A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Soler i R ]    [ Soler i T ]    [ Soli ]    [ Soliv ]    [ Solle ]    [ Solsona, c ]

No es recorda de les coses dolces, qui no ha provat les amargues. (Dita medieval)

2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Miquel Gaietà Soler i RabassaSoler i Rabassa, Miquel Gaietà  (Palma de Mallorca, 1746 - Malagón, Castella, 1809)  Polític. L'ago/1798 fou nomenat secretari d'Hisenda, i és autor d'una Memoria sobre el estado de la Real Hacienda (1799), on exposa la seva política financera. Va seguir una política desvinculadora i desamortitzadora, constantment subjecte a revisió, i va procurar, inútilment, de posar fi a la galopant inflació dels vals reials. El mar/1808, després del motí d'Aranjuez, casa seva fou saquejada, i ell empresonat (abril) i substituït en el càrrec per Azanza. Durant la invasió francesa va romandre a la presó, així com durant l'ocupació de Madrid pels patriotes; quan Napoleó va entrar a la capital, es disposà que fos traslladat a Andalusia, però va morir durant el viatge, a mans d'uns amotinats en un aldarull popular.

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSoler i Rabassó, Bartomeu  (Sabadell, Vallès Occidental, 1894 - Palau-solità, Vallès Occidental, 20/abr/1975)  Escriptor en castellà. Fou un rodamón i visqué molts anys a l'Argentina, on estrenà teatre i féu alhora d'actor. Escriví també dues obres en català, per bé que la seva formació i el seu estil -casticista i cervantí- l'inclouen de ple en la literatura castellana, per a la qual publicà novel·les de tipus costumista i realista, de vegades amb fons autobiogràfic: Marcos Vallarí (1925), La vida encadenada (1945), Karú-Kinká (1946), Patapalo (1949) i Los muertos no se cuentan (1961), versió franquista de la guerra civil i replicà dels llibres de Gironella. També publicà l'assaig contra el 6/oct/1934 Cataluña en España, i tres volums, molt extensos, de memòries, el més interessant del quals és Mis últimos caminos (1965).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Soler i RamosSoler i Ramos, Antoni  (Olot, Garrotxa, 3/des/1729 - El Escorial, Madrid, 20/des/1783) Compositor i organista. Als 6 anys entrà a l'Escolania de Montserrat, on estudià orgue i composició. Fou mestre de capella a Lleida i després a l'Escorial, on professà com a jerònim. Tot i no moure's de les terres de l'estat espanyol, les seves obres foren conegudes a la resta d'Europa. Fou el compositor hispànic més important del s XVIII, tant en la música instrumental com en la religiosa. En la seva obra es percep la influència de D. Scarlatti, però amb un esperit més auster i una mena de ritme que recorda vagament les danses populars del país. Les seves obres instrumentals comprenen més de 100 sonates per a clavecí; peces per a orgue (pasos, tientos, etc); 6 concerts per a dos orgues, o clavecins obligats; 6 quintets per a corda i orgue, i clavecí obligat. La producció vocal de Soler és molt àmplia. Té unes 300 composicions religioses: antifones, himnes, lamentacions, lletanies, lliçons, responsoris, misses, motets, salms, cantates i villancets. Fou també autor d'autos, comèdies, loas i balls, i de l'obra teòrica Llave de la modulación (1762).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Renales, Àngel  (Barcelona, 1940 - )  Pianista. Deixeble de Jordi Torra i Mercè Roldós, amplià els seus coneixements amb Joan Massià, Paul Shilhawsky i Gerald Moore. Ha col·laborat amb grans intèrprets,Inici página com Victòria dels Àngels, Anton Dermota i Jean-Pierre Rampal. Ha celebrat concerts a diversos països europeus, a l’Àfrica del sud i ha actuat molt sovint a Barcelona. S'ha especialitzat en acompanyament i es dedicà també a l’ensenyament del piano.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Roig, Joan  (Barcelona, s XIX – s XX)  Metge. Era col·laborador de les revistes "La Dosimetría" i "Revista Enciclopédica". Publicà alguns treballs professionals remarcables, així com el llibre Memorias de un preso.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Roquer, Jaume Josep  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 20/set/1799 - Xèrica, Alt Palància, 19/mar/1851)  Eclesiàstic i teòleg. Es graduà en teologia i dret canònic al seminari de Vic, hi fou professor de teologia i guanyà per oposició, contra Jaume Balmes i Jaume Passarell (les oposicions dels tres Jaumes) una canongia de la catedral. Nomenat rector del seminari, fou també vicari capitular en la vacant del 1835 al 1848. El 1850 Isabel II el nomenà bisbe de Terol, on es remarcà per les seves pastorals i diligència. Morí anant de camí a València i fou enterrat a la catedral de Sogorb.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Soler i RovirosaSoler i Rovirosa, Francesc  (Barcelona, 24/jun/1836 – 27/nov/1900)  Escenògraf i pintor. Inicià la formació artística a Barcelona i va completar-la a París. Tornà a Barcelona l'any 1865 i, associat amb Francesc Pla, treballà per als més importants teatres de Catalunya, inclòs el Liceu. D'ençà del 1873 treballà tot sol i assolí una qualitat remarcable. Les seves decoracions es caracteritzaven pel naturalisme, d'influència francesa, per un pregon estudi de la perspectiva i de la llum i el color. Fruit d'un viatge a Bayreuth fou l'obra crítica Artes escenográficas. Foren remarcables els decorats per a les òperes Romeu i Julieta, La Traviata, Don Giovanni, Tristany i Isolda, Falstaff, etc.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSoler i Royo, Vicent  (Manises, Horta, 27/gen/1870 - Bogotà, Colòmbia, 21/nov/1930)  Prelat. Després de cursar la carrera d'eclesiàstic i d'haver estat a diverses parròquies, entrà a l'orde caputxí, on era anomenat Atanasi de Manises. Fou enviat a les missions de Colòmbia. El 1907 fou nomenat bisbe titular de Zitarizo, amb funcions de vicari apostòlic de la Guajira i de Sierra Navada. Consagrat a Bogotà, fou apadrinat pel general Reyes, aleshores president de la República Dominicana.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Samsot, Iscle  (Barcelona, 5/mai/1843 - Terrassa, Vallès Occidental, 25/gen/1914)  Actor. Després de treballar molt temps com a aficionat, estudià uns cursos de declamació al conservatori i debutà com a professional amb la companyia de Cazurro. Entre les obres que interpretà destaquen L'Esquella de la Torratxa i La dida, de Pitarra. Malalt i amb grans dificultats a la vista, es retirà el 1908. El 1918 se li dedicà un monument a la plaça de Sant Agustí Vell.

10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Soler i Sans, Joan  (Maó, Menorca, 1754 – Madrid, 1809)  Diplomàtic i erudit. Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau entre Trípoli (1784) i el 1792 fou cònsol general a l'imperi otomà. Participà en la fundació de la Societat Maonesa (1778), en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira, versificació d'una narració de Richard Steele. Fou publicat a la "Revista de Menorca" (1931).

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Santaló, Juli  (Barcelona, 1865 – 1914)  Excursionista i enginyer. Fou un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya. Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Creà i mantingué a expenses seves l'estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d'Aran (1906, reeditada el 1933). Donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul (1908). Elegit president del Centre Excursionista de Catalunya (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914). Fou també fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l'ha considerat un dels iniciadors de l'excursionisme d'altaInici página muntanya.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Soler i SardàSoler i Sardà, Josep  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 25/mar/1935 - )  Compositor. Deixeble de C. Taltabull, va adquirir aviat un gran domini de l'ofici, que li permeté de crear obres de grans dimensions. Adoptà el mètode dodecafònic ja en la seva òpera Agamènnon, premi de l'Òpera de Montecarlo, i en la Simfonia Sant Francesc, premi Ciutat de Barcelona (1961). És autor, entre altres obres, del ballet Dànae (1962), per a instruments de corda, del Concert per a dos pianos (1962), de la Passio Domini Nostri Iesu Christi (1968), del concert per a clavecí i cinc instruments (1968), de l'òpera Oedipus et Iocasta (1974), amb text de Sèneca, i d'Apuntava l'alba (1975). Ha estat professor d'estètica i de composició al Conservatori de Barcelona, i director del de Badalona des del 1983. Ha publicat els llibres Fuga, tècnica i història (1980), La música (1982) i Victòria (1983).

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Soler i Siquier, Juli  (Maó, Menorca, 1812 - 1879)  Escriptor. Estudià lleis a Mallorca i posteriorment anà als EUA (1839), estudià a Cambridge i fou catedràtic de llengua i literatura castellana a la universitat de Boston. Malalt, tornà a Maó (1845) i hi portà a terme una intensa activitat de millores socials (creació d'entitats, intents de creació de fàbriques de teixits, experiències agràries, etc). Després, es dedicà als seus treballs literaris. Publicà nombroses gramàtiques angleses i castellanes, en castellà i anglès, una Gramática de la lengua menorquina (1858) i l'interessant treball Exposició de lo estat actual de l'agricultura en la isla de Menorca (1857).

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler i Terol, Lluís  (València, 1888 - Manresa, Bages, 23/set/1958)  Doctor en medicina, en dret i en filosofia i lletres. Fill de Leonci Soler i March. Publicà obres d'investigació, com Perot Rocaguinarda (1909) i Igualada i les batalles del Bruc (1930). És autor de diverses obres dramàtiques, entre les quals la tragèdia enInici página vers Màners (1919).

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler i Ventura, Josep  (Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 1946)  Violoncel·lista. Estudià a l'escolania de la Mercè de Barcelona. Fou primer violoncel a l'orquestra del Teatre del Liceu. A partir del 1897 fou professor a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, durant gairebé quatre dècades.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Soler i VidalSoler i Vidal, Josep  (Barcelona, 2/abr/1908 – Gavà, Baix Llobregat, 12/des/1999)  Polític i historiador. Es formà a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i fou un dels fundadors del Partit Comunista Català, i després s'integrà al Bloc Obrer i Camperol. Estudià als Estudis Universitaris Catalans i escriví a "La Hora". Es distingí pel seu marxisme catalanista. Exiliat el 1939, escriví sobretot a "La Nostra Revista", "Pont Blau", de la qual fou secretari de direcció, "El Poble Català", etc. Publicà Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califòrnia (1953), de recerca, i Pels camins d'utopia (1958), sobre els icarians catalans. Havent retornat de Mèxic vers el 1964, s'establí a Gavà i ha publicat L'expansió dels cultius gavanencs i la rompuda de les marines (1969), Plet de termes i de pastures entre Gavà i Viladecans (1981) i Abdó Terrades. Primer apòstol de la democràcia catalana (1983).

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soler i Vidal, Josep "Monjalés"  (Albaida, Vall d'Albaida, 6/feb/1932 - )  Pintor. Fou un dels fundadors del grup Parpalló (1957). Després d'una primera etapa, en què es mostrà adherit a l'expresionisme abstracte, derivà, els anys 1960, cap a la nova figuració, propera al pop-art i als treballs de l'Equip Crònica. Ha fet nombroses exposicions nacionals i estrangeres i ha participat en diversos certàmens internacionals.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soler de Morell i Ysamat, Josep  (Barcelona, 1880 - Catalunya, s XX)  Eclesiàstic, pintor i escriptor. Era pintor paisatgista i col·leccionista d'objectes artístics i mostres arqueològiques. Fou beneficiat de la parròquia de Tossa de Mar (Selva). És autor de la monografia "El Pelegrí" de Tossa (1935).

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSoler Lladrús, el  (Calaf, Anoia)  Caseria i església, al sud de la vila.

18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Solera, Esteve  (Montlluís, Alta Cerdanya, 1753 - París, França, 1817)  Clarinetista i compositor. Formà part d'una banda militar a Montlluís (1767-79), i més tard (1779) fou primer clarinet de la banda del duc d'Orleans a París. Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel. Fou primer clarinet de la capella reial (1785) i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació (1795) fins al 1802, en que cessà per una reforma del professorat. Gràcies a Lesueur, pogué entrar a la capella de música de Napoleó (1804) i fou segon clarinet de l'orquestra de l'Opéra fins a la mort. Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i sonates, duos, etc.

19 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesSoleràs, el  (Garrigues Municipi: 12,22 km2, 381 m alt, 342 hab (2015). Situat a l'esquerra del Set, afluent del Segre, al sector septentrional de la vall Major, drenada per la riera de Juncosa, a l'oest de la comarca, al sud-est de Lleida. El terreny és trencat, pedregós i estepari, amb clapes de pins i altres arbustos i de matollar. L'agricultura és de secà, amb predomini de l'olivera, seguida dels cereals i dels ametllers. Ramaderia i cooperativa avícola. Petita indústria agropecuària. El poble és a l'esquerra de la riera de Juncosa. Església parroquial de l'Assumpta, neoclàssica. Resta encara l'antiga casa convent del Cister. El municipi comprèn, a més, l'antic poble de Montmellet. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Informació - Cooperativa

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Soleriestruch, Eduard  Veure> Soler i Estruch, Eduard.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSolerols  (Osor, Selva)  Antiga església (Sant Daniel), sufragània de la parròquia de Susqueda, esmentada des del 1068 i transformada el s XVII en la capella de Sant Miquel de Maifré.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solers  (Tiurana, Noguera Santuari (la Mare de Déu de Solers), al nord-est del poble.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solers, els  (Odén, Solsonès)  Caseria i església, a l'est del poble.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solers, els  (Sant Climent Sescebes, Alt Empordà Masia, prop de l'església de Santa Fe dels Solers.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solers, Sant Jaume dels  (Vilanant, Alt Empordà Veure> Sant Jaume dels Solers.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solervicens i Pollina, Joan Baptista  (Barcelona, 1904 – 25/des/1961)  Escriptor. Es formà als grups catalanistes de Gràcia i dins l'Obra d'Exercicis del pare Francesc de Paula Vallet. Estudià cursos de medicina i de lletres i fou un dels fundadors de "La Veu Gracienca", després formà part de l'equip que endegà el diari "El Matí", i finalment fou redactor de "La Veu de Catalunya". Assessor de l'editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals. Esdevingué home de confiança de Francesc Cambó, el qual li demanà de corregir les seves memòries i les Meditacions (inèdites). El 1936 es refugià a Itàlia, des d'on contribuí a divulgar el franquisme. Humanista, conversador i conseller d'escriptors, publicà la cronologia de Maragall (1935), els idearis de Balmes i Cánovas del Castillo, l'antologia La actitud tradicional en Cataluña (1961) i Manuel Durán y Bas (1965), i també Poesies (1962), recull de nadales, eucarístiques i poemes d'una gran sensibilitat. Fou catedràtic del Conservatori de les Arts del Llibre.

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSolicrú  (Tortosa, Baix Ebre Antic santuari (la Mare de Déu de Solicrú), a l'esquerra de l'Ebre, entre Camp-redó i l'Aldea, destruït, probablement, durant la guerra del Francès.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solicrup  (Vilanova i la Geltrú, Garraf)  Masia i antiga quadra, a l'est de la ciutat, al límit amb el municipi de Sant Pere de Ribes, dins l'antic terme de la Geltrú. La casa és adjunta a l'antiga torre de Solicrup, aturonada, que defensava la costa. És esmentada des del s XIII. A mitjan s XVII fou adquirida pels mercaders, que hi restaren fins al 1835. El 1849 fou adquirida per Joan Samà; des del 1939 és dels Bertran i Güell.

29 CATALUNYA - POLÍTICA

Solidaria, La  (Barcelona, 1882 – s XX)  Societat obrera de tipògrafs. Fou una escissió de la Societat Tipogràfica de Barcelona feta pels anarquistes que no pogueren dur aquesta a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. Reuní dirigents importants, com Josep Llunàs i Pujals, Eudald Canivell, Antoni Pellicer i Paraire, Pere Esteve, Anselmo Lorenzo, etc. El seu òrgan de premsa fou "La Asociación" (set/1883 - jul/1889), dirigida per Canivell.

30 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Solidaridad Nacional  (Barcelona, 14/feb/1939 – 1977)  Diari del matí en castellà. Fundat com a ògan del Movimiento Nacional, amb la maquinària i els locals presos al diari de la CNT "Solidaridad Obrera". Inicialment fou dirigit per Luys Santa Marina; posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre. Ha comptat amb algunes seccions d'interès, com la literària, la d'art (a cura de Rafael Manzano) i la de música,Inici página de Ramon Pujol.

31 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

capçalera de Solidaridad ObreraSolidaridad Obrera  (Barcelona, 19/oct/1907 – )  Periòdic anarquista, portaveu de la CNT. El seu nom provenia de la Solidaritat Obrera (organisme que aplegava les societats obreres de Barcelona). Fou suspès durant la Dictadura de Primo de Rivera. L'any 1930, quan Berenguer ocupava el poder, fou represa la publicació, dirigida per Joan Peiró. Diari de difusió a tot l'estat espanyol, va publicar-se fins al 1939, Represa la publicació a l'exili (1944), aparegué de nou a Barcelona, primer clandestinament (1976) i amb periodicitat quinzenal, i després (1981) en dues versions: a Barcelona la del sector històric i a València la dels renovadors.

32 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Solidaridad Obrera  (València, mar/1919 – Alcoi, Alcoià, 1935)  Periòdic. Òrgan de la Confederació Regional de Llevant. Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C. Carbó. Hagué de suspendre la seva publicació arran de l'assassinat del comte de Salvatierra. Posteriorment, es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de "Solidaridad Obrera" de Barcelona (mai/1922 - 1923). Fou llavors Felipe Alaiz el director. Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País Valencià, i es publicà a Alcoi (1931 , 1933 i 1935).

33 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Solidaridad Proletaria  (Barcelona, 18/oct/1924 - 9/mai/1925)  Setmanari que aparegué com a òrgan de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i portaveu de la CNT. Intentà d'ésser la continuació de "Solidaridad Obrera". El director fou Joan Àngel Abella. De fet es convertí en l'òrgan d'expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat.

34 CATALUNYA - POLÍTICA

Solidarios, Los  (Barcelona, oct/1922 - XX)  Grup anarquista d'acció. En formaren part en total prop d'una vintena d'obrers i obreres. Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes,Inici página especialment a través de "Crisol" (1922) i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya (que hom fundà al principi del 1923), el grup es llançà a una actuació violenta. Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures (Manresa, abr/1923), l'atemptat frustat contra Martínez Anido a Sant Sebastià (mai/1923), la mort de l'ex-governador civil José Regueral a Lleó (17/mai/1923) i de l'arquebisbe de Saragossa Juan Soldevila (4/jun/1923), aixi com l'assalt al Banco de España a Gijón (1/set/1923). La Dictadura de Primo de Rivera determinà la dispersió del grup, que en part continuà en actiu a l'exili. Posteriorment, proclamada la Segon República, es reorganitzà sota la denominació de Nosotros.

35 CATALUNYA - POLÍTICA

Solidaritat Catalana  (Girona, 11/feb/1906 – Catalunya, 1909)  Moviment unitari. Aliança de caràcter catalanista entre diversos partits i grups polítics: Unió Republicana, Lliga Regionalista, Catalunya Federal, Centre Regionalista Català, Unió Catalanista, carlins i altres prohoms en principi no pertanyents a cap partit. Fou constituïda amb la finalitat d'ajuntar totes les forces catalanes en un front únic per tal d'aconseguir l'autonomia de Catalunya i presentar-se a les eleccions convocades per Maura després d'haver dissolt les corts. Es formà una comissió i un comitè executiu en el qual hi havia representats tots els partits; Salmerón en fou elegit president. A les eleccions la Solidaritat triomfà enfront de Lerroux, i aconseguí 41 de les 44 actes. Els capdavanters de la Solidaritat (Cambó, Puig i Cadafalch, Sunyol, etc, que havien...  Segueix... 

36 CATALUNYA - POLÍTICA

Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC)  (Catalunya, 1958 – 1980)  Central sindical. Fundada en la clandestinitat, com a confederació de sindicats d'activitats (arts gràfiques, tèxtil, metall, etc), amb estructuració territorial, a partir de plataformes obreres cristianes. El seu camp d'acció fou el Principat de Catalunya, si bé cercà la coordinació amb altres centrals dels Països Catalans. Present a l'Organització Internacional del Treball des del 1964 i membre de la Confederació Mundial del Treball des del 1959, alguns dels seus membres, juntament amb independents, crearen el curs 1964-65 l'Escola Professional del Clot, a Barcelona, la primera dels Països Catalans. Nacionalista i socialista autogestionària, però independent de qualsevol opció política concreta, ha tingut com a secretari general Xavier Casassas i Miralles, i unaInici página implantació considerable en el sector de serveis (sanitat, banca, ensenyament, comerç, hoteleria). Sense perdre la seva identitat, el 1980 s'integrà en la Confederació Sindical dels Treballadors de Catalunya.

37 CATALUNYA - POLÍTICA

Solidaritat Obrera  (Barcelona, 3/ago/1907 – 1911)  Unió de societats obreres. Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana. En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans. La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel jun/1907, i el 25/jul hom publicà un manifest -programa signat per 36 societats que aviat havien d’ésser prop de 60-. Sobresortí especialment la proclamació d’una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els treballadors i llur “acció econòmica”. És obligat de veure-hi una relació amb el sindicalisme revolucionari francès i el seu caràcter economicista i pragmàtic. I cal afegir que tant els...  Segueix... 

38 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Solidarité Révolutionnaire, La  (Barcelona, 10/jun/1873 - 1/set/1873)  Periòdic. Era publicat per un grup d'exiliats francesos que s'autodenominaren Comité de Propaganda Revolucionaria Socialista de la Francia Meridional. Defensà principis internacionalistes insurreccionalistes.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solineu  (Noves de Segre, Alt Urgell Nom oficial (1969) del municipi, després de l'agregació (1969) dels de Taús, la Guàrdia d'Ares i Castellàs.

40 CATALUNYA - LITERATURA

Solitud  (Catalunya)  Novel·la de Víctor Català, considerada per la crítica com la seva obra mestra. La protagonista, la Mila, segueix el seu marit, Maties, cap al cim de l'alta muntanya, on hi ha l'ermita de Sant Ponç. En Maties ha portat la seva dona enganyada tant per la llunyania i la dificultat d'accés a l'ermita comInici página per l'ofici d'ermitans que hi tindran. La descripció de l'alta muntanya pren un lloc preponderant en la narració; aquesta dóna la dimensió de la solitud de la Mila. El tema de la novel·la és la tràgica impotència de la protagonista per a establir un lligam profund d'amor amb els éssers que la volten. Aparegué en forma de novel·la a terminis a "Joventut" del 19/mai/1904 al 20/abr/1905. Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909. En els jocs florals de Barcelona d'aquest...  Segueix... 

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solius  (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà Poble disseminat, situat a la dreta del Ridaura, uns 2 km a ponent de Santa Cristina. Prop seu, en una elevació, s'aixequen les ruïnes de l'antic castell de Solius. El lloc ja és esmentat al s X; l'església parroquial de Santa Agnès, i posteriorment el castell, foren de la jurisdicció del monestir de Sant Feliu de Guíxols. El 1967 s'establí a la parròquia el monestir de Solius.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solius, monestir de  (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà Priorat cistercenc (Santa Maria de Solius), filial de Poblet, instal·lat a l’antiga església parroquial de Santa Agnès del poble de Solius. El fundaren el 1967 quatre monjos de Poblet, que s’instal·laren provisionalment a l’antiga rectoria. El 1969 construïren l’actual edifici monàstic, senzill i funcional i l’antiga residència s’adaptà a hostatgeria i lloc d’acolliment de grups que desitgessin de passar-hi uns quants dies de silenci i pregària. La comunitat, de 10 membres, viu del petit nucli de terra annexa a l’església i d’un taller d’enquadernació.

43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Soliva  (Areny de Noguera, Ribagorça Poble, al sud-oest de la vila, a l'esquerra del torrent de Tresserra. La seva església (el Remei), que depenia de la de Claravalls, es troba a 909 m alt, mig km al nord i més amunt del nucli.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Soliva, Miquel  (País Valencià, s XVIII)  Dibuixant. Són excel·lents els seus treballs per a les produccions de ceràmica de l'Alcora, amb alguns temes de composició ambiciosa.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSoliva, Salvador  (Tordera, Maresme, 1750 - Madrid ?, 1793)  Metge i botànic. Membre numerari de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i de l'Acadèmia Mèdica Matritense. Autor de la Disertación sobre el sen de España (1774) i publicà a Madrid, en tres volums, un tractat titulat Observaciones de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas o comprobadas de varias plantas (1787-90). Ruiz y Pavón li dedicaren un gènere de compostes americanes.

46 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàSolivella  (Conca de Barberà Municipi: 21,43 km2, 489 m alt, 629 hab (2015). Situat al límit amb l'Urgell, accidentat per la serra del Tallat, al peu del coll de Belltall, al nord de Tarragona. És drenat per diversos barrancs, que desguassen al riu d'Anguera. A la superfície inculta hi ha bosc, garrigar i pasturatge. Agricultura de secà, amb conreus de vinya, que ocupa aproximadament un terç dels conreus, seguida dels cereals, les oliveres i els ametllers. Cooperativa agrària. Ramaderia de bestiar oví, porcí, boví i avicultura. Petita indústria de la construcció i de l'alabastre. Població en descens. El poble és troba a la plana, al costat de les ruïnes de l'antic castell de Solivella (o castell de Llorac), bastit entre els s XV i XVI, al puig de Solivella, centre de la baronia de Solivella. Església parroquial de l'Assumpció (1769); també destaca el molí del Senyor (o molí del Caixes), del s XIII. Àrea comercial de Montblanc. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Centre d'Estudis Solivellencs - Informació

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solivella, baronia de  (Solivella, Conca de Barberà Jurisdicció senyorial concedida el 1599, en caràcter ple (civil i criminal), al menor Simó Berenguer de Llorac i Castelló. Passà als Vilalba, olim Meca, senyors de Guspí, i als Despujol, marquesos de Palmerola.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolivella, Guillem  (Lleida ?, s XIV - s XV)  Arquitecte i escultor. A partir del 1390 fou mestre major de les obres de la seu de Lleida. Hi esculpí molts capitells del claustre, i probablement les imatges dels apòstols del portal, amb la imatge de la Mare de Déu dita del Blau. En aquest cas serien també obra de Solivella les escenes de la Passió conservada al Museu de Lleida. El 1394 va rebré l'encàrrec de l'obra del rerecor de la catedral de València, que no realitzà. El 1410 treballava al campanar de la seu.

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Solivellas, Antoni  (Illes Balears, s XVII)  Metge. Tingué un gran prestigi professional. Fou, per un temps, metge de Joan Josep d'Àustria. El 1652 era inspector general d'epidèmies a l'illa de Mallorca.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Soliveret, Jaume  (Alcúdia, Mallorca, 1687 - Palma de Mallorca, 1757)  Frare observant que excel·lí com a orador sagrat. Fou cronista del seu orde. Gaudí de prestigi pel seu saber.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solives, Francesc  (Banyoles, Pla de l'Estany, s XV)  Pintor gòtic (o Sesolives). Autor del Retaule de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys. El seu estil palesa la influència de J. Huguet.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solives, Francesc  Veure> Olives, Francesc.

53 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Soliveta  (Monesma i Queixigar, Ribagorça)  Llogaret (739 m alt), a l'est del terme, a l'esquerra del torrent deInici página Sant Joan. L'església (Sant Pere) depèn de la parròquia de Monesma.

54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera BaixaSollana  (Ribera Baixa Municipi: 39,2 km2, 5 m alt, 4.941 hab (2015). Situat al límit amb l'Horta, en un terreny pla, al sud de l'Albufera. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, totalment de regadiu, que aprofita aigües derivades del riu Xúquer, per mitjà de la sèquia reial d'aquest riu. Els conreus més estesos són els d'arròs, cítrics, fruiters i hortalisses. Ramaderia i avicultura. La proximitat de la ciutat de València i d'altres nuclis industrials ha fet que el sector secundari s'hagi incrementat i diversificat: indústria conservera, dels mobles, química, etc. La vila és d'origen islàmic; església parroquial de Santa Maria Magdalena, reformada modernament. El municipi comprèn el poble del Romaní, la caseria i partida de l'Ale, l'antiga alqueria de l'Alcaissia i els despoblat dels Trullars. Àrea comercial de València. Ajuntament - Col·lectiu Ullal

55 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaSóller  (Mallorca Occidental Municipi: 42,45 km2, 56 m alt, 13.648 hab (2015). Situat al sector nord-oest de l'illa, a la costa (Port de Sóller) i accidentat per la serra de Tramuntana (pic d'Alfàbia, 1.068 m alt), al nord de Palma de Mallorca. La costa és alta i rocosa; hi sobresurten els accidents orogràfics de la punta Grossa, el Port de Sóller i sa Illeta). Hi predomina l'agricultura de secà sobre la de regadiu; el conreu més estès és el d'oliveres, seguit en importància pels ametllers i els tarongers. Pedreres de margues. L'activitat industrial havia estat d'una certa intensitat, impulsada per la importància del port; indústries tèxtils (filats de cotó), metal·lúrgiques, de la pell i alimentàries, en l'actualitat reduïdes a petits establiments. Centre turístic, amb indústria hotelera i dels serveis. La ciutat es troba a l'inici de l'horta. Església parroquial de Sant Bartomeu, dels s XVI-XVIII; convent franciscà (1458). El municipi comprèn, a més, els pobles de Biniaraix, l'Horta de Sóller, el raval de s'Alqueria...  Segueix... 

56 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Inici páginaSóller  (Sóller, Mallorca Occidental, 1885 - )  Setmanari. Fundat i dirigit per Joan Marquès i Arbona. D'excel·lent presentació tipogràfica, en la seva secció De l'agre de la terra, en català, aglutinà pràcticament tots els escriptors mallorquins. En morir el fundador el 1955, el seguí com a director el seu fill Miquel Marquès i Coll. El 1973 Pere Serra i Bauzà n'adquirí la propietat. Foren particularment remarcables els números extraordinaris amb què celebrà les noces d'or el 1935 i les de diamant el 1960. Setmanari Sóller

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sóller, coll de  (Bunyola, Mallorca Occidental Depressió de la serra d'Alfàbia, per on passa la carretera de Palma a Sóller.

58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sóller, l'Horta de  (Sóller, Mallorca Occidental)  Poble, situat al nord de la ciutat, al camí des Port, al llarg del sector agrícola de la vall del torrent Major. L'església de Sant Josep fou bastida en 1917-23 i erigida en parròquia el 1937.

59 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sóller, marquesat de  (Illes Balears)  Títol concedit el 1878 a Modesta Menéndez y Goicuria, vídua del brigadier José Laureano Sanz y Posse, en atenció als fets militars d'aquest. Continua en els Sanz.

60 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sòller i d'Alcúdia, vescomtat de  (Illes Balears)  Jurisdicció senyorial concedida in partibus el 1349, per Jaume III de Mallorca, a Carles Grimaldi, senyor de Menton i Rocabruna.

61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Solleric  (Alaró, Mallorca Septentrional Possessió, just al límit amb el de Sóller, al vessant del sud-est de la serra de Tramuntana (puig d'Ofre, 1.191 m alt), a la capçalera del torrent de Solleric, curs d'aigua intermitent format a Solleric per la unió de diversos torrents i que, després de passar prop d'Alaró, Consell,Inici página Biniali (per aixó és nomenat també torrent de Biniali), Sencelles i Costitx, s'uneix al torrent de Rafalgarcés dins el terme d'Inca. La casa en època musulmana era anomenada Xular. Fou el centre del marquesat de Solleric.

62 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Solleric, marquesat de  (Illes Balears Títol concedit el 1770 a Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis. El 1783 li fou annexada la grandesa d'Espanya honorària. Per la seva mort sense fills, la successió passà al seu nebot Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès, cavaller de Calatrava. En l'actualitat es troba vacant. El 1763 Miquel Vallès-Reus féu construir una residència urbana a Palma de Mallorca, dita palau del marquès de Solleric (o can Morell). Hi sobresurten la façana del Born, on es conjuga la tradició constructiva mallorquina amb un elegant estil rococó Lluís XV, i l'escala imperial del pati, que porta a una logia de fi classicisme.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ignasi Solozàbal i IgartuaSolozàbal i Igartua, Ignasi  (Barcelona, 8/gen/1958 - )  Jugador de basquetbol, més conegut per Nacho Solozábal. L'any 1977 ingressà al Futbol Club Barcelona, on es mantingué fins el 1992, quan es retirà. Des del 1980 fou el base titular del primer equip blaugrana i aconseguí sis vegades el títol de campió de Lliga; deu vegades la Copa del Rei; dues, la Recopa; una, la Copa Korac i una, el campionat del món de clubs. Fou 142 vegades internacional amb la selecció espanyola. El 1980, en els Jocs Olímpics de Moscou fou quart classificat i en els de Los Angeles (1984) fou medalla d'argent amb l'equip espanyol. Jugador carismàtic, pels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 fou l'esportista triat per a rebre la flama olímpica al port de Barcelona i efectuar el primer relleu per la ciutat.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sols i Garcia, Albert  (Saix, Alt Vinalopó, 1917 - Alacant, 1989)  Bioquímic. Estudià a Oxford i a la Washington University of Saint-Louis (Missouri), on treballà més tard d'investigador. Autoritat mundial en enzims, treballà un temps a Barcelona en anàlisis clíniques (mètode Sols). El 1976 guanyà una càtedra a laInici página universitat autònoma de Madrid.

65 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Solsa, la  (Rosselló Veure> Sant Nazari.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solsó  (Masdenverge, Montsià)  Antic lloc, esmentat el segle XIV.

67 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsSolsona  (Solsonès Municipi i capital comarcal: 17,74 km2, 664 m alt, 9.004 hab (2015). Situat al centre de la comarca, a la vora del riu Negre, afluent del Cardener per la dreta. L'economia es basa en el sector primari i particularment en l'agricultura, totalment de secà; els conreus més difosos són els cereals i les patates. És el principal nucli industrial de la comarca; a més de petits tallers diversos, té indústries derivades de l'agricultura (farineres i fàbriques d'embotits), de la fusta (serradores), tèxtils (fabricació de mocadors) i fabricació de materials per a la construcció (pedra artificial). És el principal mercat de la comarca i irradia influència fins a les terres de la Segarra (Biosca i Torà, pertanyents a la seva àrea comercial). El nucli urbà fou creat a l'edat mitjana; el desenvolupament urbanístic s'inicià al s XVIII, quan es començà a construir fora de les muralles. HISTÒRIA.- Fou, segons sembla, la Setelsis romana; malgrat tot, les dades segures no comencen fins a partir del temps de la...  Segueix... 

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solsona, Arnau de  (Lleida, s XIII)  Mercader. Comercià activament per la Mediterrània, i especialment amb els territoris sarraïns. A Tunis es casà amb Elisenda de Sant Climent, una captiva que havia restat vídua, mare de Guillemona, que l'emir Miralmomoní havia pres per muller. Arnau i Elisenda tornaren a Lleida amb la relíquia de Sant Drap de la Passió de Crist, robat secretament per Guillemona. Descobert el robatori per l'emir, entaulà una enèrgica gestió davant de Jaume I perquè el Sant Drap li fos restituït. El monarca comminà a Arnau perquè tornès la relíquia, cosa que ell negà, ja que Elisenda no li revelà el seu secret. Arnau fou empresonat, però gràcies a la defensa del famós Guillem Sasala, recuperà la llibertat pagant 3.000 doblesInici página d'or (1272). Fins que la seva muller no es trobà a les portes de la mort, no li confesà la veritat i li entregà la relíquia, el qual la guardà fins que estigue a punt de morir (1297), i llavors la donà al bisbe de Lleida Guerau d'Andrià. La relíquia fou venerada a la seu de Lleida fins al 1936.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solsona, bisbat de  (Catalunya Demarcació de l'església catòlica que té per capital la ciutat de Solsona. Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3.536 km2. La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis. Actualment té 171 parròquies dividides en 15 arxiprestats, però hom n'estudia la reducció a uns deu. El bisbat de Solsona nasqué del desig de Felip II de crear prop de la frontera una sèrie de diòcesis que fossin una barrera contra la penetració dels hugonots o protestants. Fou precedit pels de Jaca i Barbastre (1571) i per l’adscripció de la diòcesi d’Elna a l’arquebisbat de Tarragona (1573). Vers el 1589 es tractava a Roma la creació de tres nous bisbats a Catalunya, els de Solsona, Manresa i Balaguer. El rei proposà al papa Sixt V la creació dels tres...  Segueix... 

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

catedral de Solsona (Solsonès)Solsona, catedral de  (Solsona, Solsonès Antiga església del monestir de Solsona (Santa Maria de Solsona), erigida en catedral el 1593 en crear-se el nou bisbat de Solsona. Correspon bàsicament a l’església ampliada i consagrada el 1163. Consta de tres naus, amb volta de canó seguit, amb un transsepte molt estret i tres absis, el major en un pla superior als secundaris. Els absis són decorats interiorment amb arcuacions que descansen sobre columnes, amb capitells treballats, i els absis menors són decorats en llurs extrems amb arcuacions cegues, i el major, amb una cornisa sostinguda per permòdols. El campanar és ornat també d’arcuacions cegues i té finestrals amb columnes i capitells al primer pis; la part superior fou renovada al s XVI. El claustre, construït pel prepòsit Bernat de Pampe, fou reformat en época neoclàssica i suprimit més tard. El 1951 es descobrí part de la porta romànica del claustre, i el Museu Diocesà de Solsona...  Segueix... 

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSolsona, comtat de  (Catalunya Títol concedit al s XIX, pel pretendent carlí Carles V, al brigadier Blai Maria Royo i de Leon, únic titular.

72 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solsona, confederació de  (Solsona, Solsonès, 1274)  Pacte signat entre diversos nobles adversaris de Jaume I de Catalunya-Aragó, dirigits pels Cardona, enfrontats amb el rei per la potestat del castell de Cardona, que es negaven a reconèixer-li. Després d'algunes negociacions els nobles es rebel·laren obertament, amb el suport del bastard reial Ferran Sanxis de Castro i l'aliança del comte Hug V d'Empúries. La mort del primer i la rendició d'aquest obligà els Cardona a capitular (1275).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solsona, Francesc  (Anglesola, Urgell, s XVI)  Jurisconsult. Notari públic i catedràtic de la Universitat de Barcelona. És autor de Stilus capibrevandi (1547), que dedicà al bisbe d'Elna Miquel Despuig; en les reedicions del 1561 i el 1594 figura també un apèndix, en català, sobre les festes i dies feriats de l'audiència. La seva obra principal és Lucerna laudemiorum omnia emphiteuseos iura complectens (1556, 1575), que és encara una autoritat en matèria emfitèutica.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solsona, Miquel  (Barcelona, s XVI – Montserrat, Bages, 1618)  Monjo benedictí. Pertanyent a la comunitat de Montserrat. Es dedicà a les investigacions històriques, que donaren com a fruit les obres Noticias para formar la historia de Montserrat y otros monasterios, Historia del monasterio de l'Estany, de canónigos regulares de san Agustín, Fundación del monasterio de Arquells, i Historia del obispo Gothmaro, que vivía en 888 y se llamaba obispo de Vich y de Manresa, con varias otras noticias muy curiosas.

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solsona, monestir de  (Solsona, Solsonès Important monestir canonical. Es trobava a l’antiga església de Santa Maria de Solsona, convertida en catedral de Solsona el 1593 en crear-se el bisbat de Solsona. Des dels anys 923 i 928 és citada una església de Santa Maria, situada sota el castell o civitas de Solsona. Una mencióInici página posterior diu que l’edificà el comte Sunifred II d’Urgell (mort el 948). Una sèrie de donacions dels anys 965-984 fan suposar que ja tenia una comunitat de preveres, que l’any 1000 era regida pel prior Ramon. Seguia el sistema de vida canonical aquisgranès, fins que vers el 1090 acceptà la reforma augustiniana, que aprovà el papa Urbà II el 1097. La importància de la comunitat restà palesa en el gran nombre de béns i d’esglésies que adquirí tant en el bisbat d’Urgell com en el bisbat de Vic, per a les quals els...  Segueix... 

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solsona, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Participà el 1229 a l'expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor. Anava amb les forces de Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Solsona, torre de  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell Fortificació (o la Torreta) de l'antic mun. de Castellciutat, que constitueix l'avançada del castell, al nord de la vila de Castellciutat.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Solsona i Duran, Josep  (Cervera, Segarra, 1932 – 1975)  Poeta. Es llicencià en lletres amb una tesi sobre Guerau de Liost. Publicà a la tercera Antologia poètica universitària. Malalt, es retirà a la seva ciutat, on publicà Poemes (1971), expressió de la seva tendència a la poesia pura i a la veu popular, amb influències de Verdaguer i de Carner, i també reflex de la seva joia i de la seva angoixa vitals.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Solsona i Martínez, Francesc Pasqual  (València, 1693 – 1763)  Jurista i eclesiàstic. Es casà i tingué un fill. Després de restar vidu prengué l'estat eclesiàstic. Fou protonotari apostòlic i ocupà d'altres càrrecs. També exercí com a examinador de dret a la universitat de Gandia. És autor de diversos escrits, alguns d'ellsInici página de caràcter històric i polític, que restaren tanmateix inèdits.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Daniel Solsona i PuigSolsona i Puig, Daniel  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 18/gen/1952 - )  Futbolista. Popularment anomenat el noi de Cornellà, el migcampista es formà a les categories inferiors del RCD Espanyol, club amb el que va debutar a primera divisió amb 17 anys i va jugar-hi del 1970 al 1978. La temporada 1978/79 el FC Barcelona va oferir el doble de l'oferta que havia fet el València CF, però la directiva de l'Espanyol va preferir perdre diners que veure la seva estrella al Barcelona. Va ser traspassat al València CF, equip amb el que va conquerir una Copa del Rei i una Recopa d'Europa, entre d'altres títols. L'any 1983 va fitxar per l'equip cors del Bàstia i, tornant a Catalunya, va jugar amb la UE Sant Andreu, retirant-se als 38 anys (1990), exercint càrrecs tècnics al futbol base del RCD Espanyol i col·laboracions en diferents mitjans de comunicació. Va jugar amb les seleccions catalana i espanyola.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Brauli Solsona i RondaSolsona i Ronda, Brauli  (València, 12/ago/1896 - Kremlin-Bicêtre, Illa de França, 26/mar/1981)  Periodista i polític. Havent-se traslladat el 1910 a Barcelona, s’afilià al partit radical (provenia del blasquisme) i col·laborà a "El Progreso" i "Los Bárbaros"; després, a "La Publicidad", "El Día Gráfico", etc. Fou corresponsal de diaris de Madrid i València. Per al teatre escriví algunes revistes, amb Francesc Madrid i Màrius Aguilar. Durant els primers mesos de la Segona República fou secretari dels governadors de Barcelona Esplà i Anguera. Del 1931 al 1936 fou governador de Burgos, Huelva, Alacant i València. Pertangué a Izquierda Republicana, el partit de M. Azaña, amb qui l’uní una certa amistat. Exiliat el 1939, habità a París, on exercí de corresponsal per a diverses publicacions, entre les quals "El Noticiero Universal" de Barcelona, amb el pseudònim de J. Rosal. Publicà les memòries Evocaciones políticas y periodísticas (1970).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSolsona i Sancho, Ramon  (Barcelona, 7/feb/1950 - )  Escriptor, professor, narrador i guionista. La seva obra reflecteix la quotidianitat i mostra una gran riquesa de registres i de llenguatge, d'estructura complexa i llengua viva. Ha publicat les novel·les Figures de calidoscopi (1989), Les hores detingudes (1994, premis Crítica Serra d'Or, Lletra d'Or i Prudenci Bertrana), etc. També ha escrit carrativa breu i prosa de no-ficció. És coautor dels guions televisius "Agència de viatges" (1991-92) i "Estació d'enllaç" (1996-98). També ha publicat poesia satírica, amb el pseudònim de Lo Gaiter del Besòs.

83 CATALUNYA - COMARCA

Situació de la comarca del SolsonèsSolsonès, el  (Catalunya Comarca: 1.001,2 km2, 13.414 hab (2015), 15 municipis, capital: Solsona. Situada a l'Altiplà Central, al varell nord-oriental de la Depressió Central, entre l'Anoia (sud), la Segarra i la Noguera (sud-oest), l'Alt Urgell (nord-oest), el Berguedà (nord-est) i el Bages (sud-est). GEOGRAFIA FÍSICA: Constituïda per dos sectors diferenciats: al nord, una capçalera muntanyosa apuntalada al Pirineu i formada per un conjunt de serres de materials calcaris fortament plegats, que sobrepassen els 2.000 m alt: serres del Port de Comte (2.378 m), del Verd (2.274 m) i Guixers (2.233 m); el centre i el sud són formats per un conjunt d'altiplans de materials sedimentaris dipositats durant el terciari (gresos i margues, principalment), enlairats entre 600 i 800 m alt, i en els quals predominen les formes horitzontals. El clima és de transició, i té alhora característiques prepirinenques, especialment visibles en la pluviositat, i una marcada tendència continental...  Segueix... 

84 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solterra  (Sant Hilari Sacalm, Selva)  Antic castell, situat al cim del puig de Solterra (1.204 m alt), a l’extrem nord-est del terme, al límit amb el d’Osor. La seva jurisdicció s’estenia inicialment sobre aquests dos termes. Consta des de l’any 994 i ben aviat (988) el terme d’Osor ja formà un domini a part. El 1023 pertanyia a la comtessa Ermessenda, que l’infeudà al senescal Amat Elderic d’Orís (1058); d’aquesta família passà al domini dels bisbes de Vic (1088), que l’infeudaren als Queralt. El 1240 era propietat de Pere RamonInici página de Vilademany; passà a la família Gurb a la fi del s XIII. A partir del s XIV fou abandonat el castell i reemplaçat pel casal de la Rovira, del pla de les Arenes, bé que el nom de terme de Solterra es féu servir encara per a designar l’actual municipi de Sant Hilari. El 1671 Carles II creà el comtat de Solterra. De l’antic castell, només en resten la base d’una torre i les ruïnes de la capella de Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues).

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Solterra, comtat de  (Catalunya Títol senyorial concedit el 1671 a Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar, senyor del castell de Solterra. Passà als Samà.

86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Solució Sud, la  (València, Horta, 1958)  Sèrie de transformacions en el curs del riu Túria al seu pas per València i la seva desembocadura. Té antecedents en un projecte de Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba, presentat el 1890 i aprovat l’any següent, que no fou dut a la pràctica. Fou presentada el 1958, arran de la riuada del 1957, alternativament amb d’altres que preveien l’orientació del riu pel nord o pel centre de la ciutat. El nou llit del Túria té una longitud de 12,6 km, capacitat de 5.000 m3/segon i una amplària de 200 m. Aquesta modificació determinà l’elaboració d’un nou pla d’ordenació (1966). El desviament passa entre Manises i Quart, seguint la direcció nord-oest - sud-est, i desemboca al nord de Pinedo. A un costat i a l’altre hi ha vies de circulació ràpida, rondes que comuniquen directament l’accés de Madrid amb el...  Segueix... 

Anar a:    Soler i R ]    [ Soler i T ]    [ Soli ]    [ Soliv ]    [ Solle ]    [ Solsona, c ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -