A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Parra ]    [ Parro ]    [ Partit C ]    [ Partit P ]    [ Pas ]    [ Pascual d ]

Les presons paoroses, les que fan patir, són les presons imaginàries. (Pere Coromines i Montanya)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parra, Just S.  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. Fou una figura als primers temps de represa d'activitat del teatre català. Estrenà La perla del Montseny, M'ha caigut la loteria! i L'he perdut!, l'he perdut! el 1866. El mateix any presentava, amb el pseudònim de "Bernat Xinxola", l'obreta en un acte Visca la llibertat!.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Parra, Vicente  (Oliva, Safor, 1932 - Madrid, 1997)  Actor de teatre i de cinema. A vint anys ja era primer actor de la companyia de Lluís Prendes. Entre les seves interpretacions teatrals excel·leixen: Llama un inspector, En la ardiente oscuridad, etc. Va actuar també en el cinema en pel·lícules com Manicomio (1953), El expreso de Andalucía (1956) i els seus dos grans èxits: ¿Dónde vas, Alfonso XII? (1958) i ¿Dónde vas, triste de ti? (1961). Dedicat posteriorment al teatre, fou recuperat per al cinema amb Suspiros de España (y Portugal) (1995) i Tranvía a la Malvarrosa (1996).

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaParra i Abril, Miquel  (València, 1780 – 1846)  Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles. Acabada la guerra del Francès fou nomenat pintor de cambra del rei Ferran VII (1815) i acadèmic de San Fernando (1818). Destacava en la pintura de temes florals, el retrat i la natura morta. Contribuí a la fundació del Museu de Belles Arts de València. Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles (1803), titulat acadèmic el 1811, l'any següent ja era tinent de director de pintura, director de pintura (1821), taxador oficial de pintura (1823) i director general (1823). Tot i que conreà tots els gèneres, hom l'anomenà el Vicent López de les flors, pintor de qui era cunyat. Hi ha flors seves al Museu de Belles Arts de València i a diversos llocs de Madrid. Fou també un excel·lent retratista. Fill seu fou Josep Felip Parra i Piquer.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Parra i Piquer, Josep-Felip  (València, 1824 - País Valencià, s XIX)  Pintor. Fill de Miquel Parra i Abril. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou acadèmic de mèrit des del 1843. Com el seu pare, sobresortí en la pintura de flors. També conreava les natures mortes. Cal destacar la seva obra Carles V recull el pinzell de Tiziano. Participà en algunes exposicions nacionals.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Parral, el  (la Serra d'En Galceran, Plana Alta Caseria, al nord-oest de la vila.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parramon i Castany, Ramon  (Montesquiu, Pallars Jussà, 1884 – Barcelona, 1961)  Constructor violer i compositor. Els músics més important de l'època (Casals, Cassadó, Lupestri, Pérez Aguirre, etc) li confiaren els instruments. Fou l'inventor del nou tipus de viola anomenada viola-tenor. Com a compositor és autor de diverses sardanes (L'almogàver, Cant del pastor, etc) i d'altres obres per a cant i piano.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parramon i Vilasaló, Josep Maria  (Barcelona, 1919 - )  Pintor i editor. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i ha excel·lit en el camp de la publicitat. El 1962 fou nomenat professor de l'Escola Massana i, elInici página 1964, president de l'agrupació de dissenyadors gràfics DG-FAD. El 1974 fundà Parramon Ediciones, empresa editorial especialitzada en llibres d'ensenyament i divulgació de les arts plàstiques, i on ha publicat prop d'una quarantena d'obres seves relacionades amb l'aprenentatge del dibuix i la pintura.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parrella, Fortunat de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Jurisconsult. Intervingué a les Corts de 1701-02, on fou un dels que dissentiren de l'actitud de Felip V. El 1705, sota Carles d'Àustria, va ésser nomenat magistrat de l'Audiència de Barcelona i a les Corts de 1705-06 va rebre el títol nobiliari. Quan, el 1706, Barcelona era amenaçada per les tropes de Felip V, fou un dels qui s'encarregà de recollir gent i pertrets per les comarques. Acomplí aquesta mateixa comesa l'any 1709, quan els francesos amenaçaven Vic. Durant el setge de 1713-14 restà a Barcelona fins que la ciutat caigué.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Parrella i de Vivet, Rafael de  (Catalunya, s XVIII – 1834)  Eclesiàstic absolutista. Abat de Sant Pere de la Portella (amb residència a Sant Pau del Camp a Barcelona). En la guerra del Francès féu repetides donacions a l'erari públic. Fou nomenat abat el 1811 per la Regència del Regne. Fou president de la Congregació Claustral Tarraconense els anys 1816-19. Durant el Trienni Liberal fou denunciat a l'autoritat eclesiàstica pel fet d'haver proferit expressions antiliberals (ago/1820) i el 1823 fou exiliat a Màlaga, juntament amb el bisbe de Lleida. Novament presidí la seva congregació del 1825 al 1829, i durant el trienni següent fou nomenat vicepresident, però els presidents li delegaren les seves facultats (el càrrec no era reelegible). Novament fou president del 1831 fins a la seva mort.

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Parrelles, les  (Balaguer, Noguera)  Antic convent de trinitaris, fundat vers el 1290 al santuari de la Mare de Déu de les Parrelles, al nord-oest de la ciutat, sota la protecció del comte Ermengol X de Cabrera. El 1809 els religiosos passaren a residir dins la ciutat, on subsistiren fins el 1835. L'església i convent foren demolits i les pedres aprofitades per a la nova casa de la ciutat (1854) i altres edificis.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaParreño i Gibert, Carme  (Saragossa, Aragó, 1856 – Barcelona, 1924)  Actriu. Ingressà com a dama jove al Teatre Català Romea l'any 1880, en la companyia que dirigia Iscle Soler. Hi assolí un lloc prominent entre les actrius catalanes. Ella i Teodor Bonaplata estrenaren Terra Baixa, d'A. Guimerà, i hi feren els papers de protagonistes.

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Parreu, Josep  (Russafa, València, 1694 – València, 1766)  Pintor. Té pintures a l'església parroquial de Russafa.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Parrilla Candela, Abelardo  (Cartagena, Múrcia, 1877 – Alacant, 1953)  Pintor. Traslladat d'infant a Alacant, fou deixeble de Llorenç Casanova, de qui fou alumne preferit. Obtingué el primer premi al certamen d'Alacant del 1894. Amplià estudis a l'escola de San Fernando de Madrid i viatjà per Holanda, per Bèlgica i per França, on féu una notable sèrie de paisatges postimpressionistes. Tanmateix s'especialitzà en flors i natures mortes, sense, però, oblidar la figura i el retrat. Exhibí obres a mostres de Puerto Rico, Buenos Aires, Nova York, Mallorca i Barcelona.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Parròquia de Besalú, la  (Garrotxa Nom antic del municipi de Sant Ferriol.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Parròquia de Ripoll, la  (Ripoll, Ripollès Antic municipi (o les Masies de Ripoll, hist: Fontfreda de Ter), a la confluència del Ter amb el Freser. Es creà a partir de mitjan s XVIII amb les pagesies que es consideraven sotmeses a la jurisdicció reial, que s'estenien per la jurisdicció de l'antiga parròquia de Sant Pere de Ripoll i de sufragànies seves, com Sant Julià de Saltor i Santa Maria de Vidabona (actualment ambdues d'Ogassa) i Sant Bernabé de les Tenes; més tard se li uní la parròquia de Llaés. La capitalitat del municipi radicava enInici página una casa de la plaça del Mercadal de la vila de Ripoll, i a la vora del monestir es localitza la parròquia de Sant Pere, que donà nom al municipi i de la qual depenien bon nombre de les masies. El municipi comprenia, a més, l'església de Sant Jaume del Barretó o de Montbac, l'antiga parròquia de Sant Vicenç de Puigmal, el veïnat de Rama, els antics termes i masies de Balbs, Sanarús, Vilardanó, els santuaris de la Cau i del Puig de la França i les colònies industrials de Santa Maria i Botey.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Parròquia de Sant Joan de les Abadesses, la  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès Veure> Ribera de Sant Joan, la.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Parròquia d'Hortó, la  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Poble (797 m alt), situat a la dreta del Segre. L'església parroquial de Sant Andreu és esmentada ja el 839. La senyoria pertangué al capítol de la Seu d'Urgell fins al s XIX; els drets que hi posseïen els vescomtes de Castellbò foren reconeguts per una sentència arbitral el 1339 i, en canvi, Roger Bernat III de Castellbò atorgà als habitants del lloc la seva protecció, el lliure trànsit per les terres del vescomtat i l'ús de boscs i pastures. Formà municipi independent fins el 1968, en què fou unit, juntament amb el d'Arfa i el de Tost, al del Pla de Sant Tirs. El municipi comprenia, a més, els pobles d'Adrall i de Gramós, la caseria de Conorbau, l'enclavament de Baridà i el mas d'Eroles.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Parros, coma de  (Salardú, Vall d'Aran Coma de l'antic mun. de Bagergue, al vessant sud del serrat d'Es Cardigassos, al nord del pla de Beret. S'inicia al clot d'Es Cròssos; emissari dels estanys d'Es Cròssos és el riu de Parros, que aflueix, per l'esquerra, a la Noguera Pallaresa, vora la cabana de Parros, refugi forestal.

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Parrot, el  (Sant Salvador de Guardiola, Bages)  Raval, al sud del poble.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPart, el  (Osor, Selva)  Antic santuari (la Mare de Déu del Part), al costat de l'antic camí d'Osor al Coll, sota el coll de Maifré. És esmentat des de l'any 1687 i actualment no hi ha culte. La casa dels ermitans es troba en ruïnes.

21 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Part Petita, la  (Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Alta Cerdanya Barri, situat a l'est del poble d'Angostrina, a la vora del riu d'Angostrina.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Partagàs i JaquetPartagàs i Jaquet, Joaquim  (Barcelona, 15/set/1848 - 28/des/1931)  Il·lusionista. Un dels noms històrics de l'il·lusionisme català. A 14 anys començà a treballar com a aprenent d'adroguer i quan en tenia 20 marxà a l'Argentina. El 1877 arribaven notícies que es dedicava amb èxit a l'il·lusionisme i que el públic de Buenos Aires, Montevideo i Río de Janeiro l'anomenava el taumaturg català. El 1878 tornà definitivament a Barcelona, on es dedicà totalment a la màgia. El 1879 debutà al Romea i el 1900 publicà El prestidigitador Óptimus o Magia Espectral. Del 1894 al 1900 regentà a Barcelona l'únic teatre màgic de l'estat espanyol (Saló Màgic, rambla del Centre núm 30) i viatjà

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vicent Partal i MontesinosPartal i Montesinos, Vicent  (Bétera, Camp de Túria, 28/nov/1960 - )  Periodista. Cofundador del setmanari "El Temps" el 1984, treballà al "Diari de Barcelona" i a Televisió Espanyola, on s'especialitzà en temes de política internacional. El 1995, juntament amb Assumpta Maresma, fundà Vilaweb, primer directori web en llengua catalana, que després es transformà el diari electrònic. Ha publicat monografies sobre l'OTAN i sobre els nacionalismes de l'antiga UnióInici página Soviètica. Ha estat guardonat amb el premi Ciutat de Barcelona de periodisme (1999) i amb el Premi Nacional d'Internet de la Generalitat de Catalunya (2000). Col·laborador habitual de diferents tertúlies radiofòniques i, en l'àmbit acadèmic, membre del Centre Europeu de Periodisme, amb seu a Maastricht.

24 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Partido de Unión Republicana Autonomista  Veure> Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA).

25 CATALUNYA - LITERATURA

Partinobles  Veure> Història de l'esforçat cavaller Partinobles.

26 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit Agrari de Catalunya  (Catalunya, 1931 – nov/1934)  Grup polític. Format entorn d'alguns grans propietaris terratinents. Poc estructurat i sense força davant la Lliga Catalana, acabà ingressant en l'Acció Popular Catalana. Hom l'ha confós amb la delegació al Principat del Partido Agrario Español.

27 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Partit Autònom d'Unió Republicana de Mallorca  (Palma de Mallorca, set/1913 – 1921)  Grup polític republicà. Constituït a instàncies de Francesc Julià. Significà la resposta a l'evolució vers el reformisme de Jeroni Pau i als seus intents de dur-hi la Unió Republicana Balear. Reagrupà federals i republicans radicals. Assolí un cert abast illenc amb especial força a Llucmajor i Manacor. Comptà com a òrgan de premsa amb "La Voz del Pueblo".

28 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit Català d'Acció Republicana  (Catalunya, 1925 – abr/1934)  Grup polític republicà. Denominació adoptada pel grup d'Acció Republicana d'Azaña al Principat. Els seus principals dirigents foren Faustí Ballvé, Eduard Albors, etc. El 1932 féu aparèixer a Barcelona el setmanari "Acción" i actuà en 1932-33 en coalició electoral amb els radicalsocialistes i amb Acció Catalana Republicana. Quan a nivell espanyol es constituí Izquierda Republicana es fusionà amb els radicalsocialistes dins el Partit RepublicàInici página d'Esquerra.

29 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit Català Proletari (PCP)  (Catalunya, gen/1934 – jul/1936)  Grup polític creat per Jaume Compte. Fou el nom adoptat per Estat Català-Partit Proletari. La majoria de militants figuraven en el CADCI, on organitzaren el moviment d'oposició sindical, comandat per Pere Aznar. Amb uns cinc-cents afiliats, fou un dels quatre partits que constituïren el Partit Socialista Unificat de Catalunya.

30 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit Catalanista Republicà  Veure> Acció Catalana Republicana.

31 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit Comunista Català  (Catalunya, nov/1928 – nov/1930)  Grup polític creat per Jordi Arquer, al marge de la Federació Comunista Catalano-Balear. Reuní uns 300 afiliats procedents especialment de l'activitat cultural desenvolupada per un nucli d'estudis marxistes sorgits a l'ampara de l'Ateneu Enciclopèdic Popular en 1926-27. Tingué la seva força inicial a alguns barris de Barcelona i a Lleida i aconseguí l'adhesió d'antics membres d'Estat Català. Usà com a plataforma periodística en 1928-29 "L'Opinió" i després de 1930 féu aparèixer "L'Andreuenc" i "Treball". El 1930 s'uní a la FCCB en el Bloc Obrer i Camperol.

32 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit Comunista de Catalunya  (Catalunya, 1932 – 1936)  Grup polític adscrit al PCE. Format amb Ramon Casanellas, Antoni del Barrio i Hilari Arlandis. Aconseguí amb aquest també la incorporació d'alguns dirigents del Bloc Obrer i Camperol (Antoni Sesé, Joaquim Masmano, etc). Celebrà el seu primer congrés el mai/1934 i el 1936 comptà amb uns 2.000 militants. El seu òrgan de premsa fou "Catalunya Roja". Influí en alguns sindicats, en especial a la Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya (FOSIG). El 1935 moderà l'anterior esquerranisme i intransigència envers els intents unificadors dels partits socialistes i després de prestar suport al Front d'Esquerres de Catalunya el feb/1936 participà en la formació del Partit Socialista Unificat de Catalunya.

33 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaPartit del Treball de Catalunya  (Catalunya, 1975 - 1979)  Organització política. Constituïda com a continuació del PCE (Internacional). Participà en l'Assemblea de Catalunya i va publicar l'òrgan "Avant". El 1977 va formar part de la coalició Esquerra de Catalunya juntament amb ERC i un grup de militants del Front Nacional de Catalunya. Es presentà tot sol a les eleccions del 1979. Els pobres resultats electorals (40.000 vots i cap escó) portaren a la desaparició del partit.

34 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC)  (Catalunya, abr/1982 - nov/2014)  Organització política creada a partir de l'escissió, uns mesos abans, del sector prosoviètic del Partit Socialista Unificat de Catalunya, del qual en reivindicava la tradició comunista clàssica i n'aplegà bona part dels militants històrics i de la base obrera immigrada. En fou president Pere Ardiaca, i Joan Ramos secretari general. Disposà de quatre diputats al Parlament de Catalunya i obtingué, en les legislatives de 1982, prop de 50.000 vots. Després s'integrà a la federació Iniciativa per Catalunya (1987-89 i 1993-98) i, més tard, a Esquerra Unida i Alternativa (1998). En nov/2014 es va dissoldre en un nou partit, Comunistes de Catalunya. El seu periòdic fou "Avant".

35 CATALUNYA - POLÍTICA

logo del Partit dels Socialistes de CatalunyaPartit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)  (Barcelona, 16/jul/1978 - )  Organització política. Sorgida de la unió del Partit Socialista de Catalunya-Congrés, Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i de la Federació Catalana del PSOE. Sota la presidència de J. Reventós i la secretaria general de R. Obiols (jul/1983), les seves contínues victòries electorals -tret de les autonòmiques- motivaren l'expansió del partit, però, a la vegada, la supeditació a la gestió del govern socialista de F. González (amb membres del PSC com a ministres) i a la política espanyola del PSOE (amb el qual resta federat). PSC-PSOE

36 ANDORRA - POLÍTICA

Inici páginaPartit Democràtic Andorrà  (Andorra, 1979 - d 1982)  Organització política, creada com a continuació de l'Agrupació Democràtica d'Andorra, que des del 1976 encapçalà la lluita per la democratització de la vida pública andorrana. Nacionalista i orientat cap a un centre-esquerra socialitzant, ha estat un dels motors bàsics de la reforma institucional que culminà el 1982. Posteriorment es dissolgué.

88 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA)  (País Valencià, 1908 - 1936)  Nom adoptat pels blasquisme arran de la crisi del partit estatal Unió Republicana. Pretenia l'establiment d'una república espanyola democràtica, separació de l'Església i de l'Estat, independència judicial, creació de tribunals de comerç i autonomia provincial i regional. N'eren dirigents, entre altres, Adolf Beltran, Joan Barral i Fèlix Azzati. En les eleccions del 1914 reprengué el nom d'Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA. Durant la Segona República, amb un programa remodelat, a la dreta del republicanisme i lligat al lerrouxisme, fou dirigit per Sigfrid Blasco-Ibáñez. Participà en el govern municipal de València, i el seu declivi es precipità amb l'afer de l'estraperlo i la política duta a terme durant l'anomenat Bienni Negre (1934-36).

37 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Partit d'Unió Republicana de Mallorca  (Palma de Mallorca, set/1896 – 1904)  Grup polític constituït i encapçalat pel republicà progressista Jeroni Pou. Sorgí a partir del treball d'aquest envers la Unió Republicana del 1893 i aconseguí d'agrupar quasi la totalitat de les famílies republicanes illenques, excepció feta d'un petit nucli federal mantingut entorn d'Antoni Villalonga. Comptà com a òrgan de premsa amb el diari "La Unión Republicana" (1896-1904).

38 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit Nacionalista Català  (Catalunya, 1932 – jun/1936)  Grup polític separatista. Creat entorn d'un grup d'escindits de l'Esquerra Republicana de Catalunya i procedents d'Estat Català. L'assemblea fundacional se celebrà el gen/1933. El 1936 s'autodissolgué per a reconstruir Estat Català amb part de les joventutsInici página d'ERC i el grup Nosaltres Sols!.

39 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV)  (País Valencià, 1978 - 1983)  Organització política de centre-esquerra. Al començament s'hi afiliaren membres de la Unió Democràtica del País Valencià de l'antic PSPV (separats en fusionar-se aquest partit amb el PSOE), així com independents. Tingué relacions amb la Internacional Liberal. Els seus caps més rellevants foren Jesús Puig i Noguera (passat després al PSOE), Francesc Agües, Andreu Banyuls i, sobretot, Francesc de Paula Burguera i Escrivà, secretari general fins el 1982. No aconseguí escons en les eleccions generals del 1979 i el 1982. En les municipals del 1979 aconseguí alguns regidors i batlles en poblacions de relativa importància. El 1983 pactà amb diversos grups nacionalistes d'esquerra, la coalició Unitat del Poble Valencià, la qual, tot i no obtenir representació parlamentària, engegà una dinàmica unitària que acabà absorbint el PNPV.

40 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra  (Catalunya, oct/1933 – mai/1936)  Grup polític. Fundat entorn del denominat grup de "L'Opinió", expulsat de l'Esquerra Republicana en no acceptar les condicions fixades per al traspàs de serveis a la Generalitat. Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses. El des/1935 participaren en el govern Companys i el 1936, després d'haver participar en el Front d'Esquerres, reingressaren a l'ERC.

41 CATALUNYA - POLÍTICA

cartell del POUMPartit Obrer d'Unificació Marxista (POUM)  (Barcelona, 29/set/1935 - )  Partit polític comunista autònom, d'ideologia marxista. Fundat per la fusió del Bloc Obrer i Camperol amb Esquerra Comunista. Un comitè executiu, sota la direcció del secretari general Joaquim Maurín, impulsà l'extensió del partit fora del Principat. La FOUS fou la seva central sindical, i "La Batalla", el seu portaveu periodístic. El POUM, en formar part del Front d'Esquerres de Catalunya, aconseguí que Maurín obtingués escó de diputat en les eleccions del feb/1936. Després participà en l'aixafament de la insurrecció militar del jul/1936 i s'integrà en el Comitè Central de Milicies Antifeixistes i en el govern de la Generalitat, amb Andreu Nin com a conseller de Justícia (set-des/1936). PerInici página la seva actitud antiestalinista i arran dels Fets de Maig del 1937, Nin fou assassinat per agents soviètics, mentre que altres dirigents foren detinguts i processats (oct/1938). A la postguerra es...  Segueix... 

42 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit per la Independència (PI)  (Catalunya, mai/1997 - 1999)  Partit polític. Format fruit d'una escissió d'ERC. El partit fou liderat per Àngel Colom, president de la formació, i Pilar Rahola, vicepresidenta. El fracàs electoral en les eleccions municipals i europees del 1999 comportà la seva posterior dissolució. Al gen/2000, un nucli de la formació, liderat per Àngel Colom, creà la Fundació Espai Catalunya i un mes després un centenar d'exmilitants del PI, encapçalats per Colom, s'incorporaren a CDC.

43 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit Popular de Catalunya (PPC)  (Catalunya, 1973 - 1976)  Organització política. Creada arran d'una escissió del Front Nacional de Catalunya. Dirigit per J. Colomines i E. Moltó, fou membre de l'Assemblea de Catalunya. El 1976 es dissolgué en el Partit Socialista de Catalunya-Congrés.

44 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Partit Regionalista de Mallorca  (Illes Balears, 1930 – 1936)  Partit. Fundat com a Centre Regionalista per antics mauristes i que, unit amb el Centre Autonomista de Mallorca, acceptà la direcció política de Cambó (des/1830). Anticaciquista primer, intentà de recollir els vots de la dreta catòlica contra la coalició de conservadors i liberals de Joan March i tingué un èxit relatiu en les eleccions municipals d'abr/1931; tanmateix, a les eleccions a corts del 1933 i del 1936 entrà a les coalicions de dretes i fou elegit diputat Bartomeu Fons i Jofre de Villegas.

45 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit Republicà Català  (Barcelona, 21/abr/1917 – Catalunya, mar/1931)  Grup polític. Creat per la fusió, bàsicament, del Bloc Republicà Autonomista i la Joventut Republicana de Lleida. També s'hi integraren la majoria de les entitats de la UFNR, antits membres del Partit Reformista i el nucli federal empordanèsInici página d'August Pi i Sunyer. L'advocat Ramon Noguer i Comet n'esdevingué el secretari general. L'acceptació del programa federal de Pi i Margall de 1894, el laïcisme i un reformisme social poc o molt esquerrà en foren postulats doctrinals. Molt actiu fins al 1920, tendí a cercar connexions amb l'obrerisme català bo i mantenint un ideari catalanista. Obtingué representació parlamentaria el 1918, formant part de la Coalició d'Esquerres i els seus diputats destacaren en la discussió del projecte d'estatut d'autonomia de 1918...  Segueix... 

46 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit Republicà d'Esquerra  (Catalunya, jun/1935 – 1939)  Grup polític, creat com a organització catalana de la Izquierda Republicana. Hi convergiren el Partit Republicà Radical Socialista i el Partit Català d'Acció Republicana. En foren dirigents Ramon Nogués i Biset i Faustí Ballvé que obtingueren escó, juntament amb Marcel·lí Domingo, en les eleccions del feb/1936 pel Front d'Esquerres de Catalunya.

47 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit Republicà Federal Orgànic  (Catalunya, 1880 – 1882)  Grup polític. Creat per Estanislau Figueras després de no posar-se d'acord amb Ruiz Zorrilla ni amb Pi i Margall. A diferència d'aquest propugnà un federalisme jerarquitzat ("orgànic") sense acceptar la teoria del pacte continguda a Las nacionalidades. La seva mort frustrà l'intent i la majoria dels republicans fidels a Figueras passaren al Partit Republicà Democràtic Federal reconstituït per Pi i Margall.

48 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit Republicà Nacional  (Catalunya, 1895 – s XIX)  Grup polític creat per Joan Sol i Ortega arran de la crisi que esmicolà el Partit Republicà Progressista. Pretengué distanciar-se del radicalisme creixent dins aquest partit encapçalat per Lerroux. Tanmateix el seu grup restà de fet un nucli d'addictes de Barcelona a Sol i Ortega.

49 MÓN - POLÍTICA

Inici páginaPartit Separatista Revolucionari de Catalunya  (l'Havana, Cuba, set/1928)  Grup polític. creat a partir de la voluntat de l'Assemblea Constituent del Separatisme Català, reunida a l'Havana, de convertit Estat Català en una organització política estructurada. Hi donaren suport Francesc Macià i Josep Conangla. Aquest partit polític, però, no passà de projecte ja que l'aparell d'Estat Català s'hi mostrà contrari i els seus dirigents no acceptaren el canvi de nom.

50 PAÏSOS CATALANS - POLÍTICA

logo del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN)Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN)  (Països Catalans, 1969 - )  Organització política de caràcter marxista i independentista. Creada per militants escindits del FNC, des del 1974 s'estengué a tots els Països Catalans, però aquest mateix any la part radical del partit se n'escindí i construí el PSAN-Provisional, que el 1979 es convertí en Independentistes dels Països Catalans (IPC). També el 1979, diferents sectors del PSAN anomenat Oficial s'uniren al moviment Nacionalistes d'Esquerra. PSAN

51 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-C)  (Catalunya, nov/1976 - 1978)  Organització política. Formada per la unió de Convergència Socialista de Catalunya (CSC), del Partit Popular de Catalunya (PPC), d'altres col·lectius i del Grup d'Independents pel Socialisme. De caràcter marxista, es declarà a favor de l'autogestió econòmica i de l'autodeterminació de Catalunya en un marc federal. Dirigit per Joan Reventós, formà coalició electoral (Socialistes de Catalunya) amb la Federació Catalana del PSOE (abr/1977), i el seu triomf en les eleccions de juny va propiciar la seva conversió (1978) en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

52 CATALUNYA - POLÍTICA

Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-R)  (Catalunya, mai/1976 - jul/1978)  Organització política. Sorgida del nou nom de Reagrupament Socialista Democràtic de Catalunya (RSDC), antic partit creat el 1974 entorn bàsicament de l'ala (1964) socialdemòcrata, federalista i europeista delInici página Moviment Socialista de Catalunya (1945). Sota la direcció de Josep Pallach fins a la seva mort (gen/1977),

53 ILLES BALEARS - POLÍTICA

logo del Partit Socialista de MallorcaPartit Socialista de Mallorca (PSM)  (Illes Balears, 1977 - )  Organització política socialista i nacionalista de les Illes Balears amb el nom de Partit Socialista de les Illes (PSIB). Després de formar part de l'estatal Federació dels Partits Socialistes (1976), el 1977 adoptà el nom actual. Tercera força en les eleccions de 1979, sofrí posteriorment un retrocés en benefici del PSOE. Des del 1984 s'anomena PSM-Esquerra Nacionalista, i esta confederat amb el Partit Socialista de Menorca.

54 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

logo del Partit Socialista del País ValenciàPartit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE)  (País Valencià, 1975 - )  Partit polític. Creat per convergència d'un primer partit homònim (que tingué l'origen el 1972 en els Grups d'Acció i Reflexió Socialista), Socialistes Valencians Independents, Reconstrucció Socialista del País Valencià i Agrupament Socialista Valencià. Formà part de la Federació de Partits Socialistes (1976). Fou legalitzat pel mar/1977. Entre altres publicacions, tingué com a òrgan "El Poble Valencià", que edità una vintena de números. El 1977 es produí una ruptura entre dos sectors; un que conservà el nom i un altre que utilitzà el d'Unitat Socialista, en coalició amb el Partit Socialista Popular, i que a l'inici del 1978 s'integrà en el PSOE, com féu també poc després l'altra fracció. Partit més votat fins el 1995 en les...  Segueix... 

55 CATALUNYA - POLÍTICA

logo del Partit Socialista Unificat de CatalunyaPartit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)  (Catalunya, 22/jul/1936 - )  Organització política. Fundada per la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, el Partit Català Proletari, el Partit Comunista de Catalunya i la Federació Catalana del PSOE. Convertit en el partit comunista de Catalunya, sota la direcció del seu primer secretari general, Joan Comorera, participà enInici página els governs de la Generalitat i defensà una política oposada a la revolucionària del POUM i de la CNT-FAI durant la guerra civil. Després, fins al 1948, mantingué una lluita de maquis al Pirineu. Expulsat del partit Comorera el 1947, el PSUC es reorganitzà, a la clandestinitat, sota la direcció dels seus secretaris generals, Josep Moix (1948-65) i Gregori López Raimundo (1965-77), especialment en els mitjans...  Segueix... 

56 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Partit Valencianista d'Esquerra  (País Valencià, des/1935 – 1939)  Organització política. Fundada com a resultat de la fusió d'Agrupació Valencianista Republicana amb el Centre d'Actuació Valencianista de València i el de Xàtiva. Ben aviat s'hi adheriren l'Actuació Valencianista d'Esquerra i el Grup Valencianista d'Almussafes. L'Agrupació Valencianista Republicana, sorgida el 1930, propugnà l'estructura federal d'Espanya i la creació d'un estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeixement de la funció social del treball, la cooficialitat, dins el País Valencià, del català i castellà, l'autonomia universitària i el concert tributari amb l'estat federal. Amb la Segona Republica i a través del seu portaveu "Avant" intentà l'obtenció d'un Estatut d'Autonomia del País Valencià. El 1932 convocà la Conjunció de partits en favor de l'Estatut. Els anys 1934-35 accentuà els seus trets filosocialistes i col·laborà amb les forces democràtiques i obreres i promogué la tendència unificadora dels diversos grups valencianistes d'esquerra.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pas, el  (Ulldecona, Montsià Llogaret (o Sant Joan del Pas), a l'esquerra del riu de la Sénia, a l'antic camí de Tortosa a Traiguera.

58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pas, es  (Formentera, Eivissa Pas a les Pitiüses, entre aquesta illa i s'Empalmador, curt i molt poc profund.

59 ANDORRA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaPas de la Casa, el  (Encamp, Andorra / Porta, Alta Cerdanya Territori fronterer (2.081 m alt) entre Andorra i l'estat francès, al límit entre els dos municipis. El Pas de la Casa és pròpiament un gual damunt l'Arieja (substituït per un pont modern). Hi havia les instal·lacions duaneres. Hom n'ha fet un gran centre d'esports de la neu, amb aparells que remunten el grau Roig (al sud-oest) i al coll Maià (a l'oest). Hi ha importants establiments hotelers i diversos apartaments, que han creat un poble nou.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pas de les Egües, gola del  (Sagunt, Camp de Morvedre Una de les sortides a la mar de la ciutat, a la zona de marjal dita l'Estany, al sector meridional del municipi, al nord de la gola de l'Estany.

61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pas i Pincard, Àngel del (o Delpàs(Perpinyà, 1540 - Roma, Itàlia, 1596)  Teòleg, orador i reformador franciscà, de nom Joan Carles fins a professar. Estudià a Alcalá de Henares, passà de predicador a Figueres i ensenyà teologia als convents de Vic i filosofia al de Tortosa (del qual fou guardià); fou definidor i guardià del convent de Perpinyà. Profundament influït per les idees ascètiques de la Contrareforma (viatjava sempre descalç), procurà l'extensió de l'observança reformada dintre els franciscans catalans: el 1580 establí un convent a Sant Miquel d'Escornalbou (Baix Camp) i el 1581 obtingué l'aprovació d'una custòdia amb els convents reformats del Principat de Catalunya i dels regnes de València i d'Aragó (1581), de la qual fou elegit custodi; tanmateix, per tal d'evitar la separació d'aquests convents de la província de...  Segueix... 

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascall, Joan  (Catalunya, s XIV)  Frare franciscà, citat com a autor d'un Tractat de beatitud.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascó i Mensa, Josep  (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1855 – Barcelona, 1910)  Dibuixant i decorador. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona al taller de l'escenògraf Josep Planella. Treballà al taller del Teatro Real de Madrid i adquirí una gran anomenada en el camp de l'escenografia. També fou moltInici página apreciat com a decorador; s'encarregà de la decoració del Teatre Nacional de Mèxic. Col·laborà, com a dibuixant, a la "Il·lustració Catalana", on signava amb el pseudònim de Brisa. Així mateix, destacà com a cartellista i il·lustrador d'obres. Fou premiat amb la medalla d'Or a les exposicions universals de Barcelona (1888) i París (1889).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascó i Vidiella, Patrici  (Barcelona, 1878 - Catalunya, s XX)  Dibuixant. Era fill de Josep Pascó i Mensa. Obtingué diversos premis. Féu dibuixos d'ornamentació per al setmanari "Cu-cut!". Realitzà treballs notables per a aplicacions decoratives.

65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pascot, Jep  (Portvendres, Rosselló, 1897 - Riberac, França, 1974)  Escriptor i esportista. Jugador de rugby, després de la Primera Guerra Mundial fou diverses vegades internacional i després de 1942 fou comissari general d'esports. Com a escriptor deixà diverses obres, com Les Almugavares: mercenaires catalans du Moyen Age, obra publicada en català el 1972.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pascual, Agustí Antoni  (Guadassuar, Ribera Alta, 1607 – País Valencià, 1691)  Frare agustí. Fou predicador de fama. Hom li atribueix no menys de 10.000 sermons. Excel·lí per les seves virtuts.

67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pascual, Antoni Ramon  Veure> Pasqual i Fleixes, Antoni Ramon.

68 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Pascual, Germans  (País Valencià, s XX - )  Empresa. Primer grup del País Valencià en la producció i exportació de cítrics, tomàquets i hortalisses. Les seves vendes foren de 15.927 milions de pessetes el 1985.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPascual, Jaume  Veure> Pasqual i Coromines, Jaume.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual, Maria de l'Assumpció  (Catalunya, s XIX – s XX)  Escriptora i pedagoga. Autora del llibre Lectures per a infants. Aquesta obra il·lustrada per Lola Anglada, fou editada el 1931 per l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual de Sans, Àngels  (Barcelona, 1938 - )  Geògrafa i sociòloga. Llicenciada en química per la Universitat de Barcelona i en sociologia per l'Institut des Sciences Sociales du Travail (Universitat de París), es doctorà en economia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1982) amb el treball El retorno de migrantes españoles en el ámbito europeo. Professora de la UAB des del 1973, ha treballat sobre geografia de la població, migracions i metodologia de les ciències socials. És coeditora de la revista "Migrations. An European Journal of International and Ethnic Relations". Entre les seves obres cal destacar Movimientos migratorios y organización social (1979) i Migració i història personal (1989), ambdues en col·laboració amb Jordi Cardelús, i Estudi de la mobilitat de tècnics en empreses multinacionals de Catalunya (1992).

72 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Pascual de Sans, Pere  (Sevilla, Andalusia, 1934 - )  Físic. Fill de Josep Pascual i Vila. Es llicencià a la Universitat de Barcelona (1956) i es doctorà a la de Saragossa (1959). Completà la seva formació científica a la universitat de Chicago (1961-62) i al CERN. Ha estat catedràtic de física a la Universitat de València (1963-71) i a la de Barcelona (d'ençà del 1971). S'ha dedicat especialment a l'estudi dels constituents fonamentals de la matèria. Ha publicat nombrosos articles en revistes científiques d'arreu del món, i també alguns llibres com Mecánica Cuántica (1978) en col·laboració amb Alberto Galindo, amb el qual també compartí el premi Ramón y Cajal a la investigació científica del 1985. El mateix any, la Generalitat de Catalunya li concedí la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPascual de Sans, Ramon  (Barcelona, 1942 - )  Físic. Fill de Josep Pascual i Vila. Es llicencià a la Universitat de Barcelona (1963) i es doctorà a la de València (1966). Fou becari al Centre Internacional de Física Teòrica de Trieste (1967) i treballà al CERN, al Laboratori de Física Teòrica d'Orsay i al Laboratori Rutherford d'Oxford. Fou catedràtic de física a les universitats de Saragossa, Autònoma de Madrid i Autònoma de Barcelona. Ha estat director general d'ensenyament universitari de la Generalitat de Catalunya (1980-83) i rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (1986-1990). El seu camp de treball abasta, especialment, la mecànica quàntica i la teoria de partícules elementals. Ha publicat força articles en revistes científiques d'arreu del món. L'any 1990 encapçalà el grup de científics que proposaren la construcció d'un sincrotró a Catalunya, projecte que cristal·litzà en la seva aprovació (2002) i en la inauguració del sincrotró de font de llum Alba, el 2010, del qual Pascual ocupà la presidència de la comissió executiva. L'any 2011 rebé la Creu de Sant Jordi.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pascual i Abad, Antoni  (Alcoi, Alcoià, 1809 – València, 1882)  Dibuixant, impressor i gravador. Format a l'Acadèmia de Sant Carles. Contribuí en gran manera al desenvolupament de la indústria dels ventalls, i fou el creador d'un tipus conegut amb el nom de Roda de la Fortuna. És autor d'auques i il·lustrador d'obres (Antic i Nou Testament). Fou membre de la Societat Econòmica d'Amics del País Valencià. Participà, amb èxit, a l'Exposició Universal de Londres (1851). La seva producció és abundantíssima. Fou el pare de Isabel Pascual-Abad i Francès.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Ayllón, Ferran  (Barcelona, 1893 - s XX)  Violoncel·lista i compositor. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona i a Buenos Aires amb Fornarini. Ha actuat per Amèrica Llatina. Entre les seves composicions destaca La molinera de Santianes. Té també obres per a cant i piano.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPascual i Beltran, Ventura  (Xàtiva, Costera, 1872 – València, 1953)  Erudit. Col·laborà a "Archivo de Arte Valenciano", "Las Provincias", "Diario de Valencia", "Boletín de la Real Academia de la Historia" i "El Obrero Setabense". Publicà Curiosidades setabenses (1924-25), Guía histórico-descriptiva de la ciudad de Játiva (1925), Játiva biográfica (1931) i El valenciano en las escuelas y en la vida social (1918).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Benigani, Alfred  (Barcelona, 1904 - Londres, Anglaterra, 1995)  Caricaturista. Passà la Primera Guerra Mundial a França i, de retorn, intentà sense èxit la pintura cubista. El 1931 exposà una sèrie de dibuixos a can Parés. Fou col·laborador de "Papitu", "L'Opinió", "L'Esquella de la Torratxa" i "Xut", on es revelà com un dels més intencionats caricaturistes esportius. Actuà esporàdicament en teatre, amb Alady. El 1939 s'exilià i s'instal·là a Londres.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Benigani, Enriqueta  (Barcelona, 1905 – 1969)  Lacadora. Casada amb Lluís Bracons, artista gravador que aprengué les tècniques de la laca a París, fou la seva col·laboradora i continuadora. Amb el plafó Sant Jordi i el paravent El mercat de Calaf obtingueren medalla d'or a l'Exposició Internacional de París (1925) i a la de Barcelona (1929).

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Bou, Antoni  (Artés, Bages, 19/mar/1965 - )  Escriptor. Cursà estudis de filologia anglogermànica a la Universitat de Barcelona. La seva precocitat literària el portà a guanyar, amb la novel·la Christian (1983) el premi Sant Jordi. Abans havia reeixit com a poeta i narrador, dins el qual s'ha consolidat amb dues novel·les. Ha traduït diverses obres d'autors anglesos.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Carretero, Antoni  (Catalunya, s XIX - 1928)  Arquitecte. Col·laborà amb l'arquitecte Joan Baptista Feu i fou arquitecte municipal de Terrassa i de Sant Boi de Llobregat. Projectà el mercat de la Independència (Terrassa), l'Ateneu Familiar i el Centre Artesà (el Prat de Llobregat), i el casino El Jardí (SantInici página Boi de Llobregat).

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Casas, Eusebi  (Barcelona, 1837 – 1883)  Polític i escriptor. Republicà addicte a la política de Castelar, es dedicà a propagar les idees republicanes. El 1866 va fundar "La Asociación", i l'any següent, havent-se traslladat a Madrid, col·laborà a "La Reforma" i "La República Ibérica". Fundador del diari "La Publicidad" (1878), fou un entusiasta propagador del renaixement literari de Catalunya.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pascual i Colomer, Narcís  (València, 1801 – Madrid, 1870)  Arquitecte. Format a Sant Carles, obtingué el títol que després revalidà a San Fernando. Primer director de l'Escuela Especial de Arquitectura de Madrid (1845). Fou l'autor de la Universitat de Saragossa (1849) i guanyador del concurs del palau del Congreso de Diputados a Madrid, la primera pedra del qual es col·locà el 1843. Reformà el convent del Noviciado (1845) transformant-lo en universitat i convertí l'església en paraninf (1852). Feu altres obres a Madrid, aixó com la restauració neogòtica de San Jerónimo el Real.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i de Bofarull, Manuel Maria  (Barcelona, 1847 – 1910)  Advocat. Fill tercer de Sebastià Antoni Pascual i Inglada. Es doctorà en dret civil i canònic (1869), i fou catedràtic de dret mercantil i polític comparats. Membre de diverses juntes d'actuació catòlica, fomentà obres religioses. Com a president de la junta d'obra de la parròquia de Betlem, de Barcelona, aconseguí d'impedir que l'església fos enderrocada (1873). El papa Pius X li concedí (1905) el marquesat de Pascual, fet extensiu a la seva filla Maria Soledat Pascual i de Llanza.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i de Llanza, Maria Soledat  (Barcelona, s XIX – 1958)  Filla de Manuel Maria Pascual i de Bofarull, de qui heretà el marquesat de Pascual, i a la qual el papa Benet XV li concedí (1917) el marquesat de Pascual-Bofill.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPascual i de Regàs, Carles  (Girona, s XVIII)  Advocat. És autor d'una obra de dret canònic (1733), escrita en llatí i titulada Gemma mystica. Era doctor en dret civil i canònic.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Deop, Josep  (Barcelona, 1844 – 1919)  Enginyer. D'idees republicanes, intervingué en política. Gendre de Narcís Monturiol, fou un dels cinc enginyers industrials que formaren part de la dotació del primer Ictíneo. Intervingué en la construcció del segon Ictíneo i el 1919 publicà una traducció catalana d'un escrit inèdit del seu sogre al butlletí "Quaderns d'Estudi". També publicà nombrosos treballs a la "Revista Tecnológica Industrial".

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Fibla, Clotilde  (Barcelona, 1885 – 1958)  Pintora i escultora. Formada a l'Acadèmia Borrell i a altres institucions barcelonines. Casada amb Sebastià Junyer i Vidal. Exposà a Palma de Mallorca el 1922 i el 1927, a Barcelona (Sala Parés, 1930), així com a algunes ciutats europees i nord-americanes. Residí a Deià. Es dedicà a la pintura de flors i de peixos i a petites escultures basades en la gent del país.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pascual i Fuentes, Pilar  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1899)  Mestra d'escola. Escriví una gran quantitat de tractats d'urbanitat per a nenes que tingueren una gran difusió, especialment Flora o la educación de una niña (1881, dotze edicions fins al 1954).

Anar a:    Parra ]    [ Parro ]    [ Partit C ]    [ Partit P ]    [ Pas ]    [ Pascual d ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -