|
|
|
Anar a: [ Nav ] [ Navarro ] [ Navarro i B ] [ Navarro i R ] [ Navas ] [ Nave ] Els polítics deshonestos són la màxima aberració de la democràcia. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Nava, Joan de (Catalunya-Aragó, s XV) Marí. Alfons IV de Catalunya-Aragó li confià el control de Xipre i el féu casar (1453) amb Margarida de Lusignan, matrimoni que fracassà. En caure Constantinoble en mans dels turcs, preparava un petit estol en ajut dels bizantins, amb el qual recorregué aleshores la Mediterrània per tal d'intentar de salvar els prínceps de Mendeixia i altres dinasties de l'imperi. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Nava-Noroña i Alvarez de las Asturias-Bohorques, Gaspar Maria de (Castelló de la Plana, 1760 – Madrid, 1815) Militar i poeta. Segon comte de Noroña (1792). Fou ambaixador a Rússia. Capità de dragons (1778), participà en el setge de Gibraltar i en altres accions contra Anglaterra. Durant la guerra del Francès manà, com a tinent general, una divisió a Galícia i obtingué la victòria de Puente-Sampayo. Típic autor neoclàssic, Escriví dues comèdies i una tragèdia, i el poema narratiu Omniada (1816). Una part de les seves poesies foren aplegades a Poesías (1799-1800) i Poesías asiáticas. 3 EUROPA - BIOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Navaiol (Petrer, Vinalopó Mitjà) Caseria, al sector septentrional del terme. 5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Navajas (Alt Palància) Veure> Navaixes (nom castellà del poble). 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Navaló (Énguera, Canal de Navarrés) Poble (741 m alt), situat prop de la rambla de Las Arenas, al sector sud-oest del terme, dividit en els nuclis de Navaló de Dalt i de Navalo de Baix, al primer dels quals hi ha l'església parroquial de la Mare de Déu de Betlem, sufragània de la d'Énguera, construïda a mitjan s. XIX. 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navalon, Natividad (València, 1961 - ) Artista. Doctora en belles arts i professora titular del departament d'escultura de la Universitat Popular de València. Desenvolupà els seus projectes des d'una perspectiva plàstica, amb dibuixos i esbossos; espacial, pel que fa a les instal·lacions, i poètica, amb els 9 CATALUNYA - MUNICIPI
10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarra, Francisco de (Tafalla, Navarra, 1498 - Torrent de l'Horta, Horta, 1563) Eclesiàstic. Fou nomenat arquebisbe de València el 1556, per voluntat de Felip II. Assistí al concili de Trento. 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarra, Pere de (País Valencià, s XVI) Prelat. El 1560 fou nomenat bisbe de la diòcesi occitana de Comenge. És autor dels llibres Diálogos sutiles y notables (1567) i Sobre la diferencia de hablar i escribir, y de cuál debe ser el cronista del príncipe. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Navarra, Vicenç (Lleida, s XVI) Erasmista. Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l'arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona, i canonge. Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama (1512), i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel May, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528. La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés (1528) dóna notícies interessants 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarra i Valentí, Josep Oriol (País Valencià, s XIX – València, 1865) Metge. Exercí al cos de Sanitat Militar. Pertanyia a diverses corporacions. És autor d'algunes obres mèdiques, originals i traduccions. 14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Navarre, Josep (Perpinyà, 1718 ? - Catalunya Nord, s XVIII) Escultor. Fill de Pere Navarre. Documentat fins al 1771. Autor, entre altres obres, de l'altar major de l'església d'Argelers (1754), del de Nefiac (1756), obra important, entre clàssica i rococó, i del tabernacle de Vinçà (1757). 15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Navarre, Pere (Perpinyà, s XVII – 1749) Escultor i arquitecte. Fill d'un pagès de Prada. Dissenyà el nou altar major de la catedral d'Elna amb un baldaquí clàssic (1723-24), inspirat en els de Saint-Germain-des-Près i de la Val de Grâce, de París, tal com li fou encomanat. El 1738 féu un retaule -desaparegut- per al castell reial de Cotlliure, i el 1743 féu l'altar major rococó de Toluges. Fill seu fou Josep Navarre. 16 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarrete, Carmen (València, 1963 - ) Artista plàstica. Estudià a la facultat de belles arts de la Universitat de València i els seus primers treballs són de caràcter experimental, especialment pel que fa a la utilització de materials. Sovint utilitza referents autobiogràfics en les seves obres. 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarrete i Bergadà, Josep de (València, 1828 – 1900) Polític. Fou tercer marquès de Tremolar (1871). Afiliat al partit conservador, fou alcalde de València (1878-79), senador (1884, 1891 i 1895) i president del comitè provincial favorable a Cánovas, després de l'escissió de Silvela (1893). Presidí l'Acadèmia de Sant Carles (1895-1900). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Navarrete i Fos, Frederic (València, s XIX - Barcelona ?, s XIX) Gravador. Estudià a l'Academia de San Fernando de Madrid. En 1865 obtingué la plaça de professor de gravat de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Participà amb bon èxit a diverses exposicions de concurs. Són notables les seves làmines per a l'obra Viaje a Oriente de la fragata "Arapiles", així com d'altres inspirades en obres religioses. Era germà del pintor Ricard. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarrete i Fos, Ricard (Alcoi, Alcoià, 1834 – Madrid, 1909) Pintor. Germà de Frederic. Format a Sant Carles i a San Fernando. Fou pensionat a Roma. Conreà, amb èxit, el retrat (Cristòbal Martí Herrera) i també féu paisatges i pintures de gènere. Obtingué la primera medalla a les exposicions universals de Viena i de Filadèlfia. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Navarro, Bernat (Perpinyà, s XVI – Barcelona, 1629) Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde, del qual fou provincial. És autor d'una Vida de San Nicolás de Tolentino, publicada el 1612. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Bru Josep (València, 1706 – s XVIII) Frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Porta Coeli. És autor de poesies i de diversos escrits de caràcter religiós, en castellà i en llatí. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Navarro, Cecili (Barcelona, s XIX – 1899) Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter educatiu i juvenil. Escriví en castellà algunes obres moralitzants per a adolescents, biografies de divulgació i traduccions nombroses. 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Felip (València ?, 1680 – s XVIII) Pintor. És autor d'obres remarcables per a l'església valenciana de Sant Joan del Mercat. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Francesc (València, 1612 – 1650) Músic. Estudià amb Vicent Garcia. El 1630 guanyà la plaça de mestre de capella de Sogorb, i el 1634 fou nomenat contralt de la seu de València. Hom en conserva un Beatus vir, un Laetatus sum i un Magnificat, de gran qualitat. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Francesc (País Valencià, s XVIII) Escultor. Deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles de València, a la qual ingressà l'any 1760. Conreà la temàtica religiosa i és autor, entre altres obres, dels baixos relleus Sant Vicent Màrtir a la presó (1777) i Moisès fa brollar aigua de la roca i de diferents treballs a l'antic cor de la 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Francesc (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1926 – 1953) Escriptor. Poc després de la seva mort, el 1954, fou publicat el seu poema La primavera veinticinco. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Garcia (València, 1626 – 1698) Frare carmelità. Fou catedràtic de prima a la Universitat de València. Ocupà diversos càrrecs dins l'orde. És autor de bon nombre d'escrits religiosos, com els titulats De scientia Dei (1554), De esse Dei ejusque atributis (1655), De voluntate Dei (1657), De sacro Triados mysterio (1658), De sentibus Sacrae Scripturae (1666) i Narratio Evangelica Mathei (1658). 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Joan (Olite, Navarra, s XVI – València, 1583) Impressor. De nom Joan de Osses, àlias Navarro, naturalitzat el 1553 a València, on sembla que residia des del 1519. D'entre les seves produccions, que inicià el el 1532, cal destacar la versió castellana de l'obra d'Ausiàs Marc de Baltasar de Romaní (1539), la Vida dels màrtirs... Sant Abdó i Senén (1542), i, després d'un silenci de deu anys, diverses obres de J. Timoneda i els quatre volums (el primer s'ha perdut) de la Crònica... de València (1564-66) de Martí de Viciana. 32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Joan (Alcoi, Alcoià, s XVI - País Valencià, s XVI) Metge. Estudià a la Universitat de València, on, més tard, hi ensenyà retòrica i promogué millores importants a l'ensenyament. És autor d'un tractat titulat Varias pareneticas, easque dictíssimas orationes per totos triginta annos plurimas amonisque generis contra sophistas, de studiis ataque de optima juventutis institutione, ad Senatum Valentinum in theatro ipsius Gymnasii habuit. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Joan Baptista (Castelló de la Plana, 1558 – s XVII) Metge. Ensenyà a la Universitat de València, on ocuparia una càtedra de medicina. És autor de les obres Commentarii in Libros Galeni de differentiis 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Joan Blai (València, 1526 – 1595) Eclesiàstic. Fou teòleg notable. És autor d'obres de la seva especialitat, escrites en llatí. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Josep (Muro del Comtat, Comtat, s XVII – València, 29/feb/1694) Barber. Cap militar de la Segona Germania, comandà l'exèrcit dels agermanats que fou vençut per les forces reials a Sella (15/jul/1693). El lloctinent de València, marquès de Castel Rodrigo, posà preu al seu cap (mil lliures si era lliurat viu i cinc-centes si ho era mort). Bé que pogué de moment refugiar-se a Villena, dins el regne de Castella, fou empresonat pel lloctinent del corregidor d'aquesta ciutat i lliurat a les autoritats reials valencianes. Condemnat a mort per l'audiència de València, fou penjat a la porta de Sant Vicent i el seu cos fou esquarterat. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Josep (Catalunya, s XVIII - Barcelona, s XVIII) Religiós escolapi. És autor d'escrits pietosos. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Josep (Catalunya, s XVIII) Religiós. Fou prior major de Tortosa. Escriví un epistolari crític referent a qüestions dogmàtiques. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Lluís (Alboraia, Horta, 1788 - País Valencià, 1846) Religiós i escriptor dominicà. Fou prior del convent de Sogorb i residí als d'Ontinyent i València. Desterrat a França durant la guerra del Francès. Va escriure unes memòries d'aquest episodi, avui perdudes, així com Historia de la provincia de Aragón. Orden de Predicadores, desde el año 1808 hasta el de 1818 (en col·laboració amb Marià Rais), Una larga historia sobre el fingido cardenal de Borbón i l'aplec Proclamas, discursos y poesías patrióticas, publicades a la premsa valenciana. En català, fou autor de poemes satírics i de miracles de sant Vicent Ferrer, El fill de 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Miquel (País Valencià, s XV) Arquitecte. Fou ajudant de Valdomar a la capella dels Reis del convent de Sant Domènec de València. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Ramon (Altea, Marina Baixa, 1903 - Barcelona, s XX) Pintor. Ha exposat a París, a Madrid i a Buenos Aires, entre d'altres ciutats. 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro, Víctor (País Valencià, s XIX – s XX) Escriptor i advocat. Dirigí el "Boletín Jurídico Hebdomadario". Escriví en castellà treballs jurídics i literaris. 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro i Borràs, Enric (València, 1891 – 1943) Escriptor i polític. Lligat a "Lo Rat Penat", dirigí "Taula de Lletres Valencianes". Escriví teatre en català i poemes d'una bona sensibilitat literària: El caminant enamorat (1920) i El vol en arc (1935). 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro i Cabanes, Josep (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1875 – València, 1929) Periodista i erudit. Carlí, col·laborà a nombrosos periòdics del partit, especialment a "Diario de Valencia", on fou redactor en cap i es distingí per la crítica municipal i els articles sobre història i folklore valencià. Publicà un important catàleg de Premsa valenciana (1928), uns Apuntes bibliográficos de la prensa carlista (1917), l'estudi Los carmelitas de Valencia durante la invasión francesa (1921) i reculls d'articles (Oratoria monesipal, Monicepalerías i Bajonazos al idioma), preferentment anti-republicans. Aplegà una important col·lecció de periòdics, sobretot en català, i de fulls solts, i una notable biblioteca, les quals posteriorment passaren a institucions públiques. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Navarro i Costabella, Josep (Barcelona, 1898 – Mèxic DF, Mèxic, 1949) Escriptor i periodista. Redactor de "La Veu de Catalunya" des del 1927 amb el pseudònim de Roger. És autor de biografies sobre Pau Casals i Lluís Millet. Influït per la novel·lística russa, com molts escriptors del seu temps, és autor de novel·les, com El passat cendra (1926), Samuel, història d'un bon dependent, lladre i màrtir (1927), La suprema voluntad (1928) i La fadrina Berta (1929). La seva obra ve del postmodernisme i prefereix els ambients sòrdits i de vegades truculents. Publicà també La universitat de Catalunya (1937). Exiliat el 1939, col·laborà sovint a la premsa de Mèxic, país on morí. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro i González, Eduard (València, 1846 – 1902) Autor teatral. Residí molt de temps a Madrid, on aconseguí èxits amb revistes de sàtira política (Los bandos de Villafrita, Las grandes figuras, Pan de Viena, Los monigotes del chico, etc). De retorn a València, escriví en català De València la cel, Cosetes de la terreta, Plorant i rient (en col·laboració amb Maximilià Thous). 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Navarro i Grauger, Antoni (Vilaller, Alta Ribagorça, 1869 – Barcelona, 1936) Eclesiàstic i poeta. Col·laborà a "La Ilustració Catalana" i a d'altres publicacions, i participà assíduament als jocs florals. La seva obra poètica és dedicada en gran part a la bellesa del Pirineu, on ell havia nascut: Pirinenques (1903), La balada de l'hivern (1905), Les cançons perdudes (1912), Recitacions (1914), De l'infinit (1922), Roses i 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro i Llorens, Josep (València, 1867 – 1923) Pintor. La seva obra, de tècnica molt depurada, s'ha revalorat en el món del comerç artístic. Entre les seves temàtiques preferides es troben els moros i les marines. El Museu de Belles Arts de València en conserva la Valenciana plorant. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Navarro i López, Vicenç (Gironella, Berguedà, 1937 - ) Metge. Llicenciat a Barcelona el 1962, féu estudis de sociologia i economia a Suècia, Anglaterra i els EUA. Treballà a l'OMS i s'especialitzà en temes de salut pública. Col·laborà com a assessor amb els governs de Cuba i Xile, en temps del president Allende. Professor de la Johns Hopkins University de Baltimore i autor de molts treballs sobre temes de medicina política, com Medicine Under Capitalism (1976). 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro i Palanca, Salvador (País Valencià, s XIX) Pintor. Fou deixeble de l'Acadèmia de Sant Carles. Obtingué diversos premis. Té pintures al fresc a la capella major de les catedrals de Toledo i de València, i a la sala capitular de la darrera. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro Pastor, Alberto (Elda, Vinalopó Mitjà, 1921 - ) Escriptor. Cronista de la seva ciutat natal, on també dirigí la Biblioteca Pública i la revista "Valle de Elda". És autor de Bibliografía de Elda (1957), Historia y leyenda del alcázar de Elda, Elda durante el primer tercio del siglo XX (1980), Historia de Elda (1981) i Vida y versos de El Seráfico (1982). 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro i Ramon, Joan (Altea, Marina Baixa, 1903 - Sitges, Garraf, 1989) Pintor. Ha estat influït pel surrealisme. Ha efectuat bon nombre d'exposicions, tres d'elles a Barcelona. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro i Reig, Felip Benici (València, 1840 – Madrid, 1901) Escriptor. Residí gairebé sempre a Madrid, on col·laborà en diversos periòdics i dirigí "El Campo". A la secció bibliogràfica de "Revista de España", prestà una certa atenció a la literatura catalana. Amic de Narcís Oller, traduí al castellà El vailet del pa i altres contes i La papallona (1886), i el posà en contacte amb Juan Valera, Publicà l'Arte cisoria d'Enric de Villena i diversos 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro i Reverter, Carmel (València, 1840 – 1903) Polític i escriptor. Republicà, ocupà càrrecs oficials subalterns a València i a Alacant durant la revolució del 1868 i fou, posteriorment, regidor de València molts anys. Escriví diverses obres teatrals i de propaganda política: Pasado, presenta y porvenir (1886) i Una visita a la Escuela de Artesanos (1882). 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro i Reverter, Joan (València, 1844 – Madrid, 1924) Polític i enginyer forestal. Contribuí a l'organització de l'Exposició Regional Valenciana del 1867. Professor a l'escola d'enginyers de mines de Madrid (1868). Fou vice-president de l'Exposició Universal de Barcelona (1888). Afiliat en un començament al partit liberal fusionista, s'uní posteriorment al grup conservador de Cánovas, fou diputat a corts (des del 1886) en diverses legislatures i vicepresident del congrés. Exercí el ministeri d'hisenda (1895, 1897 i 1906); fou senador vitalici i ambaixador a la Santa Seu. Representà Espanya en diverses exposicions i actes internacionals, i fou membre de diverses acadèmies. Ha publicat el discurs El renacimiento de la poesía provenzal en España (1914), cròniques de viatge Del Turia al Danubio (1873) i la biografia Teodoro Llorente, su vida y su obra (1909). Fou el pare de Joan Navarro-Reverter i Gomis. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Navarro i Rodon, Llucià (Barcelona, 1924 - ) Pintor i dissenyador. Format a Belles Arts, guanyà una beca de viatge Amigó-Cuyas. En tornar exposà a la sala Argos. Formà part del grup Betepocs i guanyà la medalla de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya (1956). Estudià pintura mural a Itàlia, i, de nou a Catalunya, féu diversos frescs a Barcelona (Montbau) i els del Cambril de la Mare de Déu de Núria, entre altres. Ha fet vitralls a Apure (Veneçuela), Miami (EUA), Puerto Rico i, diversos, a Catalunya. És autor de la insòlita decoració de la façana de l'edifici blau de la plaça de Lesseps, a Barcelona (1972-73). Professor a l'escola d'Arts Aplicades de Barcelona des del 1958 i membre de l'equip fundador de "Cavall Fort". També ha conreat la il·lustració. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro i Romero, Vicent (València, 1888 - Barcelona, 1978) Escultor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles, estudià també pintura amb López Mezquita i anà pensionat a Roma. Participà a les Exposiciones Nacionales de Madrid, on guanyà una primera medalla el 1915 amb L'aurora (Museo de Arte Moderno de Madrid). El 1918 esdevingué professor de l'escola de Llotja de Barcelona. El 1935 obtingué medalla d'honor a l'Exposició Regional de València, i el 1947 guanyà el Premio Nacional de Pintura y Escultura. Ha estat catedràtic d'escultura de l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1950-58). Fou acadèmic de Sant Carles, de Sant Jordi i de San Fernando. Conreà un figurativisme estilitzat, sovint aplicat a una temàtica casticista ibèrica. De la seva extensa producció cal citar, a Barcelona, les estàtues del pati dels Tarongers, al palau de la Diputació o les estàtues Maternitat i Montseny de la plaça de Catalunya; així com diversos retrats. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro i Sangran, Joaquim (València, 1769 – Madrid, 1844) Militar. Comte de Casa Sarria. Lluità contra els francesos a la Guerra Gran i participà en les guerres contra Portugal (1801) i contra Napoleó (1808-14). Assolí el grau de tinent general. Escriví obres teòriques de tema militar, com Memorias de artillería sobre un mecanismo para cargar los cañones... (1830) i Memoria sobre un sistema de puntería (1863), molt consultades el s XIX. 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro i Tercero, Joan (Oliva, Safor, 19/jun/1951 - ) Poeta. Estudià filosofia a la Universitat de València. el 1973 fou guardonat amb el premi Vicent Andrés Estellés per l'obra Grills esmolen ganivets a 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Navarro i Vives, Josep (Castelsarrasin, Llenguadoc, 1931 - ) Pintor català. Format a l'Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Presentà les primeres exposicions a Barcelona i a Madrid els anys 1955 i 1956. El 1957 el govern francès li atorgà una beca per a ampliar els seus estudis a l'École des Beaux Arts de París. La seva obra ha tingut dues facetes ben diferenciades. D'una banda, s'ha apropat a una realitat de la forma; d'altra banda, ha prodigat un cinetisme d'arrel constructivista. Ha exposat a França, Anglaterra, Brasil, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Bèlgica, els EUA, i també en diferents capitals de l'estat espanyol. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Navarro-Mas i Marquet, Josep Albert (Barcelona, s XVIII – 1814) Agrarista. Terratinent a Sants, ciutadà honrat de Barcelona, senyor de Tudela i Queràs (Segarra) i, potser, baró de Granera. Es doctorà en dret i fou advocat de l'audiència de Catalunya. Ocupà càrrecs polítics durant l'organització de la resistència de Catalunya contra la invasió francesa al final de la Guerra Gran. Defensà l'agricultura com a base de la felicitat pública. Era partidari d'una especialització total: el Principat havia de dedicar-se al conreu de la vinya, a la ramaderia -el nord- i al conreu de les patates, que permetria de comprar amb avantatge bestiar i blat, cosa que el separava de Barba i Roca. Tingué un gran ressó a tota la península per les consultes que hom li feia com a director d'agricultura de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, a la qual ingressà el 1766, i per les seves publicacions, de les quals destaquen Memoria sobre las utilidades del colzat (1775), Modo de hacer el vino (1784), Instrucción sobre la raíz de la miseria (1788), Memoria sobre la viña en Cataluña (sd) i Resposta de corregiment de Barcelona al qüestionari de Francisco de Zamora (editat el 1973). 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navarro-Reverter i Gomis, Joan (València, s XIX – Madrid, 1933) Polític. Fill de Joan Navarro i Reverter. Pertanyia al partit liberal. Fou diputat a Corts per Sogorb, com el seu pare. Ocupà càrrecs públics d'importància, com el de director general de penals i de comunicacions i governador civil de Madrid. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA 66 CATALUNYA - MUNICIPI
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Navàs, Longi (Cabacés, Priorat, 1858 – Girona, 1939) Entomòleg. Estudià a Reus i a Barcelona. Ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot. Fou professor d'història natural a Saragossa i a Madrid. El 1902 fundà la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales i organitzà el primer congrès de naturalistes de Saragossa (1908). El 1918 fou nomenat membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans. Publicà obres de tema religiós i obres científiques, com Una excursió científica a la Sierra Nevada (1902), Neurópteros de España y Portugal (1908) i Entomologia de la Catalunya (1923-24), i un gran nombre d'articles en publicacions catalanes i estrangeres. Col·laborà a l'Enciclopedia Espasa. 68 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Navas de Tolosa, batalla de Las (La Carolina, Jaén, Andalusia, 16/jul/1212) Batalla entre musulmans i cristians, a la qual el papa Innocent III atorga el caràcter de croada. Les hosts del califa almohade Muhammad al-Nasir van resultar derrotades per la coalició de reis cristians (entre els quals, Pere I de Catalunya-Aragó). Acabada la batalla les forces catalanes van ocupar Úbeda, la qual cosa els va reportar un 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Navas i Escuder, Maria Rosa de (Barcelona, 1911 - el Port de la Selva, Alt Empordà, 1979) Ceramista. Néta de Miquel Escuder i Castellà. Passà pel Cercle de Sant Lluc i per l'acadèmia Baixas. Josep Guardiola l'animà en els seus inicis. S'especialitzà en la porcellana, en la qual aconseguí esmalts clivellats d'una gran qualitat. Treballà a Sèvres. Exposà individualment a Barcelona (des del 1950), a Madrid i a París. Té el premi de l'Acadèmia Internacional de Ceràmica de l'exposició de Canes i medalles del Salón de Octubre de Madrid del 1967 i del 1968. Té obra a museus especialitzats de València, Sèvres i Faenza. És coneguda amb el nom de casada, Maria Rosa Navas de Ribé. 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navas i Escuriet, Enric (València, 1875 – 1952) Pintor. Fou pensionat per la diputació de València (1905). Fou acadèmic de Sant Carles. Treballà a Roma i a Alemanya. Fou professor de Belles Arts a Barcelona i a Madrid. Conreà un paisatgisme de tipus impressionista, i té un Autoretrat (1943), retrats i figures al Museu de Belles Arts de València. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Navascort (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Veure> Lavascort. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navases, Jeroni (València, 1787 – s XIX) Pintor. Conreà els temes florals. Té algunes teles al Museu Provincial de València. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Navases, Marià (València, 1697 – 1752) Frare dominicà. Fou catedràtic de teologia a la universitat 74 CATALUNYA - MUNICIPI
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Navata, Adalbert de (Catalunya, s XII) Cavaller. Tenia el castell de Navata per Ramon Berenguer III. El 1128 se n'apoderà el comte Ponç II d'Empúries, en un violent conflicte que el comte barceloní dominà ràpidament. 76 CATALUNYA - HISTÒRIA Navata, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, centrada en el castell homònim i la parròquia de Sant Pere de Navata, al comtat de Besalú, que pertanyia al llinatge de comdors del mateix nom ja al s XI. Pel matrimoni (1249) de la pubilla Ermessenda de Navata, baronessa de Navata i senyora de Peralada, amb el vescomte Dalmau de Rocabertí, passà a aquest llinatge. El 1645 fou concedit el marquesat de Navata al vescomte de Rocabertí, però pocs dies després el despatx reial fou lliurat amb la denominació de marquesat d'Anglesola. El 1698 Navata era també centre de la batllia de Navata, que comprenia, a més, Ordis, Espinavessa i la Palma. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Navel (Viver i Serrateix, Berguedà) Masia i antiga quadra i parròquia (Sant Vicenç), d'origen romànic, al sector sud-occidental del terme, a la vora de la riera de Navel, afluent del Cardener per l'esquerra, la qual neix a l'altiplà de Capolat, sota la serra dels Tossals, i, després de travessar el terme de Montclar i de fer de límit del de Viver i Serrateix i el de Montmajor, desemboca dins el de Cardona aigua avall de la Coromina. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Navel, Galceran de (Barcelona, s XVI) Ciutadà honrat. Tingué força relleu a la política municipal de Barcelona. En fou conseller tercer el 1561 i primer o en cap el 1575 i el 1587. Durant el darrer mandat, ja dins l'any 1588, fou ambaixador extraordinari a Madrid per exposar a la cort reial els greuges que afectaven Barcelona i el Principat en general. De tornada de Madrid i en passar per Tortosa, les autoritats locals el feren objecte de desconsideracions que provocaren un mogut incident entre el Consell de Cent i el consistori tortosí. El 1591 actuà de missatger entre el Consell i el governador Enric de Cardona. El 1592 formà part de l'ambaixada de la Generalitat a Madrid. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Navel i de Cardona, Jeroni (Barcelona, 1585 - 1641/44) Polític. Ciutadà honrat de Barcelona, fou síndic a les Corts de Barcelona del 1626, on s'oposà a les exigències econòmiques de Felip IV. Ambaixador a Madrid (1634), s'oposà a Olivares en l'impost de les quintes. El 1640 fou nomenat novament ambaixador a Madrid per tal de protestar de la detenció de Tamarit i dels abusos de les guarnicions. Arran de la guerra dels Segadors, fou retingut a Madrid, i alliberat el 20/nov/1641. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - MUNICIPI
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Navès, Miquel de (Lleida o Benasc, s XIV - Catalunya, v 1423) Eclesiàstic i ambaixador reial. Doctor en dret civil i canònic i ardiaca de Benasc, a la catedral de Lleida. Fou ambaixador d'Alfons IV de Catalunya-Aragó al concili de Constança (1416) per a tractar de la solució del Cisma d'Occident. Bisbe de Vic (1423), prengué 84 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Navesa (Ador, Safor) Antic poble, al sud del cap del municipi. 85 ILLES BALEARS - HISTÒRIA naveta (Illes Balears) Tipus de construcció megalítica. Aixecada sobre una planta en forma de quilla invertida. Aixecades sobre plantes de base el·líptica, els materials de construcció són disposats regularment. La part essencialment del monument és una cambra, que a vegades consta de dues o tres naus separades per pilars, en que recolza una falsa cúpula. Si bé tradicionalment se'ls ha atribuït un caràcter funerari, les primeres navetes (milenni -II) tingueren funció d'habitatge. Fou en el milenni -I quan es construïren amb fins funeraris, sembla que exclusivament a l'illa de Menorca, on n'hi ha més d'una vintena. Les més famoses són la naveta des Tudons (Ciutadella) i la de Son Mercè de Baix (Ferreries). 86 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Navilles (Orbanyà, Conflent) Despoblat, esmentat ja el 1266. 87 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Nazari (Catalunya Nord ?, s VIII – Cuixà ?, Conflent, 745) Ermità. Se suposa que habità prop de Cuixà molt abans de la fundació del monestir. Venerat com a sant, la festa se celebra el 12 de gener.
Anar a: [ Nav ] [ Navarro ] [ Navarro i B ] [ Navarro i R ] [ Navas ] [ Nave ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Navaixes
Navarrés
Navarro i Llombart, Carmel "Constantí Llombart"
Navata
Navès