A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Pea ]    [ Pedralbe ]    [ Pedret ]    [ Pedrol ]    [ Peguera, A ]    [ Peguera, P ]

En un ignorant, la modèstia és una corona. (Dita medieval)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peà  (Navès, Solsonès Llogaret (971 m alt), aturonat entre el Cardener i el seu afluent, per l'esquerra, la rasa de Peà. L'església parroquial és dedicada a sant Jaume.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pea, la  (Vilamarxant, Camp de Túria Masia i partida, al nord-oest de la vila, a la dreta del Túria.

3 MÓN - BIOGRAFIA

Frederick Stark PearsonPearson, Frederick Stark  (Lovell, EUA, 3/jul/1861 - Lusitania, oceà Atlàntic, 7/mai/1915)  Enginyer i financer. Inventà un fàcil mètode d'enllumenat elèctric i fundà a Amèrica diverses companyies. L'any 1908 fomentà l'estudi i el projecte d'electrificacions de la indústria catalana a partir de l'explotació de la força hidràulica de l'Ebre i dels seus afluents (Segre, Noguera Pallaresa); amb aquesta finalitat el 1911 promogué les creacions de dues grans empreses multinacionals, la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited (La Canadenca) i l'Ebro IrrigationInici página and Power Company, Limited (Regs i Forces de l'Ebre), amb seu al Canadà. Aquesta electrificació de la indústria evità l'enfonsament per manca de combustible de la indústria catalana durant la Primera Guerra Mundial. El mateix 1911, des de Barcelona, ideà l'ordenació futura de l'àrea de Barcelona en tres zones: la ciutat comercial, a la Barceloneta actual entre els rius Besòs i Llobregat, la ciutat residencial...  Segueix... 

121 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pebrades, les  (la Font de la Figuera, Costera)  Caseria, al límit amb el terme de Fontanars dels Alforins (Vall d'Albaida).

122 CATALUNYA - LITERATURA

pecador remut, Lo  (Catalunya, s XV)  Tractat ascètic de Felip de Malla, la seva obra més important. Un sermó predicat davant Alfons el Magnànim, el 1419, a la capella reial de Barcelona, li suggerí la idea d'aquesta obra extensíssima, en dues parts, on desenvolupa el tema, complicat i medieval, de l'entestament de Lucífer a evitar la mort de Crist, per tal que no es produís la redempció del gènere humà. Tota una teoria d'abstraccions i de metàfores posades en moviment inunda aquest llibre ampul·lós, amb moments d'una gran bellesa, al qual, de tant en tant, llargs fragments de prosa rimada donen una musicalitat especial i complicadíssima. Citacions d'autors clàssics s'hi barregen amb passatges bíblics, i arreu voreja un cert humanisme, curiosament integrat en una temàtica típicament medieval, fins a arribar a una mena de fusió entre el reremón pagà i el cristià.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pecanins, Joaquim  (Prats de Lluçanès, Osona, 1883 - Banyoles, Pla de l'Estany, 1948)  Compositor. Deixeble de Joan Lamote de Grignon, dirigí el Conservatori de Música de Terrassa, l'Orfeó Manresà i l'Escola Coral de Terrassa. Introduí a Manresa el mètode de gimnàstica rítmica E. Jacques Dalcroze. Fundà, a Manresa, les sessions musicals Hores d'Art. Realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes, com El mestre i La dama d'Aragó.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPeces, les  (Albinyana, Baix Penedès)  Llogaret, al nord-est del poble.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pedemonte i Falguera, Bonaventura  (Barcelona, 1881 - Sant Andreu de la Barca, Baix Llobregat, 1950)  Farmacèutic (1901). Fou secretari de la Institució Catalana d'Història Natural (1901-03). Publicà diverses obres científiques i un volum de Notes per a la història de la Baronia de Castellvell de Rosanes, Martorell, Abrera, Castellví, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires (1929).

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedra  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya Poble, al sud-est de la vila, prop del límit amb el terme de Riu, al peu de la serra de Moixeró. De la seva església de Sant Julià, romànica (s XI), que es troba en estat ruïnós, fou declarada (1984) monument històrico-artístic per la Generalitat de Catalunya.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedra  (Àger, Noguera)  Santuari (la Mare de Déu de Pedra) i antic poble, al vessant meridional del Montsec, damunt la vila, de la qual és patrona. Fou alçat al s XVII, destruït el 1936 (juntament amb la imatge del s XV), i reconstruït el 1944. El lloc era presidit pel castell de Pedra, esmentat ja l'any 1041. Al s XIV ja era un despoblat.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pedra, Joan de la  (Catalunya, s XV - Palamós, Baix Empordà, s XV)  Rellotger i forjador. El 1444 féu per a la catedral de Vic un rellotge amb llunari.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedra, la  (la Coma i la Pedra, Solsonès)  Poble (999 m alt), situat a l'esquerra del Cardener, al peu de la serra de Pratformiu. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní, i és esmentada ja el 839. Fou de la jurisdicció del vescomtat, comtat i ducat de Cardona, dins la batllia de Sant Llorenç de Morunys. Hi ha les restes de l'antic castell de la Pedra.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPedra i la Coma, la  (Solsonès Veure> Coma i la Pedra, la.

123 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedra Picada, puig de la  (Ripollès)  Pic (2.045 m alt), situat a la serra de Mogrony, entre la vall de Toses i la de Gombrèn.

11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pedra Sagrada, sa  (Calvià, Mallorca Occidental Capella, entre el puig de sa Ginesta i el puig d'en Saragossa; lloc on fou lliurada la batalla de Santa Ponça entre les tropes de Jaume I i els musulmans mallorquins, el 1229. La capella guarda la pedra que segons la tradició serví d'altar a la missa celebrada pels catalans abans d'emprendre la batalla. De fet, però, aquesta missa ressenyada per la Crònica de Jaume I degué celebrar-se a la platja de Peguera, on hi havia el campament reial. Sa Pedra Sagrada es trobava a cel obert fins que el 1929, amb motiu del setè centenari de la conquesta, fou construïda la capella, segons un projecte de mossèn Antoni Maria Alcover.

13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pedrafita  (Bissaürri, Alta Ribagorça Llogaret, al vessant meridional de la serra d'Urmella, ja a la conca de l'Isàvena, prop de Sant Valeri. La seva església (Sant Joaquim) depenia de la parròquia de Sant Feliu de Verí.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedrafita  (Rubió, Anoia)  Casa i església (Santa Anna), al sud del poble

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedraforca (Berguedà)Pedraforca  (Gósol / Saldes, Berguedà Massís de les serres interiors del Pre-pirineu, situat entre les serres del Verd i de Mata-rodona (sud) i del Cadí (nord). Es un sinclinal calcari molt compacte, les formes estructurals del qual desapareixen sota la coberta de pudingues montserratines, que hi arriben als 2.000 m d'altitud; els material mesozoics formen una escala de corriment damunt les calcàries eocèniques del Cadí. La seva forma és característicaInici página per les parets escarpades a causa de l'aïllament del massís, i especialment pel seu cim, format pel Pollegó Superior (2.497 m), el qual, juntament amb el Calderer (2.491 m), enllaça amb el Pollegó Inferior (2.400 m)

124 CATALUNYA - ESPORT

Pedraforca, Agrupació Excursionista  (Barcelona, 1924 - s XX)  Entitat excursionista. Els seus socis dugueren a terme nombroses activitats en tots els camps de la muntanya. Col·locaren llibres-registres en diversos cims del Pirineu, i amb l'Esbart Dansaire Pedraforca impulsaren les activitats folklòriques. Fruit dels estudis realitzats pels seus membres són diversos treballs monogràfics publicats: Núria, Massís de Mont-Perdut i Vall d'Ordesa, Moixeró i Pedró dels Quatre Batlles i Les Fonts del Llobregat. El seu butlletí s'ha beneficiat de la col·laboració d'alguns dels seus associats, excel·lents escriptors, com Pere Català i Roca, Carles Macià i Estanislau Torres.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pedragosa i Domènec, Joan  (Barcelona, 1930 - )  Dissenyador gràfic. Estudià dibuix i estètica industrial. Col·laborà amb diverses agències de publicitat de Barcelona. Féu una estada al Conseil de Publicité Ralph M. Chavannes a Lausana (1960-62). En retornar obrí estudi propi. Guanyà un Delta de plata ADI/FAD. Professor de grafisme a l'Escola Massana (1964); membre fundador de Grafistes Agrupació FAD. El seu treball manifesta una clara influència racionalista, quasi matemàtica, enriquida per dibuixos i textures de fantasiosa concepció.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPedragosa i Monclús, Josep  (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 1954)  Sacerdot i educador. Es dedicà a la reeducació de delinqüents per a la seva integració a la societat. En esser creada, el 1904, la presó Model de Barcelona en fou nomenat sacerdot. El 1905 fundà el Patronat de Lliberts i de la Infància Abandonada, que constava de Secció d'Adults, Alberg Provisional i Casa de Família i atorgava una gran importància a l'autoresponsabilitat, a la vida cultural i esportiva, etc. Fou professor, també, de l'Escola de Mestres de Joan Bardina. El 1910 establí, en aquella institució, un Departament d'Observació, precedent dels centres psicotècnics. El 1921, fruit del seu treball, s'instal·là a Barcelona el primer Tribunal

18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransPedralba  (Serrans Municipi: 58,84 km2, 120 m alt, 2.932 hab (2014). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, al límit amb el Camp de Túria, a l'oest de Llíria, a la vall del Túria, el terme s'estén a banda i banda del riu. La principal riquesa és l'agricultura; s'hi conreen més de tres quartes parts del territori. Els conreus bàsics són la vinya i els tarongers, aquests últims a les terrasses de la vora del riu, riques terres de regadiu; també hi ha conreus d'horta (cebes), cereals i oliveres. Cooperativa vinícola. La ramaderia és molt secundària. Petita indústria tèxtil. La vila, que rebé el títol de ciutat el 1927, és a l'esquerra del Túria. Església parroquial de Santa Maria, barroca (s XVII-XVIII). Fou centre de la baronia de Pedralba, se'n conserva el palau senyorial. Àrea comercial de València. Ajuntament (en castellà)

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pedralba  (Suera, Plana Baixa Caseria, al vessant septentrional de la serra d'Espadà, al sector occidental del terme.

20 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Pedralba, baronia de  (País Valencià Jurisdicció senyorial donada el 1347 a Roderic Sanxis Sabata de Calataiud. Al s XV passà als Centelles i més tard tornà als Sabata de Calataiud, comtes de Real, i finalmentInici página als ducs de Vilafermosa.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedralbes  (Barcelona, Barcelonès Barri residencial, dins l'antic terme de Sarrià, que n'ocupa l'extrem occidental, entre el límit de Vallvidrera, el municipi d'Esplugues de Llobregat, el nucli de Sarrià i la Diagonal. S'ha format entorn de l'antic monestir de clarisses, fundat al s. XIV per la reina Elisenda de Montcada. És un barri eminentment residencial, i modernament és conegut per la revaloració del monestir i pel palau reial, construït per la ciutat per a Alfons XIII. S'hi han establert diversos centres d'ensenyament, clíniques i bona part de la ciutat universitària.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pedralbes  (Catalunya, s XV)  Escriptor. Són conegudes algunes mostres de la seva activitat com a poeta.

24 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pedralbes, capitulació de  (Barcelona, 24/oct/1472)  Tractat general de pau, entre Joan II de Catalunya-Aragó i representants de la ciutat. El tractat posava pràcticament fi a la Guerra Civil Catalana i donava diferents terminis perquè tohom s'hi adherís. Amb la concessió d'un perdó gairebé general es procediria a l'alliberament de tots els presoners, el sobreseïment de les causes judicials pendents i la restitució dels béns confiscats per tots dos bàndols. Aquest últim plantejava bastants problemes, però, com és lògic, varen ser els partidaris del rei els més afavorits. També es reconeixia la legalitat de certs impostos establerts durant la guerra i les emissions de censals de les institucions catalanes: la Generalitat, el Consell del Principat i el Consell de Cent barceloní. Es restituïen, de manera parcial, territoris i drets...  Segueix... 

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

monestir de Pedralbes (Barcelona)Pedralbes, monestir de  (Barcelona, Barcelonès)  Monestir (Santa Maria de Pedralbes) de monges clarisses. Fundat pel rei Jaume II i la seva quarta esposa Elisenda de Montcada l'any 1326 i consagrat el 1327. L'església revela la directiu estètica del gòtic oficial del s XIV, reial i franciscà, i evidència una certa unitat estilística amb l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. És atribuïda a Berenguer de Montagut. És d'una sola nau, amb capelles lateralsInici página entre els contraforts. El claustre, d'arcuacions sostingudes per capitells uniformes derivats del corinti, amb els escuts reials i de Montcada, respon al tipus clàssic català del s XIV; de forma quadrada, té actualment tres pisos (l'últim ja del s XVI). A l'angle sud hi ha una cisterna amb una notable bocana plateresca. La sala capitular és del s XV i és decorada amb pintures murals de l'època. En una de les capelles del claustre, la dedicada a sant Miquel, Ferrer Bassa deixà el conjunt més important de pintura catalana del s XIV. Cal

25 CATALUNYA - ART

palau de Pedralbes (Barcelona)Pedralbes, palau de  (Barcelona, Barcelonès)  Finca de la ciutat, situada al barri de Pedralbes. Era coneguda amb el nom de Can Feliu fins que la comprà Joan Güell i Ferrer, que passà a dir-se torre Güell. El seu fill, Eusebi Güell i Bacigalupi, encarregà a Gaudí la construcció de la reixa i la porteria. Jacint Verdaguer li donà el nom de Satalia. Els germans Güell i López donaren part del terreny i la torre, la qual, ampliada pels arquitectes Francesc de P. Nebot i Eusebi Bona (1920-25), esdevingué palau reial, ofert a Alfons XIII per a la seva residència barcelonina. Aquest el cedí a Barcelona, i durant la Segona República fou Museu d'Arts Decoratives, destí que se li ha tornat a donar el 1995. Els jardins, planejats per Rubió i Tudurí, foren convertits en parc públic durant la República. Fou residència del cap d'estat en l'etapa franquista. S'hi han celebrat importants exposicions artístiques. És seu del Gabinet de les Arts Gràfiques, del Museu Tèxtil i d'Indumentària (des del 2008) i de la Unió per a la Mediterrània (des del 2010).

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pedralbilla  (Olocau de Carraixet, Camp de Túria Partida, al nord-est del terme, drenada pel barranc de Pedralbilla, que neix a la serra de Portaceli, dins el municipi de Gàtova (Alt Palància), i desemboca al barrancInici página de Carraixet per l'esquerra.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pedrals i Moliné, Artur  (Barcelona, 1842 – 1895)  Bibliòfil, numismàtic i arqueòleg. Amb Campaner i Fuertes fundà la revista "Memorial Numismático Español". Col·laborà a a la "Revista de Ciències Històriques" i a diverses publicacions nacionals i estrangeres. Entre els seus treballs cal assenyalar la part numismàtica de la Historia de España de Modesto Lafuente, la sèrie d'articles sobre Novedades de la Numismática Española i la publicació de la primera moneda de la seca de l'Alguer. Ordenà i dirigí el Catálogo Numismático de Vidal i Quadras. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Letres de Barcelona. De la seva col·lecció de monedes (1.816 peces) destacava la sèrie catalana, considerada la més important de la península Ibèrica, la qual, a la seva mort, fou adquirida per la diputació provincial.

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pedramala  (Benissa, Marina Baixa Caseria, al sector costaner del terme, al sud de la vila.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedregal, el  (Tàrrega, Urgell Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria del Pedregal), situada a l'oest del poble, filial de la de Vallbona de les Monges. Fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola i tingué força vitalitat (una abadessa i 12 monges) fins al s XIV, que inicià la decadència. El 1589 l'abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta. S'extingí el 1604, que fou refós amb el de Sant Hilari de Lleida. És tradició que les pedres del monestir i del claustre serviren per a refer les muralles de Tàrrega. De les restes gòtiques de l'església hom reféu una petita capella prop de l'emplaçament inicial.

30 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaPedreguer  (Marina Alta Municipi: 29,58 km2, 83 m alt, 7.438 hab (2014). Situat al sistema Pre-bètic valencià, a la vall del Girona, al sud-oest de Dénia. El sector meridional és accidentat per diversos relleus que no superen els 400 m d'altitud, mentre que el nord és pla i comprèn el sector entre els rius Girona i Xaló o de Gorgos. Els conreus de regadiu és dediquen principalment als tarongers i les hortalisses. A l'agricultura de secà els conreus més importants són els cereals i elsInici página ametllers, seguits dels garrofers i la vinya. Hi predomina la petita explotació. La indústria és diversificada: sobresurt l'alimentària i molt especialment la construcció de mobles. Hi ha nombroses urbanitzacions. La vila és d'origen islàmic; església parroquial de la Santa Creu. El terme comprèn, a més, el despoblat de Matoses, el castell d'Ocaive i la masia d'Albardanera. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament - Turisme - Club Bàsquet - Centre Excursionista

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedreguet  (Amer, Selva)  Raval (o Vilafreser), on hi ha la capella de la Mare de Déu de la Pietat, del s XVII, on es revestien els bisbes i els abats en entrar a la vila.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pedreira i Fernández, Josep  (Barcelona, 16/mar/1917 - )  Editor i escriptor. Fill de pares gallecs i de formació autodidàctica, s'afilià al moviment catalanista i lluità amb l'exèrcit republicà durant la guerra civil. A la postguerra fou militant del Front Nacional de Catalunya i un dels impulsors de la renaixença poètica, a través de les col·leccions "Els llibres de l'Óssa Menor" i "Les Quatre Estacions". Poeta en català i en gallec, ha publicat versos esparsos, i ha promogut els premis Óssa Menor, Carles Riba i Salvat-Papasseit.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Felip Pedrell i SabatéPedrell i Sabaté, Felip  (Tortosa, Baix Ebre, 19/feb/1841 – Barcelona, 19/ago/1922)  Compositor i musicòleg. De formació autodidàctica, aconseguí una erudició excepcional. Les seves investigacions sobre música antiga foren molt importants: publicà l'obra completa de Victoria, una bona part de les Cantigas d'Alfons X i nombrosos tractats musicals teòrics i monogràfics. Com a compositor, fou el primer a concebre la creació de l'òpera espanyola autòctona, basant-se en els principis dels orígens de l'òpera en el s XVII, en els del s XVIII (Gluck) i en la reforma wagneriana. Va servir-se de material temàtic procedent de cançons catalanes, música popular, polifònica i tota mena de música espanyola antiga o moderna. En la composició emprà els procediments de desenvolupament wagnerià a partir de motius fonamentals significatius i moviments harmònics cromàtics. Les seves obres mésInici página importants són la trilogia Els Pirineus (1893), en tres jurnades i un pròleg, sobre un poema...  Segueix... 

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pedrera, la  (Tibi, Alcoià Caseria, a l'esquerra del riu de Montnegre, al nord de la vila.

35 CATALUNYA - ART

la Pedrera (o Casa Milà) de BarcelonaPedrera, la (o Casa Milà)  (Barcelona, Barcelonès)  Conjunt de dues cases de veïns. Edificades per Antoni Gaudí en 1906-10, per encàrrec de Pere Milà i Pi. És una de les construccions més interessants de Gaudí, per les innovacions d'ordre plàstic i de distribució d'espai intern que suposa. Les línies, tant de la façana com dels murs interiors o del plàfons, són ondulades. Els ferros presenten una riquesa ornamental d'excepció i figuren entre els treballs més excel·lents de l'art de la forja del s XX. Les xemenies del terrat són úniques en el gènere; tenen forma helicoïdal i són revestides de trossos de ceràmica i de vidre. A la decoració dels interiors participaren l'arquitecte Jujol i el pintor Iu Pascual. la Pedrera

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pedrera, la  (Vilanova de Meià, Noguera Jaciment del Cretaci inferior, al poble de Santa Maria de Meià. La seva importància ja fou destacada per Lluís Marià Vidal i Carreras, qui, el 1902, publicà una nota sobre aquest jaciment. Des de llavors, s'han multiplicat els treballs en aquesta àrea, amb la qual cosa la llista faunística del jaciment ultrapassa les cinquanta espècies. Les calcàries litogràfiques del Montsec es dipositaren en unes llacunes costaneres que ocasionalment mantenien contactes amb la mar. Entre la fauna de la Pedrera, s'hi troben diferents espècies de peixos i una variada fauna d'insectes i aranyes. Entre els vertebrats, destaca la presència de tres espècies de granotes, dos llargandaixos primitius i un cocodril de mig metre de llargada. Destaca també la troballa de diverses restes d'aus fòssils.

37 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pedrera, muntanya de la  (Sagunt, Camp de Morvedre Elevació muntanyosa (249 m alt), al nord de la ciutat, entre les muntanyes de Ponera i Romeu.

39 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPedrera, vall  (Ripollès)  Antic nom de la vall de Ribes.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedres-Blanques, port de  (Pallars Sobirà / Vall d'Aran Veure> Bonaigua, port de la.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedret  (Girona, Gironès Raval de la ciutat, a la dreta de l'Onyar, enfront de la seva confluència amb el Ter, al vessant sud-occidental de Montjuïc. Es formà a la sortida de l'antic portal de Santa Maria o de França. Documentat des del s XII, el 1420 s'hi cobraven els drets de portes i pas de bestiar. Des del s XIV hi hagué la capella de Sant Jaume, al costat de l'hospital de llebrosos de Sant Llàtzer (s XII). Hi ha també el santuari de la Mare de Déu del Pilar, que ja el 1528 era l'església del convent dels agustins, i que, sobretot el s XVII, fou centre d'atracció de la comarca. A la segona meitat del s XIX s'hi instal·là la fàbrica de paper continu L'Aurora.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedret  (Pedret i Marzà, Alt Empordà)  Poble, situat a la vora de la riera de Pedret. De la seva església parroquial de Sant Esteve, que havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes, depèn Marzà, capital del municipi. El lloc és esmentat ja el 1060. Fou del comtat d'Empúries.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pedret, mestre de  (Catalunya, s XII)  Hipotètic pintor romànic anònim. Deixà, a l'església de Sant Quirze de Pedret, prop de Berga, el seu cicle més important de pintures; la seva activitat s'estén des del Berguedà fins a l'església de Tredós, a la Vall d'Aran, passant per Escaló i Esterri d'Àneu. Es caracteritza per la brillant gamma de colors que utilitza, la rapidesa del cop de pinzell, l'expressió i la vivacitat dels rostres de les seves figures. Aquest artista, juntament amb els mestres de Taüll i de la Seu d'Urgell, és el més important de la pintura romànica catalana del s XII. És palesa la seva influència a Santa Eulàlia d'Estaon, a Sorpe, Argolell i Orcau i, d'una forma menys acusada, a Esterri de Cardós i a Andorra.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPedret, Sant Quirze de  (Cercs, Berguedà Veure> Sant Quirze de Pedret.

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàPedret i Marzà  (Alt Empordà Municipi: 8,51 km2, 22 m alt, 189 h (2014). Situat al sector nord de la plana empordanesa, entre la serra de Rodes i a l'esquerra de la Muga, al sud de la comarca, prop de Figueres Travessa el terme de nord a sud la riera de Pedret, que desguassa per l'esquerra a la Mugueta. Agricultura de secà: cereals (blat, ordi i civada), blat de moro, llegums, olivera i, principalment, vinya; el regadiu és limita a unes poques hectàrees d'hortalisses. Té importància la ramaderia (bestiar boví i porcí). Els dos nuclis que formen el municipi estan clarament diferenciats, Pedret (on hi ha l'església parroquial de Sant Esteve) és al vessant est i Marzà (cap municipal) a l'oest, el primer presenta un poblament dispers i el segon és un conjunt agrupat a l'entorn d'una plaça. Fins poc abans del 1940 pertangué al municipi de Vilanova de la Muga. Forma part de l'àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedrinyà  (Crespià, Pla de l'Estany Poble, al nord-oest del terme, centrat per l'església de Sant Just i Sant Pastor, sufragània de la parròquia de Crespià. El lloc pertanyia el s. XIV al castell de Dosquers.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedrinyà  (la Pera, Baix Empordà Poble, situat a la capçalera de la riera de la Pera. La petita església de Sant Andreu, romànica, sufragània de la parròquia de la Pera, tenia l'absis decorat amb frescs romànics (el Pantocràtor i diverses escenes del naixement de Jesús), actualment conservades al Museu Diocesà de Girona.

125 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pedrinyà, mestre de  (Catalunya, s XII)  Pintor romànic anònim. Autor dels murals de la petita parròquia de Pedrinyà. Aquesta obra presenta moltes relacions amb l'estil del mestre d'Osormort i amb el del mestre d'Espinelves.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPedrís  (Bellcaire d'Urgell, Noguera)  Llogaret, a l'oest del poble. La seva antiga església parroquial (Sant Pere) fou donada pels comtes d'Urgell, Ermengol VIII i Eloïsa, el 1194, juntament amb el castell, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Aquests el posseïren fins al 1831. Estava regida per un prior. Després esdevingué santuari.

49 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Pedrissa, sa  (Deià, Mallorca Occidental Antiga torre de defensa, més coneguda amb el nom de torre de Deià.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedritxes, serra de les  (Matadepera / Terrassa, Vallès Occidental Contrafort (759 m alt) meridional de la serra de l'Obac, al límit entre els dos termes, al primer del qual s'estén, als vessants de la serra, damunt la riera de les Arenes, la urbanització de les Pedritxes.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedró, can  (Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental Antiga masia, al nord del poble de Plegamans, prop de la qual hi ha la famosa alzina de can Pedró, darrera la nova església parroquial, considerada un dels arbres més grans del Principat.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedró, el  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat Barri mixt d'habitatges i indústria, a l'extrem nord-est del terme (Cornellà de Dalt), damunt l'antiga carretera de Cornellà a Fogars de Tordera. La parròquia (Sant Miquel) i l'institut de segon ensenyament són centres d'activitats culturals.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedró, el  (Palamós, Baix Empordà)  Promontori que tanca per llevant la badia de Palamós, limitat al sud per la punta del Molí, i sobre el qual s'assenta el nucli vell de la vila de Palamós.

54 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPedró, el  (Vilanova i la Geltrú, Garraf Antiga quadra de la Geltrú.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedró, el  (Madremanya, Gironès Veïnat, al nord del poble.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedró, el  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Barri de l'oest del poble de Pi.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedró, el  (Sant Hilari Sacalm, Selva Santuari (Mare de Déu del Pedró), al sud-est del terme, al vessant septentrional del pla de Goteres, a l'antic terme de Santa Margarida de Vallors. Consta des del 1280. L'església actual fou refeta vers el 1520 i ampliada el 1619; s'hi conserva una imatge del s XVI.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedró, el  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà Caseria, a la dreta del Rissec, al nord-oest de Sant Sadurní.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pedró, Vicent  (País Valencià, s XVIII)  Escriptor. Era metge a València. És autor de poesies en llengua catalana.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agustí Pedro i PonsPedro i Pons, Agustí  (Barcelona, 9/mai/1898 – Vallvidrera, Barcelona, 17/mar/1971)  Metge internista. Va fer els seus estudis a l'escola de patologia mèdica de l'hospital de la Santa Creu, a Barcelona. L'any 1927 va obtenir la càtedra de patologia mèdica de la Facultat de Medicina d'aquesta ciutat; tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània. Presidí nombrosos congressos i l'Institut Mèdico-farmacèutic, l'Acadèmia de Ciències Mèdiques (1939-58) i l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1957-71). Fou degà de laInici página facultat de medicina de Barcelona. Fundà i dirigí les revistes "Medicina Clínica" i "Revista Española de Reumatismo y Enfermedades Osteroticulares". Amb l'ajut dels seus col·laboradors va elaborar i dirigir el tractat Patología y Clínica médicas, en sis volums, una de les obres cabdals en aquesta matèria. Fou un extraordinari bibliòfil.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pedrol i Rius, Antoni  (Reus, Baix Camp, 1910 – Madrid, 1992)  Advocat i jurista. S'establí a Madrid, on s'especialitzà en dret mercantil. Degà del Col·legi d'Advocats de Madrid (des del 1973) i president del Consell General de l'Advocacia (des del 1974), es va distingir per la defensa de la professió i dels drets democràtics. Els anys 1977-78 fou senador per designació reial.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel de Pedrolo i MolinaPedrolo i Molina, Manuel de  (l'Aranyó, Segarra, 1/abr/1918 – Barcelona, 26/jun/1990)  Escriptor. Féu els primers estudis a Tàrrega, on va residir fins al 1935, any en què es traslladà a Barcelona. Féu els estudis de magisteri, i l’any 1937, en plena guerra civil, s’incorporà a files. Les seves primeres temptatives literàries daten de la joventut, però es donà a conèixer amb el llibre de poemes Ésser en el món (1948), alhora que escrivia la novel·la Elena de segona mà, no publicada fins al 1967. La seva narrativa intenta d’obrir nous camins en la novel·lística catalana contemporània, deixant de banda la tradició novel·lística del s XIX: creació del món fabulós del conte fantàstic, on conjumina els elements poètics amb el món de l’absurd. És representatiu d’aquesta època el començament del cicle novel·lístic Temps obert (iniciat el 1956 i que consta d’11 volums). Entre la copiosa obra publicada (més de 70 obres), cal remarcar particularment Es vessa una sang fàcil (1954) i els reculls de...  Segueix... 

Catalunya té i tindrà sempre un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. (Manuel de Pedrolo, 12/ago/1988)

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPedrones, Los  (Requena, Plana d'Utiel Llogaret, dividit en els nuclis de Los Pedrones de Abajo i de Los Pedrones de Arriba, 23 km al sud de la ciutat.

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pedrós  (Vilabella, Alt Camp)  Despoblat i antic terme, al sud-oest del poble, on es conserven les seves ruïnes.

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pedrós  (Albatàrrec, Segrià)  Despoblat i antic terme, al sud-est del poble, vora el canal d'Urgell.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedrós  (Santa Maria de Merlès, Berguedà Veure> Sant Amanç de Pedrós.

67 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pedrós, pic  (Angostrina, Alta Cerdanya Cim (2.831 m alt) de la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix (Sabartès). Domina per l'est l'estany de Lanós.

68 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pedrós, puig  (Alta Cerdanya Veure> Campquerdós, serra de.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedrosa  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Sector de la ciutat, situat a les terres baixes del delta del Llobregat, sota la Gran Via, al costat del barri de barraques de la Bomba. La urbanització, formada per blocs d'habitatges, fou programada per l'Instituto Nacional de Urbanización a la dècada del 1960.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedrosa, cala  (Palafrugell, Baix Empordà)  Cala de la Costa Brava, que tanca pel sud la punta Pedrosa, al nord del promontori del far de Sant Sebastià.

71 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaPedrosa, coma  (Andorra Coma (2.946 m alt), al vessant meridional del port de Baiau (límit amb el Pallars Sobirà). A la capçalera hi ha els petits estanys de coma Pedrosa, l'emissari dels quals, la riera de coma Pedrosa, aflueix a la ribera d'Arinsal per la dreta a Aigüesjuntes.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pedrosa, plana  (Sant Just Desvern, Baix Llobregat Urbanització de tipus ciutat-jardí, situada al nord-oest del nucli urbà, prop del camí de Vallvidrera. La parcel·lació i urbanització del mas Pedrosa fou iniciada els anys vint i continuada vers el 1950.

73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pedrui  (la Pobla de Roda, Ribagorça)  Santuari (la Mare de Déu de Pedrui).

74 CATALUNYA - MÚSICA

Pegasus  (Catalunya, 1982 - )  Grup pioner del jazz-fusió. Format per Josep Mas Kitflus (teclats), Santi Arisa (bateria i percussió), Rafael Escoté (baix) i Max Sunyer (guitarra). El disc Nuevos encuentros (1982) marcà la seva entrada en el mercat discogràfic, seguit per Comunicació (1983), Pegasus a Montreux (1984) i Searching (1985). El mateix any actuaren al Carnegie Hall de Nova York, en el marc del festival de jazz d'aquesta ciutat. La dècada dels 1980 acabà amb Simfonia d'una gran ciutat, Còctel i El setè cercle (1990), amb el qual actuaren per primer cop al Palau de la Música Catalana. El 1997 enregistraren Selva pagana.

75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina AltaPego  (Marina Alta Municipi: 52,85 km2, 82 m alt, 10.331 hab (2015). Situat al nord de la comarca, al límit amb la Safor, no gaire lluny de la costa. El terme és accidental pels relleus de les diverses serres, últims contraforts de la serralada Prebètica. El sector nord-est del terme, la zona més propera al litoral, és una zona pantanosa. La principal activitat econòmica és l'agricultura; malgrat aixó, una gran part del terme és domini dels boscos de pins i d'alzines. Al regadiu s'hi conreen cítrics i productes d'horta; l'arròs, conreu tradicional, ocupa només una petita part de la zona delsInici página marjals, i està en procés de regressió. Al secà és conreen principalment oliveres, garrofers i ametllers. La indústria és una activitat subsidiària, si bé pren, cada cop més, una major importància: indústries alimentàries (licors, torrons), tèxtils i de materials per a la construcció. La vila, d'origen islàmic, aturonada, és dominada per les restes de l'antic castell de Pego; església parroquial de Santa Maria (s XVII) que conserva un retaule del s XV; església d'Ecce Homo, bastida el 1759. Pertangué al ducat de Gandia des del s XIV. El municipi comprèn gran nombre de despoblats (a causa de l'expulsió dels moriscs el 1609), entre els quals l'Atzúvia de Francesc Miró, Uixola, Massil, Gaià, el Castelló, Cotes, Beniarrupaix, Atzeneta de Pego, Favara de Pego, Benumea, Benigàlip, Benigànim, Ambra, Atzaila, Beniparri, Benissulemà i Benixat. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

muntanyes de les valls de Pego (Marina Alta)Pego, valls de  (Marina Alta Subcomarca, que ocupa les conques dels rius de Gallinera, Girona i de l'alt riu de Gorgos, que discorren entre les serres de la Safor, Segàrria, Laguar i Bèrnia. Són unificades històricament per una intensa presència islàmica que culminà en les guerres i l'expulsió dels moriscs i, de retop, en una generalitzada repoblació mallorquina. El terreny, molt esquerp, és en bona part inculte, però els aiguavessos abancalats són sembrats d'oliveres, figueres, cirerers i vinya. A la part nord-oest s'ha iniciat, per contaminació turística, el procés de parcel·lacions residencials. Hom distingeix, amb criteris més aviat històrics, set o vuit valls. La vall d'Alcalà s'allarga entre les serres de Gallinera i Gellibre al nord i la d'Alcalà al sud, i constituïa una senyoria d'al-Azraq, que el 1262 passà a Arnau de Valeriola. La vall de Pop, entre la serra de Laguar -amb el castell de Pop al Cavall Verd- i el Carrascal, comprenia...  Segueix... 

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peguera  (Espot, Pallars Sobirà Coma (2.982 m alt) que devalla dels cims que separen la vall d'Espot de la d'Àssua i la Fosca, i entre els quals sobresurt el pic de Peguera, localitzat dins el parc nacional d'Aigüestortes-Estany de Sant Maurici.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peguera  (Fígols de les Mines, Berguedà)  Poble (1.701 m alt), situat a la capçalera de la vall de Peguera, entre els rasos de Peguera, al sud, i la serra d'Ensija, al nord, drenada pel riu de Peguera, afluent per la dreta del Llobregat davant Cercs. Domina les cases el roc de Peguera, on hi hagué el castell de Peguera,Inici página esmentat ja a la fi del s XI dins el comtat de Cerdanya; en foren castlans la família cognominada Peguera, que el 1390 n'adquiriren la plena jurisdicció, que passà el s XV als Pinós (baronia de Peguera). L'església parroquial de Sant Miquel és d'origen romànic; esdevingué sufragània de la de Fígols. L'abandonament de les mines de Fígols ha contribuït al despoblament de Peguera.

79 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Peguera  (Calvià, Mallorca Occidental Antiga possessió i actual centre turístic, prop del límit amb el d'Andratx, al voltant de les platges de Peguera, que s'estenen al nord de la cala de Santa Ponça. El 1975 tenia unes 9.000 places turístiques. L'església parroquial (1966), dedicada al Sant Crist (imatge mutilada trobada a la platja de Torà el 1937), s'independitzà de la de Capdellà el 1967. En aquest indret Jaume I establí el seu campament abans de la batalla de Santa Ponça (1229) i també hi desembarcà Pere III el 1343.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera  (Catalunya, inici s XII - s XIX)  Llinatge de cavallers, després nobles. Els seus orígens són obscurs. Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera (Fígols de les Mines) pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya. Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Andreu de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Segurament diferent de l'homònim. El 1399 assistí, a Saragossa, a la retardada coronació de Martí I l'Humà i de Maria de Luna. Durant les festes fou armat cavaller pel rei.

82 CATALUNYA - HISTÒRIA

Peguera, baronia de  (Berguedà Jurisdicció senyorial. Centrada al castell de Peguera i que comprenia els llocs de Vallcebre, Fígols, Sant Julià i Fumanya. Fou donada el 1390 pel rei a Ramon de Peguera i de Cervelló, castlà de Peguera. El seu fill, Ramon de Peguera i de Torrelles, la donà el 1348 al seu nebot Galceran (VII) de Pinós-Fenollet i de Mur, baró de Pinós, vescomte d'Illa i Canet. Passà més tard als Castre-Pinós, que el 1494Inici página la vengueren a Francesc Galceran de Pinós, baró de Gironella, fill il·legítim de Galceran VII. El 1586 passà als Agulló.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Berenguer de  (Catalunya, s XII)  Senyor de Berga. Fill de Ponç de Peguera i nét d'Hug de Peguera. El 1190 vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Berenguer de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II. El 1469, amb Ramon de Merlès, operava amb eficàcia des del castell de Montfalcó, atacant repetidament els reialistes. El 1484 assistí a les corts generals de Tarassona.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Berenguer de  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Noble. Fou membre de la Junta de Reclutament del Principat el 1597-98, durant la invasió francesa.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Bernat de  (Catalunya, s XIII - 1327/31)  Noble. Nét de Ramon de Peguera i de Gurb. Es casà amb Blanca de Bell-lloc, senyora de la casa forta de Vinyoles (Centelles). Els succeí llur fill Ramon de Peguera i de Bell-lloc.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Bernat de  (Catalunya, s XIV – Sardenya, Itàlia, 12/jun/1409)  Cavaller. El 1409 anà amb l'expedició de Pere Torrelles a Sardenya, on participà a les accions de tempteig davant la plaça de Sanluri, al final de les quals les forces catalanes retornaren a Càller, però pel camí Bernat es distancià i es perdé, i fou mort pels rebels.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPeguera, bosc de  (Vilamòs, Vall d'Aran Bosc, al vessant meridional de la muntanya d'Uixera.

89 ANDORRA - GEOGRAFIA

Peguera, cortals de la  (Sant Julià de Lòria, Andorra Cortals, al vessant septentrional del pla de Claror, a la dreta de la riera de la Peguera, al peu del bosc de la Peguera.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Ermengol de  (Catalunya, s XVII – Manresa, Bages, s XVIII)  Cavaller. Combaté a la guerra de Successió. El 1706 era capità de la Coronela de Barcelona durant el setge frustrat de Felip V. Formà al regiment barceloní de reforç format en auxili de Vic l'any 1709. El 1713, desenganyat de les possibilitats de resistència, es retirà a Manresa.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Galceran de  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Cavaller. Fou una de les figures distingides de la campanya per defensar el Rosselló el 1597-98, en unió d'altres membres del seu llinatge.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Guerau de  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 1636)  Cavaller. Fou durant molts anys ambaixador de la ciutat de Barcelona a Madrid, d'on es reitrà el 1633, per considerar que la cort de Felip IV es negava a atendre'l. El jun/1633 gestionà prop del virrei, en nom del Consell de Cent, la construcció d'una conducció d'aigües del Llobregat per al servei de Barcelona. Pel nov/1633 era elegit conseller en cap de la ciutat. Fou administrador de l'Hospital de la Santa Creu, càrrec que ocupava en morir.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Castlà de Peguera. Es casà amb Ermessenda de Gurb i d'Olost, que li aportà en dot el castell d'Olost, al Lluçanès. Foren pares de Ramon de Peguera i de Gurb.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPeguera, Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1234 cedia a l'abat de Sant Llorenç de Bagà els drets que havia usurpat sobre masos pertanyents a aquell monestir, reservant-s'en tanmateix un lliurament anual de blat. Participà a la conquesta de València el 1238. Jaume I el recompensà amb donacions.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Hug de  (Catalunya, . XII)  Cavaller. És el primer que apareix documentat d'aquesta família. Fou pare de Ramon de Peguera.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Hug de  (Catalunya, s XII)  Senyor de Berga. Per compres fetes als Berga esdevingué senyor d'importants béns i d'un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 (consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug, el seu fill Ponç i el seu nét Berenguer).

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Jeroni de  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Noble. Amb altres familiars seus destacà a la defensa del Rosselló durant la invasió francesa de 1597-98.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Lluís de  (Manresa, Bages, 1540 - el Bruc, Anoia, 1610)  Jurisconsult. Fill de Lluís de Peguera i de Vilanova. Assessor del capità general de Catalunya i oïdor de l'Audiència de Barcelona. És autor de diverses obres: Decisiones aureae Cathaloniae Senatus, Quaestiones in actu practico frequentiores in Barcinona, regio consilio criminali majore parte decisae, Aurea elegans repetitio, Quoniam per iniquum, Illustrationes feudales et emphyteuticales (1687) i Pràctica, forma i estil de celebrar Corts Generals a Catalunya (1682).

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Pere de  (Urgell, s XII)  Noble. Fou conseller del comte Ermengol VI d'Urgell.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPeguera, Pere Miquel de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Era fill d'un Guillem i senyor del castell de Balsareny. Succeïa a un Ramon, segurament oncle, que tenia la baronia de Lluçanès. Fou un dels Peguera que feren costat a la Generalitat, el 1462, en la guerra contra Joan II. Era membre de l'estat major del comte de Pallars. Reconegué la sobirania oferta el mateix any al rei de Castella, que no havia d'acceptar-la. El 1463 fou negociador de la Generalitat amb els remences, en unió d'Arnau de Vilademany.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Ponç de  (Catalunya, s XII)  Senyor de Berga. Fill d'Hug de Peguera i pare de Berenguer de Peguera.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera, Ramon de  (Catalunya, s XII - 1124)  Noble. Fill d'Hug de Peguera.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peguera, rasos de  (Berguedà Massís calcari del Pre-pirineu, situat a la dreta del Llobregat, entre la serra de Queralt (sud) i la serra d'Ensija (nord), de la qual el separa el pla de les Tores. El pic de Peguera té 1.989 m d'altitud. La superfície forestal està integrada per pins, especialment el rajolet; hi ha comunitats per a l'explotació dels boscos de propietat col·lectiva. Les formes suaus de plegament i les bones condicions de la neu la feren apta per a la instal·lació, el 1933, d'una estació d'esports d'hivern.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peguera, vall  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Alta vall, formada al vessant meridional del pic d'Escorbes (2.788 m alt.) i del pic de vall Peguera (2.743 m) (al sud-est del primer i que domina, per l'oest, la conca de Baiau). És drenada pel barranc de vall Peguera, que desemboca, per la dreta, al riu de Tor, al poble de Tor.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPeguera i Agustí, Joan de  (Barcelona, s XIV – s XV)  Monjo benedictí. Escriví un Calendari i martirologi, que fou inventariat per Nicolau Antoni.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i Baillet, Joan de  (Catalunya, s XVIII – 1837)  Noble. Nét de Josep de Peguera i de Rialb i darrer membre de la branca de Barcelona, ja que morí sense fills, i la representació d'aquesta passà als seus nebots els Càrcer.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i Claris, Joan de  (Manresa ?, Bages, s XVI – Barcelona, 1645)  Cavaller i polític. Cosí de Pau Claris. Defensà el Rosselló (1597-98) de la invasió francesa. Fou delegat de la Generalitat a Madrid per tal de negociar l'alliberament de Francesc Tamarit. En esclatar la guerra dels Segadors, hi fou detingut. Gràcies a un bescanvi retornà a Barcelona (1641), i el 1643 representà el Consell de Cent davant la Generalitat i el virrei francès. El des/1643 fou nomenat mostassà de les places de Barcelona.

126 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i Claris, Maciana de  (Catalunya, s XVII - 1642)  Filla de Lluís de Peguera i germana de Joan. Fou muller de Francesc de Vilana i Martí, el besnét dels quals fou Josep de Peguera-Vilana i de Millars.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i d'Aimeric, Antoni de  (Barcelona, v 1682 – València, 1707)  Polític i escriptor. Pertanyia a una noble família catalana i fou un dels fundadors de l'Acadèmia dels Desconfiats. Intel·lectual d'acció i austròfil, als inicis de la guerra de Successió signà, juntament amb Domènec Perera, el pacte anglocatalà de Gènova, el 20/jun/1705. Lluità al capdavant de la caballeria catalana, i d'entre els seus èxits sobresurten la presa del castell de Mallén i la conquesta de Borja.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPeguera i d'Aimeric, Josep Francesc de  (Barcelona, 1684 - v 1746)  Segon marquès de Foix, baró de Montnegre, i senyor de Torrelles de Foix. Fill de Guerau de Peguera i de Berardo i germà d'Antoni i de Lluís. El 1742 es casà amb Gertrudis d'Armengol i Despujol, baronessa de Rocafort de Queralt. Llur besnéta fou Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i d'Aimeric, Lluís de  (Catalunya, s XVII - Gurp de la Conca, Pallars Jussà, s XVIII)  Fill de Guerau de Peguera i de Berardo, i germà d'Antoni i de Josep Francesc. Fou membre de l'Acadèmia dels Desconfiats. Morí lluitant al costat dels austriacistes a Gurp de la Conca. Li fou donat pel rei-arxiduc, del qual havia estat patge, el comtat de Peguera el 1708.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i d'Alegre, Bonaventura de  (Catalunya, s XVII – 1714)  Militar austriacista. Fill de Josep de Peguera i de Cortit. Fou capità del regiment de cavalleria de la Fe, que es trobà al combat victoriós de Caldes d'Estrac i operà amb el seu pare al front de la Cerdanya. Fou el pare de Carles de Peguera i de Gelpí.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Bell-lloc, Ramon de  (Catalunya, s XIV – 1388)  Fill de Bernat de Peguera i de Blanca de Bell-lloc. Fou conseller de Pere III el Cerimoniós, a qui comprà (1353) el castell de Tornamira, i adquirí, també per compra, les senyories de Santa Creu del Mujal (Castelladral) i Sant Genís de Massadella (1370) al consell general de Manresa, i la baronia de Lluçà, el 1376, a Pere Galceran (III) de Pinós i de Fenollet, baró de Pinós. Fou majordom de la reina Elionor de Sicília i participà a la guerra contra Castella. El 1383 fou expulsat del servei reial per les corts de Montsó. Tingué també el castell de l'Espunyola. Deixà tres fills, que formaren tres línies del llinatge: Ramon, Andreu i Guillem de Peguera i de Cervelló.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPeguera i de Berardo, Guerau de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Polític. Fill de Lluís de Peguera i de Llaudes, senyor de Foix i de Torrelles, senyories que heretà. Des del seu matrimoni amb Maria d'Aimeric i d'Argençola signà habitualment Guerau de Peguera-Aimeric. El 1684 era capità de la Coronela de Barcelona. Adoptà una actitud contrària a Felip V a les corts de Barcelona de 1701-02 i passà al bàndol austriacista en iniciar-se la guerra de Successió. El 1711 li fou concedit el títol de marquès de Foix pel rei arxiduc Carles III. Participà en la resistència de Barcelona contra Felip V (1713-14), el govern del qual li confiscà els béns i li cremà el títol.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Cervelló, Andreu de  (Catalunya, s XIV – 1412)  Baró de Balsareny. Fill de Ramon de Peguera i de Bell-lloc i germà de Ramon i de Guillem. Comprà al seu germà gran la baronia de Balsareny (on, al castell, allotjà el rei Joan I el 1393) i el castell de Cornet. El 1393 es construí un casal a Manresa que fou la residència d'aquesta línia. Fou veguer i batlle de Manresa i el 1396 capità en la lluita contra el comte de Foix. Foren fills seus Joan, Guillem i Bernat de Peguera i Rajadell.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Cervelló, Guillem de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. Fou l'iniciador de la línia dels senyors de Mura i de la quadra de Castelltallat. Heretà el castell d'Espunyola i comprà al rei les parròquies de Sant Martí Solerman. Sant Andreu de Socarrats i Sant Pere de Salo. Fou també senyor de Sant Pere de l'Esgleiola, Meià, la quadra del Soler de la Guàrdia i el castell de Matamargós. El seu fill fou Joan de Peguera i de Vilalta.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPeguera i de Cervelló, Ramon de  (Catalunya, s XIV – 1414)  Fill de Ramon de Peguera i de Bell-lloc. Fou l'iniciador de la línia primogènita de Lluçà. Heretà, entre altres dominis, la baronia de Lluçà i els castells de Peguera, Olost, Tornamira i Cornet i la casa forta de Vinyoles, i el 1390 el rei li vengué tota la jurisdicció sobre Peguera. Fou un antiurgellista durant l'interregne (1410-12). El succeí el seu fill Ramon de Peguera i de Torrelles.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Corbera, Andreu de  (Catalunya, s XV – 1494)  Conseller reial. Fill de Bernat de Peguera i de Rajadell i germà de Bernat. El 1462 es trobava entre els membres del seu llinatge que seguiren la causa de Joan II. Fou inclòs en una de les relacions d'enemics de la terra que publicà la Generalitat.

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Corbera, Bernat de  (Catalunya, s XV)  Veguer i batlle de Manresa (1472). Fill de Bernat de Peguera i de Rajadell i germà d'Andreu. Durant la guerra contra Joan II fou partidari del rei. Foren fills seus Pere (o Pere Joan) i Lluís de Peguera i de Vilanova.

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Cortit, Josep de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Coronel. Nét de Jacint de Peguera i Desbosc. Heretà de la seva mare la senyoria de Gra. Fou un destacat austriacista a qui el 1714 foren confiscats els béns i obtingué, però, passaport d'emigració. Fou pare de Bonaventura de Peguera i d'Alegre.

Anar a:    Pea ]    [ Pedralbe ]    [ Pedret ]    [ Pedrol ]    [ Peguera, A ]    [ Peguera, P ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -