A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Qa ]    [ Quadra ]    [ Quadre ]    [ Quar ]    [ Quarte ]    [ Quatrec ]

Les riqueses, en l'home savi, són esclaves; en el neci, senyores. (Sèneca)

1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Qalonimos ben Qalonimos  (Arles, Vallespir, 1287 - v 1328)  Metge, poeta i traductor hebreu. El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Bohan (Pedra de toc), que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya. Traduí a l'hebreu una trentena d'obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d'Ester.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Qaslari Abraham ben David  (Narbona, França, s XIV - Besalú, Garrotxa, v 1355)  Metge jueu (o Abraham des Castlans). Fill del metge David des Castlars; s'establí a Besalú i fou metge de la família reial. L'any 1320 obtingué l'exempció d'imposts, confirmada el 1328 i el 1336. És un dels deu principals jueus catalans a qui el poeta Qalonimos ben Qalonimos, el 1323, dedicà el seu llibre Eben Bohan. S'han conservat quatre llibres de medicina escrits per ell en hebreu, un dels quals sobre la Pesta Negra del 1349.

3 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaquadern gris, El  (Catalunya, escrit entre el 8/mar/1918 i el 15/nov/1919)  Dietari de Josep Pla. Publicat, amb reelaboracions posteriors, el 1966 com a inici de les obres completes definitives. Es tracta d'una de les peces autobiogràfiques més considerables de la literatura catalana, on descriu amb minuciositat i un gran sentit literari i plàstic el món de Palafrugell, de l'Empordà i de les seves estades a Barcelona, quan entrà en contacte amb els grups literaris.

4 CATALUNYA - EMPRESA

Quaderns Crema, Edicions dels  (Catalunya, 1979 - )  Editorial. Fundada per J. Vallcorba i Plana, el qual en fou el primer director. Publica diverses col·leccions: Poesia dels Quaderns Crema (1979), de poetes catalans contemporanis i traduccions, Biblioteca Mínima (1981) i Mínima de Butxaca (1979), de narrativa contemporània, la Sèrie Gran (1979), de literatura catalana antiga o moderna, Assaig (1984) i Assaig Minor (1987), Biblioteca Filològica (1984), In Amicorum Numero (1992), bàsicament de poesia i, Àlbums (1990), sobre figures del món cultural. Té una secció editorial en castellà, Sirmio, fundada el 1987. Cal destacar la publicació de les edicions crítiques de l'Obra Poètica de J. V. Foix i l'Obra Catalana d'Eugeni d'Ors, iniciades respectivament el 1983 i el 1987. Ha tingut un paper destacat en la projecció d'escriptors de les generacions dels anys 1970 i 1980. La seva producció editorial s'ha ampliat amb les col·leccions en català i castellà Mínima Minor, Ceret, Biblioteca Filològica, El bosque de Aristarco, La Caja Negra i Studia in honorem prof. M. de Riquer.

5 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Quaderns d'Arquitectura i Urbanisme  (Catalunya, 1981 - )  Publicació. Continuació dels "Cuadernos de Arquitectura", publicació que s'aturà l'any 1977, i en reprendre's el 1981 adoptà el nom actual i la llengua catalana.

6 MÓN - PUBLICACIÓ

Quaderns de l'Exili  (Coyoacán, Mèxic, set/1943 – abr/1947)  Revista mensual. Gratuïta i sense publicitat. Editada per un grup d'escriptors catalans sortits de "Full Català". Dirigida per Joan Sales i Ferran de Pol. Publicà escrits polèmics i brillants de Miquel i Vergés, Arquer, Tona i Nadalmai, Riera Llorca, Vicenç Guarner,Inici página Miravitlles, Artís-Gener i d'altres. Edità 26 números.

7 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Quaderns de Pastoral  (Barcelona, 1969 - )  Revista bimensual religiosa. Dirigida molts anys per Josep Junyent, també en fou director Josep M. Totosaus. Després de la crisi del Centre d'Estudis Pastorals, provocada pel cessament del director i la dimissió del secretari (1993), la revista, a partir del número 140 (mar/1994) fou dirigida per Francesc Pardo i en fou redactor en cap Manuel Simó. Vinculada a través del Centre d'Estudis Pastorals a la Facultat de Teologia, l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Maria Martínez Sistach, en presidí el consell de redacció. Pretén donar una visió i projectar la pastoral de conjunt del Principat, amb irradiació cap als altres Països Catalans. Té un to postconciliar, crític i de vegades històric i sociològic. És el portaveu del Centre d'Estudis Pastorals, dirigit per Joan Batlles. Té corresponsals a gairebé totes les diòcesis, especialment a les de València i de Mallorca.

8 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Quaderns de Poesia  (Barcelona, jun/1935 – mar/1936)  Revista literària mensual. Editada per publicar textos poètics -en català, castellà, francès i anglès-, crítica i teoria literària i dibuixos. Fou interrompuda per la guerra civil. N'aparegueren vuit números. Formaren la redacció J.V. Foix, Tomàs Garcés, Marià Manent, Carles Riba i Joan Teixidor. Hi publicaren importants escriptors de l'època i grans artistes n'il·lustraren les seves pàgines. Pel bon gust, la presentació i els temes, reflecteix un moment de maduresa del noucentisme, amb empelts de l'avantguarda.

9 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló  (Castelló de la Plana, 1974 - )  Revista. Fundada per Francesc Gusi i Gener, que en fou el primer director, i editada pel Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló. Inicialment en castellà, s'anomenà "Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses". Des del volum 3 (1976) s'hi utilitza també la llengua catalana. El darrer volum (16) data del 1995, any en què canvià el nom per l'actual. S'hi publiquen principalment treballsInici página referits als Països Catalans, especialment sobre la zona nord del País Valencià.

10 CATALUNYA - LITERATURA

Quaderns de Teatre de l'ADB  (Barcelona, 1959 - )  Col·lecció de texts dramàtics. Iniciada per l'editor Joaquim Horta, que la dirigí. Complementà les activitats de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona a l'escenari. Publicà autors estrangers (Tennessee Williams, Friedrich Dürrenmatt, Eugène Ionesco, Bertolt Brecht, etc) i catalans (Xavier Benguerel, Joan Brossa, Alfred Badia, etc). Dissolta l'Agrupació, passà a formar part de les col·leccions d'Editorial Aymà, que continuà el mateix criteri eclèctic de selecció: Jean-Paul Sartre, Bertolt Brecht, Samuel Beckett, Joan Oliver, Josep M. Muñoz i Pujol, etc.

11 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Quaderns d'Estudi  (Barcelona, oct/1915 – mar/1924)  Revista de pedagogia trimestral. Editada per la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció del Consell d'Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona. Inspirada per Eugeni d'Ors, director, en aquella saó, d'Instrucció Pública de la Mancomunitat. Publicà interessants treballs i proporcionava les darreres orientacions pedagògiques necessàries per a l'activitat dels mestres.

12 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Quaderns d'Estudis Polítics, Econòmics i Socials  (Perpinyà, gen/1945 – mai/1947)  Revista mensual de l'exili que publicà en total 24 números. No estava adscrita a cap partit ni a cap tendència i volia servir les causes de Catalunya i de la llibertat. Publicà articles de diversos escriptors i polítics.

80 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Quaderns d'Informació  (Barcelona, 24/feb/1934 - 28/set/1935)  Suplement del setmanari "DIC". Editat amb un total de 80 números. Tingué una continuació en castellà com a "revista mensual antisectària". El doctor Joan Tusquets hi menà diferents campanyes contra la francmaçoneria i el comunisme.

13 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaQuaderns d'Orientació Familiar  (Catalunya, 1969 - )  Nom que prengué l'antiga revista Delta.

14 CATALUNYA - LITERATURA

Quaderns Literaris  (Barcelona, 12/abr/1934 – 1936)  Col·lecció de novel·les i contes. Dirigida per Josep Janés i Olivé amb afany de popularitzar la literatura catalana. Publicà un quadern setmanal. El primer volum fou dedicat a Les presons imaginàries de Pere Coromines. La col·lecció publicà obres d'altres autors catalans i també divulgà obres de la literatura universal. Commemorà el número 100 amb una Antologia general de la poesia catalana.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quadra, la  (el Catllar, Tarragonès Enclavament (0,43 km2), entre els municipis de la Nou de Gaià, Vespella i la Riera.

16 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Quadra, la  (la Pobla de Roda, Ribagorça Caseria.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Quadra, la  (Sidamon, Pla d'Urgell Despoblat i antic terme, al sud del poble.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Quadra, marquesat de la  (Catalunya Títol concedit el 1757, per beneficiar el monestir de jeronims de Santa Engràcia, de Saragossa, i adjudicada al tinent coronel Lluís de Carbonell i de Ferràs (mort el 1795), baró de Guia Reial, regidor degà i capità del port de Barcelona, cavaller de Sant Jaume i senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçanès. Passà als Oliveres i es troba vacant.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quadrada i Calvó, Jesús  (Mataró, Maresme, 1907 - 1985)  Escriptor. Ha publicat un llibre de records, anecdòtic i saborós, Mirant enrera (1962); la novel·la La corbata negra (1968) i les proses evocatives De laInici página Mar Morta a l'Artic. Tres viatges (1968).

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quadrada i Calvó, Joaquim  (Mataró, Maresme, 1901 – 1957)  Periodista. Germà de Jesús. Col·laborà a "El Pensament Marià" i a d'altres publicacions periòdiques mataronines. Promogué la restauració de l'ermita de Sant Martí de Mata.

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Josep Maria Quadrado i NietoQuadrado i Nieto, Josep Maria  (Ciutadella, Menorca, 14/jun/1819 - Palma de Mallorca, 6/jul/1896)  Historiador, escriptor i publicista. Educat als jesuïtes, passà quasi tota la seva vida a Mallorca. Fou arxiver de l'Arxiu Històric de Mallorca, membre de l'Acadèmia de la Història i secretari general de l'Acadèmia de Belles Arts de les Balears. Fundà el setmanari "La Palma" (1840), que inicià el renaixement literari a Mallorca. A Madrid, on va estudiar teologia, s'afilià al partit monàrquic religiós, en el qual conegué el seu amic Jaume Balmes; però va allunyar-se'n quan el moviment fou condemnat per l'Església; això no obstant, continuà col·laborant a publicacions de la mateixa ideologia. Dirigí "El Conciliador" i col·laborà a "El Catòlic", "Heraldo", "Revista de Madrid" i "El Pensamiento de la Nación". Redactà els volums d'Aragó, Castella, Astúries, Lleó i les Illes Balears de Bellezas y recuerdos de España, estudi topogràfic, arqueològic i històric de les regions espanyoles, i diverses obres històriques com Forenses y ciudadanos: historia de las discusiones civiles de Mallorca en el siglo XV (1847). Escriví també assaig, exercicis de pietat, novel·les, drames i poesia, i traduí Shakespeare.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quadras i Feliu, Antoni de  (Barcelona, v 1865 - v 1950)  Industrial. Fill de Josep Quadras i Prim i germà de Manuel, junt amb el qual continuà la fàbrica de filats d'estam del seu pare. Rebé (1917) el títol pontifici de comte de Sant Llorenç del Munt, atorgat pel papa Benet XV.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quadras i Feliu, Manuel de  (Barcelona, 1860 - 1927)  Industrial. Fill de Josep Quadras i Prim i germà d'Antoni, junt amb el qual continuà la fàbrica de filats d'estam del seu pare. Li fou concedida la baronia deInici página Quadras per la reina regent Maria Cristina (1900), i propietari de la Casa Quadras, construïda per a ell per J. Puig i Cadafalch (1905), a la Diagonal de Barcelona (des del 1972 propietat de l'ajuntament de Barcelona, que la destina a Museu Municipal de Música), i del mas de Quadres, a Massanes (Selva). Fill seu fou Josep de Quadras i Veiret.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quadras i Prim, Josep  (Vic, Osona, 1822 - Catalunya, s XIX)  Fabricant. El 1876 esdevingué continuador de la fàbrica de filats d'estam Tomàs Coma i Miró, de Barcelona (s'havia casat amb Maria Feliu i Coma), que el 1893 rebé el seu nom. Creà una altra fàbrica a Sabadell, premiada amb medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona (1888). Fills i continuadors seus foren Manuel i Antoni de Quadras i Feliu.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quadras i Veiret, Josep de  (Barcelona, 1889 - 1965)  Advocat. Fill de Manuel de Quadras i Feliu. Fou el segon baró de Quadras i tinent d'alcalde de Barcelona. Es casà amb Pilar de Camps i de Casanova, de la família dels marquesos de Camps.

23 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Quadrat, es  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Barri central de la ciutat, que correspon a la vila planificada per Jaume II de Mallorca el 1300.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Quadrells, comtat dels  (Catalunya Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles d'Àustria, al doctor en drets i jutge de la Reial Audiència de Catalunya, Jeroni de Magarola i de Grau (mort el 1709). La senyoria dels Quadrells, prop de la Molsosa, l'havia heretada dels pares, que l'havien comprada. El tìtol ha passat als Sáenz (ara Sáenz de Magarola).

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaQuadrells, els  (la Molsosa, Solsonès Caseria i antiga quadra, vora el límit amb el terme de Calonge de Segarra.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quadres  (Gurb de la Plana, Osona)  Masia, dins l'antic terme de Granollers de la Plana, al sector sud-oriental del terme. Antiga vil·la rural, esmentada ja el 974, estenia la seva demarcació fins a l'església pre-romànica de Sant Fruitós del Grau, dita abans Sant Fruitós de Quadres. És l'origen del llinatge vigatà ennoblit Quadres.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quadres, les  (Calonge de Segarra, Anoia Caseria, vora el terme i la vila de Calaf, al voltant de l'església de Sant Joan de les Quadres.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quadres, mas de  (Massanes, Selva Masia, entre el poble i Hostalric, propietat dels barons de Quadras. L'edifici actual, denominat inadequadament Baronia de Quadres, fou planejat al començament del s XX per Puig i Cadafalch; la capella, neogòtica, és oberta al públic com a santuari de la Mare de Déu de Quadres, beneït el 1902.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quadres, Pere  (Gurb de la Plana, Osona, 1771 – Barcelona, 1854)  Escultor. Deixeble de l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, per la qual fou pensionat a Roma. Posteriorment s'establí a Vic. Conreà l'escultura de tema religiós: La Conversió de Sant Pau (seu de Vic), La Mare de Déu, per al monument de la Rodona, i els Sants Màrtirs, que decoren la part exterior de la Casa de la Ciutat, de Vic.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quadres, santuari de  (Isòvol, Baixa Cerdanya Santuari de la Mare de Déu de Quadres, dins la parròquia d'All.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaQuadres d'Agramunt, les  (Agramunt, Urgell Sector meridional del terme, al límit amb el de Tornabous, regat pel canal d'Urgell.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quadres de Puigverd, les  (Puigverd d'Agramunt, Urgell Sector meridional del terme, pràcticament enclavat dins el de Tornabous, regat pel canal d'Urgell.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quadreta, la  (Castellserà, Urgell Enclavament (0,77 km2), entre els de Penelles i Montgai (Noguera), que forma una franja estreta i d'uns 4 km de longitud que aïlla pràcticament Penelles de la major part del seu territori.

34 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Quadro, albufera del  (Benicàssim, Plana Alta)  Antiga albufera, al límit amb el terme de Castelló de la Plana, actualment zona de marjal (prats del Quadro).

35 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Quadro, el  (Quartell, Camp de Morvedre Partida, que forma part de l'antic terme de l'Alqueria Blanca.

36 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàQuar, la  (Berguedà Municipi: 38,19 km2, 885 m alt, 52 hab (2015). Situat a l'est de la comarca, al límit amb Osona, a les ribes de les rieres de Merdançol i de Merlès; el terme és accidentat i cobert de boscos de pins i pastures. Agricultura de secà (patates, blat i farratges); es conrea una petita part del terme municipal. Hi ha ramaderia (bestiar boví i de llana) i aviram. Dispersió total de la població. Ha perdut el 80% dels habitants el s XX (281 hab, l'any 1900), encara que acusà un mínim el 1991, amb 43 hab. Al poble destaca l'església parroquial de Santa Maria, a la serra de la Quar, damunt el pla de la Quar. El terme comprèn, a més, el poble de Sant Maurici de la Quar (cap efectiu del municipi), la quadra de la Portella, la caseria i església de les Heures de la Quar i l'ermita de Sant Isidre de laInici página Quar. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quarantelles, Sant Marçal de  (Vilademuls, Pla de l'Estany Veure> Sant Marçal de Quarantelles.

38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Quarantena, illa de sa  (Maó, Menorca Petita illa del port (o illa Plana), a ponent de la del Llatzeret.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quart  (Reus, Baix Camp)  Partida, a l'est de la ciutat, dins l'antic terme del Territori de Tarragona.

40 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Quart, batalla de  (Quart de Poblet, Horta, 25/oct/1094)  Fet d'armes, en el qual s'enfrontaren les tropes del Cid i l'exèrcit almoràvit de Muhammad. El Cid, sense esperar els reforços que havia demanat a Castella i Aragó, atacà amb èxit el campament enemic i aconseguí la victòria.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quart, Pere  Pseudònim de l'escriptor Joan Oliver i Sallarès.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Quart, pla de  (Horta)  Contrada de la comarca, a l'oest de la ciutat de València, entre l'Horta estricta a l'esquerra del Túria i Catarroja, al sud, el Camp de Túria a l'oest i la Foia de Bunyol al nord-est. Ocupa 68,25 km2. Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d'esfondrament, per a alguns el pla de Quart estricte, reservat al conreu de secà. El regadiu és fet amb aigua del Túria (límit nord-est) derivada per les séquies de Quart i de Mislata. Els turons miocènics de Parentxisa (344 m alt) separen en part la conca del Túria de la del barranc d'Aldaia, que aflueix al de Torrent. La població en bona part treballa a la ciutat de València, parcialment soldada ja amb els nuclis de Mislata i Xirivella. Túria amunt, s'han soldat en una sola aglomeració industrial Quart de Poblet i Manises, i quelcom deInici página semblant han fet Alaquàs i Aldaia. Aquesta subordinació urbana ha impedit al pla de Quart estructurar-se com a subcomarca entorn d'un mercat. Els que hi ha, Xirivella, Quart de Poblet i Manises, depenen directament del de València.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Quart, sèquia de  (València, Horta)  Sèquia de l'horta, que pren l'aigua del Túria, per la dreta, a l'assut de Quart, dins el terme de Manises, 1 km aigua avall de l'assut de Montcada; rega el terme de Quart de Poblet i una part de les terres baixes de les valls de Segó. És sota la jurisdicció del Tribunal de les Aigües.

44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Quart, torres de  (València, Horta Portal d'accés a l'antic recinte murallat de la ciutat, a l'antic camí de Quart de Poblet, limitat per dues grans torres de maçoneria, semicilíndriques i coronades per voladissos de matacans. Fou construït per Pere Bonfill (1441-60) seguint el model de l'arc del Castell Nou de Nàpols de Guillem Sagrera. Des del s XVIII fins al XX les torres serviren de presó, primer de dones i després militar. Vora seu, extramurs, es formà el raval de Quart.

45 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Quart Creixent  (Barcelona, abr/1957 – abr/1958)  Quaderns literaris trimestrals, publicats per Santiago Albertí. Amb quatre números en total. Inserí articles i poemes de grans escriptors catalans contemporanis, amb la finalitat de mostrar una àmplia panoràmica de la literatura a les zones de parla catalana.

46 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de MorvedreQuart de les Valls  (Camp de Morvedre Municipi: 8,42 km2, 29 m alt, 1.083 hab (2014), (o Quart de Morvedre). Situat a les valls de Segó, en un terreny pla, el terme és drenat pels barrancs de la Font, Arquet i Codoval. L'actvitat econòmica bàsica és l'agricultura; el regadiu aprofita aigües de pous i, sobretot, les de la font de Quart, per a conreus de tarongers i hortalisses; al secà el conreu més estès són els ametllers, seguit dels garrofers i les oliveres. Les activitats industrials són molt escasses: cal esmentar l'explotació del guix i les calcàries. La població s'ha mantingut pràcticamentInici página estable des del 1910 (llavors 1.029 h). El poble, d'origen islàmic, és situat al sector pla de llevant del terme; església parroquial de Sant Miquel, situada en un antic convent de servites. Àrea comercial de València. Ajuntament

47 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaQuart de Poblet  (Horta de l'Oest Municipi: 19,79 km2, 40 m alt, 24.944 hab (2014). Situat al pla de Quart, a les ribes del Túria, a l'oest de València. L'agricultura és molt important; per al regadiu s'aprofiten aigües derivades del Túria i d'altres procedents de pous; els conreus més importants són els tarongers, les hortalisses, les patates, les cebes i els fruiters (albercoquers). La indústria és molt diversificada: alimentàries (licors, farina, pasta de sopa), de materials per a la construcció, de derivats de la fusta, químiques, tèxtils i metal·lúrgiques. La població s'ha multiplicat per 15 durant el s XX, amb un notable augment demogràfic a partir del 1950, gràcies a l'immigració procedent d'Andalusia, de Conca i d'Albacete. La vila és a la dreta del Túria, pràcticament unida a Manises; església parroquial de Santa Maria (bastida al s XIV, reedificada al XVIII i restaurada el 1916). Restes d'un aqüeducte romà. El municipi també comprèn els barris de Sant Onofre de Quart, de Porta, de Sant Josep i la caseria de Pa i Capellades. Àrea comercial de València. Jaume I donà el lloc (1244) i castell de Quart al monestir i hospital de Sant Vicent de la Roqueta, que pertanyia al de Poblet (d'ací ve el nom). Ajuntament - Escola Ramon Laporta - Escola La Constitució - Amics de la Passejà

48 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsQuart d'Onyar  (Gironès Municipi: 38,14 km2, 91 m alt, 3.448 hab (2015), (o Quart). Situat a la dreta de l'Onyar, afluent del Ter, accidentat per les Gavarres, al sud-est de Girona. Una bona part del territori no és conreada i és coberta per boscs d'alzines sureres i per pinedes. L'agricultura és predominantment de secà, s'hi conreen cereals, farratge i blat de moro. Té importància la ramaderia: bestiar boví i porcí i també l'avicultura. Indústria alimentària i de la ceràmica: fabricació de materials per a la construcció (terrissa). Població en ascens. El poble és al sector pla del terme; església parroquial de Santa Margarida. El municipi comprèn els pobles de Castellar de la Selva, Montnegre,Inici página Sant Mateu de Montnegre, la Creueta i Palol d'Onyar i l'antiga parròquia de Montall. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Museu de la Terrissa - Unió Esportiva - Escola Santa Margarida

49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de MorvedreQuartell  (Camp de Morvedre Municipi: 3,27 km2, 42 m alt, 1.538 hab (2014). Situat a les valls de Segó, en un terreny pla, a les ribes del Mediterrani. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, que ocupa gran part del terme. Hi predominen els conreus de regadiu (cítrics). L'activitat industrial és gairebé inexistent (fabricació de materials per a la construcció i caixes d'embalatge). La població ha crescut d'una manera lenta, però continuada, durant el s XX. El poble és a llevant de Quart de les Valls i agrupa tota la població del municipi; és d'origen islàmic; església parroquial de Santa Anna, del s XVII. El municipi també comprèn el despoblat de l'Alqueria Blanca. Àrea comercial de València. Ajuntament - Unió Musical - Escola Santa Anna - Club Bàsquet Esportiu

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Quarter, cabeç del  (Alcoià / Alacantí Cim (1.035 m alt) de la serra (serra del Quarter) que separa la vall d'Ibi de la foia de Xixona.

51 CATALUNYA - CULTURA

Quartet Tarragó  (Barcelona, 1971 - )  Grup instrumental. Fundat pel mestre Gracià Tarragó i Pons, i integrat pels guitarristes Laura Almerich, Manuel Calve, Jordi Codina i Jaume Torrent (que substituí J.J. Henríquez el 1976). Ha actuat en les sales de concert més prestigioses d'Europa i Amèrica. La seva fundació i continuïtat ha estimulat l'aparició d'obres d'autors catalans i estrangers expressament escrites per a quatre guitarres. El 1985 fou seleccionat pel Consell d'Europa per al concert inaugural de l'Any Europeu de la Música.

52 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Quartico, el  (Bell-lloc del Pla, Plana Alta Partida i caseria, a l'extrem oriental del terme, a la capçalera de la rambla del Quartico (límit amb el terme de Vilanova d'Alcolea), afluent, per la dreta, de la rambla de lesInici página Coves.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quarts  (Perafort, Tarragonès)  Caseria i antic terme.

54 PAÏSOS CATALANS - CULTURA

quatre barres  (Països CatalansVeure> barres catalanes.

79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Quatre Barres, Les  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1918 - 21/gen/1922)  Setmanari. Començà a publicar-se amb el títol "Las Cuatro Barras" com a portaveu del Centre Català Vilafranquí i amb caire regionalista. Dirigit per Pere Sacases, publicà articles ben remarcables d'escriptors locals. Antoni Lluch dirigí la publicació arran de la mort de Sacases i el periòdic continuà fins al número 486, datat el 3/jun/1900. En una segona època, i ja amb el títol en català, sortí el 1918 com a portaveu de l'Agrupació Nacionalista i edità 172 números.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaQuatre Batlles, pedró dels  (Alt Urgell / Solsonès Cim (2.383 m alt) de la serra del Port de Comte, un dels més alts d'aquesta serralada, que forma part del Prepirineu. Entre les dues comarques.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quatre Camins, els  (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat Raval, a l'esquerra de la riera de Cervelló, vora la seva confluència amb el Llobregat, al punt d'unió de les carreteres de Barcelona a València i a Lleida i la que segueix el Llobregat per la dreta vers Sant Boi de Llobregat.

57 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Quatre Gats  (Barcelona, feb/1899 - 25/mai/1899)  Revista artística i literària. Molt representativa del modernisme català, editada per Pere Romeu, propietari de l'establiment homònim. Dirigida per Miquel Utrillo, publicà quinze números, i donà pas a "Pel & Ploma". En foren col·laboradors artístics Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Ricard Opisso, Darío de Regoyos, Carles Vázquez, Evelí Torent d'altres. Publicà escrits de Miquel Utrillo, Ramon Reventós, Eugeni d'Ors, Manuel Rocamora, Joan Pons i Massaveu, i de molts altres literats que freqüentaren l'establiment Els Quatre Gats.

58 CATALUNYA - CULTURA

Els Quatre Gats (Barcelona)Quatre Gats, Els  (Barcelona, 14/jun/1897-1903 / 1983- )  Cerveseria i cabaret. Obert per Pere Romeu, en el qual, a més dels serveis propis d'una taverna, hi havien sales on es feien exposicions d'obres d'art, concerts i putxinel·lis. De tant en tant també hi tenien lloc lectures d'obres literàries. Però l'element principal que cal remarcar és que era un lloc on artistes i intel·lectuals, coneguts i novells, es reunien, i de les seves converses en sortien les normes indicatives de l'art i el pensament més avançats del moment. Aixó es palesa en les dues publicacions successives que, directa o indirectament, van aparèixer ("Quatre Gats" i "Pèl & Ploma") menades, il·lustrades i escrites pels assidus del local (Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Nonell, Picasso, Miquel Utrillo, Josep Pijoan,Inici página Eugeni d'Ors, etc). Entre les exposicions més remarcables cal assenyalar les col·lectives, en les quals van exposar les principals personalitats plàstiques del temps (Rusiñol, Casas, Mir, Pichot, Gosé...  Segueix... 

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Quatre Pilans, els  (Lleida, Segrià Partida de l'horta, a la dreta del Segre.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Quatre Pobles, sèquia dels  (Corbera de la Ribera, Ribera Baixa)  Veure> sèquia de Corbera.

61 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Quatre Termes, Santa Anna dels  (Glorianes, Conflent Veure> Santa Anna dels Quatre Termes.

62 CATALUNYA - HISTÒRIA

Quatre Torres, baronia de les  (Catalunya Títol concedit el 1790 al cavaller Carles Morenes i Caçador (mort el 1809), regidor perpetu de Tarragona (1778), diputat a Corts i majordom de propis d'aquella ciutat. Continua en la mateixa família.

63 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Quatre Z, Els  (País Valencià, s XX)  Grup de músics. Creat a l'inici de la dècada del 1960. Pioners de la cançó al País Valencià adaptaren al català cançons de diversos intèrprets francesos com ara Georges Brassens, Jacques Brel, Gilbert Bécaud, etc. Enregistraren el primer disc el 1964. Posteriorment, a la fi de la dècada del 1960, el grup es disolgué. L'any 1976 el grup reaparegué amb el nom Lluís Miquel i Quatre Z i enregistrà el disc 11 cançons i un adéu. Així mateix contribuí decisivament a la creació dels estudis valencians d'enregistrament Tabalet.

64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Quatrecorts  (Peralta de la Sal, Llitera Poble (626 m alt), aturonat, al sud del terme, en un contrafort occidental del Montvalls. La seva església parroquial depengué, com la de Peralta, del bisbat d'Urgell.

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaQuatre-llocs  (Vall d'Aran Antic terçó (o de Bossost, aranès: Quatrelocs) (o sesterçó) format per la divisió de l'antiga batllia o terçó de Bossost i que comprenia les viles de Bossost i de Lés i els llocs de Bausèn i Canejan.

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaQuatretonda  (Vall d'Albaida Municipi: 43,20 km2, 224 m alt, 2.402 hab (2014). Situat en un terreny accidentat, al nord de la comarca, al límit amb la Costera, on penetren els relleus de la serra Grossa. Només una quarta part del terme es conrea; la resta és ocupada per la vegetació natural (boscos de pins i extenses àrees de matolls). L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura; hi predominen els conreus de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals) sobre els de regadiu (tarongers i hortalisses), per als quals s'aprofiten aigües procedents de fonts. Explotació de pedreres de marbre. La població viu fortament concentrada en un únic nucli; hi ha hagut un lleuger increment demogràfic durant el s XX (2.115 hab el 1900), malgrat l'existència d'un corrent emigratori. La vila és al sector més pla del terme; destaca l'església parroquial dels Sants Joans (s XVI), d'estil renaixentista. El municipi comprèn, a més, el despoblat de Rosamont. Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i Gandia. Ajuntament - Informació - La Lira

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Quatretonda de la Serrella  (Comtat Veure> Quatretondeta (o de Seta).

68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatQuatretondeta  (Comtat Municipi: 17,02 km2, 521 m alt, 115 hab (2014), (o Quatretonda de la Serrella, o de Seta). Situat a la vall de Seta, que accidenta el terme, afluent del riu d'Alcoi, al sistema Pre-bètic valencià, accidentat pels vessants meridionals de la Serrella, coberta de pedrisses i de les imponents agulles anomenades els Frares. Més de la meitat del terme municipal és ocupat per boscs (pins i carrasques) i matolls. Es conrea una petita part del municipi. Els conreus més estesos són els de secà (oliveres, ametllers i quelcom de cereals); el regadiu (hortalisses) aprofita l'aigua de diverses fonts. La població es mantingué estacionada durant la primera meitat del s XX,Inici página però minvà posteriorment. El poble, d'origen islàmic, és prop de la riba esquerra del riu de Seta; l'església parroquial, dedicada a santa Anna, s'independitzà de la de Balones el 1786. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament

69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Queirola, la  (la Vall d'Alcalà, Marina Alta Despoblat, al sud-oest del municipi. Lloc de moriscs, el 1602 tenia 13 focs.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queixal, Antoni  (Tarragona, v 1360 - Constança, Alemanya, 1417)  Eclesiàstic. Mercenari, prior del convent de Barcelona (1405) i general de l'orde (1406). Fou conseller i ambaixador de Ferran I de Catalunya-Aragó prop dels reis de Castella i de Fes i del papa Benet XIII. Representant de la corona catalano-aragonesa al concili de Constança (1416), advocà a favor de la unitat de l'Església. Li és atribuït el tractat De unione ecclesiae.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queixal, Pere  (el Vilosell, Garrigues, s XV - Xàtiva, Costera, 1543)  Abat de Poblet (1526-31) i visitador del Císter a la corona catalano-aragonesa. Com a abat, emprengué nombroses obres al monestir, com la font de davant la Porta Reial i l'encàrrec a Damià Forment del retaule d'alabastre que presideix l'altar major, acabat el 1529. La seva fermesa i el seu rigor en la disciplina el feren víctima d'una revolta de monjos joves dirigits pel prior. Fou empresonat i condemnat a reclusió perpètua, acusat de dissipar els béns del monestir (1531). Després d'un intent d'alliberament, cap al 1533, fou traslladat per ordre de Carles I al castell de Xàtiva, on va morir.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Queixanes, Bernat  (Barcelona, 1560 - s XVII)  Metge. Es graduà en medicina a Barcelona. És autor d'un treball en el qual combat l'abús de les sagnies en el tractament de les malalties, freqüent entre els metgesInici página valencians: Adversus valentinos et quosdam alios nostri temporis medicos, de ratione mitendi sanguinem in febribus putridis (1592).

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Queixans  (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya Poble (1.125 m alt), situat dalt un turó que domina el camí de Puigcerdà i la vall del Segre. S'allarga pel barri del Torrent cap al torrent de Queixans. L'església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és un petit edifici romànic. El lloc és esmentat ja el 839; formà part del vescomtat d'Urtx. Formà municipi independent fins l'any 1969. L'antic terme comprenia, a més, el poble de les Pereres, la caseria de Montagut, l'estació de Queixans i el mas d'Amunt.

74 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóQueixàs  (Rosselló Municipi: 28,11 km2, 350 m alt, 137 hab (2013), (ort ant: Caixàs, fr: Caixas). Situat a l'Albera, al sector central dels Aspres (774 m alt, al sud-oest del terme), en un terreny muntanyós. El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç. Gran part del terme és cobert de brolla i d'alguns claps d'alzines, que foren afectades per un gran incendi l'any 1976. L'activitat principal és l'agricultura: vinya (una part produeixen vi amb denominació d'origen controlat), fruiters i cereals, i la ramaderia, la qual aprofita les pastures d'alta muntanya. Riquesa forestal. Caça. El poble, de població disseminada, és centrat en l'església parroquial de Sant Jaume. El municipi comprèn, a més, l'antic terme de Fontcoberta i els pobles de Santa Coloma de les Illes (o Giramonts), Montoriol d'Amunt (o de les Illes) i Candell. Turisme (en castellà) - Informació (en francès)

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Queixàs  (Cabanelles, Alt Empordà Poble, al sector meridional del terme, prop de la riera de Sant Jaume, a la conca del Fluvià. L'església parroquial de Sant Martí és esmentada ja al s X. Dins el seu terme hi havia l'antiga cel·la de Sant Romà de Casamor. La jurisdicció del lloc fou del priorat de Lledó.

76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaQueixigar  (Monesma i Queixigar, Ribagorça)  Poble (1.024 m alt). És aturonat, a la divisòria d'aigües del barranc de Fornó i el riu de Queixigar. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Formà municipi independent fins el 1970 en què es fusionà en part amb el de Monesma de Ribagorça. La part exclosa és la septentrional, l'antic terme de Sant Esteve del Mall.

77 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Queixigar, riu de  (Ribagorça Afluent esquerrà del riu Guart, que neix sota el poble de Queixigar i després de travessar en direcció nord-sud per Castigaleu, Lluçars, Tolba i Calladrons, desemboca al seu col·lector dins l'antic terme de Casserres del Castell.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Quemades, Salvador  (Barcelona, s XIX - s XX)  Anarcosindicalista. Secretari del Sindicat d'Arts Gràfiques de Barcelona, fou un dels organitzadors del Congrés de Sants del 1918. Molt relacionat amb Salvador Seguí, formà part del comitè regional de la CNT a Catalunya en 1918-21 i tingué un destacat paper en la signatura del pacte de la CNT-UGT del 1920. Fou designat aquest mateix any delegat de la CNT al segon congrés de la Tercera Internacional, juntament amb Eusebi Carbó i Àngel Pestaña, però no pogué arribar a Moscou. Intervingué en la Conferència de Saragossa del jun/1922, però posteriorment restà marginat del moviment llibertari, criticà l'apoliticisme i evolucionà cap al republicanisme d'esquerra. Malgrat això, el 1930 prologà Ideas sobre sindicalismo y anarquismo, de Joan Peiró, i el 1932 traduí les Cartas de P.J. Proudhon.

Anar a:    Qa ]    [ Quadra ]    [ Quadre ]    [ Quar ]    [ Quarte ]    [ Quatrec ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -