A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Penad ]    [ Pend ]    [ Penj ]    [ Penya B ]    [ Per ]    [ Peraf ]

El veritable significat de les coses es troba al dir les mateixes coses amb altres paraules. (Charles Chaplin)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Penadesa, la  (Castalla, Alcoià)  Caseria, al nord de la ciutat, a l'encreuament de les carreteres d'Alcoi a Biar i de Castalla a Onil.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Penafel  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)  Casa i santuari (225 m alt), a l'est del poble, a la dreta del torrent de Mata-rectors. És una petita església romànica on és venerada la imatge gòtica i bruna de la Mare de Déu de Penafiel. Fins al començament del segle XX conservà dos retaules gòtics, del segle XV.

3 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Peñafiel, ducat de  (Castella)  Títol senyorial concedit el 1395 a l'infant Ferran, tercer comte de Mayorga i senyor de Lara (després rei Ferran I de Catalunya-Aragó), fill del rei Joan I. El cedí al seu fill l'infant JoanInici página (després rei Joan II de Catalunya-Aragó) -motiu pel qual fou conegut amb el nom de Joan de Peñafiel-, a qui fou confiscat (1429) pel rei Joan II de Castella, que l'incorporà a la corona.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Penafreta, Pere de  Veure> Prenafeta, Pere de.

5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlcoiàPenàguila  (Alcoià Municipi: 49,92 km2, 685 m alt, 324 hab (2014), (trad: Penaila). Situat a la serralada Pre-bètica valenciana, accidentat per la serra d'Aitana i drenat pel riu de Frainos (o riu de Penàguila), afluent esquerre del riu de la Seta, a l'est d'Alcoi. El terme és força accidentat i la superfície conreada només ocupa una petita part del terme. La principal activitat econòmica és l'agricultura, dominada pel secà, i els conreus més estesos són els cereals, als quals segueixen en importància l'olivera i la vinya. El regadiu, que aprofita les aigües dels barrancs de la Font i de Planes, produeix hortalisses i fruiters. Hi predominen les explotacions agràries petites. La indústria hi és pràcticament inexistent; cal esmentar únicament l'alimentària (farines) i la tèxtil (confecció). La vila és dominada per l'antic castell de Penàguila, avui arruïnat. Església parroquial de Santa Maria, del s XVIII. El municipi també comprèn el despoblat de l'Alqueria de Sanç. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Penal, el  (Bellcaire d'Urgell, Noguera)  Quadra (ant: el Penal d'En Freixes), al sud-oest del poble, vora el canal de Sió

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Peñalba  (Sogorb, Alt Palància)  Veure> Càrrica.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPeñalba, Onofre  (Ontinyent, Vall d'Albaida, s XVIII)  Compositor. És autor de música sacra. Les seves obres es conserven al Archivo Musical del Escorial.

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Penallonga  (els Pallaresos, Tarragonès)  Despoblat del Camp de Tarragona.

10 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Peña-Ramiro, comtat de  (estat espanyol)  Títol concedit el 1871 pel rei Amadeu de Savoia a Joaquim Caró i Álvarez de Toledo, diplomàtic, diputat, senador i governador civil de Madrid, fill dels marquesos de la Romana. Continua en la mateixa família.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Penardell  (Pau, Alt Empordà)  Petit monestir (Santa Maria de Penardell) de donats i donades establert a l'església de Santa Maria del lloc de Penardell (esmentat ja el 882), al nord-oest de Vilaüt. El 1229, l'abat Ponç, de Santa Maria de Roses, senyor del lloc, estabilitzà la comunitat de donats donant-los la regla de sant Benet i establint un prior, Bernat Sifré, per als homes, i una priora, Ermessenda Sifré, per a les dones. Desaparegué a la fi del s. XIV. Una masia ha conservat el nom i el record del seu emplaçament.

12 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaPena-roja  (Matarranya Municipi: 83,29 km2, 746 m alt, 487 hab (2014), (o Pena-roja de Tastavins). Situat a la dreta del Tastavins, que s'hi origina per la unió del barranc de Pena-roja i el de l'Escalona, i que és afluent del Matarranya, al límit amb el Baix Maestrat i accidentat pels contraforts meridionals dels ports de Beseït, a l'extrem meridional de la comarca. Prop del 85% del terme és improductiu, cobert de pinedes i garrigues. Agricultura amb conreus mediterranis de secà (cereals, olivera, vinya). Ramaderia (bestiar porcí i oví) i avicultura. Les indústries tradicionals del cànem i del lli han desaparegut. Població en descens. La vila és aturonada. Dins el terme hi ha el notable santuari mariàInici página de la Font. Àrea comercial d'Alcanyís. Ajuntament (en castellà) - Informació (en castellà)

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pena-roja, la  (Capafonts, Baix Camp)  Cim (1.023 m alt) dels Motllats, a l'extrem septentrional de l'altiplà, limitat en bona part per una cinglera que domina la vall del riu Brugent.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Penaroja, Perot de  (País Valencià, s XV - Màlaga, Andalusia, 1488)  Cavaller. Acudí amb molts altres valencians al setge de Màlaga, on morí. El seu epitafi, conservat a l'església de Sant Martí de València, fins al 1936, ha estat atribuït al famós escriptor Joan Roís de Corella.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peñarroja i Martí, Francesc  (Vall d'Uixó, Plana Baixa, 1868 – 1920)  Músic. Estudià al seminari de Tortosa i al conservatori de València. Fou mestre de capella del Col·legi de Corpus Christi de València a partir del 1909 i, posteriorment, catedràtic d'harmonia i de composició del conservatori de València. Escriví nombrosos motets i un Magnificat a dotze veus de qualitat notable.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peñarroya i Peñarroya, Josep  (Forcall, Ports, 1910 – Barcelona, 1975)  Dibuixant. Es formà artísticament a Barcelona i s'especialitzà en dibuixos humorístics; en aquesta modalitat, col·laborà en diverses revistes, la majoria infantils, i en diaris com "Noticiero Universal" o "Dicen". També realitzà dibuixos animats per al cinema.

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Peñas de Dios, Las  (Andilla / Figueroles / la Iessa, Serrans)  Elevacions (1.163 m alt) calcàries i seques, entre els tres municipis.

18 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Inici páginaPenavera  (Benavarri, Ribagorça Despoblat de l'antic mun. de Pilzà, prop del poble.

19 CATALUNYA - CULTURA

Pendiente, Companyia  (Barcelona, 1992 - )  Companyia de dansa. Fundada per les ballarines i coreògrafes Ana Eulate i Mercedes Recacha. Han presentat diverses coreografies.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pendís, coll de  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya / Guardiola de Berguedà, Berguedà Depressió (1.786 m alt) de la serralada que separa les dues comarques, entre la serra de la Moixa, a ponent, i la del Moixeró, a llevant.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Penedes  (Llagostera, Gironès Veïnat, al nord-est del terme, a la capçalera de la riera de Banyaloques. L'antiga parròquia de Sant Hipòlit esdevingué sufragània de la de Llagostera. Hi ha fonts d'aigües medicinals (aigua de Penedes, bicarbonatada, càlcica i ferromanganosa). Entre les diverses masies destaca can Llambí, que posseeix un dels principals patrimonis surers de la comarca.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Penedès, el  (Alt Penedès / Baix Penedès / Garraf Regió natural i històrica, dividida entre tres comarques. En la divisió provincial, l'Alt Penedès i Garraf pertanyen a la de Barcelona, i el Baix Penedès a la de Tarragona. Comprèn la depressió del Penedès, sector de la Depressió Prelitoral entre la vall del Llobregat i del Gaià, i el massís de Garraf. El mercat regional és Vilafranca del Penedès.

23 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Penella  (Valldellou, Llitera Despoblat, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, a l'indret de l'actual pantà de Santa Anna. El s. XVIII pertanyia a l'arxiprestat d'Àger.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPenella  (Cocentaina, Comtat)  Llogaret, al sud del municipi; hi ha l'església de Sant Tomàs. Havia estat lloc de moriscs.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Penella, la  (Peramola, Alt Urgell Antiga masia i hostal, vora el Segre, a l'indret de l'actual pantà d'Oliana.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Penella i Moreno, Manuel  (València, 1880 - Cuernavaca, Mèxic, 1939)  Compositor. Deixeble del seu pare, Manuel Penella i Raga, de Salvador Giner i d'Andrés Goñi. És autor de sarsueles que obtingueren bastant d'èxit a Amèrica. Són dignes d'un esment especial El amor ciego, El gato montés (1916) i Don Gil de Alcalá (1932).

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Penella i Raga, Manuel  (Massanassa, Horta, 1847 – València, 1909)  Músic. Fundà el 1868 l'Orfeó Valencià i fou el primer director de l'Escola Municipal de València. Escriví dos mètodes de solfeig molt notables, cançons i obres religioses i corals.

28 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraPenelles  (Noguera Municipi: 25,37 km2, 276 m alt, 504 hab (2014). Situat al límit amb l'Urgell, a l'extrem sud-est de la comarca, al peu de la serra de Bellmunt, a la plana de regatge del canal d'Urgell, que, amb aigües procedents del Segre, permeten l'agricultura de regadiu (gra, farratges i fruiters), però hi preponderen els conreus mediterranis de secà (cereals, olivera, vinya). La vegetació natural, el carrascar, ha desaparegut gairebé del tot per l'expansió dels conreus. És important la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí) i també l'aviram. La indústria deriva de l'agricultura (farina, oli, producció de vi). Població en descens. El poble és aturonat en una cruïlla de camins al nord del terme; l'església parroquial és dedicada a la Degollació de Sant Joan. El municipi comprèn, a més, els llogarets d'Almassor i de Bellestar, les caseries dels Falcons i de Torreneral, el castell del Remei i el terme rural de la Pobla de Pradell. Àrea comercial de Balaguer. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola RamonInici página Gombal

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Penén, Mateu  (País Valencià, s XVII)  Tipògraf. A la mort de Joan Vicent Franco, el succeí a la impremta que aquest tenia a Oriola. Entre les obres que hi imprimí cal destacar Sermón en el Caput Octava del Santísimo Sacramento del Altar, de F. López de Escobar (1672); Escuela muda de gramática latina, de M. Sánchez de Arbustante (1672) i Sermón a Nuestra Señora del Rosario, de López de Escobar (1673). De tornada a València hi imprimí La Fénix Troyana, de V. Morés. El 1689 s'instal·là de nou a Oriola.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pení, el  (Cadaqués, Alt Empordà)  Contrafort (513 m alt) oriental de la serra de Rodes, a la península del cap de Creus, que domina per llevant la vila i la badia de Cadaqués. Als seus vessants hi ha les instal·lacions d'una estació de radar, establerta pels EUA després del 1953.

30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix MaestratPeníscola  (Baix Maestrat Municipi: 78,97 km2, 46 m alt, 7.457 hab (2014). Situat al litoral, al sector sud de la plana de Vinaròs, accidentat per la serra d'Irta, que forma, dins la mar, el penyal de Peníscola, al sud del terme, ocasionant una costa alta i rocosa, mentre al nord la costa és baixa i sorrenca. De nord a sud hi ha una sèrie de barrancs, com els Pitxells, Sant Antoni, Volant, Moles i Irta, que desemboquen a la mar. La meitat del territori és ocupat per muntanya improductiva. L'agricultura de secà és formada per conreus de ametllers, vinya, cereals i oliveres; el regadiu és ocupat per hortalisses i arbres fruiters. La pesca és també una activitat important. Les platges i el pintoresquisme del nucli, així com la seva situació, fan de la ciutat un centre turístic i d'estiueig, factors que han fet desenvolupar les indústries hotelera, de la construcció i dels serveis. La ciutat s'ha eixamplat modernament per l'istme i s'escampa costa endins, prolongada per les urbanitzacions...  Segueix... 

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPeníscola, castell de  (Peníscola, Baix Maestrat Antiga fortalesa àrab. La seva història està estretament vinculada a la del papa Luna (Benet XIII) en els últims anys del seu pontificat. Fou construït pels sarraïns a principis del s XIII, fins que fou conquerit per Jaume I el 1233, el qual el lliurà als templers a canvi de Tortosa; més tard retornà a la corona, que el cedí a l'orde de Montesa. Benet XIII va viure al castell des de l'any 1415 fins al 1423, època en la qual fou reformat amb l'afegit de la basílica i la residència i estudi papals. A la seva mort, la Santa Seu en prengué possessió, però Alfons el Magnànim aconseguí de recuperar-lo. És de planta rectangular i d'estil gòtic, contè tot de sales notables amb voltes de canó apuntat.

32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Peníscola, governació de  (País Valencià, 1707 – 1833)  Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment de Peníscola. Comprenia el Baix Maestrat (excepte la Tinença de Benifassà) i la Serratella, Torreblanca, Orpesa, Cabanes de l'Arc, Vilafamés i Bell-lloc del Pla, de la Plana Alta. Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.

33 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Peníscola, setge de  (Peníscola, Baix Maestrat, 1225)  Acció bèl·lica empresa per Jaume I de Catalunya-Aragó. Hi participaren els bisbes de Lleida, Barcelona i Saragossa, el justícia d'Aragó, Pedro Pérez, i alguns nobles catalans i aragonesos. La manca de cooperació d'un sector de la noblesa, però, obligà el rei a renunciar a la conquesta i a pactar amb Abü Sa-ïd al-Rhamän que aquest li pagaria un tribut a canvi de l'alçament del setge. El 1233, tanmateix, Peníscola es lliurà sense lluita a la corona catalano-aragonesa.

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Penitència, la  (Oriola, Baix Segura Monestir de monges clarisses (Sant Joan de la Penitència), del qual pren el nom un carrer i un barri. Fou bastit en diferents i llargues etapes. L'església fou acabada el 1752 i el convent el 1772. Conserva obres de Salzillo.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPenitents, els  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de tipus ciutat-jardí, situat als contraforts del Tibidabo, entre la carretera de l'Arrebassada i l'avinguda del Doctor Andreu, damunt el passeig de la Vall d'Hebron. Es formà sobretot al començament del s XX, però la urbanització del sector s'inicià ja el 1866. El 1888 donava nom a un dels cinc districtes de l'antic municipi d'Horta. Hi resideixen principalment famílies barcelonines de classe mitjana. El 1955 el FAD hi promogué la urbanització del Maduixer. El nom dels Penitents prové d'uns ermitans que s'havien instal·lat en aquest sector al començament del s XIX.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Penjadet, el  Sobrenom del guerriller Josep Marco.

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Penjats, illa des  (Formentera, Eivissa)  Petita illa, situada entre les d'Eivissa i Formentera, al sud des Caragoler (de la qual la separa un freu) i al nord de la illeta des Porcs i de s'Espalmador (de les quals és separada per un freu, més important, assenyalat pel far des Penjats i pel far d'en Pou, a la illeta des Porcs). A ponent de l'illa des Penjats hi ha les dues illes Negres.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Penna i Domènech, Tomàs  (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1765 - Benissanet, Ribera d'Ebre, 1834)  Eclesiàstic. Estudià filosofia a València i teologia a Salamanca. Després d'haver estat rector del reial col·legi de Tortosa, ingressà a l'orde de Sant Joan de Jerusalem i rebé el priorat de Benissanet. Era conegut per les seves idees liberals, i els guerrillers absolutistes el perseguiren el 1822; havent triomfat l'absolutisme, estigué empresonat en 1824-26, i hagué de renunciar al priorat. Tornà a la presó el 1830-32. Deixà manuscrits autobiogràfics interessants per a l'estudi de l'època.

39 PAÍS VALENCIÀ - ART

Penó de la Conquesta  (València, 1238)  Mena d'estandard, format per tres teles cosides que portaven pintades les armes catalanes i la data de la conquesta de València per Jaume I (1238) en caràcters aràbics en negre. Havia onejat dalt la torre d'Ali Bufat (després del Temple) el dia de la conquesta i fou portat desprésInici página per Jaume I a Sant Vicent de la Roqueta.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Penoso, el  (Sagunt, Camp de Morvedre Caseria, al sud de la ciutat, als peus del Picaio de Sagunt, vora l'assagador de Llíria.

41 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Pensament Català, Lo  (Barcelona, 5/mai/1900 - 27/abr/1902)  Setmanari "científic i literari", fundat i dirigit per Jacint Verdaguer. Fou fruit de la suspensió voluntària de "La Creu del Montseny". Per no entrar en conflicte amb l'autoritat eclesiàstica, atesa la situació de Verdaguer, declarà continuar l'esperit de l'antic setmanari "La Veu de Catalunya". Hi col·laboraren importants escriptors de l'època.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pensaments, punta dels  (Cullera, Ribera Baixa Extrem meridional del cap de Cullera, en forma de promontori (cabeç dels Pensaments).

43 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Pensamiento de Valencia, El  (València, 1857 – 1858)  Setmanari. Dirigit per Antoni Aparici i Guijarro, era una rèplica d'"El Pensamiento de la Nación", que dirigia a Madrid Jaume Balmes. Tractava de qüestions religioses, polítiques, literàries i científiques i fou plataforma important per a la creació del partit anomenat neocatòlic. Hi col·laboraren Benet Altet i Ruate, Manuel Benedito, Lluís Miguel i Roca, Vicent Almazán, Joan Antoni Almela i Lleó Galindo i de Vera. El seu caràcter d'oposició a les actituds governamentals (Narváez) li ocasionaren segrests de números i imposició de multes.

44 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Pensat i Fet  (València, 1912 – 1972)  Anuari publicat al març sobre temes exclusivament fallers. Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria (1912-36) i Ricard Sanmartín i Bargues (1940-72). Publicà alguns números extraordinaris (1914-23) dedicats a festes locals (Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats). Redactat íntegrament en català, deixà d'aparèixer en 1937-39. Arribà a tenir un tiratge deInici página 50.000 exemplars (1923) i tingué diversos imitadors.

45 ALGUER - BIOGRAFIA

Pensè, Verdina  (l'Alguer, v 1927 - )  Artífex i pintora. Ha reeixit en l'elaboració d'objectes de corall, producte característic de l'Alguer. Ha guanyat diversos premis en certàmens artístics italians. D'ençà de la institució de l'Escola del Corall de l'Alguer (1954), en fou directora. Com a pintora moltes de les seves teles responen a temes algueresos.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pentecosta, mestre de la  (Catalunya, fi s XIV – s XV)  Pintor gòtic anònim. El seu concepte pictòric deriva dels Serra, bé que a la seva obra s'observen troballes pròpies de l'estil internacional. És autor, entre altres, de diversos retaules de la Col·legiata de Cardona.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pentiner, cap  (Tossa, Selva Promontori (65 m alt) de la Costa Brava, que tanca per llevant la platja de Giverola.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Penya, la  (Terrades, Alt Empordà)  Masia i petit veïnat, als vessants sud-orientals de la roca de la Penya (484 m alt), a la serralada que separa les conques de la Muga i del Manol, al límit amb els termes de Cistella, de Cabanelles i de Sant Llorenç de la Muga.

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Penya, Maria Josepa  (Illes Balears, s XIX – s XX)  Poetessa. És autora de bon nombre de composicions de publicació esparsa.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPenya, Pere Jeroni de  (Binissalem, Mallorca, s XVII - Palma de Mallorca, 1718)  Eclesiàstic. Fou canonge de la diòcesi de Palma. Destacà com a teòleg i hel·lenista. Ocupà el càrrec de conseller-jutge de competències del regne de València.

51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Penya, sa  (Eivissa, Eivissa Barri de la ciutat, extramurs, a l'antic puig de Santa Llúcia (l'alt baluard de Santa Llúcia i el pany de muralla contigu el tanquen pel sud), que baixa cap al port de llevant del barri més planer de la Marina. L'extrem oriental del barri s'interna en el mar (d'aquí parteix l'escullera que tanca el port). Originàriament era un barri popular (la part més alta és constituïda encara per habitatges humils per a la població immigrada); s'ha anat convertint en una zona d'atracció turística, amb restaurants i botigues característiques.

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Tomeu PenyaPenya, Tomeu (Bartomeu Nicolau Morlà)  (Vilafranca de Bonany, Mallorca, 22/mar/1949 - )  Cantautor. Després d'actuar en diversos conjunts, l'any 1982 enregistrà el seu primer disc (Carritx i roses), al qual seguiren, entre d'altres, Coverbos (1983), Illamor (1984), Mallorquins i catalans (1986), Arrels (1988), Una aclucada d'ulls (1994), Anuats (1995), De tot cor (1997), Penya al descobert (1998), Antologia (2000), Això és pecat (2001), Fácil (2003, en castellà) i Sa força d'una mirada (2004). El 1992 rebé el premi Nacional de Catalunya en l'apartat de música lleugera. Intèrpret de folk i de cançons populars mallorquines, s'ha acostat al pop-rock i, especialment, al country.

53 CATALUNYA - POLÍTICA

Penya Blanca  (Barcelona, 14/abr/1931 – mar/1933)  Agrupació política monàrquica i espanyolista, partidària d'Alfons XIII. Creada el mateix dia de la proclamació de la República per l'aristòcrata i poeta en català Miquel de Gomis i Casas, que en fou el primer president. Entre el centenar de membres inicials hi havia significades figures de l'aristocràcia catalana, posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d'afiliats. Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren destacats monàrquics. El 1932 anà a les eleccions del Parlament de Catalunya, en coalició amb els tradicionalistes. El 1933 s'adherí a RenovaciónInici página Española, i posteriorment s'integrà en el nou partit Dreta de Catalunya.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Penyacadell, castell de  (Beniatjar / Otos, Vall d'Albaida Veure> Benicadell, castell de.

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Penyafort  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)  Antic casal senyorial (pop: Sant Domingo), a l'esquerra del riu de Foix, aigua avall de Santa Margarida. Segons la tradició hi nasqué sant Ramon de Penyafort vers el 1185, i del primitiu edifici resten uns torricons i llenços de murs. El 1603 n'era propietària la família Espuny, que el vengué als dominicans, els quals hi construïren el convent i l'església actuals, ampliats i renovats al s XVIII. Fou secularitzàt i venut el 1837, però conserva encara el culte i el caràcter de santuari. En el presbiteri es guardaren molt de temps les restes de Ramon de Penyafort i de fra Joan Guasc, fundador del convent, traslladades després a Barcelona.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Penyafort, Ramon de  (Santa Margarida del Penedès, Alt Penedès, v 1185 – Barcelona. 1275)  Eclesiàstic, jurista i sant. Estudià i ensenyà retòrica i lògica a Barcelona. Va doctorar-se i professà dret (1216) a Bolonya. Novament a Barcelona, fou nomenat canonge penitenciari, i l'any 1222 ingressà a l'orde de sant Domènec. El papa Gregori IX va cridar-lo a Roma amb l'encàrrec de reunir les Decretals. El 1238 fou elegit mestre general de l'orde. Dos anys després hi renuncià per dedicar-se a la conversió de jueus i musulmans. Va instituir escoles per preparar-hi missioners a Barcelona, Múrcia i Tunis. Contribuí a la fundació de l'orde de la Mercè. Entre les seves obres hi ha Decretalium Gregorii pape IX, libri V (segona part del Corpus Juris Canonici),Inici página Summa de poenitentia, molt divulgada a l'edat mitjana, i Summa pastoralis.

57 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

massís de Penyagolosa (País Valencià)Penyagolosa  (Alcalatén / Alt Millars Massís (1.813 m alt) del Sistema Ibèric, entre les dues comarques, prop del límit amb l'Aragó. Constitueix la màxima altitud del País Valencià (1.814 m al cim del Penyagolosa). És considerat com a punt de confluència entre les muntanyes ibèriques (a través del massís aragonès de Gúdar i de l'altiplà de Mosquerola) i el Sistema Mediterrani Català (a través dels ports de Morella i de les muntanyes del Maestrat). El material predominant són les roques calcàries, que donen lloc a un relleu amb abundància de cingleres i a l'existència d'una important circulació d'aigües subterrànies. Hidrogràficament totes les aigües de la regió tributen al riu Millars. El clima es caracteritza per ésser bastant fred i humit; la temperatura mitjana anual és de 8,3ºC; entre novembre i maig la mitjana de les mínimes mensuals és igual o inferior a 0ºC i únicament durant els tres mesos d'estiu no hi ha perill de glaçades; la...  Segueix... 

58 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Penyalba, comtat de  (País Valencià Títol concedit el 1646 a Carles Joan de Torres i Verdugo (mort el 1679), alcaid hereditari del palau reial de València i comanador de Museros a l'orde de Sant Jaume. El succeí el seu fill Lluís Joan de Torres i de Centelles, que fou pare del tercer i quart titulars, Carles i Lluís Joan de Torres i Mingot de Rocafull. El darrer es casà amb la seva cosina Maria Teresa Ferrer de Pròixida i de Pinós, a la qual deixà, per testament, el comtat. Una vegada vídua, es tornà a casar, amb Vicente Fernández de Córdoba y Valderrama, i foren pares de la sisena comtessa, Maria Teresa Fernández de Córdoba i Ferrer de Pròixida (morta el 1826), muller de Josep d'Aguiló-Romeu de Codinats i de Perpinyà, òlim Baciero i de Bryas, baró de Petrés. El títol ha estat rehabilitat el 1970, amb la denominació de comtat de Penyalba de Valenzuela, per Enrique de Valenzuela y Elorz.

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPenyalba, pic de  (Safor Cim (773 m alt) de la serra que separa la Valldigna (Simat) de la de Barx, al nord-oest del Mondúver.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Penyals, torre dels  (Mont-roig del Camp, Baix Camp)  Antiga torre de defensa de la costa, al sud del terme, a ponent de la punta dels Penyals, propera a les ruïnes de Miramar.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Penya-roja, la  (les Coves de Vinromà, Plana Alta Masia i partida, a la zona muntanyosa del sud-oest de la vila.

62 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Penyascaró, torrent de  (Benasc, Alta Ribagorça Afluent esquerrà de l'Éssera, a la vall de Benasc, que neix al vessant occidental del pic de Castanesa i desemboca al seu col·lector entre Benasc i Ancils.

63 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Penya-serrada  (Mutxamel, Alacantí Antic lloc, actual raval de la vila. Pertanyia als marquesos de Penya-serrada i formà municipi independent fins al 1846, que fou unit a Mutxamel. L'any 1808 hom hi féu un gran jardí.

64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Penya-serrada, marquesat de  (País Valencià Títol concedit el 1697 a Josep de Castanyeda i Ramírez de Zayas, cavaller de Sant Jaume i capità de cavalls. Passà als Pasqual de Riquelme.

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Penyes de l'Àguila, les  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal, 2 km a l'oest de la ciutat.

66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaPenyes Roges, cala de  (Calvià, Mallorca Occidental Cala de la costa, al sud de la península d'Andratx, al nord del banc d'Eivissa.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pep Jai  Pseudònim del sindicalista i polític Josep Vidal i Riembau.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pepa Plana  Veure> Plana, Pepa (pallassa).

67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pepratx, Eugeni  (Catalunya Nord, s XIX – Perpinyà, 1898)  Naturalista. Juntament amb Déperet i Donnezan, fou el creador del Museu de Perpinyà. Recollí quatre mil espècies de mol·luscs al departament dels Pirineus Orientals. A Bages, Cornellà del Bèrcol, Vilamaluca i Baixàs descobrí diverses espècies, la tortuga gegant de Vilanova de Raó i un gat mesquer fòssil, al qual hom denominà Viverre Pepratxí.

68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pepratx, Justí  (Ceret, Vallespir, 1828 – Perpinyà, 1901)  Escriptor. Fou un dels iniciadors de la Renaixença a la Catalunya Nord. Traduí diverses obres de Jacint Verdaguer al francès, entre elles L'Atlàntida (1844). Amb el pseudònim de Pau Ferriol de Ceret, publicà els poemes, de caire popular i local, Ramallets de proverbis (1880), Espigues i flors (1884) i Pa de sa casa (1888).

69 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pequignot, Jordi  (Ribesaltes, Rosselló, 1914 - )  Jurista. Es doctorà en dret i es llicencià en lletres a la universitat de Montpeller, on fou titular de la càtedra de dret administratiu des del 1948. Ha estat degà de la seva facultat de dret (1962-69) i president de la universitat d'ençà del 1971. Dirigí a Perpinyà (1957-62) l'incipient Institut d'Estudis Jurídics i Econòmics. Ha publicat Théorie générale du contrat administratif (1944) i Des contrats administratifs (1954).

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPequín  (Barcelona, Barcelonès Antic barri de barraques de la ciutat, situat vora la mar, a continuació de Sant Adrià de Besòs. El 1974 hi residien unes 83 famílies als barracons aixecats el 1964 per l'ajuntament de Barcelona, malgrat el traspàs de gran part de la població d'aquest sector al barri de la Mina. Actualment han desaparegut les barraques i en el seu lloc hom hi ha construït un nucli de cases barates. Antiga barriada de pescadors, fundada el 1870 per famílies xineses procedents de les illes Filipines, fou arrasada els anys vint per un temporal i ocupada per població immigrada amb motiu de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, que hi aixecà noves barraques. A la postguerra, i sobretot els anys 1960 fou afectat per la immigració fins al punt que el 1970 hi havia uns 4.000 h i unes 800 barraques.

111 CATALUNYA - EMPRESA

Per, Studio  (BarcelonaVeure> Studio Per.

71 CATALUNYA - CULTURA

Per tu ploro  (Barcelona, 29/set/1872)  Sardana de Pep Ventura amb text de Joan Maragall. De caràcter tradicional, la seva melodia espontània aconseguí ràpidament una àmplia popularitat.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pera  (Lavansa i Fòrnols, Alt Urgell Veure> Sant Julià de Pera.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pera  (Oix, Garrotxa Veure> Sant Miquel de Pera.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pera, Bonanat de  Veure> Sapera, Bonanat.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pera, castell de  (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental Antic castell (727 m alt), situat en un contrafort septentrional del massís de Sant Llorenç del Munt que domina pel nord-oest la vila de Sant Llorenç Savall. Esmentat el 1157, Pere III en vengué el mer i mixt imperi a Andreu Marquès el 1358; passà al monestir deInici página Sant Jaume de Vallparadís, i a partir del 1432 als Sentmenat. La imatge de Santa Maria de la capella del castell fou traslladada el 1736 a la parròquia de Sant Llorenç.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pera, estanys de la  (Lles, Baixa Cerdanya Grup d'estanys (estany Superior -2.360 m alt- i Inferior de la Pera -2.310 m-), al vessant meridional de la línia de crestes que separa Andorra de la Cerdanya (colls de Claror i de Perafita). Llur emissari és el riu d'Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet. Prop dels estanys hi ha el refugi dels estanys de la Pera, edificat el 1957.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pera, Joan  (Mataró, Maresme, 27/set/1948 - )  Actor de teatre, cine i televisió. Format a l'Institut del Teatre, ha estat membre de la companyia Adrià Gual i del Teatre Romea. Conegut pels seus treballs a la televisió, juntament amb Paco Morán assolí un èxit important amb La extraña pareja, que es va mantenir cinc temporades a la cartellera (1994-99). Amb el mateix Morán estrenà el 1999 La jaula de las locas.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pera, Joaquim Maria  (Barcelona, s XIX – 1885)  Pintor. Sobresortí com a decorador.

78 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàPera, la  (Baix Empordà Municipi: 11,51 km2, 89 m alt, 467 hab (2014). Situat als vessants septentrionals del massís de les Gavarres i drenat per la capçalera de la riera de la Pera, afluent del Ter per la dreta, a l'oest de la comarca, al límit amb el Gironès. S'hi conreen plantes de secà, entre les quals sobresurt la trilogia gra d'aresta, userda i blat de moro. La ramaderia, especialment el bestiar boví, té importància. Indústria agropecuària (fàbrica d'embotits) i una bòbila (rajoles). El poble és drenat per la riera de la Pera, i presidit pel castell de la Pera i l'església parroquial de Sant Isidor, gòtica amb la façana renaixentista; conserva encara l'aspecte medieval, de quan era centre de la baronia de la Pera. El municipi comprèn, a més, els pobles de Pedrinyà, Riuràs i Púbol (on hi ha el castell-palau de Púbol, convertit actualment en Museu Gala-Dalí). Àrea comercial de la Bisbal d'Empordà. Ajuntament -Inici página Estadístiques - Consulta de dades

79 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Pera, tractat del cap de  (Capdepera, Mallorca, 1232)  Tractat entre Jaume I de Catalunya-Aragó i Abü 'Abd Alläh Muhammad, cadí de Menorca. Signat al cap de Pera, pel qual aquesta illa es convertí en tributària del rei de Catalunya-Aragó.

80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pera de s'Ase, port de sa  (Banyalbufar, Mallorca Occidental Petit port de la costa de Tramuntana, a ponent de la vila.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Perabella  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Antic monestir (Sant Esteve de Perabella), de l'antic terme de Peramea, situat sobre un penyal, a la confluència de la Noguera Pallaresa i el riu d'Ancs. Esmentat ja el 845, era regit pel prevere Salomó i dos monjos; l'any 849 el comte Frèdol confiscà els seus béns i els donà al monestir de Gerri, a causa de les lluites feudals del Pallars. Des d'aleshores no tingué comunitat i fou una simple possessió de Gerri.

82 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Perabona, torre de  (Argelers / Sureda, Rosselló)  Veure> Maçana, torre de la.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peracalç  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Poble, dins l'antic terme de Montcortès de Pallars. És situat al vessant meridional de la serra de Peracalç (1.478 m alt), sector de les serres interiors dels Pirineus (que forma una alineació amb la serra de Sant Gervàs, a l'oest, i la del Boumort, a l'est), entre els cursos del Flamicell i de la Noguera Pallaresa, a l'indret on aquests rius formen els congosts d'Erinyà i de Collegats. L'església parroquial és dedicada a sant Llorenç.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPeracamps  (Llobera, Solsonès)  Poble (831 m alt), situat als altiplans que separen la comarca de la Segarra, damunt la riera de Lloberola de Sanaüja, al al sud-oest del terme. L'església de Santa Maria és sufragània de la de Torredenegó. El 1837 i el 1840 hi tingueren lloc les accions de Peracamps, entre els carlins i els liberals.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peracamps, accions de  (Llobera, Solsonès, abr-mai/1837 - abr/1840)  Fets d'armes de la Primera Guerra Carlina, ocorreguts als congosts de Peracamps. En la primera acció, el general Ramon de Meer assolí de vèncer els carlins i els obligà a evacuar la ciutat de Solsona (abr-mai/1837). En la segona, els carlins intentaren de tallar el pas al general Antonio van Halen, que duia un comboi per a socórrer Solsona (abr/1840). Aquest sabé evitar l'emboscada del general carlí Sagarra i s'apoderà del poble; en successius atacs destruí la resistència carlina, fet que contribuí a llur retirada definitiva. Per aquest motiu el general van Halen obtingué com a recompensa el títol de comte de Peracamps.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peracamps, comtat de  (Catalunya Títol concedit el 1840, per la reina governadora Maria Cristina, al tinent general Antonio van Halen y Sartí, capità general de Catalunya, per la seva victòria a Peracamps (1837). Passà als Pavía i als Melián.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peracolls (de Malla), Francesc  (Catalunya, s XVII – Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 16/abr/1714)  Voluntari de fusellers. Féu la guerra de Successió contra els borbònics. S'incorporà al regiment d'Ermengol Amill. En una acció prop de Sant Feliu de Codines contra el destacament castellà de González, caigué ferit i presoner. Els borbònics el penjaren de seguida, "per ser home conegut en la defensa de la pàtria". Aquest fet ha conservat el nom de Peracolls com a símbol dels centenars de guerrillers anònimsInici página executats sense procés tan bon punt queien presoners dels borbònics.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peradalta  (Sant Martí de Llémena, Gironès)  Veïnat, situat a l'esquerra de la riera de Llémena, aigua amunt de Llorà, al pla de Sant Joan. Hi ha les esglésies de Sant Joan i de Sant Mer.

89 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaPerafita  (Osona Municipi: 18,48 km2, 755 m alt, 407 hab (2014). Situat a la subcomarca del Lluçanès, a l'esquerra de la riera Gavarresa (límit occidental del terme), a la qual aflueixen diversos afluents, al nord-oest de Vic. Drena, a més, el terme la capçalera de la riera d'Olost. Quasi la mitat del terme és ocupat pel bosc i els pasturatges. L'agricultura és gairebé tota de secà (s'hi conreen cereals d'hivern, blat de moro, patates i farratge). Les activitats derivades de l'agricultura i una petita indústria tèxtil tradicional (cotonera), a més de la ramaderia, complementen l'agricultura. El poble és al sector meridional del terme, al límit amb el de Sant Boi de Lluçanès. L'església parroquial de Sant Pere, d'origen romànic, època de la qual conserva un timpà esculpit, molt malmès, va ser refeta a mitjan s XVIII. El municipi comprèn, a més, l'enclavament de Cel de Croells. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

90 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Perafita  (Banyuls de la Marenda, Vallespir Veïnat, a la cala de Perafita, port natural obert entre la punta d'en Cames i el cap de Perafita.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Perafita, coll de  (Cadaqués, Alt Empordà)  Coll de la serra de Rodes, a la península del cap de Creus, pel qual passa la carretera de Figueres a Portbou, a l'indret de la seva bifurcació vers Cadaqués.

92 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaPerafita, coma de  (Andorra la Vella, Andorra)  Coma de la parròquia, que davalla del vessant septentrional del pic de Perafita (2.756 m alt), entre el port de Perafita (2.582 m) i el de Claror, que domina, pel nord els estanys de la Pera. El riu de Perafita, que es forma en aquesta coma, aflueix, per l'esquerra, el riu Madriu a Entremesaigües.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Perafita, Narcís  (Catalunya, s XIX – s XX)  Joier. Fou l'operari principal del taller d'orfebreria i d'esmalts de Lluís Masriera i Rosés.

94 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsPerafort  (Tarragonès Municipi: 9,68 km2, 125 m alt, 1.287 hab (2014). Situat al nord de Tarragona, estès en gran part a la riba esquerra del Francolí. La garriga domina la superfície inculta. L'agricultura és principalment de secà, la vinya ocupa la meitat del sòl conreat, seguida en importància pels avellaners, els arbres fruiters, les oliveres i els garrofers; hi ha una petita superfície de conreus de regadiu. Ramaderia de bestiar porcí i granges avícoles. Indústries químiques, de la construcció, alimentàries i del plàstic, però dominada per la refineria d'Enpetrol i per la indústria Calatrava. El poble és a l'extrem oriental del terme; l'església parroquial de Sant Pere depenia de la de la Secuita; restes de l'antic castell de Perafort. El municipi comprèn, a més, el poble de Puigdelfí (que formà municipi independent fins a mitjan s XIX) i els enclavaments del Campot, del Mas de Magrinyà i de la Barraqueta. Àrea comercial de Tarragona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peral i Vicente, Josep  (Villena, Alt Vinalopó, s XIX - País Valencià, s XX)  Escriptor. És autor dels llibresInici página poètics Gérmenes de luz (1916) i Del vergel ilicitano (1923).

96 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàPeralada  (Alt Empordà Municipi: 43,6 km2, 38 m alt, 1.859 hab (2014). Situat a la confluència del Llobregat d'Empordà i la Muga, al peu del massís de l'Albera, al nord-est de Figueres. Gran part del terme és conreat, hi sobresurt la vinya, base d'una notable indústria vinícola. Ramaderia de bestiar porcí, boví i aviram. El sector terciari i turístic es beneficià per la creació del casino Castell de Peralada i d'un camp de golf. A la vila es conserven restes de les primitives muralles i de l'antic castell de Peralada, documentat ja el s IX. Església parroquial de Sant Martí, reconstruïda modernament (s XVIII); antic convent gòtic del Carme (amb el claustre del s XIV), claustre romànic de l'antic convent del Roser i diverses cases senyorials, entre les quals sobresurt la d'Avinyó, del s XIII. Nucli de Vilanova de la Muga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Museu

97 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peralada, comtat de  (Catalunya, s IX – s XI)  Territori, dit també pagus, situat aproximadament al nord de la Muga, entorn de la vila de Peralada, que des del principi del domini carolingi a Catalunya estigué unit al comtat d'Empúries formant una unitat política, a vegades anomenada posteriorment comtat d'Empúries- Peralada i, més sovint, comtat d'Empúries. Els seus comtes foren, doncs, els d'Empúries, per més que el comte Ponç I (1040-78), en morir el 1078, deixà al seu primogènit Hug II el comtat d'Empúries- Peralada i al seu altre fill Berenguer la vila de Peralada, que formà una senyoria i ja no tornà a unir-se al comtat. L'expressió comitatus Petralatensis sembla tenir un contingut més geogràfic que polític, car Peralada no tingué a l'edat mitjana comtes privatius.

98 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peralada, comtat de  (Peralada, Alt Empordà Títol concedit el 1599 a Francesc Jofre de Rocabertí i de Pacs, vescomte de Rocabertí, sobre la seva vila de Peralada. La grandesa d'Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu nét i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí. A la seva mort,Inici página sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognominaren Rocabertí, als Dameto,

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peralada, Eimeric de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Formava part de la cort de l'infant Pere, futur Pere II el Gran.

100 CATALUNYA - CULTURA

Peralada, festival de  (Peralada, Alt Empordà)  Veure> Festival Internacional de Música Castell de Peralada.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peralada, Gausbert de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Germà d'Eimeric i Ramon de Torrelles; hom creu que era llinatge dels vescomtes de Rocabertí. Ramon Berenguer IV de Barcelona els cedí la vila de Peralada, que el 1128 possiblement llur pare, Berenguer Renard -fill del vescomte Dalmau III de Rocabertí-, havia deixat a Ramon Berenguer III. La possessió d'aquesta vila era discutida entre els comtes de Barcelona i d'Empúries: Gausbert i els seus germans reconegueren el 1132 la possessió de la vila i batllia de Peralada al comte de Barcelona, així com els feus de Torrelles i de Prats.

102 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peralada, vescomtat de  (Catalunya Vescomtat de l'antic comtat d'Empúries-Peralada (s X), que comprenia el pagus de Peralada. El primer vescomte documentat és Bonfill (s X). El 1154 encara apareix esmentat en documents el vescomtat de Peralada. El 1078 la vila de Peralada havia estat legada pel comte Ponç I d'Empúries al seu segon fill Berenguer d'Empúries; aquest i els seus successors, però, no empraren regularment el títol de vescomtes de Peralada, que canviaren aviat pel de vescomtes de Quermançó i més tard pel de vescomtes de Rocabertí, i empraren per a la vila de Peralada el títol de senyoria.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPeralba  (Vilanova de Meià, Noguera)  Poble, al vessant meridional del Montsec de Rúbies, a l'oest del coll d'Orenga i al peu de la serra de Sant Mamet. De la seva església parroquial (Santa Magdalena) depèn la de Rúbies. La jurisdicció pertanyia al prior de Meià.

104 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peralba  (Pont de Claverol, Pallars Jussà Antic terme de l'antic mun. d'Hortoneda de la Conca (o Perauba), a la capçalera del barranc de l'Infern, al límit amb el terme dels Masos de Baiarri.

105 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peralè  (Salardú, Vall d'Aran Antic castell de l'antic mun. d'Arties (o Peralena) que fou expugnat pels francesos, juntament amb el d'Entransaigoes, el 1283.

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Perales i Boluda, Joan Baptista  (Moixent, Costera, 1837 – Barcelona, 1904)  Escriptor. Visqué a Madrid, on es llicencià en filosofia i lletres i col·laborà a diversos periòdics amb els pseudònims de Fernando de Córdoba i Fernando de Vahillo. Publicà Francia y Prusia. Crónica de la guerra de 1870 i estrenà la sarsuela El marino (1872). A València estrenà (1873) les obres La traición i Poesía eléctrica i publicà les novel·les històriques Mariola i Memorias de un convento (1878). Amb el títol d'Historia general del reino de Valencia (1878-80) publicà, anotà i continuà les Décadas (1610-11) de Gaspar Escolano. Fou autor de Tradiciones españolas. Valencia y su provincia (1882) i d'El grito del pueblo o las Germanías de Valencia (1886); col·laborà a "La Correspondencia de Valencia" i "El Correo de Valencia", i ocupà càrrecs destacats a "El Noticiero Universal", de Barcelona, des de la seva fundació (1888).

Anar a:    Penad ]    [ Pend ]    [ Penj ]    [ Penya B ]    [ Per ]    [ Peraf ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -