|
|
|
Anar a: [ Pratd ] [ Prats, G ] [ Prats i ] [ Prei ] [ Prep ] [ Pri ] Aquí matem tot el que és espontani per por d'agafar massa gust a la llibertat. (Enric Vila) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pratdesaba, Manuel (Catalunya, s XVIII) Argenter. És autor, amb Fabià Vendetti, de la notable custòdia de l'església de la Pietat, a Vic, obra datada de 1760. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pratdesaba, Onofre (Vic, Osona, 1733 - Roma, Itàlia, 1810) Neohumanista, jesuïta des del 1748. Professor de filosofia a Barcelona i de teologia a Girona. Exiliat a Itàlia el 1767, residí trenta anys a Ferrara, on publicà poemes llatins, una biografia del bisbe de Vic, Ramon de Marimon (1785), i dos reculls de biografies de companys d'exili catalano-aragonesos Vicennalia sacra aragonensia, 1787) i peruans (Vicennalia sacra peruviana, 1788). 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - MUNICIPI
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pratformiu (la Coma i la Pedra, Solsonès) Llogaret, a l'est de la Pedra, en una vall oberta entre el coll de Jovells i la serra de Pratformiu (1.670 m alt), que la separa de la vall del Cardener. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pratmans i Llambés, Miquel Josep (Catalunya, s XIX - Tortosa, Baix Ebre, 1862) Prelat. Fou rector del seminari de Solsona. El 1860 fou nomenat bisbe de Tortosa. Tot i que la seva prelatura resultà curta, deixà un bon record per les seves virtuts. Fou succeït per Benet Vilamitjana. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pratpinter (Ogassa, Ripollès) Veïnat (o Prat del Pinter), a Surroca de Baix, vora la colònia del Forn del Vidre. 9 ANDORRA - GEOGRAFIA Pratprimer, comella de (Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra) Petita vall, entre les dues parròquies, que neix sota el calm Ramonet i aflueix a la Valira, per l'esquerra. És drenada pel riu de Pratprimer. 10 ANDORRA - GEOGRAFIA Prats (Canillo, Andorra) Llogaret (1.326 m alt), situat a la dreta del torrent del Forn, en un coster que domina la riba esquerra de la Valira d'Encamp, a mig camí de Meritxell a Canillo, centrat per l'església. 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats, Antoni (Barcelona, s XV) Mestre orguener. Germà de Martirià. Vers l'any 1482 es comprometé amb el capítol barceloní a reparar i fer orgues majors per cinquanta lliures. El 1482 féu dos orgues per a la seu de Lleida. El 1485 cobrà, com a procurador del seu germà, cent lliures per l'orgue que aquest havia fet per a la seu de València. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Prats, Antoni (València, s XVII - Albaida, Vall d'Albaida, 1706) Eclesiàstic. Fou canonge de València. Publicà sermons i oracions fúnebres. 116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats, Arnau (Catalunya, s XVI) Cal·lígraf i il·luminador de llibres. L'any 1535 signà un contracte per fer un Saltiri per a l'església de la Selva del Camp, treball que no arribà a fer. Escriví i decorà llibres de cor per a la 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats, Berenguer de Veure> Desprats, Berenguer (cavaller). 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prats, els (Coll de Nargó, Alt Urgell) Caseria (1.490 m alt), fins el 1969 del terme de Montanissell. És situada a la capçalera del Rialb (o riu de Puials), al fons d'una petita vall entre els contraforts meridionals de la serra de Boumort (roca de Senyús, 1.894 m alt) i l'alineació formada per les serres de Carreu i de Sant Joan (a través de la qual s'obre pas el Rialb pel forat dels Prats). 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prats, els (Montblanc, Conca de Barberà) Santuari (la Mare de Déu dels Prats, o Santa Maria dels Prats), al nord de la vila, a la dreta del riu d'Anguera, dins la parròquia de la Guàrdia dels Prats. El 1240 hi fou fundada una casa mercenària, origen del convent del Miracle de Montblanc. El 1304 hi morí Pere Ermengol, que s'hi havia retirat com a eremita. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Prats, Felicià (València, s XVI – s XVII) Llatinista. Fou mestre a Terol i més tard a la Universitat de València. És autor del tractat Institutiones grammaticae linguae latinae (València, 1620). 16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Prats, Francesc (Illes Balears, s XV) Poeta i eclesiàstic. Juntament amb Bartomeu Caldentei fundà a Palma de Mallorca (v1480) una escola de humanistes i lul·lians que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa). A la impremta de Miramar publicà Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist (1487). 17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats, Guillem de (Catalunya, s XIV) Prelat i framenor. Residia al convent de Barcelona. Sojornà a París, d'on passà a Orient. El 1370 fou nomenat arquebisbe de Combraia, a la Tartària, pel papa Urbà V. Gaudí d'un notable prestigi. 19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Prats, Joan (Marratxí, Mallorca, s XVIII) Metge. Entre les seves obres destaca una topografia mèdica del seu poble natal. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats, Joan (Barcelona, s XIX – 1893) Cantant. A partir del 1857 obtingué èxits importants com a intèrpret de moltes sarsueles, així com e l'òpera Marina. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats, Josep (Barcelona ?, s XVII) Industrial. S'inicià en el camp del comerç i de la indústria a la plana de Vic distribuint mercaderies als traginers que comerciaven amb Barcelona. Posteriorment, creà una fàbrica per a la producció de teixits fets d'estamenya i cànem. Tot i que la confraria de Velers s'hi oposà, acabà imposant la seva producció en demostrar-se'n la utilitat. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats, Josep (Barcelona, s XVIII) Cirurgià. Estudià a Montpeller. Col·laborà a l'Epidemiologia de Josep Forners. 23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Prats, Louis (Foix, Occitània, 1861 - Prada, Conflent, 1942) Filòsof. Deixeble de Charles Renouvier, fou professor al col·legi de Perpinyà i tingué com a alumnes moltes de les personalitats rosselloneses del seu temps. Acabà la Critique de la doctrine de Kant començada per Renouvier i publicà La nouvelle monadologie, 117 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats, Martirià (Catalunya, s XV) Abat de Sant Salvador de Breda i mestre orguener. Germà d'Antoni. Gaudí de molta fama com a mestre orguener i col·laborà en el projecte dels orgues més importants construïts en aquell temps al Principat. Cap a l'any 1452 féu un projecte per adobar l'orgue de Santa Maria del Mar a Barcelona i treballà entre el 1483 i el 1485 en el de la seu de València. 115 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats, Miquel (Catalunya, s XV) Mestre tallista. Entre el 1464 i el 1465 féu, conjuntament amb Pere Duran, la part de fusta del retaule que pintà Jaume Huguet per encàrrec del conestable Pere de Portugal, dedicat a l'Epifania, per a la capella de Santa Àgata de Barcelona. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Prats, Samuel (Benicolet, Vall d'Albaida, 1883 - País Valencià, s XX) Musicòleg. Deixeble de Gregori Suñol, es dedicà a la restauració de la música gregoriana. És autor de composicions religioses i d'un tractat de cant gregorià molt editat. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prats, Sant Salvador dels (Cardedeu, Vallès Oriental) Veure> Sant Salvador dels Prats. 26 CATALUNYA - HISTÒRIA Prats d'Anoia, els (Anoia) Nom adoptat el 1937 per al municipi dels Prats de Rei. 27 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prats de Cerdanya (Prats i Sansor, Baixa Cerdanya) Poble i cap del municipi, situat al peu del vessant septentrional de la plataforma terciària de Urús. És dividit en dos nuclis: Capdevila, amb l'església parroquial romànica de Sant Serni, aturonada a 1.124 m alt, abans emmurallat, que constituí, probablement, a l'edat mitjana una força o castell; i el Barri, a l'oest. 29 CATALUNYA - MUNICIPI
30 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
31 CATALUNYA NORD - POLÍTICA Prats de Molló, fets de (Prats de Molló, Vallespir, 4/nov/1926) Invasió frustrada de Catalunya i intent d'un cop de força a la frontera, en plena Dictadura de Primo de Rivera, per un grup de catalans i alguns italians dirigits per Francesc Macià. Amb la intenció d'arribar fins a Olot i de proclamar la República Catalana, Macià reuní uns 400 homes, que havien d'entrar en territori espanyol en dues columnes, una per Sant Llorenç de Cerdans i l'altra pel coll d'Ares, fins a reunir-se a la capital de la Garrotxa. Entre els voluntaris, a més de catalans, hi havia un bon nombre d'italians antifeixistes exiliats, un dels quals, Ricciotto Garibaldi, agent secret de Mussolini, denuncià la conspiració a la policia francesa. Macià i els altres setze dirigents del cop, detinguts a Prats de Molló, foren traslladats i jutjats a París. Si bé les penes imposades foren poc importants, el ressó fou molt important i va iniciar a Catalunya el mite de l'"Avi Macià". 32 CATALUNYA - MUNICIPI
33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prats de Rei, monestir dels (els Prats de Rei, Anoia) Petit monestir de l'orde del Sant Sepulcre, creat, a mig camí de la vila i la Manresana dels Prats, abans del 1222, pel monestir de Santa Anna de Barcelona. Fou conegut també per la comanda de Sant Miquel. Nasqué després de resolta la discussió entre l'orde i la vila sobre l'antiga donació de l'església de Santa Maria dels Prats i les seves sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol (avui en ruïnes) feta a l'orde pel comte Ramon Berenguer III el 1126. Tingué una petita comunitat (tres o quatre membres) regida per un comanador, i ja estava en plena decadència a mitjan s XIV. L'església romànica de Sant Miquel de la Comanda fou destruïda el 1936, i les seves pedres, aprofitades per a les noves escoles de la vila. 34 CATALUNYA - HISTÒRIA Prats de Rei, sots-vegueria dels (Catalunya, s XIII - 1716) Antiga demarcació administrativa. S'estructurà al començament del s XIII com a subdivisió de la vegueria de Cervera. En depenien els llocs dels Prats de Rei, la Manresana dels Prats, Montfalcó el Gros, Sant Puvim, Vallmanya, Solanelles, Puigdemàger, Segur, quadra de Galí, Puigfarner, les Coromines, Sant Pere Sallavinera, la Fortesa i Boixadors. El sots-veguer exercia sovint el càrrec de batlle de la vila dels Prats de Rei, on residia. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA
36 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats i Aymerich, Josep (Barcelona, 26/jun/1873 - s XX) Químic. Era catedràtic de l'Escola Superior d'Indústries de Terrassa. És autor de nombrosos escrits sobre química i també sobre comptabilitat. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats i Baqué, Antoni (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1907 - ) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha exposat a França diverses vegades. Conreà el paisatge urbà. Obtingué premis d'importància. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats i Bosch, Antoni (Girona, 1834 – 1862) Metge. És autor d'Almanaque Médico Popular para el año 1859 (1858), Sobre el grado de certidumbre médica (1860) i La prostitución y la sífilis (1861). 40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Prats i Creus, Nicolau Josep (Palma de Mallorca, 1750 – 1823) Eclesiàstic. Doctor en teologia, fou cronista general de Mallorca. Publicà nombroses obres de ciscumstàncies en vers, sermons i poesies religioses, tot en 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats i Domingo, Modest (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 5/set/1936 - ) Lingüista i teòleg. Ordenat sacerdot el 1959, fou professor a diversos centres eclesiàstics, i impartí classes de filologia catalana a la Universitat de Girona. És autor de treballs sobre història de la llengua catalana, entre els quals destaquen: Notes sobre la "Controvèrsia" sobre la perfecció de l'idioma català (1974), Història de la llengua catalana (2 volums, 1982 i 1996, amb J.M. Nadal), el polèmic llibre El futur de la llengua catalana (1990, amb A. Rossich i A. Rafanell), etc. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats i Grau, Frederic (Catalunya, s XIX – 1881) Farmacèutic. És autor de notables escrits de caràcter professional. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats i Martí, Bonaventura (Tarragona, 1749 - Manresa, Bages, 1825) Eclesiàstic. Jesuïta del 1763 al 1773 i del 1814 al 1825. Orador en llatí i en castellà. Exiliat a Itàlia el 1767, visqué normalment a Ferrara. Retornat a Tarragona (1798-1801), fou novament exiliat. Des del 1815 ensenyà les humanitats a València i a Barcelona. Durant el trienni liberal (1820-23) residí al palau dels marquesos de Moja. El 1823 fou nomenat rector del col·legi i del noviciat de Manresa. A València publicà sis peces oratòries. Deixà inèdit un comentari de la inscripció de Rosetta. Era una de les figures més prestigioses de la Companyia de Jesús al seu temps. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats i Mates, Salvador de (Figueres, Alt Empordà, 1673 - Barcelona ?, a 1747) Polític i militar. Fou un dels executors del Decret de Nova Planta i tingué molta participació en la consolidació del règim borbònic a Catalunya. De família de notaris, abandonà la vila nadiua i participà en la guerra de Successió a favor dels Borbons. Fou secretari del duc de Berwick, el qual, un cop caiguda Barcelona, el nomenà secretari de la Reial Junta de Govern i Justícia Interina; després Felip V li encomanà l'Escrivania principal de la Reial Audiència, 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prats i Sala, Pere (Catalunya, s XIX) Escriptor. És autor de diverses obres teatrals catalanes, com la titulada La teia del gordo (1864). 47 CATALUNYA - MUNICIPI
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Pre-bètic, Sistema (País Valencià) Part de les serralades Bètiques, que s'estén des de Martos (Jaén) fins al cap de la Nau (Marina Alta). Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat. Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern (formacions al nord d'Alcoi-Bèrnia; costa de la Safor i del Marquesat) i intern (faixa fins a Monòver-Alacant; litoral de la Marina). 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Predanies (Prats i Sansor, Baixa Cerdanya) Veure> Sant Salvador de Predanies. 111 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Predel·les, mestre de les (Illes Balears, s XIV) Pintor gòtic anònim. Autor d'una sèrie d'obres conservades incompletes a Mallorca. El seu art està relacionat amb Pere Nisard i Jaume Huguet, d'una banda, i amb l'italià Mantegna de l'altra. Entre les obres més interessants que li han estat atribuïdes cal remarcar una predel·la dedicada a una santa màrtir no identificada i una altra amb escenes de la vida de Jesús i de la Mare de Déu. 51 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Pregó (Barcelona, 1994 - ) Revista bimensual. Fundada per un grup de catòlics catalans d'orientació progressista, que ofereix informacions i opinions sobre la realitat eclesial. En fou el primer director Casimir Martí. 52 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Pregon, coll (Montseny, Vallès Oriental / Viladrau, Osona) Depressió del massís del Montseny, termenal dels dos municipis. Al seu vessant septentrional neix la riera Major, dita torrent de coll Pregon a la capçalera. 54 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Pregonda, cala (es Mercadal, Menorca) Cala de la costa de Tramuntana, prop del lloc de so n'Ametller. Tancada per un illot, és una de les més pintoresques de l'illa. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Preixana (Navès, Solsonès) Antiga parròquia (Santa Maria), filial de Sant Feliu de Lluelles, a l'interfluvi de la riera Tentellatge i de l'aigua d'Ora, a l'oest de Sant Feliu. 56 CATALUNYA - MUNICIPI
57 CATALUNYA - HISTÒRIA
58 CATALUNYA - MUNICIPI
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Preixens, Arnau de (Catalunya, s XII - Bellpuig de les Avellanes, Noguera, d 1195) Bisbe d'Urgell (1167-d 1195). El 1174 assistí al casament d'Alfons I el Cast amb Sança de Castella, i el 1177 col·laborà amb aquest rei en la fundació de Puigcerdà. Fou nomenat marmessor d'Ermengol VII d'Urgell. El 1190, aliat amb Ermengol VIII, entrà en conflicte amb el vescomte Arnau de Castellbó i els nobles que el seguien. El 1195 es retirà al monestir de Bellpuig de les Avellanes. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Preixens, Arnau de (Preixens, Noguera, s XIII - Poblet, Conca de Barberà, 1268) Abat de Poblet. Va prendre possessió del càrrec l'any 1254 i, a la darreria d'aquest any, en unes Corts celebrades a València, va advocat perquè els sarraïns fossin expulsats del Regne de València. Jaume I el va nomenar àrbitre en el conflicte de Montpeller, quan el bisbe de Magalona se'n va considerar senyor (1255). 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA
62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Preixens, Berenguer de (Catalunya, s XIII) Noble. Féu costat als Cabrera en la lluita d'aquests per conservar el comtat d'Urgell, enfront de la legítima hereva Aurembiaix (1228). En adonar-se del resultat favorable de l'ofensiva de Jaume I per expulsar els Cabrera, lliurà a les forces reials la vila d'Agramunt, després de fer tractes amb el noble reialista Ramon de Montcada. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Preixens, Guillem de (Catalunya, s XII – s XIII) Noble. Serví Pere I el Catòlic. El 1213, pocs mesos abans del desastre de Muret, acompanyà el monarca al breu viatge que aquest féu a Tolosa, abans de decidir la mobilització i l'acció oberta per protegir el Llenguadoc de la croada desfermada per França. 64 CATALUNYA - CULTURA Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (Catalunya, 1969 - ) Guardó instituït per Òmnium Cultural. Atorgat anualment a una persona que per la seva obra literària o científica escrita en llengua catalana hagi contribuït a la vida cultural dels Països Catalans. 65 CATALUNYA - MUNICIPI
66 CATALUNYA - MUNICIPI
67 CATALUNYA - CULTURA Premis de l'Institut d'Estudis Catalans (Catalunya, 1915 - ) Conjunt de premis. Atorgats per l'IEC i per les seves filials, per tal d'estimular el treball científic en els seus diversos àmbits d'actuació. Són convocats per mitjà d'un Cartell de premis, que apareix regularment la diada de Sant Jordi de cada any des del 1915, amb algunes justificades interrupcions. Els premis són de dotació, de periodicitat i de temes diversos; les obres que hi aspiren han d'ésser generalment inèdites i redactades en català, bé que per a alguns premis hom accepta també obres publicades o escrites en altres llengües. El nom que duen respon al desig d'homenatjar alguna personalitat del camp humanístic (Milà i Fontanals, Rubió i Lluch, Puig i Cadafalch, 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prenafeta, Joan (el Vilosell, Garrigues, 1752 – Lleida, 1833) Músic. Fou mestre de capella de la catedral de Lleida durant molts anys. Només se n'han conservat una Missa a quatre veus, amb violí, oboès i baixos, un Magnificat, a sis veus, i una Missa, a vuit veus (1781). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prenafeta, Pere de (Montblanc ?, Conca de Barberà, s XIII – Lleida, 1285) Mestre de l'obra de la seu de Lleida. Succeí a Berenguer de Coma en la construcció del gran cimbori que corona el monument (acabat el 1278), la qual culminà la transició del romànic al gòtic a Lleida. El 1259 li fou atorgada per Jaume I la torre de Besora, bastió defensiu de la Suda. Fou sebollit al claustre de la seu, on hi ha una làpida (1285) en la qual consta com a fundador d'una capellania. 71 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Prenyanosa, la (Cervera, Segarra) Poble (499 m alt), situat en un coster a l'esquerra del Sió. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. El lloc és esmentat ja el 1024; amb Malgrat, fou de jurisdicció eclesiàstica i passà a la del bisbat de Solsona. Al s XIV intentà, també amb Malgrat, d'esdevenir carrer de Cervera. Formà municipi independent fins l'any 1972. L'antic terme comprenia també els pobles de Malgrat, Castellnou d'Oluges, la Cardosa (en un enclavament), i les caseries de Tudela i Queràs. 73 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Pre-pirineus (Catalunya / Catalunya Nord) Nom de les serralades adossades al Pirineu axial i que juntament amb la zona axial integren el sistema pirinenc. Els Pre-pirineus meridionals consten de dues serralades. L'alineació interior és formada per relleus calcaris abruptes. L'exterior és d'altituts més moderades, però s'aixeca bruscament sobre la depressió de l'Ebre. El Pre-pirineu septentrional forma una sola serralada, discontinua, però que s'estén fins al Mediterrani (Corberes). 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prepòsit, Guillem Veure> Pabord, Guillem. 75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Presa, la (Manises, Horta) Caseria, vora la presa del Túria que subministra aigua a la ciutat de València, a la dreta del riu. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA
77 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Presència Evangèlica (Barcelona, 1968 - ) Publicació periòdica protestant, en català. Fundada per la Fundació Bíblica Evangèlica i dirigida per Àngel Cortès. Té com a finalitat arribar a tots els àmbits dels Països Catalans. Tracta de temes diversos: exegesi, teologia, història, crítica literària, informacions d'actualitat, entrevistes i consells sobre llengua i gramàtica catalana. 79 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Presentació, Col·legi de la (València, 1550 - ) Institució (o de Sant Tomàs de Villanueva). Fundada per l'arquebisbe Tomàs de Villanueva per a la formació de sacerdots. Les seves constitucions foren reformades per Martín de Ayala (1702). Afectat pels bombardeigs de la guerra del Francès, fou reconstruït el 1813 en estil neoclàssic, i la seva façana reformada el 1928 segons models castissistes. L'edifici fou enderrocat el 1960 i 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Preses, Francesc (Catalunya, s XVI - s XVII) Escultor. Fill de Gaspar. Juntament amb Francesc Ferrer, contractà la construcció de dos retaules per a la parròquia de Sant Pere de Premià (1630). 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Preses, Gaspar (Catalunya, s XVI - 1610) Escultor. Tallà un Sant Crist per a l'església de Martorell (1590) i una Mare de Déu del Roser per a Sant Martí d'Arenys (1605). Fou pare de Francesc. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Preses, Josep de (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, v 1780 – Madrid, 1842) Polític i escriptor. Després de viure a l'Argentina, Brasil i Mèxic, tornà a Espanya, on fou perseguit per les seves idees liberals i obligat a exiliar-se a França. A més de diversos opuscles, publicà obres sobre temes econòmics: Memoria sobre el estado y situación política en que se hallaba el reino de Nueva España en agosto de 1823 (1824) i Pintura de los males que ha causado a España el gobierno absoluto de las antiguas Cortes, o de una carta constitucional dada por el rey Fernando (Bordeus, 1827). 81 CATALUNYA - MUNICIPI
82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Preses, les (Alàs i Cerc, Alt Urgell) Santuari (la Mare de Déu de les Preses), a l'est del poble, dominant la ruta esquerra del Segre. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Presiac, Vicent (Morella, Ports, 1673 - Montserrat, Bages, 1726) Músic. Format a l'Escolania de Montserrat, exercí els càrrecs de mestre de capella de l'Escolania i d'organista. És autor d'una àmplia producció, avui perduda. En la cèlebre controvèrsia sobre la Missa Aretina de Francesc Valls fou un defensor de la teoria tradicional. 84 CATALUNYA - POLÍTICA President de la Generalitat de Catalunya (Catalunya, s XX) Cap del govern autonòmic. Ostenta la més alta representació de la Generalitat i l'ordinària de l'estat a Catalunya. És elegit pel Parlament d'entre els seus membres i perquè resulti investit ha d'obtenir una majoria absoluta de vots; si aquesta no és assolida, cal una segona votació, en la qual és suficient la majoria simple. Cessa en el seu càrrec per renovació del Parlament a conseqüència d'unes eleccions generals, per l'aprovació d'una moció de censura, per la denegació d'una qüestió de confiança o per dimissió. 85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Presili, cala (Maó, Menorca) Cala de la costa oriental de l'illa, al sud del cap de Favàritx. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Presno i Garriga, Josep (Barcelona, 1855 – 1899) Orfebre i pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Treballà als obradors dels Torruella, cosins seus. Desenvolupà un sistema de gravació sobre argent. Destacà en orfebreria religiosa. Es dedicà també a imitacions de rajoleria antiga. Fou igualment aquarel·lista estimable. 87 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Presta i Corbera, Josep (Catalunya, s XIX – 1888) Tècnic agrònom. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques sobre temes agrícoles. A la seva mort era director de la Granja Experimental de Barcelona. 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Pretel, Matilde (València, 1864 – Madrid, 1965) Cantatriu. Fou una figura molt remarcable en el camp de la sarsuela, en el qual aconseguí una gran popularitat. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Pretextat (Catalunya, s IV) Bisbe de Barcelona. El 342 assistí al concili de Sàrdica. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prevosti i Pelegrín, Antoni (Barcelona, 1919 - ) Genetista. Es llicencià (1942) i es doctorà (1948) en ciències naturals a la Universitat de Barcelona, i s'especialitzà en genètica evolutiva i de poblacions. Se centrà principalment en l'estudi genètic de la mosca Drosophila melanogaster, aprengué les tècniques genètiques fonamentals a l'Institut italià d'Hidrobiologia i s'inicià en l'estudi dels caràcters quantitatius d'aquestes mosques a l'Institut de Genètica Aplicada de la Universitat d'Edimburg. Fou professor de biologia general i antropologia, i catedràtic de genètica a la Universitat de Barcelona, on s'especialitzà en el polimorfisme cromosòmic per inversions de Drosophila subobscura i en l'estudi de la colonització d'aquesta espècie al 92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Prieto, Gaspar (Burgos, Castella, 1578 – Perpinyà, 1637) Eclesiàstic. Mercedari (1594). Fou elegit mestre general de l'orde (1622-26). Assistí a les corts de Montsó (1626) i fou elegit bisbe de Solsona el 1630 però no arribà a prendre possessió, car el rei el traslladà el mateix any a l'Alguer (Sardenya), d'on fou lloctinent general (1631-32). Traslladat a la diòcesi d'Elna (1636), donà una sèrie de decrets el 1637 en pro de la moralitat. És autor de dos tractats sobre la manera de fer les corts a la corona catalano-aragonesa. 93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Prieto i Caules, Rafael (Maó, Menorca, 1834 – Madrid, 1913) Advocat i polític. Regidor i tinent d'alcalde de Maó, dimití el 1866 per incompatibilitat amb la política de Nárvaez. Fou secretari de la Junta Revolucionària de Maó el 1868 i elegit diputat pel partit progressista a les corts del 1869. Fou després director general de duanes i diputat per Menorca el 1871 i el 1872. Havent passat al camp republicà, fou de nou diputat per Menorca en quatre ocasions entre el 1886 i el 1899. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prieto i Valdés, Casimir (Reus, Baix Camp, v 1847 - Buenos Aires, Argentina, 1906) Escriptor i periodista. Es traslladà el 1867 a Buenos Aires, on col·laborà a "La Nación" i fundà "Almanaque Sudamericano", que dirigí. Publicà Viaje al infierno (1872) i Colección de artículos (1889) i diverses obres teatrals de caràcter còmic: Vaya un nene! (1871), El sombrero de D. Adolfo. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Prim, ducat de (Catalunya) Títol concedit el 1870, pel govern de la Regència, a Francisca Agüero y González, vídua del general Joan Prim i Prats, a la seva filla Isabel Prim i Agüero (morta el 1927) i als successors d'aquesta. Passà als Muntadas, que han adoptat el cognom Muntadas-Prim. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA
97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prim i Gassol, Joan (Verdú, Urgell, s XVIII – s XIX) Eclesiàstic. Rector de Fondarella (Pla d'Urgell). És autor de diverses lletres adreçades als eclesiàstics i contra Napoleó, com Carta sobre el juramento de fidelidad a Napoleón, escrita a los eclesiásticos de Cataluña (1811). 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Prim i Guytó, Josep Maria (Barcelona, 1907 – 1973) Pintor. Format a l'escola de Francesc d'A. Galí, foren tanmateix l'impressionisme francès i la pintura mural del s XV les seves influències més rellevants. Especialitzat en la decoració d'interiors, exposà repetidament a Barcelona des del 1929 i decorà nombroses mansions i temples. També destacà en el camp de la il·lustració, amb treballs d'indubtable personalitat. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA
100 CATALUNYA - BIOGRAFIA
101 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Prima, punta (Formentera, Eivissa) Punta allargada de la costa septentrional de l'illa, al nord de Sant Ferran, on hi ha una vella torre de defensa. 102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Prima, punta (Oriola / Torrevella, Baix Segura) Cap de la costa, actual límit entre els dos termes municipals. 103 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Prima, punta (Sant Lluís, Menorca) Cap de la costa meridional de l'illa, que tanca per ponent la platja de punta Prima, enfront de l'illa de l'Aire. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Primer, riu (Osona) Nom antic del riu Mèder. 105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Primera, rambla (Alt Palància / Camp de Túria) Afluent esquerrà del Túria, entre les dues comarques. Neix al vessant meridional del Montmajor, dins el terme d'Altura, i s'uneix al seu col·lector a Llíria, aigua avall de la confluència d'aquest amb la rambla Castellarda. 106 CATALUNYA - LITERATURA Primera Història d'Esther (Catalunya) Obra teatral de Salvador Espriu. Escrita entre el 1947 i el 1948, any de la seva publicació, que presenta una doble acció -una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa-. Autònomes en principi una de l'altra -estan només lligades pel personatge de l'Altíssim-, a 107 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Primera Página (Alacant, 23/mar/1968 - 25/jul/1972) Diari vespertí. Fundat per Pedro García Munera, tenia un tiratge amb una mitjana de tres a quatre mil exemplars i entre 16 i 32 pàgines. El 1971 l'empresa cedí la seva titularitat als seus 45 treballadors en règim de cooperativa, però aquesta cessió no fou aprovada pel Ministeri d'Informació i Turisme. 109 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Primo de Rivera y Orbaneja, Miguel (Jerez de la Frontera, Andalusia, 1870 - París, França, 1930) Militar i polític. Després de lluitar en les campanyes de les colònies espanyoles i d'ocupar alguns càrrecs militars, fou nomenat (1922) capità general de Catalunya. El 13/set/1923, amb l'ajut del rei i de diversos grups conservadors, instaurà una dictadura militar per tal d'evitar la ràpida descomposició del règim monàrquic (Dictadura de Primo de Rivera). Primo de Rivera dimití amb el seu govern el 1930. Morí, poc després, exiliat. 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
110 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Primo i Yufera, Eduard (Puerto de Mazarrón, Múrcia, 1918 - ) Científic. Doctor en ciències químiques, catedràtic de bioquímica i química agrícola de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de València, fou director de l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d'Aliments de València, president de l'Instituto Nacional de Ciencias del Medio Ambiente i president del Consell Superior d'Investigacions Científiques. La seva tasca investigadora i formadora d'investigadors a València assolí un nivell excepcional tal com li ha estat reconegut amb els premis obtinguts i pel seu renom científic internacional.
Anar a: [ Pratd ] [ Prats, G ] [ Prats i ] [ Prei ] [ Prep ] [ Pri ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Pratdip
Prats de Lluçanès
Prats de Molló
Prats de Rei, els
Prats i Pastor, Guillem
Prats i Sansor
Preixana
Preixens
Premià de Dalt
Prenafeta
Presència
Preses, les
Prim i Prats, Joan