A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Tej ]    [ Templ ]    [ Teo ]    [ Terç ]    [ Terme ]    [ Terol, F ]

Els ciutadans haurien de decidir i els polítics portar a terme aquestes decisions. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tejedor, El  (Valls, Alt Camp, 1871 – gen/1874)  Periòdic obrer, quinzenal. Òrgan de la societat local de teixidors a mà. D'ideari internacionalista, n'era col·laborador Josep Roca i Galès, i polemitzà sovint amb "La Federación", de Barcelona. Es publicava encara l'agost de 1873, i probablement desaparegué en passar a la clandestinitat la Federació Regional Espanyola de l'AIT.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Tejo, serra d'El  (Requena, Plana d'Utiel)  Una de les serres (1.251 m alt) que tanca per l'est l'altiplà de Requena, al nord de la serra de les Cabrelles.

3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Tele-estel  (Barcelona, 22/jul/1966 – 1970)  Setmanari en català. Fou el primer autoritzat després de la guerra civil i començà amb un tiratge de noranta mil exemplars, que per diferents causes baixà fins a vint mil. Dirigit per Andreu Avel·li Artís Sempronio, amb la col·laboració en els darrers temps de Celestí Martí i Farreras, aplegà nombrosos escriptors i periodistes de totes les tendències. Les limitacions imposades per la censura ministerial quant a temes, i una certa tendència al folklorisme, provocaren el desencís del públic i la desaparició del setmanari per decisió empresarial.

4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaTele/eXprés  (Barcelona, 14/set/1964 – nov/1979)  Diari de la tarda en castellà. Publicà pàgines literàries i col·laboracions en català. Dirigit primer per Andreu Avel·lí Artís 'Sempronio', va tenir també com a directors Ignasi Agustí, Carles Sentís, Manuel Ibáñez i Escofet, entre d'altres.

5 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Telégrafo, El  (Barcelona, 1/nov/1858 - 10/feb/1879)  Diari en castellà. Creat i dirigit per Ferran Patxot. A la fi de novembre apareix ja en edició de matí i de nit. A la mort de Patxot, aquest fou substituït per Marià Flotats. Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom. Així, del 10/ago/1866 al set/1868 es titulà "El Principado", i d'aquesta data al 28/ago/1871 tingué altra vegada el seu nom original. Prohibit de nou, aparegué "La Imprenta", que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contre les autoritats municipals. Fou especialment notable la vaga de consumidors de gas que impulsà en 1878-79. Finalment, arran d'una altra prohibició, el 1879 fou substituït per "El Diluvio". Arribà a tenir una gran popularitat.

6 CATALUNYA - EMPRESA

Logo de Televeisió de CatalunyaTelevisió de Catalunya o TV3 (TVC)  (Catalunya, 10/set/1983 - )  Emissora de televisió. Creada en el si de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV). Acull els canals TV3, Canal 33, TVC Satèl·lit, TVC Internacional i TVC Sat, també participa en la programació del canal via satèl·lit Galeusca i ha creat el portal d'Internet TVC on Line. Amb seu a Sant Joan Despí, les intal·lacions de l'emisora, amb més de 30.000 m2 construïts, inclouen el Centre d'Informació d'Informatius, el Centre de Producció d'Audiovisuals, el Centre de Serveis i Energies i el Centre d'Accés i Control. N'han estat directors Alfons Quintà (1983-84), Enric Canals (1984-89), Jaume Ferrús (1989-95), Lluís Oliva (1995-2000) i Miquel Puig (2000). Televisió de Catalunya

7 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Logo de Televisió de ValènciaTelevisió de València (TVV)  (País Valencià, 1989 - )  Televisió autonòmica. Creada en el si de l'ens Radio Televisió Valenciana (RTVV). És membre de la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA). Acull Canal 9 i Notícies 9. Canal 9, d'orientació general, començà les emissions el 9/oct/1989. La seva programació combina el català, emprat en els informatius, en alguns programes de producció pròpia i en els programes infantils, amb el castellà, que és present, principalment, a les pel·lícules i a les sèries estrangeres. El segon canal, Notícies 9, dissenyat com a complement de Canal 9, començà les emissions, totalment en català, el 1997. Televisió de València

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTell  (Canejan, Vall d'Aran Antiga caseria.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tell i Lafont, Guillem August  (Barcelona, 1861 – 1929)  Advocat, notari i escriptor. Llicenciat el 1881, a partir del 1895 va ésser notari de Barcelona. Fou president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i degà del Col·legi de Notaris. Fou col·laborador de "Seminario de Mataró" (1883-95), "Quatre Gats" (1889), "La Campana de Gràcia", "Calendari-Guia de Banyoles i sa Comarca" (1891), "Joventut" (1900-06) i "Catalunya" (1903-05). Conreà també la poesia, i fou mestre en gai saber.

10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóTellet  (Rosselló Municipi: 10,02 km2, 603 m alt, 126 hab (2012). Situat als vessants meridionals dels Aspres, al peu del coll d'Oms, entre el riu Ample (límit occidental del terme) i el torrent del Teixó (límit oriental), tots dos tributaris del Tec. Bona part del terme és cobert de bosc (suredes, alzinars i matolls). Economia agrària (cereals, vinya, arbres fruiters, i sobretot prats i farratges) i forestal. Ramaderia modesta. El poble és situat al nord del terme; l'església parroquial de Sant Valentí havia pertangut al monestir de Sant Joan de les Abadesses, l'abat del qual la va fer construir l'any 1141; hom hi venera una marededéu romànica i conserva una pila baptismal gòtica. Dins el terme hi ha, amés, el santuari marià de Roure. Turisme (en castellà)

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Téllez i Giron, Lluís  (València, s XIX – 1878)  Pintor. Fou professor de l'Acadèmia de Sant Carles, on actuà per un temps de director interí. Conreà sobretot la pintura de tema històric o religiós. Té algunes obres al Museu de València.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Telm, Lluís  (Lleida, 1548 - Cazalla de la Sierra, Andalusia, 1598)  Monjo cartoixà i escriptor. Fundà les cartoixes de Lisboa i Èvora, a Portugal. És autor d'algunes obres místiques.

13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaTempestes, pic de  (Benasc, Alta Ribagorça)  Un dels cims (3.310 m alt) del massís de la Maladeta, al sud-est del pic d'Aneto, del qual és separat per la bretxa de Tempestes (3.130 m). És el punt culminant de la cresta de Tempestes, que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques. Al nord-est de la bretxa hi ha l'important glacera de Tempestes. El nom fou donat per Russell el 1881.

14 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Temple, castell del  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Antic castell, conegut a l’època de la conquesta catalana com a castell de la Gomera, situat vora el sector oriental de les muralles de la ciutat. Era voltat de dotze torres quadrangulars; tenia dues portes, una a l’interior i l’altra a l’exterior del nucli urbà. Serví de dipòsit al botí pres durant la conquesta. Amb el repartiment correspongué als templers; a la dissolució de l’orde, passà als hospitalers (1314). Expropiat el 1820, el seu recinte fou aprofitat per a la construcció de cases de veïns; una gran part de la capella fou enderrocada i construïda de nou el 1885, de manera que de la construcció primitiva només resten l’atri i dos arcosolis interiors, romànics.

91 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Temple, orde del  (Catalunya-Aragó, 1128 - 1312)  Orde religioso-militar. Fundat a Jerusalem l’any 1120, la seva missió era protegir els pelegrins i, sobretot, a partir de la seva professió militar, dirigir els anàrquics croats. A la corona catalano-aragonesa l’orde va rebre de tots els estaments i arreu beneficis i privilegis de tota mena. Per explotar-los, va organitzar el territori en comandes de tres tipus: rurals, urbanes i militars. L’actitud generosa dels nostres sobirans i, sobretot, l’habilitat política de Ramon Berenguer IV de Barcelona, van aconseguir la vinculació templera a la conquesta cristiana. Amb aquests es van realitzar les grans campanyes de l’Ebre, el Cinca, el Segre, Mallorca i València. El Temple va rebre grans extensions de territori, que va defensar, va colonitzar i va administrar des de fortaleses estratègiques, que van ser la seu de les comandes militars. Quan el 1307 el Papa va ordenar la detenció dels templers, aquelles fortaleses van oposar una tenaç resistència, especialment Miravet, Castellot i Montsó, que van ser preses després d’un llarg setge.

15 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaTemple de la Glòria, Lo  (Catalunya, s XVIII)  Poema segurament anònim i de data incerta, conservat només fragmentàriament, que fou traduït al castellà i editat per primera vegada el 1847 per Magí Pers i Ramona. Hom l’atribuí primer a Josep Fontaner, del s XVII; posteriorment hi hagué un doble corrent d’opinió: mentre uns historiadors l’atribuïen a un hipotètic Ignasi Puigblanc, d’altres el consideraven obra d’Antoni Puigblanc. Últimament, hom tendeix a considerar-lo com a obra anònima, bé del final del s XVIII o bé de ja ben entrat el segle XIX, donats uns certs elements de caire romàntic. Sigui com vulgui, sembla ésser obra d’una persona exiliada. És escrit en octaves reials i hi apareixen nombrosos castellanismes; el seu conjunt, però, té força originalitat i dignitat.

17 CATALUNYA - ART

Temple de la Sagrada Família  (Barcelona, Barcelonès Veure> Sagrada Família, temple de la.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Temple de Santa Magdalena, el  (Aiguaviva de Gironès, Gironès)  Antiga casa templera, centre de la comanda d'Aiguaviva.

18 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Capçalera d'El TempsTemps, El  (València, 1984 - )  Setmanari d'informació general en català. Editada per Edicions del País Valencià SA. Amb un equip inicial format per Eliseu Climent, Joan F. Mira, Vicent Sanchis, entre d'altres. S'eixamplà després amb nous redactors i col·laboradors. Disposa de redaccions a València, Barcelona i Palma de Mallorca. S'ha destacat per l'amplitud ideològica i per una millora constant tant pel que fa a la forma com pels continguts. El 1995 assolia un tiratge de 25.000 exemplars. Fou la primera publicació en català accessible a través d'Internet (oct/1994). El Temps

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTena i Garriga, Pere  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1928 - )  Teòleg i liturgista. Sacerdot (1951), es doctorà en teologia a Roma (1954). Professor al seminari de Barcelona (1956-67) i a la Universitat de Salamanca (1963-68), fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual ha estat degà (1967-72) i president (1972). Membre del grup fundador del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona (1958), en fou el director, com també de la seva revista "Phase" (1963). Fou delegat diocesà de pastoral sacramental i litúrgia (1973-84) i el 1986 fou nomenat canonge de la seu de Barcelona, amb l’encàrrec de tenir cura de les celebracions litúrgiques de la catedral. L’any 1987 fou nomenat per Joan Pau II sotsdirector de la Sagrada Congregació per al Culte Diví. El 1993 fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona i des de l’any 2004 en fou bisbe emèrit auxiliar. És autor de La palabra Ekklesía. Estudio histórico-teológico (1958) i coautor de La impossible restauració. El Vaticà II a l’hora del balanç: el sínode de 1985 (1986).

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tenas i Alivés, Josep  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1892 – Barcelona, 1943)  Escultor. Format a Llotja amb Pere Carbonell i Antoni Alsina i Amils, amplià estudis a París amb Bourdelle. Dins l'Associació Escolar Artística concorregué amb una caricatura a l'Exposició de Retrats i Dibuoxos del 1910. Fou des del 1916 professor de modelatge i buidatge a Llotja. Participà a les Exposicions d'Art de Barcelona del 1920 i el 1921. Obtingué un diploma d'honor a l'Exposició Internacional del 1929 i participà a la Nacional del 1942. Té alguna obra pública a Barcelona, però es destacà sobretot pels seus busts i retrats, de sòlida sobrietat.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tenas i Hostench, Ramon  (Olot, Garrotxa, s XIX – Barcelona, 1883)  Arquitecte. Estudià a l'Escola de Belles Arts barcelonina. Fou pensionat a Toledo. Els seus projectes foren premiats en diverses ocasions.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tenas i Lamarca, Francesc  (Olot, Garrotxa, 1814 – Girona, 1886)  Escultor i dibuixant. Deixeble de Joan Carles Panyó a l'Escola d'Art d'Olot. És autor de llibres docents, com Nociones elementales de dibujo (1865), Elementos de dibujo lineal en todas sus aplicaciones (1864), etc. Fou professor de dibuix a l'Escola de Belles Arts de Girona.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTendetes  (València, Horta)  Partida del terme de Campanar. Hi ha l'ermita de l'Adoració dels Reis.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tendrui  (Tremp, Pallars Jussà Poble (625 m alt), fins al 1970 del terme de Gurp de la Conca, al voltant de les restes de l'antic castell de Tendrui i de l'església parroquial (Sant Esteve). El lloc era de la jurisdicció de la col·legiata de Tremp.

25 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Tenerife, marquesat de  (Canàries)  Títol concedit el 1887 al capità general Valerià Weyler i Nucolau. Continua en la mateixa família.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Tenes, les  (Ripoll, Ripollès)  Antiga vil·la de l'antic terme de la Parròquia de Ripoll, que donà origen al poble de Sant Bernabé de les Tenes.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Tenes, riera de  (Vallès Oriental Riu, afluent dretà del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja (aquest sector de capçalera rep també els noms de riera de Castellcir i de Sant Quirze), s’encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d’aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l’esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s’obre a la depressió vallesana. Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al col·lector entre Montmeló i Mollet del Vallès.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Tent, Vicent  (València, 1922 – Madrid, 1947)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Durant la seva breu carrera artística havia destacat ja bastant en obres d'inspiració religiosa.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTentellatge  (Navès, Solsonès)  Poble disseminat, a l’est del terme, al límit amb els de l’Espunyola i Montmajor (Berguedà). N'és el centre l’antiga església parroquial de Sant Martí (annexa a la de Sant Feliu de Lluelles), que s’alça a l’esquerra de la riera de Tentellatge (afluent, per l’esquerra, de l’aigua d’Ora, que neix sota els cingles de Capolat), vora la carretera de Berga a Solsona.

30 EUROPA - BIOGRAFIA

Teodard  (França, s IX – 893)  Arquebisbe de Narbona (885-893). Mantingué bones relacions amb el comte Guifre el Pilós: ambdós procediren a completar la restauració de la diòcesi osonenca, instal·lant-hi com a bisbe titular l'antic arxipreste Gotmar.

31 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Teodomir  (País Valencià, v 670 - v 743)  Personatge visigot. Va signar (713) amb Abd al-Aziz, fill de Musa, una capitulació o pacte amistós (ahd) pel qual es mantenia políticament autònom en la regió que governava, situada entre les actuals Múrcia i Alacant.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teodor  Veure> Teodoros.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teodoric  Veure> Teuderic (bisbe de Barcelona, 904-937).

34 CATALUNYA - LITERATURA

Teodoros  (Catalunya, s XI)  Nom que apareix, a manera de signatura, a l'escena de la Lapidació de sant Esteve, pintura mural romànica de Sant Joan de Boi (avui al Museu d'Art de Catalunya). Es presumible que es tracti del nom de l'autor, que seria grec -la inscripció apareix en caràcters grecs- i un dels primers pintors de nom conegut actius a Catalunya.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTeodulf  (Catalunya ?, v 750 - França, 821)  Prelat i humanista. Carlemany li atorgà de primer l'abadia de Fleury, i més tard l'arquebisbat d'Orleans. Com a legat reial féu un viatge a Occitània i al Rosselló, i reflectí les seves impressions en el poema Paraenesis ad Judices que, juntament amb els seus Carmina, té una gran importància històrica. Afavorí la creació d'escoles parroquials i l'escriptura de manuscrits bíblics. Escriví diversos tractats teològics, entre ells el De Spiritu Sancto. El seu himne Gloria, laus et honor forma part de la litúrgia del diumenge de Rams.

35 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Teologia Actual  (Barcelona, 1993 - )  Revista. Fundada sota el patrocini de l’Institut de Teologia de Barcelona (actualment Institut Superior de Ciències Religioses), amb la finalitat de divulgar el pensament teològic entre un públic ampli. De presentació àgil i atractiva, combina els articles doctrinals (breus i concisos) amb informacions religioses i comentaris de llibres. Apareix cinc vegades l’any i n'és director Joan Guiteras.

36 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Teorema  (València, 1971 - )  Revista filosòfica. Publicada pel departament de lògica i filosofia de la ciència de la Universitat de València. Fundada per Manuel Garrido (que en fou director) i Fernando Montero, aplegà des de l’inici els membres del denominat “cercle de València” i representants d’altres grups de tendències semblants de l’àmbit de parla castellana de dins i fora de l’estat espanyol. Tingué també la col·laboració de filòsofs nord-americans i europeus. Entre les seves activitats cal destacar la difusió de la lògica matemàtica, la filosofia analítica, la metodologia de les ciències físiques i socials, etc. La revista editava un volum l’any integrat per quatre números ordinaris d’aparició trimestral i un d’extraordinari amb un tema monogràfic. Paral·lelament hi havia també els "Cuadernos Teorema", publicació suplementària dedicada a la difusió del pensament filosòfic tant modern com clàssic. Una de les seves activitats més importants ha estat la de l’organització de simposis a nivell de l’estat espanyol, i internacionals. A partir de l’any 1976 la revista esdevingué l’òrgan de publicació en castellà de la International Division of Logic, Methodology and History of Science.

37 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaTeoria general de la urbanización  (Catalunya, 1867)  Obra tèorica i d'anàlisis estadística d'Ildefons Cerdà. Publicada per compte de l'estat espanyol (reeditada en facsímil el 1968). El primer volum inclou una història de la urbanització, un exament analític de l'estat contemporani de la urbanització, una anàlisi teòrico-històrica de les relacions entre sistemes de locomoció i formació de les urbs. El segon volum correspon al títol secundari de l'obra: Aplicación de sus principios y doctrinas a la reforma y ensanche de Barcelona. Inclou un estudi del continent (topografia, planta viària i interviària, alçat, organisme), del contingut (població), del funcionament (relacions continent/contingut) i la científicament excel·lent Monografía estadística de la clase obrera de Barcelona en 1856. La Restauració anul·là el descabdellament previsible de la Teoría. Del 1901 ençà hom reprengué la seva anàlisi estadística, però no la part corresponent al volum primer, que no fou recuperada fins els anys 1960.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teotari  (Catalunya, s IX - Girona ?, 887)  Prelat. Bisbe de Girona. L'església de Girona estava sota defensa i protecció reial, i el seu bisbe rebia especials mostres de consideració per part del rei. El 878 Teotari va assistir al concili del regne francès celebrat a Troyes (13/ago), presidit pel papa Joan VIII i el rei Lluís el Tartamut. El 879 va rebre del rei francès Sant Pere de Rodes, Sant Cebrià de Pineda, Sant Joan Sescloses i Sant Fruitós de la vall de Santa Creu. Els reis Carlemany i Carles el Gros li van donar diversos privilegis. A la seva mort, fou succeït per Servus Dei.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ter, batalla del  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 27/mai/1694)  Combat que tingué lloc al costat del riu Ter, entre les tropes franceses comandades pel duc de Noailles i les espanyoles dirigides pel virrei de Catalunya. Els francesos es van imposar sobre un exèrcit espanyol de 20.000 homes.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTer, departament del  (Catalunya, 1812 – 1814)  Nom donat a un dels quatre departaments en que fou dividit el Principat durant la seva annexió a l'Imperi Francès. Comprenia els corregiments de Girona i de Vic i la vall de Ribes, del de Puigcerdà. El prefecte residia a Girona; fou dividit en tres districtes: Girona, Figueres i Vic. El districte de Vic corresponia a l'antic corregiment i a la vall de Ribes, encara que, provisionalment, el cap d'aquest districte fou Olot; els districtes de Figueres i de Girona eren separats pel curs del Fluvià

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ter, el  (Catalunya)  Riu de la xarxa mediterrània catalana, que neix a 2.325 m alt, en el circ d'Ulldeter, al peu de la pica de la Dona, prop de l'Esquena d'Ase i del pic de Bastiments; drena les comarques del Ripollès, sector septentrional d'Osona i de la Selva, el Gironès i el Baix Empordà; desemboca al Mediterrani, a la platja de Pals. Al curs més alt recull les aigües de nombrosos llacs glacials (39 en total) i travessa els nuclis de Camprodon i Ripoll en sentit nord-sud, direcció que canvia bruscament per la d'oest-est, i travessa la Serralada Prelitoral (congostos de les Guilleries) al nord de la plana de Vic; aquest meandre, entre Manlleu i Roda, és producte d'un fenomen de captura. Després de les Guilleries entra en un sector pla, passa per Girona, travessa la Serralada Litoral i penetra a la plana litoral (Empordà), on a causa del seu nivell, inferior al del mar, forma aiguamolls. Té 167 km de longitud i 3.295 km2 de conca. El seu règim és nivopluvial al sector de capçalera i pluvial mediterrani al curs baix; el cabal absolut és de 8,42 m3/segon a Ripoll i de 24 m3/segon a Girona; al curs mitjà i baix presenta fortes oscil·lacions, amb fortes crescudes de setembre i octubre, que han provocat greus inundacions. Els seus principals afluents són el Ritort i el Freser, al curs alt; el Gurri, la riera Major, el Brugent, el Llémena, el Terri i l'Onyar, al curs mitjà. Antigament les seves aigües foren utilitzades per les fargues de l'alt Ripollès, i més tard ajudaren a crear nuclis industrials tèxtils. S'aprofiten també per a regatges locals i per al conreu de l'arròs a la plana costanera. Modernament ha estat creat un complex hidroelèctric amb els embassaments de Sau, Susqueda i el Pasteral. També serveix per abastar la ciutat de Barcelona d'aigua potable, a més de la de Girona.

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ter, marquesat del  (Catalunya)  Títol concedit el 1840, pel pretendent Carles (V), a Ramon Cabrera i Grinyó. Li fou reconegut per Alfons XII el 1875. Continua en la mateixa família.

43 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaTeran i Àlvaro de los Ríos, Manuel de  (Aragó, s XVIII)  Polític. Fou intendent de l'exèrcit al Principat de Catalunya, càrrec en el qual succeí José Felipe de Castaños. Com aquest, afavorí la Junta de Comerç de Barcelona i l'Acadèmia de Ciències i Arts, que el nomenà membre numerari. Féu construir una mina que desembocà en el Rec Comtal i permeté de regar terres dels termes de Sant Andreu de Palomar, Sant Martí de Provençals i l'horta del Portal Nou de Barcelona. La seva imprevisió davant l'escassetat de proveïments provocà els Rebomboris del Pa (1789), per tal d'apaivagar la protesta popular proposà la creació d'una junta (que es constituí sota la presidència del capità general, comte d'El Asalto) que adquirís blat i altres queviures a despeses de la noblesa.

44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Terç, es  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda de la parròquia i municipi.

45 CATALUNYA - POLÍTICA

Terç de Requetes de la Mare de Déu de Montserrat  (Catalunya, gen/1937 - )  Unitat militar franquista. Organitzada i formada bàsicament per catalans fugitius de la zona republicana. Comptava amb 180 homes quan es distingí en la defensa de Codo (batalla de Belchite). Reorganitzat i amb els efectius d'un batalló, operà a la comarca de La Serena i participà en la batalla de l'Ebre (enquadrat en la 24 Divisió), en el sector de Vilalba dels Arcs, on lliurà uns duríssims combats, i de Gandesa. Operà encara a Pena-roja. Tingué en total 316 morts. Hi ha un monument commemoratiu als morts del Terç a l'antiga posició dels Quatre Camins, i un altre, erigit també per la Germandat del Terç, als soldats republicans morts a la posició dita Targa, totes dues del sector de Vilalba. Un altre monument, amb una capella funerària, que conté les despulles dels membres del Terç morts a la guerra i on es conserva la bandera del Terç, fou erigit a Montserrat, al lloc anomenat Els Apòstols.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTercui  (Tremp, Pallars Jussà Poble (783 m alt), aturonat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, a l'extrem meridional del terme, a l'indret de l'antic castell de Tercui. L'església parroquial (Sant Pere) era un antic monestir de Sant Pere de Tercui, fundat el 1061 per monjos de Sant Pere de Rodes; el lloc passà a dependre de Lavaix. Els rectors duien encara al s XIX el títol de pabordes, títol que dugué el superior de la comunitat almenys des de mitjan s XIII.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Terès i Borrull, Joan  (Verdú, Urgell, 1539 – Barcelona, 1603)  Eclesiàstic i alt funcionari reial. Arquebisbe de Tarragona i virrei de Catalunya durant el regnat de Felip III. Va substituir en el virregnat el duc de Feria. Arribat al poder (1602-03), va afrontar la qüestió dels pedrenyals prohibint-ne la fabricació com a base per extirpar el bandolerisme. Cal esmentar-ne les obres Arxiepiscopologi de Tarragona i Constitucions provincials Tarraconenses (1593).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teresa  (Catalunya, s XIII)  Dama. De llinatge desconegut i existència poc estudiada. Potser fou primera muller de Guillem Ramon de Montcada (I de la branca de Tortosa-Fraga) i mare del primogènit d'aquell, Ramon (III de Tortosa-Fraga), casat també aquest amb una Teresa. La seva existència sembla deduir-se dels termes de la donació reial de Fraga als Montcada, el 1255.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teresa  (Catalunya, s XIII)  Dama de la segona meitat del segle, de llinatge desconegut. Fou la muller de Ramon de Montcada (III a la branca de Fraga, abans de Tortosa). Fill seu fou Guillem (I de Fraga), desè senescal dels regnes.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaTeresa  (Catalunya, s XIII - Aragó, s XIII)  Filla natural del rei Pere II el Gran i de l'amistançada Agnès Zapata. Es casà amb l'aragonès García Romeu.

51 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaTeresa de Begís  (Alt Palància)  Municipi: 19,26 km2, 636 m alt, 283 hab (2014), (o de Viver). Situat a la riba del Palància, a l'àrea de parla castellana del País Valencià. La part meridional del terme és la més muntanyenca, amb elevacions pròximes a 1.000 m, i el sector nord-oest, més baix, s'obre directament en direcció a la vall del riu Palància, que drena les aigües del terme. Prop de les dues terceres parts de la seva superfície és de muntanya poc productiva. L'agricultura es majoritàriament de secà, dedicada, sobretot, a vinya i oliveres; al regadiu (ja dins la vall) hi ha hortalisses i importants plantacions d'arbres fruiters. Població en descens. El poble és situat a l'esquerra del Palància, i és de forma allargada; l'església parroquial, d'una sola nau, és dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança. Àrea comercial de València i subàrea comercial de Sogorb. Ajuntament

52 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall de CofrentsTeresa de Cofrents  (Vall de Cofrents Municipi: 110,8 km2, 533 m alt, 620 hab (2014), (cast: Teresa de Cofrentes). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i accidentat pels vessants nord-occidentals de la mola del Caroig. És drenat a l'oest pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent la rambla d'Argongeña. La major part del territori no és conreat, i és ocupat per pinedes i matollar. L'agricultura és limita als conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers) i, en menor quantitat, als de regadiu (blat, arbres fruiters i blat de moro), que aprofita l'aigua de les fonts. La ramaderia ovina i la petita indústria complementa l'economia. La vila, d'origen islàmic (el castell de Teresa dominava la població), és a l'esquerra del Reconque; l'església parroquial de l'Assumpció fou bastida en 1618-50. El municipi comprèn, a més, els despoblats d'Eudeima i de Palaz. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaTeresa de Viver  (Alt Palància)  Veure> Teresa de Begís

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teresa d'Entença  (Catalunya, v 1301 – Saragossa, Aragó, 28/nov/1327)  Comtessa d'Urgell, vescomtessa d'Àger i reina de Catalunya-Aragó. Primera muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós. Filla de Constança d'Antillon i de Gombau d'Entença, reneboda d'Ermengol X d'Urgell. Les noces amb l'infant Alfons es van celebrar solemnement a Lleida el 10/nov/1314. Alfons fou comte d'Urgell fins a la mort del seu pare el 1327. La comtessa firmava documents i encunyava moneda com a sobirana dels seus feus. L'any 1323 va acompanyar Alfons a la conquesta de Sardenya. Va instituir hereu el seu marit i (en defecte seu) el segon fill Jaume. Morí de part.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Teresa d'Urgell  (Castella ?, s XI – Catalunya, s XII)  Dama. Era filla del comte Ermengol V d'Urgell i de la dama castellana Maria Ansúrez. Degué néixer a Castella. Es casà amb Guillem de Cardona, fill de Bernat Amat de Claramunt. Fill seu fou Pere de Cardona, que morí jove.

56 CATALUNYA- BIOGRAFIA

Teresa Fernández de Lara  Veure> Fernández de Lara, Teresa.

57 CATALUNYA - CULTURA

TERMCAT (TERMinologia CATalana)  (Catalunya, 1985 - )  Centre de terminologia. Creat en virtud d'un acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans, per tal d'investigar, establir i difondre la normalització de la terminologia catalana en relació a d'altres llengües. Dirigit per M. Teresa Cabré (1982-88) i per Isidor Marí, ha realitzat i promogut diversos treballs de recerca terminològica, i ha assessorat diverses entitats oficials, sobretot en temes de traducció. Publica "Full de difusió de neologismes" (des del 1988) i diversos diccionaris terminològics especialitzats.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaTerme, cap de  (l'Ametlla de Mar, Baix Ebre / Vandellós, Baix Camp)  Cap de la costa meridional del Principat, entre els dos municipis.

59 VALÈNCIA - GEOGRAFIA

Terme, el  (Tavernes de la Valldigna, Safor Partida de regadiu i caseria, al sud-est de la ciutat, al límit amb el terme de Xeraco.

60 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Terme, riu del  (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir Nom de la capçalera del riu de Montdony, afluent, per la dreta, del Tec, que neix al Montcapell.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Terme de Ponts, el  (Oliola, Noguera)  Antic terme (o el Terme Forà de Ponts), que limitava amb el terme de la vila de Ponts i comprenia els llocs de Plandogau, Serralta, Serrabaixa, les Mollerigues, el Gos i Gratallops. Al s XIX fou agregat al municipi d'Oliola.

62 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Termena, castell de  (Planeses / Rasigueres, Fenolleda Antic castell, que domina la vall de Termena (tributària de l'Aglí per l'esquerra, a Rasigueres), límit dels dos municipis. És una construcció dels s IX-X, reformada al s XIII, constituïda per una torre rectangular i un recinte poligonal, ben conservats.

63 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraTérmens  (Noguera Municipi: 27,37 km2, 208 m alt, 1.536 hab (2014). Situat al límit amb el Segrià i el Pla d'Urgell, en un terreny pla, a l'esquerra del Segre. Agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades del Segre i del canal d'Urgell; s'hi cultiva principalment cereals (blat i ordi), vinya, olivera, ferratges i fruiters. La ramaderia és important i condiciona en part la producció agrícola; bestiar porcí, oví i boví; granges de conills i d'aviram. Petita indústria alimentària (premses d'oli) i de fabricació de materials per a la construcció. Dins del terme municipal hi ha la central tèrmica de Tèrmens. La vila és a l'esquerra del Segre; església parroquial de Sant Sebastià. Àrea comercial de Lleida. El 1283 els hospitalers hi establiren la comanda de Térmens. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaTérmens, vescomtat de  (Catalunya)  Títol concedit el 1647 al general de la cavalleria de Catalunya, el portuguès Gregorio de Brito e Carbalho, governador militar de Lleida, pel seu èxit a apoderar-se del fort de Térmens (1647), baluard franco-català que amenaçava les posicions castellanes de Lleida, que ell defensà amb eficàcia, malgrat el setge que hagué de sofrir. El títol passà als Giménez i als Von Schmiterlow.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Térmens i Maurí, Jaume  (Catalunya, s XX – Barcelona, 1966)  Escriptor. Ja passada la setantena publicà el seu primer llibre de poesia El camí del somni (1964). Un segon llibre, titulat Fantasies líriques, aparegué el 1966 ja com a edició pòstuma.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Térmens i Maurí, Ramon  (Barcelona, 1892 – 1960)  Pintor i arquitecte. Professor de l'Escola d'Aparelladors de Barcelona. És autor del mercat d'Horta (1951) i d'algunes construccions a l'Exposició Internacional del 1929. Col·laborà en la construcció dels Magatzems Jorba. En pintura, destacà com a retratista.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Termes i ArdèvolTermes i Ardèvol, Josep  (Barcelona, 27/jul/1936 - 9/set/2011)  Historiador. Catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Barcelona des del 1982. Com a especialista en l'estudi del moviment obrer, ha publicat El movimiento obrero en España: La primera internacional (1864-1881) (1965), obra posteriorment ampliada i aprofundida a Anarquismo y sindicalismo en España (1864-1881) (1972). Ha formulat una nova interpretació del catalanisme en obres com El federalisme català en el període revolucionari de 1868-1873 (1972) i La immigració a Catalunya i altres estudis d'història del nacionalisme català (1984), en què ha investigat la vessant popular del nacionalisme català. És autor també del volum VI de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, titulat De la revolució de Setembre a la fi de la guerra civil: 1868-1939 (1987).

68 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaTernelles  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Possessió, al nord-oest de la vila, a la vall de Ternelles, que davalla de la serra de Tramuntana, entre el puig Gros de Ternelles (838 m alt.) i el castell del Rei (490 m), i aflueix, ja al pla, al torrent de Sant Jordi. Més amunt de la possessió hi ha la cel·la de Ternelles.

69 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ternera, coll de  (Bulaternera, Rosselló / Rodés, Conflent)  Pas dels Aspres (200 m alt), situat a la dreta de la Tet. És aprofitat per la carretera de Puigcerdà a Perpinyà per travessar un contrafort septentrional del Canigó.

70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ternils  (Carcaixent, Ribera Alta)  Despoblat, 2 km al sud-oest de la ciutat; només es conserva l'antiga església parroquial, actual ermita de Sant Roc (obra del començament del s XIV, amb portal romànic). Era una antiga alqueria d'època musulmana, esmentada el 1252. Al s XIV era parròquia; el creixement de la Cogullada, aleshores un annex seu, feren que al mateix segle el rector intentés, infructuosament, de traslladar-hi la residència; tanmateix les continuades inundacions provocades per les riuades del Xúquer feren que la població es traslladés a Carcaixent (igualment annex de Ternils) i, també, la parròquia.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ternoves  (Ibi, Alcoià)  Partida i caseria.

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Terol  (Tibi, Alcoià)  Caseria, al nord de la vila.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Terol  (Alacant, s XVII - s XVIII)  Família de picapedrers, iniciada amb Jaume Terol.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Terol, Domènec de  (Catalunya, s XIII)  Jurista. Amb Arnau Desjardins i Ramon de Besalú redactà el Llibre dels Costums de Tortosa.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTerol, Felip  (Alacant, s XVII – s XVIII)  Picapedrer. Fill de Jaume Terol i germà de Josep (dit el major). Obtingué la primera part de l'arrendament de la portalada principal de Santa Maria d'Alacant (1721); el 1736 intervingué amb Llorenç Chàpuli i el seu nebot Tomàs Terol en l'arrendament de la portalada que comunica l'església i la capella de la comunió de Sant Nicolau d'Alacant; també amb el seu nebot treballà en la capella de la comunió de l'església d'Agost.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Terol, Jaume  (País Valencià, s XVI – 1587)  Arquitecte. Projectà l'església de Sant Salvador de Cocentaina, la construcció de la qual dirigí, juntament amb el seu germà Andreu, des de l'any 1583 fins a la mort. Ambdós germans també construïren l'església de Sant Joan de Muro, que no fou acabada fins al 1591.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Terol, Jaume  (Alacant, s XVII)  Picapedrer. Iniciador de la família. Construí (1673-76) la torre, la sagristia i les voltes de la nau de l'església d'Agost (Alacantí). Fou mestre de l'ajuntament d'Alacant. Pare de Felip Terol.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Terol, Jaume  (Cocentaina, Comtat, s XVI – 1627)  Pintor. Fou deixeble i ajudant de Jeroni Espinosa. El 1621 pintà la taula del Salvador per a la parròquia de Cocentaina.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Terol, Josep  (Alacant, s XVII – s XVIII)  Picapedrer, dit el major. Germà de Felip. Remodelà (1710-12) la nau de l'església de Montfort (Vinalopó Mitjà). Fou pare de Josep Terol, dit el menor.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Terol, Josep  (Alacant, 1698 – 1758)  Arquitecte, dit el menor. Fill de Josep Terol. Fou el millor arquitecte -juntament amb Vicent Mingot i Llorenç Chàpuli- de la governació d'Oriola al s XVIII. Participà en un dels arrendaments de la portalada principal de Santa Maria d'Alacant (1721) i contractà la construcció de la de l'església del monestir de la Santa Faç (finalitzada el 1724); posteriorment construí la del convent. El 1731 fou contractat per a construir la capella de la comunió de l'església parroquial d'Agost i, a la mort de Chàpuli, fou nomenat arquitecte de l'ajuntament d'Alacant.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaTerol, Pere  (Oriola, Baix Segura, s XV – s XVI)  Dirigent agermanat. Notari. El 1517 el consell municipal d’Oriola el nomenà, juntament amb Pere Palomares, síndic prop del rei Carles I a Galícia per a demanar la creació del bisbat d’Oriola. Fou el 1520, ensems també amb Palomares, un dels promotors de la Germania a Oriola: elegit síndic del poble, a mà armada notificà als oficials reials i als cavallers la rebel·lió, i a costa seva, amb d’altres a València, on s’agermanaren amb els de la capital, comprà banderes i tambors. Propagà la rebel·lió a part del regne de Múrcia i marquesat de Villena. Sembla que fou marginat per una fracció d’agermanats i fou forçat a deixar el càrrec de síndic. Arran de la rendició de la ciutat a les tropes del marquès de Los Vélez, fugí a Castella a terres d’aquest; mentrestant, el seu fill lluitava com a patge de Ramon de Rocafull al servei del lloctinent general Diego de Mendoza. Gràcies a la influència del marquès, fou inclòs en el perdó general del lloctinent (1521). Germana de Foix, lloctinent de València, el processà, però l’inclogué també en el perdó; tanmateix, li interdí de tornar al Regne de València. Les repetides peticions del justícia i els jurats d’Oriola al rei (1525) i al lloctinent (1527) que fos empresonat i no li fos permès de tornar sembla que foren infructuoses.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Terol, Tomàs  (Alacant, 1697 – s XVIII)  Picapedrer. Nebot de Felip Terol, amb el qual intervingué en l'arrendament de la portalada que comunica l'església i la capella de la comunió de Sant Nicolau d'Alacant (1736); també amb el seu oncle treballà en la capella de la comunió de l'església d'Agost.

83 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Terra, La  (Barcelona, 7/feb/1909 - 1909)  Setmanari vinculat a la Unió Catalanista. Creat sota la direcció de Bartomeu Baixarias. Volia ésser a la vegada òrgan esperantista i vehicle de conciliació de nacionalisme i obrerisme. N'aparegueren pocs números.

82 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaTerra, La  (Barcelona, 15/oct/1922 – 1936)  Publicació quinzenal bilingüe. Era l'òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya. Periòdic de combat, defensor de les reivindicacions dels conreadors agraris, sofrí nombroses denúncies i suspensions, i tingué diferents formats. N'era director Lluís Companys, i entre els redactors i col·laboradors hi figuraren importants escriptors de l'època. A les acaballes de l'any 1936, després d'haver-se fusionat amb "Pagesia", donà lloc al nou periòdic "Terra Lliure".

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Terrà, puig  (Manresa, Bages)  Un dels turons a on s'estén el nucli urbà (ant: puig d'Arran o de Rad), al nord del nucli més antic. Al cim hi havia hagut un antic castell, refet el 1822 i ampliat el 1834 (aleshores fou anomenat castell de Santa Isabel); hi havia hagut també la capella de la Mare de Déu del Bonsuccés. Modernament ha estat convertit en parc municipal.

85 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca de la Terra AltaTerra Alta, la  (Catalunya Comarca, 743,36 km2, 12.119 hab (2014), 12 municipis, capital: Gandesa. Situada entre el Matarranya (sud-oest), el Baix Ebre (sud-est) i la Ribera d’Ebre (est i nord-est). - GEOGRAFIA FÍSICA.- Està constituïda per dues unitats morfològiques diferenciades: 1) El sector oriental és una àrea muntanyosa formada per les serres de l’Espina, Pàndols i Cavalls, últims contraforts dels ports de Beseit, amb altituds que oscil·len entre els 600 i els 1.200 m. 2) La resta de la comarca és una avançada de la depressió de l’Ebre, caracteritzada per relleus poc marcats que formen taules, graonades i plataformes estructurals en les quals tot just comença a actuar l’erosió fluvial; la seva altitud oscil·la entorn dels 400-500 m. El clima és mediterrani, però amb una forta tendència continental a causa de la proximitat de la depressió de l’Ebre i una barrera orogràfica oriental, que obstaculitza l’entra d’aire mediterrani; les temperatures són baixes a l’hivern (5,7 ºC de mitjana pel gener, el mes més fred) i caloroses a l’estiu (28,4 ºC de mitjana pel juliol, el mes més càlid), més tamperades al sector oriental (rodalia del Pinell de Brai), on arriba la marinada. La pluviositat és escassa, oscil·la al voltant dels 400 mm anuals i minva en sentit est-oest d’acord amb el descens d’altitud; es caracteritza per una forta irregularitat interanual i pel règim amb dos m¡axims equinoccials (el de tardor més marcat i llarg). La vegetació arbòria, en lluita amb les condicions climàtiques i amb la degradació provocada per l’home, creix confinada als sectors septentrional i oriental, en coincidència amb les àrees més muntanyoses; hi ha boscos de pi blanc i d’alzines que alternen amb extenses àrees de coscoll. Hidrogràficament pertany a la conca de l’Ebre; l’únic curs fluvial, però, és el de Canaleta, a part de diversos barrancs i del riu d’Algars, afluent del Matarranya, que recorre el sector més oriental de la comarca. - POBLACIÓ I ECONOMIA.- La població és escassa. La comarca està en vies de despoblament a causa de l’èxode rural iniciat a partir del 1920, moment en què havia assolit el màxim poblacional. Aquesta regressió demogràfica ha afectat tots els municipis de la comarca; l’any 1996, dels dotze municipis que la conformaven, sis no arribaven als 1.000 h, i cap dels altres no sobrepassava els 3.000 h. Aquesta dinàmica demogràfica, amb uns saldos migratoris negatius perllongats durant pràcticament tot el s XX, ha fet de la Terra Alta una de les comarques amb una estructura per edats més envellida de tot Catalunya. L’economia es basa en el sector primari, fonamentalment en l’agricultura. La propietat de la terra està repartida, i a partir dels decennis del 1970 i 1980 hi hagué un progressiu increment de la mecanització i motorització agrícoles. Els conreus de secà predominen sobre els de regadiu, aquests últims localitzats sobre les terrasses fluvials més baixes, on s’aprofiten aigües derivades dels rius. Els conreus més difosos són l’olivera, la vinya i els ametllers. El raïm dóna lloc a la producció de vins (amb certa anomenada) d’alta graduació, ja siguin blancs o negres. Al regadiu s’hi conreen arbres fruiters (pomeres, presseguers, pruneres), però la seva extensió és molt reduïda. La ramaderia només té importància en algunes localitats situades al sector muntanyós oriental. L’activitat industrial quasi no existeix i deriva de l’agricultura (premses de vi, molins d’oli i derivats de l’ametlla a Gandesa) i de l’explotació forestal (treballs de palma al Pinell de Brai, en franca decadència) i la fabricació de mobles a Horta de Sant Joan. Des del punt de vista comercial, Gandesa, a causa de les péssimes comunicacions terrestres, no ha estat un veritable centre aglutinador del comerç comarcal, funció que han pres altres municipis de fora de la comarca, com ara Tortosa, Móra d’Ebre, Reus i Casp. - HISTÒRIA.- Cal esperar futurs estudis per a establir l’esquema del poblament prehistòric de la comarca. Les dades actuals comencen, bàsicament, a l’edat del ferro, des del període hallstàttic fins a l’ibèric. Els dos jaciments principals coneguts, el coll del Moro (Gandesa) i els Castellans (Crestes), demostren un paral·lelisme amb la comarca del Matarranya, més ben documentada. El territori que forma Terra Alta correspon a la part no riberenca de l’Ebre de l’antiga batllia o comanda de Miravet, originàriament templera, però des del 1317 hospitalera (que, pel fet de formar part de la cambra del castellà d’Amposta, fou anomenada ‘la Castellania d’Amposta); comprèn Gandesa (cap efectiu de la batllia), Corbera, Batea i el Pinell de Brai, però exclou Benissanet, Ginestar, Rasquera i Miravet, que formava part de la Ribera d’Ebre. La comarca inclou també les antigues comandes hospitaleres d’Horta de Sant Joan (amb Arnes, Prat de Comte, Bot i Caseres) i de Vilalba (amb la Pobla de Massaluca) i el lloc de la Fatarella de la d’Ascó. Més enllà del riu d’Algars, que des del 1152 separa el Principat de Catalunya del Regne d’Aragó i les diòcesis de Tortosa i Saragossa, la comarca comprèn les antigues comandes calatraveres (fins aleshores templeres) de Maella i Favara. Tortosa i Alcanyís foren els centres de les demarcacions administratives dels dos sectors de la comarca, fins que amb la divisió provincial, el 1833, foren atribuïts a les províncies de Tarragona i de Terol i el 1834 als partits judicials de Gandesa (que també incloïa el sector de la Ribera d’Ebre a la dreta del riu) i d’Alcanyís. La divisió territorial de Catalunya del 1936 establí els límits de la comarca, però no pogué incloure els municipis administrativament aragonesos de Maella, Favara de Matarranya i Nonasp. Consell Comarcal

86 CATALUNYA - LITERATURA

Terra baixa  (Catalunya)  Drama d'Àngel Guimerà, el més representat i traduït de la dramatúrgia catalana. Manelic, el seu protagonista, ha esdevingut un prototip, i encarna l’home simple i pur, el pastor de la terra alta. Casat amb Marta, es rebel·la contra el poder de Sebastià, terratinent, i acaba per matar-lo i retornar a la muntanya amb la seva dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles. Marta és un personatge típicament guimeranià, un ésser desarrelat i desvalgut, que adquireix consciència de la seva personalitat així que posseeix una cosa seva: Manelic. Escrita en prosa, l’obra no tingué la confiança del seu autor, i per aquest motiu fou estrenada en traducció castellana, a Madrid, per la companyia Guerrero- Mendoza, pel nov/1896. L’estrena en català tingué lloc a Tortosa el 8/feb/1897 per la companyia de Teodor Bonaplata, si bé fou Enric Borràs el qui difongué el drama. Ha estat traduïda als principals idiomes, objecte de dues òperes (una, amb música de l’austríac Eugen d’Albert, amb el títol de Tiefland, ha restat de repertori) i portada repetidament a la pantalla a diversos països.

87 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaTerra Lliure  (Catalunya, 1979 - 1991)  Organització revolucionària. Formada per diversos sectors independentistes. Inicià l'activitat armada el 1980 amb l'objectiu d'assolir la independència i el socialisme per als Països Catalans. Els seus objectius principals foren les grans empreses i els organismes oficials, bé que el seu impacte fou generalment escàs. Relacionada amb el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i el PSAN, el sector majoritari abandonà la lluita armada el 1991 i s'integrà en part a l'ERC.

88 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Terra Mítica  (Benidorm, Marina Baixa, 2000 - )  Parc temàtic. Amb una extensió d’1.050.000 m2, és el parc temàtic més gran d’Europa, i un dels projectes principals del president de la Generalitat Valenciana, Eduardo Zaplana. El parc tingué una inversió inicial de 420 milions d’euros. En el moment de la seva obertura, l’accionariat es repartia entre els grups privats Societat Parc Temàtic, impulsat per la Generalitat, la CAM i Bancaixa. Conté cinc zones temàtiques (Egipte, Grècia, Roma, les Illes i Ibèria), els trets típics de les quals hi han estat reproduïts, amb espectacles folklòrics inclosos. Hi ha també atraccions convencionals. Terra Mítica

89 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Terra Nostra  (Prada de Conflent, Conflent, 1965 - )  Revista bilingüe (català-francès). Fundada per Ramon Gual, sense periodicitat fixa i destinada especialment a un públic ampli i a les escoles. Es presenta en forma de quaderns monogràfics sobre temàtica molt diversa de la Catalunya del Nord. La casa editora de la revista ha publicat també obres més científiques, com Bibliografia rossellonesa, de r. Noëll; Flora catalana, de J. Bouchard, i Atlas de Catalunya Nord, de J. Bécat. També ha editat discos de música tradicional catalana.

Anar a:    Tej ]    [ Templ ]    [ Teo ]    [ Terç ]    [ Terme ]    [ Terol, F ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -