A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Mosq ]    [ Most ]    [ Mox ]    [ Mu ]    [ Muh ]    [ Mul ]

Vull ser el germà de l'home blanc, no el seu cunyat. (Martin Luther King)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mosquera  (Alcanalí, Marina Alta Caseria, situada al vessant dret de la vall de Xaló. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (el 1602 tenia 39 focs) de la fillola d'Ondara. Formà part, amb Alcanalí, de la baronia d'Alcanalí i Mosquera. A la fi del s XVI hi fou bastida l'església de Sant Joan.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mosquera, la  (les Coves de Vinromà, Plana Alta Caseria i antic poble, al sector septentrional del terme.

3 ANDORRA - GEOGRAFIA

Mosquera, la  (Encamp, Andorra Un dels nuclis urbans de la parròquia, a l'esquerra de la Valira, a 1.261 m alt, a la carretera del Pas de la Casa. És, de fet, el centre de la parròquia i ha tingut un fort creixement des de mitjan s XX. Té un barri residencial anomenat Bellavista d'Encamp.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMosqueres, les  (la Serra d'En Galceran, Plana Alta Caseria, 4 km al sud de la vila.

5 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Mosqueres de Vacamorta, les  (la Pobla de Roda, Ribagorça Antic hostal de l'antic mun. de Merli, al terme de Vacamorta, a la vora esquerra de l'Éssera.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mosqueroles  (Fogars de Montclús, Vallès Oriental Poble (410 m alt) i cap del municipi. Situat al vessant meridional del Montseny, al peu del turó de l'Home. Poblament disseminat.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mosqueroles  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)  Caseria, al nord del terme, vora la carretera de Barcelona a València.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mosqueroles  (Cassà de la Selva, Gironès)  Veïnat, a la dreta de la riera de Gotarra, al sud-oest del terme.

9 CATALUNYA - CULTURA

Mosques de Sant Narcís, les  (Girona, 1285)  Llegenda. Segons la tradició, fou una epidèmia que caigué sobre els francesos assetjadors de Girona, deguda a un eixam de mosques verinoses eixides dels narius del cos de sant Narcís, guardat a l'església gironina de Sant Feliu. En parla Desclot a la Crònica i també en fa esment el Llibre dels feyts d'armes de Catalunya.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMossèn Costa i Llobera, jardins de  (Barcelona, 22/jun/1970)  Jardí monogràfic de cactàcies, suculentes i plantes subtropicals situat a Montjuïc. Consta de més de 600 espècies procedents de tots els continents. A l'hivern hi floreixen els àloes sud-africans, a la primavera les aïzoàcies hi formen catifes de color els dies de sol, cap a l'estiu floreixen i fructifiquen els cactus, i a la tardor hi apareix la brillantor dels fruits de les palmeres. La seva orientació i la proximitat de la mar fan que sempre hi hagi un parell de graus més de temperatura que a l'entorn, la qual cosa permet el cultiu de plantes de llocs molt més càlids.

11 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mossèn Joan  (Onil, Alcoià Caseria, al sud-oest de la vila.

12 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentMosset  (Conflent Municipi: 71,93 km2, 692 m alt, 290 hab (2012). A l'alta vall de la Castellana, a la riba esquerra d'aquest riu, afluent de la Tet, al peu del coll de Jou, al límit amb la Fenolleda. El terreny és accidentat i poc productiu, una part del territori és coberta de bosc i de prats. L'economia del municipi es basa en l'estiueig i el turisme, gràcies a la proximitat de l'estació d'esports d'hivern del Coll de Jou. L'agricultura (principalment amb conreus de fruiters -presseguers i pomeres-, vinya, hortalisses i farratge) i la ramaderia (ovina i bovina) fan de complement. La població ha minvat de manera contínua des de mitjan s. XIX. El poble és a l'esquerra del riu, al peu del castell de Mosset; s'hi destaca l'església parroquial de Sant Julià, del s. XV. Dins el terme hi ha l'antiga torre Mascarda i el monestir de Clariana. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

13 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Mosset  (Mosset, Conflent, s XI - Catalunya Nord, s XIV)  Família feudal. Estava radicada a la vall de Mosset i molt probablement sortida d'un membre del casal dels comtes de Cerdanya-Besalú. Té per genearca un tal Guillem -potser besnét del comte Radulf I de Besalú-, el qual, amb els seus germans Miró, Guifré, Delà, Sunifred i Ramon, rebé el 1019, de mans de l'abat Oliba (i amb consentiment del germà d'aquest, el comte Guifré II de Cerdanya i del bisbe d'Elna, Berenguer de Gurb, del bisbe Ermengol d'Urgell, de l'arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, del vescomte Sunifred I de Cerdanya i d'altres pròcers) l'alou de Breses, a la vall de Mosset, propietat del monestir de Cuixà. Aquest Guillem i els seus germans posseïen jaInici página per herència altres alous, i el 1034 Guillem féu un curiós testament (erròniament atribuït a l'homònim comte de Besalú Guillem I), en el qual fa donacions a diversos monestirs. El fill gran de Guillem, Ramon, heretà possessions a Coma i Ix, i fou l'origen del llinatge senyorial dels Salses, que el 1134 reivindicà drets hereditaris sobre el comtat de Cerdanya. El fill segon, Ramon (Ramon d'Enveig?), o el tercer, Ademar, que heretaren possessions a Coma, Breses, Enveig i Vilanova, són els genearques de la família Mosset. Arnau (I) de Mosset, possiblement nét dels esmentats Ramon o Ademar, fou el primer a portar aquest cognom.

14 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Mosset, Ademar (IV) de  (Rosselló, s XIV)  Noble. Tingué una gran influència en la cort de Jaume III de Mallorca. Fou lloctinent reial a Cerdanya i rebé les senyories de Montesquiu, la Roca, el Voló i Mosset (1330); posteriorment, Jaume III el nomenà majordom seu, però, acusat d'ésser partidari de Pere el Cerimoniós, el féu empresonar. Alliberat el 1344, esdevingué un fervent partidari del partit del Cerimoniós, el qual el recompensà fent-lo del seu consell reial, i després el designà governador de Vilafranca de Conflent.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mosset, Arnau (I) de  (Catalunya Nord, s XII)  Possiblement nét de Ramon o Ademar. Consentí (1162) la donació del monestir de Clariana al d'Ardorel feta pel bisbe d'Elna. El seu nét fou Arnau (II) de Mosset.

16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Mosset, Arnau (II) de  (Catalunya Nord, s XII - d 1213)  Nét d'Arnau (I) de Mosset. Es casà amb Saurimunda de Peralada, vídua de Ramon de Castell-Rosselló, la qual, segons una famosa llegenda trobadoresca, inspirà una passió fatal al trobador Guillem de Cabestany. Foren besavis d'Arnau (IV) de Mosset (m v 1355).

17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Mosset, Arnau de  (Catalunya Nord, s XIV - v 1355)  Senyor de la baronia de Mosset i de Montesquiu, la Roca, Nidoleres, el Való, Sant Martí de Tet i la torre o bastida de Mascarda per donació (1330) de Jaume III de Mallorca. Fou conseller íntim del regent Felip de Mallorca i, com ell, inclinat al misticisme dels espirituals. Fou inculpat de beguinisme (1332) pel papa Joan XXII i a requeriment del rei Jaume III. El 1333Inici página comparegué davant el cardenal Jacques Fournier i el rei testimonià contra ell. Sembla que pogué evitar una condemnació, però més tard adoptà el partit de Pere III de Catalunya-Aragó.

18 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Mosset, baronia de  (Catalunya Nord Jurisdicció senyorial, creada el 1330 i centrada al castell de Mosset (Conflent), fou concedida el 1330 per Jaume III de Mallorca a Ademar (IV) de Mosset. Passà als Saga i als Oms, barons de Montescot, que el 1374 la vengueren a Andreu de Fenollet i de Saportella, vescomte d'Illa i Canet, que la deixà per testament (1386) a Hug de Santa Pau i de Ribelles, baró de Santa Pau. Els Centelles, barons de Nules, la pretengueren, però per sentència del 1437 restà definitivament en poder dels Santa Pau, i passà, per enllaç, als Cruïlles, barons de Castellfollit, i després, per herència, als Margarit, marquesos d'Aguilar.

19 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mossons, cap des  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Cap que tanca, a l'est, la cala d'Aubarca, a la costa septentrional de l'illa, i que assoleix una altura de 240 m, dit també cap d'Aubarca o punta Roja.

20 CATALUNYA - POLÍTICA

els mossos d'esquadraMossos d'Esquadra  (Catalunya)  Cos armat i policial. Creat el 1690 per P.A. Veciana, batlle de Valls, i destinada inicialment a combatre els lladres malfactors de la comarca. Foren institucionalitzades a Catalunya el 1719-21, per perseguir dissidents polítics, lladres i contrabandistes. Felip V li donà caràcter d'institució oficial l'any 1729, i restà estabilitzada a la mort de Veciana (1736). Els Mossos tenien un fur militar i depenien alhora del capità general i de la Reial Audiència de Catalunya; el cos era sufragat amb càrrec als béns o les rendes dels municipis. Durant el s XVIII contribuí a la pau relativa del camp català. A la primera guerra carlina assoliren el nombre màxim de membres, però posteriorment anaren perdent importància gairebé fins a desaparèixer. Dependents del govern català durant la Segona República, participaren en la repressió de l'aixecament militar del 1936 iInici página foren abolits després de la Guerra Civil pel règim de Franco. Creats novament per la...  Segueix... 

21 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mostalla, serra de  (l'Atzúvia, Pego, Marina Alta / Oliva, Safor Alineació muntanyosa, que separa les valls de Pego de la serra de la Safor, és a dir, la província d'Alacant de la de València, i s'estén perpendicular a la costa, paral·lela a la serra Gallinera (al nord) i a la de Segàrria (al sud). Culmina a la creu de Mostalla (359 m alt).

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mostany i Rebés, Carles  (Lleida, s XIX – Barcelona, s XX)  Pintor i escenògraf. Conreà especialment el paisatge i la natura morta. Participà en la major part dels certàmens organitzats per l'Acadèmia Mariana de Lleida, i hi fou premiat; també exposà habitualment a Barcelona. D'entre les seves obres cal esmentar El pont de Montsó, Florida i La font del Lleó.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mostarós, Francesc  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 8/jun/1652)  Militar. Fou una figura destacada de la guerra dels Segadors. El 1646 era capità del terç que reforça el front francès davant de Lleida, on resultà ferit durant la gran batalla. Ascendí al grau de mestre de camp. Sobresortí a la reconquesta de Tortosa (1648), i el 1651 era a Santa Coloma de Queralt. A la darreria de la guerra guarní Barcelona durant el gran setge final, on també destacà. Com a governador del castell de Montjuïc dugué el major pes de la resistència. Essent ja molt crítica la situació, dirigí un contraatac nocturn per reconquerir el fort de Sant Ferriol (13/mai/1652), acció en la qual resultà malferit i no pogué refer-se. Li foren prodigats grans honors fúnebres.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Moster, el  (Baix Camp Veure> Almoster.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMosterin, Jesús  (Bilbao, País Basc, 1941 - )  Filòsof. Catedràtic i director del Departament de Lògica, Història i Filosofia de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut Internacional de Filosofia. Fou un dels principals introductors de la lògica matemàtica i el pensament analític a Espanya. Obres principals: Racionalidad y acción humana (1978), Historia de la filosofía (1983-85, 5 volums), Conceptos y teorías en la ciencia (1984) i Los derechos de los animales (1995).

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mota, clot de la  (Gandia, Safor Veure> Clot de la Mota, el.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mota, Guillem de la  (Catalunya, s XV)  Arquitecte gòtic. Participà, amb Pere de Vallfogona, per Tarragona, a la junta d'arquitectes que el 1416 decidiren la continuació amb una sola nau de la seu de Girona. Tallà l'alabastre necessari per al retaule major de la seu de Tarragona, obra de Pere Joan.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mota, la  (Palol de Revardit, Pla de l'Estany)  Poble, situat a la part occidental del terme, a l'esquerra de la riera de Riudarenes, vora el puig de Sant Dalmau. La seva església (Sant Martí) és d'origen romànic, però molt modificada.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Motllat, el  (Capafonts, Baix Camp)  Calma de les muntanyes de Prades (o el Motllat), de l'alineació de la Mussara, esglaonada damunt el Camp de Tarragona. Ocupa uns 6 km en direcció nord-sud i 3 km en direcció est-oest, i l'altitud depassa el miler de metres. És formada per un capell de calcàries i de margues juràssiques (del Liàsic) i cretàcies, damunt un sòcol paleozoic de llicorella.

26 CATALUNYA - ESPORT

Inici páginaMoto Club de Catalunya  (Barcelona, 1913 - )  Entitat esportiva. Fundada amb el nom d'Amateur Moto Club Barcelona, per tal de fomentar el motociclisme. El 1916 adoptà el nom actual, amb el títol de reial. Ha organitzat moltes edicions de la Volta a Catalunya per a motocicletes, el Gran Premi d'Espanya de velocitat, les 24 Hores i els Campionats d'Europa de tot terreny.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillermina MottaMotta, Guillermina  (Barcelona, 26/feb/1941 - )  Autora i intèrpret de cançons. El 1964 entrà a formar part dels Setze Jutges i publicà el primer disc: Els snobs. Després oferí versions de cantants francesos, cançons protestatàries i cançons picaresques, i inentà, amb Enric Barbat, la catalanització del tango. Entre la seva discografia cal destacar Guillermina Show (1967), Visca l'amor (1968), Remena nena (1970), Cançons que estimo (1974), Canticel (1976), Una bruixa com les altres (1981), Lluny de Malibú (1987) i Íntim (1999). Ha intervingut en diversos films, així com a la televisió (Les Guillermines del Rei Salomó, Benvinguts) i a la ràdio (Passions reconcentrades).

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Motta i Morera, Josep de la  (Maó, Menorca, 1789 - Illes Balears, s XIX)  Escriptor i diplomàtic. Com a liberal, emigrà a França, on visqué vint anys. Publicà: Memoria sobre la invasión de Nápoles por el ejército austríaco (1820) i Leyes fundamentales de Inglaterra (1821).

101 EUROPA - BIOGRAFIA

Moura y Corterreal, Francisco de  (Portugal, 1621 - Flandes ?, França, 1675)  Noble i marquès de Castel-Rodrigo. Fou virrei de Catalunya des del feb/1663 fins al gen/1664, data en que fou nomenat governador de Flandes. Durant el seu curt virregnat les relacions amb les autoritats catalanes no foren gaire cordials.

29 CATALUNYA - POLÍTICA

anagrama del Moviment de Defensa de la TerraMoviment de Defensa de la Terra (MDT)  (Catalunya, 1984 - )  Organització política. Creada com a front revolucionari d'alliberament nacional amb l'objectiu de lluitar per la reunificació nacional, la independència i el socialisme als Països Catalans. Estructurat internament en forma d'assembleesInici página comarcals, era integrat bàsicament per membres del PSAN i de l'IPC, però aquests darrers protagonitzaren l'any 1987 una escissió que prengué el nom de Moviment de Defensors de la Terra. MDT

30 ILLES BALEARS - CULTURA

Logo del Moviment d'Escoles MallorquinesMoviment d'Escoles Mallorquines  (Lluc, Mallorca, 1984 - )  Associació pedagògica. Constituïda a iniciativa de la Comissió per a l'Ensenyament i la Normalització del Català (CENC), en una trobada de nou escoles. El Moviment es creà amb l'objectiu de coordinar els centres que fan ensenyament en català i per a difondre'n la tasca. En foren els centres pioners els col·legis públics Joan Veny i Clar (Campos), Es Porxo (Deià), Antònia Alzina (Lloret), Joan Mas i Verd (Montuïri), Mata de Jonc, Teix, Rafal Vell i Gabriel Alzamora, de Palma, i el de l'Escolania de Lluc. La idea fundadora que anima el Moviment és la necessitat de nacionalitzar el país a partir de les pròpies experiències i assolir l'ensenyança en la llengua pròpia. Escoles Mallorquines

31 ILLES BALEARS - CULTURA

Logo del Moviment Escolta i Guiatge de MallorcaMoviment Escolta i Guiatge de Mallorca  (Mallorca, 1956 - )  Associació escolta. Creada per Eladi Homs Zimmer i Maria Ferret. L'associació recollí l'esperit dels moviments que el precediren a Mallorca i a les Illes Balears, els quals daten del principi del s XX. L'any 1961 el moviment fou reconegut quan es creà l'Oficina Diocesana d'Informació i Coordinació d'Escoltisme, de la qual fou nomenat director Eladi Homs. A través dels agrupaments, s'anà consolidant com un ampli moviment i prengué la caracterització actual, tot servint l'esperit fundador mitjançant una tasca pedagògica que fomentava entre els infants i joves els valors cívics, l'amor a la terra i el compromís amb la llengua i la cultura. MEGM

32 CATALUNYA - CULTURA

Moviment Rialles de Catalunya  (Catalunya, 1972 - )  Delegació funcional d'Òmnium Cultural. Creada per acord de la junta directiva de l'entitat. Engloba els grups que, amb el nom de Rialles, esInici página constitueixen a les diverses poblacions de Catalunya. Rialles

33 CATALUNYA - POLÍTICA

Moviment Socialista de Catalunya (MSC)  (Catalunya, gen/1945 – 1968)  Partit polític. Fundat simultàniament a Tolosa de Llenguadoc, Mèxic i Catalunya (clandestí). S'hi agruparen membres del POUM -potser majoritàriament-, de l'antiga Unió Socialista de Catalunya, que abandonaren el PSUC, alguns militants d'Esquerra Republicana i de la CNT i, a l'interior, un grup d'estudiants laboralistes de la universitat de Barcelona. L'antecedent immediat és el Front de la Llibertat de Josep Rovira, una dels fundadors del Moviment, amb Manuel Serra i Moret, Enric Brufau i Joan Aleu. L'òrgan del partit fou "Endavant" (1945-68), editat a França i dirigit per Josep Pallach. El 1968 el moviment es dividí. El grup de Joan Reventós promogué, el 1974, l'anomenada Convergència Socialista de Catalunya, la qual, juntament amb altres grups, desembocà en el Partit Socialista de Catalunya (Congrés); el grup de Josep Pallach, juntament amb altres forces, es constituí (1974) en l'anomenat Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, que el 1976 adoptà el nom de Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament).

34 CATALUNYA - CULTURA

Logo dels Moviments de Renovació Pedagògica de CatalunyaMoviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (MRP)  (Catalunya, 1981 - )  Conjunt d'associacions, col·lectius i grups de mestres. Col·laboren per aconseguir, com a objectiu principal comú, una escola pública catalana de qualitat. Comprenen, també, la participació d'aquelles persones i entitats que es proposen una millora de la qualitat de l'ensenyament. L'any 1981 se celebrà a Santa Coloma de Gramenet la primera Reunió de Coordinació, que encetà un procés de dinamització coordinada d'aquests moviments. L'any 1986, en el marc de les Segones Jornades celebrades a Lleida, es constituí la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, que té com a finalitats importants la coordinació del conjunt d'activitats dels moviments dels mestres, l'intercanvi...  Segueix... 

97 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaMovimiento Ibérico de Liberación (MIL)  (Barcelona, 1972 - 1976)  Grup polític d'arrels llibertàries. Partidari dels "consells obrers", en oposició al parlamentarisme i al sindicalisme, practicà la lluita armada contra el règim franquista. Després de diversos atracaments a bancs, fou desarticulat per les forces d'ordre públic: execució de Salvador Puig i Antich (1974); mort d'Oriol Solé i Sugranyes durant la fugida de militants d'ETA de la presó de Segòvia (1976).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moxet, Pere Màrtir  (Catalunya, s XVIII)  Frare dominicà. Fou prior del convent de Santa Caterina de Barcelona. És autor d'obres piadoses.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moxó, Lluís de  (Cervera, Segarra, s XVIII – s XIX)  Jurista. Fill de Josep Antoni de Moxó i de Francolí. Fou fiscal de l'audiència de Xile. Caigué presoner dels argentins arran de les lluites d'independència. Alliberat, fou regent de l'audiència de Càceres i ministre de la de Catalunya. És autor de l'obra Entretenimientos de un prisionero de las provincias del Plata.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moxó i de Francolí, Benet de  (Cervera, Segarra, 1763 – 1816)  Prelat. Arquebisbe de Charcas (1807-16), es va oposar a la independència de les colònies espanyoles a Amèrica i va combatre la insurrecció patriòtica de Chuquisaca (1809). En produir-se la tercera invasió argentina de l'Alt Perú (1814), fou desterrat pel general Rondeau (1815) i confinat a Salta.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moxó i de Francolí, Josep Antoni de  (Cervera, Segarra, s XVIII - Xile ?, s XVIII)  Jurista. Germà de Benet. Era baró de Juras Reales. Destacà com a partidari de Felip V. Fou catedràtic de la Universitat de Cervera. Més tard seria nomenat fiscal de l'audiència de Xile. És autor d'un Elogio del senyor D. Felipe V i de diversos parlaments.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoxó i de Francolí, Maria Josefa de  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Monja bernarda. Germana de Benet i de Josep Antoni. El 1807-11 fou abadessa del monestir de Vallbona.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Moya, Angelina  (Catalunya, s XIX)  Actriu. Tingué bon èxit al període de treballosa difusió del teatre català renaixentista. Actuava al Romea de Barcelona pels anys 1868-70.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moya, Pere Tomàs  (Illes Balears, s XVIII)  Escriptor i religiós carmelità. És autor de poesies festives i satíriques.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moya i Calvo, Víctor  (València, 1889 – Barcelona, 1972)  Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles i deixeble de Josep Mongrell. Viatjà, pensionat, a Roma i residí un quant temps a París. Conreà el paisatge, però sobretot excel·lí com a retratista. Amb aquesta temàtica, exposà habitualment a la sala Gaspar de Barcelona i participa en diverses exposicions nacionals.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Moya i Casals, Enric  (València, 1885 – 1956)  Militar i escriptor. Destinat molt de temps a Melilla. Publicà uns quants treballs històrics i militars. Especialista en l'obra de Palomino, publicà El magno pintor del Empíreo (1928) i Estudio crítico acerca del pintor Antonio Palomino de Castro y Velasco (1941). Col·laborà a "Archivo de Arte Valenciano", "Valencia Atracción" i, sobre temes religiosos, a "Catolicismo". És autor també de Sobre el sentido español del regionalismo valenciano. Fou membre corresponent d'acadèmies de València, Sevilla i Còrdova i de l'Instituto Genealógico de Säo Paulo.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMoya de Contreras, Acisclo  (Pedroches, Andalusia, s XVI – Montserrat, Bages, 1564)  Bisbe de Vic (1554-64) i electe de València. Llicenciat en ambdós drets i inquisidor general d'Aragó. Bisbe, féu una visita pastoral molt minuciosa a tota la diòcesi. Assistí al Concili de Trento acompanyat del teòleg Pedro Mercado. Enlairat a la seu de València, morí a Montserrat quan es dirigia a la nova seu. (GEC)

45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moyà i Gilabert, Llorenç  (Binissalem, Mallorca, 6/gen/1916 - Palma de Mallorca, 31/oct/1981)  Escriptor i advocat. Un dels darrers seguidors de l'Escola Mallorquina. Va publicar La bona terra (1949), Ocells i peixos (1953), Flos sanctorum (1956), Debades t'obren solcs els novilis, Ulisses... (1957), Via Crucis (1961), etc. A part de la narració A Robines també plou (1958), conreà el teatre, basat en faules clàssiques o en la història mallorquina: Fàlaris (1962), El fogó dels jueus (1963), Una tragèdia i una farsa (1969) i El ball de les baldufes (1981).

46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Moyà i Llompart, Carles  (Palma de Mallorca, 27/ago/1976 - )  Tennista. El 1995 es va convertir en jugador professional i el 1997 ja va ser finalista a l'Open d'Austràlia. El 1998 aconseguí el torneig de Roland Garros, així com ser finalista al Màsters, ambdués ocasions amb A. Corretja com a rival. El 1999 arribà a ser número

47 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Salvador Moyà i SolàMoyà i Solà, Salvador  (Palma de Mallorca, 1955 - )  Paleontòleg. Alumne de Miquel Crusafont, entrà a formar part de l'equip d'investigadors de l'Institut de Paleontologia que porta aquest nom el 1983. El 1984 es doctorà a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre els bòvids fòssils del Miocè de la conca del Vallès-Penedès, grup sobre el qual ha publicat nombrosos articles d'investigació. Durant la dècada dels anys 1990 ha orientat les seves recerques cap al camp dels primats fòssils, sobretot arran de la troballa d'un exemplar molt complet de l'hominoide miocènic Dryopithecus al jaciment de Can Llobateres (Sabadell).

48 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaMRP  Sigla dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mubärak  (País Valencià, s X – 1017)  Primer senyor de la taifa de València (1011-17), conjuntament amb Mudäffar. Ambdós eren eunucs i antics esclaus dels amiris. El 1010 tenien a llur càrrec l'administració de les sèquies del Túria, i el 1011, a conseqüència de la desfeta del califat de Còrdova, exercien conjuntament el govern de València. Consta que el 1016 encunyaren moneda. A la mort de Mubärak, el poble deposà Mudäffar i oferí la taifa a Labib de Tortosa.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mubasir Näsir al-Dawla  (prop de Lleida ?, s XI – Illes Balears, 1114)  Segon emir independent de les Balears (v1095-1114). Eunuc i llibert d'Abd Alläh al-Murtadä, el qual succeí. Emprengué diverses expedicions guerreres; acollí els reis destronats de Dénia (Alï ibn Mugähid). Arran de l'expedició catalano-pisana a les Illes el 1114 trameté el marí mallorquí Abd Alläh ibn Maymün a l'emir almoràvit Alï ibn Yusüf en petició d'ajuda.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muça de Portella  (Tarragona, s XIII - Catalunya, 1286)  Funcionari reial jueu. El 1273 fou batlle de Tarassona i el 1276 de Morvedre i de moltes localitats de Castelló. En temps de Pere el Gran, amb el títol de batlle de Tarassona (i, esporàdicament, d'altres localitats) o el genèric de batlle, exercí activitats administratives en un territori cada cop més ampli, que, des de mitjan 1283, fou tot el regne d'Aragó (quan ja hi havia un batlle general), i així fins al principi del regnat d'Alfons II. En la seva actuació l'ajudaren els seus germans Salomó, Abrahim i Ismael (aquest serví també Jaume II). Morí assassinat.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muchacho, el  Sobrenom del capitost carlí Miquel Sobrevies.

53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaMuchart, Enric  (Arles, Vallespir, 1873 - Banyuls de la Marenda, Rosselló, 1954)  Poeta en francès. Doctor en dret, exercí a Perpinyà, i el 1912 s'instal·là a París, on fundà amb altres "La Torre Latine"; després tornà a Perpinyà. Publicà Les balcons sur la mer (1901), Les fleurs de l'arbre de science (1913) i Le miel sauvage (1926), obres de caràcter parnassià i panteista. Col·laborà a "La Clavellina", "Le Coq Catalan", "La Tramontane" i "L'Éveil Catalan".

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mudäffar  (País Valencià ?, s X – s XI)  Primer senyor de la taifa de València (1011-17), juntament amb Mubärak.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mudamiento, El  (Oriola, Baix Segura Caseria, al sector nord-oriental del terme, a ponent d'Almoradí.

56 CATALUNYA - CULTURA

Mudances  (Catalunya, 1985 - )  Companyia de dansa contemporània, Creada al voltant de la coreògrafa i ballarina Àngels Margarit. Debutà amb l'espectacle Mudances al Festival de Teatre de Tàrrega, i el 1986 li fou atorgat el Premi Nacional de Dansa. El 1988 estrenà Kolbebassar, el 1991 Atzavara i Solo per a habitació d'hotel, el 1992, Suite d'estiu, el 1993, Corolla, i el 1996, Arbre de te i Saó.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mudarra, Josep  (València, 1750 – 1792)  Mercedari, doctor en teologia. Ensenyà art i teologia al convent de València i fou comanador dels convents de Sogorb i de Tarragona. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1788), hi llegí un treball sobre l'origen de la llengua catalana (1789). Publicà nombrosos sermons i obres religioses.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Muela de Bicorp  (Bicorb, Canal de Navarrès Veure> Mola de Bicorb, la.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMuga, bac de la  (Gisclareny, Berguedà)  Bosc, a la capçalera del Bastareny, al vessant meridional del cim de la Muga (2.189 m alt), un dels culminants de la serra de la Moixa.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Muga, estanys de la  (Lles, Baixa Cerdanya Petits estanys del vessant dret de la vall de la Llosa, separats dels de Vallcivera pel pic de la Muga (2.860 m alt), al nord-est de la tossa Plana de Lles.

61 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Muga, la  (Catalunya Nord / CatalunyaRiu pirinenc (65 km), del Vallespir fins a Roses (Alt Empordà). Neix al pla homònim, a prop dels 1.200 m alt, a la divisòria entre les dues comarques, frontera que delimita fins que penetra a l'Alt Empordà, comarca que travessa en direcció nord-oest - sud-est, formant el sector septentrional de la seva plana al·luvial, desemboca al golf de Roses. Els principals afluents per l'esquerra són l'Arnera i el Llobregat d'Empordà, tan cabalós com la Muga, i per la dreta, el Manol. Té una conca de 158 km2, el cabal absolut és de 8 m3/segon. Presenta règim pluvial en tot el seu recorregut, excepte al seu curs alt, on acusa una lleu influència nival. Màxims equinoccials (maig i desembre) i estiatge d'agost. A la plana al·luvial s'aprofita per al regatge i per a la producció d'energia elèctrica (pantà de Boadella).

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muga Díez, Emeterio  (Saragossa, Aragó, 1875 – València, 1956)  Militar, geògraf i polític. Fou diputat a corts per Sueca (Ribera Baixa). Realitzà un mapa del País Valencià que esdevingué ja clàssic des del 1909 i col·laborà en l'obra Geografía general del Reino de Valencia, de Martínez Aloy. El 1939 fou nomenat governador militar de València.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Muga Torta, la  (Darnius / Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà Congost de la vall de la Muga, entre les confluències amb el Rimal i el riu d'Arnera, al límit dels dos termes.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMugähid, Abü-l-Gays ibn Yüsuf al-Muwaf-faq  (al-Andalus, s X - Dénia, Marina Alta, 1044)  Senyor de la taifa de Dénia i de les illes Balears (1009-44). A la caiguda del califat de Còrdova establí el seu domini sobre aquests territoris i suscità un anticalifa tallat a la seva mida, Abd Allah al-Muayti (1014), el qual abandonà poc temps després. Ocupa temporalment Tortosa i dirigí una cèlebre expedició a Sardenya (1015), on fou fet presoner el seu fill futur successor, Alí Mugahid.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mugïra  Nom donat a les cròniques musulmanes al comte Borrell II de Barcelona.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mugueta, la  (Alt Empordà)  Antic braç de la Muga que des de Castelló d'Empúries es dirigia a la badia de Roses, al grau de la Muga, al nord de l'actual desembocadura; unia dos estanys pròxims a l'estany de Castelló. Amb el dessecament d'aquesta zona, la Mugueta ha estat circumstancialment capturada com a afluent.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muhammad al-Safrä'  (Crevillent, Baix Vinalopó, s XIII – Magreb, d 1344)  Metge. Partidari decidit de la pràctica de la professió, escriví un tractat sobre la cura de les ferides i dels tumors segons el model del Kitäb al-tasrïf liman àgiza àn al-ta' älif d'Albucasis, on descriu trenta-sis tipus de tumors.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muhammad ibn 'Abd Alläh ibn Sa'id ibn Mardänis  (Peníscola, Baix Maestrat, 1124 - País Valencià ?, 1172)  Senyor de València i de Múrcia (1147-72). De família muladí, el seu pare havia defensat Fraga (1134) dels atacs d'Alfons I de Catalunya-Aragó. Mitjançant una hàbil política d'aliances amb els castellans i catalano-aragonesos (de qui era tributari), aconseguí de dominar la Šarqiyya i gairebé tot Andalusia. La seva filla Zaida es casà amb el califa almohade Abū Ya'qūb Yūsuf, i una altra filla ho féu amb elInici página fill d'aquest, el també califa Abu Yüsuf Ya'qūb al-Mansūr. Signà profitosos tractats comercials amb Gènova i amb Pisa (1149) i administrà Almeria en nom d'Alfons VII de Castella. El govern d'ibn Mardānis, conegut pel rei Llop en les cròniques cristianes, retardà el domini almohade de València; però, traït pel seu sogre Ibrāhīm ibn Hamusk (1169), recomanà al seu fill i successor Abū-l-Qamar Hilāl que acceptés la nova doctrina.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muhammad ibn 'Abd al-Rahmän al-Tugibï  (Alacant, 1145 - Tremissèn, Algèria, 1213)  Historiador andalusí. És autor d'un diccionari biogràfic (Mu'gam) aprofitat a la Takmilat d'Ibn al-Abbar.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muhammad ibn Abdal·là al-Tudjibí  (Xàtiva, Costera, s XII – 1162)  Historiador àrab.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Muhammad ibn Ahmad ibn Muhammad ibn al-Lait  (País Valencià, s XI - Sorio, Costera, 1063)  Astrònom i matemàtic andalusí. Adscrit a la cort de Mugähid de Dénia, d'entre la seva vasta producció sobresurt Respostes a preguntes sobre matemàtiques d'al-Biruni i Sobre propietats dels triangles rectangles escalens.

72 MÓN - BIOGRAFIA

Muhammad ibn al-Hagg  (Sàhara, Àfrica, s XI - Mastana, Àfrica, 1115)  General almoràvit. Fou nomenat emir de València el 1109, càrrec des del qual annexà a l'Imperi almoràvit l'antiga taifa huidí de Saragossa (1110). És probable que combatés amb l'exèrcit d'Ibn Aisa que fou derrotat pels catalans al congost de Martorell el 1114.

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Muhammad ibn Gäniya  (Illes Balears, s XII - 1151 ?)  Valí almoràvit de les Balears, probablement des del 1126. En decaure el poder almoràvit a la resta d'al-Andalus, assolí una independència efectiva, malgrat que no adoptà el títol d'emir. Aglutinà nombrosos refugiats pro-almoràvits de la Península i signà tractatsInici página comercials amb Gènova i amb Pisa (1148 i 1149). Fou assassinat pel seu fill Ishäq ibn Muhammad ibn Gäniya.

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Muhammad ibn Ishäq ibn Gäniya  (Illes Balears, s XII - Dénia ?, Marina Alta, s XII)  Senyor de Mallorca (1184-85). Fill i successor d'Ishaq ibn Muhammad ibn Gäniya. Quan decidí d'acceptar el vassallatge que li proporcionà Abü Ya'qüb Yüsuf, fou deposat pel poble. El seu germà Alï ocupà el seu lloc; però, deixant Talha de regent, partí cap a Bugia el mateix any (1184). Amb la intervenció d'Ibn Ruburtayr, Muhammad recuperà el poder (1185) i, sembla, reconegué la sobirania almohade. Tornat a deposar a Mallorca, fou nomenat pel califa Almansor governador de Dénia, on morí.

75 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Muhammad ibn Llop  (Aragó, s IX - prop de Saragossa, Aragó, 898)  Senyor de Saragossa i de Lleida. Vers el 885 vengué la plaça de Saragossa a l'emir Muhammad I de Còrdova, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l'intermediari. Baralles famíliars i un acord del nou emir 'Abd Alläh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s'hagué de disputar amb Muhammad al-Tawïl i que cedí a Llop ibn Muhammad ib Llop.

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Muixacre  (Morella, Ports)  Dena (1.264 m alt), al sector meridional del terme, centrada pel mas de Muixacre.

103 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

muixeranga, la  (País Valencià)  Dansa marcial, que es balla en alguns indrets del país. Generalment, els dansaires, amb armes blanques simulades, ballen fent moviment de lluita seguint un ritme i una melodia senzills. Amb el mateix nom són conegudes les festes públiques amb comparses disfressats. Amb aquest nom també van celebrar-se curses de braus còmiques durant l'època de la Restauració.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMuixí, Pere  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Gerrer i músic. Treballà a Sabadell. Realitzà excel·lents treballs de terra cuita, veritables escultures. Són especialment notables les grans estàtues per al campanar de l'església sabadellenca de Sant Feliu, així com dos grans gerros que féu per a la façana de la mateixa església. També es dedicà a la producció de figures de pessebre. Com a músic sobresortí per haver fundat la cobla "Els Muixins".

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muixí i Roig, Ramon  (Tàrrega, Urgell, 1911 - s XX)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha obtingut diversos premis. S'ha especialitzat en projectes de decoració.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mujal, el  (Navàs, Bages Poble, situat a l'esquerra de la riera del Mujal, afluent del Llobregat per la dreta, la qual neix a Viver i desemboca a Balsareny. L'església parroquial és dedicada a la Santa Creu. Antiga quadra, el 1358 era possessió de la ciutat de Manresa, que la vengué el 1370 als Peguera, després senyors de Castelladral.

80 CATALUNYA - POLÍTICA

Mujeres Libres  (Barcelona, abr/1936 – feb/1939)  Organització feminista i llibertària, creada entorn de la revista del mateix nom, apareguda de primer a Madrid i després a Barcelona. Lucía Sánchez Saornil, Mercè Comaposada i Empar Poch en foren les capdavanteres principals. Es constituí formalment com a federació nacional a València per l'ago/1937, i agrupà unes 20.000 dones i 150 agrupacions (40 del Principat i 28 del País Valencià). Mantingué, respecte a les altres organitzacions llibertàries (FAI, CNT i FIJL), una autonomia organitzativa total. Defensà un "feminisme proletari" per al qual l'alliberament de les dones, inseparable de la lluita de la classe obrera, tanmateix no s'hi havia de confondre. Dugué a terme una tasca cultural a través dels seus instituts de Madrid i de València i del Casal de la Dona Treballadora de Barcelona, donà suport a la incorporació de les dones a la producció i creà menjadors i bressols obrers. Criticà especialment lesInici página tradicionals concepcions anarquistes sobre l'amor lliure o la sublimació de la maternitat.

81 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mulata  (Benimuslem, Ribera Alta Despoblat, al nord del poble.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mulceo, Esteve  (Catalunya, s XIV - Lleida, 1360)  Prelat. El 1349 fou consagrat bisbe de Lleida, succeïnt Jaume Sitjó. Exemí el seu capítol del subsidí que tradicionalment era degut al bisbe. Fou succeït per Romeu Sescomes.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mulder Pierluigi, Elisabeth  (Barcelona, 9/feb/1904 – 28/nov/1987)  Escriptora en castellà. D'ascendència alemanya. Poetessa de sensibilitat simbolista, ha publicat, entre altres obres, La hora emocionada (1931) i Paisajes y meditaciones (1935) i novel·les, d'intenció psicològica o moral, com Una sombra entre los dos (1934), Eran cuatro (1954) i El vendedor de vidas.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mulet, Francesc  (Manresa, Bages, s XIV – 1428)  Canonge de la seu de Manresa, doctorat en lleis. Amb ocasió de la provisió d'una pabordia, fou assassinat pel pare d'un dels pretendents. Una tradició, recollida en acta notarial seixanta anys després, diu que ressuscità per proclamar la seva fe en la concepció immaculada de Maria.

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mulet, Francesc  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1624 – València, 1675)  Escriptor i religiós dominicà. D'origen camperol, esdevingué mestre en Arts i catedràtic a València. Com el Rector de Vallfogona a Catalunya, va escriure literatura festiva. Són conegudes les composicions Lo forn de Sant Cristòfol, La Candileta, i dues comèdies bufes: Los amors de Melisendra i La infanta Teleina i el rei Marot. Com a exemple de sàtira, cal esmentar Qüestió moral, d'escàs valor literari. C. Llombart en publicà l'obra completa,Inici página esporgada de passatges escabrosos.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mulet, Sebastià  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Militar. El 1704 formà part de l'expedició anglo-catalana que conquerí Gibraltar. El 1705 era al Principat, fent propaganda de la causa austriacista amb una gran audàcia. Tornà a Gibraltar i formà part de l'expedició que desembarcà al País Valencià. Morí en la defensa de Barcelona.

87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mulet i Gomila, Antoni  (Palma de Mallorca, 1887 – 1966)  Folklorista. Es dedicà a l'estudi dels balls mallorquins i a la recol·lecció d'indumentària tradicional, de ceràmica i d'objectes casolans, que reuní en una casa museu a Gènova (Mallorca Occidental) i que actualment es conserven al museu de Lluc. Entre altres treballs escriví El traje en Mallorca (1955) i El baile popular en Mallorca (1956). Fou també eficaç impulsor i president del Foment del Turisme de Mallorca, i col·laborà en diverses guies turístiques i en altres activitats de promoció en aquest camp.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mulet i Mulet, Vicent  (Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, 1897 – 1945)  Pintor. Visqué alguns anys a Londres. Viatjà per gran part del món. Féu moltes exposicions a l'estranger. Destacà com a paisatgista, encara que era també estimable com a pintor de figura. La seva mort sobtada i prematura tallà una carrera d'èxits creixens.

89 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mulet i Sans, Gabriel  (Manacor, Mallorca, 1854 – Palma de Mallorca, 1931)  Consignatari de vaixells. Membre actiu de la Cambra de Comerç de Palma. El 1900 promogué la fundació de l'Escola de Comerç de Ciutat, i el 1910 col·laborà en l'organització de l'Exposició de Productes de Balears. Publicà un treball sobre la hisenda municipal de Palma (1911) i un altre defensant la conveniència d'obtenir un port franc a MallorcaInici página (1919).

90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Muleta  (Sóller, Mallorca Occidental)  Possessió (220 m alt), al massís muntanyós que tanca per ponent el Port de Sóller, a l'extrem septentrional del qual s'assenta el far de Muleta.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Muller  (la Sentiu de Sió, Noguera)  Caseria, al sector occidental del terme, prop de l'interfluvi del Segre amb el riu de Sió. L'església de Sant Jordi depèn de la parròquia de Balaguer.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Muller  (les Pallargues, Segarra Poble (ant: Muller d'Hostafrancs). situat a ponent del poble de l'Aranyó. L'església parroquial (Santa Maria) depenia de la d'Hostafrancs.

93 CATALUNYA - HISTÒRIA

Muller, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1922, pel papa Benet XV, a l'aristòcrata tarragoní Francesc Xavier de Muller i de Ferrer.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMuller i d'Abadal, Josep Maria  (Barcelona, 5/jul/1919 – 1981)  Doctor en dret i marquès de Muller. Fill de Francesc Xavier de Muller i de Ferrer. Fou president de la diputació de Barcelona (1967-73).

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Muller i de Ferrer, Francesc Xavier de  (Tarragona, 1893 - Barcelona, 1979)  Aristòcrata. Propietari d'una important empresa vitivinícola. El 1922 fou creat marquès de Muller. Fou pare de Josep Maria de Muller i d'Abadal.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mulleras, Miquel  (Barcelona, 1883 - Catalunya, s XX)  Tenor. Ha actuat al teatre del Liceu de Barcelona, al Real de Madrid, i també a Itàlia, Egipte, Mèxic, Portugal, Cuba i a d'altres països, sempre amb bons èxits.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mulnells, Ponç de  (Catalunya, s XII - 1193)  Prelat. Fou el segon bisbe de la seu restaurada de Tortosa (1165-93), succeint a Jofre. Consagrà l'església de la seu. El 1174 assistí, a Saragossa, al casament d'Alfons I amb Sança de Castella. Fou succeït per Gombau de Santa Oliva.

Anar a:    Mosq ]    [ Most ]    [ Mox ]    [ Mu ]    [ Muh ]    [ Mul ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -