A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Borra ]    [ Borras i ]    [ Borrassa ]    [ Borrat ]    [ Borrell I ]    [ Borri ]

Tant de bó sigui sana la teva taula i el luxe no hi aparegui. (Pitàgores de Samos)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borra, Mossèn  Nom amb què era conegut Antoni Tallander, bufó d'Alfons IV de Catalunya-Aragó.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borralleras i Grau, Joaquim  (Barcelona, 1880 – 1946)  Promotor d'activitats literàries i artístiques. Fou animador de l'Associació Wagneriana, del premi Crexells i de la penya de l'Ateneu, que formà amb Josep Maria de Sagarra, Francesc Pujols, Alexandre Plana i d'altres. Fou secretari de la Junta de Museus de Barcelona en 1931-39 i en 1945-46, i col·laborà en l'adquisició de la col·lecció Plandiura el 1933 i en el salvament d'obres d'art durant la guerra civil de 1936-39.

3 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Borralló, Josep  (Ceret, Vallespir, 1867 – Perpinyà, 1959)  Historiador i sacerdot. De la seva producció sobresurten les obres Promenades archéologiques: Elna et sa cathédrale (1909), L'abboye de Saint-André-de-Sureda (1911), La seigneurie du Vernet (1947) i Le mystère de la Crèche.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBorràs, Bernat  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Guerriller. Fou molt actiu contra les tropes napoleòniques. Combaté al Camp de Tarragona, a la Terra Alta i a la Ribera d'Ebre. Destruí un gran nombre de combois enemics.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs, Crispí  (Cervera, Segarra, 1838 – 1902)  Eclesiàstic i pintor. Promogué la recuperació del fons antic de l'arxiu notarial de Cervera; identificà el crani del comte d'Espanya. També és autor de pintures d'inspiració religiosa.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Borràs, el  (Castellbell i el Vilar, Bages)  Colonia industrial tèxtil (188 m alt) i cap del municipi, a l'esquerra del Llobregat. És inclosa a la parròquia de Castellbell.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs, Francesc  (Falset, Priorat, 1769 – Barcelona, 1837)  Metge. Exercí especialment a Barcelona, on fou catedràtic d'anatomia. És autor de notables estudis mèdics, com la Patología teórico-práctica (1820-21).

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Borràs, Joan  (Felanitx, Mallorca, s XVIII)  Botànic i herbolari. Col·laborà a la Flora Balear de Serra, especialment per a establir el nomenclàtor grec de les plantes estudiades.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs, Josep  (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1797 - Itàlia ?, s XIX)  Jesuïta. Fou mestre de teologia a Barcelona, a Còrsega i a Ferrara (Itàlia). En aquesta darrera ciutat publicà una obra de dret canònic.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs, Lluís  (Lleida, 1874 - s XX)  Eclesiàstic i teòleg. Fou catedràtic de teologia dogmàtica al seminari de Lleida i molt estimat pels seus coneixements. Rebé el títol de capellà domèstic del papa.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBorràs, Nicolau  (Cocentaina, Comtat, 1530 - Cotalba, Alfauir, Safor, 1610)  Pintor i religiós. Fou deixeble predilecte de Vicent Joan Macip. Pintà el retaule del monestir de Sant Jeroni de Cotalba i demanà com a preu que l'hi deixessin ingressar. Així ho féu i hi treballà en repetides ocasions. Malgrat la qualitat i la bellesa de la seva Sagrada Família amb Santa Anna (Museu de València), fou un artista menor. Tingué fama d'home molt irascible.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs, Pere  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1844)  Metge. És autor de treballs notables de caràcter professional, entre els quals destaca un estudi sobre l'escorbut.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs, Vicenç  (Figueres, Alt Empordà, s XV - Vic ?, Osona, s XV)  Escultor. Vers el 1455 treballà a Vic, on hom li atribueix un Sant Miquel (Museu Episcopal). Intervingué en el retaule d'alabastre de l'església de Santa Maria de Castelló d'Empúries, en el tabernacle de la Mare de Déu.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borràs i Abella, Gabriel  (País Valencià, s XIX - s XX)  Escultor. Germà de Vicent. És autor d'un notable grup en guix titulat La temptació de Sant Antoni.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borràs i Abella, Vicent  (València, 1867 – Barcelona, 1945)  Pintor. Fill de Vicent Borràs i Mompó. S'establí de molt jove a Barcelona. El seu estil té similituds amb el de Giovanni Boldini (Retrat de Pere Casas i Abarca, 1906, Museu d'Art Modern de Barcelona). Fou catedràtic i acadèmic de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Obtingué importants premis. Destacà com a retratista.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs i Basora, Joan  (Barcelona, 1940 - )  Actor. Va iniciar la seva activitat professional a l'escena catalana durant la dècada del 1960, malgrat les dificultats del moment. A partir del 1976 ha treballat en les millors companyies teatrals del país (com la de Josep M. Flotats), en el cinema i sobretot a la televisió, on ha popularitzat notablement la seva imatge.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBorràs i de Bofarull, Josep  (Reus, Baix Camp, s XVIII – Manila, Filipines, 1845)  Escriptor i diplomàtic. Tingué el consolat dels Estats Units a Barcelona. És autor d'un diccionari de màximes d'autors clàssics i moderns.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs i de March, Joaquim  (Reus, Baix Camp, 1866 - Catalunya, s XX)  Advocat i escriptor. Col·laborà a diversos periòdics i publicà un recull poètic, alguns escrits jurídics i un estudi sobre les obres de Santa Teresa de Jesús.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs i de Palau, Joan  (Barcelona, 1868 – 1953)  Crític musical i compositor. Autor de diverses cançons, algunes de les quals han esdevingut populars, com Vareta del mar, La farigola, La barca, Cançó de maig, etc. També compongué música d'església i un oratori.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs i Farràs, Francesc  (Balaguer, Noguera, 1891 - 1968)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha destacat com a retratista.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs i Feliu, Antoni  (Barcelona, 1924 - 21/nov/2006)  Historiador. Jesuïta. Llicenciat en història, filosofia, teologia i història eclesiàstica. Professor d'aquesta darrera matèria i d'art sagrat a la Facultat de Teologia de Sant Cugat del Vallès, director de la Biblioteca Borja i de l'Arxiu Palau-Recasens. Ha escrit, entre d'altres obres, Contribución a los orígenes del bandolerismo en Cataluña (1953), El bandeig dels moriscs i el col·legi de Sant Sebastià de Gandia (1967), El Col·legi de Cordelles i la Companyia de Jesús (1965), La història de l'art religiós (1967), Luis de Requesens. Cataluña y Lepanto. Nuevos documentos (1971), Escriptors i jesuïtes de Catalunya (1979, en col·laboració), Ús i abús d'autoritat al Concili Vaticà I (1981), El Col·legi de Nobles de Barcelona durant el segle XVIII (1983).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBorràs i Gonzàlez, Maria Lluïsa  (Barcelona, 1931 - Palafrugell, Baix Empordà, 23/gen/2010)  Historiadora i crítica d'art. Dedicada a l'estudi i a la divulgació de l'art contemporani, ha col·laborat en diverses publicacions catalanes i estrangeres. Professora de la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74) i de l'Escola Eina i secretària general de la Fundació Joan Miró (1971-75), el 1977 es doctorà amb una tesi sobre Francis Picabia. Del 1975 al 1979 treballà a París i preparà diversos muntatges audiovisuals per al Centre Beaubourg, feina que proseguí en tornar a Barcelona, i el 1982 tornà a la Universitat Autònoma de Barcelona, com a catedràtica de llengua i literatura francesa. Ha publicat Le poète Artur Cravan i Rencontres de G. Buffet (ambdós del 1977).

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs i Grisola, Joan  (Cambrils, Baix Camp, 1719 - Catalunya, s XVIII)  Militar i eclesiàstic. Al servei del rei de Nàpols, Carles de Borbó, realitzà missions diplomàtiques a Madrid. Ordenat sacerdot (1758), va escriure diverses obres de caire pietós i una sobre els santuaris de Catalunya (1775).

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borràs i Mompó, Vicenç  (l'Olleria, Vall d'Albaida, 1835 – Barcelona, 1903)  Pintor. Fou catedràtic (1888) i acadèmic de l'Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles (1893). Conreà amb èxit la pintura de costums i els grans quadres d'història, com La dona de Padilla rebent la notícia del fracàs dels comuners (1881, Facultat de Medicina de Barcelona).

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric Borràs i OriolBorràs i Oriol, Enric  (Badalona, Barcelonès, 9/set/1863 – Barcelona, 4/nov/1957)  Actor. Fill d'un traginer, ajudà el seu pare en el negoci. Malgrat una certa oposició paterna, inicià la carrera professional, cridat per l'empresari i director Antoni Tutau, amb el qual actuà dos anys. Estigué també en la companyia d'Antonio Vico i va encadenar èxit rere èxit, això motivà que el 1850 pogués estrenar Rei i monjo al costat del primer actor Teodor Bonaplata, però va ser sobretot a partir del 1897, amb la seva cèlebre creació del Manelic de Terra Baixa al Teatre Romea, que li va suposà unaInici página consagració sorollosa i definitiva. Considerat l'actor català més representatiu de l'època, del 1901 al 1904 estigué al Romea en qualitat de primer actor i codirector i va protagonitzar obres com El místic, que Santiago Rusiñol escriví per a ell, Els vells d'Ignasi Iglésias, etc. El 1904 es traslladà amb tota la companyia del Romea a Madrid, on va alternar el seu repertori de teatre català, traduït, amb els clàssics...  Segueix... 

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs i Oriol, Jaume  (Badalona, Barcelonès, v 1873 – Barcelona, 1949)  Actor i director teatral. Germà d'Enric Borràs. Sobresortí en obres de repertori català, com La bona gent, de Rusiñol, Gonzalo o l'orgull del gec, d'A. Llanas, etc. Actuà a l'Amèrica Llatina i el 1925 féu representacions de teatre català a París, i el 1946 participà en la represa del teatre català al Romea.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs i Perelló, Ramon  (Lleida, 1858 – 1941)  Artista fuster. Fou deixeble de Jou. Construí l'obra de fusta dels altars de gran nombre d'esglésies, sobretot a Lleida i a poblacions del Segrià i de l'Urgell, i també algunes a Barcelona. El seu taller fou continuat pel seu fill Ramon Borràs i Vilaplana.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs i Solana, Josep  (Sant Martí de Provençals, Barcelona, s XIX – Barcelona, s XX)  Escultor. Fou figura destacada de les Exposicions de Madrid dels anys 1897 i 1901.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs i Vidal, Josep  (Lleida, 1921 - )  Artista fuster. Fill de Ramon Borràs i Vilaplana.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs i Vidal, Lluís  (Lleida, 1915 - )  Artista fuster. Germà de Josep i de Ramon. Ha destacat com a moblista.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBorràs i Vidal, Ramon  (Lleida, 1914 - )  Artista fuster. Germà de Josep i de Lluís. Des del 1939 ha dirigit el prestigiós taller familiar, acreditat en obres de fusteria per a esglésies, ja des del temps del seu avi Ramon Borràs i Perelló.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borràs i Vilaplana, Ramon  (Lleida, 1886 - Catalunya, s XX)  Artista fuster. Fill de Ramon Borràs i Perelló i pare de Ramon, Lluís i Josep Borràs i Vidal. Treballà amb el seu pare i continuà les activitats del taller familiar, que mantingué amb les mateixes característiques d'especialització en treballs d'església, amb una gran activitat i remarcable competència.

33 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàBorrassà  (Alt Empordà Municipi: 9,5 km2, 73 m alt, 728 hab (2014). Situat a la vall que forma l'Àlguema, subafluent de la Muga, al sud de la ciutat de Figueres, en un terreny pla. La vida econòmica local es limita als recursos tradicionals: ramaderia (bestiar boví per a aprofitament de la carn i la llet, oví i porcí) i agricultura; els conreus són principalment de secà i produeixen sobretot farratges, cereals (gra d'aresta, blat de moro i userda, intercalant l'olivera). La població tendeix a disminuir. Al poble destaca l'església parroquial de Sant Andreu, ja esmentada el 818. El terme comprèn també els pobles de Vilamorell, a llevant, i de Creixell, al sud-est, on hi ha el santuari de la Mare de Déu del Creixell, que conserva una imatge d'alabastre policromada del s XV. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrassà  (Girona, s XIV – s XV)  Família de pintors (cognom escrit també Borraçà o Borraçan), segurament originaris del poble empordanès del mateix nom. Tots consten com a domiciliats exclusivament a Girona, tret de Lluís Borrassà. El més antic és Guillem Borrassà I.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBorrassà, Albert  (Girona, s XV - 1465)  Pintor. De parentiu no precisat.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrassà, Francesc (I)  (Girona, s XIV – s XV)  Pintor. Fill de Guillem (I) i germà de Lluís i de Guillem (II). Documentat entre el 1399 i el 1417. Entre els seus fills hi hagué quatre pintors: Francesc (II), Jaume, Honorat i Pere.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrassà, Francesc (II)  (Girona, s XV - a 1433)  Pintor. Fill de Francesc (I) i germà de Jaume, Honorat i Pere. Heretà el taller del seu pare, per haver mort abans que aquest el germà gran. La seva activitat fou, segons sembla, bastant intensa.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrassà, Guillem (I)  (Girona, s XIV – 1396)  Pintor. Membre documentat més antic de la família. Documentat des del 1360. Tingué dos fills també pintors: Lluís i Francesc (I) Borrassà.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrassà, Guillem (II)  (Girona, s XIV - a 1390)  Pintor. Fill gran de l'homònim. Com que morí abans que el seu pare, el taller familiar fou heretat pel seu germà segon Francesc (I).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrassà, Honorat  (Girona, 1425 – 1453)  Pintor. Fill de Francesc (I) i germà de Francesc (II), Jaume i Pere. Treballà al taller familiar, heretat pel seu pare. Han estat documentats alguns dels seus treballs.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrassà, Jaume  (Girona, 1425 - s XV)  Pintor. Fill de Francesc (I) i germà de Francesc (II), Honorat i Pere.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBorrassà, Lluc  (Rússia, s XIV - Sóller, Mallorca, 1434)  Pintor. Era un esclau d'origen tàtar, comprat pel famós Lluís Borrassà el 1392. Aquest li ensenyà el seu art i tingué la seva col·laboració, per bé que l'esclau tractà de fugir de la casa diverses vegades. En data posterior al 1419 fou emancipat i prengué el cognom del que havia estat el seu amo. Passà a Mallorca amb un fill seu.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrassà, Lluís  (Girona, v 1350 – Barcelona, 1424/26)  Pintor. Fill de Guillem (I) Borrassà, actiu a Girona a la segona meitat del s XIV i membre de l'extensa família de pintors. La seva obra s'inscriu dins el gòtic internacional, i destaca per la novetat cromàtica i l'interès per representar la tercera dimensió. Actuava com a pintor a la seu de Girona l'any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s'havia establert i on la seva activitat fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que només l'any 1392 tenia contractats cinc retaules. És autor del retaule dels Set Goigs de la Mare de Déu de Copons (1402), del de Sant Salvador de Guardiola (1404), de la capella de Sant Antoni de la seu de Manresa (1410), del retaule de Sant Pere d'Ègara a Terrassa (1411), de Santa Clara a Vic (1415), del de Sant Miquel de Cruïlles (1416), de Sant Andreu de Gurb (1417), de la pradel·la del de Seva (1417), etc. L'any 1419 cobrà l'acabament del retaule major del monestir de Santes Creus. Al Museu Episcopal de Vic és conserva el conjunt més complert de les seves obres.

44 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Borrassà, Maties  (Palma de Mallorca, 1531 – 1607)  Historiador. Jesuïta, ensenyà teologia, geometria, astronomia i música a Mallorca (on fou un dels fundadors de l'estudi general), Gandia, València i Barcelona. Deixà manuscrita una Historia de la fundación del colegio de la Compañía de Jesús en Mallorca, utilitzada després per Pere Gil.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrassà, Narcís  (Girona, s XV)  Pintor. Fill de Lluís. Les seves obres no són conegudes.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBorrassà, Pere  (Girona, s XV – 1453)  Pintor. Fill de Francesc (I) i germà de Francesc (II), Honorat i Jaume.

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Borrassers  (Lluçà, Osona)  Antiga parròquia (Sant Cristòfol), situada a l'esquerra de la riera de Lluçanès, prop del límit amb el terme d'Alpens; és esmentada ja el 905 com a sufragània de Santa Maria de Lluçà. En subsisteix la capella de Sant Cristòfol, refeta al s XVI, sufragània de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

48 ILLES BALEARS - VARIS

borratxel·lo  (Illes Balears Mesura per a vi, equivalent a un vuitè del quartí.

49 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàBorredà  (Berguedà Municipi: 43,60 km2, 854 m alt, 540 hab (2014). Situat entre els últims contraforts pre-pirinencs i les terres de la Depressió Central, a l'est de Berga, regat, entre altres, per la riera de Merdançol. El terreny, molt muntanyós, és ocupat en gran part per pinedes, rouredes i alzinars. La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola de secà (cereals, patates, farratges) i ramadera (bestiar boví i oví), si bé subsisteix una petita activitat industrial de caràcter tèxtil. El poble és emplaçat a la dreta del Merdançol, al peu del serrat de Sant Marc; destaquen algunes cases dels s XVII i XVIII i l'església parroquial de Santa Maria, que conserva restes de la primitiva construcció romànica (s XI). Dins el terme es troben també els pobles de Boatella i Salselles, el veïnat del Coll del Bas, l'església romànica de Sant Sadurní de Rotgers, monument històrico-artístic, i les masies i esglésies romàniques de Comià i de Casamitjana. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Escola

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell  (Catalunya, s X – Girona, 1018)  Bisbe de Vic (1010-18). Fill de Borrell i d'Ingilrada, nobles osonencs. Nomenat a instàncies del comte Ramon Borrell i del bisbe Sal·la d'Urgell. Corroborà la donació de les esglésies d'Olesa de Montserrat i de Santa Maria del Mar a la canonja restaurada de Barcelona (1012). Al sínode de Vic del 1015 concedí al levita Guillem d'Oló, dit després de Mediona, l'administració dels béns iInici página castells de la Segarra (Calaf) adjudicats pel comte de Barcelona a l'església de Vic. Benet VIII li confià, juntament amb l'abat Oliba, l'expulsió de les monges de Sant Joan de les Abadesses. Morí de tornada d'una expedició a les terres islàmiques peninsulars i fou succeït en el bisbat per Oliba.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell, Camil  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Jurista. És autor de De regiminis Cathaloniae praestantia, publicat a Milà el 1611 i Additiones ad speculum principium de Belluga, glossant l'obra dels jurisconsult citat.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell, Guillem  (Catalunya, s XI – s XII)  Jutge de Vic (1079-1111), es creu que va participar en la redacció dels primers Usatges de Barcelona, en època del comte Ramon Berenguer I el Vell.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borrell, Jaume  (País Valencià, s XV)  Teòleg. Inquisidor de València. Revisà la traducció catalana de la Vulgata, feta per Bonifaci Ferrer, per fer-ne una edició impresa (1478), que resultà la primera Bíblia impresa al món en llengua vulgar.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell, Jaume  (Catalunya, s XV – s XVI)  Arquitecte i escultor. Del 1517 al 1519 féu la major part de l'hospital de Santa Maria de Lleida, incloent la galeria del pati i la imatge de la Mare de Déu esculpida en relleu.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell, Marià  (Catalunya, s XIX)  Industrial i polític. Soci de la fàbrica de teixits Bonaplata, fou membre de la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona (1835) i alcalde de la ciutat (1836). S'adherí al partit progressista.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBorrell, Modest  (Mataró, Maresme, 1843 – Barcelona, v 1900)  Contrabaixista, pianista i compositor. Féu concerts a Cuba (1865-74), a l'Argentina, al Paraguai (1886-91) i a les Filipines (1893-95). Compongué danses i música d'església. És autor de Teoría musical (1875).

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell I de Barcelona  Nom amb què també és conegut Guifré II de Barcelona.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell II de Barcelona  (Catalunya, a 934 – Urgell, 992)  Comte de Barcelona, Girona i Osona (947-992) i d'Urgell (948-992). Fill de Sunyer, corregnà amb el seu germà Miró, fins que aquest morí (966). Intentà, amb el bisbe Ató de Vic, la restauració de l'arquebisbat de Tarragona, i estengué la repoblació fins a la vall del Gaià i la Conca de Barberà, al mateix temps que prosperava la cultura per tot el territori. Davant la manca d'auxili dels francs quan Almansor saquejà Barcelona, decidí de trencar el lligam de vassallatge que mantenia amb el rei franc Hug Capet i proclamà la independència del comtat (985). A partir de 988 associà en el govern els seus fills Ramon Borrell (Barcelona) i Ermengol (Urgell).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell I de Pallars  (Catalunya, s X – 995)  Comte de Pallars (963-995). Fill dels comtes Llop i Goldregot, governà juntament amb els seus germans Ramon III i Sunyer. Era casat amb Ermengarda, de la qual tingué diversos fills, si bé sols el fill gran, Ermengol I de Pallars, heretà les funcions comtals.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell d'Osona  (Catalunya, s VIII – 820)  Comte d'Urgell, Cerdanya i possiblement d'Osona-Bages. Al servei del rei franc Lluís el Pietós va participar en les campanyes d'aquest per Catalunya (801) fins a Tortosa. Fou nomenat comte d'Urgell i Cerdanya per Carlemany (813).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell i Bertran, Pere  (Barcelona, 1905 – Madrid, 1950)  Pintor. Fill i deixeble de Juli Borrell i Pla, conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d'una gran acceptació al Madrid de postguerra.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBorrell i del Caso, Pere  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 13/des/1835 – Barcelona, 16/mai/1910)  Pintor i pedagog. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona amb Lorenzale i Milà i Fontanals, i decebut de la formació rebuda, s'inspirà directament en la natura, actitud que inculcà després als seus deixebles. Conreà la pintura de gènere, el retrat i els temes religiosos. Rebutjà dues vegades una càtedra a Llotja i preferí de fundar (1868) una acadèmia particular (Acadèmia Borrell), enfrontada amb l'art oficial més en l'actitud que no pas en l'estètica. Del seu mestratge, que omplí més de trenta anys de la vida artística del país, sortiren deixebles com Romà Ribera, Adrià Gual, Josep M. Sert, Ricard Canals, Xavier Nogués, etc.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell i Folch, Marià  (Barcelona, s XIX – 1896)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Fou professor del Conservatorio de Artes de Sevilla. Excel·lí com a dibuixant. Dirigí la publicació d'un Tratado de dibujo topográfico (1856). També és autor del llibre Tratado de dibujo industrial (1867) i de la Memoria acerca del dibujo industrial en Bélgica, Francia y Alemania, fruit d'un viatge d'estudis pels països esmentats.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Borrell i FontellesBorrell i Fontelles, Josep  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 24/abr/1947 - )  Polític. Llicenciat en enginyeria aeronàutica i doctorat en economia per la universitat de Madrid, ingressà al PSOE el 1975. Diputat des de 1986, entre 1984-91 fou secretari d'estat d'hisenda i del 1991 al 1996 ministre d'Obres Públiques i Transports. El 1994 passà a formar part de la secretaria nacional del PSC. Amb el PSOE a l'oposició, l'abr/1998 guanyà les eleccions primàries dins el partit, enfront de J. Almunia, i fou elegit candidat a la presidència del govern, però un cas de frau fiscal d'antics col·laboradors seus l'obligà a renunciar el mai/1999.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell i Gambús, Lleó  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 11/nov/1924 – Barcelona, 18/feb/1994)  Pianista. Estudià piano amb P. Vallribera i composició amb C. Taltabull. Compongué cançons de música lleugera i arrenjaments, especialment als inicis de la Nova Cançó catalana (Se'n va anar, Si un dia sóc terra, Com el vent, L'arbre, A cara o creu, etc). Musicà les Tombes flamejants i El president no és mort de B. Gassol i escrivíInici página uns preludis per a piano.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Jaume Borrell i Guinart "Perejaume"Borrell i Guinart, Pere Jaume Perejaume  (Sant Pol de Mar, Maresme, 1957 - )  Artista. El seu treball, entre la pintura, la instal·lació, l'acció i l'art objectual, sintetitza una personal visió poètica de la naturalesa com a compendi de vida i pensament. Sense tenir en compte els límits tradicionals entre les tècniques i els gèneres artístics, planteja un treball intel·lectual que pot ubicar en espais naturals o arquitectònics, sempre buscant la màxima comunicació amb l'espectador, i amb una subtil manipulació d'imatges que sovint acosta les seves obres a la poesia visual. Ha participat en diverses exposicions internacionals, com en la secció "Aperto" de la Biennal de Venècia de 1990, i és autor de la decoració pictòrica dels medallons del sostre del nou Teatre del Liceu de Barcelona. Ha publicat diversos llibres de poesia, com Ludwig-Jujol (1989), Oli damunt paper (1992) o La pintura i la boca (1993).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell i Macià, Antoni  (Argentona, Maresme, 1903 – Barcelona, 1966)  Advocat i jurista. Fill d'Antoni Borrell i Soler. Fou professor de dret civil català als Estudis Universitaris Catalans (1946-52), membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1958-66). Va publicar, entre d'altres Responsabilidades derivadas de culpa extracontractual (1943), Los censos enfitéuticos en Cataluña (1948), La persona humana (1954) i Maspons i Anglasell i el Dret Civil Català (1965).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell i Montmany, Josep  (Barcelona, s XIX – 1892)  Advocat. Com a degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1881-85) es preocupà de la defensa del dret català. Presidí el Congrés de Jurisconsults de 1890.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBorrell i Nicolau, Joan  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 1888 – Barcelona, 1951)  Escultor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i al taller dels Vallmitjana. Féu breus estades a París el 1909 i el 1913, on freqüentà les reunions cubistes. Esculpí l'estàtua del monument al poeta Jacint Verdaguer (a la Diagonal de Barcelona) i la del bisbe Torras i Bages, al mausoleu de la catedral de Vic. Féu, a més, retrats, la majoria de bronze. El seu estil és sobri, melanconiós i idealista.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell i Palazón, Alfons  (Barcelona, 1931 - )  Pintor. Freqüentà l'estudi d'Anglada i Camarasa i estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi a Barcelona. Durant aquests anys inicials participà en les biennals de Sabadell (1953-59) i evolucionà de la figuració estilitzada a l'expressionisme abstracte; féu també alguns treballs de decoració mural. El 1960 participà en la fundació i en les primeres accions del grup Gallot, que desenvolupà diverses activitats d'avantguarda a Barcelona en línia amb l'anomenada action painting.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell i Pla, Juli  (Barcelona, 1877 – 1957)  Pintor i decorador mural. Fill de Pere Borrell i del Caso. Conreà la pintura de gènere, el retrat femení i les composicions murals, especialment de caràcter religiós, pintades en un estil acadèmic amb tocs naturalistes.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell i Pla, Ramon  (Barcelona, 1876 – 1963)  Pintor i gravador. Pintà cavalls, pintura mural i és autor de nombrosos ex-libris.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Borrell i SolerBorrell i Soler, Antoni  (Barcelona, 29/des/1864 – 3/feb/1956)  Advocat i jurista. Estudià dret a Barcelona, però es dedicà més a les qüestions doctrinals que no pas a l'exercici de la professió. S'orientà, primerament, cap a les matèries penals (El delito de infanticidio, 1894), tot i que ven aviat s'interessà pel dret civil català, especialitat en la qual ha estat reconegut mestre. Catedràtic de dret català als Estudis Universitaris Catalans (1904), presidí l'Acadèmia de Jurisprudència (1907), on pronuncià, com a inaugural, una conferència sobre El dret civil com a element d'educació delInici página poble, i fou reelegit el 1925, el 1930 i el 1955. Dissertà sobre L'enriquiment indegut dins l'ordre del dret civil i La bellesa del dret. Fou nomenat magistrat del Tribunal de Cassació de Catalunya (1934). Dins de la seva especialitat, publicà, entre d'altres obres, El codi civil a Catalunya. Estudi crític de les sentències del Tribunal Suprem i de les resolucions de la Direcció General dels Registres (1903, treball...  Segueix... 

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borrell i Soler, Josep Maria  (Barcelona, s XIX - 1890)  Advocat. Germà d'Antoni. Morí molt jove. Col·laborà a "La España Regional", on publicà articles propugnant la reforma del codi civil espanyol.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Borrelles  (Clariana de Cardener, Solsonès)  Antiga quadra, que fou agregada a la de Buida-sacs.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borrés i Segarra, Joan  (Castelló de la Plana, 1844 - País Valencià ?, s XX)  Enginyer militar. Ocupà càrrecs importants i publicà alguns treballs remarcables.

77 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana BaixaBorriana  (Plana Baixa Municipi i capital comarcal: 47,22 km2, 13 m alt, 34.783 hab (2014), (cast: Burriana). Situat a la plana costanera, a la desembocadura del Millars, que limita el terme pel nord. Gairebé la totalitat de la superfície és conreada, gràcies a la fertilitat dels terrenys al·luvials, i dedicada al regadiu, que s'alimenta per mitjà de sèquies regulades per una comunitat de regants i produeix sobretot taronges. Port de relativa importància pesquera, port esportiu i reparació de vaixells, fou important comercialment anys enrera per l'exportació de cítrics. Algunes activitats industrials derivades principalment de l'agricultura, així com la paperera, metal·lúrgica i de materials per a la construcció, complementen la vida econòmica local. L'increment demogràfic del municipi ha estat notable a partir de mitjan s XIX. La ciutat, anomenada pels àrabs la Ciutat Verda, és situada, en bona part, a la dreta del riu de Sonella; conserva part de les muralles. Hi destaquen també l'església parroquial...  Segueix... 

91 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Borriana, pacte de  (Borriana, Plana Baixa, 1094)  Pacte d'ajuda mútua establert entre el Cid i Pere I d'Aragó i Navarra, poc temps després de la caiguda de València a mans del primer, com a defensa contra elsInici página almoràvits, que posteriorment foren vençuts a la batalla de Bairén (1097).

78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaBorriol  (Plana Alta Municipi: 60,95 km2, 208 m alt, 5.209 hab (2014). Situat a la vall de Borriol que drena el riu de Borriol, al vessant oest del desert de les Palmes, accidentat al sud per la serra de Borriol, al nord-oest de Castelló. La part muntanyosa del terme és ocupada per pinedes, alzinars, rouredes i pasturatges. L'agricultura de secà (garrofers, oliveres, ametllers i cereals) domina la vida econòmica del municipi, complementada pel regadiu (tarongers i hortalisses), gràcies a les sèquies derivades del riu, i l'explotació de mines de ferro. La vila, d'origen romà, és situat a la dreta del riu de Borriol, sota un turó coronat per les ruïnes del castell de Borriol; hi destaquen l'església parroquial de Sant Bartomeu i les restes de l'antic palau senyorial. Dins el terme hi ha el santuari i caseriu de Sant Vicent, on es conserva un mil·liari romà, i les pintures rupestres de la Joquera. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament - Biblioteca - Club Muntanyer La Pedrera

79 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Borriol, baronia de  (País ValenciàJurisdicció feudal, donada per Jaume I el 1254 a Eiximèn Peres d'Arenós i confirmada el 1626 a Pere Boïl d'Arenós, primer marquès de Boïl. Passà després als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Borriol, riu de  (Plana Alta Riu (27 km) (o riu Sec), neix prop de la Pobla Tornesa, però dins el terme de Borriol. El seu curs alt forma la vall de Borriol, petita prolongació de la Plana de Castelló; té una direcció nord-est - sud-oest i és dominada per les muntanyes del desert de les Palmes i per la serra de Borriol, a la banda de la marina, i per la Penya i pel tossal de Mollet, que la separen de la conca de la rambla de la Viuda. Després de deixar la vila de Borriol a la dreta i de descriure alguns meandres, tomba vers el sud - sud-est i, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló de la Plana, pren la direcció est - nord-est i s'extingeix en el regadiu de la Plana abans d'arribar a la mar.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBorrissola  (les Masies de Voltregà, Osona Altre nom del caseriu dels Rampins.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Borró  (Ròtova, Safor)  Antic castell (288 m alt), d'origen islàmic, actualment enrunat, situat a l'esquerra del riu de Vernissa. El 1277 fou donat en feu a Joan de Pròixida; esdevingué cap d'un dels quatre termes (el més occidental) en què fou dividit el ducat de Gandia en ésser creat el 1399. Aviat se'n separà el terme d'Almiserà.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Borró, riera de  (Garrotxa Riu, afluent esquerrà del Fluvià. Neix al puig de Bassegoda i, després de passar, engorjat, entre els cingles de Gitarriu i la serra de Llorona, desemboca al seu col·lector entre Argelaguer i Besalú.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borrull, Francesc  (València, 1695 - Cabanes de l'Arc, Plana Alta, 1758)  Prelat. Canonge de València (1735), vicari general i rector de la Universitat (1740). Auditor de la Rota (1752) i bisbe de Tortosa (1757-58). Com a jurista publicà Dissertatio de legibus Hispaniae prohibentibus beneficia ecclesiastica exteris conferri (1732) i Decissiones Sanctae Rotae Romanae (1755-57).

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borrull i Vilanova, Francesc Xavier  (València, 3/des/1745 – 1837)  Erudit i jurista. Pertanyent a una antiga família d'advocats de València. Fou catedràtic de dret a la Universitat de València i diputat a les Corts de Cadis (1810-13), on defensà de forma moderada la restauració dels furs valencians i la subsistència del Tribunal de les Aigües. Va ésser també oïdor de l'Audiència valenciana durant les etapes absolutistes del govern de Ferran VII. Durant el Trienni Constitucional hagué de fugir de València. Escriví diverses obres, entre les quals cal esmentar Fidelidad de la Ciudad y Reyno de Valencia en tiempos de las guerras civiles queInici página empezaron en el año 1705 (1810), Discurso sobre la Constitución que dió al Reino de Valencia su invicto

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Borrut, serra del  (Queralbs, Ripollès)  Contrafort oriental del Puigmal, a la vall de Ribes.

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Borseral, el  (Cabanes de l'Arc, Plana Alta)  Caseriu, situat al nord i al sector de marina de la serra d'Orpesa, prop de la Ribera de Cabanes.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bort, Jaume  (País Valencià, s XVIII)  Arquitecte. És autor de la façana de la catedral de Múrcia, obra de parament còncau i de notable interès.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bort i Barbosa, Vicenç  (Barcelona, 1891 - s XX)  Compositor. Compongué sardanes, cançons i peces corals. Algunes d'elles eren d'inspiració religiosa, així com un Te Deum remarcable, per a orquestra i cinc solistes. Publicà bon nombre de treballs crítics.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bort i Milià, Jaume  Veure> Bord i Milià, Jaume.

Anar a:   [ Borra ]    [ Borras i ]    [ Borrassa ]    [ Borrat ]    [ Borrell I ]    [ Borri ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -