A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Pratd ]    [ Prats, G ]    [ Prats i ]    [ Prei ]    [ Prep ]    [ Pri ]

Aquí matem tot el que és espontani per por d'agafar massa gust a la llibertat. (Enric Vila)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pratdesaba, Manuel  (Catalunya, s XVIII)  Argenter. És autor, amb Fabià Vendetti, de la notable custòdia de l'església de la Pietat, a Vic, obra datada de 1760.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pratdesaba, Onofre  (Vic, Osona, 1733 - Roma, Itàlia, 1810)  Neohumanista, jesuïta des del 1748. Professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona. Exiliat a Itàlia el 1767, residí trenta anys a Ferrara, on publicà poemes llatins, una biografia del bisbe de Vic, Ramon de Marimon (1785), i dos reculls de biografies de companys d'exili catalano-aragonesos Vicennalia sacra aragonensia, 1787) i peruans (Vicennalia sacra peruviana, 1788).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPratdesaba i Portabella, Josep  (Vic, Osona, 1870 – 1967)  Astrònom. Autodidacte. S'interessà per les ciències naturals i sobretot per l'astronomia. Fundador (1910) de la Societat Astronòmica de Barcelona, fou un dels impulsors del muntatge de la xarxa pluviomètrica d'aquesta societat, que posteriorment passà a dependre de la Mancomunitat de Catalunya. Fou president del Patronat d'Estudis Ausonencs i professor de física al seminari de Vic. El seu nom fou donat a un cràter de la lluna. Autor de nombroses treballs de divulgació científica i col·laborador de la revista "Ibèrica".

4 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampPratdip  (Baix Camp Municipi: 36,25 km2, 245 m alt, 697 hab (2015), (pop: el Prat) Situat al límit amb la Ribera d'Ebre, a la vall de la Dòvia, afluent per l'esquerra del riu de Llastres, límit meridional del terme i accidentat pel vessant sud-oriental de la serra de Llaberia. El territori és molt muntanyós, la superfície inculta és ocupada per la garriga, pasturatges, bosc i requissers. Agricultura de secà; sobresurten els avellaners, seguits pels ametllers; hi ha poques hectàrees de regadiu (horts). Avicultura i cria de porcs i conills. Al poble hi ha restes de la muralla i del castell de Pratdip, que formà part de la baronia d'Entença; l'església parroquial és dedicada a santa Maria. Àrea comercial de Reus. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Escola Santa Marina - Club Ciclista

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pratformiu  (la Coma i la Pedra, Solsonès Llogaret, a l'est de la Pedra, en una vall oberta entre el coll de Jovells i la serra de Pratformiu (1.670 m alt), que la separa de la vall del Cardener.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pratmans i Llambés, Miquel Josep  (Catalunya, s XIX - Tortosa, Baix Ebre, 1862)  Prelat. Fou rector del seminari de Solsona. El 1860 fou nomenat bisbe de Tortosa. Tot i que la seva prelatura resultà curta, deixà un bon record per les seves virtuts. Fou succeït per Benet Vilamitjana.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPratmarsó i Parera, Josep  (Barcelona, 1913 – 1985)  Arquitecte (1941). Fou arquitecte municipal de Terrassa. Pertanyia al Grup R.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pratpinter  (Ogassa, Ripollès Veïnat (o Prat del Pinter), a Surroca de Baix, vora la colònia del Forn del Vidre.

9 ANDORRA - GEOGRAFIA

Pratprimer, comella de  (Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra)  Petita vall, entre les dues parròquies, que neix sota el calm Ramonet i aflueix a la Valira, per l'esquerra. És drenada pel riu de Pratprimer.

10 ANDORRA - GEOGRAFIA

Prats  (Canillo, Andorra)  Llogaret (1.326 m alt), situat a la dreta del torrent del Forn, en un coster que domina la riba esquerra de la Valira d'Encamp, a mig camí de Meritxell a Canillo, centrat per l'església.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats, Antoni  (Barcelona, s XV)  Mestre orguener. Germà de Martirià. Vers l'any 1482 es comprometé amb el capítol barceloní a reparar i fer orgues majors per cinquanta lliures. El 1482 féu dos orgues per a la seu de Lleida. El 1485 cobrà, com a procurador del seu germà, cent lliures per l'orgue que aquest havia fet per a la seu de València.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Prats, Antoni  (València, s XVII - Albaida, Vall d'Albaida, 1706)  Eclesiàstic. Fou canonge de València. Publicà sermons i oracions fúnebres.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats, Arnau  (Catalunya, s XVI)  Cal·lígraf i il·luminador de llibres. L'any 1535 signà un contracte per fer un Saltiri per a l'església de la Selva del Camp, treball que no arribà a fer. Escriví i decorà llibres de cor per a laInici página catedral de la Seu d'Urgell (1537) i un dominical per a la seu de Tarragona (1562).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats, Berenguer de  Veure> Desprats, Berenguer (cavaller).

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prats, els  (Coll de Nargó, Alt Urgell Caseria (1.490 m alt), fins el 1969 del terme de Montanissell. És situada a la capçalera del Rialb (o riu de Puials), al fons d'una petita vall entre els contraforts meridionals de la serra de Boumort (roca de Senyús, 1.894 m alt) i l'alineació formada per les serres de Carreu i de Sant Joan (a través de la qual s'obre pas el Rialb pel forat dels Prats).

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prats, els  (Montblanc, Conca de Barberà Santuari (la Mare de Déu dels Prats, o Santa Maria dels Prats), al nord de la vila, a la dreta del riu d'Anguera, dins la parròquia de la Guàrdia dels Prats. El 1240 hi fou fundada una casa mercenària, origen del convent del Miracle de Montblanc. El 1304 hi morí Pere Ermengol, que s'hi havia retirat com a eremita.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Prats, Felicià  (València, s XVI – s XVII)  Llatinista. Fou mestre a Terol i més tard a la Universitat de València. És autor del tractat Institutiones grammaticae linguae latinae (València, 1620).

16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Prats, Francesc  (Illes Balears, s XV)  Poeta i eclesiàstic. Juntament amb Bartomeu Caldentei fundà a Palma de Mallorca (v1480) una escola de humanistes i lul·lians que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa). A la impremta de Miramar publicà Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist (1487).

17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPrats, Francesc  (Illes Balears, s XVI – 1614)  Escriptor i menoret. Versificà en llengua catalana. Figurà entre els concurrents al certamen poètic de 1602 en honor de Ramon Llull.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Prelat i framenor. Residia al convent de Barcelona. Sojornà a París, d'on passà a Orient. El 1370 fou nomenat arquebisbe de Combraia, a la Tartària, pel papa Urbà V. Gaudí d'un notable prestigi.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Prats, Joan  (Marratxí, Mallorca, s XVIII)  Metge. Entre les seves obres destaca una topografia mèdica del seu poble natal.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats, Joan  (Barcelona, s XIX – 1893)  Cantant. A partir del 1857 obtingué èxits importants com a intèrpret de moltes sarsueles, així com e l'òpera Marina.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats, Josep  (Barcelona ?, s XVII)  Industrial. S'inicià en el camp del comerç i de la indústria a la plana de Vic distribuint mercaderies als traginers que comerciaven amb Barcelona. Posteriorment, creà una fàbrica per a la producció de teixits fets d'estamenya i cànem. Tot i que la confraria de Velers s'hi oposà, acabà imposant la seva producció en demostrar-se'n la utilitat.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats, Josep  (Barcelona, s XVIII)  Cirurgià. Estudià a Montpeller. Col·laborà a l'Epidemiologia de Josep Forners.

23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Prats, Louis  (Foix, Occitània, 1861 - Prada, Conflent, 1942)  Filòsof. Deixeble de Charles Renouvier, fou professor al col·legi de Perpinyà i tingué com a alumnes moltes de les personalitats rosselloneses del seu temps. Acabà la Critique de la doctrine de Kant començada per Renouvier i publicà La nouvelle monadologie,Inici página Aglaophamos, Kalliklés, Contes pour les métaphysiciens, La religion de l'Harmonie, La logique de l'amour, Les noergies créatrices, De la Nature des Êtres, La fin du sage, Charles Renouvier, sa doctrine et sa vie i la novel·la d'idees L'initiateur.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats, Martirià  (Catalunya, s XV)  Abat de Sant Salvador de Breda i mestre orguener. Germà d'Antoni. Gaudí de molta fama com a mestre orguener i col·laborà en el projecte dels orgues més importants construïts en aquell temps al Principat. Cap a l'any 1452 féu un projecte per adobar l'orgue de Santa Maria del Mar a Barcelona i treballà entre el 1483 i el 1485 en el de la seu de València.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats, Miquel  (Catalunya, s XV)  Mestre tallista. Entre el 1464 i el 1465 féu, conjuntament amb Pere Duran, la part de fusta del retaule que pintà Jaume Huguet per encàrrec del conestable Pere de Portugal, dedicat a l'Epifania, per a la capella de Santa Àgata de Barcelona.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Prats, Samuel  (Benicolet, Vall d'Albaida, 1883 - País Valencià, s XX)  Musicòleg. Deixeble de Gregori Suñol, es dedicà a la restauració de la música gregoriana. És autor de composicions religioses i d'un tractat de cant gregorià molt editat.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prats, Sant Salvador dels  (Cardedeu, Vallès OrientalVeure> Sant Salvador dels Prats.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Prats d'Anoia, els  (Anoia)  Nom adoptat el 1937 per al municipi dels Prats de Rei.

27 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaPrats de Balaguer  (Fontpedrosa, Conflent)  Poble (1.309 m alt), situat en un costat que domina la confluència de la ribera de Balaguer i la Tet, a la sortida de la vall de Balaguer. L'església parroquial és dedicada a la Trinitat. Esmentat ja el 957.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prats de Cerdanya  (Prats i Sansor, Baixa Cerdanya)  Poble i cap del municipi, situat al peu del vessant septentrional de la plataforma terciària de Urús. És dividit en dos nuclis: Capdevila, amb l'església parroquial romànica de Sant Serni, aturonada a 1.124 m alt, abans emmurallat, que constituí, probablement, a l'edat mitjana una força o castell; i el Barri, a l'oest.

29 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaPrats de Lluçanès  (Osona Municipi: 13,79 km2, 707 m alt, 2.580 hab (2015). Situat a la subcomarca del Lluçanès, a l'extrem occidental de la comarca, al límit amb el Berguedà. El terme és drenat per la riera de Lluçanès, afluent de la riera Gavarresa. L'agricultura és de secà (cereals); l'alta pluviositat permet el conreu de moresc sense regar. Ramaderia (bovins, porcins, aviram). Entre les activitats industrials sobresurt principalment la indústria tèxtil (cotonera), seguida dels materials per a la construcció, l'alimentària i les de la fusta. La vila ha esdevingut el principal nucli de població del Lluçanès i el seu centre subcomarcal. Hi ha mercat cada diumenge i tres fires l'any. Església parroquial de Sant Vicenç (s XVII) i santuari de la Bona-sort, entre altres edificis religiosos d'interès. El municipi comprèn, a més, l'església i caseria de Sant Marçal, la masia i molí de Galobardes i el santuari de Lurda de Prats. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Unió Ciclista - Escola

30 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del VallespirPrats de Molló  (Vallespir Municipi: 145,09 km2, 735 m alt, 1.075 hab (2013), (o Prats de Molló i la Presta). Situat a l'alt Vallespir, al peu dels pics dels Miracles i de la Comella, a la vall alta del Tec. El terme és accidentat (collada de Prats) i emprat en la seva major part per pastures i bosc. Conreus de secà (cereals, patates). Ramaderia de bestiar boví, que aprofita les pastures d'alta muntanya, i oví. Importància del sector turístic i l'estiueig, gràcies en part a la seva funcióInici página balneària. La vila és agrupada al voltant de l'església parroquial de Santa Justa i Santa Rufina (campanar romànic); el fort de la Guàrdia (1677-82 i les noves muralles (1683) que encara volten la vila són obra de Vauban. La porta d'Espanya i el pont de Santa Llúcia sobre el Tec han estat declarats monuments històrics. El terme comprèn, també, l'antic hospital del Colldares, el despoblat de Vernadell, el santuari del Coral, el veïnat d'en Coma, el raval de la Clapera, els pobles de Sant Salvador i de la Presta, amb l'important balneari i veïnat de la Farga, l'església de Sant Martí de Vilaplana, la vella torre d'en Mir i les restes del castell de Perella. El 1926 hi van tenir lloc els fets de Prats de Molló. Oficina de Turisme - Informació (en frances)

31 CATALUNYA NORD - POLÍTICA

Prats de Molló, fets de  (Prats de Molló, Vallespir, 4/nov/1926)  Invasió frustrada de Catalunya i intent d'un cop de força a la frontera, en plena Dictadura de Primo de Rivera, per un grup de catalans i alguns italians dirigits per Francesc Macià. Amb la intenció d'arribar fins a Olot i de proclamar la República Catalana, Macià reuní uns 400 homes, que havien d'entrar en territori espanyol en dues columnes, una per Sant Llorenç de Cerdans i l'altra pel coll d'Ares, fins a reunir-se a la capital de la Garrotxa. Entre els voluntaris, a més de catalans, hi havia un bon nombre d'italians antifeixistes exiliats, un dels quals, Ricciotto Garibaldi, agent secret de Mussolini, denuncià la conspiració a la policia francesa. Macià i els altres setze dirigents del cop, detinguts a Prats de Molló, foren traslladats i jutjats a París. Si bé les penes imposades foren poc importants, el ressó fou molt important i va iniciar a Catalunya el mite de l'"Avi Macià".

32 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaPrats de Rei, els  (Anoia Municipi: 26,1 km2, 608 m alt, 536 hab (2015), (ant: els Prats de Segarra). Situat al sud-est de Calaf, al límit amb el Bages, a l'alta conca de l'Anoia, al nord-oest de la comarca. Agricultura de secà; s'hi conreen cereals i patates. Ramaderia de bestiar porcí i oví. La principal activitat industrial és la tèxtil cotonera, seguida de l'alimentària i la de la fusta. Vila d'origen romà; església parroquial de Santa Maria, anomenada ja el 945 i bastida de nou el s XVIII. Museu Arqueològic. La vila era murada i es conserven cases gòtiques i pòrtics que li donen un aireInici página medieval. El municipi comprèn, a més, els pobles de Solanelles, Seguers de Sant Pere i Puigdemàger, les antigues quadres d'Albereda de Montserrat i de Gali, l'antic monestir dels Prats de Rei i la torre romànica de la Manresana dels Prats. Centre de la sots-vegueria dels Prats de Rei. El 1465 s'hi lliurà, durant la guerra contra Joan II, la batalla de Calaf. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prats de Rei, monestir dels  (els Prats de Rei, Anoia)  Petit monestir de l'orde del Sant Sepulcre, creat, a mig camí de la vila i la Manresana dels Prats, abans del 1222, pel monestir de Santa Anna de Barcelona. Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel. Nasqué després de resolta la discussió entre l'orde i la vila sobre l'antiga donació de l'església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol (avui en ruïnes) feta a l'orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126. Tingué una petita comunitat (tres o quatre membres) regida per un comanador, i ja estava en plena decadència a mitjan s XIV. L'església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila.

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Prats de Rei, sots-vegueria dels  (Catalunya, s XIII - 1716)  Antiga demarcació administrativa. S'estructurà al començament del s XIII com a subdivisió de la vegueria de Cervera. En depenien els llocs dels Prats de Rei, la Manresana dels Prats, Montfalcó el Gros, Sant Puvim, Vallmanya, Solanelles, Puigdemàger, Segur, quadra de Galí, Puigfarner, les Coromines, Sant Pere Sallavinera, la Fortesa i Boixadors. El sots-veguer exercia sovint el càrrec de batlle de la vila dels Prats de Rei, on residia.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPrats de Segarra, els  (AnoiaVeure> els Prats de Rei.

36 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaPrats de Sornià  (Fenolleda Municipi: 8,01 km2, 627 m alt, 74 hab (2013), (fr: Prats de Sournia). De llengua occitana. Situat des del vessant oriental del coll de Ventafarina, fins a la conca de l'Adasig, al sud-est, i la vall de la Matassa, al nord-est. Hi ha claps de bosc de roures barrejats amb alzines. Agricultura amb conreus de secà (vinya, una part de les qual produeixen vi amb denominació d'origen controlat) i de regadiu (hortalisses, arbres fruiters, cereals i farratge). Els prats donen per a una certa activitat ramadera (bestiar boví i cabrum). Darrerament han augmentat considerablement les segones residències. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat vora el córrec de la Solana, al costat d'una antiga gran via de transhumància, i és dominat per una gran torre quadrangular. Al sud, vora l'Adasig, es troba el castell i església de Las Albas. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Aymerich, Josep  (Barcelona, 26/jun/1873 - s XX)  Químic. Era catedràtic de l'Escola Superior d'Indústries de Terrassa. És autor de nombrosos escrits sobre química i també sobre comptabilitat.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Baqué, Antoni  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1907 - )  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha exposat a França diverses vegades. Conreà el paisatge urbà. Obtingué premis d'importància.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Bosch, Antoni  (Girona, 1834 – 1862)  Metge. És autor d'Almanaque Médico Popular para el año 1859 (1858), Sobre el grado de certidumbre médica (1860) i La prostitución y la sífilis (1861).

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Prats i Creus, Nicolau Josep  (Palma de Mallorca, 1750 – 1823)  Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou cronista general de Mallorca. Publicà nombroses obres de ciscumstàncies en vers, sermons i poesies religioses, tot enInici página castellà. Deixà inèdita una Historia del reino de Mallorca.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Domingo, Modest  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 5/set/1936 - )  Lingüista i teòleg. Ordenat sacerdot el 1959, fou professor a diversos centres eclesiàstics, i impartí classes de filologia catalana a la Universitat de Girona. És autor de treballs sobre història de la llengua catalana, entre els quals destaquen: Notes sobre la "Controvèrsia" sobre la perfecció de l'idioma català (1974), Història de la llengua catalana (2 volums, 1982 i 1996, amb J.M. Nadal), el polèmic llibre El futur de la llengua catalana (1990, amb A. Rossich i A. Rafanell), etc.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Grau, Frederic  (Catalunya, s XIX – 1881)  Farmacèutic. És autor de notables escrits de caràcter professional.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Martí, Bonaventura  (Tarragona, 1749 - Manresa, Bages, 1825)  Eclesiàstic. Jesuïta del 1763 al 1773 i del 1814 al 1825. Orador en llatí i en castellà. Exiliat a Itàlia el 1767, visqué normalment a Ferrara. Retornat a Tarragona (1798-1801), fou novament exiliat. Des del 1815 ensenyà les humanitats a València i a Barcelona. Durant el trienni liberal (1820-23) residí al palau dels marquesos de Moja. El 1823 fou nomenat rector del col·legi i del noviciat de Manresa. A València publicà sis peces oratòries. Deixà inèdit un comentari de la inscripció de Rosetta. Era una de les figures més prestigioses de la Companyia de Jesús al seu temps.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Mates, Salvador de  (Figueres, Alt Empordà, 1673 - Barcelona ?, a 1747)  Polític i militar. Fou un dels executors del Decret de Nova Planta i tingué molta participació en la consolidació del règim borbònic a Catalunya. De família de notaris, abandonà la vila nadiua i participà en la guerra de Successió a favor dels Borbons. Fou secretari del duc de Berwick, el qual, un cop caiguda Barcelona, el nomenà secretari de la Reial Junta de Govern i Justícia Interina; després Felip V li encomanà l'Escrivania principal de la Reial Audiència,Inici página càrrec que quedà vinculat als seus familiars, ennoblits amb la baronia de Serrahí.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem Prats i PastorPrats i Pastor, Guillem  (Barcelona, 1942 - )  Metge. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1965 i doctorat l'any 1978. Especialista en microbiologia. Catedràtic de microbiologia i parasitologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, en fou vicedegà de docència del 1984 al 1987. Dirigí el departament de malalties infeccioses i microbiologia clínica de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona des del 1993. Autor de nombrosos treballs i publicacions científiques, ha estat capdavanter en la investigació relacionada amb enteropatògens. Ha estat membre del Comitè d'Experts de l'Organització Mundial de la Salut (1983-91), president de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (1988-89) i membre de diverses institucions sanitàries estatals.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prats i Sala, Pere  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. És autor de diverses obres teatrals catalanes, com la titulada La teia del gordo (1864).

47 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaPrats i Sansor  (Baixa Cerdanya)  Municipi: 6,64 km2, 1.124 m alt, 251 hab (2015), (o Prats i Sampsor). Situat a la riba esquerra del Segre, al peu de la Tosa d'Alp, entre la Batllia i la resta de la Cerdanya, al peu de la muntanya inferior del Moixeró. Els antics boscs de roure han estat substituïts en bona part per plantacions de coníferes. Agricultura amb cereals de secà (blat, ordi, civada i sègol) i farratges. La ramaderia és una important font d'ingressos municipal; bestiar boví i porcí. Al sud de Sansor hi ha unes mines de lignit en explotació. El turisme i la funció residencial hi pren cada cop més rellevància. El dos nuclis més importants del terme són els pobles de Prats de Cerdanya (format pels nuclis de Capdevila i el Barri), cap del municipi, i el de Sansor; hi ha també el santuari de Sant Salvador de Predanies (s XI-XII) i la urbanització del Pla. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPrats i Vallès, Joan  (Barcelona, 1891 – 1970)  Promotor d'activitats artístiques. De jove va començar a pintar, activitat que abandonà per dedicar-se al negoci familiar de capells. El 1932 fou l'impulsor de l'ADLAN (Amics de l'Art Nou). Acabada la guerra civil, fundà el Club 49, on es feren conèixer molts artistes de la nova avantguarda. Juntament amb Joaquim Gomis, creà un muntatge especial de fotografies dit fotoscop, aplicat especialment a aspectes de l'arquitectura. Amic personal de Joan Miró, tingué un paper decisiu en la creació de la Fundació Miró (1975).

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pre-bètic, Sistema  (País Valencià Part de les serralades Bètiques, que s'estén des de Martos (Jaén) fins al cap de la Nau (Marina Alta). Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat. Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern (formacions al nord d'Alcoi-Bèrnia; costa de la Safor i del Marquesat) i intern (faixa fins a Monòver-Alacant; litoral de la Marina).

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Predanies (Prats i Sansor, Baixa Cerdanya Veure> Sant Salvador de Predanies.

111 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Predel·les, mestre de les  (Illes Balears, s XIV)  Pintor gòtic anònim. Autor d'una sèrie d'obres conservades incompletes a Mallorca. El seu art està relacionat amb Pere Nisard i Jaume Huguet, d'una banda, i amb l'italià Mantegna de l'altra. Entre les obres més interessants que li han estat atribuïdes cal remarcar una predel·la dedicada a una santa màrtir no identificada i una altra amb escenes de la vida de Jesús i de la Mare de Déu.

51 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Pregó  (Barcelona, 1994 - )  Revista bimensual. Fundada per un grup de catòlics catalans d'orientació progressista, que ofereix informacions i opinions sobre la realitat eclesial. En fou el primer director Casimir Martí.

52 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaPregon, coll  (Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir Depressió (1.530 m alt) del massís de Costabona, entre els puigs de l'Artiga del Rei (1.636 m) i de la Clapa (1.652 m), a la línia de crestes que separa les dues comarques, per on passa el camí d'Espinavell a la Presta.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pregon, coll  (Montseny, Vallès Oriental / Viladrau, Osona Depressió del massís del Montseny, termenal dels dos municipis. Al seu vessant septentrional neix la riera Major, dita torrent de coll Pregon a la capçalera.

54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pregonda, cala  (es Mercadal, Menorca)  Cala de la costa de Tramuntana, prop del lloc de so n'Ametller. Tancada per un illot, és una de les més pintoresques de l'illa.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Preixana  (Navès, Solsonès Antiga parròquia (Santa Maria), filial de Sant Feliu de Lluelles, a l'interfluvi de la riera Tentellatge i de l'aigua d'Ora, a l'oest de Sant Feliu.

56 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellPreixana  (Urgell Municipi: 21,54 km2, 328 m alt, 407 hab (2015). Situat a la pla d'Urgell, a la vora del canal d'Urgell, a la dreta del riu Corb, al sud-est de Bellpuig. Els regatges derivats del canal d'Urgell, amb aigües provinents del Segre, fan possible l'agricultura de regadiu, dedicada principalment al conreu de cereals i farratges; de secà es conreen, a més, oliveres, ametllers i vinya. Ramaderia amb granges de bestiar porcí i avicultura; indústries derivades. Hi ha estat tradicional l'ofici de picapedrer. El poble és al sector de regadiu, al límit amb el de secà. Església parroquial de Santa Maria. Havia estat emmurallat i hi ha alguna resta d'un antic castell de Preixana. Prop del poble hi ha l'ermita de la Mare de Déu de les Hortes. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Montalbà - Festival Tastasons

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPreixens  (Castelldans, Garrigues)  Despoblat, a la vall del riu Set. Esmentat a la fi del s XII, el lloc era poblat a mitjan . XIII; pertanyia al monestir de Poblet.

58 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraPreixens  (Noguera Municipi: 28,70 km2, 315 m alt, 458 hab (2015). Situat a la baixa Noguera, al límit amb l'Urgell, a la ribera del Sió -que el travessa d'est a oest-, als estreps septentrionals de la serra d'Almenara. A l'agricultura preponderen els conreus de secà, i produeix principalment cereals; al regadiu hi ha fruiters i blat de moro. Complementa l'economia local la ramaderia de bestiar boví, oví, porcí i les granges avícoles i de conills; indústries derivades. Població en descens. El poble és a la dreta del Sió; l'església parroquial és dedicada a sant Pere i destaca el castell de Preixens, tots dos d'origen romànic. El municipi comprèn els pobles de Pradell de Sió i les Ventoses, el castell de Pradell, la quadra i santuari de Gorga i el despoblat de Mijanell. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Preixens, Arnau de  (Catalunya, s XII - Bellpuig de les Avellanes, Noguera, d 1195)  Bisbe d'Urgell (1167-d 1195). El 1174 assistí al casament d'Alfons I el Cast amb Sança de Castella, i el 1177 col·laborà amb aquest rei en la fundació de Puigcerdà. Fou nomenat marmessor d'Ermengol VII d'Urgell. El 1190, aliat amb Ermengol VIII, entrà en conflicte amb el vescomte Arnau de Castellbó i els nobles que el seguien. El 1195 es retirà al monestir de Bellpuig de les Avellanes.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Preixens, Arnau de  (Preixens, Noguera, s XIII - Poblet, Conca de Barberà, 1268)  Abat de Poblet. Va prendre possessió del càrrec l'any 1254 i, a la darreria d'aquest any, en unes Corts celebrades a València, va advocat perquè els sarraïns fossin expulsats del Regne de València. Jaume I el va nomenar àrbitre en el conflicte de Montpeller, quan el bisbe de Magalona se'n va considerar senyor (1255).

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPreixens, Arnau de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Sembla haver estat un dels qui es mantingueren relativament neutrals a les lluites civils de la minoritat de Jaume I. Als acords de concòrdia de 1223 fou designat per a tenir la fortalesa de Castellseràs, que els Montcada cedien com a garantia de pau.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Preixens, Berenguer de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Féu costat als Cabrera en la lluita d'aquests per conservar el comtat d'Urgell, enfront de la legítima hereva Aurembiaix (1228). En adonar-se del resultat favorable de l'ofensiva de Jaume I per expulsar els Cabrera, lliurà a les forces reials la vila d'Agramunt, després de fer tractes amb el noble reialista Ramon de Montcada.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Preixens, Guillem de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Noble. Serví Pere I el Catòlic. El 1213, pocs mesos abans del desastre de Muret, acompanyà el monarca al breu viatge que aquest féu a Tolosa, abans de decidir la mobilització i l'acció oberta per protegir el Llenguadoc de la croada desfermada per França.

64 CATALUNYA - CULTURA

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes  (Catalunya, 1969 - )  Guardó instituït per Òmnium Cultural. Atorgat anualment a una persona que per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans. Llista de guardonats

65 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmePremià de Dalt  (Maresme)  Municipi: 6,60 km2, 142 m alt, 10.392 hab (2015), (o Sant Pere de Premià). Situat al vessant meridional de la serra de Marina, que accidenta el terme, i drenat per la riera de Premià. El sector agrícola s'ha especialitzat en les flors i plantes ornamentals conreades en hivernacles. La principal activitat industrial és la tèxtil, seguida per la fabricació de materials per a la construcció. Hi té tradició l'estiueig i darrerament s'han estès nombroses urbanitzacions i residències secundàries. El lloc té origen en una vil·la romana, Premiliana, esmentada a partir del s X.Inici página Església parroquial de Sant Pere, del gòtic tardà. El municipi comprèn, a més, els barris de Santa Anna de Tió i de la Pixotella, la caseria i església de Sant Mateu i el santuari de la Cisa. El barri marítim de Premià de Mar s'independitzà municipalment l'any 1836. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Museu - Escoles Betlem

66 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MaresmePremià de Mar  (Maresme Municipi: 2,12 km2, 8 m alt, 27.944 hab (2015), (o Premià de Baix). Situat a la costa, el petit terme municipal s'estén per la plana litoral, entre  Premià de Dalt i el mar. Els conreus tradicionals d'hortalisses i plantes ornamentals han reduït la seva extensió davant la pressió industrial i urbanística; indústria molt diversificada, amb preminència del subsector tèxtil (de gran tradició), seguit de la de transformats metàl·lics i de la construcció. Port esportiu. La població acusà uns índexs de creixement intensos a partir del decenni del 1950. A la vila s'han trobat importants restes d'una vil·la romana. Església parroquial de Sant Cristòfol (s. XVIII-XIX). Cases modernistes i noucentistes. Masies de Can Manent (on hi ha un museu de l'estampació tèxtil) i Can Batlle. Veïnat de mar de Premià de Dalt, aconseguí la independència municipal el 1836. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Ràdio - Museu Estampació - Club Esportiu

67 CATALUNYA - CULTURA

Premis de l'Institut d'Estudis Catalans  (Catalunya, 1915 - )  Conjunt de premis. Atorgats per l'IEC i per les seves filials, per tal d'estimular el treball científic en els seus diversos àmbits d'actuació. Són convocats per mitjà d'un Cartell de premis, que apareix regularment la diada de Sant Jordi de cada any des del 1915, amb algunes justificades interrupcions. Els premis són de dotació, de periodicitat i de temes diversos; les obres que hi aspiren han d'ésser generalment inèdites i redactades en català, bé que per a alguns premis hom accepta també obres publicades o escrites en altres llengües. El nom que duen respon al desig d'homenatjar alguna personalitat del camp humanístic (Milà i Fontanals, Rubió i Lluch, Puig i Cadafalch,Inici página Fabra, etc) o científic (Martí d'Ardenya, Joaquim i Antoni Trias i Pujol, A. Pi i Sunyer, etc), o...  Segueix... 

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

església de Prenafeta (Montblanc, Conca de Barberà)Prenafeta  (Montblanc, Conca de Barberà Poble (469 m alt), a l'est de la vila, al peu del vessant occidental del tossal Gros o de Sant Jordi (o cogulló d'en Jordà de Prenafeta, 864 m alt), límit amb l'Alt Camp. Originàriament, el poble es trobava en una estreta vall, al vessant mateix del tossal, coronat pel castell de Prenafeta, actualment conegut amb el nom de torre del Moro. Hom discuteix l'autenticitat dels documents que donen la data de 1060 com la de la conquesta cristiana d'aquest castell, de fet, reprès pels musulmans al començament del s XII, no fou reconquerit definitivament fins a mitjan segle per Ramon Berenguer IV. Esdevingué cap de la baronia de Prenafeta, que comprenia Figuerola del Camp, Miramar, Mas de l'Amill, Puigdespí i Montornès. Pere de Prenafeta, senyor d'aquesta baronia, donà Prenafeta al monestir de Poblet. A la fi del s XVIII el poble es traslladà a l'actual emplaçament (a 2 km), al voltant de l'església de Sant Salvador. Al s XIX fou agregat al municipi de Lilla.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prenafeta, Joan  (el Vilosell, Garrigues, 1752 – Lleida, 1833)  Músic. Fou mestre de capella de la catedral de Lleida durant molts anys. Només se n'han conservat una Missa a quatre veus, amb violí, oboès i baixos, un Magnificat, a sis veus, i una Missa, a vuit veus (1781).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prenafeta, Pere de  (Montblanc ?, Conca de Barberà, s XIII – Lleida, 1285)  Mestre de l'obra de la seu de Lleida. Succeí a Berenguer de Coma en la construcció del gran cimbori que corona el monument (acabat el 1278), la qual culminà la transició del romànic al gòtic a Lleida. El 1259 li fou atorgada per Jaume I la torre de Besora, bastió defensiu de la Suda. Fou sebollit al claustre de la seu, on hi ha una làpida (1285) en la qual consta com a fundador d'una capellania.

71 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaPrensa, La  (Barcelona, 28/mai/1941 - 1977)  Diari de la tarda. Editat per la Prensa del Movimiento. Fundat per Manuel Sánchez Gómez, que en fou el primer director, aconseguí certa audiència els primers anys a causa de l'interès que hi havia per les notícies de la guerra. Tot seguit inicià la devallada, fins que deixà d'aparèixer, tal com va succeir als restants diaris del Movimiento.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Prenyanosa, la  (Cervera, Segarra)  Poble (499 m alt), situat en un coster a l'esquerra del Sió. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. El lloc és esmentat ja el 1024; amb Malgrat, fou de jurisdicció eclesiàstica i passà a la del bisbat de Solsona. Al s XIV intentà, també amb Malgrat, d'esdevenir carrer de Cervera. Formà municipi independent fins l'any 1972. L'antic terme comprenia també els pobles de Malgrat, Castellnou d'Oluges, la Cardosa (en un enclavament), i les caseries de Tudela i Queràs.

73 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pre-pirineus  (Catalunya / Catalunya Nord Nom de les serralades adossades al Pirineu axial i que juntament amb la zona axial integren el sistema pirinenc. Els Pre-pirineus meridionals consten de dues serralades. L'alineació interior és formada per relleus calcaris abruptes. L'exterior és d'altituts més moderades, però s'aixeca bruscament sobre la depressió de l'Ebre. El Pre-pirineu septentrional forma una sola serralada, discontinua, però que s'estén fins al Mediterrani (Corberes).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prepòsit, Guillem  Veure> Pabord, Guillem.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Presa, la  (Manises, Horta Caseria, vora la presa del Túria que subministra aigua a la ciutat de València, a la dreta del riu.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPresas i Puig, Llorenç  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1811 – Barcelona, 1875)  Matemàtic i astrònom. Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de Barcelona (1847) i a l'Escola Industrial (1855), i d'Astronomia i Meteorologia a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts (1849). És autor de nombrosos treballs científics i obres didàctiques.

77 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

capçalera de la revista PresènciaPresència  (Girona, 10/abr/1965 - )  Setmanari fundat per Manuel Bonmatí, que en fou l'editor i el primer director. Redactat gairebé íntegrament en castellà, sumà sancions i expedients pel seu contingut crític. Un grup gironí, dirigit per Narcís Jordi Aragó, se'n féu càrrec el 1968 i el catalanitzà. Patí nous expedients i el 1971 fou suspès durant dos anys i mig. Tornà a publicar-se com a setmanari català fet a Girona, amb un tiratge de 7.000 exemplars. Revista cultural i política d'informació general, dedicà inicialment una atenció preferent als temes locals, en especial els relatius a les comarques gironines. Actualment surt com a suplement dominical del diari "El Punt" i per aixó ha canviat la seva temàtica per a convertir-se en una revista d'abast català. Presència

78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Presència Evangèlica  (Barcelona, 1968 - )  Publicació periòdica protestant, en català. Fundada per la Fundació Bíblica Evangèlica i dirigida per Àngel Cortès. Té com a finalitat arribar a tots els àmbits dels Països Catalans. Tracta de temes diversos: exegesi, teologia, història, crítica literària, informacions d'actualitat, entrevistes i consells sobre llengua i gramàtica catalana. Presència Evangèlica

79 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Presentació, Col·legi de la  (València, 1550 - )  Institució (o de Sant Tomàs de Villanueva). Fundada per l'arquebisbe Tomàs de Villanueva per a la formació de sacerdots. Les seves constitucions foren reformades per Martín de Ayala (1702). Afectat pels bombardeigs de la guerra del Francès, fou reconstruït el 1813 en estil neoclàssic, i la seva façana reformada el 1928 segons models castissistes. L'edifici fou enderrocat el 1960 iInici página substituït per un de més modern, en una part del qual subsisteix la institució.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Preses, Francesc  (Catalunya, s XVI - s XVII)  Escultor. Fill de Gaspar. Juntament amb Francesc Ferrer, contractà la construcció de dos retaules per a la parròquia de Sant Pere de Premià (1630).

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Preses, Gaspar  (Catalunya, s XVI - 1610)  Escultor. Tallà un Sant Crist per a l'església de Martorell (1590) i una Mare de Déu del Roser per a Sant Martí d'Arenys (1605). Fou pare de Francesc.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Preses, Josep de  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, v 1780 – Madrid, 1842)  Polític i escriptor. Després de viure a l'Argentina, Brasil i Mèxic, tornà a Espanya, on fou perseguit per les seves idees liberals i obligat a exiliar-se a França. A més de diversos opuscles, publicà obres sobre temes econòmics: Memoria sobre el estado y situación política en que se hallaba el reino de Nueva España en agosto de 1823 (1824) i Pintura de los males que ha causado a España el gobierno absoluto de las antiguas Cortes, o de una carta constitucional dada por el rey Fernando (Bordeus, 1827).

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaPreses, les  (Garrotxa Municipi: 9,43 km2, 474 m alt, 1.764 hab (2015). Situat al sud d'Olot, a la plana d'en Bas, entre la capçalera del riu Fluvià i les serres del Corb i de Marbolenya. L'alta humitat climàtica permet els conreus del blat de moro i alfals sense regar, també produeix blat, fajol i fesols. Ramaderia: bestiar boví i porcí. Indústria alimentària, amb predomini de la producció d'embotits, i de materials per a la construcció i de plàstics. És centre de segona residència i d'estiueig. Al poble hi ha l'església parroquial de Sant Pere. El municipi comprèn, a més, els veïnats de Boscdetosca, Pocafarina, la Boadella, l'església i veïnat de Sant Miquel del Corb i l'ermita de Sant Martí delInici página Corb. Àrea comercial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Festival És dansa - Ràdio La Vall

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Preses, les  (Alàs i Cerc, Alt Urgell Santuari (la Mare de Déu de les Preses), a l'est del poble, dominant la ruta esquerra del Segre.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Presiac, Vicent  (Morella, Ports, 1673 - Montserrat, Bages, 1726)  Músic. Format a l'Escolania de Montserrat, exercí els càrrecs de mestre de capella de l'Escolania i d'organista. És autor d'una àmplia producció, avui perduda. En la cèlebre controvèrsia sobre la Missa Aretina de Francesc Valls fou un defensor de la teoria tradicional.

84 CATALUNYA - POLÍTICA

President de la Generalitat de Catalunya  (Catalunya, s XX)  Cap del govern autonòmic. Ostenta la més alta representació de la Generalitat i l'ordinària de l'estat a Catalunya. És elegit pel Parlament d'entre els seus membres i perquè resulti investit ha d'obtenir una majoria absoluta de vots; si aquesta no és assolida, cal una segona votació, en la qual és suficient la majoria simple. Cessa en el seu càrrec per renovació del Parlament a conseqüència d'unes eleccions generals, per l'aprovació d'una moció de censura, per la denegació d'una qüestió de confiança o per dimissió.

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Presili, cala  (Maó, Menorca Cala de la costa oriental de l'illa, al sud del cap de Favàritx.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Presno i Garriga, Josep  (Barcelona, 1855 – 1899)  Orfebre i pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Treballà als obradors dels Torruella, cosins seus. Desenvolupà un sistema de gravació sobre argent. Destacà en orfebreria religiosa. Es dedicà també a imitacions de rajoleria antiga. Fou igualment aquarel·lista estimable.

87 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaPresta, la  (Prats de Molló, Vallespir)  Poble (o les Aiades), a la capçalera del Tec, aigua avall de la Farga, més amunt de la qual i a l'esquerra del riu, a 1.130 m alt, hi ha l'establiment termal dels banys de la Presta, existent ja en època romana. Actius durant l'edat mitjana, esdevingueren propietat del municipi de Prats de Molló fins al 1813 en que els comprà un particular i foren ampliats durant el s. XIX. La capella de Sant Isidor és del 1701. La carretera fou feta fer per Napoleó III. Hi ha diverses fonts d'aigües sulfuroses i radioactives, que brollen de 33 a 44ºC i són utilitzades per al tractament de diverses malalties. Era un lloc habitual per al repòs dels funcionaris de les colònies franceses.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Presta i Corbera, Josep  (Catalunya, s XIX – 1888)  Tècnic agrònom. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques sobre temes agrícoles. A la seva mort era director de la Granja Experimental de Barcelona.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pretel, Matilde  (València, 1864 – Madrid, 1965)  Cantatriu. Fou una figura molt remarcable en el camp de la sarsuela, en el qual aconseguí una gran popularitat.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pretextat  (Catalunya, s IV)  Bisbe de Barcelona. El 342 assistí al concili de Sàrdica.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prevosti i Pelegrín, Antoni  (Barcelona, 1919 - )  Genetista. Es llicencià (1942) i es doctorà (1948) en ciències naturals a la Universitat de Barcelona, i s'especialitzà en genètica evolutiva i de poblacions. Se centrà principalment en l'estudi genètic de la mosca Drosophila melanogaster, aprengué les tècniques genètiques fonamentals a l'Institut italià d'Hidrobiologia i s'inicià en l'estudi dels caràcters quantitatius d'aquestes mosques a l'Institut de Genètica Aplicada de la Universitat d'Edimburg. Fou professor de biologia general i antropologia, i catedràtic de genètica a la Universitat de Barcelona, on s'especialitzà en el polimorfisme cromosòmic per inversions de Drosophila subobscura i en l'estudi de la colonització d'aquesta espècie alInici página continent americà. Ha publicat nombrosos treballs de la seva especialitat.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Prieto, Gaspar  (Burgos, Castella, 1578 – Perpinyà, 1637)  Eclesiàstic. Mercedari (1594). Fou elegit mestre general de l'orde (1622-26). Assistí a les corts de Montsó (1626) i fou elegit bisbe de Solsona  el 1630 però no arribà a prendre possessió, car el rei el traslladà el mateix any a l'Alguer (Sardenya), d'on fou lloctinent general (1631-32). Traslladat a la diòcesi d'Elna (1636), donà una sèrie de decrets el 1637 en pro de la moralitat. És autor de dos tractats sobre la manera de fer les corts a la corona catalano-aragonesa.

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Prieto i Caules, Rafael  (Maó, Menorca, 1834 – Madrid, 1913)  Advocat i polític. Regidor i tinent d'alcalde de Maó, dimití el 1866 per incompatibilitat amb la política de Nárvaez. Fou secretari de la Junta Revolucionària de Maó el 1868 i elegit diputat pel partit progressista a les corts del 1869. Fou després director general de duanes i diputat per Menorca el 1871 i el 1872. Havent passat al camp republicà, fou de nou diputat per Menorca en quatre ocasions entre el 1886 i el 1899.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prieto i Valdés, Casimir  (Reus, Baix Camp, v 1847 - Buenos Aires, Argentina, 1906)  Escriptor i periodista. Es traslladà el 1867 a Buenos Aires, on col·laborà a "La Nación" i fundà "Almanaque Sudamericano", que dirigí. Publicà Viaje al infierno (1872) i Colección de artículos (1889) i diverses obres teatrals de caràcter còmic: Vaya un nene! (1871), El sombrero de D. Adolfo.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Prim, ducat de  (Catalunya Títol concedit el 1870, pel govern de la Regència, a Francisca Agüero y González, vídua del general Joan Prim i Prats, a la seva filla Isabel Prim i Agüero (morta el 1927) i als successors d'aquesta. Passà als Muntadas, que han adoptat el cognom Muntadas-Prim.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPrim, Joan  (Catalunya, s XVII)  Organista i compositor. Estigué vinculat a la capella de música de la catedral de Barcelona. Deixà una quinzena de motets, un Kyrie eleison, dues misses a cinc veus i una lletania a quatre veus.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prim i Gassol, Joan  (Verdú, Urgell, s XVIII – s XIX)  Eclesiàstic. Rector de Fondarella (Pla d'Urgell). És autor de diverses lletres adreçades als eclesiàstics i contra Napoleó, com Carta sobre el juramento de fidelidad a Napoleón, escrita a los eclesiásticos de Cataluña (1811).

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Prim i Guytó, Josep Maria  (Barcelona, 1907 – 1973)  Pintor. Format a l'escola de Francesc d'A. Galí, foren tanmateix l'impressionisme francès i la pintura mural del s XV les seves influències més rellevants. Especialitzat en la decoració d'interiors, exposà repetidament a Barcelona des del 1929 i decorà nombroses mansions i temples. També destacà en el camp de la il·lustració, amb treballs d'indubtable personalitat.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Prim i PratsPrim i Prats, Joan  (Reus, Baix Camp, 6/des/1814 – Madrid, 30/des/1870)  Militar i polític. Prengué part en la primera guerra Carlina i aconseguí el grau de coronel. D’idees liberals, ocupà un escó a les corts el 1841 i fou un dels principals dirigents de l’aixecament que enderrocà Espartero (1843); aquell mateix any col·laborà amb les tropes que esclafaren l’alçament centralista de Catalunya, i va ésser ascendit a mariscal de camp. El 1844 fou acusat de conspirar contra Narváez, però fou tractat amb molta consideració i indultat. Per iniciativa del ministre de la guerra, fou nomenat el 1847 governador de Puerto Rico, on reprimí amb duresa les rebel·lions dels esclaus i promulgà el conjunt d’ordenances conegut amb el nom de Codi Negre, alhora que cooperava amb les autoritats daneses per sufocar insurreccions anàlogues a les illes de Santa Cruz i Saint Thomas. A Madrid hi hagué un corrent hòstil a la política de Prim, i fou deposat del seu càrrec (1848). Tornà a Espanya i...  Segueix... 

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPrim i Tarragó, Agustí  (Lleida, 1839 – 1904)  Escriptor. Es dedicà sobretot a l'estudi de temes locals i comarcals de Lleida: Noticias sobre la beneficencia pública en Lérida (1901), Datos hidrográficos de la provincia de Lérida (1903), Pía Almoina de Lérida (1908), etc. En català publicà poemes humorístics i de caire històric.

101 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Prima, punta  (Formentera, Eivissa Punta allargada de la costa septentrional de l'illa, al nord de Sant Ferran, on hi ha una vella torre de defensa.

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Prima, punta  (Oriola / Torrevella, Baix Segura Cap de la costa, actual límit entre els dos termes municipals.

103 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Prima, punta  (Sant Lluís, Menorca Cap de la costa meridional de l'illa, que tanca per ponent la platja de punta Prima, enfront de l'illa de l'Aire.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Primer, riu  (Osona Nom antic del riu Mèder.

105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Primera, rambla  (Alt Palància / Camp de Túria Afluent esquerrà del Túria, entre les dues comarques. Neix al vessant meridional del Montmajor, dins el terme d'Altura, i s'uneix al seu col·lector a Llíria, aigua avall de la confluència d'aquest amb la rambla Castellarda.

106 CATALUNYA - LITERATURA

Primera Història d'Esther  (Catalunya)  Obra teatral de Salvador Espriu. Escrita entre el 1947 i el 1948, any de la seva publicació, que presenta una doble acció -una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa-. Autònomes en principi una de l'altra -estan només lligades pel personatge de l'Altíssim-, aInici página través d'un procés d'esquematització i de tipificació dels seus elements arriben a fusionar-se. L'obra segueix en general la lletra del text bíblic, amb una deformació, però, de tipus esperpèntic, i també la tradició literària autòctona. Crítica i lírica alhora, és una de les creacions de llenguatge més contundents de la literatura catalana moderna. Fou estrenada el 1957.

107 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Primera Página  (Alacant, 23/mar/1968 - 25/jul/1972)  Diari vespertí. Fundat per Pedro García Munera, tenia un tiratge amb una mitjana de tres a quatre mil exemplars i entre 16 i 32 pàgines. El 1971 l'empresa cedí la seva titularitat als seus 45 treballadors en règim de cooperativa, però aquesta cessió no fou aprovada pel Ministeri d'Informació i Turisme.

109 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Primo de Rivera y Orbaneja, Miguel  (Jerez de la Frontera, Andalusia, 1870 - París, França, 1930)  Militar i polític. Després de lluitar en les campanyes de les colònies espanyoles i d'ocupar alguns càrrecs militars, fou nomenat (1922) capità general de Catalunya. El 13/set/1923, amb l'ajut del rei i de diversos grups conservadors, instaurà una dictadura militar per tal d'evitar la ràpida descomposició del règim monàrquic (Dictadura de Primo de Rivera). Primo de Rivera dimití amb el seu govern el 1930. Morí, poc després, exiliat.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPrimo de Rivera y Sáenz de Heredia, José Antonio  (Madrid, 1903 – Alacant, 20/nov/1936)  Polític castellà. Fill de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja. Detingut (mar/1936) com a cap de la Falange Española y de las JONS, fou traslladat a la presó d'Alacant (juny), des d'on s'adherí a l'alçament del general Mola. El 16/nov/1936 fou jutjat per un tribunal popular a Alacant i, condemnat a mort, fou executat quatre dies després.

110 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Primo i Yufera, Eduard  (Puerto de Mazarrón, Múrcia, 1918 - )  Científic. Doctor en ciències químiques, catedràtic de bioquímica i química agrícola de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de València, fou director de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments de València, president de l'Instituto Nacional de Ciencias del Medio Ambiente i president del Consell Superior d'Investigacions Científiques. La seva tasca investigadora i formadora d'investigadors a València assolí un nivell excepcional tal com li ha estat reconegut amb els premis obtinguts i pel seu renom científic internacional.

Anar a:    Pratd ]    [ Prats, G ]    [ Prats i ]    [ Prei ]    [ Prep ]    [ Pri ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -