|
|
|
Anar a: [ Soler i R ] [ Soler i T ] [ Soli ] [ Soliv ] [ Solle ] [ Solsona, c ] No es recorda de les coses dolces, qui no ha provat les amargues. (Dita medieval) 2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
1 CATALUNYA - BIOGRAFIA
3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Renales, Àngel (Barcelona, 1940 - ) Pianista. Deixeble de Jordi Torra i Mercè Roldós, amplià els seus coneixements amb Joan Massià, Paul Shilhawsky i Gerald Moore. Ha col·laborat amb grans intèrprets, 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Roig, Joan (Barcelona, s XIX – s XX) Metge. Era col·laborador de les revistes "La Dosimetría" i "Revista Enciclopédica". Publicà alguns treballs professionals remarcables, així com el llibre Memorias de un preso. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Roquer, Jaume Josep (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 20/set/1799 - Xèrica, Alt Palància, 19/mar/1851) Eclesiàstic i teòleg. Es graduà en teologia i dret canònic al seminari de Vic, hi fou professor de teologia i guanyà per oposició, contra Jaume Balmes i Jaume Passarell (les oposicions dels tres Jaumes) una canongia de la catedral. Nomenat rector del seminari, fou també vicari capitular en la vacant del 1835 al 1848. El 1850 Isabel II el nomenà bisbe de Terol, on es remarcà per les seves pastorals i diligència. Morí anant de camí a València i fou enterrat a la catedral de Sogorb. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Samsot, Iscle (Barcelona, 5/mai/1843 - Terrassa, Vallès Occidental, 25/gen/1914) Actor. Després de treballar molt temps com a aficionat, estudià uns cursos de declamació al conservatori i debutà com a professional amb la companyia de Cazurro. Entre les obres que interpretà destaquen L'Esquella de la Torratxa i La dida, de Pitarra. Malalt i amb grans dificultats a la vista, es retirà el 1908. El 1918 se li dedicà un monument a la plaça de Sant Agustí Vell. 10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Soler i Sans, Joan (Maó, Menorca, 1754 – Madrid, 1809) Diplomàtic i erudit. Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau entre Trípoli (1784) i el 1792 fou cònsol general a l'imperi otomà. Participà en la fundació de la Societat Maonesa (1778), en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira, versificació d'una narració de Richard Steele. Fou publicat a la "Revista de Menorca" (1931). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Santaló, Juli (Barcelona, 1865 – 1914) Excursionista i enginyer. Fou un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya. Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Creà i mantingué a expenses seves l'estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d'Aran (1906, reeditada el 1933). Donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul (1908). Elegit president del Centre Excursionista de Catalunya (1913), refusà el càrrec i es dedicà a projectar el refugi de la Renclusa i a impulsar-ne les obres de construcció (1914). Fou també fotògraf remarcable, especialment per les seves fotografies panoràmiques. Hom l'ha considerat un dels iniciadors de l'excursionisme d'alta 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Soler i Siquier, Juli (Maó, Menorca, 1812 - 1879) Escriptor. Estudià lleis a Mallorca i posteriorment anà als EUA (1839), estudià a Cambridge i fou catedràtic de llengua i literatura castellana a la universitat de Boston. Malalt, tornà a Maó (1845) i hi portà a terme una intensa activitat de millores socials (creació d'entitats, intents de creació de fàbriques de teixits, experiències agràries, etc). Després, es dedicà als seus treballs literaris. Publicà nombroses gramàtiques angleses i castellanes, en castellà i anglès, una Gramática de la lengua menorquina (1858) i l'interessant treball Exposició de lo estat actual de l'agricultura en la isla de Menorca (1857). 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler i Terol, Lluís (València, 1888 - Manresa, Bages, 23/set/1958) Doctor en medicina, en dret i en filosofia i lletres. Fill de Leonci Soler i March. Publicà obres d'investigació, com Perot Rocaguinarda (1909) i Igualada i les batalles del Bruc (1930). És autor de diverses obres dramàtiques, entre les quals la tragèdia en 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler i Ventura, Josep (Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 1946) Violoncel·lista. Estudià a l'escolania de la Mercè de Barcelona. Fou primer violoncel a l'orquestra del Teatre del Liceu. A partir del 1897 fou professor a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, durant gairebé quatre dècades. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soler i Vidal, Josep "Monjalés" (Albaida, Vall d'Albaida, 6/feb/1932 - ) Pintor. Fou un dels fundadors del grup Parpalló (1957). Després d'una primera etapa, en què es mostrà adherit a l'expresionisme abstracte, derivà, els anys 1960, cap a la nova figuració, propera al pop-art i als treballs de l'Equip Crònica. Ha fet nombroses exposicions nacionals i estrangeres i ha participat en diversos certàmens internacionals. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soler de Morell i Ysamat, Josep (Barcelona, 1880 - Catalunya, s XX) Eclesiàstic, pintor i escriptor. Era pintor paisatgista i col·leccionista d'objectes artístics i mostres arqueològiques. Fou beneficiat de la parròquia de Tossa de Mar (Selva). És autor de la monografia "El Pelegrí" de Tossa (1935). 87 CATALUNYA - HISTÒRIA
18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Solera, Esteve (Montlluís, Alta Cerdanya, 1753 - París, França, 1817) Clarinetista i compositor. Formà part d'una banda militar a Montlluís (1767-79), i més tard (1779) fou primer clarinet de la banda del duc d'Orleans a París. Deixeble de Michel Yost, el 1784 actuà amb èxit al Concert Spirituel. Fou primer clarinet de la capella reial (1785) i professor del seu instrument al conservatori de París des de la seva fundació (1795) fins al 1802, en que cessà per una reforma del professorat. Gràcies a Lesueur, pogué entrar a la capella de música de Napoleó (1804) i fou segon clarinet de l'orquestra de l'Opéra fins a la mort. Deixà set concerts per a clarinet i orquestra, simfonies concertants i sonates, duos, etc. 19 CATALUNYA - MUNICIPI
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Soleriestruch, Eduard Veure> Soler i Estruch, Eduard. 21 CATALUNYA - HISTÒRIA
22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solers (Tiurana, Noguera) Santuari (la Mare de Déu de Solers), al nord-est del poble. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solers, els (Odén, Solsonès) Caseria i església, a l'est del poble. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solers, els (Sant Climent Sescebes, Alt Empordà) Masia, prop de l'església de Santa Fe dels Solers. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solers, Sant Jaume dels (Vilanant, Alt Empordà) Veure> Sant Jaume dels Solers. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solervicens i Pollina, Joan Baptista (Barcelona, 1904 – 25/des/1961) Escriptor. Es formà als grups catalanistes de Gràcia i dins l'Obra d'Exercicis del pare Francesc de Paula Vallet. Estudià cursos de medicina i de lletres i fou un dels fundadors de "La Veu Gracienca", després formà part de l'equip que endegà el diari "El Matí", i finalment fou redactor de "La Veu de Catalunya". Assessor de l'editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals. Esdevingué home de confiança de Francesc Cambó, el qual li demanà de corregir les seves memòries i les Meditacions (inèdites). El 1936 es refugià a Itàlia, des d'on contribuí a divulgar el franquisme. Humanista, conversador i conseller d'escriptors, publicà la cronologia de Maragall (1935), els idearis de Balmes i Cánovas del Castillo, l'antologia La actitud tradicional en Cataluña (1961) i Manuel Durán y Bas (1965), i també Poesies (1962), recull de nadales, eucarístiques i poemes d'una gran sensibilitat. Fou catedràtic del Conservatori de les Arts del Llibre. 27 CATALUNYA - HISTÒRIA
28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solicrup (Vilanova i la Geltrú, Garraf) Masia i antiga quadra, a l'est de la ciutat, al límit amb el municipi de Sant Pere de Ribes, dins l'antic terme de la Geltrú. La casa és adjunta a l'antiga torre de Solicrup, aturonada, que defensava la costa. És esmentada des del s XIII. A mitjan s XVII fou adquirida pels mercaders, que hi restaren fins al 1835. El 1849 fou adquirida per Joan Samà; des del 1939 és dels Bertran i Güell. 29 CATALUNYA - POLÍTICA Solidaria, La (Barcelona, 1882 – s XX) Societat obrera de tipògrafs. Fou una escissió de la Societat Tipogràfica de Barcelona feta pels anarquistes que no pogueren dur aquesta a la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. Reuní dirigents importants, com Josep Llunàs i Pujals, Eudald Canivell, Antoni Pellicer i Paraire, Pere Esteve, Anselmo Lorenzo, etc. El seu òrgan de premsa fou "La Asociación" (set/1883 - jul/1889), dirigida per Canivell. 30 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Solidaridad Nacional (Barcelona, 14/feb/1939 – 1977) Diari del matí en castellà. Fundat com a ògan del Movimiento Nacional, amb la maquinària i els locals presos al diari de la CNT "Solidaridad Obrera". Inicialment fou dirigit per Luys Santa Marina; posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre. Ha comptat amb algunes seccions d'interès, com la literària, la d'art (a cura de Rafael Manzano) i la de música, 31 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
32 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Solidaridad Obrera (València, mar/1919 – Alcoi, Alcoià, 1935) Periòdic. Òrgan de la Confederació Regional de Llevant. Fou bisetmanal i el dirigí Eusebi C. Carbó. Hagué de suspendre la seva publicació arran de l'assassinat del comte de Salvatierra. Posteriorment, es convertí en diari, òrgan de la CNT, en substitució de "Solidaridad Obrera" de Barcelona (mai/1922 - 1923). Fou llavors Felipe Alaiz el director. Finalment, tornà a ésser setmanari, òrgan de la regional de la CNT al País Valencià, i es publicà a Alcoi (1931 , 1933 i 1935). 33 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Solidaridad Proletaria (Barcelona, 18/oct/1924 - 9/mai/1925) Setmanari que aparegué com a òrgan de la Confederació Regional del Treball de Catalunya i portaveu de la CNT. Intentà d'ésser la continuació de "Solidaridad Obrera". El director fou Joan Àngel Abella. De fet es convertí en l'òrgan d'expressió dels caps sindicalistes de la CNT, partidaris de la legalització sindical, en contra dels sectors anarquistes, que defensaven el manteniment de la clandestinitat. 34 CATALUNYA - POLÍTICA Solidarios, Los (Barcelona, oct/1922 - XX) Grup anarquista d'acció. En formaren part en total prop d'una vintena d'obrers i obreres. Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, 35 CATALUNYA - POLÍTICA Solidaritat Catalana (Girona, 11/feb/1906 – Catalunya, 1909) Moviment unitari. Aliança de caràcter catalanista entre diversos partits i grups polítics: Unió Republicana, Lliga Regionalista, Catalunya Federal, Centre Regionalista Català, Unió Catalanista, carlins i altres prohoms en principi no pertanyents a cap partit. Fou constituïda amb la finalitat d'ajuntar totes les forces catalanes en un front únic per tal d'aconseguir l'autonomia de Catalunya i presentar-se a les eleccions convocades per Maura després d'haver dissolt les corts. Es formà una comissió i un comitè executiu en el qual hi havia representats tots els partits; Salmerón en fou elegit president. A les eleccions la Solidaritat triomfà enfront de Lerroux, i aconseguí 41 de les 44 actes. Els capdavanters de la Solidaritat (Cambó, Puig i Cadafalch, Sunyol, etc, que havien... Segueix... 36 CATALUNYA - POLÍTICA Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC) (Catalunya, 1958 – 1980) Central sindical. Fundada en la clandestinitat, com a confederació de sindicats d'activitats (arts gràfiques, tèxtil, metall, etc), amb estructuració territorial, a partir de plataformes obreres cristianes. El seu camp d'acció fou el Principat de Catalunya, si bé cercà la coordinació amb altres centrals dels Països Catalans. Present a l'Organització Internacional del Treball des del 1964 i membre de la Confederació Mundial del Treball des del 1959, alguns dels seus membres, juntament amb independents, crearen el curs 1964-65 l'Escola Professional del Clot, a Barcelona, la primera dels Països Catalans. Nacionalista i socialista autogestionària, però independent de qualsevol opció política concreta, ha tingut com a secretari general Xavier Casassas i Miralles, i una 37 CATALUNYA - POLÍTICA Solidaritat Obrera (Barcelona, 3/ago/1907 – 1911) Unió de societats obreres. Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana. En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans. La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel jun/1907, i el 25/jul hom publicà un manifest -programa signat per 36 societats que aviat havien d’ésser prop de 60-. Sobresortí especialment la proclamació d’una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els treballadors i llur “acció econòmica”. És obligat de veure-hi una relació amb el sindicalisme revolucionari francès i el seu caràcter economicista i pragmàtic. I cal afegir que tant els... Segueix... 38 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Solidarité Révolutionnaire, La (Barcelona, 10/jun/1873 - 1/set/1873) Periòdic. Era publicat per un grup d'exiliats francesos que s'autodenominaren Comité de Propaganda Revolucionaria Socialista de la Francia Meridional. Defensà principis internacionalistes insurreccionalistes. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solineu (Noves de Segre, Alt Urgell) Nom oficial (1969) del municipi, després de l'agregació (1969) dels de Taús, la Guàrdia d'Ares i Castellàs. 40 CATALUNYA - LITERATURA Solitud (Catalunya) Novel·la de Víctor Català, considerada per la crítica com la seva obra mestra. La protagonista, la Mila, segueix el seu marit, Maties, cap al cim de l'alta muntanya, on hi ha l'ermita de Sant Ponç. En Maties ha portat la seva dona enganyada tant per la llunyania i la dificultat d'accés a l'ermita com 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solius (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Poble disseminat, situat a la dreta del Ridaura, uns 2 km a ponent de Santa Cristina. Prop seu, en una elevació, s'aixequen les ruïnes de l'antic castell de Solius. El lloc ja és esmentat al s X; l'església parroquial de Santa Agnès, i posteriorment el castell, foren de la jurisdicció del monestir de Sant Feliu de Guíxols. El 1967 s'establí a la parròquia el monestir de Solius. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solius, monestir de (Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà) Priorat cistercenc (Santa Maria de Solius), filial de Poblet, instal·lat a l’antiga església parroquial de Santa Agnès del poble de Solius. El fundaren el 1967 quatre monjos de Poblet, que s’instal·laren provisionalment a l’antiga rectoria. El 1969 construïren l’actual edifici monàstic, senzill i funcional i l’antiga residència s’adaptà a hostatgeria i lloc d’acolliment de grups que desitgessin de passar-hi uns quants dies de silenci i pregària. La comunitat, de 10 membres, viu del petit nucli de terra annexa a l’església i d’un taller d’enquadernació. 43 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Soliva (Areny de Noguera, Ribagorça) Poble, al sud-oest de la vila, a l'esquerra del torrent de Tresserra. La seva església (el Remei), que depenia de la de Claravalls, es troba a 909 m alt, mig km al nord i més amunt del nucli. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Soliva, Miquel (País Valencià, s XVIII) Dibuixant. Són excel·lents els seus treballs per a les produccions de ceràmica de l'Alcora, amb alguns temes de composició ambiciosa. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 CATALUNYA - MUNICIPI
47 CATALUNYA - HISTÒRIA Solivella, baronia de (Solivella, Conca de Barberà) Jurisdicció senyorial concedida el 1599, en caràcter ple (civil i criminal), al menor Simó Berenguer de Llorac i Castelló. Passà als Vilalba, olim Meca, senyors de Guspí, i als Despujol, marquesos de Palmerola. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA
49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Solivellas, Antoni (Illes Balears, s XVII) Metge. Tingué un gran prestigi professional. Fou, per un temps, metge de Joan Josep d'Àustria. El 1652 era inspector general d'epidèmies a l'illa de Mallorca. 50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Soliveret, Jaume (Alcúdia, Mallorca, 1687 - Palma de Mallorca, 1757) Frare observant que excel·lí com a orador sagrat. Fou cronista del seu orde. Gaudí de prestigi pel seu saber. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solives, Francesc (Banyoles, Pla de l'Estany, s XV) Pintor gòtic (o Sesolives). Autor del Retaule de la Pietat de Sant Llorenç de Morunys. El seu estil palesa la influència de J. Huguet. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solives, Francesc Veure> Olives, Francesc. 53 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Soliveta (Monesma i Queixigar, Ribagorça) Llogaret (739 m alt), a l'est del terme, a l'esquerra del torrent de 54 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
55 ILLES BALEARS - MUNICIPI
56 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sóller, coll de (Bunyola, Mallorca Occidental) Depressió de la serra d'Alfàbia, per on passa la carretera de Palma a Sóller. 58 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sóller, l'Horta de (Sóller, Mallorca Occidental) Poble, situat al nord de la ciutat, al camí des Port, al llarg del sector agrícola de la vall del torrent Major. L'església de Sant Josep fou bastida en 1917-23 i erigida en parròquia el 1937. 59 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sóller, marquesat de (Illes Balears) Títol concedit el 1878 a Modesta Menéndez y Goicuria, vídua del brigadier José Laureano Sanz y Posse, en atenció als fets militars d'aquest. Continua en els Sanz. 60 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Sòller i d'Alcúdia, vescomtat de (Illes Balears) Jurisdicció senyorial concedida in partibus el 1349, per Jaume III de Mallorca, a Carles Grimaldi, senyor de Menton i Rocabruna. 61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Solleric (Alaró, Mallorca Septentrional) Possessió, just al límit amb el de Sóller, al vessant del sud-est de la serra de Tramuntana (puig d'Ofre, 1.191 m alt), a la capçalera del torrent de Solleric, curs d'aigua intermitent format a Solleric per la unió de diversos torrents i que, després de passar prop d'Alaró, Consell, 62 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Solleric, marquesat de (Illes Balears) Títol concedit el 1770 a Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis. El 1783 li fou annexada la grandesa d'Espanya honorària. Per la seva mort sense fills, la successió passà al seu nebot Pere Joan Morell de Pastorix i de Vallès, cavaller de Calatrava. En l'actualitat es troba vacant. El 1763 Miquel Vallès-Reus féu construir una residència urbana a Palma de Mallorca, dita palau del marquès de Solleric (o can Morell). Hi sobresurten la façana del Born, on es conjuga la tradició constructiva mallorquina amb un elegant estil rococó Lluís XV, i l'escala imperial del pati, que porta a una logia de fi classicisme. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sols i Garcia, Albert (Saix, Alt Vinalopó, 1917 - Alacant, 1989) Bioquímic. Estudià a Oxford i a la Washington University of Saint-Louis (Missouri), on treballà més tard d'investigador. Autoritat mundial en enzims, treballà un temps a Barcelona en anàlisis clíniques (mètode Sols). El 1976 guanyà una càtedra a la 65 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Solsa, la (Rosselló) Veure> Sant Nazari. 66 CATALUNYA - HISTÒRIA Solsó (Masdenverge, Montsià) Antic lloc, esmentat el segle XIV. 67 CATALUNYA - MUNICIPI
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solsona, Arnau de (Lleida, s XIII) Mercader. Comercià activament per la Mediterrània, i especialment amb els territoris sarraïns. A Tunis es casà amb Elisenda de Sant Climent, una captiva que havia restat vídua, mare de Guillemona, que l'emir Miralmomoní havia pres per muller. Arnau i Elisenda tornaren a Lleida amb la relíquia de Sant Drap de la Passió de Crist, robat secretament per Guillemona. Descobert el robatori per l'emir, entaulà una enèrgica gestió davant de Jaume I perquè el Sant Drap li fos restituït. El monarca comminà a Arnau perquè tornès la relíquia, cosa que ell negà, ja que Elisenda no li revelà el seu secret. Arnau fou empresonat, però gràcies a la defensa del famós Guillem Sasala, recuperà la llibertat pagant 3.000 dobles 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Solsona, bisbat de (Catalunya) Demarcació de l'església catòlica que té per capital la ciutat de Solsona. Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3.536 km2. La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis. Actualment té 171 parròquies dividides en 15 arxiprestats, però hom n'estudia la reducció a uns deu. El bisbat de Solsona nasqué del desig de Felip II de crear prop de la frontera una sèrie de diòcesis que fossin una barrera contra la penetració dels hugonots o protestants. Fou precedit pels de Jaca i Barbastre (1571) i per l’adscripció de la diòcesi d’Elna a l’arquebisbat de Tarragona (1573). Vers el 1589 es tractava a Roma la creació de tres nous bisbats a Catalunya, els de Solsona, Manresa i Balaguer. El rei proposà al papa Sixt V la creació dels tres... Segueix... 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA
71 CATALUNYA - HISTÒRIA
72 CATALUNYA - HISTÒRIA Solsona, confederació de (Solsona, Solsonès, 1274) Pacte signat entre diversos nobles adversaris de Jaume I de Catalunya-Aragó, dirigits pels Cardona, enfrontats amb el rei per la potestat del castell de Cardona, que es negaven a reconèixer-li. Després d'algunes negociacions els nobles es rebel·laren obertament, amb el suport del bastard reial Ferran Sanxis de Castro i l'aliança del comte Hug V d'Empúries. La mort del primer i la rendició d'aquest obligà els Cardona a capitular (1275). 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solsona, Francesc (Anglesola, Urgell, s XVI) Jurisconsult. Notari públic i catedràtic de la Universitat de Barcelona. És autor de Stilus capibrevandi (1547), que dedicà al bisbe d'Elna Miquel Despuig; en les reedicions del 1561 i el 1594 figura també un apèndix, en català, sobre les festes i dies feriats de l'audiència. La seva obra principal és Lucerna laudemiorum omnia emphiteuseos iura complectens (1556, 1575), que és encara una autoritat en matèria emfitèutica. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solsona, Miquel (Barcelona, s XVI – Montserrat, Bages, 1618) Monjo benedictí. Pertanyent a la comunitat de Montserrat. Es dedicà a les investigacions històriques, que donaren com a fruit les obres Noticias para formar la historia de Montserrat y otros monasterios, Historia del monasterio de l'Estany, de canónigos regulares de san Agustín, Fundación del monasterio de Arquells, i Historia del obispo Gothmaro, que vivía en 888 y se llamaba obispo de Vich y de Manresa, con varias otras noticias muy curiosas. 76 CATALUNYA - HISTÒRIA Solsona, monestir de (Solsona, Solsonès) Important monestir canonical. Es trobava a l’antiga església de Santa Maria de Solsona, convertida en catedral de Solsona el 1593 en crear-se el bisbat de Solsona. Des dels anys 923 i 928 és citada una església de Santa Maria, situada sota el castell o civitas de Solsona. Una menció 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solsona, Ramon de (Catalunya, s XIII) Cavaller. Participà el 1229 a l'expedició a Mallorca de Jaume I el Conqueridor. Anava amb les forces de Berenguer de Palou, bisbe de Barcelona. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Solsona, torre de (la Seu d'Urgell, Alt Urgell) Fortificació (o la Torreta) de l'antic mun. de Castellciutat, que constitueix l'avançada del castell, al nord de la vila de Castellciutat. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Solsona i Duran, Josep (Cervera, Segarra, 1932 – 1975) Poeta. Es llicencià en lletres amb una tesi sobre Guerau de Liost. Publicà a la tercera Antologia poètica universitària. Malalt, es retirà a la seva ciutat, on publicà Poemes (1971), expressió de la seva tendència a la poesia pura i a la veu popular, amb influències de Verdaguer i de Carner, i també reflex de la seva joia i de la seva angoixa vitals. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Solsona i Martínez, Francesc Pasqual (València, 1693 – 1763) Jurista i eclesiàstic. Es casà i tingué un fill. Després de restar vidu prengué l'estat eclesiàstic. Fou protonotari apostòlic i ocupà d'altres càrrecs. També exercí com a examinador de dret a la universitat de Gandia. És autor de diversos escrits, alguns d'ells 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - COMARCA
84 CATALUNYA - HISTÒRIA Solterra (Sant Hilari Sacalm, Selva) Antic castell, situat al cim del puig de Solterra (1.204 m alt), a l’extrem nord-est del terme, al límit amb el d’Osor. La seva jurisdicció s’estenia inicialment sobre aquests dos termes. Consta des de l’any 994 i ben aviat (988) el terme d’Osor ja formà un domini a part. El 1023 pertanyia a la comtessa Ermessenda, que l’infeudà al senescal Amat Elderic d’Orís (1058); d’aquesta família passà al domini dels bisbes de Vic (1088), que l’infeudaren als Queralt. El 1240 era propietat de Pere Ramon 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Solterra, comtat de (Catalunya) Títol senyorial concedit el 1671 a Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar, senyor del castell de Solterra. Passà als Samà. 86 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Solució Sud, la (València, Horta, 1958) Sèrie de transformacions en el curs del riu Túria al seu pas per València i la seva desembocadura. Té antecedents en un projecte de Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba, presentat el 1890 i aprovat l’any següent, que no fou dut a la pràctica. Fou presentada el 1958, arran de la riuada del 1957, alternativament amb d’altres que preveien l’orientació del riu pel nord o pel centre de la ciutat. El nou llit del Túria té una longitud de 12,6 km, capacitat de 5.000 m3/segon i una amplària de 200 m. Aquesta modificació determinà l’elaboració d’un nou pla d’ordenació (1966). El desviament passa entre Manises i Quart, seguint la direcció nord-oest - sud-est, i desemboca al nord de Pinedo. A un costat i a l’altre hi ha vies de circulació ràpida, rondes que comuniquen directament l’accés de Madrid amb el... Segueix...
Anar a: [ Soler i R ] [ Soler i T ] [ Soli ] [ Soliv ] [ Solle ] [ Solsona, c ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Soler i Rabassa, Miquel Gaietà
Soler i Ramos, Antoni
Soler i Rovirosa, Francesc
Soler i Sardà, Josep
Soler i Vidal, Josep
Soleràs, el
Solidaridad Obrera
Solozàbal i Igartua, Ignasi
Solsona
Solsona, catedral de
Solsona i Puig, Daniel
Solsona i Ronda, Brauli