|
|
|
Anar a: [ Fonto ] [ Fonts ] [ Fontsc ] [ Fora ] [ Forcad ] [ Fore ] És terriblement trist això que el talent duri més que la bellesa. (Oscar Wilde) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fontova, Bernat (València, 1390 – 1460) Cartoixà. Fou confessor de la reina Maria de Castella. Deixà inèdites tres obres ascètico-místiques en castellà. Refusà el bisbat de Sigüenza. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontova i Mareca, Lleó (Barcelona, 1838 – 1890) Actor i autor teatral. A partir del 1862, any en què va ingressar al Teatre Odeón, va destacar en la interpretació de papers còmics amb el pseudònim Fontseca, i va protagonitzar una llarga llista de títols, sobretot de Frederic Soler, amb qui va fundar, junt amb d'altres, la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor, i que el 1866 es convertí en la companyia de Teatre Català. El 1867 passà al Romea, on actuà fins el 1890, en que acusà problemes de salut. Tot i això, actuà uns quants mesos al Teatre Novetats. Va escriure també algunes peces còmiques, com Un tarit-tarot (1883), Vuits i nous (1884) i La raó del pont de Lleida (1885), i monòlegs, com 505 (1880), La gran diada (1888), etc. Santiago Rusiñol escriví expressament per a ell el monòleg L'home de l'orgue (1880). Foren fills 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontova i Planes, Caterina (Barcelona, 1866 - Buenos Aires, Argentina, 1924) Actriu. Filla de Lleó Fontova i Mareca i germana de Conrad Abelard i Lleó. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontova i Planes, Conrad Abelard (Barcelona, 1865 - Buenos Aires, Argentina, 1923) Compositor. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Caterina. Estudià amb C.G. Vidiella i F. Pedrell. Passà a Buenos Aires (1897) on hi fundà l'Instituto Musical Fontova (1904), juntament amb el seu germà Lleó. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontova i Planes, Lleó (Barcelona, 1875 - Buenos Aires, Argentina, 1949) Violinista i professor de música. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Caterina i de Conrad Abelard. Junt amb aquest darrer fundà a Buenos Aires l'Instituto Musical Fontova (1904), i el 1911 creà la Sociedad Argentina de Música de Cámara i dirigí la primera orquestra de cambra argentina (1916). Creà l'Asociación Filarmónica Argentina (1920) i 6 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
91 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fontpedrosa, embassament de (Fontpedrosa, Conflent) Embassament, alimentat per la Tet i el riu de Balaguer. La central elèctrica de Fontpedrosa és a la dreta de la Tet, davant mateix del poble. Té un salt de 182 m d'altitud i una potència instal·lada de 6.000 kW; per la seva producció, ocupa el quart lloc en l'equipament elèctric del Conflent. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontpicant, la (Sant Hilari Sacalm, Selva) Balneari, dins l'antic terme de Mansolí, a la dreta del torrent de Fontpicant, que neix al pla de les Arenes i és capçalera de la riera d'Osor. La font Picant, d'aigua bicarbonatada, sòdica i lítica, fou donada a conèixer ja el s XVIII, i és molt valorada per la litiasi. Hom n'explota comercialment l'aigua; l'antic hotel és tancat. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontpineda (Pallejà, Baix Llobregat) Urbanització, prop de la Palma de Cervelló. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontpobra, coll de (Santa Pau / Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) Depressió (875 m alt) de l'extrem occidental de la serra de Finestres, al límit dels dos termes, entre les valls del Ser i d'Hostoles. A ponent continua la serra de Fontpobra, que enllaça al coll Tort amb la serra del Corb. Són a prop els cràters de Cantià i d'Aiats i la font Pobra, capçalera del Ser. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontpudosa, la (Banyoles, Pla de l'Estany) Balneari, 1 km al nord-oest de la ciutat, bastit al costat de la font Pudosa, d'aigua sulfurosa càlcica freda, coneguda ja al s XV per la seva virtut guaridora. Davant la 10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fontroig, Joan (Illes Balears, s XV – s XVI) Eclesiàstic. Fou domer de la catedral de Mallorca. Escriví amb seguretat dues obres de ritual i li són atribuïdes altres tres. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Font-roja, la (Alcoi, Alcoià) Santuari, al sud-oest de la ciutat, al vessant septentrional de la serra del Carrascar d'Alcoi. És centre d'estiueig. 13 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
14 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Font-romeu, Odelló i Vià (Font-romeu, Alta Cerdanya) Altre nom del municipi. 15 CATALUNYA - MUNICIPI
16 CATALUNYA - HISTÒRIA
17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Font-rúbia, monestir de (Barcelona, Barcelonès) Priorat benedictí (Santa Maria del Coll de Font-rúbia), vora el coll de Font-rúbia, en un contrafort de la serra de Collserola, entre el turó del Carmel i el de la Creueta del Coll. Fundat vers l'any 1098, fou priorat filial de Sant Cugat fins al 1592, any en què se secularitzà, i, novament, des de la primeria del s XVII fins a l'any 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir. Fou molt restaurat el s XIX, i també el 1929, quan hi anaren a residir religiosos del Sagrat Cor. L'església actual encara conserva elements romànics del s XI i barrocs del s XVII. 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fonts, barranc de les (Albalat dels Tarongers, Camp de Morvedre) Afluent esquerrà del Palància, que neix al peu de la mola de Segart i desemboca al seu col·lector davant Albalat dels Tarongers, després de recórrer 9 km. 19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fonts, Guillem de (Illes Balears ?, s XIII – Morea ?, Grècia, s XIV) Cavaller. El 1315 acompanyà Ferran de Mallorca a l'expedició a la Morea. Combaté probablement a la victoriosa batalla de Clarença i a la desastrosa de la Manolada, on moriria l'infant mallorquí. En aquest segon encontre consta el seu comandament sobre un esquadró i era un dels quatre homes que, fins al darrer moment, protegiren Ferran. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonts, les (Garrotxa) Veure> Sant Joan les Fonts. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA
22 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Fonts, les (Calce, Rosselló) Antic poble i masia (mas de les Fonts), al sud del poble. El 1424 tenia 12 focs. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonts, les (Vilobí d'Onyar, Selva) Santuari (la Mare de Déu de les Fonts), dins la parròquia de Salitja. És esmentat ja el 1657. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fonts, platja de les (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Platja, a la vora d'Alcossebre. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonts, Sant Cristòfol de les (Olot, Garrotxa) Veure> Sant Cristòfol de les Fonts. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fonts, sequiol de les (Oliva, Safor) Canal, que drena la zona del terme, entre la ciutat i la mar. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonts, ses (Calonge, Baix Empordà) Caseria, al nord-est de la vila. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fonts i Fortuny, Marià (la Canonja, Tarragonès, 1822 – Reus, Baix Camp, 1889) Poeta i periodista. Fou director-fundador del "Diari de Reus". Formà part de l'antologia de Bofarull Els trobadors nous (1858). Guanyà accèssit als Jocs Florals restaurats de 1859. Als de 1860 guanyà la Viola amb el poema Jesucrist. Dirigí "El Eco del Centro de Lectura" de Reus i col·laborà a "Lo Gai Saber" i al "Calendari Català". 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fonts i Nogués, Andreu (Barcelona, 1898 - Catalunya, s XX) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Ha conreat de preferència el paisatge i les natures mortes. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontsagrada (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Poble, a la dreta del riu de Gavet, poc més avall de l'aiguabarreig amb el riu d'Abella. El s XIX formà un municipi amb Gavet dit Gavet i Fontsagrada, i fins al 1970 pertanyia al municipi de Sant Serni. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontsanta, la (Jafre de Ter, Baix Empordà) Santuari (la Mare de Déu de Fontsanta), a l'oest del poble. Fou construït a la fi del s XV al costat d'una font que des del 1460 tingué fama de miraculosa, i hom hi bastí al costat piscines i lavatoris per als malalts que hi acudien. La imatge, de fusta policromada, fou destruïda el 1936. Hom hi celebra nombrosos aplecs. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontsanta, la (Sant Pere de Torelló, Osona) Balneari, al sud-oest de la vila, a la dreta del Ges. Té una font d'aigua sulfurosa, carbònica i bicarbonatada. El balneari data del 1847; hi ha una capella dedicada a sant Josep. 34 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
35 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Fontsanta de Palma, marquesat de la (Illes Balears) Títol concedit el 1854 a Jaume Conrado i de 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontscaldes (Valls, Alt Camp) Poble (403 m alt), al nord de la ciutat, al peu del coll de Lilla. L'església parroquial és dedicada a sant Simó. El 1188 Alfons I donà el lloc al monestir de Santes Creus. Prop seu ha estat excavat per l'Institut d'Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya (actualment al Museu Arqueològic de Barcelona), dels s III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional (motius vegetals estilitzats, sobretot). 37 CATALUNYA - HISTÒRIA Fontscaldetes (Cabra del Camp, Alt Camp) Despoblat, a l'est del terme, a la zona muntanyosa. 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Fontscalents (Castellar del Vallès, Vallès Occidental) Antic molí, a la riba esquerra del Ripoll, entre Castellar i Sant Feliu del Racó. Una capella de la Mare de Déu de la Mercè es mantingué en culte del 1819 al 1936. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontscalents, riera de (Castellterçol, Vallès Oriental) Nom de la capçalera de la riera Golarda o de Marfà, entre Santa Coloma Sasserra i Castellterçol. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontserè i Carrió, Carles (Barcelona, 1916 - Girona, 4/gen/2007) Escenògraf, il·lustrador i dibuixant de publicitat. Sobresortí com a cartellista en la guerra civil (1936-39). Exposà a Perpinyà i executà decoracions per al Casino de Canet de Rosselló (1939). Instal·lat a París, alternà el dibuix de còmics amb 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontserè i Domènech, Josep (Vinyols, Baix Camp, 1799 – Barcelona, 1870) Arquitecte. És autor de la plaça de toros de la Barceloneta, a Barcelona (1862) -ja desapareguda-, i de les esglésies de Vallbona de les Monges (1835) i de Pallejà (1862). Fou arquitecte municipal de Barcelona i autor d'un projecte d'eixample per a la ciutat. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontserè i Mestre, Josep (Barcelona, 1829 – 1897) Mestre d'obres. Autor d'un pla urbanístic de parcs i jardins per a la ciutat de Barcelona. La realització més coneguda i representativa del seu estil és la cascada monumental del parc de la Ciutadella (1888), amb la col·laboració dels escultors Flotats i Matamala. El conjunt de la seva producció es mou dins l'eclecticisme propi de l'època, però és molt personal en l'aspecte de la decoració (mercat del Born de Barcelona). 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fontviva, pic de (Portè, Alta Cerdanya) Cim (2.638 m alt) del massís del Carlit, que domina pel sud-oest l'estany de Lanós, l'emissari del qual, el riu de Fontviva (que rep, per la dreta, l'aigua de l'estany de Fontviva, al vessant meridional del pic), és la capçalera del riu d'Aravó o de Querol. 90 ILLES BALEARS - HISTÒRIA forà -na (Illes Balears, ? - s XVIII) Habitant d'un mas, una parròquia o un lloc rural, adscrit a una ciutat o una vila. A Mallorca i a Eivissa, constituïen un estament específic i tenien participació com a tal en el govern municipal. Els forans mallorquins eren tots els qui no habitaven a la ciutat de Palma de Mallorca, i tenien una organització pròpia, el Sindicat Forà. A Eivissa, un dels tres jurats que governaren l'illa havia d'ésser forà. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA
47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Forada (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda de la parròquia i municipi. 48 CATALUNYA - MUNICIPI
49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foradada, la (Castelló de la Plana, Plana Alta) Illa de l'arxipèlag dels Columbrets. 50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Foradada, na (Palma de Mallorca, Mallorca) Illa de l'arxipèlag de Cabrera, la més propera a l'illa (a 5,5 milles del cap de ses Salines). Hi ha un far. 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Foradada, punta de sa (Deià, Mallorca Occidental) Cap i promontori de la costa de Tramuntana, a ponent de la punta de Deià, dins la possessió de son Marroig, que fou propietat de l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foradada, serra de la penya (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Alineació muntanyosa que separa la vall de Gallinera de la vall d'Alcalà. Culmina al penyal Gros (861 m alt). Als seus vessants hi ha les ruïnes de l'antic castell de Benissili. 54 CATALUNYA - MUNICIPI
55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Forat, Morro des (Escorca, Mallorca Septentrional) Cap de la costa de Tramuntana, que tanca per ponent la cala Tuent. Hi ha l'antiga torre des Forat. 57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Forca (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda de la parròquia de Sant Rafel de Forca. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Força, la (Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental) Nom del nucli urbà, al voltant de l'església parroquial, on hi havia hagut fins al s XVI un palau fet construir pels comtes de Barcelona a partir del s X. El 1937 el municipi adoptà aquest nom. 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Força d'Araós, la (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Despoblat i antic castell, proper a Araós, a la part més baixa de la vall Ferrera. 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA
61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Força d'Estany, la (Ponts, Noguera) Poble (641 m alt), fins al 1970 del mun. del Tossal, al sud-oest del terme, en un altiplà (serra de la Força); és format per dos nuclis, el de la Força i el d'Estany, on hi ha l'església. 62 CATALUNYA - ART Força Vella, la (Girona, Gironès) Recinte emmurallat, coincident amb l'emplaçament de la població romana. De forma triangular, té un perímetre d'uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella. Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics. Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal. Durant la guerra contra Joan II s'hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l'infant Ferran, i hi foren assetjats (jun-jul/1462), però finalment alliberats gràcies a l'ajut de les tropes franceses. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forcada, Anselm (Catalunya, s XVII – Montserrat, Bages, 1675) Monjo de Montserrat. És autor d'una Historia del monasterio de Montserrat y milagros de Nuestra Señora i de poesies en castellà. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forcada, Josep (Barcelona, s XVII) Impressor. Un dels més coneguts a la seva època. Era notari reial i impressor a la capitania general. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forcada i Sors, Josep Maria (Vic, Osona, 1864 - Catalunya, s XX) Arquitecte i religiós del Cor de Maria. Entre les seves obres figura la restauració del santuari de Berga i la construcció de l'església del Cor de Maria, a Buenos Aires. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forcadell, Domènec (Ulldecona, Montsià, 1798 - Catalunya, 1866) Guerriller carlí. Voluntari reialista durant els anys 1820-23, a les ordres de Romà Chambó assolí el grau de tinent. A la mort de Ferran VII s'uní al baró d'Hervàs a favor de Don Carlos. Col·laborà (1833-40) amb Ramon Cabrera al Maestrat dirigint una partida de 400 homes. El 1838 féu una expedició a terres murcianes i ocupà Oriola, Elx i Almansa. A la fi de la Primera Guerra Carlina (1840) s'exilià a França, juntament amb Cabrera, amb qui retornà durant la guerra dels Matiners (1848). El mai/1848 derrotà l'exèrcit isabelí a Sant Jaume de Frontanyà. Fou vençut al Pinell, i, acabada la guerra, s'exilià novament a França. 68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Forcall, ribera d'Et (Vall d'Aran) Afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa, a la seva capçalera, a l'antic mun. de Bagergue, vora Montgarri, emissari de l'estany Nere del Forcall. 93 EUROPA - HISTÒRIA Forcalquier, comtat de (Provença, França) Territori centrat en la ciutat de Forcalquier. La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d'Urgell; en morir el seu pare (1096), Adelaida retornà al comtat amb el seu fill segon, en que fou nomenat hereu (Guillem V), fet que vinculà el casal d'Urgell al comtat de Forcalquier. El 1193 el comte Guillem VI accedí a casar la seva néta i hereva 71 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Força-ral, la (Millars, Rosselló) Castell, prop del límit amb els de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim (507 m alt) del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l'Aglí i de la Tet, que domina, per l'est, el coll de la Batalla. Construït probablement durant el regnat de Sanç de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya-Aragó quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344. Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho féu, sense èxit, el 1389. A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral (on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral), construït el 1693 sobre restes de l'antiga torre de Montner, castell encara al s XVI. 72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Forcat, cala en (Ciutadella, Menorca) Cala i urbanització, a la costa occidental, a l'oest de la ciutat, prop del cap de Banyos. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Forcat, coll (la Jonquera, Alt Empordà) Coll (810 m alt) de la serra de l'Albera, obert entre el pic de Llobregat i el puig Pinyet. 75 ANDORRA - GEOGRAFIA Forcat, estany (Encamp, Andorra) Petit estany (2.485 m alt) d'origen glacial, al vessant meridional del pic dels Pessons, a la capçalera del riu Madriu. 76 ANDORRA - GEOGRAFIA Forcats, estanys (la Maçana, Andorra) Circ lacustre d'origen glacial, capçalera del riu d'Arinsal, dominat pel pic de Medacorba i la roca Entravessada. 77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Forcats, Sant Pere dels (Alta Cerdanya) Veure> Sant Pere dels Forcats. 78 CATALUNYA - EMPRESA
79 CATALUNYA - EMPRESA Forces Hidroelèctriques del Segre SA (Catalunya, 1945 - ) Societat. El 1965 absorbí tres empreses elèctriques del grup Gomis de Manresa, constituïdes a partir del 1909. La societat sorgí per a la construcció i l'explotació del pantà d'Oliana (Alt Urgell), a partir de la concessió obtinguda el 1927 per Fills de Francesc Gomis Soler per a un aprofitament hidràulic al Segre. El pantà, aprovat el 1935, fou inaugurat el 1959. A través de les centrals hidroelèctriques d'Oliana, Castellonroi (salt i canal de Pinyana) i Marcetes (Manresa), abastà principalment les xarxes de Balaguer (Noguera) i la seva àrea: Berga, Manresa, Sant Vicenç de Castellet i Calaf. El 1977 FECSA s'emparà del 30% del seu capital, i es convertí, poc després, en majoritari (86% el 1985). 80 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Ford España SA (Almussafes, Ribera Baixa, 1976 - ) Empresa automobilística. Filial al 100% de Ford Motor Company. El 1984 era la segona empresa del sector en l'àmbit estatal amb una producció de 239.514 vehicles, destinats en una bona part a l'exportació. La seva quota en el mercat espanyol era del 15%, i amb 81 CATALUNYA - MUNICIPI
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forés, Gabriel (Catalunya, s XVI – València, 16/set/1546) IL Abat perpetu de Poblet (1545-1546). Fou elegit a la mort de l'abat Lerín. Era doctor en dret. En possessionar-se del càrrec decretà una àmplia amnistia entre els seus vasalls. En 1546, a precs de Carles V, organitzà un gran auxili de blat a la plaça de Perpinyà. El mateix any morí al priorat de Sant Vicent de València, on es trobava de visita pastoral. Dut a Poblet, rebé sepultura a la Sala Capitular. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forès i Madaula, Pelegrí (Barcelona, 1775 – 1841) Gravador de fusta. Féu motlles per a l'estampat d'indianes. Entrà a la mestrança de Barcelona. Destacà pels seus treballs al boix (retrats de Carles IV i de Maria Lluïsa, que li valgueren el títol de mestre torner), banya i vorí. S'exilià durant l'ocupació napoleònica. Era de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, a la qual ingressà el 1817, i per a la qual féu una col·lecció de figures matemàtiques. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forés i Roquer, Josep (Barcelona, s XIX – 1885) Torner. Probablement fill de Pelegrí Forés i Madaula. Executà notables treballs de torneria. Escriví diversos estudis de l'especialitat per a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, a la qual pertanyia. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forest, Antoni (Catalunya, s XV) Religiós agustí. Gaudí de gran prestigi. El 1432 fou nomenat vicari general de la província d'Aragó i Catalunya. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - EMPRESA Foret SA (Barcelona, 1927 - ) Empresa química. Fundada per una família francesa, amb una fàbrica al Poblenou. Es dedicava preferentment a la fabricació d'aigua oxigenada i perborat sòdic. El 1966, la multinacional nord-americana FMC Corporation s'emparà d'una part del capital (92% el 1986). Té plantes industrials a la Zona Franca barcelonina, a Huelva, a Zaida (els Monegres), Vinaròs (Baix Maestrat) i Zamudio (País Basc). El 1984 tenia un miler d'empleats. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forgas i Frígola, Joan Maria (Figueres, Alt Empordà, s XIX – Barcelona, 1932) Diputat i senador. Fou comissari reial d'agricultura i foment. El 1919 li fou concedit el vescomtat de Forgas. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forgas i Puig, Pere (Begur, Baix Empordà, s XIX - Catalunya, s XIX) Polític. Industrial suro-taper, fou diputat a les corts per la Bisbal. Participà activament en la revolució de set/1868, i aquell mateix any fou nomenat governador civil de Girona.
Anar a: [ Fonto ] [ Fonts ] [ Fontsc ] [ Fora ] [ Forcad ] [ Fore ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Fontpedrosa
Font-rabiosa
Font-romeu
Font-rubí
Fontseré i Riba, Eduard
Fontseré i Sidera, Ramon
Foradada
Forallac
Forcall
Forès