A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Na ]    [ Nadal, M ]    [ Nadal i G ]    [ Nag ]    [ Naq ]    [ Nati ]

Les cultures minoritzades no només no tenen estat, sinó que tenen un estat en contra. (Víctor Alexandre)

1 MÓN - LITERATURA

Nabí  (Buenos Aires, Argentina, 1941)  Poema lírico-narratiu de Josep Carner. Publicat en català a Buenos Aires, clandestinament a Barcelona (1947, amb data de 1938), en castellà (Mèxic 1940) i en francès (París 1959). Emparant-se en l'esquema de l'episodi bíblic del profeta Jonàs, revela indirectament la seva aventura religiosa, roent en acabar el poema durant la guerra civil. Hi descobreix el Déu personal, exigent, però humà, que tria els seus torsimanys -paraula que tradueix Nabí- i del qual hom no pot fer-se escàpol. A part les descripcions de Nínive i el costumisme acolorit, el poema, d'uns mil tres-cents versos polimètrics i d'una noble expressivitat, constitueix un monument del català modern per la riquesa de lèxic, de rimes, de metàfores i d'imatges.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nabiners  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Poble (1.125 m alt), fins al 1968 pertanyia al terme d'Arfa, situat a la dreta del torrent de la Coma. De l'església parroquial (Sant Sadurní), esmentada ja el 839, depenia la de la Coma de Nabiners. Fou del capítol d'Urgell. Formava municipi independent a mitjan s. XIX.

3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaNacarella  (València, Horta Antic nom de Macarella.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nacher, Miquel  (València, s XIX - v 1890)  Dirigent obrer internacionalista. Capeller, després d'ésser un dels organitzadors de la federació local de societats obreres valencianes en 1870-72, passà a Barcelona, on formà part del consell de la federació barcelonina de l'AIT. Secretari general de la federació d'ofici de tot Espanya. Bakuninista i de l'Aliança de la Democràcia Socialista, fou molt amic de García Viñas i participà en les comissions federals clandestines de la FRE, de l'AIT el 1874, en 1876-78 i el 1880. Morí a la presó.

5 CATALUNYA - POLÍTICA

Nacionalistes d'Esquerra (NE)  (Catalunya, des/1979 - 1985)  Moviment polític que englobà grups d'esquerra nacionalista del Principat. Liderat per Jordi Carbonell, J.M. Espinàs, Magda Oranich, A. Artís i Gener i Armand de Fluvià, entre d'altres, defensà l'autodeterminació de Catalunya. El 1985 es convertí en Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra (ENE), però una part, disconforme, fundà el Moviment d'Esquerra Nacionalista.

6 CATALUNYA - LITERATURA

nacionalitat catalana, La  (Barcelona, mai/1906)  Obra cabdal d'Enric Prat de la Riba. És el seu llibre polític més important; l'autor hi refongué treballs anteriors i laguns dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en artícles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista. Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència de publicar un text polític en el moment culminant de la Solidaritat Catalana el decidiren a cloure el treball. Aquest fou molt difós als Països Catalans: fou publicat en català a Santiago de Xile (1921) i a Mèxic (1947); fou traduït al castellà i a l'italià; a Barcelona hom en féu cinc edicions. L'obra fa una descripció de la prostració i del redreçament de Catalunya, explica el sentit del nacionalime català i el seu parer en l'estructuració d'una forma federativa per a l'estat espanyol.

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Nacla  (Riola, Ribera Baixa Despoblat i partida, al sud del terme.

8 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaNadal, Alfons  (Barbastre, Aragó, 1888 - Barcelona, 1943)  Escriptor. Residí des de jove a Barcelona. Col·laborà com a contista a "La Publicitat". Publicà, en castellà, diverses novel·les, com La santa pecadora (1930), i el llibre Los vikingos (1942), i, en català, novel·les curtes, com Josep II, rei. Traduí al castellà moltes obres de Dostojevskij i algunes d'Ignasi Iglésies.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nadal, Bartomeu  (País Valencià, s XV – s XVI)  Pintor. Apareix documentat a València a principis del s. XVI.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal, Francesc  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Felipó. És autor d'un Compendi de doctrina cristiana (1793), del qual foren fetes almenys dues edicions més, i d'una Vida del Beato Josep Oriol (1815).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal, Jaume  (Lleida, s XVIII – s XIX)  Compositor. Del 1802 al 1807 estudià a l'Escolania de Montserrat. Fou mestre de capella a les catedrals de Palència i d'Astorga. És autor de diverses obres de música sacra.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal, Jaume  (Lleida, 1804 – 1872)  Metge. Fou alcalde de Lleida, així com diputat provincial. Ensenyà història natural a l'Institut de segon ensenyament de Lleida, del qual era co-fundador.

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Nadal, Jeroni  (Palma de Mallorca, 1507 - Roma, Itàlia, 1580)  Jesuïta (1545) i escriptor. Fou la mà dreta de sant Ignasi de Loiola, a qui ajudà sobretot en la redacció de les Constitucions de l'orde. Teòleg pontifici a la Dieta d'Augsburg (1555), rector del Col·legi Romà (1564), teòleg del concili de Trento (1566) i vicari general dels jesuïtes (1571-72), escriví Evangelicae Historiae imagines (1576), Adnotationes ed meditationes in Evangelia (1593), molt editades i traduïdes. És autor també d'altres escrits llatins de caràcter menor: unes efemèrides de l'any 1546, una relació de la seva conversió i l'Apologia ad doctores parisienses. Cal remarcar,Inici página així mateix, uns escolis seus a les Constitucions de la Companyia de Jesús i unes instruccions de caràcter espiritual. La seva correspondència (que conté, a més de les cartes llatines, lletres catalanes i castellanes) ha estat publicada als Monumenta Historica Societatis Jesu.

14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Nadal, Joan  (Palma de Mallorca, 1881 - Illes Balears ?, s XX)  Tenor. Estudià a Milà, i debutà de Cremona. Es presentà al Liceu de Barcelona el 1914, i hi estrenà Marianela, de Pahissa (1923), Goyescas, de Granados (1939), i Chopin, de G. Orefice (1939).

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nadal, Miquel  (País Valencià, s XV – Barcelona, 1457)  Pintor. Deixeble de Bernat Martorell i continuador del seu obrador a la mort del mestre, segons un pacte establert el 1452 amb la vídua de Martorell. Es seu estil és una transició entre l'art de Martorell i el de Jaume Huguet. En la concepció de les formes depèn molt de l'estil internacional. Cal esmentar-ne els retaules de Sant Cosme i Sant Damià (1453-54) i de Santa Clara i Santa Caterina, tots dos a la catedral de Barcelona.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal, Pere  (Catalunya, s XIV)  Marí. Era un dels capitans de galera de l'estol de Ponç de Santapau que el 1352 lliurà, contra els genovesos, la dura batalla del Bòsfor, després de la qual, el vice-almirall Bonanat Descoll l'envià amb la seva nau a Catalunya, per exposar la situació a Pere III. El monarca el féu recompensar pels serveis prestats.

17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Nadal, Pere  (Illes Balears, s XVII)  Eclesiàstic. Es llicencià en dret abans d'ordenar-se prevere. Fou canonge de Mallorca i més tard vicari general del bisbat (1672). És autor d'escrits de caràcter jurídic.

91 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaNadal, premi  (Barcelona, 1944 - )  Guardó anual de novel·la. Creat pel setmanari "Destino" en memòria del periodista Eugeni Nadal. Cal remarcar, entre les obres premiades, Nada, de C. Laforet (1944), El Jarama, de R. Sánchez Ferlosio (1955), i d'altres obres importants de reconeguts escriptors.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal i Abella, Manuel  (Barcelona, 1928 – 1997)  Poeta. És llicenciat en dret. Ha publicat els notables reculls poètics La immòbil sorpresa (1955) i La reunió dels dijous (1966).

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Nadal i Balle, Rafael  (Santa Maria del Camí, Mallorca, s XVI)  Escultor. Treballà per a l'església parroquial i per a la capella del beat Gaspar Bono del temple del convent dels mínims de Mallorca (1579).

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Nadal i Blanes, Guillem  (Palma de Mallorca, 1911 - Zuric, Suïssa, 1976)  Diplomàtic i escriptor. Estudià dret i filosofia i lletres. El 1933 ingressà a la carrera diplomàtica. Ocupà diversos càrrecs a Madrid, Berna, Londres, Bonn, Puerto Rico i Nova Delhi. El 1976 era ambaixador de l'estat espanyol a Turquia. Fou soci fundador de l'Obra Cultural Balear, membre de l'Schola Lullistica Majoricensis. Col·laborà a "La Nostra Terra" i a "Almanac de les Lletres". Ha publicat diverses obres poètiques, entre d'altres 14 Sonets i una cançó, així com traduccions remarcables, com la de les obres de Rilke La cançó de l'amor i de la mort del corneta Cristòfol Rilke (1953) i Les coses en els "Sonets o Orfeu" (1957), i la de la novel·la de Thomas Mann Tónio Kröger (1956). Elaborà també una antologia sobre poetes russos.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal i Canudas, Lluís Bertran  (Vic, Osona, 1857 – Barcelona, 1913)  Escriptor. Fou un dels propulsors vigatans de la Renaixença. Fou fundador i primer president de la societat Catalunya Vella, secretari de l'Orfeó Català i del consell directiu dels jocs florals, dels quals fou mantenidor el 1906. Col·laborà a "La Veu de Montserrat", "La Gaseta Muntanyesa" i "La Ilustració Catalana". Novel·lista costumista, publicà les novel·les d'ambient rural i situades a la plana de Vic Margaridoia (1884), Benet Roura (1887), Lo beneit i la porqueirolaInici página (1888), Els milions del farianire (1893) i La Nonada (1904); narracions: Notes de viatge (1907), Narracions, i poesies: Poesies. Publicà també Galería de vicenses ilustres i Episcopologi de Vic (1904).

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Nadal i Crespí, Bernat  (Sòller, Mallorca, 1745 - Palma de Mallorca, 1818)  Prelat i filòleg. Catedràtic lul·lista a Palma de Mallorca, el 1794 fou consagrat bisbe de la seu mallorquina. Fou diputat a corts per Mallorca i es distingí en les corts de 1812 amb el discurs contra els senyorius territorials.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal i Derrer, Antoni  (Barcelona, s XVIII - s XIX)  Fabricant d'indianes. Es casà amb Rosa Vicent i Canals, neboda de Joan Pau Canals i Martí, a la fàbrica del qual treballà. El 1783 l'arrendà i s'establí pel seu compte. Posteriorment adquirí un magatzem al carrer de Sant Pau, de Barcelona, el qual, per la seva capacitat, fou habilitat normalment, des de l'any 1790, per a celebrar-hi balls populars, aviat coneguts amb el nom de balls de patacada, pel tracte familiar que s'hi estilava. Després de la guerra del Francès, esdevingué un dels fabricants més destacats de Barcelona.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Nadal i FarrerasNadal i Farreras, Joaquim  (Girona, 31/gen/1948 - )  Historiador i polític. Doctor en història (1975), especialitzat en el s XVIII i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-83). Ha publicat, entre altres, La revolución de 1868 en Gerona (1972), L'Onze de setembre i el centralisme borbònic (1977), Dos segles d'obscuritat (1979) i, amb altres autors, La historiografia catalana: balanç i perspectives (1990); a dirigit, a més, una Història de Catalunya (1982), i col·laborà, entre altres publicacions, a la revista "L'Avenç". Dirigent del PSC-PSOE, el 1979 fou elegit alcalde de Girona i el 1984, diputat al Parlament de Catalunya; durant els anys 1981-95 presidí la Federació de Municipis de Catalunya. Successivament reelegit en els càrrecs, el 1995 encapçalà la candidatura socialista a la Generalitat de Catalunya, fou en tota la legislatura el cap del grup parlamentari del PSC al Parlament, i del 1999 al 2003, portaveu del grup parlamentari socialista. El 1999 revalidà l'alcaldia gironina amb majoriaInici página absoluta, fins l'any 2002. Nomenat conseller de Politica Territorial i Obres Públiques dels governs de la Generalitat de Pasqual Maragall i de Josep Montilla (2003-10). Del 2010 al 2012 fou el cap de l'oposició del grup socialista al Parlament.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal i Farreras, Josep Maria  (Girona, 1949 - )  Lingüista. Vicedirector de l'antic Col·legi Universitari de Girona i rector de la Universitat de Girona des del 1991. Membre del consell de redacció de la revista "Els Marges", ha publicat estudis de lingüística general i història de la llengua catalana: Semàntica i sintaxi (1975), La conquesta àrab i la llengua catalana (1982), L'accés del català a l'escriptura (1982), Llengua escrita i llengua nacional (1992) i, amb Modest Prats, Història de la llengua catalana (2 volums, 1982 i 1996).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal i Farreres, Carles  (París, França, 1917 - Sitges, Garraf, 1998)  Pintor. De família catalana i resident a Barcelona des del 1922. Es formà a la ciutat comtal, però féu llargues estades a París i a Brussel·les, on acabà establint-se. Exposà sovint a Barcelona i participà en moltes exposicions col·lectives de l'estranger. Conreà amb èxit el paisatge urbà (Hospici dels Vells). Fou distingit amb el Gran Premi de Spa (Bèlgica), i fou membre de la Royal Academy of London.

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Nadal i Ferragut, Jaume  (Palma de Mallorca, s XVIII)  Pintor. Tingué taller propi. Hom coneix d'ell temes religiosos (Misteris del Rosari, a l'església de Porreres) i paisatges amb escenes costumistes de la vida del camp de l'illa al seu temps. Conreà l'oli i el fresc. Féu un tipus de pintura ingènua, però amb encant decoratiu i interès il·lustratiu. El color és més aviat pàl·lid, amb tons brillants, com és molt corrent a la pintura del s XVIII.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal i Ferrer, Joaquim Maria de  (Barcelona, 1883 – 1972)  Escriptor i polític. Fou redactor del "Diario de Barcelona" i fundador de la Juventud Monárquica, de la qual fou elegit president (1913). El 1918 fou un dels impulsors de la Federació Monàrquica Autonomista, molt propera a les posicions polítiques de la Lliga Regionalista, a la qual acabà adherint-se després de la mort de Maura. Regidor de Barcelona l'any 1921, fouInici página tinent d'alcalde de cultura. Fou secretari polític de Francesc Cambó del 1930 al 1936, diputat a les corts espanyoles i president de la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. L'any 1952 fou nomenat cronista oficial de Barcelona. És autor de Per les terres de Crist (1926), La inquietud oriental (1942), Mi calle Fernando (1943), Recuerdos y chismes de la Barcelona ochocentista (1944), Seis años con don Francisco Cambó (1957) i Memòries. Vuitanta anys de sinceritats i de silencis (1965).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal i Gaya, Eugeni  (Barcelona, 1917 – 1944)  Periodista i escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres (secció de llengües romàniques). Obtingué la càtedra de literatura espanyola a l'institut de Manresa. En 1940 fou nomenat redactor en cap de la revista "Destino", càrrec que ocupà fins a la seva mort. És autor del llibre Ciudades de España (1944, reeditat posteriorment). Fou instituit un premi literari per a novel·la espanyola que porta el seu nom.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal i Gaya, Santiago  (Lleida, 1900 – Barcelona, 1974)  Periodista i polític. Es llicencià en dret i pertanyé al grup monàrquic Penya Blanca. Evacuat per la Generalitat el 1936, passà a la zona de Burgos i dirigí "El Diario Vasco" i "Nueva Rioja". El 1939 ingressà a "La Vanguardia" i n'esdevingué un dels periodistes més liberals. Empresonat per un article sobre el feixisme, col·laborà també a "Destino" i a "ABC". Fou membre del consell privat de Joan de Borbó. Els seus comentaris polítics, ponderats i incisius, meresqueren el respecte de sectors ben diversos. Publicà Las cuatro mujeres de Felipe II (1944), Los Estados Unidos vistos de cerca (1960) i España antes de mañana (1974).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal i Gil, Rafael  (Tarragona, s XVI – s XVII)  Frare dominicà. És autor d'una Doctrina cristiana con sus pláticas y declaraciones sobre ella (1604).

32 ILLES BALAEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaNadal i Guasp, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1772)  Jurista. Era doctor en ambdós drets. Assolí un gran prestigi, especialment com a criminalista. És autor del tractat De re criminali, que restà inèdit, i d'altres escrits jurídics.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Nadal i Horrach, Ramon  (Palma de Mallorca, 1913 - )  Pintor. És formà amb Llorenç Cerdà i Francesc Rosselló a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma. El seu pare l'introduí en el món de l'art. Conreà sobretot la pintura a l'oli i té obra en gairebé tots els gèneres (figura, natura morta, retrat, etc), bé que és especialment conegut pels paisatges. Formà part del corrent postimpressionista mallorquí, i es destaca per la consistència del dibuix.

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Nadal i Huguet, Gabriel  (Felanitx, Mallorca, 1747 - Palma de Mallorca, 1829)  Notari i escriptor. Treballà en un catàleg dels notaris mallorquins publicat en una petita part al "Diario Constitucional" (1822) i "Diario Balear" (1826). Deixà inèdits, entre altres treballs, un interessant Noticiario de los acontecimientos memorables de Mallorca dels anys 1749 al 1828, un Tractat d'aritmètica i geometria pràctica i Poesies satíriques.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal i Lacaba, Rafael  (Barcelona, 1782 – 1855)  Metge i filòsof. Estudià medicina a Cervera, on es doctorà (1804); el 1806 es llicencià en cirurgia. fou membre de l'Acadèmia de Medicina i de la de Bones Lletres de Barcelona, regidor de Barcelona i diputat provincial. És autor de nombrosos treballs mèdics, en els quals es mostra partidari d'una medicina empírica; és important un d'aquests treballs, sobre el suïcidi, que considera degut a transtorns cerebrals.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal i Llorens, Dionís  (Lleida, 1909 - Valldoreix, Vallès Occidental, 21/des/1996)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, sota el mestratge de Francesc Labarta. Féu la seva primera exposició individual el 1944 a Barcelona. Ha conreat el paisatge i les natures mortes.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNadal i Malé, Joan Miquel  (Tarragona, 1950 - )  Polític. Membre de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1975, el 1989 es féu càrrec de l'alcaldia de Tarragona. Diputat per CiU al congrés, ha estat successivament reelegit alcalde de Tarragona els anys 1995 i 1999.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal i Mallol, Hipòlit  (el Port de la Selva, Alt Empordà, 1891 - Buenos Aires, Argentina, 1978)  Periodista i polític. Fill de pescadors. Pertanyé a la Unió Catalanista i col·laborà a "Renaixement", "La Nació", "Empordà Federal", etc. Emigrà el 1912 a Buenos Aires, on publicà, amb d'altres catalans, "Catalunya Nova" (1913) i fou un dels fundadors de la revista mensual "Ressorgiment" (1916-72), n'esdevingué director i hi col·laborà profusament amb el seu nom i amb diversos pseudònims. Propagà a América l'obra de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Fou un dels mentors dels catalans d'Amèrica i la seva revista esdevingué tribuna oberta al debat per un nacionalisme radical. Publicà les narracions Algues (Proses salobres) (1918) i Articles de contraban (1928), ambdós a Buenos Aires, el segon és un llibre polèmic sobre la Dictadura de Primo de Rivera. Esdevingué una de les figures indiscutibles dels catalans d'Amèrica.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal i Mariezcurrena, Alfred  (Barcelona, 1852 – 1922)  Metge i escriptor. Cursà medicina a la Universitat de Barcelona. Marxà a Viena, on fou metge de la cort i professor de castellà. Coneixia un gran nombre d'idiomes, i a Leipzig dirigí un institut de traduccions. Retornà a Barcelona el 1912, on exercí una càtedra d'alemany, i fou professor de matemàtiques a l'Escola d'Arts i Oficis de la barriada de Sants. El 1914 ingressà a l'Institut d'Estudis Catalans. Publicà Leyes dióptricas y catóptricas del oftalmóscopo (1878),Inici página Compendio de hidrología médica, balneoterápica e hidraterápica, amb pròleg del doctor Robert (1884), i Manual del fabricante de alcoholes (1894).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Nadal i OllerNadal i Oller, Jordi  (Cassà de la Selva, Gironès, 1929 - )  Historiador. Des del 1956 fou ajudant de la càtedra d'història econòmica a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona. A la mort de Vicens i Vives, el 1960, ocupà la plaça de professor d'història econòmica d'Espanya i, des del 1962, d'història econòmica mundial. Catedràtic a partir de l'any 1967, ha exercit, successivament, a València i a Barcelona. Membre de l'Associació Internacional per a l'Estudi Científic de la Població i de la Comissió Internacional per a l'Estudi de les Estructures Socials i dels Moviments Socials. Ha assistit a nombrosos congressos internacionals i ha col·laborat en revistes com "Hispania", "Estudios de Historia Moderna", "Índice Histórico Español", etc. Entre les seves obres figura la que va publicar amb Emili Giralt l'any 1960 La population catalane de 1553 à 1717, així com La población española (siglos XVI al XX) (1966) i El fracaso de la Revolución industrial en España, 1814-1913 (1975). És també autor del pròleg del llibre Població i societat a l'àrea catalana (1965), de Joaquim Maluquer i Sostres, i col·laborador de l'obra col·lectiva Un segle de vida catalana. L'any 1997 fou distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nadal i Oller, Lluís  (Cassà de la Selva, Gironès, 1929 - )  Arquitecte. Germà de Jordi. La seva producció destaca pel rigor constructiu i la precisió en el desenvolupament en planta. Les seves obres més significatives són els blocs d'habitatges del carrer de Lepant (1968) i de les Tres Torres (1974), a Barcelona, i els de Premià de Mar (1974), els habitatges unifamiliars a Queralbs (1969) i a Alella (1980), la planta d'elaboració de vins a Santa Maria de Martorelles (1982), l'escola de Batxillerat a Manlleu (1982), l'estació d'autobusos de Tarragona (1989), l'Escola d'Arquitectura del Vallès (1991) i l'edifici Nexus al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona (1995).

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaNadal i Sanxo, Vicent  (València, s XVI – 1630)  Domínic, geògraf i historiador. Catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València i llatinista, hel·lenista i hebraista remarcable. Fou també un bon coneixedor de l'àrab. Autor d'Historia del Real Convento de Predicadores de Valencia, Anotaciones para una historia general de la orden de Santo Domingo, Annales Ordinis Fratrum Praedicatorum i del tractat De Geographia.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Naens  (Senterada, Pallars Jussà Poble, situat als contraforts nord-orientals de la serra de Sant Gervàs, damunt la riba dreta del riu de Cadolla. De la parròquia de Sant Esteve depèn l'església de Cadolla. Pertangué als comtes d'Erill. Formava municipi independent a mitjan s XIX.

44 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Nafuci, Isaac  (Illes Balears, s XIV)  Hebreu. Era conegut també pel sobrenom genèric de Jueu de Mallorques. Treballava en temps de Pere III. Tingué un gran prestigi com a constructor de rellotges i d'aparells d'astronomia.

45 ANDORRA - GEOGRAFIA

Nagol  (Sant Julià de Lòria, Andorra Llogaret de la parròquia (ant: Nagual), situat en un petit planell, a l'esquerra del riu de Serters, a la riba esquerra de la Valira. L'església (Sant Serni) és al sud del petit nucli.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nahman, Mosé ben (o Nahmànides)  Veure> Bonastruc de Porta (nom conegut del rabí de l'aljama de Girona).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nahum  (Catalunya, s XIII)  Poeta hebreu de cognom desconegut, del qual hom conserva una dotzena de poesies religioses on fa la transposició mística dels elements naturals.

48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaNaia, Bertran de  (Catalunya Nord, s XIII)  Cavaller. Era del seguici de Nunyo Sanç de Rosselló, al qual acompanyà a la conquesta de Mallorca. A la batalla de Portopì trobà el rei Jaume I que es disposava a combatre personalment sense anar aparellat, i li donà el seu gonió perquè es cobrís el cos.

49 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellNalec  (Urgell Municipi: 9,34 km2, 487 m alt, 93 hab (2014). Situat a la zona de contacte entre la plana d'Urgell i l'altiplà de la Segarra, a la vall mitjana del riu Corb, afluent del Segre. Llevat del sector més meridional del terme, en part cobert de boscs de pins, la major part del territori és dedicada a l'agricultura i s'hi conreen de secà: cereals, vinya, oliveres i ametllers; hi ha també regadiu als costats del riu (vinya, cereals i hortalisses). La ramaderia i l'avicultura complementen l'agricultura. Durant el s XX la població ha minvat gairebé en tres quartes parts, però darrerament s'ha estabilitzat. El poble, a la dreta del riu, és dominat per l'església parroquial de Sant Jaume. Hi ha restes de l'antic castell de Nalec. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nambad  (Urgell ?, s VII – Llívia, Baixa Cerdanya, 725/731)  Bisbe, propablement d'Urgell. Morí cremat per ordre del valí Munussa quan aquest s'havia fet fort a Llívia, insurgit contra Àbd al-Rahman ibn 'Abd Alläh al-Gäfiqï el 731. Dos còdexs seus que portaven els clergues que l'acompanyaven en la fugida es conserven a Autun (Borgonya).

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nano i Campos, Manuel  (València, 1729 – 1776)  Organista i compositor. Escolà del Col·legi de Corpus Christi, fou organista de la col·legiata de Xàtiva a partir del 1752 i de la seu valenciana des del 1761. Aquest mateix any passà al càrrec d'organista de Las Descalzas Reales de Madrid. Deixà obres vocals religioses i publicà una Adición al compendio de arte llano (1776).

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNanot i Renart, Pere  (Barcelona, 1848 – 1886)  Escriptor. Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya. Col·laborà a "La Renaixença" i "Lo Gai Saber". Autor bolingüe, té una extensa bibliografia: Biografía de don Francisco Renart y Arús, La decadencia de Cataluña, Estudis històric sobre Pau Claris, El rimbombori de les quintes, etc.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nanot i Viayna, Adolf  (Barcelona, 1924 - )  Escriptor. És autor de la novel·la Anna (1953) i de Poemes (1963). Aquest darrer volum recull bon nombre de poesies ja aparegudes de forma esparsa.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nans, cala  (Cadaqués, Alt Empordà Cala de la badia, a l'extrem meridional, que tanca a llevant un promontori on s'aixeca el far de cala Nans.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nantigís  (Catalunya, s IX - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s X)  Bisbe d'Urgell (v900-914). Fou succeït per Radulf, fill de Guifré I el Pilós.

56 CATALUNYA - EMPRESA

Napoleon, Estudi  (Barcelona, final s XIX – s XX)  Estudi fotogràfic. Fundat pels fotògrafs Antoni Fernández i el seu germà Emili.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Napolió  (Sicília, Itàlia, 1288 – Sardenya, Itàlia, s XIV)  Fill natural de Jaume II el Just i de la dama siciliana Gerolda. Mentre que el seu pare eludí les seves reclamacions, Alfons III el Benigne el tractà benèvolament i li cedí el castell de Joiosa Guarda, a Sardenya. Pere el Cerimoniós li encarregà algunesInici página missions diplomàtiques al Marroc.

58 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

arc d'accès al Castell Nou de NàpolsNàpols, conquesta de  (Nàpols, Itàlia, 1420 - 26/feb/1443)  Campanya militar d'Alfons IV el Magnànim. Emparentats amb Conradí, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des que morí (1268). La reina Joana II de Nàpols demanà l'auxili del rei català -que es trobava a Sardenya (1420)- contra Lluís d'Anjou i els aliats genovesos d'aquest. Poc després Alfons passà a Sicília i envià a Nàpols Joan d'Híxar com a virrei; sortí després de Messina i amb el seu estol s'adreçà a la ciutat, de la qual obligà les forces angevines a retirar-se. La reina ratificà l'adopció d'Alfons com a fill i hereu. Successives victòries donaren una major seguretat a Joana, i tractà aleshores de deseixir-se'n; Alfons hagué de lluitar a la mateixa Nàpols, de la qual li restaren aviat només els castells; però l'arribada d'un estol català de 30 vaixells, manat per Joan Ramon Folc, comte de Cardona, el socorregué i Joana hagué de fugir. La reina revocà el conveni del 1420...  Segueix... 

59 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Camp de TúriaNàquera  (Camp de Túria Municipi: 38,71 km2, 242 m alt, 6.129 hab (2014). Està situat als contraforts de la serra de la Calderona, que accidenta el sector septentrional del terme, drenat pel barranc de Nàquera, que neix al coll de la Vinya i aflueix per la dreta al de Carraixet aigua avall de Bétera, al límit amb l'Horta i el Camp de Morvedre. Al regadiu es conreen tarongers però prepondera el secà amb conreus mediterranis (cereals, ametllers i vinya). Pedreres de basalt. Sobresurten la indústria alimentària i la fabricació de materials per a la construcció (rajoles). Lloc d'estiueig, amb nombroses urbanitzacions i apartaments, que ha motivat un augment moderat de la població. Al poble destaca l'església parroquial de Santa Maria, bastida a mitjan s XVIII. Al puntal dels Moros hi ha una estació prehistòrica de la cultura del bronze. Àrea comercial de València. Ajuntament - Soc. Musical Santa Cecília

60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Nàquera, baronia de  (Nàquera, Camp de Túria Jurisdicció senyorial, comprada el 1446 per Joan Roís de Corella i que, per reial facultat, fou vinculada, el 1474, per Pere Roís de Corella, germà del comte deInici página Cocentaina. En morir sense fills Margarida Roís de Corella, baronessa de Nàquera, passà a la seva neboda Anna Pardo de la Casta i de Corella, que l'aportà al seu marit, Melcior de Figuerola, i a llur fill Francesc de Figuerola i Pardo de la Casta. Passà als Boïl d'Arenós, marquesos de Boïl, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arráspide.

61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Narach, Joan  (Perpinyà, 1865 – 1948)  Poeta. Ës autor del recull de poesies titulat Flors d'hivern (1934).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Narbona, Enric de  (Narbona, França, s XIII - 1321)  Mestre d'obres. Narbonès segons P. Piferrer; segons el pare Fidel Fita, català. Treballà a la seu de Girona, probablement del 1316 al 1320. Hi construí bona part de l'absis.

62 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Narbona, Margarida de  (Occitània, s XIII - Catalunya, s XIII)  Dama. Era muller, probablement la segona, de Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Narcís  (Catalunya, s III - Girona ?, v 307)  Bisbe de Girona i sant. En temps de la persecució de Dioclecià fugí a Augsburg, on predicà l'evangeli i convertí Afra. Consagrà bisbe d'Augsburg el futur sant Dionís i retornà a Girona, on dirigí la diòcesi durant tres anys. Detingut juntament amb el diaca Feliu, fou martiritzat vers l'any 307. Patró de Girona, la seva festivitat és el 29 d'octubre.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Nargó  (Coll de Nargó, Alt Urgell Antic nom del poble.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Narro i Campos, Manuel  (País Valencià, 1729 - Madrid ?, 1776)  Organista i compositor. Fou organista de la catedral de València i de les Descalces Reials de Madrid. Totes les seves composicions conservades a València són religioses i vocals. És autor d'Adición al compendio de arte llano (1776).

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaNarro i Celorrio, Josep  (Barcelona, 1902 - Mèxic, 1996)  Dibuixant i il·lustrador. Dotat d'una gran expressivitat. Es formà a Barcelona i a París. Es distingí en el camp de l'il·lustració, amb obres infantils i didàctiques, com La conquesta de València (1932), Les victòries de Roger de Llúria (1932), de Melcior Font, Rondalles populars (1933), de V. Serra i Boldú, Montseny, de M. Manent, i Pickwick, de C. Dickens, i col·laborà en revistes com "L'Esquella de la Torratxa". Després de la guerra civil treballà per a l'editor Janés i Oliver i per l'Editorial Joventut. El 1952 marxà a Mèxic, on col·laborà a "Pont Blau" i d'altres publicacions catalanes i aconseguí nom com a il·lustrador.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nas  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya Poble (1.225 m alt), a la Batllia, en una plataforma a l'esquerra del Ridolaina. Depèn de la parròquia de Santa Eugènia.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nas  (Estaon, Pallars Sobirà Veure> Anàs.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nascumó  (Àger, Noguera Veure> Escumó.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nasples i Andreu, Bru  (Girona, 1740 – 1806)  Eclesiàstic. Era rector del seminari gironí i canonge del capítol. Fou gran benefactor de l'hospital de la ciutat. Escriví, en col·laboració amb Clarà i Llach, l'obra Philosophiae jesuitico-peripateticae sinopsis (1757).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Nasples i Andreu, Francesc Xavier  (Girona, s XVIII)  Jesuïta. Germà de Bru. És autor d'escrits religiosos.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Nassio  Nom amb el qual és conegut l'escultor valencià Ignasi Bayarri i Lluch.

94 CATALUNYA - ESPORTS

Inici páginaNàstic  (TarragonaVeure> Gimnàstic de Tarragona, Club.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Nata, la  (Llinars del Vallès, Vallès Oriental Nom popular de Sant Joan Sanata.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Natalis, Lucius Minicius  (Barcelona, s II)  Prohom de l'època romana. Ell i el seu fill feren construir a Barcelona unes termes. Una inscripció conservada dóna fe d'aquesta iniciativa. Potser hi pertanyia el notable pòrtic conservat avui al Museu Arqueològic.

74 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Nati, punta  (Ciutadella, Menorca)  Jaciment paleontològic, situat al nord de la ciutat, ric en vertebrats fòssils dipositats en una bretxa càrstica, les restes dels quals han permès conèixer la fauna menorquina del Miopliocè. Un dels organismes endèmics fou un lepòrid gegant (conill), el qual presenta interessants modificacions en l'esquelet.

75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Natí, punta d'en  (Ciutadella, Menorca)  Cap de la costa septentrional, a l'extrem nord-occidental de l'illa. Hom hi ha bastit un far (42 m alt).

76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Natjà  (Baells, Llitera Poble (748 m alt), situat al vessant sud-oest del Montferrús. De la seva església parroquial (Sant Nicolau) depèn la de Saganta.

77 CATALUNYA - CULTURA

Nats Nus  (Barcelona, 1987 - )  Companyia de dansa. Fundada pel ballarí i coreògraf Toni Mira. Ha presentat les coreografies: Luns (1988), Strangers in the night (1989), Newton (1990), Pengim-penjam (1991), Somcinc (1992), Bolero (1994), Que dius que què? (1995), entre d'altres. Han fet diverses incursions en el món del vídeo-dansa, com Graons (1993) i Concert (1994).

78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaNatura  (Barcelona, oct/1903 – set/1905)  Revista quinzenal teòrica anarquista. Fundada i dirigida per Josep Prat, amb la col·laboració regular de Ricardo Mella i Anselmo Lorenzo, pretengué de continuar la tasca d'"Acracia" (1886-88) i de "Ciencia Social" (1895-96). Donà a conèixer algur text del sindicalisme anarquista francès (A. Hamon), així com de S. Merlino i d'Enrico Malatesta.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Natzaret  (València, Horta)  Barri de la ciutat, situat a la costa, a la dreta de la desembocadura del llit antic del Túria, enfront del Grau de València (fins al 1897 formà part de Vilanova del Grau) i davant la platja de Natzaret. El 1720 hom hi traslladà el llatzeret del Grau de València, que fins aleshores havia estat ubicat a Montolivet. Al llarg del s XIX esdevingué lloc d'estiueig de famílies valencianes (hom hi bastí un parc públic); però la construcció del port malmenà la platja, i ha restat com a barri de pescadors i de traballadors del port. Actualment és mal dotat de serveis i d'equipament i deficientment urbanitzat.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Natzaret  (Barcelona, Barcelonès Priorat de monjos cistercencs (Santa Maria de Natzaret), filial de Poblet, establert prop del portal de Sant Antoni de la ciutat. Fou fundat (1311-12) al mas Moneder, cedit per Sibil·la de Saga. El bisbe Ponç de Gualba l'afavorí i en volgué fer un centre de pietat especialitzat en la predicació i les confessions. Constava normalment d'un prior i de quatre monjos. Subsistí fins el 1660.

82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Nau, cala sa  (Felanitx, Mallorca Oriental Cala de la costa, entre les cales Marçal i Mitjana.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Nau, cap de la  (Xàbia, Marina Alta Gran promontori de la costa, format per la serra de Benitatxell, darrer contrafort del muntanyam prebètic que davalla des d'Alcoi fins al mar.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Nau, illot de la  (Alacant, Alacantí Petit illot, a llevant de l'illa Plana.

84 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaNau, La  (Barcelona, 1/oct/1927 - 21/gen/1933)  Diari en català. Fundat per Antoni Rovira i Virgili. Va sofrir diferents transformacions, motivades per les dificultats econòmiques. Sortí com a diari del vespre, es convertí en diari del matí el 2/oct/1929 i tornà a ésser-ho del vespre el 25/nov/1931. En foren redactors i col·laboradors importants escriptors de l'època. El seu tarannà informatiu fou liberal i democràtic.

85 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Nau, puig de la  (Benicarló, Baix Maestrat Poblat ibèric, situat dins el municipi, a l'antiga Ilercavònia. S'estén a la falda d'un turó, a 4,5 km de la línia de costa actual. Destruït en part per les extraccions de calcàries, ha estat excavat a partir del 1975 per Arturo Oliver i Francesc Gusi, que n'han publicat la monografia. Ocupat des dels s VIII-VII aC (bronze final) per grups ramaders semisedentaris amb influències culturals dels camps d'urnes, durant el ferro antic s'hi construïren les primeres cases de planta rectangular i s'hi detecta l'influx del comerç fenici del sud peninsular. A la meitat del s V aC, època de màxima esplendor, l'assentament fou remodelat completament i s'estructurà una nova xarxa urbana i el sistema defensiu. Al començament del s IV aC fou abandonat pacíficament.

90 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Nau dels Esports, La  (Barcelona, 7/oct/1929 - 3/feb/1930)  Setmanari esportiu. Editat com a ampliació de la informació del diari "La Nau". Publicà només divuit números. El continuà "La Rambla". Concedí una atenció especial al futbol.

86 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Naudó, Pau  (els Angles, Capcir, 1794 - Avinyó, Provença, 1848)  Eclesiàstic. Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816. En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides. En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada (1825) i poc temps després a Perpinyà, d'on fou rector fins al 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi. Nomenat bisbe de Nevers (1834), on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d'Avinyó, onInici página defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l'ensenyament i defensà les monges hospitaleres expulsades pel govern. Les seves pastorals i circulars, algunes de les quals molt remarcables pel caràcter polèmic, formen un total de 48 opuscles.

87 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaNaüja  (Alta Cerdanya Municipi: 5,60 km2, 1.350 m alt, 66 hab (2012), (fr: Nahuja). Situat a la baga, als darrers contraforts septentrionals del Puigmal, des del pla del Lloser, a l'est, fins al pla de Medes, a l'oest. És drenat per les capçaleres del Rigat i de la riera de Medes, tributaris del Segre per l'esquerra. El terme és molt accidentat. L'economia és basa en l'agricultura, la majoria del conreus són de prats i farratges, i menys de cereals (blat) i d'hortalisses. La ramaderia de bestiar boví té importància. En procés de despoblament des del 1866. El municipi no ha estat afectat pel boom turístic i de residència secundària de la Cerdanya. Al poble destaca l'església parroquial de Sant Jaume, amb pintures al fresc del s XVII. Informació (en francès)

88 CATALUNYA - LITERATURA

Nausica  (Caldetes, Maresme, 1908-10)  Obra teatral de Joan Maragall. Basada en el tema homèric i d'inspiració goethiana, escrita durant els estius. L'obra, d'accentuat to líric, és un intent de fer reviure Homer, en un paisatge i ambient determinats, incorporant-li alhora el món sentimental de l'autor. Fou estrenada el 1912. Carles Riba prologà l'edició d'aquesta obra amb un estudi important (1936), que fou després la seva tesi doctoral. La lectura d'aquesta tesi a la facultat de filosofia i lletres, el 12/mai/1938, constituí un dels darrers actes acadèmics de la Universitat de Barcelona durant la guerra civil.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Naut Aran  (Vall d'Aran Veure> Salardú (altre nom del municipi).

Anar a:    Na ]    [ Nadal, M ]    [ Nadal i G ]    [ Nag ]    [ Naq ]    [ Nati ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -