A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Mirad ]    [ Miralles, A ]    [ Miralles d ]    [ Miralp ]    [ Mirambell i ]    [ Mirav ]

És prou legítim que un poble prengui mesures per protegir la seva cultura i fer-la conèixer. (Manuel de Pedrolo i Molina)

1 CATALUNYA - LITERATURA

Mirada, La  (Sabadell, Vallès Occidental, 1925 – 1936)  Col·lecció literària. Fundada i impresa per Joan Oliver, Josep Carner, Francesc Trabal, Carles Riba, Guerau de Liost i Armand Obiols. Entre el 1925 i el 1935 publicà una dotzena d'obres d'alguns dels seus fundadors i d'altres escriptors. El 1936 es fusionà amb Proa, i el 1965 fou represa per l'editorial Aymà.

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Mirada, vénda de sa  (Formentera, Eivissa)  Vénda de la parròquia de Sant Francesc, a ponent del nucli principal.

3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Mirador  (Barcelona, 13/gen/1929 – 10/jun/1938)  Setmanari de literatura, art i política. Fundat per Amadeu Hurtado. De caràcter liberal, catalanista i europeista, en van ésser directors Manuel Brunet i Just Cabot, iInici página col·laboradors habituals Josep M. de Sagarra, C.A. Jordana, J. Teixidor, R. Tasis, M. de Riquer i Sebastià Gasch. A l'inici de la guerra civil i abans de desaparèixer, la revista va entrar en l'òrbita del PSUC i hi van col·laborar, entre altres, M. Serra i Moret i Joan Oliver.

4 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Mirador  (Cotlliure, Rosselló Fort, utilitzat com a caserna, que domina la vila pel nord. Fou bastit per Vauban el 1674 al costat de l'antiga torre de Santa Teresa, per una explosió el 1818.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Miraflor  (els Poblets, Marina Alta)  (o Binaflor) Poble (16 m alt) i antic municipi, unit el 1971 a l'actual, situat a la dreta del riu Girona, davant Mira-rosa i Setla, poblacions que dins el Marquesat pertanyien a la mateixa jurisdicció, i per això foren conegudes pels Llocs. L'església depenia de la parròquia del Verger. Lloc de moriscs (23 focs el 1609), depenia de la fillola d'Ondara.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Miralbó  (Llocnou d'En Fenollet, Costera)  Despoblat i enclavament (0,029 km2), situat dins el terme de Xàtiva, a la dreta del riu d'Albaida, a l'oest de la muntanya del Puig. Era lloc de moriscs (8 focs el 1609) i depenia de la Torre d'en Lloris.

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellMiralcamp  (Pla d'Urgell Municipi: 14,92 km2, 287 m alt, 1.384 hab (2014). Situat a la plana d'Urgell, al sud de la comarca, al límit amb les Garrigues, molt a prop de la capital comarcal, Mollerussa. La vida econòmica local és basa en l'agricultura (que ocupa gairebé tota la superfície del terme) i és dominada pel regadiu, gràcies al regatges derivats del canal d'Urgell, amb aigües procedents del Segre; els principals conreus són els arbres fruiters (pomeres, pereres i presseguers) i els cereals (blat i blat de moro). Ramaderia (bestiar porcí) i la cria d'animals de granja (avicultura). Hi ha una cooperativa agrícola i indústria d'alimentació (escorxadors de pollastres) i de materials per a la construcció. Al poble destaca l'església parroquial de Sant Miquel, d'origen gòtic, refeta al s XVIII. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMiralcamp  (Onda, Plana Baixa)  Partida de regadiu i caseria, a l'esquerra del riu de Sonella, al sector sud-oriental del terme, prop de l'antic baixador del ferrocarril de via estreta d'Onda al Grau de Castelló.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Miralda i BouMiralda i Bou, Antoni  (Terrassa, Vallès Occidental, 1942 - )  Artista. S'ha presentat nombroses vegades a exposicions, tant nacionals com estrangeres, i sempre amb gran èxit, servint-se de tècniques artístiques conceptuals, objectes, manipulacions, fotografies, happenings, accions, etc. El 1967 presentà el que ha estat un dels seus temes preferits, els Soldats soldats: soldats de plàstic, com els de joguina, situats sobre un tauler com si es tractés d'un joc d'escacs. Més tard s'interessà pels fets socials, i pel seu caràcter cerimonial i festiu; el 1981 realitzà l'acció desfilada Wheat Steak. El 1986, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona, ideà el projecte Honeymoon, consistent en una insòlita boda entre la estàtua de la Llibertat de Nova York i la de Colom, de Barcelona.

10 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Mirall, El  (Palma de Mallorca, gen/1987 - )  Revista en català publicada per l'Obra Cultural Balear. Manté un contingut similar a la revista "Lluc", de la qual és continuació i superació.

11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Miralles  (Prats de Molló, Vallespir Antic poble, l'església del qual és l'actual santuari del Coral.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Miralles  (Pontils, Conca de Barberà)  Antic nom de Santa Perpètua de Gaià.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miralles  (Tremp, Pallars Jussà)  Església i antic poble, fins al 1970 del municipi d'Espluga de Serra, situats prop de Llastarri, a la vall mitjana del barranc de Miralles, afluent, per l'esquerra, de la Noguera Ribagorçana, que neix al vessant meridional de la serra de Sant Gervàs.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMiralles  (Cercs, Berguedà)  Masia i antiga església (Sant Genís), a l'esquerra del riu Demetge (Merolla de Miralles).

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miralles, agulla grossa de  (Santa Maria de Miralles, Anoia)  Alt turó (870 m alt) espadat per la banda meridional, a la divisòria d'aigües de l'Anoia i del Gaià, prop del terme de Bellprat. És el cim de la serra de Miralles que constitueix el sector central de la serralada que, seguint una direcció sud-oest - nord-est, uneix el turó de Queralt amb la tossa de Montbui.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miralles, Alberto  (Elx, Baix Vinalopó, 23/set/1940 - Madrid, 2/mar/2004)  Escriptor i director escènic. Titulat per l'Institut del Teatre de Barcelona, pertangué a l'avantguarda del teatre independent al capdavant del grup Cátaro, que fundà el 1966 i amb el qual realitzà espectacles com Cátaro 67 i Cátaro-Colón (1968). Entre altres guardons, obtingué el Premio Nacional Universitario (1962), el Guipúzcoa (1968) i el de la Real Academia (1975).

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Miralles, castell de  (Vilajuïga, Alt Empordà Antic castell, del qual resten les ruïnes a la roca Pujolar. Fou donat el 974 pel comte Gausfred d'Empúries-Rosselló al monestir de Sant Pere de Rodes.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Miralles, castell de  (Santa Maria de Miralles, Anoia)  Antic castell (662 m alt). Era edificat ja al s X. El 987 el bisbe de Vic infeudà la meitat que li pertanyia a Enric Bofill de Cervelló, que ja posseïa l'altra meitat. Dels Cervelló passà a formar part de la baronia de la Llacuna. Ocupava una gran àrea; la part superior és enderrocada i només constituïda per quatre muralles. La part inferior es convertí modernament en habitatges, i la capella del castell, en església parroquial, fins al seu trasllat a l'església de Sant Romà, al fons de la vall.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMiralles, Galceran de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Serví Alfons II el Franc. Figurà entre els ostatges lliurats pel monarca arran de la seva entrevista amb Jaume II de Mallorca i Carles d'Anjou, entre la Jonquera i Panissars (1290).

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Miralles, Joan  (Muro, Mallorca, 1912 - Deià, Mallorca, 18/nov/2010)  Pintor. Ha conreat el paisatge -especialment de Deià, on ha residit molt temps-, la natura morta, la composició i el retrat. Ha decorat diverses capelles i esglésies. Fa un figurativisme d'acurada composició i colors suaus, influït per un cert arcaisme.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miralles, Joan de  (Catalunya, s XVI)  Eclesiàstic. Canonge sagristà d'Urgell, el 1522 fou ordenat arquebisbe titular de Tessalònica i auxiliar del bisbe Joan d'Espès. El 1527 donava ordres a Barcelona, seu vacant. Fou vicari general de Girona i bisbe auxiliar de Barcelona el 1530. El 1536 posà la primera pedra de l'estudi general de Barcelona. Tingué en comanda l'abadia de Sant Cugat del Vallès.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miralles, Joan Gil  (Reus, Baix Camp, 1823 – 1896)  Pianista i compositor. Actuà a Madrid, formant duo amb L.M. Gottschalk, i com a solista a Saragossa, Tarragona, Reus i a l'estranger. Fou director de l'orquestra del monestir d'El Escorial (1886-89). Hi estrenà el 1887 la Missa de Rèquiem de Josep de Letamendi. Escriví obres per a piano.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miralles, Josep  (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat, 1792 - Benassal, Alt Maestrat, 1840)  Guerriller carlí, conegut amb el sobrenom d'El Serrador per raó del seu ofici. Es destacà durant la guerra del Francès (1808-14) al costat del guerriller Ascensi Nebot, amb el qual combaté a la conca del Millars. Acabada la guerra tornà al seu poble on continuà en el seu ofici. El 1822 formà part de les guerrilles absolutistes de Sempere. Arran de la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823), es retirà amb el grau de tinent de caballeria. El 1833 tornà a lluitar al bàndol carlí com a comandant de cavalleria i després d'haver rebutjar unInici página indult del capità general de València, féu, un cop refeta la seva partida, incursions a la Plana. Amb

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miralles, Melcior  (València ?, a 1419 – 1502)  Cronista i eclesiàstic. Mestre en arts i teologia; el 1435 fou nomenat capellà d'Alfons IV el Magnànim. És un dels autors del Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim, obra de gran interès històric.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miralles, Miquel  (País Valencià, s XV – s XVI)  Escriptor. Participà a diversos certàmens literaris. Fou anomenat gran trobador.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Miralles, monestir de  (Castellví de Rosanes, Baix Llobregat Antic convent augustinià (o la Casa de Déu), situat a l'antiga quadra de Miralles, a la dreta de l'Anoia, a l'oest del poble. Havia estat fundat a Sant Pere de la Gornal el 1410, però fou traslladat a l'actual indret el 1414; la comunitat d'instal·là a l'antic casal dels cavallers Miralles i amplià l'església gòtica que hi havia al costat (ampliada novament i renovada el 1774). Hi residí fins al 1835; la majoria dels religiosos eren vells i malalts que feien vida retirada i contemplativa. Actualment el convent, de propietat particular, és destinat en part a colònies.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miralles, Pau  (Cervera, Segarra, s XVIII - 1823)  Guerriller. El 1822 s'alçà a Cervera contra el règim constitucional. Amb el seu fill homònim, reuní una partida d'uns tres-cents homes, que atacaren les forces del govern. Impedí, però, que el gerriller Romanillos incendiés la Universitat de Cervera, on s'havia refugiat la guarnició liberal. Fou per iniciativa seva que diverses partides reialistes atacaren i conqueriren la Seu d'Urgell, on s'establí la regència reialista.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMiralles, puig de  (la Vall d'En Bas, Garrotxa / Vidrà, Ripollès Cim (1.432 m alt) de la serra que uneix el Puigsacalm amb el puig de Cubell, termenal dels dos municipis.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miralles, Rafael  (Catalunya, s XVII)  Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de Lleida. És autor d'una Relación sumaria de la vida de San Carlos Borromeo.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miralles, riera de  (Alt Camp / AnoiaAfluent dretà de l'Anoia. Neix al coll de la Rovira Seca, prop d'Esblada, entre les serres de Brufaganya i d'Ancosa, que marquen la seva direcció sud-oest - nord-est, que manté fins a l'aiguabarreig a la Pobla de Claramunt. Llevat de la capçalera, tota la vall de Miralles és compresa a l'Anoia (municipis de Santa Maria de Miralles, Orpí, Carme i la Pobla de Claramunt).

30 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Miralles, vall de  (Alzira, Ribera Alta)  Antic nom de la vall de la Murta.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miralles de Carme  (AnoiaVeure> Santa Maria de Miralles.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miralles de Copons  (Veciana, Anoia)  Poble (o de Segur), al nord del terme. De la seva església parroquial de Sant Salvador depenia l'església de Sant Cristòfol de Secanella. Pertanyia a la baronia de Segur.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miralles i Anglès, Ermenegild  (Barcelona, 1859 - 1931)  Enquadernador i litògraf. Creà i dirigí la revista artística "Hispania" (1899-1900). Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico. Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l'editorial Montaner i Simon. A l'Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispano-aràbigues fetes sobre cartró, que tingueren molt d'èxitInici página comercial.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miralles i Arnau, Francesc  (València, 1871 – París, França, 1922)  Ballarí. Parella de Carolina Otero al Paris-Concert, de París, ciutat on instal·là una acadèmia de dansa. Obtingué nombrosos èxits al teatre Imperial de Sant Petersburg, on actuà a la dècada del 1907 al 1917. Dirigí la coreografia de l'Òpera de París a partir del 1917.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Miralles i BofarullMiralles i Bofarull, Francesc  (Tarragona, 1940 - )  Historiador de l'art. Professor universitari (1965-74) i de l'Escola Massana de Barcelona (1966-71), de la qual fou director des del 1980. Col·laborà en les revistes especialitzades "D'Art" i "Estudios Pro-Arte", així com a "Destino" i "La Vanguardia", de la qual fou crític artístic des del 1984. Especialitzat en art contemporani català, ha publicat nombroses monografies, entre les quals destaquen les de Cardona Torrandell (1975), Gerard Sala, primera aproximació (1976), Anglada-Camarasa (1981) i Mallol Suazo (1995). Director de la col·lecció Història de l'art català (1983-86), n'ha escrit els volums Del Modernisme al Noucentisme (juntament amb F. Fontbona) i L'època de les Avantguardes.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miralles i d'Imperial, Adolf  (Elx, Baix Vinalopó, 1845 – Alacant, 1870)  Escriptor. Era advocat. Fou secretari de l'ajuntament alacantí. És autor de poesies de publicació esparsa i d'una Crónica de la provincia deInici página Castellón de la Plana (1868).

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Francesc Miralles i GalaupMiralles i Galaup, Francesc  (València, 6/abr/1848 – Barcelona, 30/oct/1901)  Pintor. Format a l'escola catalana del s XIX, deixeble de Martí i Alsina, de qui aprengué la precisió del dibuix i el gust per l'ofici, i admirador de Courbet. Del 1866 al 1897 residí a París, ciutat on les seves obres foren molt sol·licitades per col·leccionistes parisencs i estrangers. La majoria del seus quadres són de gènere i són notables les seves figures femenines i els temes mundans (Sortida del Liceu, Capta al port, Tarda autumnal, Collint flors, Retrat d'un jove, Preguntant a un gendarme, Primavera, etc.). Fou un dels pintors catalans que assimilà més bé la paleta clara de la pintura impressionista.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miralles i Gumiel, Josep  (País Valencià, s XVIII)  Agrònom. Era marquès de la Torre de Carròs. El 1788 publicà a València un Discurso sobre lo útil y aun necesario que se cree ser a la hierta de esta Ciudad el estiércol y polvo que se saca de sus calles, y perjudicial a la salud pública que permanezca en ellas. L'obra fou editada per la Societat Econòmica d'Amics del País.

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Joan Miralles i MontserratMiralles i Montserrat, Joan  (Montuïri, Mallorca, 1945 - )  Filòleg i folklorista. Doctor en filologia catalana, fou professor i cap del departament de llengua catalana a la facultat de filosofia i lletres de Palma de Mallorca. La seva tesi doctoral (1978) analitza Un llibre de cort reial mallorquí del segle XIV (1984) d'un gran interès. Col·laborà a "Lluc", "Mayurqa", "Randa", etc, especialment sobre temes d'història de la llengua, onomàstica, folklore i història local. Ha publicat Un poble, un temps (1974), Els carrers de Montuïri (1977), Qüestionari sobre la història i cultura popular de Mallorca (1978), La investigació de les fonts orals. Guia didàctica (1980), Vida i obra d'en Pere Capellà (MingoInici página Revulgo) (1980) i La festa de l'Estendard (1981).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric Miralles i MoyaMiralles i Moya, Enric  (Barcelona, 25/feb/1955 - Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 3/jul/2000)  Arquitecte. Professor (1985) i catedràtic (1996) de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. El 1984 obrí el seu propi estudi, que des del 1993 comparteix amb Benedetta Tagliabue. Entre les seves obres, sovint premiades, destaquen el cementiri d'Igualada (1996), les instal·lacions olímpiques de tir amb arc de Barcelona (1991) i diversos treballs ambientals, com els de la Rambla de Reus o de l'avinguda Icària de Barcelona. Entre els projectes internacionals destaquen l'edifici del nou Parlament escocès d'Edimburg (1999) i el nou edifici per a l'Institut Universitari d'Arquitectura de Venècia. El 1996 rebé el Lleó d'Or de la Biennal veneciana.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miralles i Rubio, Andreu  (València, 1856 – 1902)  Periodista i polític. Féu estudis militars, que abandonà per dedicar-se al periodisme. Fou redactor dels diaris madrilenys "El Correo" i "El Resumen". Secretari d'alguns polítics de relleu, del governador de Matanzas (Cuba) i fou governador de La Isabela (Filipines). Autor de De mi cosecha i Los dos primeros años de la Regencia.

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Miralles i Shert, Josep  (Palma de Mallorca, 14/set/1860 – 22/des/1947)  Eclesiàstic i historiador. Doctorat en teologia (València) quan ja era llicenciat en lletres, residí a Palma de Mallorca com a fiscal eclesiàstic, professor del seminari i canonge arxiver. El 1914 fou consagrat bisbe de Lleida i el 1925 passà d'auxiliar a Barcelona, on un any després succeí al titular. El 1930 anà a Mallorca amb títol d'arquebisbe. De la seva obra escrita destaquen La filosofía cristiana y su restauración (1886), Sto. Tomás de Aquino y el moderno régimen constitucional (1890), La secta rosminiana (1891), La existencia de Dios y la crítica kantiana (1892) i Apuntes sobre la acción antimasónica en España (1927).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMiralles i Solà, Carles  (Barcelona, 25/mai/1944 - )  Hel·lenista, poeta i crític literari. Catedràtic de filologia grega a la Universitat de Barcelona. Ha traduït, per a la Fundació Bernat Metge, Herodes, Xenofont d'Efes i d'altres. Ha publicat estudis sobre l'origen de la novel·la antiga i un gran nombre de treballs, entre els quals destaquen Clàssics i no entre Modernisme i Noucentisme (1972), Atenas (1989), Eulàlia. Estudis i notes de literatura catalana (1986), etc. Com a poeta (premi Salvat-Papasseit 1967), la seva obra -apareguda en diverses antologies- revela la seva formació humanística i manifesta una constant preocupació per la seva terra. El 1998 publicà la seva primera obra narrativa, Escrit a la finestra. Fundador i primer president de la Societat Catalana d'Estudis Clàssics, filial de l'IEC, entitat de la qual fou secretari general (1998), també fou director de la revista "Ítaca".

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miralpeix  (Manresa, Bages)  Veïnat, sorgit el 1950-60 al vessant occidental del puig Cardener, a l'esquerra del Cardener, vora la carretera de Manresa a Solsona.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miralpeix  (Tiurana, Noguera)  Poble, a l'esquerra del Segre, vora el cap del municipi. Formà el s XIX un municipi amb la quadra de la Cluella, on hi ha l'església, que depenia de la parròquia de la Torre de Rialb.

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Miralpeix  (Sitges, Garraf)  Antiga quadra, situada a l'extrem occidental del terme, al límit amb el de Sant Pere de Ribes, on hi ha el castell de Miralpeix (104 m alt) i, prop seu, la masia de Miralpeix, amb la capella de la Mare de Déu de Gràcia. És esmentada ja el 1057, quan era de la senyoria del bisbe Guislabert de Barcelona i de Mir Geribert. El 1410 en prengué possessió la Pia Almoina de Barcelona. El mateix s XV formava ja un sol terme amb el de Sitges.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miralpeix i Illa, Eudald  (Ripoll, Ripollès, s XIX – 1858)  Escriptor. Era notari de la seva vila natal. Fou un dels qui tractaren de preservar de destruccions el monestir ripollès. Deixà manuscrita una Crònica de la villa yInici página monasterio de Ripoll, on ressenyava fets esdevinguts entre els anys 1808 i 1840.

48 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Miralsot  (Fraga, Baix Cinca)  Poble, prop de la sèquia que rega la plana estesa a l'esquerra del Cinca, vora el terme de Vilella de Cinca. És format per un nucli principal (Miralsot de Baix), que concentra la major part de la població, i el petit nucli de Miralsot de Dalt.

49 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SaforMiramar  (Safor)  Municipi: 2,56 km2, 12 m alt, 2.571 hab (2014). Situat al sud del riu d'Alcoi, en plena horta de Gandia, al sud-est d'aquesta vila, a la costa, que forma una platja plana i arenosa de més d'1 km de llargària. El terreny és totalment pla i ocupat pels conreus de regadiu (dedicats bàsicament al taronger, i prop del mar s'obtenen conreus d'horta) els quals estàn alimentats per la sèquia comuna de Gandia, a través de la sèquia de Miramar, derivada del riu d'Alcoi. Al sector més costaner, de platges sorrenques, s'ha construït un nucli residencial turístic. La població , que augmentà els s XVIII i XIX, ha restat estancada des del 1910. El poble, d'origen islàmic, és situat a la vora de la carretera que comunica el Grau de Gandia amb Oliva, i és dominat per l'església parroquial de Sant Andreu, destruïda el 1936 i reedificada posteriorment. Àrea comercial de Gandia. Ajuntament

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miramar (Figuerola, Alt Camp)Miramar  (Figuerola del Camp, Alt Camp)  Llogaret (660 m alt), situat en un coster, al vessant oriental de la serra de Miramar, sector de la Serralada Pre-litoral, entre el coll de Lilla i l'estret de Cabra (que la separa de la serra del Cogulló), que separa l'Alt Camp de la Conca de Barberà i culmina a 864 m alt, al Tossal Gros. La seva antiga església parroquial (de traça romànica) on es venera l'apòstol Sant Mateu i on també hi ha un altar dedicat al patró dels excursionistes Sant Bernat de Menthon, fou agregada a Prenafeta, del qual municipi formava part a mitjan s XIX. Dominava el lloc el desaparegut castell de Miramar. Actualment només és habitada a l'estiu.

51 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMiramar  (Mont-roig del Camp, Baix Camp Lloc (ant: Guardamar), a la costa, entre les puntes dels Penyals i Porquerola, a llevant de l'Hospitalet de l'Infant. El lloc fou adquirit els primers anys del s XV pel municipi de Barcelona, juntament amb els llocs de Banyoles, Flix i la Palma, damunt l'Ebre, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment del blat que baixava per l'Ebre (Banyoles). A Miramar, igualment com a Flix i a Banyoles, s'hi construí una gran llotja (de la qual queden les restes) per emmagatzemar el blat que arribava en carros de Banyoles i que esperava d'ésser carregat en naus vers Barcelona. A mitjan s XV Móra substituí Banyoles, però a la fi del mateix segle el camí i les instal·lacions de Miramar foren abandonades definitivament. Modernament ha estat incorporat al complex turístic de la costa.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miramar  (Barcelona, Barcelonès Sector de la muntanya de Montjuïc, al seu vessant septentrional, el més rost, que domina el port de Barcelona. Al començament del s XX hom hi instal·là un camp de tir de coloms i el 1916 fou construïda la via que l'uneix a la zona portuària, dita avinguda de Miramar. Posteriorment s'hi establiren uns camps de tir al blanc. Amb l'urbanització de Montjuïc, arran de l'Exposició Internacional del 1929, hom enjardinà la zona. A l'antic restaurant Miramar fou instal·lat des del 1959 fins al 1983 l'estudi de Televisión Española a Barcelona.

53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Miramar  (Valldemossa, Mallorca Occidental Possessió. Ramon Llull hi fundà (1276) un col·legi de missions i el 1485 s'hi publicà el primer llibre imprès a Mallorca. Fou adquirida i restaurada (1872) per l'arxiduc Lluís Salvador, que la convertí en el seu refugi fins al 1913, i hi féu construir diversos camins i miradors. Hi reuní una important col·lecció de ceràmiques i mobles de Mallorca, restaurant-hi el record de Ramon Llull.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMiramar, serra de  (Sant Climent de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat Elevació muntanyosa (234 m alt), a l'extrem oriental del massís de Garraf, entre els dos termes.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miramar, turó de  (Capellades / Vallbona d'Anoia, Anoia Cim (593 m alt) de la cinglera que forma el sector més meridional de la paret oriental del congost de Capellades, termenal dels dos municipis.

56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Mirambell  (Bonrepòs i Mirambell, Horta)  Antic poble, amb el nucli urbà actualment unit al de Bonrepòs. Lloc de moriscs (23 focs el 1602) de la fillola de Benaguasil, la seva mesquita esdevingué església de Tots Sants i després santuari de Sant Joan Baptista; depengué eclesiàsticament de Carpesa i, des del 1574, de Bonrepòs.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mirambell  (Calonge de Segarra, Anoia)  Poble, al sud del terme, prop de la vila de Calaf. L'església parroquial és dedicada a sant Pere.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mirambell  (Bassella, Alt Urgell Llogaret, dins la parròquia de Guardiola, prop d'aquest poble, al límit amb el terme de Tiurana.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mirambell, Baptista  (Catalunya, s XVII)  Poeta. Recopilà, segurament entre el 1623 i el 1640, una col·lecció de versos de Vicent Garcia i d'alguns altres poetes de la seva escola al Recreo i jardí del Parnàs i muses catalanes. El manuscrit inclou també una dècima seva i un sonet i una dècima -signats amb pseudònim- adreçats a ell i que, posteriorment, foren atribuïts al Rector de Vallfogona.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMirambell, Caterina (Caterina Casals i Mirambell)  (Barcelona, 1822 – 7/ago/1888)  Actriu. Debutà el 1845 al Teatre Nou. Treballà a l'Odeon, al Circ Barcelonès, al Novetats, al Romea, etc. Entre les seves interpretacions cal destacar Don Joan de Serrallonga, de V. Balaguer, i El ferrer de tall, de Frederic Soler. S'especialitzà en papers de característica.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mirambell i Bertran, Joan  (el Masnou, Maresme, 1796 – 1863)  Marí. El 1843, al capdavant de la pollacra Constància, de la qual era propietari, dugué, desafiant l'estat de guerra entre Espanya i les noves repúbliques sud-americanes, un carregament de vi de Tarragona a Montevideo. Després de moltes vicissituds, entre les quals cal esmentar la seva detenció a Montevideo, l'entrevista amb el president Rivera, que accedí, finalment, que els ports fossin oberts als vaixells de pavelló espanyol, i la seva detenció a Cadis per haver perdut la patent del vaixell a causa del tràngol passat, assolí, malgrat les reticències del govern espanyol, la represa del tràfic amb Amèrica.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mirambell i Ferran, Joan  (Barcelona, 1895 - s XX)  Dibuixant. Fou deixeble de Francesc d'A. Galí. Destacà com a il·lustrador. Posteriorment s'especialitzà en projectes de jardins.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mirambell i Giol, Francesc  (Santa Coloma Sasserra, Vallès Oriental, 1/abr/1761 - Prats de Lluçanès, Osona, 24/des/1822)  Erudit i eclesiàstic. Cursà estudis a Vic i a Cervera. De la seva obra escrita, sobre història local, epigrafia, agronomia i filologia, destaca l'Alfabeto reformado universal (1813), reeditat en nova versió: Alfabeto griego-latino-catalán (1817) i Alfabeto de comparación hebreo-catalán-castellano (1817).

64 CATALUNYA - HISTÒRIA

Miramberc  (Malla, Osona)  Antiga quadra, que forma un enclavament entre els termes de Tona, Taradell, Seva i Balenyà. Fou una de les Quadres Unides d'Osona que s'uní el 1840 a Malla. Fou coneguda fins al s XV amb el nom de Torrellebreta, i també, des de la fi del s X, amb el de Torre de Probes.

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMiranda  (l'Olleria, Vall d'Albaida Despoblat i partida, al nord de la vila.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miranda, la  (Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat)  Barri de la ciutat, situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, entre la Ciutat Diagonal i el terme de Sant Just Desvern (dins el qual ha crescut posteriorment). Té l'origen en una urbanització del tipus ciutat-jardí promoguda el 1934 per iniciativa privada; el 1950 tenia prop d'un centenar de torres. S'ha anat deteriorant i s'ha convertit, en part, en barri residencial obrer (hi ha algunes barraques, també). L'autopista de Barcelona a Molins de Rei l'ha aïllat del centre urbà.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Miranda, vescomtat de  (Catalunya)  Títol atorgat el 1857 al capitá d'enginyers Enric Puigmoltó i Mayans, després tercer comte de Torrefiel. Havia estat el vescomtat previ (1816) del comtat de Torrefiel. Continua en la mateixa família.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miranda del Castañar, comte de "Juan de Zúñiga y Avellaneda"  (Castella, s XVI - 1608)  Virrei de Catalunya (1583-86). Nomenat per Felip II. Afrontà el malestar social provocat pel bandolerisme, la misèria del camp i l'especulació de les terres pròximes a Barcelona.

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Miranda i Casellas, Ferran  (País Valencià, s XVIII - 1842)  Escultor. Deixeble de Pasqual Agulló i d'Antoni Marzo i Pardo. El 1860 anà a Madrid, on treballà com a deixeble de José Piquer. Més tard anà a París (1867) i després a Nova York. Entre les seves obres cal esmentar Ignacio Vergara i el Príncep d'Astúries.

68 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMirandol  (Noguera Antic nom d'Anya.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mirapol  (Gósol, BerguedàVeure> Moripol.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mirapols  (la Jonquera, Alt Empordà)  Masia i antic castell, dins l'antic terme de Requesens, a la dreta de la riera de Mirapols, afluent, per la dreta, de la riera d'Anyet, que s'uneix al seu col·lector dins el terme de Sant Climent Sescebes.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mira-rosa  (els Poblets, Marina Alta Poble (o Benarrosa), a l'esquerra del riu Girona, aigua amunt de Setla i enfront de Miraflor. Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el Marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs. L'església del Salvador depèn eclesiàsticament de la de Verger. Lloc de moriscs, tenia 23 focs el 1609.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mira-sol  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Barri de la ciutat, uns 600 m a llevant del centre urbà i unit actualment a Valldoreix. És parcialment urbanitzat. Si bé en el seu origen fou un barri amb funcions de segona residència, compta cada cop més la població censada amb residència fixa. Té estació de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya de Barcelona a Terrassa.

73 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mira-sol, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1689 al capità de cavalls Antoni Carròs i de Castellví, cavaller de Montesa, lloctinent del batlle general de València. Per mort (1833) de la seva rebesnéta i sisena marquesa, Francesca Carròs i Pallarès, el títol passà als Pallavicino, barons de Friguani i Friguestani, i als Lameo de Espinosa.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMirats i Monsonís, Antoni  (Montgai, Noguera, 1848 - Sarrià, Barcelona, 1928)  Religiós escolapi. Ingressà a l'orde el 1865. Fou capità carlí en 1872-76. Retornat a l'orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú. Passà a l'Argentina (1892-99), on fou vicari provincial, i fundà el col·legi de Buenos Aires. De retorn, fou provincial de Catalunya (1899-1900) i fundà col·legis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos. Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miravall  (Noves de Segre, Alt Urgell Llogaret, situat en un coster, a l'esquerra del riu de Castellàs, enfront d'Espaén. La seva església (la Concepció) depèn de la parròquia de Berén.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miravall  (Juneda, Garrigues Llogaret, situat al sud de la vila, prop del límit amb Castelldans i les Borges Blanques, vora el canal d'Urgell.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miravall i Dolç, Ramon  (Roquetes, Baix Ebre, 1/ago/1940 - )  Historiador. Autor d'un recull de notes sobre la història de Roquetes i la de Tortosa, entre els quals destaquen Tortosa i l'orde de l'Aixa (1968), Atacs franco-catalans contra Tortosa (1969), Tortosa i els tortosins (1969), La societat tortosina de la post-reconquesta (1970), Fonaments de l'autodeterminació medieval de Tortosa (1973), Immigració britànica a Tortosa (segle XII) (1980), Entorn a Tortosa napoleónica (1985), Mites i cultes a Dertosa (1991) i Corpus epigràfic dertosense (1995).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miravall i Forcadell, Vicent  (Tortosa, Baix Ebre, s XVII)  Eclesiàstic. Doctor en lleis, fou nomenat ardiaca major de Vic, però no arribà a ocupar el càrrec. Publicà Tortosa, ciudad fidelísima y ejemplar (1641), on exposa la postura de la ciutat davant la guerra dels Segadors. L'obra fou reproduïda el 1894.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMiravalls  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)  Antiga quadra.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miravalls i Bové, Armand  (Barcelona, 1916 – 1978)  Pintor. Deixeble d'E. Santasusagna i de Llotja. Un dels més típics representants de la pintura acadèmica catalana del s XX. Exposà a Barcelona des del 1942. Conreà el paisatge, les flors, la natura morta i la figura, però sobresurt en el retrat. Cal assenyalar, per la seva significació, el retrat de Pere Bosch i Gimpera (1970; Rectorat de la Universitat de Barcelona). Fou catedràtic de l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miravé  (Pinell de Solsonès, Solsonès)  Poble, a l'est del terme (al límit amb els de Llobera, Olius i Castellar de la Ribera). La seva parròquia és dedicada a sant Pere.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Miravelles  (Olius, Solsonès Enclavament, dins el terme de Solsona, al nord del terme, travessat per la carretera de Solsona a la Seu d'Urgell.

83 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera d'EbreMiravet  (Ribera d'Ebre Municipi: 32,32 km2, 43 m alt, 774 hab (2014). Situat al límit amb el Baix Ebre i la Terra Alta, a la dreta de l'Ebre, que constitueix el seu límit oriental. El relleu és accidentat, al nord-oest, per la serra de Cavalls. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu, la qual, gràcies a les aigües derivades de l'Ebre, fan possible el regatge d'una part dels conreus, destinats preferentment a fruiters; al secà es conrea vinya, ametllers i oliveres. Ramaderia de bestiar boví i porcí, granges de conills i aviram. Hi és important la indústria de terrisseria. La població, en descens durant tot el s XX, s'ha estabilitzat. La vila es troba al peu d'un turó on s'alça el notable castell de Miravet, d'origen templer (seu de l'orde fins al 1308) i dels Hospitalers (des d'aquella data fins alInici página 1833), força ben conservat el seu recinte, principalment medieval, on cal destacar la seva església romànica, la sala capitular, els dormitori, les places de la Sang i d'Armes i la presó del Príncep de Viana, fill de Joan II. El nucli antic de la vila (Vila Vella) ha estat molt restaurat. L'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu és barroca. Al nord-est del nucli hi ha el barri de les Ferreries. Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Castell

84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Miravet  (Cabanes de l'Arc, Plana Alta Despoblat i antic castell (286 m alt), situat als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes. El castell, del qual resten alguns murs, d'origen islàmic, fou donat per Jaume I al bisbe de Tortosa, Ponç de Torrelles el 1225, poc abans de la seva conquesta; tenia un ampli terme, que comprenia els d'Albalat dels Ànecs, Cabanes, Bell-lloc del Pla i Torreblanca. El poble de Miravet, format al voltant del castell de Miravet (l'església parroquial de Sant Martí i Sant Bartomeu, gòtica, és també enrunada), es despoblà durant el s XVI; el 1575 passà a formar part, amb Albalat, del comú de Cabanes.

85 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Miravet  (Camporrells, Llitera Despoblat, al nord-est del poble. La seva església era dedicada a sant Jaume.

86 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Miravet  (Bonansa, Alta Ribagorça Despoblat i partida, entre Gavarret i la Noguera Ribagorçana, vora el Pont de Suert.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMiravet  (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà Masia (973 m alt) i caseria de l'antic mun. de Mur, a l'oest del castell de Mur. Té una església dedicada a sant Jaume.

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Miravet  (Senterada, Pallars Jussà Antiga quadra, a la vall de Bellera, que formà el s XIX un municipi amb el poble de Cadolla.

89 CATALUNYA -  HISTÒRIA

Miravet, comanda de  (Miravet, Ribera d'Ebre Preceptoria i comanda dels templers. Centrada pel castell de Miravet, situat a la dreta de l'Ebre, dominant el pas de Barrufemes. Fortalesa àrab, fou conquerida per Ramon Berenguer IV (1153), i la donà als templers. Del 1317 al 1835 estigué a mans dels hospitalers.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Miravitlles i NavarraMiravitlles i Navarra, Jaume  (Figueres, Alt Empordà, 18/feb/1906 – Barcelona, 10/nov/1988)  Polític i escriptor. S'exilià a França on prengué part en els fets de Prats de Molló. Acabà la carrera d'enginyer a París. Afiliat al Bloc Obrer i Camperol, aviat passà a l'Esquerra Republicana. Col·laborà a "L'Opinió", "L'Hora", "La Humanitat", etc, fou, per l'íntima amistat amb Dalí, un dels col·laboradors en la difusió del surrealisme a Catalunya. Esclatada la guerra civil, fou secretari del Comitè de Milícies Antifeixistes i ajudà gent en perill a marxar a l'estranger. Es distingí per la seva imaginacióInici página com a comissari de Propaganda de la Generalitat. S'exilià el 1939 i col·laborà a "El Poble Català", "La Nostra Revista", etc. Visqué uns quants anys a Nova York i a Mèxic i es dedicà intensament a la ràdio i al periodisme.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Miravitlles i TorrasMiravitlles i Torras, Lluís  (Barcelona, 1930 – 26/abr/1995)  Científic. Llicenciat en farmàcia, ciències químiques i físiques i exactes per la Universitat de Barcelona. Membre del CSIC, el 1968 s'integrà a la comissió de Selenologia de la NASA i el 1972 a l'Associació Astronàutica Espanyola com a vicepresident. Col·laborà amb Televisión Española en diversos programes de divulgació científica, amb films com Las galaxias i Misterios al descubierto. Fou delegat de relacions públiques de l'ajuntament de Barcelona, director general de promoció del turisme, director general de la cadena hotelera HUSA i adjunt a la presidència i director del departament de comunicació i imatge del grup CIRSA. Membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona, estava en possessió de l'Orden Alfonso X el Sabio i la medalla al Mérito Militar de primera classe.

Anar a:    Mirad ]    [ Miralles, A ]    [ Miralles d ]    [ Miralp ]    [ Mirambell i ]    [ Mirav ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -