|
|
|
Anar a: [ Qa ] [ Quadra ] [ Quadre ] [ Quar ] [ Quarte ] [ Quatrec ] Les riqueses, en l'home savi, són esclaves; en el neci, senyores. (Sèneca) 1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Qalonimos ben Qalonimos (Arles, Vallespir, 1287 - v 1328) Metge, poeta i traductor hebreu. El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Bohan (Pedra de toc), que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya. Traduí a l'hebreu una trentena d'obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d'Ester. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Qaslari Abraham ben David (Narbona, França, s XIV - Besalú, Garrotxa, v 1355) Metge jueu (o Abraham des Castlans). Fill del metge David des Castlars; s'establí a Besalú i fou metge de la família reial. L'any 1320 obtingué l'exempció d'imposts, confirmada el 1328 i el 1336. És un dels deu principals jueus catalans a qui el poeta Qalonimos ben Qalonimos, el 1323, dedicà el seu llibre Eben Bohan. S'han conservat quatre llibres de medicina escrits per ell en hebreu, un dels quals sobre la Pesta Negra del 1349. 3 CATALUNYA - LITERATURA
4 CATALUNYA - EMPRESA Quaderns Crema, Edicions dels (Catalunya, 1979 - ) Editorial. Fundada per J. Vallcorba i Plana, el qual en fou el primer director. Publica diverses col·leccions: Poesia dels Quaderns Crema (1979), de poetes catalans contemporanis i traduccions, Biblioteca Mínima (1981) i Mínima de Butxaca (1979), de narrativa contemporània, la Sèrie Gran (1979), de literatura catalana antiga o moderna, Assaig (1984) i Assaig Minor (1987), Biblioteca Filològica (1984), In Amicorum Numero (1992), bàsicament de poesia i, Àlbums (1990), sobre figures del món cultural. Té una secció editorial en castellà, Sirmio, fundada el 1987. Cal destacar la publicació de les edicions crítiques de l'Obra Poètica de J. V. Foix i l'Obra Catalana d'Eugeni d'Ors, iniciades respectivament el 1983 i el 1987. Ha tingut un paper destacat en la projecció d'escriptors de les generacions dels anys 1970 i 1980. La seva producció editorial s'ha ampliat amb les col·leccions en català i castellà Mínima Minor, Ceret, Biblioteca Filològica, El bosque de Aristarco, La Caja Negra i Studia in honorem prof. M. de Riquer. 5 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme (Catalunya, 1981 - ) Publicació. Continuació dels "Cuadernos de Arquitectura", publicació que s'aturà l'any 1977, i en reprendre's el 1981 adoptà el nom actual i la llengua catalana. 6 MÓN - PUBLICACIÓ Quaderns de l'Exili (Coyoacán, Mèxic, set/1943 – abr/1947) Revista mensual. Gratuïta i sense publicitat. Editada per un grup d'escriptors catalans sortits de "Full Català". Dirigida per Joan Sales i Ferran de Pol. Publicà escrits polèmics i brillants de Miquel i Vergés, Arquer, Tona i Nadalmai, Riera Llorca, Vicenç Guarner, 7 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Quaderns de Pastoral (Barcelona, 1969 - ) Revista bimensual religiosa. Dirigida molts anys per Josep Junyent, també en fou director Josep M. Totosaus. Després de la crisi del Centre d'Estudis Pastorals, provocada pel cessament del director i la dimissió del secretari (1993), la revista, a partir del número 140 (mar/1994) fou dirigida per Francesc Pardo i en fou redactor en cap Manuel Simó. Vinculada a través del Centre d'Estudis Pastorals a la Facultat de Teologia, l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Maria Martínez Sistach, en presidí el consell de redacció. Pretén donar una visió i projectar la pastoral de conjunt del Principat, amb irradiació cap als altres Països Catalans. Té un to postconciliar, crític i de vegades històric i sociològic. És el portaveu del Centre d'Estudis Pastorals, dirigit per Joan Batlles. Té corresponsals a gairebé totes les diòcesis, especialment a les de València i de Mallorca. 8 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Quaderns de Poesia (Barcelona, jun/1935 – mar/1936) Revista literària mensual. Editada per publicar textos poètics -en català, castellà, francès i anglès-, crítica i teoria literària i dibuixos. Fou interrompuda per la guerra civil. N'aparegueren vuit números. Formaren la redacció J.V. Foix, Tomàs Garcés, Marià Manent, Carles Riba i Joan Teixidor. Hi publicaren importants escriptors de l'època i grans artistes n'il·lustraren les seves pàgines. Pel bon gust, la presentació i els temes, reflecteix un moment de maduresa del noucentisme, amb empelts de l'avantguarda. 9 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló (Castelló de la Plana, 1974 - ) Revista. Fundada per Francesc Gusi i Gener, que en fou el primer director, i editada pel Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló. Inicialment en castellà, s'anomenà "Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses". Des del volum 3 (1976) s'hi utilitza també la llengua catalana. El darrer volum (16) data del 1995, any en què canvià el nom per l'actual. S'hi publiquen principalment treballs 10 CATALUNYA - LITERATURA Quaderns de Teatre de l'ADB (Barcelona, 1959 - ) Col·lecció de texts dramàtics. Iniciada per l'editor Joaquim Horta, que la dirigí. Complementà les activitats de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona a l'escenari. Publicà autors estrangers (Tennessee Williams, Friedrich Dürrenmatt, Eugène Ionesco, Bertolt Brecht, etc) i catalans (Xavier Benguerel, Joan Brossa, Alfred Badia, etc). Dissolta l'Agrupació, passà a formar part de les col·leccions d'Editorial Aymà, que continuà el mateix criteri eclèctic de selecció: Jean-Paul Sartre, Bertolt Brecht, Samuel Beckett, Joan Oliver, Josep M. Muñoz i Pujol, etc. 11 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Quaderns d'Estudi (Barcelona, oct/1915 – mar/1924) Revista de pedagogia trimestral. Editada per la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció del Consell d'Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona. Inspirada per Eugeni d'Ors, director, en aquella saó, d'Instrucció Pública de la Mancomunitat. Publicà interessants treballs i proporcionava les darreres orientacions pedagògiques necessàries per a l'activitat dels mestres. 12 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Quaderns d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials (Perpinyà, gen/1945 – mai/1947) Revista mensual de l'exili que publicà en total 24 números. No estava adscrita a cap partit ni a cap tendència i volia servir les causes de Catalunya i de la llibertat. Publicà articles de diversos escriptors i polítics. 80 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Quaderns d'Informació (Barcelona, 24/feb/1934 - 28/set/1935) Suplement del setmanari "DIC". Editat amb un total de 80 números. Tingué una continuació en castellà com a "revista mensual antisectària". El doctor Joan Tusquets hi menà diferents campanyes contra la francmaçoneria i el comunisme. 13 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
14 CATALUNYA - LITERATURA Quaderns Literaris (Barcelona, 12/abr/1934 – 1936) Col·lecció de novel·les i contes. Dirigida per Josep Janés i Olivé amb afany de popularitzar la literatura catalana. Publicà un quadern setmanal. El primer volum fou dedicat a Les presons imaginàries de Pere Coromines. La col·lecció publicà obres d'altres autors catalans i també divulgà obres de la literatura universal. Commemorà el número 100 amb una Antologia general de la poesia catalana. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadra, la (el Catllar, Tarragonès) Enclavament (0,43 km2), entre els municipis de la Nou de Gaià, Vespella i la Riera. 16 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Quadra, la (la Pobla de Roda, Ribagorça) Caseria. 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Quadra, la (Sidamon, Pla d'Urgell) Despoblat i antic terme, al sud del poble. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Quadra, marquesat de la (Catalunya) Títol concedit el 1757, per beneficiar el monestir de jeronims de Santa Engràcia, de Saragossa, i adjudicada al tinent coronel Lluís de Carbonell i de Ferràs (mort el 1795), baró de Guia Reial, regidor degà i capità del port de Barcelona, cavaller de Sant Jaume i senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçanès. Passà als Oliveres i es troba vacant. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quadrada i Calvó, Jesús (Mataró, Maresme, 1907 - 1985) Escriptor. Ha publicat un llibre de records, anecdòtic i saborós, Mirant enrera (1962); la novel·la La corbata negra (1968) i les proses evocatives De la 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quadrada i Calvó, Joaquim (Mataró, Maresme, 1901 – 1957) Periodista. Germà de Jesús. Col·laborà a "El Pensament Marià" i a d'altres publicacions periòdiques mataronines. Promogué la restauració de l'ermita de Sant Martí de Mata. 21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quadras i Feliu, Antoni de (Barcelona, v 1865 - v 1950) Industrial. Fill de Josep Quadras i Prim i germà de Manuel, junt amb el qual continuà la fàbrica de filats d'estam del seu pare. Rebé (1917) el títol pontifici de comte de Sant Llorenç del Munt, atorgat pel papa Benet XV. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quadras i Feliu, Manuel de (Barcelona, 1860 - 1927) Industrial. Fill de Josep Quadras i Prim i germà d'Antoni, junt amb el qual continuà la fàbrica de filats d'estam del seu pare. Li fou concedida la baronia de 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quadras i Prim, Josep (Vic, Osona, 1822 - Catalunya, s XIX) Fabricant. El 1876 esdevingué continuador de la fàbrica de filats d'estam Tomàs Coma i Miró, de Barcelona (s'havia casat amb Maria Feliu i Coma), que el 1893 rebé el seu nom. Creà una altra fàbrica a Sabadell, premiada amb medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona (1888). Fills i continuadors seus foren Manuel i Antoni de Quadras i Feliu. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quadras i Veiret, Josep de (Barcelona, 1889 - 1965) Advocat. Fill de Manuel de Quadras i Feliu. Fou el segon baró de Quadras i tinent d'alcalde de Barcelona. Es casà amb Pilar de Camps i de Casanova, de la família dels marquesos de Camps. 23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Quadrat, es (Llucmajor, Mallorca Oriental) Barri central de la ciutat, que correspon a la vila planificada per Jaume II de Mallorca el 1300. 24 CATALUNYA - HISTÒRIA Quadrells, comtat dels (Catalunya) Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles d'Àustria, al doctor en drets i jutge de la Reial Audiència de Catalunya, Jeroni de Magarola i de Grau (mort el 1709). La senyoria dels Quadrells, prop de la Molsosa, l'havia heretada dels pares, que l'havien comprada. El tìtol ha passat als Sáenz (ara Sáenz de Magarola). 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA
26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadres (Gurb de la Plana, Osona) Masia, dins l'antic terme de Granollers de la Plana, al sector sud-oriental del terme. Antiga vil·la rural, esmentada ja el 974, estenia la seva demarcació fins a l'església pre-romànica de Sant Fruitós del Grau, dita abans Sant Fruitós de Quadres. És l'origen del llinatge vigatà ennoblit Quadres. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadres, les (Calonge de Segarra, Anoia) Caseria, vora el terme i la vila de Calaf, al voltant de l'església de Sant Joan de les Quadres. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadres, mas de (Massanes, Selva) Masia, entre el poble i Hostalric, propietat dels barons de Quadras. L'edifici actual, denominat inadequadament Baronia de Quadres, fou planejat al començament del s XX per Puig i Cadafalch; la capella, neogòtica, és oberta al públic com a santuari de la Mare de Déu de Quadres, beneït el 1902. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quadres, Pere (Gurb de la Plana, Osona, 1771 – Barcelona, 1854) Escultor. Deixeble de l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, per la qual fou pensionat a Roma. Posteriorment s'establí a Vic. Conreà l'escultura de tema religiós: La Conversió de Sant Pau (seu de Vic), La Mare de Déu, per al monument de la Rodona, i els Sants Màrtirs, que decoren la part exterior de la Casa de la Ciutat, de Vic. 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadres, santuari de (Isòvol, Baixa Cerdanya) Santuari de la Mare de Déu de Quadres, dins la parròquia d'All. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadres de Puigverd, les (Puigverd d'Agramunt, Urgell) Sector meridional del terme, pràcticament enclavat dins el de Tornabous, regat pel canal d'Urgell. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quadreta, la (Castellserà, Urgell) Enclavament (0,77 km2), entre els de Penelles i Montgai (Noguera), que forma una franja estreta i d'uns 4 km de longitud que aïlla pràcticament Penelles de la major part del seu territori. 34 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Quadro, albufera del (Benicàssim, Plana Alta) Antiga albufera, al límit amb el terme de Castelló de la Plana, actualment zona de marjal (prats del Quadro). 35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quadro, el (Quartell, Camp de Morvedre) Partida, que forma part de l'antic terme de l'Alqueria Blanca. 36 CATALUNYA - MUNICIPI
37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quarantelles, Sant Marçal de (Vilademuls, Pla de l'Estany) Veure> Sant Marçal de Quarantelles. 38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Quarantena, illa de sa (Maó, Menorca) Petita illa del port (o illa Plana), a ponent de la del Llatzeret. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quart (Reus, Baix Camp) Partida, a l'est de la ciutat, dins l'antic terme del Territori de Tarragona. 40 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Quart, batalla de (Quart de Poblet, Horta, 25/oct/1094) Fet d'armes, en el qual s'enfrontaren les tropes del Cid i l'exèrcit almoràvit de Muhammad. El Cid, sense esperar els reforços que havia demanat a Castella i Aragó, atacà amb èxit el campament enemic i aconseguí la victòria. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quart, Pere Pseudònim de l'escriptor Joan Oliver i Sallarès. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quart, pla de (Horta) Contrada de la comarca, a l'oest de la ciutat de València, entre l'Horta estricta a l'esquerra del Túria i Catarroja, al sud, el Camp de Túria a l'oest i la Foia de Bunyol al nord-est. Ocupa 68,25 km2. Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d'esfondrament, per a alguns el pla de Quart estricte, reservat al conreu de secà. El regadiu és fet amb aigua del Túria (límit nord-est) derivada per les séquies de Quart i de Mislata. Els turons miocènics de Parentxisa (344 m alt) separen en part la conca del Túria de la del barranc d'Aldaia, que aflueix al de Torrent. La població en bona part treballa a la ciutat de València, parcialment soldada ja amb els nuclis de Mislata i Xirivella. Túria amunt, s'han soldat en una sola aglomeració industrial Quart de Poblet i Manises, i quelcom de 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quart, sèquia de (València, Horta) Sèquia de l'horta, que pren l'aigua del Túria, per la dreta, a l'assut de Quart, dins el terme de Manises, 1 km aigua avall de l'assut de Montcada; rega el terme de Quart de Poblet i una part de les terres baixes de les valls de Segó. És sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües. 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quart, torres de (València, Horta) Portal d'accés a l'antic recinte murallat de la ciutat, a l'antic camí de Quart de Poblet, limitat per dues grans torres de maçoneria, semicilíndriques i coronades per voladissos de matacans. Fou construït per Pere Bonfill (1441-60) seguint el model de l'arc del Castell Nou de Nàpols de Guillem Sagrera. Des del s XVIII fins al XX les torres serviren de presó, primer de dones i després militar. Vora seu, extramurs, es formà el raval de Quart. 45 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Quart Creixent (Barcelona, abr/1957 – abr/1958) Quaderns literaris trimestrals, publicats per Santiago Albertí. Amb quatre números en total. Inserí articles i poemes de grans escriptors catalans contemporanis, amb la finalitat de mostrar una àmplia panoràmica de la literatura a les zones de parla catalana. 46 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
47 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
48 CATALUNYA - MUNICIPI
49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quarter, cabeç del (Alcoià / Alacantí) Cim (1.035 m alt) de la serra (serra del Quarter) que separa la vall d'Ibi de la foia de Xixona. 51 CATALUNYA - CULTURA Quartet Tarragó (Barcelona, 1971 - ) Grup instrumental. Fundat pel mestre Gracià Tarragó i Pons, i integrat pels guitarristes Laura Almerich, Manuel Calve, Jordi Codina i Jaume Torrent (que substituí J.J. Henríquez el 1976). Ha actuat en les sales de concert més prestigioses d'Europa i Amèrica. La seva fundació i continuïtat ha estimulat l'aparició d'obres d'autors catalans i estrangers expressament escrites per a quatre guitarres. El 1985 fou seleccionat pel Consell d'Europa per al concert inaugural de l'Any Europeu de la Música. 52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quartico, el (Bell-lloc del Pla, Plana Alta) Partida i caseria, a l'extrem oriental del terme, a la capçalera de la rambla del Quartico (límit amb el terme de Vilanova d'Alcolea), afluent, per la dreta, de la rambla de les 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quarts (Perafort, Tarragonès) Caseria i antic terme. 54 PAÏSOS CATALANS - CULTURA quatre barres (Països Catalans) Veure> barres catalanes. 79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Quatre Barres, Les (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1918 - 21/gen/1922) Setmanari. Començà a publicar-se amb el títol "Las Cuatro Barras" com a portaveu del Centre Català Vilafranquí i amb caire regionalista. Dirigit per Pere Sacases, publicà articles ben remarcables d'escriptors locals. Antoni Lluch dirigí la publicació arran de la mort de Sacases i el periòdic continuà fins al número 486, datat el 3/jun/1900. En una segona època, i ja amb el títol en català, sortí el 1918 com a portaveu de l'Agrupació Nacionalista i edità 172 números. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quatre Camins, els (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat) Raval, a l'esquerra de la riera de Cervelló, vora la seva confluència amb el Llobregat, al punt d'unió de les carreteres de Barcelona a València i a Lleida i la que segueix el Llobregat per la dreta vers Sant Boi de Llobregat. 57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Quatre Gats (Barcelona, feb/1899 - 25/mai/1899) Revista artística i literària. Molt representativa del modernisme català, editada per Pere Romeu, propietari de l'establiment homònim. Dirigida per Miquel Utrillo, publicà quinze números, i donà pas a "Pel & Ploma". En foren col·laboradors artístics Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Ricard Opisso, Darío de Regoyos, Carles Vázquez, Evelí Torent d'altres. Publicà escrits de Miquel Utrillo, Ramon Reventós, Eugeni d'Ors, Manuel Rocamora, Joan Pons i Massaveu, i de molts altres literats que freqüentaren l'establiment Els Quatre Gats. 58 CATALUNYA - CULTURA
59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Quatre Pilans, els (Lleida, Segrià) Partida de l'horta, a la dreta del Segre. 60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quatre Pobles, sèquia dels (Corbera de la Ribera, Ribera Baixa) Veure> sèquia de Corbera. 61 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Quatre Termes, Santa Anna dels (Glorianes, Conflent) Veure> Santa Anna dels Quatre Termes. 62 CATALUNYA - HISTÒRIA Quatre Torres, baronia de les (Catalunya) Títol concedit el 1790 al cavaller Carles Morenes i Caçador (mort el 1809), regidor perpetu de Tarragona (1778), diputat a Corts i majordom de propis d'aquella ciutat. Continua en la mateixa família. 63 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Quatre Z, Els (País Valencià, s XX) Grup de músics. Creat a l'inici de la dècada del 1960. Pioners de la cançó al País Valencià adaptaren al català cançons de diversos intèrprets francesos com ara Georges Brassens, Jacques Brel, Gilbert Bécaud, etc. Enregistraren el primer disc el 1964. Posteriorment, a la fi de la dècada del 1960, el grup es disolgué. L'any 1976 el grup reaparegué amb el nom Lluís Miquel i Quatre Z i enregistrà el disc 11 cançons i un adéu. Així mateix contribuí decisivament a la creació dels estudis valencians d'enregistrament Tabalet. 64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Quatrecorts (Peralta de la Sal, Llitera) Poble (626 m alt), aturonat, al sud del terme, en un contrafort occidental del Montvalls. La seva església parroquial depengué, com la de Peralta, del bisbat d'Urgell. 65 CATALUNYA - HISTÒRIA
66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Quatretonda de la Serrella (Comtat) Veure> Quatretondeta (o de Seta). 68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Queirola, la (la Vall d'Alcalà, Marina Alta) Despoblat, al sud-oest del municipi. Lloc de moriscs, el 1602 tenia 13 focs. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Queixal, Antoni (Tarragona, v 1360 - Constança, Alemanya, 1417) Eclesiàstic. Mercenari, prior del convent de Barcelona (1405) i general de l'orde (1406). Fou conseller i ambaixador de Ferran I de Catalunya-Aragó prop dels reis de Castella i de Fes i del papa Benet XIII. Representant de la corona catalano-aragonesa al concili de Constança (1416), advocà a favor de la unitat de l'Església. Li és atribuït el tractat De unione ecclesiae. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Queixal, Pere (el Vilosell, Garrigues, s XV - Xàtiva, Costera, 1543) Abat de Poblet (1526-31) i visitador del Císter a la corona catalano-aragonesa. Com a abat, emprengué nombroses obres al monestir, com la font de davant la Porta Reial i l'encàrrec a Damià Forment del retaule d'alabastre que presideix l'altar major, acabat el 1529. La seva fermesa i el seu rigor en la disciplina el feren víctima d'una revolta de monjos joves dirigits pel prior. Fou empresonat i condemnat a reclusió perpètua, acusat de dissipar els béns del monestir (1531). Després d'un intent d'alliberament, cap al 1533, fou traslladat per ordre de Carles I al castell de Xàtiva, on va morir. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Queixanes, Bernat (Barcelona, 1560 - s XVII) Metge. Es graduà en medicina a Barcelona. És autor d'un treball en el qual combat l'abús de les sagnies en el tractament de les malalties, freqüent entre els metges 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Queixans (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.125 m alt), situat dalt un turó que domina el camí de Puigcerdà i la vall del Segre. S'allarga pel barri del Torrent cap al torrent de Queixans. L'església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és un petit edifici romànic. El lloc és esmentat ja el 839; formà part del vescomtat d'Urtx. Formà municipi independent fins l'any 1969. L'antic terme comprenia, a més, el poble de les Pereres, la caseria de Montagut, l'estació de Queixans i el mas d'Amunt. 74 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Queixàs (Cabanelles, Alt Empordà) Poble, al sector meridional del terme, prop de la riera de Sant Jaume, a la conca del Fluvià. L'església parroquial de Sant Martí és esmentada ja al s X. Dins el seu terme hi havia l'antiga cel·la de Sant Romà de Casamor. La jurisdicció del lloc fou del priorat de Lledó. 76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
77 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Queixigar, riu de (Ribagorça) Afluent esquerrà del riu Guart, que neix sota el poble de Queixigar i després de travessar en direcció nord-sud per Castigaleu, Lluçars, Tolba i Calladrons, desemboca al seu col·lector dins l'antic terme de Casserres del Castell. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Quemades, Salvador (Barcelona, s XIX - s XX) Anarcosindicalista. Secretari del Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona, fou un dels organitzadors del Congrés de Sants del 1918. Molt relacionat amb Salvador Seguí, formà part del comitè regional de la CNT a Catalunya en 1918-21 i tingué un destacat paper en la signatura del pacte de la CNT-UGT del 1920. Fou designat aquest mateix any delegat de la CNT al segon congrés de la Tercera Internacional, juntament amb Eusebi Carbó i Àngel Pestaña, però no pogué arribar a Moscou. Intervingué en la Conferència de Saragossa del jun/1922, però posteriorment restà marginat del moviment llibertari, criticà l'apoliticisme i evolucionà cap al republicanisme d'esquerra. Malgrat això, el 1930 prologà Ideas sobre sindicalismo y anarquismo, de Joan Peiró, i el 1932 traduí les Cartas de P.J. Proudhon.
Anar a: [ Qa ] [ Quadra ] [ Quadre ] [ Quar ] [ Quarte ] [ Quatrec ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Quadrado i Nieto, Josep Maria
Quar, la
Quart de Poblet
Quart d'Onyar
Quatretonda
Quatretondeta
