A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Vallh ]    [ Vall-llo ]    [ Vallmi ]    [ Vallmo ]    [ Valls ]    [ Valls, J ]

La vanitat és l'amor que la intel·ligència no ha pogut transformar en gràcia, i s'ha podrit. (Enric Vila)

1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Vallhiverna  (Alta Ribagorça Veure> Hiverna, vall.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallhonesta  (Sant Vicenç de Castellet, Bages)  Poble de cases escampades, a llevant del municipi, en una estreta vall (225 m alt) afaiçonada per la riera de Vallhonesta, afluent de l'esquerra del Llobregat. És notable l'església romànica (s. XI-XIII), dedicada a sant Pere, amb un esvelt campanar d'espadanya de dos pisos. Fins a la fi del s. XIX fou sufragània de Castellbell; ara ho és de Sant Vicenç de Castellet.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallhonesta, Joan  (Barcelona, s XX - )  Enginyer industrial. Fou catedràtic de l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. És autor d'algunes obres remarcables sobre colorants i tintoreria en general.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallhonrat i Sadurní, Joan  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1874 – Barcelona, 1937) Pintor. Format a Llotja, el curs 1896-97 hi fou condeixeble de Picasso, que féu d'ell diversos retrats. El 1898 obtingué una borsa de viatge de Llotja. Dedicat al cartellisme, fou deixeble de Jules Chéret a París. A Llotja fou després professor auxiliar. Féu una notable tasca de documentació artística en copiar fidelment diversos conjunts de pintura medieval catalana.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVallibel, mas de  (Tremp, Pallars Jussà)  Masia i antic terme, fins al 1970 del terme de Sapeira (Alta Ribagorça), al nord del poble, al límit amb el terme d'Espluga de Serra.

6 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels PortsVallibona  (Ports)  Municipi: 91,58 km2, 666 m alt, 87 hab (2014). Situat en un terreny muntanyós, a la capçalera del riu Cèrvol, que travessa el terme de ponent a llevant, voltat completament de muntanyes, com la serra del Peiró de Vallibona, comprèn l'extrem oriental de la comarca. Hi ha garriga, bosc de pins, alzines i roures. És conrea una petita part del territori, amb predomini de l'agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals, seguits de les oliveres. Ramaderia de llana i porcina. Població en descens. La vila és situada a l'esquerra del riu Cérvol, a la seva confluència amb el barranc de la Galallera; a l'església parroquial de l'Assumpció es conserven tres creus d'argent, gòtiques, una veracreu del s XVI i un reliquiari del s XVIII. El municipi comprèn també el santuari de Sant Domènec. Àrea comercial de Morella. Ajuntament - Amics de Vallibona

7 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vallicrosa  (Cameles, Rosselló)  Llogaret, al sector septentrional dels Aspres, al nord del poble, vora el torrent de Vallicrosa, afluent per l'esquerra de la riera de Castellnou.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallimés  (Balaguer, Noguera)  Partida de l'horta, a la vora dreta del Segre, al sud de la ciutat.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valliplana, serra de  (Benifallet, Baix Ebre / el Pinell de Brai, Terra Alta)  Sector de la dreta de l'Ebre, de l'alineació muntanyosa que forma el congost de Barrufemes, aigua amunt de l'aiguabarreig de la Canaleta, entre els dos termes.

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatVallirana  (Baix Llobregat)  Municipi: 23,93 km2, 177 m alt, 14.612 hab (2014). Situat al límit amb l'Alt Penedès i el Garraf i accidentat al sector del massís de Garraf de les serres d'Ordal. Comprèn tota la vall de la riera de Vallirana, afluent de capçalera de la riera de Cervelló, que neix al puig Bernat i s'uneix a l'anterior a la Llibra. Una gran part del territori, molt muntanyós, és ocupat per bosc de pi blanc. Agricultura de secà (cereals i oliveres). Avicultura. Pedreres de calcària. Indústria tèxtil, alimentària (xocolata Ollé) i de fabricació de ciment (Pòrtland), i els sectors metal·lúrgics, de la fusta, químic i de la construcció. La proximitat de la ciutat de Barcelona i el paisatge hanInici página afavorit la funció d'estiueig i convertit en un centre de segones residències. Població en ascens. El poble s'allargassa a l'esquerra de la riera de Vallirana, tot seguint la carretera de Barcelona a Tarragona pel massís de l'Ordal, gairebé unit al nucli de Cervelló pels barris de la Llibra i de les Casetes; l'església parroquial de Sant Mateu ha estat tradicionalment sufragània de la de Cervelló. Dins el terme hi ha la gran masia d'Ardenya. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vallivana  (Morella, Ports)  Santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de Morella, situat a 25 km al sud-est d’aquesta ciutat. El conjunt del santuari, compost de l’església, un hostal (gòtic) i d’altres dependències (651 m alt), és a la dreta de la rambla de Vallivana (afluent de capçalera de la rambla de Cervera, que neix al vessant meridional de la serra de Xiva i que rep els noms de barranc de la Carcellera i de Cap del Terme), vora la carretera de Vinaròs a Morella. L’església és d’una sola nau, amb creuer i quatre altars laterals, a més de l’altar major, darrere el qual hi ha el cambril. La imatge és petita, de terra cuita, probablement del s XIV. El santuari actual fou construït al començament del s XIX (inaugurat el 1838), però ja al s XIV hi havia una capella per a allotjar-hi la imatge de la Mare de Déu. L’expansió de la devoció a la Mare de Déu de Vallivana, i l’inici de les festes que li són dedicades, tenen l’origen en un vot de la ciutat de Morella amb motiu de la pesta del 1672. Cada sis anys la imatge és traslladada a peu a Morella, on se celebren les festes del Sexenni.

12 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaValljunquera  (Matarranya)  Municipi: 41,78 km2, 552 m alt, 365 hab (2014), (cast: Valjunquera). Situat al sector septentrional de la comarca, al límit amb la comarca aragonesa del Baix Aragó, a l'esquerra del Matarranya, accidentat al sud per la serra del Lliri. El territori és drenat per les valls de Massalió i Jonquera, tributàries del Matarranya. Predominen les pinedes i la garriga. El sector agrícola és la principal font d'ingressos del municipi; de secà, s'hi conreen cereals, ametllers, vinya i oliveres; al regadiu, que aprofita aigua de fonts, s'hi fan cereals i hortalisses. Ramaderia (granges d'aviram i de porcí amb alguns ramats de bestiar de llana). Hi ha una fàbrica de pinsos. Població en descens. El poble és situat a l'esquerra del torrent de la vall Junquera; església parroquial de Sant Miquel, delInici página s XVIII; a la banda oposada del torrent hi ha l'ermita de Santa Bàrbara. El terme comprèn també el poble del Mas del Llaurador. Àrea comercial d'Alcanyís. Informació (en castellà)

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall-llebrera  (Artesa de Segre, Noguera)  Poble, fins al 1966 del terme d'Anya, situat a la dreta de la riera de Vall-llebrera o de Seguers (afluent, per la dreta, del Segre), al peu de la muntanya de Sant Ermengol. De la seva església parroquial (Sant Ponç) depèn Vall-llebrerola. El lloc fou donat el 1054 per Arnau Mir a la veïna canònica de Montmagastre.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vall-llebrera, Pere de  (Catalunya, s XV)  Mestre d'obres. Construí el 1425 el campanar de l'església de Santa Maria de Cervera.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vall-llebrera, Ramon de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Participà a la presa de Lleida, el 1149, amb les forces d'Ermengol VI d'Urgell que col·laboraren amb les de Ramon Berenguer IV de Barcelona. Rebé en compensació algunes cases a la ciutat.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall-llebrerola  (Artesa de Segre, Noguera)  Llogaret, fins al 1966 del terme d'Anya, situat a l'esquerra de la riera de Vall-llebrera, aigua amunt de Vall-llebrera, de la parròquia del qual depèn.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall-llobre, torrent de  (Ripollès)  Afluent esquerrà del Ter. Neix als vessants meridionals del puig de Costabona i s'uneix al seu col·lector a Setcases.

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàVall-llobrega  (Baix Empordà Municipi: 5,36 km2, 49 m alt, 901 hab (2014). Situat a la vall de la riera de Vall-llobrega, afluent de la d'Aubi, als contraforts més orientals del massís de les Gavarres. El sector nord-occidental és muntanyós i cobert en bona part de boscs de pins i alzines sureres. Agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres). Ramaderia bovina i porcina, i avicultura. Hi ha una certa activitat turística gràcies a la proximitat de la Costa Brava, i especialment de la vila de Palamós. El poble, dit el barri de l'Església, és a la dreta de la riera de Vall-llobrega; església parroquial deInici página Sant Mateu. El municipi comprèn, a més, els veïnats de Robau, la Roca de Gria i el raval del Dalt. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Informació - Escola

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vall-llonga  (Navès, Solsonès)  Masia, al límit amb el terme de Guixers, situada a la dreta del Cardener, al peu del tossal de Vall-llonga i de la mola de Lord, a la sortida de l'alta vall de Lord; el riu, en obrir-se pas entre l'esmentada mola i els contraforts occidentals de la serra de Busa, ha obert l'estret de Vall-llonga.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vall-llonga, la  (Alacant, Alacantí)  Caseria, a l'oest del terme, al límit amb el d'Elx (Baix Vinalopó).

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vall-llonga, la  (Plana Baixa Veure> Vall d'Uixó, la.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vall-llongues, les  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, al nord de la ciutat, al sector muntanyós del terme.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmajó i Perpiñà, Pere  (Girona, 1866 – 1951)  Repussador. Després de passar alguns anys de la seva joventut a França, on retornà el 1939, establí a Girona una foneria, la principal font d'inspiració de la qual foren, en un principi, els més antics gravadors xilogràfics. Són remarcables una sèrie de quadres referents a la vida i a les faules d'Isop, diversos treballs d'art litúrgic i quadres amb temes profans. Exposà a les Galeries Laietanes (1918) i a la segona exposició d'art litúrgic de Barcelona. A la casa de la ciutat de Girona es guarda, al Lloc de Greus Records, una vista de la ciutat.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmajó i Sala, Joaquim  (Navata, Alt Empordà, 1941 – Rwanda, 1994)  Missioner. Després d'haver estudiat filosofia i teologia al seminari de Girona (1957-61), el 1961 entrà al noviciat dels Missioners d'Àfrica (Pares Blancs) a Gap (Alps francesos). Del 1962 al 1965 continuà els seus estudis de teologia al seminari que la congregació té a Haverlée (Bèlgica), on el 1964 pronuncià el jurament perpetu com a membre delsInici página Missioners d'Àfrica. El 1965 fou ordenat de prevere a Girona i enviat com a missioner a Rwanda, on romangué fins al 1969. Entre el 1969 i el 1972 cooperà en tasques d'animació missionera a Catalunya. El 1972 tornà a Rwanda, i hi restà fins a la seva mort. Destacà pel seu treball a favor dels refugiats i desplaçats provocats pels combats entre hutus i tutsis en diferents zones del país. El 1991 li fou confiada la responsabilitat de les obres socials de la diòcesi de Byumba. El 26/abr/1994 fou arrestat per militars tutsis i assassinat al cap de poc. Sis anys després de la seva mort encara no havia estat localitzat el lloc on foren enterrades les seves despulles.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmajó i Soler, Bartomeu  (Besalú, Garrotxa, 1912 - )  Compositor de sardanes. Inicià el seu aprenentatge musical a la seva vila natal. Més tard estudià amb Joan B. Lambert. És autor de bon nombre de sardanes. Les més conegudes són, entre d'altres, les titulades Noces d'argent i Aires d'Empordà. Té bon prestigi com a especialista en el tipus de sardana anomenada "revessa".

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallmala  (Llançà, Alt Empordà Veure> Valleta, la.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallmanya  (Alcarràs, Segrià)  Llogaret i antic terme, a l'extrem occidental del terme, a ponent de la serra del Coscollar. Es tracta d'una extensa propietat (inicialment 3.500 ha) regada pel canal d'Aragó i Catalunya (canal de Vallmanya), amb desguassos vers el Cinca; els conreus són principalment cereals i arbres fruiters. Hom cria bestiar boví, oví i porcí; ha desaparegut la tradicional apicultura. Presideix el nucli l'antiga casa senyorial (edifici del s XVII, recentment restaurat); a poca distància hi ha la casa dels caçadors. En un turó immediat hom trobà ceràmica romana i, a prop, sepultures megalítiques. El s XV el terme constituïa una senyoria dels Santcliment d'Alcarràs, que en 1432-52 pugnaren a mà armada contra el capítol de Lleida. Després passà a ésser propietat del monestir de Poblet, que el vengué al començament del s XIX a la família de naviliers asturians Mier-Chaves; l'adquirí el s XIX el polític i arquitecte lleidatà Agapit Lamarca, sogre de Francesc Macià. La major part de la propietat (que no enclou les cases) ha estat expropiada el 1968 pelInici página Instituto Nacional de Colonización.

28 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentVallmanya  (Conflent)  Municipi: 27,63 km2, 901 m alt, 44 hab (2012). Situat al límit amb el Vallespir, accidentat pel vessant oriental del massís del Canigó (on hi ha la portella de Vallmanya) i la serra del Rocnegre, a la capçalera de la vall de Lentillà (anomenat en aquest sector riera de Vallmanya). L'economia és la d'alta muntanya, principalment forestal, amb conreus escassos i la ramaderia, abans considerable, actualment es troba en decadència. Una bona part del terme, és ocupada per l'important bosc de Vallmanya, on hi ha antigues mines de ferro, avui dia sense explotar. En procès de despoblament. El poble és troba a l'esquerra del riu de Lentillà, prop de la seva confluència amb la riera del Castell, on s'alçen les ruïnes de l'antic castell de Vallmanya. Al poble hi havia hagut una important farga. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallmanya  (Tordera, Maresme)  Poble, al sector oriental del massís del Montnegre, a la capçalera de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la Tordera, aigua avall de la vila. La seva església parroquial (Sant Miquel) depèn de la d'Hortsavinyà, municipi del qual depengué fins al primer quart del s XX.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallmanya  (Pinós, Solsonès)  Poble (573 m alt), a l'est del terme, a l'esquerra de la riera de Vallmanya, afluent, per la dreta, de la riera de Salo. El nucli urbà, el més gran del municipi, és centrat per l'església parroquial (Sant Pere), de la qual depèn la de Salo. El lloc és esmentat el 1021; el castell de Vallmanya ho és el 1277 com a possessió dels Pinós.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmanya, Antoni de  (Barcelona, s XV)  Poeta. Va prendre part en diversos certàmens poètics celebrats a Barcelona i a València. A diferència de la poesia dels seus contemporanis, que era destinada a ésser recitada a les dones, la seva era d'un tipus amorós dedicat a les monges. Dintre del tipus de poesia medieval, mostraInici página una gran influència de l'humanisme i dels autors clàssics en poemes com La Sort i la cançó titulada Contra fortuna adversa.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vallmanya, Bernadí  (País Valencià, s XV)  Traductor i poeta. Fou secretari de Serafí de Centelles-Riu-sec i Ximénez de Urrea, comte d'Oliva. Participà en el certamen poètic celebrat a València el 1474, i composicions seves foren recollides al volum de Les trobes en llaors de la Verge Maria. Traduí al català, en un estil artificiós, diverses obres: el Cordial de l'ànima (1495), que traduí a partir de la versió castellana de Gonzalo García de Santa María, Revelació de Sant Pau i la Cárcel de amor (1493) de Diego de San Pedro. Aquesta última traducció fou reimpresa de nou el 1906 i el 1907 dins el Novel·lari català, de Miquel Planas.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmanya, Josep  (Barcelona, s XIX)  Moblista. Gaudia de gran prestigi. Disposava d'un gran magatzem per a les seves vendes a Madrid.

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Vallmelós, barranc de  (la Font de la Figuera / Moixent, Costera)  Afluent esquerrà del riu Cànyoles, límit dels dos municipis.

35 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallmesquida, la  (Godall, Montsià)  Antic lloc, esmentat el 1238.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana  (Catalunya, s XIX)  Família d'artistes. Iniciada per Felip Vallmitjana.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana, Felip  (Catalunya, s XIX)  Teixidor. Patriarca de la família d'artistes. Tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVallmitjana i Abarca, Agapit  (Barcelona, 1850 – 1915)  Escultor. Era fill de Venanci Vallmitjana i Barbany. Ajudà aquest al seu taller, sobretot després de la mort del seu oncle Agapit. Com aquest, fou un animalista notable.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Abarca, August  (Barcelona, s XIX – s XX)  Enginyer químic. Germà d'Agapit i pare d'August i d'Hubert Vallmitjana i Garrido.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Alemany, Marta  (Barcelona, 1934 - )  Urbanista. Filla d’Abel Vallmitjana i Vallès. Reconeguda a Veneçuela i professora internacional a diversos països d’Amèrica i Europa.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Barbany, Agapit  (Barcelona, 1830/33 – 1905)  Escultor. Fou deixeble de Damià Campeny a l'Escola de Llotja de Barcelona. Col·laborà íntimament amb el seu germà Venanci, amb el qual féu quatre estàtues dels evangelistes i una altra de la Fe per a l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona (1854). Obres personals són: Sant Joan de Déu, un Crist ajagut, etc. Fou membre corresponent de les Acadèmies de Belles Arts de Barcelona i de San Fernando, de Madrid.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Barbany, Venanci  (Barcelona, 1826/28 – 1919)  Escultor. Germà d'Agapit i, com ell, deixeble de Damià Campeny. Col·laborà amb el seu germà en les escultures de l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona. La culminació del seu art esdevingué amb la Trinitat, d'inspiració miquelangelesca, i el Naixement de Venus (parc de la Ciutadella). Sentí un gran interès per l'escultura vitrificada. Fou professor i membre corresponent de l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona. La seva producció fou molt extensa, i la seva influència, molt important. Deixebles seus foren Alentorn, Atché, Suñol, Llimona, etc. Fill seu fou també l'escultor Venanci Vallmitjana i Abarca.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVallmitjana i Bàrcia, Humbert  (Barcelona, 1922 - )  Pintor. Fill d'Hubert Vallmitjana i Garrido. Format a Llotja, retratista i paisatgista que, entre altres premis, té la medalla Masriera de plata (1945).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Colomines, Juli  (Barcelona, 1873 – 1937)  Escriptor, pintor i argenter. Influït pel modernisme, donà al teatre obres de temàtica costumista i es valgué de la cultura gitana. El corb (1911), Els zincalós (1911), La gitana verge (1912), La mala vida (1918), Rují (Rosa) (1917), etc, són obres dramàtiques de tipus impressionista. La seva narrativa és d'una prosa àgil i viva, de la qual són exemples Sota Montjuïc (1908) i La xava (1910). Cal remarcar l'assaig Criminalitat típica local (1910), amb el vocabulari dels malfactors.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Faja, August  (Barcelona, 1914 - )  Fotògraf. Fill d'August Vallmitjana i Garrida. Anà a residir a l'Argentina -com el seu pare-. Ha exposat a Holanda, França, Anglaterra, Japó, Itàlia, etc. A Barcelona ha exposat amb èxit a la Sala Aixelà.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Garrida, August  (Barcelona, 1894 - s XX)  Pintor paisatgista i, des del 1940, retratista. Fill d'August Vallmitjana i Abarca, i germà d'Hubert. S'establí a Madrid el 1943 i ha obtingut importants premis a Viena, Brussel·les, Leicester, Buenos Aires, etc, com a fotògraf. Junt amb el seu germà realitzà un film a la postguerra. Fou el pare d'August Vallmitjana i Faja.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Garrida, Hubert  (Barcelona, 1898 - s XX)  Pintor i decorador. Fill d'August Vallmitjana i Abarca, i germà d'August. Fou vice-president de l'Associació de Cartellistes de Catalunya (1936). Amb el seu germà realitzà un film a la postguerra. Fou pare d'Hubert Vallmitjana i Bàrcia.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVallmitjana i Vallès, Abel  (Barcelona, 1909 - Arezzo, Itàlia, 1974)  Pintor, gravador i escultor. Fill de Juli Vallmitjana. Format a Bells Oficis i a l'École des Arts Décoratifs de París. Fou membre de l'ADLAN. Se n'anà del país el 1938 a París i a Veneçuela, on s'interessà per la música popular i el folklore, tingué diversos càrrecs pedagògics i exercí una notable tasca de conferenciant. Té escultures, pintures murals i mosaics d'importància a Caracas i a Maracaibo. Exposà individualment a París (1949), Los Angeles (1957), Londres (1965), Barcelona (Sala Adrià, 1971), etc. Establert a Arezzo el 1957, hi crea el Museo Didattico d'Arte Contemporanea. Fou el promotor del grup artístic italo-català Intrarealisme (1967). Col·laborà en edicions de bibliòfil amb el seu amic Rafael Alberti. Conreà un art eclèctic d'un figurativisme estilitzat, amb elements informalistes, i molt sovint de contingut simbòlic o testimonial. El Circulo Artistico d'Arezzo li dedicà una exposició-homenatge pòstuma el 1974. Té obra a museus d'Anglaterra, França, Israel, els EUA, Veneçuela, l'Argentina, Itàlia i Barcelona (Museu d'Art Modern). Fou el pare de Marta Vallmitjana i Alemany.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallmitjana i Vallès, David  (Barcelona, 1903 - Buenos Aires, Argentina, 1985)  Metal·lista. Fill de Juli Vallmitjana i Colomines, i germà d'Abel. Especialitzat en obres artístiques foses de bronze; expositor a l’Exposició Internacional de Barcelona, antic professor de la Universitat Industrial de Barcelona, s’establí posteriorment a Caracas (Veneçuela), país que, representà, el 1955, a l’exposició internacional de medalles celebrada a Estocolm.

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallmoll  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès)  Antic lloc.

50 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampVallmoll  (Alt Camp)  Municipi: 16,72 km2, 161 m alt, 1.670 hab (2014). Al sud de la comarca, al límit amb el Tarragonès, a l'esquerra del Francolí. Agricultura de secà (garrofers, avellaners, vinya i ametllers), avicultura i ramaderia porcina. Indústria de la fusta, de la construcció i tèxtil. Segones residències. Ruïnes de l'antic castell de Vallmoll, portal medieval de la Creu, poblat ibèric dels Garràfols (s. IV i II aC). Església de Santa Maria (entre barroc i neoclàssic, construït entre els anys 1772 i 1776), amb un important retaule de Jaume Huguet (1447-50). Ermita de la Mare de Déu del Roser, del segle XVI. Esmentat a la carta de població d'Espinavessa del 1155. Àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques  - Consulta de dades

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVallmoll, baronia de  (Vallmoll, Alt Camp)  Jurisdicció senyorial comprada el s XV per Gregori de Burguès i Safortesa. Centrada al castell de Vallmoll i que comprenia també Bràfim i Nulles. Pertangué als Burgués, i passà per enllaç (1441) als Mataplana, però retornà al Burgués (vers el 1502), dels quals passà per matrimoni (1556) als Pacs, barons de Bunyolí, als Boixadors (1576), comtes de Savallà, i als Dameto (1801), marquesos de Bellpuig.

52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Valloles  (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda Veure> Sant Pau de Fenollet, monestir de.

94 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vallòria  (Banyuls de la Marenda, Rosselló)  Masia i antic lloc (o Vallàuria), a ponent de la vila, al fons de la vall de capçalera de la riera de Vallòria, que s'uneix a la Vila d'Amunt a la riera de les Abelles per formar la riera de Banyuls (dita també, fins a la mar, riera de Vallòria).

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valloriola  (Sagàs, Berguedà)  Caseria i antiga quadra i parròquia, al sud del terme, al cim d'un serrat que domina, per l'esquerra, el Llobregat, prop de Puig-reig. L'antiga església parroquial (Sant Esteve) és sufragània de Santa Maria de la Guàrdia.

54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Valloriola, la  (Ópol i Perellós, Rosselló)  Església, a l'oest del poble, en una vall de les Corberes limitada pels planells de la Llaquera i de la Galera.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallors, riera de  (Sant Hilari Sacalm, Selva)  Curs d'aigua, afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma, que neix a les Guilleries, prop del poble de Santa Margarida de Vallors.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVallosera, Joaquim  (Barcelona, s XVIII)  Eclesiàstic. És autor de la memoria Suputació de les monedes romanes reduïdes a la catalana, segons que una o altra correpon a la tornesa. Fou llegida a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Sembla que l'autor redactà aquest treball a la presó, sense llibres de consulta ni mitjans normals per a escriure.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vallosera, Ramon  (Catalunya, s XIX)  Farmacèutic. És autor d'una Història natural dels medicaments, o sia lliçons de matèria farmacèutica.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallparadís  (Terrassa, Vallès Occidental)  Antic castell de la ciutat, situat prop de l'església de Sant Pere de Terrassa, al costat del torrent de Vallparadís. Fou bastit el 1110 per Berenguer Sal·la, i els seus successors es cognomenaren Terrassa; estenia el seu domini sobre la quadra de Vallparadís, que s’estenia a llevant del torrent, i comprenia al s XIV diversos masos. Prop del castell hi havia l’església de Sant Jaume de Vallparadís. El 1344 Blanca de Centelles hi fundà la cartoixa de Vallparadís amb monjos procedents d’Escaladei i de Sant Pol de Mar. El primer prior fou Berenguer de Plana. Hom construí un claustre al pati del castell i una església (iniciada el 1345) entre la torre central i el mur de les parts del nord i de l’est, a més d’una sala capitular a l’est del claustre. La nova comunitat fou dotada amb rendes i jurisdiccions a Terrassa, i aviat adquirí el castell de Pera, a Sant Llorenç Savall, i altres béns. En 1373-74 fou fortificada. El 1413 el prior Domènec Bonafè, en recerca d’una major tranquil·litat, inicià la construcció de la cartoixa de Montalegre (la comunitat es traslladà interinament a l’antic priorat de canongesses, l’actual Conreria). L’edifici ha estat restaurat modernament (1947) i convertit en museu municipal d’art.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallpineda  (Molins de Rei, Baix Llobregat)  Urbanització, al nord-est del terme, a la vall de la riera de Vallvidrera, prop del límit amb el terme de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVallribera i Moliné, Pere  (Sallent de Llobregat, Bages, 1903 – Barcelona, 1990)  Pianista. Des del 1940 fou director i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Ha actuat com a solista i com a col·laborador de grans intèrprets, especialment en el camp vocal. És autor d'obres corals, cançons, goigs i sardanes.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vallroja, baronia de la  (Catalunya)  Títol concedit el 1780 a Joan Pau Canals i Martí. Es troba vacant (la Vallroja).

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vallroja, la  (Bigues i Riells, Vallès Oriental)  Veïnat, dins la parròquia de Riells de Fai, sota l'església de Sant Bartomeu de Mont-ras. Entre les cases es destaca can Canals, casa pairal de Joan Pau Canals i Martí, baró de la Vallroja.

63 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalVallromanes  (Vallès Oriental)  Municipi: 10,53 km2, 153 m alt, 2.519 hab (2014). Situat als vessants nord-occidentals de la serra de Sant Mateu, drenat per la capçalera de la riera de Vallromanes (afluent, per l'esquerra, de la riera de Mogent), i és drenat també per la riera d'Ardenyà, al sud de la comarca, al límit amb el Maresme. El territori és muntanyós, ocupat en una bona part per matollar i bosc de pins i alzines. Agricultura de secà (cereals, fruiters, farratges, llegums i vinya). Ramaderia bovina i ovina. És important la funció de zona de segones residències i estiueig. El poble és a la vora de la riera de Vallromanes; església parroquial de Sant Vicenç. torre Tavernera, notable masia fortificada. El lloc pertangué al castell de Sant Miquel de Montornès, les ruïnes del qual s'enlairen alInici página límit amb el terme de Montornès del Vallès, municipi del qual formà part fins al 1940. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

64 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampValls  (Alt Camp)  Municipi i capital de la comarca: 55,90 km2, 215 m alt, 24.570 hab (2014). Al límit amb la Conca de Barberà, drenat pel Francolí i el seu afluent, la riera de Fontscaldes, accidentat al nord-oest per la serra de Miramar. Predomina l'agricultura de secà sobre la de regadiu; els conreus més estesos són els de la vinya, cereals, ametllers i avellaners (secà), i els de cereals, avellaners i hortalisses (regadiu). La propietat de la terra és repartida i hi predominen les explotacions agràries petites. Tradició industrial: ja al s XIII era un centre de fabricació de teixits de llana; actualment hi ha indústria tèxtil (llana, cotó i gèneres de punt), siderometal·lúrgica, mecànica, blanqueries, fàbriques de cartro i de calçats, i indústria derivada de l'agricultura (vi, cereals, pinsos). Cria de bestiar. Notable ascens demogràfic en el període 1960-80. És centre d'àrea comercial. La ciutat conserva en la part antiga, de carrers estrets i torts, els trets medievals. El nucli urbà començà a desenvolupar-se...  Segueix... 

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valls  (Guixers, Solsonès)  Poble, situat a la vall de l'aigua de Valls, després de passar l'estret de Vallpregona. Vora l'antiga església parroquial (Santa Maria), a la dreta de l'aigua de Valls, a la Casanova de Valls, hi ha la casa del comú de Guixers.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Agustí  (Tortosa, Baix Ebre, s XVII - Benifassà, Baix Maestrat, 1652)  Eclesiàstic. Es féu monjo cistercenc de Benifassà i féu tres cursos de teologia a València. Fou elegit abat de Benifassà el quadrienni de 1624-28 i el de 1640-44. Fou amic i partidari del rei Felip III i participà en la cort de Montsó del 1626. El 1640, amb motiu de la rebel·lió de Catalunya contra el rei, prengué part en el capítol general del Cister d'Ulldecona, que s'havia de celebrar a Poblet, i a continuació acollí a Benifassà els germans Miravall, expulsats de Tortosa. Durant la guerra contra Felip III el seu monestir fou atacat i robat diverses vegades pels soldats i per partides de bandolers.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaValls, aigua de  (Berguedà / Solsonès)  Curs d'aigua del Pre-pirineu, afluent, per l'esquerra, del Cardener, que es forma prop de Gósol per la unió de diversos torrents que davallen del Pedraforca, del coll de Josa, dels cingles de les Costasses i de la serra del Verd. Després de passar prop de Sorribes, l'Espà i Ferrers, s'endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d'Ensija (als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner) i penetra en la vall de Lord (Solsonès) al terme de la Corriu (estret de Vallpregona). Després de Valls, canvia de direcció de nord-sud a est-oest, passa per Castelltort i s'uneix al seu col·lector a Aigüesjuntes (on ha estat projectat un pantà), poc abans que el Cardener penetri a l'estret de Vall-llonga.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Antoni  (Catalunya, s XIV – s XV)  Mestre d'obres. Entre els anys 1388 i 1400 fou un dels constructors del claustre gòtic de la catedral de Vic, i entre el 1401 i el 1402 treballà en l'ampliació i modificació del transepte de la mateixa catedral.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Benet  (Sabadell, Vallès Occidental, 1714 - Montserrat, Bages, 1782)  Organista. Format a l'Escolania de Montserrat, exercí durant la seva vida com a organista del monestir. Segurament fou el mestre d'orgue de Narcís Casanoves.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Bernadí  Veure> Bernadí de Manlleu.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valls, colònia  (Navàs / Sant Mateu de Bages, Bages)  Colònia industrial, vora el Cardener. Les instal·lacions fabrils són a la banda dreta del riu i pertanyen al primer; la majoria dels habitatges són a l'esquerra del Cardener i pertanyen a l'altre terme. Fundada el 1901 per Isidre Valls i Pallarola, és coneguda també per Palà Nou i can Valls de Torroella.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValls, Domènec  (Tortosa, Baix Ebre, s XIV)  Pintor gòtic. El 1366 pintà un retaule per a la confraria de pagesos de Tortosa. El 1373 era pintor del Consell d'aquesta vila i de la Casa Reial. Aquell mateix any realitzà un retaule per a la parròquia d'Albocàsser. El 1387 restaurà i pintà la imatge de Santa Maria del Portal de l'Olivar. Se li atribueix un retaule dedicat a Sant Pere Màrtir per al convent de Predicadors de Tortosa i un altre per al de Trinitaris.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Ignasi  (Barcelona ?, s XVIII)  Gravador i argenter. Gravador de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou un dels més actius de la ciutat i un dels pocs a treballar també la fusta. Col·laborà en la il·lustració de la quasi totalitat d'obres d'ensenyament editades per ordes religiosos barcelonins. Entre les moltes làmines que gravà hi ha la de la Proclamació de Ferran VI (1746), amb dibuix de Manuel Vinyals, altres sobre dibuixos de Joan Pau Canals i Martí (1759), i diverses per als germans Francesc (El príncep de Viana, 1756; túmul de les exèquies de la reina Amàlia, 1761, etc) i Manuel Tremulles (entre les quals l'acció de la Junta de Comerç). Com a argenter féu una custòdia (1761) per a la confraria de Sant Nicolau de Bari, del convent barceloní de Sant Francesc d'Assís.

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Valls, Ignasi  (Illes Balears, s XVII)  Gramàtic. Li és atribuïda una ben antiga gramàtica catalana, estampada a Mallorca el 1677.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Jaume  (Catalunya, s XVI - Santes Creus, Alt Camp, 1560)  Eclesiàstic i polític. Abat de Santes Creus (1535-60). Fou dues vegades diputat eclesiàstic de la Generalitat (1535-40 i 1543-54). en virtut del seu càrrec presidí les corts catalanes de Montsó diverses vegades. Gaudí de l'amistat del rei Carles I, que l'autoritzà a obtenir cabals de la generalitat per a fer diverses obres a Santes Creus, com la galeria superior del palau reial i la decoració policromada del palau, la conclusió del claustre major del monestir i la construcció del pont de pedra sobre el Gaià. El 1554 es retirà de la política.

76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaValls, Joan  (Illes Balears, s XIX – s XX)  Actor. Contribuí poderosament al succés del teatre popular mallorquí. En fou, durant anys, la figura principal. Els seus majors èxits foren possiblement els obtinguts amb obres de Pere Capellà.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Josep  (Catalunya, s XVII – Tarragona, 1706)  Eclesiàstic. Traduí al castellà l'arxiepiscopologi tarragoní de Blanch.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Josep  (Barcelona ?, s XVIII)  Mestre vidrier. Agremiat i instal·lat a Barcelona el 1741. Esdevingué acadèmic de Ciències i Arts de Barcelona el 1789. Sota la direcció de Salvà i Campillo, féu els primers termòmetres Fahrenheit i Réaumur que es construiren a Barcelona (1789), així com un termòmetre (1789) i un baròmetre (1792) portàtils.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Valls, Josep  (Cocentaina, Comtat, 1850 - València, s XIX)  Músic. Actuà com a director d'orquestra a Madrid, i a partir del 1880, de tornada a València, ingressà com a professor del conservatori i fou un dels promotors de la societat de concerts Artístico Musical. És autor d'obres per a piano i de les sarsueles El favorito i Entre bobos anda el juego, i de l'obra escènica El pacto con Satanás.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Josep  (Barcelona, 1904 - )  Compositor. L'any 1931 guanyà, amb el seu quartet de corda i orquestra, el premi E. Garret, concedit per la Musical Found Society de Filadèlfia. És autor, entre altres obres, d'una Simfonia (1935), de l'oratori El càntic de Dèbora, del ballet El fotògraf, d'un Concerto per a piano i orquestra (1965) i d'un Concerto per a violoncel i orquestra, premi de la Fundació Güell de l'any 1974. Ha escrit el cicle de cançons La inútil ofrena, de Josep Carner; Estances, per a baríton i orquestra, de Carles Riba, i La Flauta de Jade I i II, sobre textos de Carner i de Marià Manent.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaValls, les  (Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)  Masia i veïnat, al límit amb el terme de Víllec i Estana, al vessant septentrional del Cadí, a la vall de Bastanist.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Lina  (Barcelona, s XX)  Cantatriu. Durant els anys 1949-53 interpretà a París La violetera, gairebé sense interrupcions. Després es dedicà a la música clàssica. Fou excel·lent intèrpret de Mozart.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Pere  (Catalunya, s XVIII)  Mestre argenter. El 1768 féu l'urna de les relíquies de sant Medir per al monestir de Sant Cugat del Vallès. L'obra sembla haver estat remarcable, però es perdé el s XIX.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Pere  (Sabadell, Vallès Occidental, 1869 – Barcelona, 1935)  Músic. Es formà musicalment a Barcelona, on estudià el contrabaix amb Casimir Viñas. Després d'una estada a Buenos Aires, durant la qual fou deixeble de Jaume Xarau, s'instal·là a Barcelona, on començà la seva carrera com a solista i a partir del 1892 es dedicà a l'ensenyament. És autor d'obres instrumentals, de dues sardanes i d'un mètode per a contrabaix.

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Valls, punta d'en  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Cap de la costa oriental, davant l'illa de Tagomago.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Valls, Ramon  (Catalunya, s XIX)  Actor. Destacà en papers de caràcter als primers temps del teatre català, especialment amb obres de Frederic Soler Pitarra.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaValls, Tomàs  (Catalunya, s XIX)  Dirigent obrer. Signant, com a delegat d'uns dels sindicats de Barcelona, de la crida als obrers de Catalunya del des/1868, participà en el congrés d'aquell any. D'ideari inicialment federalista, evolucionà cap a posicions sindicalistes; fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, delegat al congrés de Saragossa (1872) i directiu de Les Tres Classes de Vapor i, més tard, de la Unió Manufacturera.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valls d'Aguilar, les  (Noves de SegreAlt Urgell Nom adoptat per al municipi després de l'agregació, l'any 1972, dels de Taús, la Guàrdia d'Ares i Castellàs (aquest, del Pallars Sobirà).

89 ANDORRA - GEOGRAFIA

Valls d'Andorra, les  Veure> Andorra.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Valls de Morvedre, les  (Sagunt, Camp de Morvedre)  Caseria (o les Valletes de Morvedre), al nord del terme, al voltant de l'estació de les Valls, comuna als pobles i viles de les valls de Morvedre o vall de Segó.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Valls de Torroella, can  (Navars / Sant Mateu de Bages, Bages Veure> Valls, colònia.

90 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt UrgellValls de Valira, les  (Alt Urgell)  Municipi: 170,93 km2, 740 m alt, 849 hab (2014). S'estén a la vall de la Valira. La part més oriental del terme és regada per barrancs afluents directes del Segre. A excepció dels reduïts espais immediats al curs de la Valira, el terme és molt muntanyós. La zona alta de ponent té boscs de pins i en la resta del terme hom troba roures i alzines. Prop dels cursos fluvials i dels caserius hi ha prats i pastures que faciliten l'explotació del bestiar boví, què és l'activitat econòmica més important. En terres de regadiu hom conrea blat, patates, hortalisses i arbresInici página fruiters. Al secà, les patates i els cereals remunten els vessants de les muntanyes. A uns 300 m al nord d'Anserall hi ha l'església romànica de l'antic monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, que serveix d'església parroquial del poble. Dins el terme municipal hi ha, a més, el poble de Calbinyà, els llogarets de Morters, Llirt, Estelareny i Sant Andreu de Calbinyà, i les masies i antics termes de Feners i Cortingles. L'any 1970 foren

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Valls del Vinalopó, les  (Vinalopó Mitjà Antiga comarca, a la regió d'Alacant, que des de principis del decenni del 1990 s'inclou a la comarca actual.

Anar a:    Vallh ]    [ Vall-llo ]    [ Vallmi ]    [ Vallmo ]    [ Valls ]    [ Valls, J ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -