|
|
|
Anar a: [ Na ] [ Nadal, M ] [ Nadal i G ] [ Nag ] [ Naq ] [ Nati ] Les cultures minoritzades no només no tenen estat, sinó que tenen un estat en contra. (Víctor Alexandre) 1 MÓN - LITERATURA Nabí (Buenos Aires, Argentina, 1941) Poema lírico-narratiu de Josep Carner. Publicat en català a Buenos Aires, clandestinament a Barcelona (1947, amb data de 1938), en castellà (Mèxic 1940) i en francès (París 1959). Emparant-se en l'esquema de l'episodi bíblic del profeta Jonàs, revela indirectament la seva aventura religiosa, roent en acabar el poema durant la guerra civil. Hi descobreix el Déu personal, exigent, però humà, que tria els seus torsimanys -paraula que tradueix Nabí- i del qual hom no pot fer-se escàpol. A part les descripcions de Nínive i el costumisme acolorit, el poema, d'uns mil tres-cents versos polimètrics i d'una noble expressivitat, constitueix un monument del català modern per la riquesa de lèxic, de rimes, de metàfores i d'imatges. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nabiners (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Poble (1.125 m alt), fins al 1968 pertanyia al terme d'Arfa, situat a la dreta del torrent de la Coma. De l'església parroquial (Sant Sadurní), esmentada ja el 839, depenia la de la Coma de Nabiners. Fou del capítol d'Urgell. Formava municipi independent a mitjan s. XIX. 3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Nacher, Miquel (València, s XIX - v 1890) Dirigent obrer internacionalista. Capeller, després d'ésser un dels organitzadors de la federació local de societats obreres valencianes en 1870-72, passà a Barcelona, on formà part del consell de la federació barcelonina de l'AIT. Secretari general de la federació d'ofici de tot Espanya. Bakuninista i de l'Aliança de la Democràcia Socialista, fou molt amic de García Viñas i participà en les comissions federals clandestines de la FRE, de l'AIT el 1874, en 1876-78 i el 1880. Morí a la presó. 5 CATALUNYA - POLÍTICA Nacionalistes d'Esquerra (NE) (Catalunya, des/1979 - 1985) Moviment polític que englobà grups d'esquerra nacionalista del Principat. Liderat per Jordi Carbonell, J.M. Espinàs, Magda Oranich, A. Artís i Gener i Armand de Fluvià, entre d'altres, defensà l'autodeterminació de Catalunya. El 1985 es convertí en Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE), però una part, disconforme, fundà el Moviment d'Esquerra Nacionalista. 6 CATALUNYA - LITERATURA nacionalitat catalana, La (Barcelona, mai/1906) Obra cabdal d'Enric Prat de la Riba. És el seu llibre polític més important; l'autor hi refongué treballs anteriors i laguns dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en artícles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista. Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència de publicar un text polític en el moment culminant de la Solidaritat Catalana el decidiren a cloure el treball. Aquest fou molt difós als Països Catalans: fou publicat en català a Santiago de Xile (1921) i a Mèxic (1947); fou traduït al castellà i a l'italià; a Barcelona hom en féu cinc edicions. L'obra fa una descripció de la prostració i del redreçament de Catalunya, explica el sentit del nacionalime català i el seu parer en l'estructuració d'una forma federativa per a l'estat espanyol. 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Nacla (Riola, Ribera Baixa) Despoblat i partida, al sud del terme. 8 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Nadal, Bartomeu (País Valencià, s XV – s XVI) Pintor. Apareix documentat a València a principis del s. XVI. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal, Francesc (Catalunya, s XVIII – s XIX) Felipó. És autor d'un Compendi de doctrina cristiana (1793), del qual foren fetes almenys dues edicions més, i d'una Vida del Beato Josep Oriol (1815). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal, Jaume (Lleida, s XVIII – s XIX) Compositor. Del 1802 al 1807 estudià a l'Escolania de Montserrat. Fou mestre de capella a les catedrals de Palència i d'Astorga. És autor de diverses obres de música sacra. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal, Jaume (Lleida, 1804 – 1872) Metge. Fou alcalde de Lleida, així com diputat provincial. Ensenyà història natural a l'Institut de segon ensenyament de Lleida, del qual era co-fundador. 13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Nadal, Jeroni (Palma de Mallorca, 1507 - Roma, Itàlia, 1580) Jesuïta (1545) i escriptor. Fou la mà dreta de sant Ignasi de Loiola, a qui ajudà sobretot en la redacció de les Constitucions de l'orde. Teòleg pontifici a la Dieta d'Augsburg (1555), rector del Col·legi Romà (1564), teòleg del concili de Trento (1566) i vicari general dels jesuïtes (1571-72), escriví Evangelicae Historiae imagines (1576), Adnotationes ed meditationes in Evangelia (1593), molt editades i traduïdes. És autor també d'altres escrits llatins de caràcter menor: unes efemèrides de l'any 1546, una relació de la seva conversió i l'Apologia ad doctores parisienses. Cal remarcar, 14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Nadal, Joan (Palma de Mallorca, 1881 - Illes Balears ?, s XX) Tenor. Estudià a Milà, i debutà de Cremona. Es presentà al Liceu de Barcelona el 1914, i hi estrenà Marianela, de Pahissa (1923), Goyescas, de Granados (1939), i Chopin, de G. Orefice (1939). 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Nadal, Miquel (País Valencià, s XV – Barcelona, 1457) Pintor. Deixeble de Bernat Martorell i continuador del seu obrador a la mort del mestre, segons un pacte establert el 1452 amb la vídua de Martorell. Es seu estil és una transició entre l'art de Martorell i el de Jaume Huguet. En la concepció de les formes depèn molt de l'estil internacional. Cal esmentar-ne els retaules de Sant Cosme i Sant Damià (1453-54) i de Santa Clara i Santa Caterina, tots dos a la catedral de Barcelona. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal, Pere (Catalunya, s XIV) Marí. Era un dels capitans de galera de l'estol de Ponç de Santapau que el 1352 lliurà, contra els genovesos, la dura batalla del Bòsfor, després de la qual, el vice-almirall Bonanat Descoll l'envià amb la seva nau a Catalunya, per exposar la situació a Pere III. El monarca el féu recompensar pels serveis prestats. 17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Nadal, Pere (Illes Balears, s XVII) Eclesiàstic. Es llicencià en dret abans d'ordenar-se prevere. Fou canonge de Mallorca i més tard vicari general del bisbat (1672). És autor d'escrits de caràcter jurídic. 91 CATALUNYA - CULTURA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal i Abella, Manuel (Barcelona, 1928 – 1997) Poeta. És llicenciat en dret. Ha publicat els notables reculls poètics La immòbil sorpresa (1955) i La reunió dels dijous (1966). 19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Nadal i Balle, Rafael (Santa Maria del Camí, Mallorca, s XVI) Escultor. Treballà per a l'església parroquial i per a la capella del beat Gaspar Bono del temple del convent dels mínims de Mallorca (1579). 20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Nadal i Blanes, Guillem (Palma de Mallorca, 1911 - Zuric, Suïssa, 1976) Diplomàtic i escriptor. Estudià dret i filosofia i lletres. El 1933 ingressà a la carrera diplomàtica. Ocupà diversos càrrecs a Madrid, Berna, Londres, Bonn, Puerto Rico i Nova Delhi. El 1976 era ambaixador de l'estat espanyol a Turquia. Fou soci fundador de l'Obra Cultural Balear, membre de l'Schola Lullistica Majoricensis. Col·laborà a "La Nostra Terra" i a "Almanac de les Lletres". Ha publicat diverses obres poètiques, entre d'altres 14 Sonets i una cançó, així com traduccions remarcables, com la de les obres de Rilke La cançó de l'amor i de la mort del corneta Cristòfol Rilke (1953) i Les coses en els "Sonets o Orfeu" (1957), i la de la novel·la de Thomas Mann Tónio Kröger (1956). Elaborà també una antologia sobre poetes russos. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal i Canudas, Lluís Bertran (Vic, Osona, 1857 – Barcelona, 1913) Escriptor. Fou un dels propulsors vigatans de la Renaixença. Fou fundador i primer president de la societat Catalunya Vella, secretari de l'Orfeó Català i del consell directiu dels jocs florals, dels quals fou mantenidor el 1906. Col·laborà a "La Veu de Montserrat", "La Gaseta Muntanyesa" i "La Ilustració Catalana". Novel·lista costumista, publicà les novel·les d'ambient rural i situades a la plana de Vic Margaridoia (1884), Benet Roura (1887), Lo beneit i la porqueirola 22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Nadal i Crespí, Bernat (Sòller, Mallorca, 1745 - Palma de Mallorca, 1818) Prelat i filòleg. Catedràtic lul·lista a Palma de Mallorca, el 1794 fou consagrat bisbe de la seu mallorquina. Fou diputat a corts per Mallorca i es distingí en les corts de 1812 amb el discurs contra els senyorius territorials. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal i Derrer, Antoni (Barcelona, s XVIII - s XIX) Fabricant d'indianes. Es casà amb Rosa Vicent i Canals, neboda de Joan Pau Canals i Martí, a la fàbrica del qual treballà. El 1783 l'arrendà i s'establí pel seu compte. Posteriorment adquirí un magatzem al carrer de Sant Pau, de Barcelona, el qual, per la seva capacitat, fou habilitat normalment, des de l'any 1790, per a celebrar-hi balls populars, aviat coneguts amb el nom de balls de patacada, pel tracte familiar que s'hi estilava. Després de la guerra del Francès, esdevingué un dels fabricants més destacats de Barcelona. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal i Farreras, Josep Maria (Girona, 1949 - ) Lingüista. Vicedirector de l'antic Col·legi Universitari de Girona i rector de la Universitat de Girona des del 1991. Membre del consell de redacció de la revista "Els Marges", ha publicat estudis de lingüística general i història de la llengua catalana: Semàntica i sintaxi (1975), La conquesta àrab i la llengua catalana (1982), L'accés del català a l'escriptura (1982), Llengua escrita i llengua nacional (1992) i, amb Modest Prats, Història de la llengua catalana (2 volums, 1982 i 1996). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal i Farreres, Carles (París, França, 1917 - Sitges, Garraf, 1998) Pintor. De família catalana i resident a Barcelona des del 1922. Es formà a la ciutat comtal, però féu llargues estades a París i a Brussel·les, on acabà establint-se. Exposà sovint a Barcelona i participà en moltes exposicions col·lectives de l'estranger. Conreà amb èxit el paisatge urbà (Hospici dels Vells). Fou distingit amb el Gran Premi de Spa (Bèlgica), i fou membre de la Royal Academy of London. 27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Nadal i Ferragut, Jaume (Palma de Mallorca, s XVIII) Pintor. Tingué taller propi. Hom coneix d'ell temes religiosos (Misteris del Rosari, a l'església de Porreres) i paisatges amb escenes costumistes de la vida del camp de l'illa al seu temps. Conreà l'oli i el fresc. Féu un tipus de pintura ingènua, però amb encant decoratiu i interès il·lustratiu. El color és més aviat pàl·lid, amb tons brillants, com és molt corrent a la pintura del s XVIII. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal i Ferrer, Joaquim Maria de (Barcelona, 1883 – 1972) Escriptor i polític. Fou redactor del "Diario de Barcelona" i fundador de la Juventud Monárquica, de la qual fou elegit president (1913). El 1918 fou un dels impulsors de la Federació Monàrquica Autonomista, molt propera a les posicions polítiques de la Lliga Regionalista, a la qual acabà adherint-se després de la mort de Maura. Regidor de Barcelona l'any 1921, fou 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal i Gaya, Eugeni (Barcelona, 1917 – 1944) Periodista i escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres (secció de llengües romàniques). Obtingué la càtedra de literatura espanyola a l'institut de Manresa. En 1940 fou nomenat redactor en cap de la revista "Destino", càrrec que ocupà fins a la seva mort. És autor del llibre Ciudades de España (1944, reeditat posteriorment). Fou instituit un premi literari per a novel·la espanyola que porta el seu nom. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal i Gaya, Santiago (Lleida, 1900 – Barcelona, 1974) Periodista i polític. Es llicencià en dret i pertanyé al grup monàrquic Penya Blanca. Evacuat per la Generalitat el 1936, passà a la zona de Burgos i dirigí "El Diario Vasco" i "Nueva Rioja". El 1939 ingressà a "La Vanguardia" i n'esdevingué un dels periodistes més liberals. Empresonat per un article sobre el feixisme, col·laborà també a "Destino" i a "ABC". Fou membre del consell privat de Joan de Borbó. Els seus comentaris polítics, ponderats i incisius, meresqueren el respecte de sectors ben diversos. Publicà Las cuatro mujeres de Felipe II (1944), Los Estados Unidos vistos de cerca (1960) i España antes de mañana (1974). 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal i Gil, Rafael (Tarragona, s XVI – s XVII) Frare dominicà. És autor d'una Doctrina cristiana con sus pláticas y declaraciones sobre ella (1604). 32 ILLES BALAEARS - BIOGRAFIA
33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Nadal i Horrach, Ramon (Palma de Mallorca, 1913 - ) Pintor. És formà amb Llorenç Cerdà i Francesc Rosselló a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma. El seu pare l'introduí en el món de l'art. Conreà sobretot la pintura a l'oli i té obra en gairebé tots els gèneres (figura, natura morta, retrat, etc), bé que és especialment conegut pels paisatges. Formà part del corrent postimpressionista mallorquí, i es destaca per la consistència del dibuix. 34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Nadal i Huguet, Gabriel (Felanitx, Mallorca, 1747 - Palma de Mallorca, 1829) Notari i escriptor. Treballà en un catàleg dels notaris mallorquins publicat en una petita part al "Diario Constitucional" (1822) i "Diario Balear" (1826). Deixà inèdits, entre altres treballs, un interessant Noticiario de los acontecimientos memorables de Mallorca dels anys 1749 al 1828, un Tractat d'aritmètica i geometria pràctica i Poesies satíriques. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal i Lacaba, Rafael (Barcelona, 1782 – 1855) Metge i filòsof. Estudià medicina a Cervera, on es doctorà (1804); el 1806 es llicencià en cirurgia. fou membre de l'Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres de Barcelona, regidor de Barcelona i diputat provincial. És autor de nombrosos treballs mèdics, en els quals es mostra partidari d'una medicina empírica; és important un d'aquests treballs, sobre el suïcidi, que considera degut a transtorns cerebrals. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal i Llorens, Dionís (Lleida, 1909 - Valldoreix, Vallès Occidental, 21/des/1996) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, sota el mestratge de Francesc Labarta. Féu la seva primera exposició individual el 1944 a Barcelona. Ha conreat el paisatge i les natures mortes. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal i Mallol, Hipòlit (el Port de la Selva, Alt Empordà, 1891 - Buenos Aires, Argentina, 1978) Periodista i polític. Fill de pescadors. Pertanyé a la Unió Catalanista i col·laborà a "Renaixement", "La Nació", "Empordà Federal", etc. Emigrà el 1912 a Buenos Aires, on publicà, amb d'altres catalans, "Catalunya Nova" (1913) i fou un dels fundadors de la revista mensual "Ressorgiment" (1916-72), n'esdevingué director i hi col·laborà profusament amb el seu nom i amb diversos pseudònims. Propagà a América l'obra de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Fou un dels mentors dels catalans d'Amèrica i la seva revista esdevingué tribuna oberta al debat per un nacionalisme radical. Publicà les narracions Algues (Proses salobres) (1918) i Articles de contraban (1928), ambdós a Buenos Aires, el segon és un llibre polèmic sobre la Dictadura de Primo de Rivera. Esdevingué una de les figures indiscutibles dels catalans d'Amèrica. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal i Mariezcurrena, Alfred (Barcelona, 1852 – 1922) Metge i escriptor. Cursà medicina a la Universitat de Barcelona. Marxà a Viena, on fou metge de la cort i professor de castellà. Coneixia un gran nombre d'idiomes, i a Leipzig dirigí un institut de traduccions. Retornà a Barcelona el 1912, on exercí una càtedra d'alemany, i fou professor de matemàtiques a l'Escola d'Arts i Oficis de la barriada de Sants. El 1914 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans. Publicà Leyes dióptricas y catóptricas del oftalmóscopo (1878), 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nadal i Oller, Lluís (Cassà de la Selva, Gironès, 1929 - ) Arquitecte. Germà de Jordi. La seva producció destaca pel rigor constructiu i la precisió en el desenvolupament en planta. Les seves obres més significatives són els blocs d'habitatges del carrer de Lepant (1968) i de les Tres Torres (1974), a Barcelona, i els de Premià de Mar (1974), els habitatges unifamiliars a Queralbs (1969) i a Alella (1980), la planta d'elaboració de vins a Santa Maria de Martorelles (1982), l'escola de Batxillerat a Manlleu (1982), l'estació d'autobusos de Tarragona (1989), l'Escola d'Arquitectura del Vallès (1991) i l'edifici Nexus al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona (1995). 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Naens (Senterada, Pallars Jussà) Poble, situat als contraforts nord-orientals de la serra de Sant Gervàs, damunt la riba dreta del riu de Cadolla. De la parròquia de Sant Esteve depèn l'església de Cadolla. Pertangué als comtes d'Erill. Formava municipi independent a mitjan s XIX. 44 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Nafuci, Isaac (Illes Balears, s XIV) Hebreu. Era conegut també pel sobrenom genèric de Jueu de Mallorques. Treballava en temps de Pere III. Tingué un gran prestigi com a constructor de rellotges i d'aparells d'astronomia. 45 ANDORRA - GEOGRAFIA Nagol (Sant Julià de Lòria, Andorra) Llogaret de la parròquia (ant: Nagual), situat en un petit planell, a l'esquerra del riu de Serters, a la riba esquerra de la Valira. L'església (Sant Serni) és al sud del petit nucli. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nahman, Mosé ben (o Nahmànides) Veure> Bonastruc de Porta (nom conegut del rabí de l'aljama de Girona). 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nahum (Catalunya, s XIII) Poeta hebreu de cognom desconegut, del qual hom conserva una dotzena de poesies religioses on fa la transposició mística dels elements naturals. 48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
49 CATALUNYA - MUNICIPI
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nambad (Urgell ?, s VII – Llívia, Baixa Cerdanya, 725/731) Bisbe, propablement d'Urgell. Morí cremat per ordre del valí Munussa quan aquest s'havia fet fort a Llívia, insurgit contra Àbd al-Rahman ibn 'Abd Alläh al-Gäfiqï el 731. Dos còdexs seus que portaven els clergues que l'acompanyaven en la fugida es conserven a Autun (Borgonya). 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Nano i Campos, Manuel (València, 1729 – 1776) Organista i compositor. Escolà del Col·legi de Corpus Christi, fou organista de la col·legiata de Xàtiva a partir del 1752 i de la seu valenciana des del 1761. Aquest mateix any passà al càrrec d'organista de Las Descalzas Reales de Madrid. Deixà obres vocals religioses i publicà una Adición al compendio de arte llano (1776). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nanot i Viayna, Adolf (Barcelona, 1924 - ) Escriptor. És autor de la novel·la Anna (1953) i de Poemes (1963). Aquest darrer volum recull bon nombre de poesies ja aparegudes de forma esparsa. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nans, cala (Cadaqués, Alt Empordà) Cala de la badia, a l'extrem meridional, que tanca a llevant un promontori on s'aixeca el far de cala Nans. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nantigís (Catalunya, s IX - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s X) Bisbe d'Urgell (v900-914). Fou succeït per Radulf, fill de Guifré I el Pilós. 56 CATALUNYA - EMPRESA Napoleon, Estudi (Barcelona, final s XIX – s XX) Estudi fotogràfic. Fundat pels fotògrafs Antoni Fernández i el seu germà Emili. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Napolió (Sicília, Itàlia, 1288 – Sardenya, Itàlia, s XIV) Fill natural de Jaume II el Just i de la dama siciliana Gerolda. Mentre que el seu pare eludí les seves reclamacions, Alfons III el Benigne el tractà benèvolament i li cedí el castell de Joiosa Guarda, a Sardenya. Pere el Cerimoniós li encarregà algunes 58 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
59 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Nàquera, baronia de (Nàquera, Camp de Túria) Jurisdicció senyorial, comprada el 1446 per Joan Roís de Corella i que, per reial facultat, fou vinculada, el 1474, per Pere Roís de Corella, germà del comte de 61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Narach, Joan (Perpinyà, 1865 – 1948) Poeta. Ës autor del recull de poesies titulat Flors d'hivern (1934). 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Narbona, Enric de (Narbona, França, s XIII - 1321) Mestre d'obres. Narbonès segons P. Piferrer; segons el pare Fidel Fita, català. Treballà a la seu de Girona, probablement del 1316 al 1320. Hi construí bona part de l'absis. 62 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Narbona, Margarida de (Occitània, s XIII - Catalunya, s XIII) Dama. Era muller, probablement la segona, de Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Narcís (Catalunya, s III - Girona ?, v 307) Bisbe de Girona i sant. En temps de la persecució de Dioclecià fugí a Augsburg, on predicà l'evangeli i convertí Afra. Consagrà bisbe d'Augsburg el futur sant Dionís i retornà a Girona, on dirigí la diòcesi durant tres anys. Detingut juntament amb el diaca Feliu, fou martiritzat vers l'any 307. Patró de Girona, la seva festivitat és el 29 d'octubre. 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Nargó (Coll de Nargó, Alt Urgell) Antic nom del poble. 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Narro i Campos, Manuel (País Valencià, 1729 - Madrid ?, 1776) Organista i compositor. Fou organista de la catedral de València i de les Descalces Reials de Madrid. Totes les seves composicions conservades a València són religioses i vocals. És autor d'Adición al compendio de arte llano (1776). 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nas (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.225 m alt), a la Batllia, en una plataforma a l'esquerra del Ridolaina. Depèn de la parròquia de Santa Eugènia. 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nas (Estaon, Pallars Sobirà) Veure> Anàs. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nascumó (Àger, Noguera) Veure> Escumó. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nasples i Andreu, Bru (Girona, 1740 – 1806) Eclesiàstic. Era rector del seminari gironí i canonge del capítol. Fou gran benefactor de l'hospital de la ciutat. Escriví, en col·laboració amb Clarà i Llach, l'obra Philosophiae jesuitico-peripateticae sinopsis (1757). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Nasples i Andreu, Francesc Xavier (Girona, s XVIII) Jesuïta. Germà de Bru. És autor d'escrits religiosos. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Nassio Nom amb el qual és conegut l'escultor valencià Ignasi Bayarri i Lluch. 94 CATALUNYA - ESPORTS
72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Nata, la (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) Nom popular de Sant Joan Sanata. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Natalis, Lucius Minicius (Barcelona, s II) Prohom de l'època romana. Ell i el seu fill feren construir a Barcelona unes termes. Una inscripció conservada dóna fe d'aquesta iniciativa. Potser hi pertanyia el notable pòrtic conservat avui al Museu Arqueològic. 74 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Nati, punta (Ciutadella, Menorca) Jaciment paleontològic, situat al nord de la ciutat, ric en vertebrats fòssils dipositats en una bretxa càrstica, les restes dels quals han permès conèixer la fauna menorquina del Miopliocè. Un dels organismes endèmics fou un lepòrid gegant (conill), el qual presenta interessants modificacions en l'esquelet. 75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Natí, punta d'en (Ciutadella, Menorca) Cap de la costa septentrional, a l'extrem nord-occidental de l'illa. Hom hi ha bastit un far (42 m alt). 76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Natjà (Baells, Llitera) Poble (748 m alt), situat al vessant sud-oest del Montferrús. De la seva església parroquial (Sant Nicolau) depèn la de Saganta. 77 CATALUNYA - CULTURA Nats Nus (Barcelona, 1987 - ) Companyia de dansa. Fundada pel ballarí i coreògraf Toni Mira. Ha presentat les coreografies: Luns (1988), Strangers in the night (1989), Newton (1990), Pengim-penjam (1991), Somcinc (1992), Bolero (1994), Que dius que què? (1995), entre d'altres. Han fet diverses incursions en el món del vídeo-dansa, com Graons (1993) i Concert (1994). 78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Natzaret (València, Horta) Barri de la ciutat, situat a la costa, a la dreta de la desembocadura del llit antic del Túria, enfront del Grau de València (fins al 1897 formà part de Vilanova del Grau) i davant la platja de Natzaret. El 1720 hom hi traslladà el llatzeret del Grau de València, que fins aleshores havia estat ubicat a Montolivet. Al llarg del s XIX esdevingué lloc d'estiueig de famílies valencianes (hom hi bastí un parc públic); però la construcció del port malmenà la platja, i ha restat com a barri de pescadors i de traballadors del port. Actualment és mal dotat de serveis i d'equipament i deficientment urbanitzat. 80 CATALUNYA - HISTÒRIA Natzaret (Barcelona, Barcelonès) Priorat de monjos cistercencs (Santa Maria de Natzaret), filial de Poblet, establert prop del portal de Sant Antoni de la ciutat. Fou fundat (1311-12) al mas Moneder, cedit per Sibil·la de Saga. El bisbe Ponç de Gualba l'afavorí i en volgué fer un centre de pietat especialitzat en la predicació i les confessions. Constava normalment d'un prior i de quatre monjos. Subsistí fins el 1660. 82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Nau, cala sa (Felanitx, Mallorca Oriental) Cala de la costa, entre les cales Marçal i Mitjana. 81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Nau, cap de la (Xàbia, Marina Alta) Gran promontori de la costa, format per la serra de Benitatxell, darrer contrafort del muntanyam prebètic que davalla des d'Alcoi fins al mar. 83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Nau, illot de la (Alacant, Alacantí) Petit illot, a llevant de l'illa Plana. 84 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
85 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Nau, puig de la (Benicarló, Baix Maestrat) Poblat ibèric, situat dins el municipi, a l'antiga Ilercavònia. S'estén a la falda d'un turó, a 4,5 km de la línia de costa actual. Destruït en part per les extraccions de calcàries, ha estat excavat a partir del 1975 per Arturo Oliver i Francesc Gusi, que n'han publicat la monografia. Ocupat des dels s VIII-VII aC (bronze final) per grups ramaders semisedentaris amb influències culturals dels camps d'urnes, durant el ferro antic s'hi construïren les primeres cases de planta rectangular i s'hi detecta l'influx del comerç fenici del sud peninsular. A la meitat del s V aC, època de màxima esplendor, l'assentament fou remodelat completament i s'estructurà una nova xarxa urbana i el sistema defensiu. Al començament del s IV aC fou abandonat pacíficament. 90 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Nau dels Esports, La (Barcelona, 7/oct/1929 - 3/feb/1930) Setmanari esportiu. Editat com a ampliació de la informació del diari "La Nau". Publicà només divuit números. El continuà "La Rambla". Concedí una atenció especial al futbol. 86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Naudó, Pau (els Angles, Capcir, 1794 - Avinyó, Provença, 1848) Eclesiàstic. Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816. En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides. En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada (1825) i poc temps després a Perpinyà, d'on fou rector fins al 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi. Nomenat bisbe de Nevers (1834), on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d'Avinyó, on 87 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
88 CATALUNYA - LITERATURA Nausica (Caldetes, Maresme, 1908-10) Obra teatral de Joan Maragall. Basada en el tema homèric i d'inspiració goethiana, escrita durant els estius. L'obra, d'accentuat to líric, és un intent de fer reviure Homer, en un paisatge i ambient determinats, incorporant-li alhora el món sentimental de l'autor. Fou estrenada el 1912. Carles Riba prologà l'edició d'aquesta obra amb un estudi important (1936), que fou després la seva tesi doctoral. La lectura d'aquesta tesi a la facultat de filosofia i lletres, el 12/mai/1938, constituí un dels darrers actes acadèmics de la Universitat de Barcelona durant la guerra civil. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Naut Aran (Vall d'Aran) Veure> Salardú (altre nom del municipi).
Anar a: [ Na ] [ Nadal, M ] [ Nadal i G ] [ Nag ] [ Naq ] [ Nati ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Nadal i Farreras, Joaquim
Nadal i Oller, Jordi
Nalec
Nàpols, conquesta de
Nàquera
Naüja