i Ferrer; aconseguí la participació obrera en la seva campanya proteccionista. Intentà, sense gaire èxit, l'extensió organitzadora a la resta d'Espanya i aconseguí la formació d'entitats semblants a Madrid, Santander, València i Castelló de la Plana, que pretengueren la constitució d'una Lliga Proteccionista Espanyola. El seu òrgan de premsa fou "El Protector del Pueblo". El 1876 una part del seus membres s'escindí i creà el Foment de la Producció Espanyola. El 1879 es fusionà amb l'Institut Industrial de Catalunya i constituí l'Institut de Foment del Treball Nacional.

62 CATALUNYA - CULTURA

Foment de la Sardana de Barcelona  (Barcelona, 1921 - 1936)  Entitat. Fundada com a unió dels foments de la sardana dels districtes II i III. L'activitat a la via pública fou intensa durant la Dictadura i fins el 1936. Publicà alguns llibres sota l'epígraf Biblioteca La sardana i un butlletí mensual.

63 CATALUNYA - EMPRESA

Logo del Foment de les Arts Decoratives (FAD)Foment de les Arts Decoratives (FAD)  (Barcelona, 1903 - )  Entitat. Formada per un grup d'industrials i gent d'ofici. El 1936 es va establir a la cúpula del Coliseum i des del 1972 té local propi a la part alta de la ciutat. De les múltiples activitats que ha dut a terme es destaquen el certamen de la Taula Parada (1933), el saló monogràfic Hogarotel (que després va prendre el nom d'Expohogar), el concurs municipal d'arquitectura i interiorisme (premis FAD) i el premi Sebastià Gasch de circ i music-hall. De les diverses agrupacions que acull en destaca, des del 1960, l'ADI-FAD, de disseny industrial. Foment de les Arts i del Disseny

64 CATALUNYA - POLÍTICA

Foment de Pietat Catalana  (Catalunya, 1916 – 1940)  Institució. Dedicada a fomentar la pietat popular mitjançant la publicació de llibres i revistes en llengua catalana a uns preus assequibles. En foren antecedents "La Veu de l'Àngel de la Guarda" (1909, mensual) i El primer llibre del noi cristià (1911). Va ésser fundada per mossèn Eudald Serra, sota la presidència honorífica dels bisbes de la Tarraconense. El 1923 s'instal·là en un nou edifici, juntament amb la Biblioteca Balmes. El 1926, a causa de les presions de laInici página Dictadura de Primo de Rivera, es convertí en Sociedad Anónima Balmes. El 1929 la Dictadura aconseguí la supressió de l'adjectiu Catalana i a fer edicions en castellà. Fins el 1936, publicà cinc milions de llibres i d'opuscles; creà l'Obra del Sant Evangeli i emprengué una versió, inacabada, de la Bíblia. Patrocinà també revistes com "Analecta Sacra Tarraconensia" i "El Bon Pastor". A partir del 1940 es convertí en Cultura Religiosa i quedà englobada en la Fundació Balmesiana. Tingué diverses filials.

65 CATALUNYA - POLÍTICA

Logo del Foment del Treball NacionalFoment del Treball Nacional  (Barcelona, 1889 – )  Associació d'empresaris. Fundada per la fusió de l'Institut del Foment del Treball Nacional i el Foment de la Producció Espanyola. Defensà el proteccionisme. Durant els primers deu anys d'existència tingué una activitat força rellevant, sota la direcció d'Albert Rusiñol i J. Ferrer i Vidal. Intervingué en la reforma de l'aranzel del govern Cánovas, el 1891. Treballà molt activament en la campanya contra els tractats de comerç propugnats pel govern Sagasta el 1893 i també contribuí en l'aprovació de l'aranzel de 1906. Després de les pèrdues dels mercats colonials, prengué la iniciativa del missatge adreçat a la reina regent (nov/1898), on es reclamava un nou pla econòmic. Propugnà la creació d'un port nou amb zona franca, per fomentar l'exportació i el comerç, així com l'establiment d'una Escola Industrial, aquestes propostes reberen la negativa del govern, que hi veia una manifestació del regionalisme polític català. Molt activa durant el franquisme, lligat a l'Organització Sindical. Als anys 70, amb la instauració de la democràcia, fou un dels organismes que donaren origen a la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE). Foment del Treball Nacional

66 ILLES BALEARS - EMPRESA

Foment del Turisme de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1905 - )  Entitat privada. Creada per promoure el turisme a l'illa. A partir de 1920 es va dedicar a fer una tasca de propaganda a gran escala. Com a primera societat d'aquest tipus ha servit de model a d'altres de l'estat espanyol i fins i tot als sindicats d'iniciatives i turisme.

67 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaFoment d'Obres i Construccions (FOC)  (Barcelona, 1900 - )  Societat. Constituïda sobre l'antiga societat col·lectiva Piera, Cortinas i Companyia dedicada a la construcció de ports, d'edificis urbans i industrials, d'obres hidràuliques, de carreteres, de ferrocarrils, etc. Construí els ports de Palamós (1902), de Sant Feliu de Guíxols (1904) i de Castelló de la Plana (1909), clavegueres de Barcelona (1906), l'estació de França de Barcelona (1924), etc. El 1937 fou col·lectivitzada. Actualment és dedica a la realització d'obres públiques i privades, tant a l'estat espanyol com a l'estranger, especialment el Perú i Veneçuela. Tenen molta importància les seves activitats en el sector de sanejament urbà. Disposa a més d'un sector industrial, amb participacions en el sector alimentari. Actua al capdavant d'un grup d'empreses filials. El 1985 tenia 11.800 empleats en el grup.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fonalleras i Codony, Josep Maria  (Girona, 26/jun/1959 - )  Narrador. Estudià filologia catalana a la Universitat de Girona. Ha escrit teatre, novel·la i narracions i també crítica literària. Hom el considerà un dels escriptors joves de més talent de la literatura catalana. Ha guanyat diversos premis. La seva narrativa és d'una gran precisió estilística i amarada d'un profund sentit de l'humor.

69 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Fonaments  (Catalunya, 1978 - )  Revista d'arqueologia, prehistòria i antiguitat. Fundada i dirigida per Miquel Tarradell fins a la seva mort. És l'única publicació d'aquesta temàtica redactada íntegrament en català, i amb un abast geogràfic limitat essencialment als Països Catalans.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fonç, Bernat de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Militar. El 1313 tenia el comandament efectiu de les forces catalanes destacades a Tunísia després de la pau i l'aliança establertes per Jaume II el Just.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFoncalada, Plàcid  (Cardona, Bages, s XVII - 1664)  Religiós. Fou prior i després abat del monestir de Sant Benet de Bages. Destacà pels seus coneixements musicals.

72 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellFondarella  (Pla d'Urgell Municipi: 5,4 km2, 243 m alt, 838 hab (2014). Situat al bell mig de la plana d'Urgell, a l'oest de Mollerussa i a l'est de Lleida. El principal recurs econòmic del municipi és l'agricultura de regadiu (cereals, hortalisses i arbres fruiters), que ocupa quasi la totalitat de la superfície del terme i s'alimenta amb aigua del canal d'Urgell. La ramaderia (bovina, ovina i porcina), l'avicultura i algunes activitats industrials (materials de construcció) fan de complement. Al poble es destaca l'església parroquial romànica de Santa Maria (s XI). Dins el terme hi ha la partida de l'Hospitalet, on hi havia el monestir de Sant Nicolau. Àrea comercial de Mollerussa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

73 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaFondeguilla  (Plana Baixa Municipi: 28,32 km2, 211 m alt, 893 hab (2014), (o Alfondeguilla). Situat entre els vessants meridionals de la serra d'Espadà i la d'Almenara, al sud-oest de Nules. Hi neix el Belcaire o riu d'Uixó. Una part del territori és ocupada per alzines sureres. Els conreus són limitats a l'agricultura de secà (gra i garrofers, aquests darrers en estat gairebé d'abandó) i també de regadiu (hortalisses); però la principal activitat de la població, que es manté estable, treballa a les indústries de la propera Vall d'Uixó. La crisi dels darrers anys, però, ha produït una disminució important de la població. Al s XIX hom havia intentat d'explotar-hi jaciments de mercuri i de cobalt. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del Belcaire; l'església parroquial és dedicada a sant Bartomeu. Dins el terme hi ha els despoblats de Benixabdó i de Castro. Àrea comercial de Castelló de laInici página Plana. Ajuntament - Informació de Fondeguilla

74 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaFondespatla  (Matarranya Municipi: 39,0 km2, 712 m alt, 299 hab (2014), (cast: Fuentespalda). Estès per la depressió morfològica de l'Ebre, a la dreta del Tastavins, que limita el terme per l'oest, als contraforts dels turons de Vall-de-roures. El relleu és accidentat pels últims contraforts nord-occidentals dels ports de Beseit. Unes dues terceres parts del territori són cobertes per boscs de pins i carrasques, i per pastures. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers), complementada pel regadiu (hortalisses i blat de moro), la ramaderia (bestiar porcí i oví) i algunes activitats industrials derivades de l'agricultura i de l'explotació forestal. Pedreres d'argila i jaciments de bauxita. La vila és al fons d'una vall estreta, afluent, per l'esquerra, del Tastavins; l'església parroquial és dedicada a sant Salvador. Adossat a la muntanya hi ha l'indret dit de les Viles Velles. Àrea comercial d'Alcanyís. Ajuntament (en castellà)

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fondevila i Padrol, Josep Maria  (Barcelona, 1915 - )  Jesuïta i teòleg. Professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i codirector de la revista "Estudios Eclesiásticos" i del diccionari internacional Sacramentum Mundi. Ha publicat diverses obres sobre teologia.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fondo  (Crevillent / Elx, Baix Vinalopó)  Llacuna entre els dos municipis, a la zona de separació entre els deltes del Segura i del Vinalopó. Una zona de saladar la separa de l'albufera d'Elx. Les terres bonificades de les Pies Fundacions (Sant Felip Neri) la limiten per ponent. Constitueix una important reserva ornitològica (unes 200 espècies d'ocells); hom hi practica la caça.

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFondo, barranc  (Ribera Alta / Ribera Baixa Curs d'aigua intermitent, que neix al pla de la Serra, dins el terme d'Alfarb, i es perd als arrossars del sud de l'Albufera, prop d'Almussafes.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fondo, riu  (Tortosa, Baix Ebre Antic braç de l'Ebre, al nord del delta, transformat ara en canal i llacuna litoral, entre el port del Fangar i la bassa de l'Estella.

79 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vinalopó MitjàFondó de les Neus, el  (Vinalopó Mitjà Municipi: 68,88 km2, 368 m alt, 2.632 hab (2014), (cast: Hondón de las Nieves) Situat a la serralada subbètica valenciana, travessada per la rambla de Tolomó, envoltat per les serres d'Algaiat, Crevillent i dels Frares, al sud-oest de Novelda. El terme és muntanyós, i gairebé la meitat del sòl és forestal i amb algunes pastures. Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l'agricultura (a la tradicional preponderància dels cereals a succeït la vinya, que és el primer conreu) i la ramaderia (porcina). Una activitat residual, l'espardenyera, ha cedit el lloc a una modesta producció de vi, dirigida a les comarques litorals. El seu caràcter primordialment agrari ha provocat la devallada demogràfica durant tot el s XX. La vila es troba en un turó i conserva una dotzena de coves; l'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de les Neus. Dins el terme hi ha les caseries de la Canalosa, d'El Rebalso i de la Cava. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fondó de Monòver, el  (Monòver, Vinalopó Mitjà Poble, a l'oest de la ciutat, vora la rambla de Xinorlet. L'església fou erigida en parròquia (Santa Caterina) el 1957.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fondo de Sant Martí, el  (Barcelona, Barcelonès)  Sector de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, sorgit a la fi del s XIX al voltant de la masia de can Pol, al barri de la Sagrera.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFondó de Santa Coloma, el  (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès Barri obrer, al sud-est del municipi, a la fondalada entre el passeig de Circumval·lació i el camí vell de Badalona. Sorgí els anys vint amb motiu de la manca d'habitatge per als immigrants a Barcelona a causa de les obres de l'Exposició Internacional del 1929. El seu gran creixement s'inicià el 1950, i d'antuvi una gran part dels habitatges eren construïts pels mateixos habitants; en 1960-70 la població es triplicà, fins al punt que esdevingué el barri de més vitalitat de Sant Coloma i el més combatiu des del punt de vista reivindicatiu. El 1972 hi fou creat el centre cultural Amics del Fondo, i el 1973 la Biblioteca Popular del Fondo.

83 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vinalopó MitjàFondó dels Frares, el  (Vinalopó Mitjà Municipi: 12,55 km2, 415 m alt, 1.095 hab (2014), (cast. Hondón de los Frailes). Segregat del terme del Fondó de les Neus el 1926 i situat com aquest al corredor longitudinal de la serralada subbètica, la depressió del qual enllaça amb els plans de Fortuna i Favanella, entre les serres dels Frares i de Crevillent, al sud-oest de Novelda. La zona muntanyosa és ocupada per pinedes i brolles de coscoll i de romaní. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, quasi tota de secà (vinya i ametllers); hi ha alguns conreus de regadiu (peres i vinyes) i algunes modestes activitats industrials. El poble s'allarga pel camí de Favanella i conserva algunes coves; l'església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Salut. Dins el terme hi ha, a més, la caseria de les Cases de Galiana. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament - Informació

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fonduco, es  (Maó, Menorca Sector del port, dins el terme des Castell, a llevant de cala Figuera. És un barri residencial.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonogedell  (Casserres, Berguedà Llogaret, al sud del terme, a la dreta de la riera de Merola. L'església (Sant Miquel) és romànica.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFonoll, el  (Passanant, Conca de Barberà Poble, a la dreta de la riera de Forès. L'església és dedicada a sant Blai. Pertangué al monestir de Santes Creus. Actualment és un centre naturista.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fonoll, Reinard (o Desfonoll)  (Anglaterra, s XIV - Montblanc ?, Conca de Barberà, v 1362)  Mestre d'obres i picapedrer. Actiu a Catalunya des del 1331, on es casà i fins catalanitzà el seu nom. Fou l'introductor al país de les formes flamígeres, procedents d'Anglaterra i usades ací un quart de segle abans que a França i a Castella. Hom ja el troba documentat en el contracte que féu amb Pere Alegre, abat de Santes Creus, on s'especifiquen amb detall totes les qüestions de les obres i el compromís de l'artista a no fer en vida cap altra obra sense permís de l'abat; d'altra banda, el monestir excloïa cap altre mestre d'obres i li donava plens poders sobre els altres operaris. Acabà les obres del claustre de Santes Creus, enllestides en 1340, amb el refetor del monestir. És remarcable la fauna desacostumada a Catalunya que esculpí als relleus de les pilastres i, sobretot, el traçat flamiger de les claraboies dels arcs del claustre. En 1359 i el 1362 treballava a Montblanc.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Celdoni Fonoll i CasanovesFonoll i Casanoves, Celdoni  (Calaf, Anoia, 1944 - )  Cantant i rapsode. De ben jove s'interessà per la poesia i la cançó, però no es va professionalitzar fins el 1974, amb un repertori que va des dels trobadors medievals fins als poetes contemporanis. Ha recitat per tot el país, especialment a les escoles, fent conèixer la poesia catalana. Ha enregistrat diversos discos, com He heretat l'esperança (1978), Traginer de cançons (1982), Celdoni Fonoll, recital 1000 (1984) i Nit de Foc (1985), i ha publicat algunes antologies poètiques, com La poesia al carrer (1977), Cançoner groc (1980), Nou segles de poesia als Països Catalans (1986), Versos perversos (1995) i Tocat d'amor (1997). Celdoni Fonoll

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFonoll i Guarda, Ot  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1810 – Barcelona, 1875)  Pedagog. Dirigí les Escoles Nacionals de Lleida i de Barcelona. Escriví obres destinades a facilitar l'ensenyament de l'idioma castellà a Catalunya.

90 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fonollar  (Morellàs i les Illes, Vallespir Veure> Sant Martí de Fonollar.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fonollar, comtat del  (Catalunya Títol senyorial, concedit el 1711 pel primer Carles III a Josep d'Amigant i de Ferrer (mort el 1713). Passà, vers el 1813, als Despujol, marquesos de Palmerola.

109 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fonollar de Sant Boi, el  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)  Antiga quadra (o Fenollar). El casal, anomenat castell de Fonollar o Torre de la Vila, té una capella dedicada a sant Sebastià.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonollera, la  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà Jaciment arqueològic, situat a l'aire lliure, que presenta quatre fases d'ocupació humana. A la primera correspon una petita agrupació de cases de l'edat del bronze. La següent correspon a la fase més important del poblat, durant l'edat del bronze final, amb cabanes fetes de materials peribles. Les dues darreres fases corresponen a l'època romana, republicana i del Baix Imperi, respectivament, moment en què el poblat fou utilitzat com a establiment comercial per a distribuir els productes que arribaven per via marítima. Els habitants de la Fonollera aprofitaven els recursos que l'entorn els oferia. Foren caçadors, pescadors, recol·lectors de moluscs i agricultors. Tot i que el jaciment fou descobert el 1883, fou a partir del 1975 que, sota la direcció d'E. Pons, foren iniciades les excavacions de forma sistemàtica.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFonolleres  (Parlavà, Baix Empordà Poble, a l'est del cap del municipi, a l'esquerra del Daró. L'església parroquial és dedicada a sant Cristòfor. Era possessió de la mitra de Girona, i el s XIII fou agregat a la batllia de la Bisbal. El lloc és esmentat ja el 1122.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonolleres  (Granyanella, Segarra Poble, en un tossal, a la dreta del riu d'Ondara, dominat pel castell de Fonolleres. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. El lloc és esmentat ja el 1118.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonolleres  (Llagostera, Gironès Veïnat, a l'est de la vila.

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fonollet  (Puig-reig, Berguedà Antiga església parroquial (Sant Sadurní, abans Santa Fe), a l'esquerra de la riera de Merola; és un edifici d'origen romànic (s XIII). El lloc, esmentat ja el 984, fou donat pel vescomte Guillem de Berguedà als templers el 1083.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonollet  (Coll de Nargó, Alt Urgell Masia i antic terme, al nord-est del poble de Montanissell.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonollet, Sant Jaume de  (Sant Bartomeu del Grau, Osona Veure> Sant Jaume de Fenollet.

99 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesFonollosa  (Bages Municipi: 51,7 km2, 525 m alt, 1.429 hab (2014). Situat a la perifèria occidental de la comarca, a la vall de la riera de Castelltallat i a banda i banda de la riera de Fonollosa, afluent, per la dreta, del Cardener, accidentat per la serra de Fonollosa, amb boscos de pins, alzines i roures. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà, totalment predominant (vinya, oliveres i ametllers), la ramaderia (granges de bestiar porcí i boví), en expansió, i l'avicultura. També hi ha una petita indústria tèxtil. El poble es troba a l'esquerra de la riera deInici página Fonollosa; l'església parroquial és dedicada a la Santa Creu. El terme comprèn, a més, els ravals del Paisà, de la Pocafarina i de les Oliveres, els pobles de Camps i de Fals, on hi ha restes de l'antic castell, i el llogaret de Caselles. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Associació Cultural Recreativa

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonollosa, la  (Cabra del Camp, Alt Camp)  Caseria, prop del torrent de la Fonollosa, afluent, per la dreta, del Francolí, que neix a la serra del Cogulló.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fons, estany  (Pallars Sobirà Estany, al sud del massís de la pica d'Estats, a la vall Ferrera, l'emissari del qual, és afluent, per l'esquerra, del barranc de Sotllo.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fons, Joan Pau  (Piera, Anoia, 1576 – Barcelona, 1622)  Religiós jesuïta. Fou bon predicador i autor d'obretes piadoses en castellà i llatí.

103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fons, Josep  (Perpinyà, 1866 – 1930)  Poeta en francès. Publicà els reculls Premières rêveries (1894), Rêveries nouvelles (1895) i Sylves des veillées (1903). Signà amb el pseudònim Jyeffe poemes publicats a "Le Coq Catalan".

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fons i Jofre de Villegas, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1888 – 1962)  Polític i advocat. Dirigent maurista, a partir del 1918 fou regidor, alcalde de Palma de Mallorca (1920 i 1921-22) i diputat provincial (1923, 1924). Posteriorment, el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca. En coalició amb les dretes vencé en les eleccions a corts del 1933 i fou diputat, reelegit el 1936. Com a advocat dirigí la SalineraInici página Espanyola i altres empreses mallorquines importants.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fons i Vilardell, Pere  (el Palà de Torroella, Navars, Bages, 23/jul/1955 - )  Poeta i narrador. Coordinador de la revista literària "Faig". La seva poesia és de caire realista: Espellifada solitud (1975), Aquesta música porosa (1977), Bumerang (1980) i En ambre (1982). L'home pedra (1985) és el seu primer llibre de narracions.

106 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fons-Godail, Andreu  (Perpinyà, 1871 – 1954)  Pintor. Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Bausil i Brune. S'interessava per l'escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música (construïa instruments de corda). Inventà un paracaiguda ejectable (amb patent del 1914). Féu diversos oficis abans d'ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l'Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà. Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York. La millor part de la seva obra consta d'aquarel·les (jardins de Sant Jaume, fortificacions de Perpinyà), remarcables per la sensibilitat i l'espontaneïtat.

Anar a:    Foixa-B ]    [ Folc ]    [ Folch i G ]    [ Fom ]    [ Fondo ]    [ Fonollet ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -