A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Fonto ]    [ Fonts ]    [ Fontsc ]    [ Fora ]    [ Forcad ]    [ Fore ]

És terriblement trist això que el talent duri més que la bellesa. (Oscar Wilde)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fontova, Bernat  (València, 1390 – 1460)  Cartoixà. Fou confessor de la reina Maria de Castella. Deixà inèdites tres obres ascètico-místiques en castellà. Refusà el bisbat de Sigüenza.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontova i Mareca, Lleó  (Barcelona, 1838 – 1890)  Actor i autor teatral. A partir del 1862, any en què va ingressar al Teatre Odeón, va destacar en la interpretació de papers còmics amb el pseudònim Fontseca, i va protagonitzar una llarga llista de títols, sobretot de Frederic Soler, amb qui va fundar, junt amb d'altres, la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor, i que el 1866 es convertí en la companyia de Teatre Català. El 1867 passà al Romea, on actuà fins el 1890, en que acusà problemes de salut. Tot i això, actuà uns quants mesos al Teatre Novetats. Va escriure també algunes peces còmiques, com Un tarit-tarot (1883), Vuits i nous (1884) i La raó del pont de Lleida (1885), i monòlegs, com 505 (1880), La gran diada (1888), etc. Santiago Rusiñol escriví expressament per a ell el monòleg L'home de l'orgue (1880). Foren fillsInici página seus Caterina, Conrad Abelard i Lleó Fontova i Planes.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontova i Planes, Caterina  (Barcelona, 1866 - Buenos Aires, Argentina, 1924)  Actriu. Filla de Lleó Fontova i Mareca i germana de Conrad Abelard i Lleó.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontova i Planes, Conrad Abelard  (Barcelona, 1865 - Buenos Aires, Argentina, 1923)  Compositor. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Caterina. Estudià amb C.G. Vidiella i F. Pedrell. Passà a Buenos Aires (1897) on hi fundà l'Instituto Musical Fontova (1904), juntament amb el seu germà Lleó.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontova i Planes, Lleó  (Barcelona, 1875 - Buenos Aires, Argentina, 1949)  Violinista i professor de música. Fill de Lleó Fontova i Mareca i germà de Caterina i de Conrad Abelard. Junt amb aquest darrer fundà a Buenos Aires l'Instituto Musical Fontova (1904), i el 1911 creà la Sociedad Argentina de Música de Cámara i dirigí la primera orquestra de cambra argentina (1916). Creà l'Asociación Filarmónica Argentina (1920) i

6 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentFontpedrosa  (Conflent Municipi: 64,35 km2, 1.062 m alt, 133 hab (2012), (fr: Fontpédrouse). Estès per la part alta i a l'esquerra de l'alta vall de la Tet, al peu del puig de Gallinars, al límit amb el Ripollès i l'Alta Cerdanya. El terme, molt accidentat, està cobert de boscos i prats. Els principals recursos econòmics del municipi són la ramaderia (bestiar boví i oví), l'explotació forestal i algunes activitats derivades de l'estiueig (turisme residencial); l'agricultura fa de complement, tant la de secà (cereals) com la de regadiu (arbres fruiters i hortalisses), amb petits horts a la vora de la Tet i del riu de Balaguer. Aquest dos rius alimenten l'embassament de Fontpedrosa. A la part de muntanya hi ha diversos refugis per a excursionistes. Amb tot, la població ha disminuït notablement des de mitjan s XIX, per bé queInici página darrerament s'ha estabilitzat. El poble s'enfila per la vall a l'esquerra de la Tet, entre la carretera de Perpinyà i el riu. Dins el terme hi ha el poble de Prats de Balaguer, el balneari i antic priorat de Sant Tomàs de Balaguer i l'antic castell de Balaguer. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

91 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fontpedrosa, embassament de  (Fontpedrosa, Conflent)  Embassament, alimentat per la Tet i el riu de Balaguer. La central elèctrica de Fontpedrosa és a la dreta de la Tet, davant mateix del poble. Té un salt de 182 m d'altitud i una potència instal·lada de 6.000 kW; per la seva producció, ocupa el quart lloc en l'equipament elèctric del Conflent.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontpicant, la  (Sant Hilari Sacalm, Selva)  Balneari, dins l'antic terme de Mansolí, a la dreta del torrent de Fontpicant, que neix al pla de les Arenes i és capçalera de la riera d'Osor. La font Picant, d'aigua bicarbonatada, sòdica i lítica, fou donada a conèixer ja el s XVIII, i és molt valorada per la litiasi. Hom n'explota comercialment l'aigua; l'antic hotel és tancat.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontpineda  (Pallejà, Baix Llobregat Urbanització, prop de la Palma de Cervelló.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontpobra, coll de  (Santa Pau / Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa Depressió (875 m alt) de l'extrem occidental de la serra de Finestres, al límit dels dos termes, entre les valls del Ser i d'Hostoles. A ponent continua la serra de Fontpobra, que enllaça al coll Tort amb la serra del Corb. Són a prop els cràters de Cantià i d'Aiats i la font Pobra, capçalera del Ser.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontpudosa, la  (Banyoles, Pla de l'Estany Balneari, 1 km al nord-oest de la ciutat, bastit al costat de la font Pudosa, d'aigua sulfurosa càlcica freda, coneguda ja al s XV per la seva virtut guaridora. Davant laInici página concurrència de malalts, nombrosa des del s XVIII, hom construí a mitjan s XIX l'actual edifici.

10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del CapcirFont-rabiosa  (Capcir Municipi: 15,56 km2, 1.460 m alt, 134 hab (2012), (fr: Fontrabiouse). Estès des del sector septentrional del massís del Carlit fins a la plana regada per l'Aude. El terme és drenat pels rius de Galba (límit amb el terme de Formiguera) i pel Riutort (límit amb el de Puigbalador). Hi ha grans extensions de boscs de pi roig i pi negre i també fagedes. Les bases de l'economia local són la ramaderia (bestiar boví i oví), l'agricultura (la majoria de prats i pastures, a més de cereals i hortalisses) i l'explotació forestal. Hi ha unes pedreres d'ònix sense explotar. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de de l'inici del s XX. El poble es troba a la zona de contacte entre el bosc i la plana al·luvial, a la vora del torrent dels Escugots; s'hi destaca l'església parroquial de Sant Sebastià, romànica. El terme comprèn, a més, el poble d'Esposolla. Gruta de Font-rabiosa - Turisme (en castellà)

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fontroig, Joan  (Illes Balears, s XV – s XVI)  Eclesiàstic. Fou domer de la catedral de Mallorca. Escriví amb seguretat dues obres de ritual i li són atribuïdes altres tres.

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Font-roja, la  (Alcoi, Alcoià Santuari, al sud-oest de la ciutat, al vessant septentrional de la serra del Carrascar d'Alcoi. És centre d'estiueig.

13 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaFont-romeu  (Alta Cerdanya Municipi: 29,60 km2, 1.800 m alt, 1.843 hab (2012). Situat a la Solana, al sector oriental del Carlit, al peu del roc de la Calm, des de l'alta vall del riu d'Angostrina, límit occidental del terme, fins prop del pla de la Perxa. Hi ha grans extensions de bosc (bosc de Font-romeu). El terme té l'origen en el famós santuari de Font-romeu, edifici bastit al s XVII sobre la capella primitiva, prop de la font considerada miraculosa, que de temps molt antics ha atret pelegrins, on hi ha una imatge bruna de la Mare de Déu de Font-romeu, del s XIII, i l'altar major és unInici página notable retaule de Josep Sunyer. L'agricultura està orientada al servei de la ramaderia (bestiar boví o oví). El creixement de Font-romeu ha transformat a partir del 1900 la vida del terme, que avui viu dels esports d'hivern, el turisme i l'estiueig i que a l'estiu arriba a multiplicar per deu la seva població. Dins el terme, abundant en xalets, hotels, apartaments i cases de repós, hi ha els pobles de Vià i d'Odelló de Cerdanya, el luxós Grand Hôtel (1914), el Centre Francès d'Helioteràpia, creat el 1922, i el forn solar més gran d'Europa, construït pel Centre de Recerca Científica. L'aire, sec, de l'indret hi ha permès la creació d'un Centre de Recerca Astronòmica. Ajuntament (en francès) - Oficina de turisme (en francès)

14 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Font-romeu, Odelló i Vià  (Font-romeu, Alta Cerdanya Altre nom del municipi.

15 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsFont-rubí  (Alt Penedès Municipi: 37,4 km2, 319 m alt, 1.353 hab (2014). Estès des del centre fins a l'extrem nord-occidental de la comarca, drenat per diverses rieres, com la de la Maçana o de les Graus, afluent del Foix, al nord-oest de Vilafranca del Penedès. El relleu és accidentat per la serra de Font-rubí i la de l'Avellà (de la Serralada Litoral Catalana), amb pinedes i alzinars. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (vinya, cereals -blat, ordi i civada-, oliveres, arbres fruiters i patates), complementada per la ramaderia (ovina i porcina), l'avicultura i la petita indústria vinícola. El poble és en un turó, coronat per les ruïnes de l'antic castell de Font-rubí, del s XIV, que esdevingué centre de la baronia de Font-rúbia. L'església parroquial és dedicada a sant Pere i a sant Feliu. La capitalitat municipal l'ostenta, però, el poble de Guardiola de Font-rubí. El terme comprèn també, el poble de Grabuac, les caseries del Coll de la Barraca, l'Avellà, l'Alzinar, les Casesnoves, la Maçana, Sabanell, Obagues i Mas Molló i el raval de les Casesnoves de la Mata. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaFont-rúbia, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial (antigament dita de Font Rubí i coneguda també com a baronia de Grabuac) que el s XVI pertanyia als Fiveller de Palou. Passà als Hospital, als Merlès i als

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Font-rúbia, monestir de  (Barcelona, Barcelonès)  Priorat benedictí (Santa Maria del Coll de Font-rúbia), vora el coll de Font-rúbia, en un contrafort de la serra de Collserola, entre el turó del Carmel i el de la Creueta del Coll. Fundat vers l'any 1098, fou priorat filial de Sant Cugat fins al 1592, any en què se secularitzà, i, novament, des de la primeria del s XVII fins a l'any 1835, que fou incendiat, tingué més caire de santuari que de monestir. Fou molt restaurat el s XIX, i també el 1929, quan hi anaren a residir religiosos del Sagrat Cor. L'església actual encara conserva elements romànics del s XI i barrocs del s XVII.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fonts, barranc de les  (Albalat dels Tarongers, Camp de Morvedre)  Afluent esquerrà del Palància, que neix al peu de la mola de Segart i desemboca al seu col·lector davant Albalat dels Tarongers, després de recórrer 9 km.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fonts, Guillem de  (Illes Balears ?, s XIII – Morea ?, Grècia, s XIV)  Cavaller. El 1315 acompanyà Ferran de Mallorca a l'expedició a la Morea. Combaté probablement a la victoriosa batalla de Clarença i a la desastrosa de la Manolada, on moriria l'infant mallorquí. En aquest segon encontre consta el seu comandament sobre un esquadró i era un dels quatre homes que, fins al darrer moment, protegiren Ferran.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonts, les  (Garrotxa Veure> Sant Joan les Fonts.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFonts, les  (Rubí / Sant Quirze del Vallès / Terrassa, Vallès Occidental Poble, situat al límit dels tres municipis, a l'esquerra de la riera de les Arenes, travessat per la carretera de Rubí i Terrassa. La zona residencial es començà a construir al primer quart del s XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l'antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya; seguí un projecte d'urbanització. A partir del 1910 ha anat canviant d'aspecte; s'hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquístic, i els anys 1960 hom començà a instal·lar-hi indústries.

22 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Fonts, les  (Calce, Rosselló)  Antic poble i masia (mas de les Fonts), al sud del poble. El 1424 tenia 12 focs.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonts, les  (Vilobí d'Onyar, Selva)  Santuari (la Mare de Déu de les Fonts), dins la parròquia de Salitja. És esmentat ja el 1657.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fonts, platja de les  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat Platja, a la vora d'Alcossebre.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonts, Sant Cristòfol de les  (Olot, Garrotxa Veure> Sant Cristòfol de les Fonts.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fonts, sequiol de les  (Oliva, Safor Canal, que drena la zona del terme, entre la ciutat i la mar.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonts, ses  (Calonge, Baix Empordà Caseria, al nord-est de la vila.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaFonts de Sacalm  (Selva)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fonts i Fortuny, Marià  (la Canonja, Tarragonès, 1822 – Reus, Baix Camp, 1889)  Poeta i periodista. Fou director-fundador del "Diari de Reus". Formà part de l'antologia de Bofarull Els trobadors nous (1858). Guanyà accèssit als Jocs Florals restaurats de 1859. Als de 1860 guanyà la Viola amb el poema Jesucrist. Dirigí "El Eco del Centro de Lectura" de Reus i col·laborà a "Lo Gai Saber" i al "Calendari Català".

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fonts i Nogués, Andreu  (Barcelona, 1898 - Catalunya, s XX)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Ha conreat de preferència el paisatge i les natures mortes.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontsagrada  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà Poble, a la dreta del riu de Gavet, poc més avall de l'aiguabarreig amb el riu d'Abella. El s XIX formà un municipi amb Gavet dit Gavet i Fontsagrada, i fins al 1970 pertanyia al municipi de Sant Serni.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontsanta, la  (Jafre de Ter, Baix Empordà Santuari (la Mare de Déu de Fontsanta), a l'oest del poble. Fou construït a la fi del s XV al costat d'una font que des del 1460 tingué fama de miraculosa, i hom hi bastí al costat piscines i lavatoris per als malalts que hi acudien. La imatge, de fusta policromada, fou destruïda el 1936. Hom hi celebra nombrosos aplecs.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontsanta, la  (Sant Pere de Torelló, Osona)  Balneari, al sud-oest de la vila, a la dreta del Ges. Té una font d'aigua sulfurosa, carbònica i bicarbonatada. El balneari data del 1847; hi ha una capella dedicada a sant Josep.

34 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaFontsanta, la  (Campos, Mallorca Oriental)  Antic i efímer convent carmelità, als Banys de Sant Joan.

35 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Fontsanta de Palma, marquesat de la  (Illes BalearsTítol concedit el 1854 a Jaume Conrado i de

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontscaldes  (Valls, Alt Camp)  Poble (403 m alt), al nord de la ciutat, al peu del coll de Lilla. L'església parroquial és dedicada a sant Simó. El 1188 Alfons I donà el lloc al monestir de Santes Creus. Prop seu ha estat excavat per l'Institut d'Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya (actualment al Museu Arqueològic de Barcelona), dels s III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional (motius vegetals estilitzats, sobretot).

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fontscaldetes  (Cabra del Camp, Alt Camp)  Despoblat, a l'est del terme, a la zona muntanyosa.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fontscalents  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental Antic molí, a la riba esquerra del Ripoll, entre Castellar i Sant Feliu del Racó. Una capella de la Mare de Déu de la Mercè es mantingué en culte del 1819 al 1936.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontscalents, riera de  (Castellterçol, Vallès Oriental Nom de la capçalera de la riera Golarda o de Marfà, entre Santa Coloma Sasserra i Castellterçol.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontserè i Carrió, Carles  (Barcelona, 1916 - Girona, 4/gen/2007)  Escenògraf, il·lustrador i dibuixant de publicitat. Sobresortí com a cartellista en la guerra civil (1936-39). Exposà a Perpinyà i executà decoracions per al Casino de Canet de Rosselló (1939). Instal·lat a París, alternà el dibuix de còmics ambInici página l'escenografia, la pintura i la litografia. A Mèxic produí una revista de tipus parisenc de gran espectacle (1948). A Nova York, durant vint anys, practicà la fotografia i el periodisme, activitats que proseguí després del seu retorn a Catalunya (1973).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontserè i Domènech, Josep  (Vinyols, Baix Camp, 1799 – Barcelona, 1870)  Arquitecte. És autor de la plaça de toros de la Barceloneta, a Barcelona (1862) -ja desapareguda-, i de les esglésies de Vallbona de les Monges (1835) i de Pallejà (1862). Fou arquitecte municipal de Barcelona i autor d'un projecte d'eixample per a la ciutat.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontserè i Mestre, Josep  (Barcelona, 1829 – 1897)  Mestre d'obres. Autor d'un pla urbanístic de parcs i jardins per a la ciutat de Barcelona. La realització més coneguda i representativa del seu estil és la cascada monumental del parc de la Ciutadella (1888), amb la col·laboració dels escultors Flotats i Matamala. El conjunt de la seva producció es mou dins l'eclecticisme propi de l'època, però és molt personal en l'aspecte de la decoració (mercat del Born de Barcelona).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eduard Fontseré i RibaFontseré i Riba, Eduard  (Barcelona, 1/mar/1870 – 18/set/1970)  Meteoròleg i sismòleg. Doctorat el 1894 en ciències físico-matemàtiques per la Universitat de Barcelona, on n'ocupà la càtedra de matemàtiques, i aquell mateix any projectà un observatori al cim del Tibidabo, que onze anys més tard es realitzà en construir-s'hi l'observatori Fabra, en el qual ell fou director de la secció meteorològica i sísmica (1912). El 1899 guanyà la càtedra de geodèsia de la Universitat de Barcelona, el 1900 la de mecànica racional, i el 1932 la d'astronomia. Organitzà la xarxa pluviomètrica de Catalunya i les Balears amb 224 estacions. El 1913 creà l'Estació Aerològica de Barcelona, que fou l'inici del Servei Meteorològic de Catalunya. Fou president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (1933-35 i 1936-39) i de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1942-58), de laInici página qual restà com a president honorari fins a la seva mort. Fou doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. Entre els 180 títols publicats, excel·leixen Atlas elemental de núvols (1925), Assaig d'un vocabulari metereològic català (1948), Ciències físiques i naturals (1935), Una visió meteorològica del Turó de l'Home (1950) i Recopilació de dades sísmiques de les terres catalanes entre 1100 i 1906 (1970).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ramon Fontseré i SideraFontseré i Sidera, Ramon  (Torelló, Osona, 1956 - )  Actor. Estudià al Centre Dramàtic

45 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fontviva, pic de  (Portè, Alta Cerdanya)  Cim (2.638 m alt) del massís del Carlit, que domina pel sud-oest l'estany de Lanós, l'emissari del qual, el riu de Fontviva (que rep, per la dreta, l'aigua de l'estany de Fontviva, al vessant meridional del pic), és la capçalera del riu d'Aravó o de Querol.

90 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

forà -na  (Illes Balears, ? - s XVIII)  Habitant d'un mas, una parròquia o un lloc rural, adscrit a una ciutat o una vila. A Mallorca i a Eivissa, constituïen un estament específic i tenien participació com a tal en el govern municipal. Els forans mallorquins eren tots els qui no habitaven a la ciutat de Palma de Mallorca, i tenien una organització pròpia, el Sindicat Forà. A Eivissa, un dels tres jurats que governaren l'illa havia d'ésser forà.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFora, costa de  (Sant Carles de la Ràpita, Montsià)  Costa meridional de la península de la Banya, al sector meridional del delta de l'Ebre. Amb el nom de la Costa de Fora és conegut el conjunt de la península i de l'istme del Trabucador (23,88 km2), on hi ha les Salines de la Ràpita, a l'altra banda del port dels Alfacs.

47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Forada  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Vénda de la parròquia i municipi.

48 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraForadada  (Noguera Municipi: 28,7 km2, 455 m alt, 182 hab (2014). A l'esquerra del Segre, que limita el terme pel nord i al peu del tossal de Boada. El relleu és accidentat, al nord, per la serra del Munt i, al sud, per la de Montclar. La vida econòmica del municipi es limita a l'agricultura de secà (blat, vinya i olivera), a la de regadiu, gràcies al canal d'Urgell (hortalisses, farratges i patates) i la ramaderia (ovina, porcina i bovina). La població ha disminuït notablement, si bé darrerament s'ha estabilitzat. El poble té un aire pintoresc, al vessant meridional de la serra del Munt, sota mateix d'una penya foradada; l'església de Sant Pere depèn de la de Montsonís. El terme comprèn també la caseria de Valldeixils, els pobles de Marcovau, Montsonís i Rubió d'Agramunt, el santuari del Salgar, amb església romànica de claustre renaixentista, i l'antic castell de Malagastre. Àrea comercial d'Artesa de Segre. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Foradada, la  (Castelló de la Plana, Plana Alta Illa de l'arxipèlag dels Columbrets.

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Foradada, na  (Palma de Mallorca, Mallorca Illa de l'arxipèlag de Cabrera, la més propera a l'illa (a 5,5 milles del cap de ses Salines). Hi ha un far.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaForadada, punta de la  (Oriola, Baix Segura)  Cap de la costa meridional del País Valencià (cast: punta de la Horadada), prop del límit històric amb Castella. Ha pres el nom de l'antiga torre Foradada. Hom hi ha construït un nucli turístic, La Torre de la Foradada. Aquest sector del terme, que rep el nom de camp de la Foradada, és centrat pel poble del Pilar de la Foradada.

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Foradada, punta de sa  (Deià, Mallorca Occidental)  Cap i promontori de la costa de Tramuntana, a ponent de la punta de Deià, dins la possessió de son Marroig, que fou propietat de l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Foradada, serra de la penya  (la Vall de Gallinera, Marina Alta Alineació muntanyosa que separa la vall de Gallinera de la vall d'Alcalà. Culmina al penyal Gros (861 m alt). Als seus vessants hi ha les ruïnes de l'antic castell de Benissili.

54 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàForallac  (Baix Empordà Municipi: 50,6 km2, 51 m alt, 1.729 hab (2014). Nom donat al

55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaForans, revolta dels  (Mallorca, 1450 - 1453)  Revolta que tingué lloc per part dels forans (forà) contra els estaments privilegiats de la ciutat de Palma de Mallorca, acusats de mal govern, de dilapidació dels diners públics, de repartiment desfavorable dels imposts, de recàrrecs amb motiu de l'amortització del deute públic, etc. La revolta fou dirigida per Simó Ballester, Jaume Nicolau, Esteve Font i Bartomeu Morer, i tingué repercusions a Menorca. Sorgí, sembla, sense cap pla previ, com a manifestació contra els abusos del poder i per la desesperació produïda per la pobresa. L'èxit inicial els féu assetjar la capital (26/jul-1/ago/1450), però a la fi foren rebutjats; el rei, que afavoria els ciutadans, exigí dels forans el pagament dels censos endarrerits i els condemnà a indemnitzar els ciutadans i els recatxats (forans que no s'adheriren a la...  Segueix... 

56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Forat, Morro des  (Escorca, Mallorca Septentrional Cap de la costa de Tramuntana, que tanca per ponent la cala Tuent. Hi ha l'antiga torre des Forat.

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Forca  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Vénda de la parròquia de Sant Rafel de Forca.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Força, la  (Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental Nom del nucli urbà, al voltant de l'església parroquial, on hi havia hagut fins al s XVI un palau fet construir pels comtes de Barcelona a partir del s X. El 1937 el municipi adoptà aquest nom.

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Força d'Araós, la  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà Despoblat i antic castell, proper a Araós, a la part més baixa de la vall Ferrera.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaForça d'Àreu, la  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà Nucli fortificat d'Àreu, mig quilòmetre al nord del poble.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Força d'Estany, la  (Ponts, Noguera)  Poble (641 m alt), fins al 1970 del mun. del Tossal, al sud-oest del terme, en un altiplà (serra de la Força); és format per dos nuclis, el de la Força i el d'Estany, on hi ha l'església.

62 CATALUNYA - ART

Força Vella, la  (Girona, Gironès)  Recinte emmurallat, coincident amb l'emplaçament de la població romana. De forma triangular, té un perímetre d'uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella. Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics. Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal. Durant la guerra contra Joan II s'hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l'infant Ferran, i hi foren assetjats (jun-jul/1462), però finalment alliberats gràcies a l'ajut de les tropes franceses.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forcada, Anselm  (Catalunya, s XVII – Montserrat, Bages, 1675)  Monjo de Montserrat. És autor d'una Historia del monasterio de Montserrat y milagros de Nuestra Señora i de poesies en castellà.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forcada, Josep  (Barcelona, s XVII)  Impressor. Un dels més coneguts a la seva època. Era notari reial i impressor a la capitania general.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forcada i Sors, Josep Maria  (Vic, Osona, 1864 - Catalunya, s XX)  Arquitecte i religiós del Cor de Maria. Entre les seves obres figura la restauració del santuari de Berga i la construcció de l'església del Cor de Maria, a Buenos Aires.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaForcadell, coll  (la Jonquera, Alt Empordà Coll (959 m alt) de la serra de l'Albera, obert entre les valls de l'Albera (Vallespir) i de Requesens (Alt Empordà).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forcadell, Domènec  (Ulldecona, Montsià, 1798 - Catalunya, 1866)  Guerriller carlí. Voluntari reialista durant els anys 1820-23, a les ordres de Romà Chambó assolí el grau de tinent. A la mort de Ferran VII s'uní al baró d'Hervàs a favor de Don Carlos. Col·laborà (1833-40) amb Ramon Cabrera al Maestrat dirigint una partida de 400 homes. El 1838 féu una expedició a terres murcianes i ocupà Oriola, Elx i Almansa. A la fi de la Primera Guerra Carlina (1840) s'exilià a França, juntament amb Cabrera, amb qui retornà durant la guerra dels Matiners (1848). El mai/1848 derrotà l'exèrcit isabelí a Sant Jaume de Frontanyà. Fou vençut al Pinell, i, acabada la guerra, s'exilià novament a França.

68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels PortsForcall  (Ports Municipi: 39,21 km2, 699 m alt, 500 hab (2014). Situat a l'aiguabarreig dels rius de Calders (dit també riu de Forcall) i Bergantes, subafluents de l'Ebre; drena també el terme el riu de Xiva. El relleu és molt accidentat, amb grans extensions d'alzinars, pinedes i matollar. La

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaForcall  (Castalla, Alcoià)  Caseria, a l'extrem oriental de la foia de Castalla.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Forcall, ribera d'Et  (Vall d'Aran Afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa, a la seva capçalera, a l'antic mun. de Bagergue, vora Montgarri, emissari de l'estany Nere del Forcall.

93 EUROPA - HISTÒRIA

Forcalquier, comtat de  (Provença, França)  Territori centrat en la ciutat de Forcalquier. La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida, es casà amb el comte Ermengol IV d'Urgell; en morir el seu pare (1096), Adelaida retornà al comtat amb el seu fill segon, en que fou nomenat hereu (Guillem V), fet que vinculà el casal d'Urgell al comtat de Forcalquier. El 1193 el comte Guillem VI accedí a casar la seva néta i hereva

71 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Força-ral, la  (Millars, Rosselló Castell, prop del límit amb els de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim (507 m alt) del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l'Aglí i de la Tet, que domina, per l'est, el coll de la Batalla. Construït probablement durant el regnat de Sanç de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya-Aragó quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344. Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho féu, sense èxit, el 1389. A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral (on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral), construït el 1693 sobre restes de l'antiga torre de Montner, castell encara al s XVI.

72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaForcat  (Montanui, Alta Ribagorça Poble (1.040 m alt), fins al 1966 pertanyia al municipi de Bono, a la vall de Barcavés, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.

73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Forcat, cala en  (Ciutadella, Menorca Cala i urbanització, a la costa occidental, a l'oest de la ciutat, prop del cap de Banyos.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Forcat, coll  (la Jonquera, Alt Empordà Coll (810 m alt) de la serra de l'Albera, obert entre el pic de Llobregat i el puig Pinyet.

75 ANDORRA - GEOGRAFIA

Forcat, estany  (Encamp, Andorra)  Petit estany (2.485 m alt) d'origen glacial, al vessant meridional del pic dels Pessons, a la capçalera del riu Madriu.

76 ANDORRA - GEOGRAFIA

Forcats, estanys  (la Maçana, Andorra Circ lacustre d'origen glacial, capçalera del riu d'Arinsal, dominat pel pic de Medacorba i la roca Entravessada.

77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Forcats, Sant Pere dels  (Alta Cerdanya Veure> Sant Pere dels Forcats.

78 CATALUNYA - EMPRESA

Logo de Fecsa-EndesaForces Elèctriques de Catalunya SA (FECSA)  (Barcelona, 1951 - )  Empresa. Constituïda pel financer Joan March, el qual s'adjudicà (1952) les accions de la Barcelona Traction. Té diverses central hidràuliques a les conques del Flamicell, el Cardós, la Noguera Pallaresa, el Segre, l'Ebre i a la Vall d'Aran. Té centrals tèrmiques a Sant Adrià, Badalona, Cercs i Utrillas (Terol). Participa a les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs. Té participació quasi total a Forces Hidroelèctriques del Segre SA, a dues companyies mineres i a Constructora Pirinenca, entre d'altres. És la primera empresa elèctrica catalana,Inici página malgrat que la seva delicada situació financera desembocà (1987) en una discutida suspensió de la cotització

79 CATALUNYA - EMPRESA

Forces Hidroelèctriques del Segre SA  (Catalunya, 1945 - )  Societat. El 1965 absorbí tres empreses elèctriques del grup Gomis de Manresa, constituïdes a partir del 1909. La societat sorgí per a la construcció i l'explotació del pantà d'Oliana (Alt Urgell), a partir de la concessió obtinguda el 1927 per Fills de Francesc Gomis Soler per a un aprofitament hidràulic al Segre. El pantà, aprovat el 1935, fou inaugurat el 1959. A través de les centrals hidroelèctriques d'Oliana, Castellonroi (salt i canal de Pinyana) i Marcetes (Manresa), abastà principalment les xarxes de Balaguer (Noguera) i la seva àrea: Berga, Manresa, Sant Vicenç de Castellet i Calaf. El 1977 FECSA s'emparà del 30% del seu capital, i es convertí, poc després, en majoritari (86% el 1985).

80 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Ford España SA  (Almussafes, Ribera Baixa, 1976 - )  Empresa automobilística. Filial al 100% de Ford Motor Company. El 1984 era la segona empresa del sector en l'àmbit estatal amb una producció de 239.514 vehicles, destinats en una bona part a l'exportació. La seva quota en el mercat espanyol era del 15%, i amb

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàForès  (Conca de Barberà Municipi: 16,02 km2, 866 m alt, 46 hab (2014). Situat al sud dels altiplans de la Segarra, accidentat per la serra de Forès, sector per damunt de la serra del Tallat, que està compresa dins els Comalats, on neix el torrent de Forès, que desguassa, per la dreta, al riu Corb, aigua amunt de Guimerà; a la vora meridional dels altiplans de la Segarra, al nord de Montblanc. El relleu és accidentat i ocupat per pastures i algunes pinedes. La vida econòmica del municipi, en procés de despoblament, es limita a l'agricultura de secà, principalment cereals i vinya,Inici página complementada pels ametllers. El poble es troba en un turó, al voltant de l'antic castell de Forès i de l'església parroquial de Sant Miquel, romànica (esmentada ja el 1154). Pertangué al monestir de Santes Creus. A l'oest del poble hi ha el raval del Pla de la Bassa. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forés, Gabriel  (Catalunya, s XVI – València, 16/set/1546)  IL Abat perpetu de Poblet (1545-1546). Fou elegit a la mort de l'abat Lerín. Era doctor en dret. En possessionar-se del càrrec decretà una àmplia amnistia entre els seus vasalls. En 1546, a precs de Carles V, organitzà un gran auxili de blat a la plaça de Perpinyà. El mateix any morí al priorat de Sant Vicent de València, on es trobava de visita pastoral. Dut a Poblet, rebé sepultura a la Sala Capitular.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forès i Madaula, Pelegrí  (Barcelona, 1775 – 1841)  Gravador de fusta. Féu motlles per a l'estampat d'indianes. Entrà a la mestrança de Barcelona. Destacà pels seus treballs al boix (retrats de Carles IV i de Maria Lluïsa, que li valgueren el títol de mestre torner), banya i vorí. S'exilià durant l'ocupació napoleònica. Era de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, a la qual ingressà el 1817, i per a la qual féu una col·lecció de figures matemàtiques.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forés i Roquer, Josep  (Barcelona, s XIX – 1885)  Torner. Probablement fill de Pelegrí Forés i Madaula. Executà notables treballs de torneria. Escriví diversos estudis de l'especialitat per a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, a la qual pertanyia.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forest, Antoni  (Catalunya, s XV) Religiós agustí. Gaudí de gran prestigi. El 1432 fou nomenat vicari general de la província d'Aragó i Catalunya.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaForest de Belidor, Bernat  (Catalunya, 1698 – París, França, 1761)  Enginyer militar. Estudià a l'estat francès sota la protecció de Cayot de Blanzy, cap d'enginyers a Montreuil. Ajudà els astrònoms La-Hire i Cassiri en la mesura del meridià terrestre i fou professor d'artilleria a l'Escola de la Fère. Participà en la guerra de Successió d'Àustria i fou inspector de l'arsenal de París (1858). Féu importants estudis sobre mecànica aplicada a construccions hidràuliques. D'entre les seves obres cal esmentar Science des ingénieurs (1729), Bombardier français, ou l'art de jeter les bombes avec précision (1731) i Architectura hydraulique (1737-53), obra en quatre volums on tracta de la mecànica aplicada a les màquines i estudia la construcció de rescloses, dics, etc.

87 CATALUNYA - EMPRESA

Foret SA  (Barcelona, 1927 - )  Empresa química. Fundada per una família francesa, amb una fàbrica al Poblenou. Es dedicava preferentment a la fabricació d'aigua oxigenada i perborat sòdic. El 1966, la multinacional nord-americana FMC Corporation s'emparà d'una part del capital (92% el 1986). Té plantes industrials a la Zona Franca barcelonina, a Huelva, a Zaida (els Monegres), Vinaròs (Baix Maestrat) i Zamudio (País Basc). El 1984 tenia un miler d'empleats.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forgas i Frígola, Joan Maria  (Figueres, Alt Empordà, s XIX – Barcelona, 1932)  Diputat i senador. Fou comissari reial d'agricultura i foment. El 1919 li fou concedit el vescomtat de Forgas.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forgas i Puig, Pere  (Begur, Baix Empordà, s XIX - Catalunya, s XIX)  Polític. Industrial suro-taper, fou diputat a les corts per la Bisbal. Participà activament en la revolució de set/1868, i aquell mateix any fou nomenat governador civil de Girona.

Anar a:    Fonto ]    [ Fonts ]    [ Fontsc ]    [ Fora ]    [ Forcad ]    [ Fore ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -