A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Sorr ]    [ Sors ]    [ Sos ]    [ Sote ]    [ Sou ]    [ Stu ]

Si em fos atorgada la saviesa amb la condició de guardar-la i de no transmetre-la, la refusaria. (Sèneca)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sorre  (Sort, Pallars Sobirà)  Poble (1.066 m alt), fins el 1976 havia pertangut al terme d’Altron. És situat a la vall d’Àssua, dominant la confluència dels rius de Sall i de Bernui. De la seva església parroquial (Sant Esteve) depenen els santuaris de Sant Antoni i de Santa Anna. Hom té notícia d’un castell de Sorre.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sorreigs, riera de  (Osona Curs d'aigua de la comarca, afluent dretà del Ter, que neix al vessant oest del massís dels Munts, entre el cim i el collet de Sant Agustí, dins el municipi de Sant Agustí de Lluçanès. Després de travessar el terme de Sant Boi de Lluçanès, s’endinsa, dins el de Sant Martí de Sobremunt, en l’engorjat dels Guiterons, del qual surt, ja dins el terme de Santa Cecília de Voltregà, a la plana de Vic. S'uneix al seu col·lector aigua avall de la Gleva, al límit dels termes de les Masies de Voltregà i de Gurb de laInici página Plana.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sorribas, Joan Baptista  (València, 1631 – 1678)  Prelat i frare carmelità. Professà el 1647. Era doctor en teologia. Fou predicador de Carles II. El 1674 fou promogut al bisbat d'Empúries (Sardenya). Publicà el manual Perfecto cura de almas (1665) i Sermones varios (1668). Deixà inèdits escrits religiosos en castellà i en llatí.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sebastià Sorribas i RoigSorribas i Roig, Sebastià  (Barcelona, 19/nov/1928 - 6/des/2007)  Escriptor. Especialitzat en llibre juvenil, ha publicat El zoo d'en Pitus (1966), traduït al castellà i al danès, Festival al barri d'en Pitus (1969), Viatge al país dels lacets (1969), Els astronautes del "Mussol" (1972), La cinquena gràcia de Collpelat (1984, premis Literatura Catalana i Crítica Serra d'Or), En Peret de Barcelona i la Mercè de Collpelat (1985), La vall del paradís (1986) i La Marina a Vilafruns (1987) i, en col·laboració amb Joan Ruiz i Calonja, Bon matí. Català a l'escola (1969). També ha publicat diversos llibres de text i divulgatius, com Els almogàvers (1989), El Corpus de sang (1989), Francesc Macià i la Generalitat republicana (1989), Els bandolers als segles XVI i XVII (1990) i Els Remences (1990).

5 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Sorribas i Zaidín, Joan Antoni  (Calassanç, Llitera, 1835 - Barcelona, v 1900)  Advocat. Es llicencià en dret a Barcelona, on fou registrador de la propietat (1865-72) i secretari de la vila de Gràcia (1865-67). S'establí com a advocat a Barcelona i fou corresponsal de diaris argentins, com "El Correo Español", i publicà la revista "El Consultor del Municipio y del Contribuyente". El 1885 formà part de la comissió que anà a lliurar a Alfons XII el Memorial de Greuges.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSorribes  (Gòsol, Berguedà)  Llogaret (1.340 m alt), al sud-est del cap del municipi, al límit amb el terme de Saldes, al sud-oest del Pedraforca.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sorribes  (Castellar del Riu, Berguedà)  Antiga quadra, a l'oest del terme, a la vall de l'aigua de Llinars, entre els antics termes de Llinars de l'Aiguadora i de Sant Martí de Canals.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sorribes, colònia  (Ripoll, Ripollès Colònia febril, situada a 700 m al nord-oest de la vila, prop del Freser, al camí de Campdevànol. Fou fundada al començament del s. XX per l'empresa d'automòbils La Hispano-Suïssa. Després la fàbrica fou ocupada en una gran part per les instal·lacions de La Farga Casanova i la resta per les de FAHIALSA.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sorribes, Francesc  (Catalunya, s XVI)  Militar. Serví a Flandes en temps de Felip II i Felip III. Amb el grau de mestre de camp, comandà un terç.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sorribes, Josep  (Catalunya, s XVII)  Militar. Serví a Flandes. Més tard participà a les campanyes contra França. Amb el grau de mestre de camp assistia al setge de Salses de 1639.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sorribes de Lavansa  (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell Poble (995 m alt) i cap del municipi, a redós de l'església parroquial de Sant Martí de Lavansa, a l'extrem oriental del municipi.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSorribes i Descoll, Felip de  (Berga, Berguedà, s XVI - Barcelona, d 1644)  Donzell. Fou membre del Consell de Cent. Empobrit, sol·licità càrrecs per a subvenir a les necessitats de la seva família. Més tard (1616) fou conseller segon de Barcelona i diputat militar de la Generalitat (1632). Elegit mostassaf de Barcelona, hagué de deixar el càrrec en restar cec. Probablement fou pare de Felip, Francesc i Josep de Sorribes i Rovira.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sorribes i Gramatge, Vicent  (València, 1903 – 1986)  Eclesiàstic i escriptor. Rector de Rocafort des del 1942. És autor de llibres piadosós: l'Eucologi, Missal valencià (1951), La devoció valenciana a sant Roc (1956), Salve Sancta Parens (1957), sobre la devoció mariana de Jaume I, i La missa del Poble (1959).

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sorribes i Rovira, Felip de  (Barcelona, s XVI - s XVII)  Polític. De família noble empobrida, probablement fill de Felip de Sorribes i Descoll. Era membre del Consell de Cent; actuà sovint com a delegat de la generalitat per a negociar la qüestió dels quints amb el lloctinent, duc de Cardona. Més tard (1638) fou cònsol català de l'Alguer i participà (1639) en el setge de Salses. Participà en la guerra dels Segadors i fou conseller en cap de Barcelona (1645), Foren germans seus Francesc i Josep.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sorribes i Rovira, Francesc de  (Barcelona, s XVI - v 1646)  Polític i militar. Germà de Felip. El 1635 representà el Consell de Cent, al qual pertanyia, per demanar a la Generalitat la major atenció a l'observança de les constitucions catalanes. En 1639-40 formà part de diverses ambaixades de la ciutat per protestar dels excessos dels terços espanyols. Després d'esclatar la guerra dels Segadors s'allistà com a capità d'infanteria. Tingué un paper de gran relleu en les operacions per frenar l'avanç de l'exèrcit del marquès de Los Vélez. Fou l'encarregat d'aplegar els contingents del Penedès i retirar-los a Martorell, pel gen/1641. El 1643 fou elegit administrador de la Taula de Barcelona. El 1645, essent Conseller en Cap el seu germà, caigué malalt de gravetat.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSorribes i Rovira, Josep de  (Barcelona, s XVII)  Polític. Fill de Felip de Sorribes i Descoll i germà de Felip i de Francesc. Cavaller de l'orde de Sant Jaume (1632). Residí a Madrid, des d'on enviava informacions sobre la situació política al seu germà Felip. Sabent que la correspondència era controlada per les autoritats castellanes, serví sovint per a fer arribar noves falses al protonotari Villanueva.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sors, Ferran  Veure> Sorts i Muntades, Josep Ferran.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sors, Joan Andreu  (Barcelona, s XV)  Eclesiàstic. Canonge de la seu de Barcelona. Al claustre de la catedral féu construir la notable capella de Sant Sebastià i Santa Tecla, tancada amb una reixa excel·lent, amb un retaule encomanat a Jaume Huguet i un arquibanc de fusta molt remarcable, avui en una capella interior. Les obres foren enllestides devers el 1480.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sors, Lleonard de  Veure> Sorts, Lleonard de.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Sors i FerrerSors i Ferrer, Antoni  (Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 22/oct/1949 - Lhotse, Nepal, 27/set/1987)  Alpinista. Membre de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, el 1981 fou el cap de la primera expedició catalana que assolí el Broad Peak (8.047 m) al massís de Karakoram. També encapçalà l'expedició que el 1984 hagué d'abandonar als 7.300 m d'altitud la conquesta del Lhotse (8.400 m), a l'Himalaia. Participà en les expedicions catalanes a l'Everest del 1983 i el 1985 i fou un dels membres que el 1985 n'assolí el cim. Morí víctima d'una allau quan intentava per segona vegadaInici página l'ascensió al Lhotse.

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars SobiràSort  (Pallars Sobirà Municipi i capital comarcal: 105,1 km2, 692 m alt, 2.199 hab (2015). Situat a les ribes de la Noguera Pallaresa, el terme s'estén a banda i banda del riu i, a excepció de la ribera, és molt accidentat, car inclou tota la vall d'Àssua. Alterna l'agricultura de secà, amb la de regadiu, possible gràcies a l'aprofitament de les aigües fluvials: els conreus més estesos són els de cereals, patates i farratges, però la benignitat del clima permet l'existència de conreus típicament mediterranis. Important ramaderia ovina i sobretot bovina (en règim estabulat per a l'obtenció de llet). Aviram. Important centre lleter. Indústria alimentària i de la construcció. També és important com a centre turístic i d'esports d'hivern (Llessui). El nucli principal de població es desenvolupà durant l'edat mitjana al peu del castell de Sort i s'estengué més tard paral·lelament al curs del riu, el qual al començament del s XX fou desviat en construir-se la carretera. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Biblioteca - Escola

22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sort, la  (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir Santuari de la Mare de Déu de la Sort, al nord de la vila, a la qual l'uneix un passeig.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sort, Pere Berenguer  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, s XV - Catalunya, s XV)  Cavaller. Prengué el partit de la generalitat durant la guerra contra Joan II. El 1462 acudí a sumar-se al setge de la Força de Girona, establert pel comte de Pallars. El 17/jun, dia de Corpus, el fracassat atac de conjunt contra la Força, comandava l'escomesa adreçada al portal de la torre Gironella. Alçat el setge, fou conseller de l'estat major del comte de Pallars. El 1463, després d'una estada a Barcelona, de la qual fou defensor durant el primer setge dels joanistes, fou enviat al front de l'Empordà amb altres capitans.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSort de la Mar, la  (Dénia, Marina Alta)  Partida i caseria, que comprèn una franja costanera, al sud del Molinell i del límit amb el terme d'Oliva (Safor), pràcticament separada de la resta del terme pel municipi dels Poblets.

25 ANDORRA - GEOGRAFIA

Sorteny, vall de  (Ordino, Andorra Coma, que, juntament amb les de Rialb i de Tristaina, forma la capçalera de la ribera d'Ordino. Davalla de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix (pic del Salt, 2 767 m alt; pic de la Serrera, 2 914 m) i de la serra que separa les valls d'Ordino i de Canillo (coll de la Mina, port de Riu, cresta de l'Estanyó). És drenada pel riu de Sorteny (que s'uneix al de Rialb poc abans del Serrat). Sota la cresta de l'Estanyó hi ha l'estanyó de Sorteny.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sorts, Jacint  (Manresa, Bages, s XVIII – 1767)  Escultor. Nom amb què és conegut Jacint Miquel i Sorts. L'any 1744 li fou encomanada la talla d'un crucifix per a la sala del consistori de la casa de la ciutat de Manresa. A la mateixa ciutat féu el retaule major de l'església de Sant Miquel i l'escut, en alabastre, de Segueró, de la façana de la casa de la ciutat. Poc abans de morir treballava en diverses obres escultòriques de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sorts, les  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell Llogaret (1.219 m alt), 1 km al sud del poble d'Alinyà.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sorts, les  (Vilallonga del Camp, Tarragonès)  Antic terme, esmentat el segle XVIII.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sorts, Lleonard de  (Catalunya, s XV - d 1458)  Escriptor. Uixer d'armes d'Alfons el Magnànim, va prendre part a la conquesta de Nàpols (1443). En establir-s'hi, el rei hi restà sempre en relació. De la seva obra n'han pervingut setze composicions i dos poemes extensos: l'Elogi d'Alfons de Cardona, obra de contingut moral, iInici página La nau. Aquesta última, la més ambiciosa, es basa en una adulació al monarca i a la seva cort, que descriu de manera al·legòrica, alhora que es val d'una tècnica rebuscada utilitzant el vers polimètric. Per l'estructura del llarg poema i pel seu caràcter al·legòric, hi resta palesa la influència de Dant. Poeta artificiós, que de vegades recorda Ausias March, la seva poesia amorosa és influïda pels tipus de lírica francesa de la balada i el virolai.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Ferran Sorts i MuntadesSorts i Muntades, Josep Ferran  (Barcelona, 14/feb/1778 - París, França, 10/jul/1839)  Guitarrista i compositor. Alumne de l'Escolania de Montserrat (1790-95), als 17 anys estrenà amb gran èxit, a Barcelona, l'òpera Telèmaco. La seva opció com a afrancesat l'obligà a exiliar-se a París, on fou reconegut el seu talent musical per Méhul i Cherubini. De retorn a París, després d'una estada a Londres, estrenà el ballet Cendrillon i contragué matrimoni amb la dansarina Felicité Virginie Hullin. Anaren ambdós a Rússia, on Sorts compongué una Marxa fúnebre en honor del tsar Alexandre I i estrenà el ballet Hércule et Omphale (1826) amb motiu de la coronació del tsar Nicolau I. La seva producció per a guitarra és molt àmplia i d'una gran qualitat. En ella incorporà acords alterats insòlits per a l'època. Compongué altres cinc òperes, ballets, cançons i peces per a petits conjunts instrumentals. Fou considerat el millor guitarrista mundial del seu temps, i com a compositor és el màxim representant del romanticisme musical català.

31 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sos  (Sessué, Alta Ribagorça)  Poble, a la vall de Benasc, en un planell que domina la riba esquerra de l'Éssera, al sud-est del cap del municipi. De la seva església parroquial (Sant Andreu) depèn la capella de Santa Llúcia. A mitjan s XIX era el cap del municipi, que duia el nom de Sos i Sessué.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSos, Vicent  (Algemesí, Ribera Alta, 1817 - País Valencià, s XIX)  Músic. Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d'Alzira. Arran de l'exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València. Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella i posteriorment organista a Xiva. Deixà composicions de tema religiós.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vicent Sos i BaynatSos i Baynat, Vicent  (Castelló de la Plana, 6/des/1895 – 5/set/1992)  Geòleg. Estudià ciències naturals a la universitat de Madrid, on es doctorà. Amplià estudis a diversos països d’Europa i als EUA, on, a la universitat de Cincinnati, s’especialitzà en petrografia lunar. Del 1934 al 1968 fou catedràtic d’institut d’ensenyament mitjà. Del 1950 al 1965 fou director de les explotacions mineres de tungstè i d’estany de la zona de Badajoz i creà un laboratori de geologia i una biblioteca especialitzada a la ciutat de Mèrida. Una part de les seves investigacions se centraren en l’estudi geològic de les comarques de les regions de Castelló i de València: Estudios sobre las cuevas paleolíticas valencianas. Cova Negra de Bellús (1942), El Paleogeno de El Collet (1967), Introducción a la Mineralogía de la provincia de Castellón de la Plana (1970). Fou autor també de nombrosos estudis referents a Extremadura (Geología y Morfología de Las Villuercas-Cáceres, Geología de los alrededores de Mérida) i col·laborà en el Mapa Geológico y Minero de España. Fou sempre del Centre de Cultura Valenciana, de la Real Sociedad Española de la Historia Natural i de la Institució Catalana d’Història Natural. El 1965 obtingué el Premio Nacional de Ciencias.

34 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sosa, la  (Llitera)  Curs d'aigua de la comarca, afluent esquerrà del Cinca. Neix al peu de la serra de la Sosa de Sanui, i corre en direcció nord-est - sud-oest, fins a desguassar vora Montsó (Aragó). L'aigua és d'alta salinitat.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSosa, Pere  (Requena, Plana d'Utiel, 1887 – València, 1954)  Compositor. Estudià al conservatori de València, on més tard fou professor d'harmonia i després director. Autor de Cançó de bressol per a cor i orquestra i de Tronades d'amor per a orquestra.

36 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàSoses  (Segrià Municipi: 30,20 km2, 118 m alt, 1.728 hab (2015). Situat a la dreta del Segre, entre les conques d'aquest i del Cinca, al límit amb l'Aragó, al sud de Lleida. Agricultura primordialment de regadiu gràcies a les aigües derivades del riu, de la sèquia de Soses i del canal d'Aragó i Catalunya; els conreus més estesos són els de fruiters, cereals, farratges i oliveres al regadiu, i de cereals i oliveres al secà. Ramaderia (bestiar porcí, boví i oví) i avicultura. Indústries alimentàries (refineria d'oli) i de materials per a la construcció (teuleries). El poble és prop del Segre, a la vora de la sèquia de Soses. Església parroquial de Sant Llorenç, barroca. El terme també comprèn el despoblat de Gebut, d'origen islàmic. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Cooperativa - Club Ciclista - Escola

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sossís  (Conca de Dalt, Pallars Jussà Poble, a mig quilòmetre de la Noguera Pallaresa, vora les mines de Sossís, de carbó, tancades el decenni dels anys 1950. La seva església (Santa Maria) depenia de la parròquia de Montsor; en depenia l’antic terme de Baiarri. El canal de Sossís, que pren l’aigua de la Noguera Pallaresa per l’esquerra davant de Gramuntill, alimenta la central hidroelèctrica de Sossís (que té una potència instal·lada de 3.000 kW i una producció mitjana de 20.000.000 de kWh). Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sostres i Maluquer, Josep Maria  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1915 – Barcelona, 1984)  Arquitecte. D'entre les seves obres, d'un estil progressivament proper al neoplasticisme, destaquen la casa Agustí de Sitges (1955), uns motels a Torredembarra (1957) o la casa Iranzo a la Ciutat Diagonal de Barcelona (1957). FormàInici página part del Grup R. El 1965 li fou concedit el premi FAD per l'edifici del diari "El Noticiero Universal".

39 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sot, marquesat de  (País Valencià)  Títol senyorial concedit el 1688 a Lucrècia Lladró de Pallars i de Silva, comtessa de Sinarques, morta sense fills el 1729, sobre la seva baronia de Sot de Ferrer, la qual havia passat als Lladró de Pallars per enllaç amb els Ferrer. Passà als Trenor, marquesos de Cerdanyola.

40 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PalànciaSot de Ferrer  (Alt Palància Municipi: 8,67 km2, 230 m alt, 428 hab (2015). Situat a la vall mitjana del Palància, al sud de la comarca, al límit amb el Camp de Morvedre, a la zona de parla castellana del País Valencià. Agricultura de regadiu, que es possible amb aigües del Palància, i produeix hortalisses i fruita (cireres, principalment); al seca s'hi conreen garrofers, cereals, ametllers i vinya. Hi ha jaciments de guix de certa importància. Petita indústria. Població en descens. El poble és a l'esquerra del Palància, en terreny pla. Església parroquial de Santa Maria. Domina el poble el puig i l'ermita de Sant Antoni. Formà part de l'àrea comercial de Sogorb. Fou el centre del marquesat de Sot. Ajuntament (en castellà)

41 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca dels SerransSot de Xera  (Serrans Municipi: 38,75 km2, 345 m alt, 424 hab (2015), (cast: Sot de Chera). Situat a la vall mitjana i baixa del riu de Xera (dit també riu de Sot) fins poc abans de la seva desembocadura al Túria, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme es força muntanyós i accidentat, i és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs de pinedes. L'agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble, amb conreus de garrofers, cereals, oliveres i vinya; prop del riu hi ha hortalisses i arbres fruiters. Darrerament hi pren importància la funció com a centre d'estiueig. Població en descens. El poble és a l'esquerra del riu de Xera, prop de les restes d'un antic castell islàmic; de l'església parroquial de Sant Sebastià depengué la de Xera, municipi que s'independitzà el 1840. Ajuntament (enInici página castellà)

42 CATALUNYA - CULTURA

Sota de Bastos, La  (Barcelona, 1990 - )  Companyia de dansa. Fundada pels coreògrafs Jordi Cardoner i Xavier Tur. Ha presentat els espectacles: Liliana i Macuerdo (1990), Urim-Tumim, K-lorro (1991), Cap de burro (1992), Iaio rojo, La fàbula del santet (1993), Maurizia i Pessic d’infern (1994).

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sotamargarida  (Palamós, Baix Empordà Veure> Margarida, cala.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sotanut  (Prullans, Baixa Cerdanya)  Veïnat, al nord-oest i molt prop del poble.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sota-ribes  (Sant Pere de Ribes, Garraf Caseria, a l'oest del nucli urbà, vora la riera de Ribes.

46 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sotelo, marquesat de  (País Valencià)  Títol concedit el 1791 a Felip Amorós i Darder (mort el 1806) en representació de la seva muller Teresa Sotelo, morta el 1805. Passà (1892) als Sousa i es troba vacant. El cinquè marquès, el contraalmirall Carles Sousa i Álvarez (València 1862 - 1937), fou alcalde de València durant la Dictadura.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soteras i Maurí, Josep  (Barcelona, 23/abr/1907 - 11/mar/1989)  Arquitecte. Obtingué el títol professional el 1930. Fou nomenat arquitecte en cap del Servei d'Estudis i Projectes de l'Agrupació de Vialitat de l'Ajuntament de Barcelona. Juntament amb Francesc Mitjans, projectà el nou estadi del F.C. Barcelona, inaugurat el 1957. També projectà el Palau dels Esports de Barcelona (1955) i el de Madrid (1959).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSoteras i Taberner, Salvador  (Barcelona, 1864 – 25/mar/1925)  Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1899. Projectà i construí, en col·laboració amb l'arquitecte Fèlix Azúa, el Cercle Eqüestre, al passeig de Gràcia de Barcelona (avui desaparegut). Com a arquitecte de la companyia MZA fou encarregat de la realització del baixador del Passeig de Gràcia. Guanyà accèssit al concurs del Palau Nacional de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Soternes  (València, Horta)  Partida i antic llogaret (ant: Soterna), a l'oest de la ciutat, vora la creu de Mislata, prop del límit amb els termes de Mislata i de Xirivella. S'originà al s XV al voltant del santuari de Sant Miquel (que és l'únic que resta de la població). Per tal com n'eren senyors els Cerdà de Tallada, al s XVII el lloc rebé també el nom de Cerdanet.

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Soterrani  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida, a l'est de la ciutat, entre les partides de Tacsida i Almalafa.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Soterranya, la  (Vall d'Albaida Serra (782 m alt) que separa les valls d'Ontinyent i de Bocairent.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sotllo  (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)  Vall de la vall Ferrera, on hi ha l'estany de Sotllo, d'origen glacial. Rep com a emissàries les aigües procedents de l'estany d'Estats. Situat a 2.390 m alt, al vessant meridional de la pica d'Estats i del pic de Sotllo (3.073 m alt), al límit fronterer amb França.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Soto, El  (Ademús, Racó)  Caseria, al nord-est de la vila, a la dreta del Túria.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSoto, Pasqual  (València, 1781 – s XIX)  Pintor. Es formà a l'Acadèmia de Sant Carles de València, institució de la qual el 1832 esdevingué acadèmic de mèrit especialitzat en flors. El 1804 obtingué un primer premi atorgat per l'Acadèmia de Sant Carles. Feu dibuixos de la seva especialitat per reproduir en teixits i és autor de nombroses pintures, dues de les quals són al Museu de València.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Serafí Maria de Soto i Ab-achSoto i Ab-ach, Serafí Maria de  (Barcelona, 12/oct/1793 – Madrid, 23/feb/1862)  Militar i historiador. Comte de Cleonard. Fou capità general d'Andalusia, on sufocà un alçament dels generals Córdova i Nárvaez (1838), i ministre de la guerra (1840). La seva actitud reaccionària mogué la camarilla d'Isabel II (encapçalada pel confessor del rei consort i sor Patrocinio) a fer desbancar Nárvaez com a cap de govern (19-20/oct/1849). Però Nárvaez s'imposà i li féu deixar el gabinet, que pel seu caràcter efímer fou anomenat el gabinete relámpago. Escriví una documentada Memoria histórica de las escuelas militares de España (1847) i una Historia orgánica de las armas de infantería y caballería (1851-59, en quinze volums).

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ramon de Soto i ArandigaSoto i Arandiga, Ramon de  (València, 23/nov/1942 - Alfàs del Pi, Marina Baixa, 17/oct/2014)  Escultor. Es formà a les escoles de belles arts de València i de Madrid. Pertangué al grup "Abans de l'Art". S'ha interessat per les possibilitats d'aplicació del càlcul matemàtic a la creació artística. La seva obra ha travessat diverses etapes, bé que sempre ha palesat l'interès de l'autor pel constructivisme. Feia peces utilitzant llistons metàl·lics que es projecten en l'espai, tot delimitant-lo. Ha estat professor a les escoles d'arquitectura de València, de Madrid i a la facultat de belles arts de València.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vicent Soto i IborraSoto i Iborra, Vicent  (València, 22/feb/1919 - )  Escriptor. Realitzà els estudis de dret a la Universitat de València. L'any 1954 anà a Londres on residí habitualment i on treballà com a periodista. Dedicat al teatre, especialment a l'infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb la seva obra Rosalinda. En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novel·les que li valgueren el premi Nadal 1966 i altres guardons. Publicà Cuentos humildes (1948), La ZancadaInici página (1966), Bernard, uno que volaba (1972), Casi cuentos de Londres (1973), El gallo negro (1973), Cuentos del tiempo de nunca acabar (1977) i Una canción para un loco (1986).

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sotomayor, Ildefonso de  (Carmona, Andalusia, s XVII – Barcelona, 1682)  Eclesiàstic. fou bisbe d'Arborea (Sardenya) del 1657 al 1663, any en què passà a la diòcesi de Barcelona, que regí fins a la seva mort. Publicà una Vida de san Pedro Nolasco (1674) i un Edicto en què se prohibeix... menjar, berenar... beure en les iglésies, capelles i ermites (1681).

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sotomayor, Lluís de  (València, 1635 – Madrid, 1673)  Pintor. Deixeble d'Esteve Marc a València i de Carreño de Madrid. Alternà la seva producció entre València i Madrid, on s'establí els darrers anys de la seva vida. Pintà un Sant Cristòfor i un Sant Agustí amb Crist i la Verge, per a les monges Agustines de València.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sotorra, Joan  (Barcelona ?, 1819 - Catalunya, s XIX)  Escriptor. Deixeble d'Eudald Jaumeandreu, publicà obres de tema polític en les quals, dins una òptica liberal moderada, es mostrà partidari de la llei sàlica, com Los varones en el trono (1842) i El trono. Defensa de la ley sálica (1850). Publicà també Historia... de D. Guillermo Oliver (1841) i un Juicio crítico... sobre el casamiento de Isabel II (1846), on propugnava com a rei-consort l'Infant Carles Lluís de Borbó.

61 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Soubiranne, Pere  (Ceret, Vallespir, 18/gen/1828 – 18/jun/1893)  Eclesiàstic. Era fill d’un metge de Ceret i, confiat a un oncle seu eclesiàstic, es traslladà a París, on féu la carrera eclesiàstica al seminari de Saint Sulpice, sota la direcció de Dupanloup, de qui esdevingué auxiliar a partir del 1854 en la direcció del seminari. Nomenat aquest bisbe d’Orleans (1856), el seguí i fou nomenat vicari general. Des del 1857 intervingué en la creació de les escoles d’Orient i Séria, formà part del consell d’administració, amb Lavigerie,Inici página i posteriorment en fou director (1861). En ésser Lavigerie arquebisbe d’Alger, anà amb ell al concili I del Vaticà, i el 1872 esdevingué auxiliar seu, amb el títol de bisbe de Sebaste in partibus infidelium. El 1878, per raons de salut, deixà Alger; fou nomenat bisbe de Belley el 1880. Després d’un notable apostolat, sobretot com a continuador de l’orde del sant rector d’Ars, un accident l’obligà a deixar la diòcesi el 1887 i es retirà a Ceret, amb el títol d’arquebisbe de Neocesarea.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soulere i Martí, Pere  (Barcelona, 1912 – 1969)  Pintor i escultor. Format a Belles Arts i a l'Acadèmia Baixas de Barcelona. Hom li premià l'escultura Dona asseguda a l'Exposició de Primavera de Barcelona el 1933. Amplià estudis de pintura a l'acadèmia Julian, de París (des del 1935). Exposà sovint a Barcelona, on fou professor de modelatge i buidatge a l'Escola de Belles Arts des del 1942.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sous  (Albanyà, Alt Empordà Despoblat, situat als vessants meridionals de la serra de la Mare de Déu del Mont, a l'extrem oriental del terme de l'antic municipi de Bassegoda. L'església parroquial és des del 1833 la sala capitular de l'antic monestir de Sant Llorenç del Mont, completament arruïnat.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Soveix  (Pont de Bar, Alt Urgell Caseria i antic poble, fins al 1970 era del terme de Toloriu, prop de Bar.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sovelles  (les Llosses, Ripollès Poble, als vessants septentrionals de la serra de Massagalls, al sud del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Sadurní.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Spagnoletto  Sobrenom del pintor valencià Josep de Ribera i Cucó.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSpindeler, Nicolau  (Zwickau, Saxònia, s XV – Barcelona, 1507)  Tipògraf. Associat amb el ginebrí Pere Brun, publicà a Tortosa, el 1477, la Gramática de Perotti, i l'any següent, a Barcelona, els comentaris de Tomàs d'Aquino a l'Ètica i a la Política d'Aristòtil. Vers el 1483 degué començar a Barcelona la impressió del Consolat de mar, que acabà Pere Posa l'any següent. S'establí a València, on el 1490 imprimí la primera edició del Tirant lo Blanc. Tornà a Barcelona el 1500, on treballà fins a la seva mort.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Spiteri i Galíano, Vicent  (Alacant, 11/des/1917 - 8/nov/2003)  Músic i director d'orquestra. Estudià a Madrid i després a Siena (Itàlia). Formà part, com a instrumentista, de la Banda Municipal de Madrid i de l'Orquestra Nacional. L'any 1958 succeí al mestre Arbós en la direcció de l'Orquesta Simfónica de Madrid, amb la qual estrenà a Alacant diversos premis "Oscar Esplà". Dirigí l'Orquestra Simfònica de Londres, la de Filadèlfia, la Nacional de Río de Janeiro i la de Buenos Aires, entre d'altres. Des del 1966 fou catedràtic de Conjunt Vocal i Instrumental del Real Conservatorio de Madrid.

69 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Sport  (Barcelona, 24/nov/1979 - )  Diari esportiu. Editat per Ediciones Deportivas SA, empresa filial del Grup Zeta. Entre el 1991 i el 1997 va distribuir a Catalunya el suplement setmanal "Sport Català", que posteriorment passà a ser mensual després d'una renovació. Imprès a Castellbisbal, Alacant, Ciudad Real, Madrid, Saragossa, Vigo i Tenerife. El 1999 canvià el seu format inicial per un de més gran.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Tilbert Dídac StegmannStegmann, Tilbert Dídac  (Barcelona, 1/set/1941 - )  Filòleg alemany. Professor de filologia romànica a la Universitat de Frankfurt, s'ha dedicat especialment a la literatura catalana, de la qual ha esdevingut un important divulgador i sensibilitzador, tant a Alemanya (on ha organitzat jornades, col·loquis, les Setmanes Catalanes de Berlín, ha impulsat la fundació de diverses associacions catalanòfiles i ha publicat molts treballs sobre la llengua i la literatura catalanes) com a Catalunya (on ha publicat gran nombre d'articles i de treballs sobre el català i Catalunya). Entre altres treballsInici página d'especialització i de bibliògraf, cal remarcar l'assaig de divulgació Catalunya vista per un alemany (1988).

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Stolf, Francesc  (País Valencià, s XVIII - País Valencià, s XVIII)  Escultor. Actiu a València durant la residència en aquesta ciutat de l'arxiduc Carles. Col·laborà amb Konrad Rudolf en la construcció de la façana de la seu de València, per a la qual obrà les estàtues de Sant Vicent Ferrer, Sant Lluís Bertran i Sant Llorenç.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Stolz i Seguí, Ramon  (València, 1872 – 1924)  Pintor. Fill d'un tècnic alemany instal·lat a València el 1865. Es formà a Sant Carles i a Madrid (San Fernando). Viatjà per França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra (1897-99). Es dedicà al retrat, la natura morta, les flors i el paisatge. Fou premiat a les exposicions nacionals de Madrid i obtingué medalles d'or de l'Exposició Regional Valenciana del 1909 i a la del Centenario de la Independència, de Mèxic, el 1910. Fou el pare de Ramon Stolz i Viciano.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ramon Stolz i VicianoStolz i Viciano, Ramon  (València, 13/jul/1903 – 25/nov/1958)  Pintor. Fill i deixeble del pintor Ramon Stolz i Seguí. Catedràtic a l'escola de San Fernando de Madrid, es dedicà principalment a la realització de frescos murals, de temàtica molt diversa (mitològica, històrica, religiosa) amb un estil primer academicista, que anà evolucionant cap a la simplificació i el classicisme. Destaquen els murals de la basílica dels Desemparats de València (1904), de l'església de l'Esperit Sant de Madrid (1943) o els de la sala dels Furs de l'Ajuntament valencià (1958). Publicà Sobre el oficio del pintor y la pintura al fresco (1958).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Store i Alloza, Emili  (Barcelona, 1899 – 1963)  Joier, escultor i pintor. Format a Barcelona, París i Brussel·les. El 1925 exposà al Saló Nou Ambient i a les Galeries Dalmau amb Francesc Camps i Ribera i fou premiat amb la medalla d’or en l’Exposition des Arts Décoratifs, de París, que obtingué de nou en l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Fou premiat també en la VI Triennale de Milà (1936). MembreInici página d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou empresonat pel règim franquista. El 1955 participà en la III Biennal Hispanoamericana d’Art. Rellotger de professió, emprà elements de rellotges en les seves escultures, influïdes per P. Gargallo; destaca la Copa de la nostra dansa.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Strauch i Vidal, Ramon  (Tarragona, 1760 - Vallirana, Baix Llobregat, 1823)  Prelat. Ingressà al convent franciscà de Palma de Mallorca, i hi ensenyà teologia a l'Estudi General. Durant la seva estada a l'illa publicà "El Semanario Cristiano Popular de Mallorca" (1813-14) i "El Semanario Político" (1813-17). El 1816 fou nomenat bisbe de Vic. Traduí obres sobre la Revolució francesa, de la qual fou un gran detractor. El 1820 escriví un Catecismo popular. Morí assassinat.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Strohecker i Socías, Lluís  (Barcelona, 24/nov/1924 - Portbou, Alt Empordà, 9/ago/1979)  Pintor. Estudià a l'Escola Superior de Belles Arts i a l'Acadèmia Tàrrega. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona, el 1948. N'ha fet d'altres a l'estranger, amb bon èxit. També practicà l'escultura.

77 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Studia Monastica  (Montserrat, Bages, 1959 - )  Revista semestral d'investigació del monaquisme, d'àmbit internacional, publicada per l'abadia de Montserrat. Fou fundada per Benet Colombàs i Llull, monjo de Montserrat, que la dirigí fins al 1969. Té un consell de redacció internacional i admet articles en les principals llengües cultes.

78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Studia Papyrologica  (Sant Cugat del Vallès, Vallés Occidental, 1962 - )  Revista publicada pel seminari de papirologia de la facultat de teologia dels jesuïtes. Fou fundada i dirigida pel pare Josep O'Callaghan. Conté articles de la matèria i sobre l'antiguitat clàssica i cristiana greco-llatina.

79 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaStudio Per  (Catalunya, 1964 - )  Grup d'arquitectes. Integrat des de la seva creació per Josep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Formats a l'estudi de Frederic Correa, representaren la modernitat característica dels ambients barcelonins de finals de la dècada del 1960, que Oriol Bohigas denominà Escola de Barcelona. Durant la dècada següent es deixaren influir per corrents americans com el pop-art i l'arquitectura referencial de Venturi. Treballaren en parelles (Clotet-Tusquets i Bonet-Cirici) fins a principis de 1980, i després en solitari, bé que sense deixar la col·laboració de l'estudi.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Su  (Riner, Solsonès Poble (721 m alt) i antiga quadra, al sud del terme, a la capçalera de la riera de Matamargó. De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn el lloc de Sant Just d'Ardèvol.

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Suagres  (Bèlgida, Vall d'Albaida Masia i despoblat, vora el límit amb el terme d'Otos.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Suárez, Antoni  (València, v 1748 – 1808)  Erudit. Estudià escultura a l'Acadèmia de Sant Carles i fou mestre del col·legi d'argenters. Es dedicà al descobriment de peces arqueològiques, algunes de les quals comunicà al comte de Lumiares. Escriví Adiciones a la obra "Resumen histórico de la fundación y antigüedades de Valencia" (1805).

83 EUROPA - BIOGRAFIA

Suárez de Figueroa y Dormer, Lorenzo  (Londres, Anglaterra, 1559 - Castella, 1607)  Dignatari. Duc de Feria. Del 1596 al 1602 fou el virrei de Catalunya i com a tal presidí el trànsit al regnat de Felip III, que li ratificà el nomenament (1598). Durant el seu mandat s'esdevingué la guerra amb la coalició de Greenwich (1596-98) i se celebraren Corts a Barcelona (1599). Fou destituït del càrrec i substituït per l'arquebisbe de Tarragona (16/abr/1602) pel fet d'haver ordenat l'empresonament dels diputats catalans que impugnaren cinc de les constitucions proposades a les Corts. Fou també virrei de Sicília (1602-06).

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSuárez i Verdeguer, Frederic  (València, 1917 - Madrid, 1/gen/2005)  Eclesiàstic i historiador. Doctor en filosofia i lletres, s'ordenà sacerdot (1948) i obtingué càtedra universitària d'història moderna i contemporània (1948). Ha estat degà a la facultat de Pamplona (1955-60) i és autor de diversos estudis històrics.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Suaris, Isabel  (País Valencià, s XV)  Dama. Fou una figura molt coneguda als cenacles literaris. Tingué correspondència culta amb Bernat Fenollar. Ha estat citada als poemes d'aquest escriptor, així com amb un de Simó Pastor i en un anònim castellà, que la lloa per la seva gran bellesa.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Suau, Bernat  (València, s XIV)  Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Subarra, serra de  (Bell-lloc del Pla / Cabanes de l'Arc, Plana Alta)  Serra (502 m alt) que limita pel nord-est el pla de l'Arc, al límit dels dos municipis.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Subenuix, coma de  (Espot, Pallars Sobirà Vall que davalla del pic de Subenuix (2.949 m alt), a la línia de crestes que separa la vall d'Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça). És drenada pel riu de Subenuix, immissari de l'estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l'estany de Subenuix.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSubià, puig  (Santa Pau, Garrotxa)  Antic volcà (713 m alt) de la regió volcànica d'Olot, al sud-oest de la vila.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Subias i FagesSubias i Fages, Antoni  (Figueres, Alt Empordà, 15/set/1924 - Barcelona, 8/feb/2008)  Metge. Llicenciat el 1949 i doctorat el 1957, especialitzat en radiologia i medicina nuclear, cap del servei d'oncologia de l'Hospital de Sant Pau i professor de radiologia i terapèutica física de la facultat de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor d'un gran nombre de treballs, principalment sobre el tractament amb radiacions del càncer de mama, la utilització de radioisòtops en oncologia, la introducció de la gammagrafia, la quimioteràpia associada a les radiacions en el tractament de tumors malignes, i altres.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Subias i GalterSubias i Galter, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 17/jul/1897 – Barcelona, 22/mar/1984)  Historiador i crític d'art. El 1922 entrà al servei de Monuments i Museus. Fou membre corresponent de l'Academia de San Fernando de Madrid i de la de Sant Jordi de Barcelona, i professor de l'Escola Superior de Belles Arts i de l'Escola de Llotja de Barcelona. Entre els llibres que publicà sobresurten Les taules pintades a Castelló d'Empúries (1922), El arte popular en España (1948), Un siglo olvidado de pintura catalana (1951), Historia de la pintura hispánica. El monasterio de Sant Pere de Roda (1958), Las rutas del románico (1965), El arte del siglo de oro, etc.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Subies, Miquel de  (Catalunya, s XVII - v 1707)  Militar. Addicte a la casa d'Àustria, participà en les campanyes de Lleida (1705) i signà, amb Manuel Desvalls, el document de capitulació dels Borbons. Lluità també a l'Aragó (1706), i en el període 1706-07 participà en diverses campanyes al sud del Principat, on sembla que morí.

Anar a:    Sorr ]    [ Sors ]    [ Sos ]    [ Sote ]    [ Sou ]    [ Stu ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -