A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   Bor ]    [ Bordet ]    [ Borg ]    [ Bori ]    [ Borja, L ]    [ Borja i E ]

Confiar en la justícia, tenir fe en els polítics i creure en els banquers són tres coses que poden tornar pobre a una persona rica. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bor  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Poble (1.120 m alt), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera. És un petit centre comercial d'abastament de la rodalia. La parròquia és esmentada ja el 839; l'actual església de Sant Marel és romànica (s XI). Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor; prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova (o tuta) de la font de Bor, amb dos corredors practicables, amb un recorregut total de 2.000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d'època prehistòrica. Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l'Ambret.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bora Gran d'en Carreres  (Serinyà, Pla de l'Estany Veure> Carreres, bora gran d’en.

136 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaBorbó, Carles Maria Isidre de  (Madrid, 1788 - Trieste, Itàlia, 1855)  Pretendent carlí a la corona d'Espanya, amb el nom de Carles V. Fill de Carles IV i germà de Ferran VII, a la mort del qual no reconegué Isabel II i esclatà la Primera Guerra Carlina. En mai-jul/1837 féu una expedició a Catalunya amb el seu exèrcit, i a Solsona fou rebut pels bisbes de Lleida i Solsona.

3 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Borbó i Battenberg, Joan de  Veure> Joan de Borbó i de Battenberg.

132 EUROPA - BIOGRAFIA

Borbó i d'Àustria-Este, Alfons Carles de  (Londres, Anglaterra, 1849 - Viena, Àustria, 1936)  Pretendent carlí a la corona d'Espanya, amb el nom d'Alfons Carles I, germà de Carles. El 1871 es casà amb Maria de les Neus de Bragança, infanta de Portugal, que l'acompanyà quan fou designat general en cap de les forces de Catalunya (1872-76) durant la Tercera Guerra Carlina. Es mostrà d'acord amb l'entrada dels carlins a l'alçament del 1936. En morir sense fills, deixà per resoldre l'afer de la seva successió.

133 EUROPA - BIOGRAFIA

Borbó i d'Àustria-Este, Carles (-Maria dels Dolors) de  (Ljubljana, Eslovènia, 1848 - Varese, Itàlia, 1909)  Pretendent carlí a la corona d'Espanya, amb el nom de Carles VII. Nét de Carles Maria Isidre de Borbó i germà d'Alfons Carles. El 1869 féu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la col·laboració de Ramon Cabrera. El 1872 impulsà la lluita carlina que s'estenia a Catalunya -on prometé derogar el decret de Nova Planta- i que s'acabà el 1876. El 1900 tingué lloc un nou petit intent militar a Badalona en defensa de la seva causa. El succeí com a pretendent el seu fill Jaume de Borbó i de Borbó-Parma.

134 EUROPA - BIOGRAFIA

Borbó i de Borbó-Parma, Jaume de  (Verey, Suïssa, 1870 - París, França, 1931)  Pretendent carlí a la corona d'Espanya, amb el nom de Jaume III. Fill de Carles de Borbó i d'Àustria-Este, a la mort del qual (1909), proclamà els seus drets i reorganitzà el carlisme. Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins. No contragué matrimoni.

135 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaBorbó i de Bragança, Carles Lluís de  (Madrid, 1818 - Brunce, Estíria, 1861)  Pretendent carlí a la corona d'Espanya, amb el nom de Carles VI. Fill de Carles Maria Isidre de Borbó. Jaume Balmes donà suport a l'intent de casar-lo amb la reina Isabel II. Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la Segona Guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebel·lió militar (l'Ortegada) des de Sant Carles de la Ràpita. Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron (Tortosa, 23/abr/1860) i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles, invalidà la renúncia.

137 EUROPA - BIOGRAFIA

Borbó-Condé, Lluís II de  (París, França, 1621 - Fontainebleau, França, 1686)  Noble i militar. Per allunyar-lo de França, durant la minoritat de Lluís XIV, Mazzarino el nomenà virrei de Catalunya, però fracassà en l'atac a Lleida, en poder de les tropes de Felip IV (1647). Ressentit pel poder de Mazzarino passà al servei d'Espanya; conquerí Rocroi i obtingué la victòria de València (1656) sobre els francesos.

138 EUROPA - BIOGRAFIA

Borbó-Parma, Xavier de  (Camaiore, Itàlia, 1889 - Cuera, Suïssa, 1977)  Duc de Parma (1974-77). En morir el seu oncle Alfons Carles de Borbó (1936), el nomenà regent de la comunió Tradicionalista, i com a cap de la junta militar carlina s'adherí a l'alçament del 1936, però el 1945 signà un manifest demanant que Francó es retirès. El 1952 fou proclamat rei a Barcelona per un grup de partidaris seus.

139 EUROPA - BIOGRAFIA

Borbó-Penthièvre, Lluïsa Adelaida de  (París, França, 1753 - Ivry, França, 1821)  Duquessa de Chartres i d'Orleans. Filla de Lluís de Borbó, muller de Lluís-Felip-Josep d'Orleans i mare del rei Lluís-Felip I de França. Els historiadors catalans s'han interessat pels seus sojorns a la Jonquera, Figueres, l'Escala i Sarrià, on constituí un petit saló alhora literari i polític. També residí a Maó.

140 EUROPA - BIOGRAFIA

Borbó-Vendôme, Lluís de  (París, França, 1612 - Ais de Provença, França, 1669)  Duc de Vendôme i de Penthièvre. Lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya (1649-50). No entrà a Barcelona fins al feb/1650Inici página per la dificultat d'obtenir tropa i diners, i hagué d'afrontar la tensa situació creada per la repressió de Pèire de Marca el 1649, augmentada per l'empitjorament de la situació militar dels francesos al Principat. La població de la ribera de l'Ebre es revoltà: Flix, Miravet i Tortosa es rendiren a Felip IV malgrat que el lloctinent intentà personalment la defensa d'aquesta última plaça. Pel des/1650 renuncià al càrrec i retornà a França.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borbó-Vendôme, Lluís Josep de  (França, 1654 - Vinaròs, Baix Maestrat, 1712)  Noble. Del 1695 al 1697 fou enviat com a comandant en cap de l'exèrcit francès a Catalunya i s'apoderà de Barcelona (1697). Es distingí com a general borbònic durant la Guerra de Successió.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Borbotó  (València, Horta)  Poble, situat 3,5 km al nord de la ciutat. El seu terme és regat per la sèquia de Montcada. Antiga alqueria islàmica, pertangué, després de la conquesta cristiana, a l'orde del Temple (el qual la donà a poblar el 1245), que formà la comanda de Borbotó; extingit l'orde, passà al de Montesa, dins la batllia de Montcada. L'església parroquial de Santa Anna (del s XVII) depèn de la de Carpesa; conserva el retaule major, gòtic, del Mestre de Borbotó. Fou annexat a València el 1888 per voluntat dels seus veïns.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borbotó, mestre de  (País Valencià, s XV - s XVI)  Pintor anònim. Deixeble i col·laborador del mestre Artés, influït pel Renaixement romà i per l'art idealitzat de Roderic d'Osona el Vell. Autor del retaule major de l'església de Borbotó (València), hom li atribueix, entre d'altres, una Crucifixió (Museu de Belles Arts de València) i una Epifania (València).

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bord, cabeç  (País Valencià Puig (238 m alt) de l'alineació muntanyosa que limita l'Horta pel nord, termenal dels municipis del Puig de Santa Maria (Horta), Nàquera (Camp de Túria), Albalat dels Tarongers i Sagunt (Camp de Morvedre).

8 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaBord del Rei d'Aragó, el  (Catalunya ?, s XIII – s XIV)  Possible fill bastard de Jaume I el Conqueridor o de Pere II el Gran. Autor de tres cobles, intercanviades amb el trobador Rostanh Berengier de Marsella, datades entre el 1291 i el 1310, d'estil molt pròxim al dels goliards.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bord i Milià, Jaume  (País Valencià, s XVIII – Madrid, 1754)  Arquitecte. Autor de la façana de la catedral de Múrcia (començada en 1741-42 i acabada pels seus deixebles el 1754), d'estil derivat del rococó francès.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bordalba, Concepció  (Barcelona, 1866 – 1910)  Soprano cantant d'òpera. Debutà a Gènova (1887) amb Don Carlo de Verdi. Actuà a Europa i a Amèrica. Excel·lí en Lohengrin, de Wagner, i Mefistofele, d'Arrigo Boito.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bordalló i Solé, Manuel  (Barcelona, 1920 - )  Pintor i gravador. Ha destacat també com a dibuixant. És autor de notables aiguaforts.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bordas i Estragués, Ramon  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1837 – Barcelona, 1906)  Dramaturg. Fou catedràtic de llatí i de retòrica a l'Institut d'Eivissa. De la seva abundant producció dramàtica cal destacar Les dues nobleses (1867), Un agregat de boigs (1868), Coses del dia (1868), La flor de la muntanya (1871), La mà de Déu (1872) i La pagesa d'Eivissa (1877).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bordas i Munt, Lluís  (Barcelona, 1798 – 1875)  Professor d'idiomes. És autor de Gramática italiana (1824), Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas (1833), Arte de hablar bien el francés (1848), El inglés sin maestro (1848) i Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano (1857). Participà en la redacció del Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839) i escriví Hechos históricos memorables acaecidos en España desde la última enfermedad de Fernando VII (1846).

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBordas i Salellas, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 1888 - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1961)  Arquitecte. Fou pensionat a Roma en 1911. Autor d'edificis interessants a Sant Feliu de Guíxols, d'on fou arquitecte municipal. Col·laborador de "Vell i Nou" i "Revista Nova".

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bordassar d'Artazu, Antoni  (València, 1671 - Valldecrist, Alt Palància, 1744)  Impressor i erudit (o Bordazar d'Artazu). Fill de l'impressor Jaume Bordassar. Amic de Gregori Maians, freqüenta el cercle de Baltasar de Iñigo, Vicent Tosca i Joan Baptista Corachan, amb qui fundà l'Acadèmia Matemàtica, de la qual en publicà les bases a Idea de una Academia Matemática (1740). Escriví sobre història, matemàtica, astronomia i gramàtica. Col·laborà estretament en la preparació de l'Arithmetica de J.B. Corachan, del Compendio Mathematico de V. Tosca i de l'Ortografia española atribuïda a Maians. Escriví Planificación de la impremta del rezo Sagrado (1732).

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bordell  (Talavera, Segarra Altre nom de l'antic poble de Rodell. La font de Bordell és un dels origens del riu d'Ondara.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bordell, Santes Creus de  (Pinell de Solsonès, Solsonès Veure> Santes Creus de Bordell.

18 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bordellat, baga de  (la Menera, Vallespir)  Bosc, situat al vessant septentrional de la serra que separa elInici página Vallespir de la Garrotxa (serra de la Baga de Bordellat, 1.550 m alt).

19 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AranBòrdes, es  (Vall d'Aran Municipi: 21,7 km2, 852 m alt, 234 hab (2014), (ant: les Bordes de Castell-lleó, aranès: Es Bòrdes). Situat a la zona axial pirinenca, a la confluència de les valls de la Garona i Et Joèu, a la frontera franco-espanyola. El relleu és molt muntanyós, amb diversos barrancs, afluents d'Et Joèu, que salven un desnivell de 1.200 m entre els estanys glacials de capçalera i el seu col·lector, i està cobert de prats naturals, avetars, fagedes i pinedes. L'explotació forestal i la ramaderia (ovina i bovina) són, amb l'agricultura (escassa, de regadiu), els recursos econòmics principals. El poble, emplaçat a la riba esquerra de la Garona, es formà a recer de la fortalesa, avui desapareguda, de Castell-lleó; l'església parroquial d'Era Mare de Diu deth Roser data del 1806. El municipi comprèn, a més, els pobles de Benós -central hidroelèctrica i església romànica-, Arró -església gòtica- i Begòs -església romànica-. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bordes, Luís  (Barcelona, s XIX)  Escriptor. És autor d'una relació titulada Hechos históricos y memorables acaecidos en España desde la última enfermedad de Fernando VII hasta la conclusión de la guerra de los siete años.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bordes, Ramon  (Barcelona ?, s XVII - Itàlia ?, s XVIII)  Militar. Era tinent coronel durant el setge de Barcelona (1714); manà la Companyia de la Quietud, que mantenia l'ordre públic. Detingut després de la rendició, pogué passar a Gènova el 1719.

22 EUROPA - BIOGRAFIA

Bordet, Robert  (Normandia, França, s XII - Catalunya, 1154/57)  Cavaller (dit també Robert d'Aculley (o Culley) i Robert d'Aguiló). Anà a Aragó amb l'exèrcit de normands comandat pel comte Rotró de Perché, cosí d'Alfons I d'Aragó. El 1129 l'arquebisbe Oleguer li cedí la ciutat i el Camp de Tarragona, llevat les esglésies amb els béns i les persones que en depenien, perquè els repoblés i reorganitzés, i li donà el títol de príncepInici página de Tarragona. El 1133 anà a Fraga a ajudar Alfons I d'Aragó i, potser, féu un viatge a Roma i un altre a Normandia per reclutar gent per a repoblar Tarragona. Tingué quatre fills de la seva muller, Agnès (o Sibil·la), morta el 1170: Guillem, Robert, Ricard i Berenguer. El 1149, sota l'episcopat de Bernat de Tort, atorgà població als habitants de Tarragona, quan ja n'havia confiat el govern al seu fill Guillem de Tarragona, fet que inicià les desavinences amb el nou arquebisbe. El 1151, aquest cedí els seus drets sobre Tarragona al comte de Barcelona. Robert, que no hi havia renunciat, i després d'alguns conflictes, signà un acord (1153) efímer amb l'arquebisbe i el comte. La seva acció a Tarragona consta fins al 1154. Aquest antagonisme acabà amb l'assassinat de Guillem (1168) a Tortosa i el de l'arquebisbe Hug de Cervelló, comès el 1171 pel seu germà Berenguer com a venjança.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bordeta, la  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de l'antic mun. de Sants, format al llarg de la carretera de Sant Boi de Llobregat, entre Hostafrancs i l'Hospitalet de Llobregat, al límit de la Riera Blanca. El 1840 tenia unes poques cases en una zona rural que aprofitava les aigües del canal de la Infanta. El 1857 esdevingué un dels quatre barris en què fou dividit Sants i es convertí en un nucli obrer i industrial del pla de Barcelona; hi havia una de les fàbriques Batlló. El 1964 hi fou bastida la nova parròquia de Sant Medir, obra neogaudiniana de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bordeta, la  (Lleida, Segrià)  Barri i antic poble, situat en un petit illot de secà a l'horta de Lleida, a l'esquerra del Segre. Ha estat un nucli d'atracció de la immigració posterior al 1939. Antigament era anomenat Vilanova de l'Horta, Vilanova de Fontanet, i, sobretot, Vilanoveta; es formà poc temps després de la conquesta de Lleida (1149), com a part del seu terme, al pla de la Vilanoveta (a la sortida de Cap-pont), d'on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa. Es despoblà durant el setge de Lleida del 1646; els molins, però, continuaren funcionant (el 1716 pertanyien al comú de Lleida) i al seu voltant sorgí un nucli dit ja la Bordeta.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBordeta, la  (Arres, Vall d'Aran)  Veïnat (aranès: Era Bordeta), a l'esquerra de la Garona, aigua avall de les Bordes.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bordeta, la  (Forallac, Baix Empordà)  Veïnat, al sud del poble. Gairebé és un raval de la Bisbal.

27 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Bordeus, desafiament de  (Bordeus, França, 1/jun/1283)  Desafiament que havia de tenir lloc entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d'Anjou, oncle de Felip III de França, després de les Vespres Sicilianes. Acusat d'haver atacat a traició, el rei Pere desafià a Carles a batre's en duel. El combat s'havia de celebrar en un lloc neutral, Bordeus, domini del rei d'Anglaterra, però aquest refusà de presidir el combat i lliurà el control de la ciutat al rei de França, fet que impossibilità la realització. Malgrat tot, Pere II es presentà a Bordeus el 31 de maig, disfressat per evitar d'ésser empresonat, i féu redactar, davant el senescal d'Anglaterra, una acta notarial de la seva compareixença.

28 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bordigó, riera de  (Torrelles de la Salanca, Rosselló)  Curs d'aigua de la Salanca, parel·lel, pel sud, i molt pròxim, a l'Aglí, neix a l'oest de la vila, ón és anomenada riera de Torrelles, i desemboca al mar dins el mateix terme, a través de l'albufera o estany de Bordigó.

29 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsBordils  (Gironès Municipi: 7,4 km2, 42 m alt, 1.690 hab (2014). Situat al nord-est de la ciutat de Girona, a la vall del Ter, riu que limita el terme pel sud, i a la dreta de la seva plana al·luvial s'estén el pla de Bordils. El relleu és lleugerament accidentat per diversos turons. Les bases de l'economia local són la ramaderia i l'agricultura de regadiu (cereals, patates, hortalisses i farratges, aquests darrers és destinen al bestiar), que aprofita l'aigua del Ter a través de la sèquia d'en Vinyals. Ramaderia bovina, sobretot per a l'obtenció de carn. Plantació d'arbres de ribera i de sureda. El pobleInici página és emplaçat a la vora de la riera de Palagret, afluent del Ter per la dreta; destaca l'església parroquial de Sant Esteve, una gran construcció gòtico-tardana del s XVI, amb retaule major renaixentista. Dins el terme hi ha els barris del Mas de Bec i de l'estació de Bordils i el veïnat de Rissec. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola - Club Handbol - Club Atlètic

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bordils, Bartomeu Antoni  (Illes Balears, s XVII - Palma de Mallorca, 1727)  Jurista i poeta. Fou metge, advocat i catedràtic de lleis a la universitat de Mallorca. Escriví diverses al·legacions jurídiques, així com composicions de caràcter satíric, que palesen una viva tendència anticlerical, com una Relació de Don Baltasar Fítova, sàtira en vers contra els mals costums d'alguns sacerdots, recollida per la Inquisició el 1725.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bordils, Bernat de  (Girona, s XIV)  Ciutadà de Girona. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir la sort dels desposseït Jaume III de Mallorca.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bordius  (Canejan, Vall d'Aran)  Caseriu (1.140 m alt), situat en un coster, a l'esquerra del barranc de Bordius (afluent esquerrà del riu de Toran).

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bordoi, coll de can  (Maresme / Vallès Oriental Depressió de la Serralada Litoral Catalana, entre les dues comarques. Obre pas entre les rieres de Mogent i d'Argentona i es aprofitada per la carretera de Llinars a Dosrius.

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bordoi, Joan Baptista  (Palma de Mallorca, 1568 – Saragossa, Aragó, 1627)  Teòleg jesuïta. Ensenyà teologia i moral a Saragossa. Escriví De bulla cruciatae, inèdita.

35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaBordoi i Frau, Marià  (Palma de Mallorca, 1730 – 1792)  Teòleg carmelità. Fou prior del convent de Palma de Mallorca. Escriví, entre altres obres, una refutació d'un famós libel antilul·lista: Respuesta a un manuscrito anónimo intitulado "La verdad sin rebozo".

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bordoi i Tallades, Francesc  (Felanitx, Mallorca, 1768 – 1850)  Religiós franciscà. Visqué a Palma de Mallorca i, des del 1835, a Felanitx. Escriví Crónica seráfica de la Santa Provincia de Mallorca de la regular observancia de N.S.P.S Francisco, manuscrita.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bordons, Josep  (Catalunya, s XVI)  Orguener. Construí l'orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona i el de la seu d'Urgell.

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bordoy, Antoni  (Palma de Mallorca, s XVIII)  Gravador. És autor de treballs remarcables.

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bordoy i Oliver, Miquel  (Felanitx, Mallorca, 1877 – 1953)  Escriptor. D'ideologia carlina, fundà i dirigí el setmanari "La Tradición". Féu excavacions a sa Mola de Felanitx en unes coves de l'edat de bronze i reuní una petita col·lecció arqueològica conservada per la Fundació Mossèn Cosme Bauçà, de Felanitx. Escriví una Història de Felanitx i altres opuscles sobre història local.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bordoy i Torrents, Pere Màrtir  (Sant Genís de Vilassar, Maresme, 1877 – Badalona, Barcelonès, 1951)  Historiador de la filosofia. Especialitzat en el Pròxim Orient. Estudià lletres i fou secretari redactor de la secció de ciències de l'Institut d'Estudis Catalans i secretari de la Societat Catalana de Filosofia (1923). Després de la guerra civil, ja vidu, fou ordenat sacerdot i fou professor del seminari conciliar de Barcelona.Inici página Col·laborà a "Estudis Franciscans", "Criterion" i "La Paraula Cristiana" amb estudis sobre el pensament franciscà, com Les escoles dominicana i franciscana en "Lo somni de Bernat Metge" (1926). Sobre temes orientals publicà Aplec d'estudis bíblics i orientals (1901) i Els Pobles d'Orient (1919).

41 CATALUNYA - EMPRESA

Boreal Films  (Barcelona, 1916 – 1917)  Productora cinematogràfica. Fundada per Fructuós Gelabert en col·laboració amb Josep Maria Codina. Dels seus estudis, instal·lats a Sants, Barcelona, en sortiren El vino manda (1917), El doctor Rojo (1917), en episodis de gran èxit popular.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Borén  (Alt Àneu, Pallars Sobirà)  Poble (1.113 m alt), a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la presa de Borén, d'on surt el canal que duu l'aigua a la central d'Esterri d'Àneu. L'església parroquial de Sant Martí conserva una portalada romànica esculpida. Formà part de l'antic mun. de Sorpe.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borges, Antoni  (Vernet, Noguera, v 1780 – Cervera, Segarra, 3/jun/1836)  Dirigent i militar carlí. Lluità a la Primera Guerra Carlina a la vall del Segre, al Solsonès i a la Noguera. El 1834 dominava la zona de Ponts, i el seu prestigi semblava destinar-lo a substituir en el comandament suprem el general Guergué, però fou designat Ignasi Brujó. Ocupà Àger (1835). Fou sorprès a Vilanova de Meià pel coronel Niubó (1836) i afusellat a Cervera. La seva partida prosseguí la lluita, conduïda pel seu fill Josep Borges.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borges, Josep  (Vernet, Noguera, 1813 - Tagliacozzo, Itàlia, 1861)  Militar carlí. En morir afusellat el seu pare, Antoni Borges (1836), el succeí en la direcció de la seva partida, i el 1839 es convertí en un dels principals col·laboradors del comte d'Espanya, ascendit a coronel actuà a l'expedició de la Vall d'Aran. En acabar-se la primera guerra carlina, s'exilià a França. Tornà a Catalunya el 1847 com a general de brigada i prengué part en la segona guerra, actuant al Camp de Tarragona. Fou batut (1849) pel general Quesada aInici página Selma (Alt Camp), i hagué de tornar a exiliar-se. Passà a Itàlia, al servei de Francesc II de Nàpols, el qual fou destronat per Garibaldi. Intentà d'iniciar un moviment al seu favor a Calàbria, però fou fet presoner pels lliberals i afusellat.

45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Borges, torrent de na  (Mallorca Curs d'aigua de l'illa (o de na Borja). Neix a la plana entre Manacor i Felanitx i, després de drenar el sector oriental d'es Pla, desemboca a la badia d'Alcúdia, al límit dels municipis de Santa Margalida i d'Artà.

46 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesBorges Blanques, les  (Garrigues Municipi: 61,7 km2, 304 m alt, 6.088 hab (2014). (o les Borges d'Urgell). Situat a l'àrea que enllaça la plana del canal d'Urgell i els altiplans meridionals de la depressió Central. L'activitat econòmica bàsica del municipi és el conreu de l'olivera i elaboració d'oli, un producte molt acreditat. La construcció del canal d'Urgell ha permès l'expansió del regadiu i la creació de dues cooperatives de fruita dolça. El comerç, els serveis i algunes petites indústries completen l'oferta econòmica del municipi que, per l'abril, celebra la Fira de les Garrigues (agrícola, industrial i artesana). La població manté, fa anys, un lleuger creixement. La ciutat, que comprèn tota la població del municipi, és emplaçada a la carretera de Tarragona a Lleida; destaca la plaça Major, porxada, amb edificis renaixentistes com el de la Casa de la Ciutat, l'església neoclàssica de Santa Maria i el Museu de l'Oli. El municipi comprèn també l'ermita de Sant Salvador i l'enclavament i antic terme de Masroig. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Biblioteca - Cooperativa - Institut

47 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix CampBorges del Camp, les  (Baix Camp Municipi: 8,3 km2, 238 m alt, 2.077 hab (2011). Situat a l'extrem nord-occidental del Camp de Tarragona. El relleu és accidentat pels darrers contraforts de la serra de la Mussara. La base de l'economia local és l'agricultura, amb predomini del secà (dedicat principalment a l'avellaner, l'olivera i la vinya). Darrerament, l'avicultura ha adquirit una certa importància. La vila té el seu origen en la reconquesta; destaca l'església parroquial de l'Assumpció, neoclàssica (1777), que ocupa el lloc on hi havia l'antic castell. Al nord-oest hi ha el santuari deInici página la Mare de Déu de la Riera, patrona de la vila, destruït el 1939 i reconstruït anys després. El municipi comprèn també la quadra dels Tascals i el petit caseriu de l'estació de les Borges del Camp. Àrea comercial de Reus. Formà part de la Comuna del Camp de Tarragona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Borgetes, barranc de les  (Garrigues / Pla d'UrgellCurs d'aigua de la plana d'Urgell, entre les dues comarques. Es forma vora Arbeca, i després de passar per Miralcamp, es perd a la plana regada, vora Mollerussa i Fondarella.

130 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Borgia  Gràfia italiana del cognom Borja.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Borgonyà  (Sant Vicenç de Torelló, Osona)  Colònia industrial tèxtil (541 m alt), situat a l'esquerra del Ter, a la part interior d'un meandre encaixat. Hi havia una fàbrica de filats de cotó de l'empresa Fabra i Coats. Té baixador del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà. La seva església (antic santuari de la Mare de Déu de Borgonyà) ha esdevingut parroquial.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borgonya, Joan de  (Estrasburg, França, s XV – Barcelona, 1526)  Pintor. Identificat abans amb el pintor gironí Porta i anomenat posteriorment Mestre de Sant Feliu. Possiblement visqué en terres valencianes fins al 1510; d'aquest període daten probablement les taules de Sant Andreu (capella del Miracle, València). Establert a Barcelona a partir del 1510, on pintà el retaule, desaparegut, de l'església del Pi i els escuts del cadirat del cor de la catedral (1519) amb motiu de la reunió del Toisó d'Or presidida per Carles V. A Girona pintà el retaule de l'església de Sant Feliu i el de Santa Úrsula per a la catedral. És autor també de les taules de la Magdalena (Museu Provincial de Tarragona), el Calvari (Museu Provincial de Girona), dues taules de la Vida de sant Bartolomeu (Barcelona, col·lecció particular) i el Retrat de dona (Esztergom, Hongria), signat, gràcies al qual fou confirmada la identitat del pintor el 1965. La influència de Leonardo i de Dürer, la subversió de l'harmonia i la bellesa clàssiques i el seu gust per pintar argenteries, així com l'expressionismeInici página provinent del seu origen germànic, en fan un manierista anterior a la gran època d'aquest corrent internacional.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borgonya, Joan de  (Barcelona, s XVI)  Pintor. Segurament fill de l'homònim. És documentat a Barcelona de 1556 a 1573.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Borgonyà del Terri  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany)  Poble, a l'esquerra del Terri, entre Banyoles i Cornellà. L'església parroquial, romànica, és dedicada a sant Joan. Era un dels llocs reials de la vall de Cornellà.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Borgonyó  (Alacant, Alacantí)  Llogaret, a 15 km a l'oest de la ciutat, al vessant meridional de la serra de Fontcalent, antiga possessió del comte de Santa Clara.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borgueres, Joan  (Barcelona, s XVI – s XVII)  Músic. Fou mestre de capella a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borguñó, Manuel  (Rubí, Vallès Occidental, 1886 - Canàries ?, 1973)  Compositor, director coral i pedagog. Es formà a l'Escolania de Montserrat i fou deixeble més tard d'Antoni Nicolau. Dirigí la Societat Coral Euterpe, fou fundador i director de l'Orfeó de Graus, del de Rubí, d'una acadèmia de música a Barcelona que portà el seu nom i del conservatori de l'Ateneu Igualadí. Fou director de l'Institut Municipal de Pedagogia Escolar de Santa Cruz de Tenerife. Escriví música vocal i per a piano i algunes obres didàctiques.

56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaBorguny, Pere  (Palma de Mallorca, 1628 – Alger, Algèria, 1654)  Captiu dues vegades, fou condemnat a morir cremat a Alger. Aposatà de moment, però, penedit, confessà la seva fe cristiana. Les seves relíquies foren dutes a París pels paüls i, el 1750, traslladades a Palma de Mallorca. Li fou obert un procés de beatificació, que fou suspès el 1805 per les autoritats napoleòniques.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Borguny i Castelló, Albert  (Palma de Mallorca, 1707 – 1770)  Artista i escriptor. Era escultor, pintor i gravador. Estudià belles arts i professà com a frare llec a l'orde dominicà. És autor, entre d'altres, del retaule de l'altar major de Santa Eulàlia de Palma de Mallorca. Va escriure poemes burlescs (S'alicorn de Sant Domingo, Breu i substancial notícia de los enormes delictes d'un famosíssim gat sentenciat a mort sense apel·lació i Exhortació a la família gatera) i algunes comèdies devotes (Drama de sant Caietano i El poder de Caietano).

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Borgunya  (el Pont de Bar, Alt Urgell Altre nom de l'antic lloc de Barguja, situat a l'antic mun. de Toloriu.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borgunyó, Francesc  (Catalunya, s XV)  Poeta. És autor de composicions de caràcter religiós.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borgunyó, Joan  (València, s XIII - s XIV)  Poeta, jurisconsult, eclesiàstic i diplomàtic. Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge. Serví en diverses missions delicades en la política exterior de Jaume II el Just, a la cort francesa i a la d'Avinyó (1304-18). És autor d'alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae, i de poesies llatines.

61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Borgunyó, Joan  (Illes Balears, s XIV)  Escriptor. Escriví en llatí alguns tractats de caràcter polític.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBorgunyó i Garriga, Agustí  (Sabadell, Vallès Occidental, 1894 – Barcelona, 1967)  Compositor. Deixeble de Manuel Burgès, aviat s'establí als EUA, on actuà amb èxit com a arranjador a diferents estudis de ràdio (1932-63) i fou director artístic de l'emissora Firestone. Escriví amb constància sobre temes catalans (unes cent-cinquanta sardanes per a cobla i i altres per a cor), així com obra simfònica, de cambra, lieder, etc. Tornà a Catalunya el 1963, després d'obtenir nombrosos premis.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bori, el  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)  Barri, a l'oest de la vila. Hi ha nombroses cases d'estiueig. Pertanyia a la quadra de Benviure.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bori, Lucrècia  Pseudònim de la cantant Lucrècia Borja i González.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bori i Fontestà, Antoni  (Badalona, Barcelonès, 1862 – 1912)  Escriptor i pedagog. Col·laborà a "Lo Gay Saber", a "La Renaixensa" i a la revista "El Clamor del Magisterio". La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat. Participà als Jocs Florals de Barcelona amb èxit; és autor de Simfonies poemàtiques (1898), Boira i sol (1900), La nit a Montgrony (1905) i de la llegenda medieval, en vers, La veu de la morta, publicada el 1913. Conreà el teatre de costums amb obres com La Gallarda del Roser (1902) i Gent de platja (1902). També li devem el llibre Lo trobador català (1892), miscel·lània de poesies i proses, que ha tingut més de vint edicions.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bòria, la  (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès)  Raval, a l'esquerra de la riera de Mediona, aigua avall de la vila. L'església de Sant Quintí era la de l'antic monestir de Sant Quintí de Mediona. Fins el 1857, fou sufragània de la de Mediona.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBòria, la  (Barcelona, Barcelonès)  Antic raval de la ciutat (o la Bòria de Sant Cugat), situat entre el Vilar de Sant Pere i la Vilanova de la Mar, format durant l'edat mitjana al llarg de la carretera del Vallès, des del Mercadal (plaça del Blat o de l'Àngel) fins al rec Comtal (on des de temps antic s'havia localitzat la indústria tèxtil). La seva església de Sant Cugat del Rec esdevingué parròquia. El carrer de la Bòria, continuat pels dels Corders i el dels Carders, a més del seu caràcter industrial, tingué una funció d'aglutinant dels serveis de transport (alfòndecs, traginers, hostals) i de correus. Des del s XIV fins a l'any 1816 alguns delinqüents, com els blasfems i els alcavots, eren exposats a la vergonya pública passejant-los dalt d'un ase amunt i avall del carrer, fet del qual prové la locució passar Bòria avall.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bòria, Manuel  (València, 1818 – Madrid, 1841)  Militar. Voluntari contra els carlins, el 1835 ascendí a capità. El 1841 prengué part en la conspiració contra Espartero i atacà l'escala principal del palau reial de Madrid. Fou fet presoner i afusellat.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bòria i de Llinars, Domènec Ignasi de  (Barcelona, 1715 – 1796)  Dominicà (1734) i professor de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona. S'enfrontà polèmicament amb Jaume Caresmar sobre la vida de santa Eulàlia amb Nuestra paisana, patrona y titular Eulalia vindicada... (1779), i novament sota el pseudònim de S. Padrós y Riera (1787). Fou de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1737).

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bòria i Gualba, Josep de  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Cavaller. Capità de la Coronela, el 1714 participà en la defensa de Barcelona; caigué ferit l'11/set defensant el portal Nou. El 1719 l'emperador Carles VI concedí al seu germà Ignasi el títol de marquès de Bòria.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borillo, G.  (País Valencià, s XIX - s XX)  Pintor. Figurà entre els fundadors del grup Rotgle Obert, del qual ha estat un dels grans animadors. Es feu conèixer inscrivint la seva interessant producció dins una línia postpicassiana.

72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaBorinot, El  (Barcelona, 1923 – 1927)  Setmanari humorístic. Fundat per Lluís Bertran i Pijoan i Josep Aragay. Creat amb intenció política, iniciada la Dictadura, és un precedent d'"El Be Negre". A més dels articles, en llur majoria anònims, de to literari i polític, reproduïa texts i facsímils de publicacions vuitcentintes com a contrast amb l'actualitat política: hi col·laboraren dibuixants com Apa, D'Ivori i Quelus. No pogué sobreviure a la censura.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boris i Codeina, Francina  (Girona, 1915 - )  Locutora de ràdio. L'any 1933 entrà a formar part de l'equip de Ràdio Girona, d'on fou traslladada, el 1934, a Ràdio Associació de Catalunya de Barcelona, on prestà els seus serveis fins al 1942 en que retornà a Girona. En el decurs de la seva estada a Barcelona fou nomenada oficialment locutora de la Generalitat de Catalunya. Creà el primer programa radiofònic de la postguerra en català, titulat Nostra dansa.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja  (Borja, Aragó, s XIII - País Valencià, s XVIII)  Família establerta a Xàtiva. Foren ducs de Gandia i adquiriren una gran importància en la vida política d'Itàlia i de l'Església romana durant els s. XV i XVI, ja que dos dels seus membres foren nomenats papes: Alfons de Borja -Calixt III- (1456-58) i Roderic de Borja -Alexandre VI- (1492-1503).

75 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Borja, acord de  (Borja, Aragó, 1190)  Acord entre Alfons I de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Navarra, d'ajuda mútua contra Castella.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBorja, Alfons de  Nom del cardenal, nomenat papa amb el nom de Calixt III.

77 EUROPA - BIOGRAFIA

Cèsar BorjaBorja, Cèsar  (Roma, Itàlia, 13/set/1475 – Viana, Navarra, 12/mar/1507)  Prelat i militar. Fill del papa Alexandre VI i de Vannozza Catanei. Fou inicialment destinat a la carrera eclesiàstica, i gràcies a les influències del seu pare obtingué, ben d'hora, diverses prebendes importants: protonotari apostòlic (1482), bisbe de Pamplona (1491), arquebisbe de València (1492) i més tard cardenal (1493), tot i que només era un simple tonsurat. Fou nomenada diaca el 1494. A la mort del seu germà Joan (assassinat segons sembla per instigació del mateix Cèsar), abandonà l'estat eclesiàstic i participà activament en la política diplomàtica i militar del seu pare, per al qual obtingué l'aliança amb Lluís XII de França, i ell rebé el ducat de Valentinois i el casament amb Carlota d'Albret, germana del rei consort de Navarra. Al final del 1499, amb el seu exèrcit es posa a les ordres del seu pare i conquerí la Romanya, terres pontifícies en poder dels grans senyors italians. El 1500 fou nomenat...  Segueix... 

131 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Borja, comtat de  (Borja, Aragó)  Títol concedit el 1366 per Pere III el Cerimoniós a Bertrand Du Guesclin sobre el castell de Borja.

78 EUROPA - BIOGRAFIA

Borja, Francesc de  (Roma, Itàlia, s XV - s XVI)  Quart duc de Gandia. Fill de Joan, tercer duc. A partir d'ell la línia dels Borja es dividí en cinc branques, sortides de quatre fills seus: Carles, Joan, Àlvar i Francesc de Borja i de Castro, i d'un germà, Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós.

79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja, Francesc de  (Gandia ?, Safor, s XVII – Sucre, Bolívia, 1644)  Arquebisbe de La Plata. Rebesnét de Francesc de Borja i d'Aragó. El 1620 sortí de la Companyia de Jesús i entrà al monestir benedictí de Sahagún (Lleó). Ensenyà teologia al col·legi de San Vicente de Salamanca. Felip IV de Castella el nomenà predicador reial (1634) i el presentà per a la seu de La Plata (Sucre), on arribà el 1636. Escriví diverses obres, que han romàs manuscrites.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBorja, Joan Baptista  (València, 1692 – 1756)  Escultor i arquitecte. Deixeble de Lleonart Capuç. Hi ha obres seves a la col·legiata de Sant Nicolau, d'Alacant, a la catedral d'Oriola i a l'església de Sant Felip Neri de València.

82 EUROPA - BIOGRAFIA

Borja, Joan de  (Roma, Itàlia, 1476 – 1497)  Segon duc de Gandia. Germà de Cèsar Borja. Heretà el ducat el 1488, a la mort del seu altre germà Pere Lluís. El 1494 obtingué d'Alfons II de Nàpols els principats de Tricarico i Teano i el ducat de Sessa. Nomenat pel seu pare capità general de l'exèrcit pontifici, fou encarregat de combatre els Orsini (1497). Si bé fou derrotat, va rebre poc després els títols de duc de Benevento i senyor de Terracina i Pontecorvo. Morí assassinat, fet que fou atribuït al seu germà Cèsar.

83 EUROPA - BIOGRAFIA

Borja, Joan de  (Roma, Itàlia, s XV - s XVI)  Tercer duc de Gandia. Fill de Joan de Borja, segon duc, i pare de Francesc de Borja, quart duc.

84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Borja, Joan de  (Roma, Itàlia, 1498 – 1548)  Duc de Camerino i de Nepi. Fill d'Alexandre VI i la mare es creu que era Lucrècia Borja. Estigué al servei de l'emperador Carles V. En morir, la seva herència passà a Francesc de Borja i d'Aragó.

85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Borja, Jofré de  (Roma, Itàlia, 1481 - Itàlia, s XVI)  Príncep de Squillace. Fill del cardenal Roderic de Borja (Alexandre VI) i de Vannozza Catanei. Aquell tenia dubtes sobre la paternitat, però el féu legitimar perquè pogués rebre beneficis eclesiàstics; a nou anys era ja canonge de València. El 1494 es casà al Castell Nou de Nàpols amb Sança d'Aragó, filla natural d'Alfons II de Nàpols. Aquest atorgà als nuvis el principat de Squillace i el ducat de Cariati a Calàbria, més el dret d'anomenar-se Borja d'Aragó. Refugiats a Roma durant l'ocupació de Carles VIII, retornaren a Nàpols, on el 1506 morí Sança, que s'havia fet cèlebre per les seves infidelitats conjugals. Es casà novament, amb Maria Milà d'Aragó, filla del comte d'Albaida, de la qual nasqué l'hereu i successor Francesc.

86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaBorja, Lucrècia  (Subiaco, Itàlia, 1480 – Ferrara, Itàlia, 1519)  Duquessa de Mòdena, Ferrara i Reggio. Germana de Cèsar Borja. Filla del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Cattanei. El seu pare la casà primer amb Giovanni Sforza (1493) i després, anul·là aquest matrimoni (hi al·legà impotència del marit) i la casà amb Alfons d'Aragó (1498), fill natural d'Alfons II de Nàpols. Assassinat aquest últim (1500) per ordre de Cèsar Borja, contragué nou matrimoni amb Alfons d'Este (1501), hereu del duc de Ferrara, i el 1502 deixà Roma definitivament. Esdevingué duquesa el 1505, i s'encarregà del govern del ducat i reuní en la seva cort literats i artistes. El seu nom apareix sempre lligat als episodis sinistres de la llegenda dels Borja. Del duc de Bisceglie tingué un fill, Roderic, que morí el 1512; del duc Alfons I de Mòdena i Ferrara en tingué set, entre ells el duc Hèrcules II i el cardenal Hipòlit d'Este; el Joan de Borja, anomenat l'Infant Romà (nascut el 1498), és considerat també fill seu. La seva figura ha estat objecte de molt diverses manipulacions literàries (drames, òperes i biografies).

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja, Pere Lluís de  (Roma, Itàlia, 1468 – 1488)  Primer duc de Gandia dels Borja. Fill de cardenal Roderic de Borja (Alexandre VI) i de mare desconeguda, fou legitimat per butlla de Sixt IV el 1481. El 1483 el seu pare li cedí la baronia de Llombai i li atorgà 50.000 ducats per a adquirir béns als regnes hispànics. El 1484, durant les disputes entre Ferran II i Alexandre VI sobre l'arquebisbat de Sevilla, fou empresonat. El 1485 lluità al regne de Granada, i pel fet d'haver entrat el primer al raval de Ronda, Ferran II li concedí el títol d'egregi, estès als seus germans Cèsar, Joan i Jofré. El 1485 comprà a Ferran II les terres de Gandia, i rebé el títol de duc. El 1485 es prometé amb María Enríquez, cosina germana de Ferran II, però no s'hi arribà a casar. Retornà a Roma, on morí. Fou succeït pel seu germà Joan.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja, Roderic de  Veure> Alexandre VI (nom del papa).

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i Borja, Pere Lluís de  (Xàtiva ?, Costera, 1429 - Civitavècchia, Laci, Itàlia, 1458)  Noble. Germà d'Alexandre VI. El seu oncle Calixt III el nomenà capità general de l'Església, castellà de Sant'Angelo, governador de Spoleto i d'altres ciutats, i prefecte de Roma, càrrecs de gran confiança política, militar iInici página personal. En trapassar Alfons IV el Magnànim, hom suposà que el papa li volia atorgar el regne de Nàpols. Però a la mort de Calixt, el mateix 1458, l'enemistat dels barons romans, sobretot dels Orsini, l'obligà a fugir cap a Òstia i Civitavècchia.

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i Borja, Tecla de  (País Valencià, s XV – 1459)  Poetessa. Germana del papa Alexandre VI. Vers el 1448 es maridà amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i de Murla. El 1452 comprà als hereus de Joan de Vilanova la senyoria d'Atzeneta. Mantingué una disputa poètica amb Ausiàs Marc sobre la vista i l'oïda en les fortunes d'amor.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i Carbonell, Josep  (Càrcer, Ribera Alta, 1901 – Madrid, 1993)  Botànic. Col·laborador a l'Institut Botànic A.J. Cabanilles, de Madrid. Ha estudiat la flora i la vegetació del País Valencià i d'altres indrets de la Península Ibèrica. És autor, entre altres treballs, d'Estudio fitográfico de la sierra de Corbera (1948-49) i Estudio de la vegetación y flórula de los macizos de Gudar y Jabalambre (1961), en col·laboració amb Salvador Rivas Goday.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i d'Aragó, Enric de  (Gandia, Safor, 1518 - Viterbo, Laci, Itàlia, 1540)  Cardenal (1539). Fill del primer matrimoni de Joan de Borja i Enríquez, duc de Gandia. Fou comanador major de l'orde de Montesa (1537-40) i bisbe de Squillace.

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i d'Aragó, Ferran de  (Madrid, s XVII – 1665)  Lloctinent d'Aragó i de València (1635-40). Fill de Joan de Borja i de Castro. Durant la lloctinència a València contribuí a evitar-hi l'extensió de la revolta del Principat (1640).

94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBorja i d'Aragó, Francesc de  (Gandia, Safor, 1510 – Roma, Itàlia, 1572)  Primer marquès de Llombai. Lloctinent de Catalunya, duc de Gandia, tercer general de la Companyia de Jesús. Era fill de Joan de Borja i Enríquez i de Joana d'Aragó (filla d'Alfons d'Aragó, bastard de Ferran II). A disset anys entrà al servei de Carles V, que li atorgà el títol de marquès de Llombai. Es casà amb Elionor de Castro, dama portuguesa, cambrera de l'emperadriu (1529). El 1539 fou nomenat virrei de Catalunya. Durant el seu virregnat, fins al 1543, s'hagué de preocupar principalment del bandolerisme, de la defensa contra la pirateria i de reforçar la frontera francesa per la guerra amb aquest país. Morta la seva muller, va ingressar als jesuïtes (1546), de la qual va ésser comissari general d'Espanya i de les Índies i elegit general el 1564. Fundà el Col·legi de Gandia, convertit després en la Universitat de Gandia, primer centre d'estudis superiors dels jesuïtes. Fou canonitzat l'any 1671.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i d'Aragó, Lluïsa de  (Gandia, Safor, 1520 – Saragossa, Aragó, 1560)  Poetessa (dita la Santa Duquessa). Comtessa de Ribagorça (1547) i duquesa de Vilafermosa (1558) pel seu matrimoni (1541) amb Martí d'Aragó i de Gurrea. Escriví dues Oraciones i una Paráfrasis del Cántico del Magníficat.

96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Borja i d'Aragó-Gurrea, Carles de  (Pedrola, Aragó, 1634 – Saragossa, Aragó, 1692)  Noble i militar. Duc de Vilafermosa i comte de Luna. Fill de Ferran d'Aragó-Gurrea i de Joana d'Aragó i d'Alagó, comtessa de Luna. Fou lloctinent de Catalunya (1688), on continuà la política d'apaivagament de les lluites entre els soldats de l'exèrcit reial i els pagesos, iniciada pel comte de Melgar. Tanmateix es reproduïren les friccions, agreujades per la seva actitud despòtica. Iniciada de nou la guerra amb França (abr/1689), el duc de Noailles entrà al Principat alhora que esclatava a la muntanya la commoció dels Gorretes; la invasió agafà al lloctinent desprevingut i els francesos s'apoderaren fàcilment de Camprodon, de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses. Fou substituït com a lloctinent pel duc de Medinasidònia. La seva successió a les cases de Vilafermosa i de Luna provocà grans litigis.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBorja i d'Armendia, Joan de  (Gandia, Safor, 1564 – Bogotà, Colòmbia, 1628)  Funcionari reial. Fill natural de Francesc de Borja i de Castro; es casà, a València, amb Violant Miquel d'Herèdia (1597). Fou governador i capità general del Nou Regne de Granada (1605), on lluità contra els indis pijaos, que amenaçaven la zona de Mariquita, Ibagué i Neiva. Més endavant deixà expedita la comunicació del riu Magdalena, autèntica artèria de la governació. Entre els seus fills destacaren Francesc (Bogotà, 1609 - Trujillo, 1689) i Joan Pere de Borja i Miquel d'Heredia (València, 1602 - Ambato, Equador, 1657), governador de Popayán (1638-44).

98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i de Borja, Joana de  (País Valencià, s XV)  Germana de Roderic de Borja, el futur Alexandre VI. Muller de Pere Guillem Llançol de Romaní, amb aquesta unió sortí la línia Borja-Llançol de Romaní, que foren barons de Vilallonga, Castellnou i Campo-Sobrarbe i comtes d'Anna.

99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i de Castre-Pinós, Pere Lluís Galceran de  (Gandia, Safor, 1528 – Barcelona, 1592)  Lloctinent de Catalunya (1590-92). Darrer mestre de Montesa (1540-87), primer marquès de Navarrès. Era fill del tercer duc borgià de Gandia Joan de Borja i Enríquez. A la mort del seu pare (1543) regí el ducat de Gandia per encàrrec del seu germanastre Francesc de Borja i d'Aragó, aleshores lloctinent de Catalunya. El 1545 fou confirmat com a mestre de Montesa per la intervenció del rei. Fou capità general de Tilimsen i Tunis (1567) i alcaid d'Orà i de Massalquivir, ciutats que fortificà. El 1571 retornà a la península ibèrica i renuncià (1587) al maestrat de Montesa a favor de la corona, tot i que es reservà el títol fins a la mort. La seva preocupació principal durant la lloctinència de Catalunya fou la persecució de bandolers, contra els quals mobilitzà sometents. Poeta, fou elogiat per Cervantes i per Gil Polo; Jaume Falcó li dedicà unes poesies llatines, i Francesc Garrido, la seva traducció castellana de l'Orlando innamorato de Boiardo (1577).

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i de Castre-Pinós, Roderic de  (Gandia, Safor, s XVI - 1537)  Cardenal (1536). Fill de Joan de Borja i Enríquez, duc de Gandia. El 1530 obtingué, per patrimoni, la baronia de Navarrés.

101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBorja i de Castre-Pinós, Tomàs de  (Gandia, Safor, 1541 – Saragossa, Aragó, 1610)  Bisbe de Màlaga (1600-03) i arquebisbe de Saragossa (1603-10). Fill de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc borgià de Gandia. Canonge de Toledo, fou consultor del Sant Ofici, membre del consell suprem de la inquisició i president del consell de l'arxiduc-cardenal Albert d'Àustria (1594-98).

102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i de Castró, Àlvar de  (País Valencià, s XVI)  Germà de Carles, Joan i Francesc i fill de Francesc de Borja. Iniciador de la tercera branca de la família, que s'extingí el 1713. Portà, per enllaç matrimonial, el cognom Enríquez de Almansa i el marquesats d'Alcañices i de Santiago de Oropesa.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i de Castro, Carles de  (Madrid, 1530 - Castelló de les Gerres, Vall d'Albaida, 1592)  Virrei de Portugal (1583). Fill primogènit de Francesc de Borja i d'Aragó. Es casà amb Magdalena de Centelles-Riu-sec i de Cardona. Per renúncia del seu pare heretà els títols de duc de Gandia i marquès de Llombai (1551). Fou ambaixador extraordinari a Gènova (1575-76). A partir del 1585 visqué retirat a Gandia. Martí de Viciana li dedicà la segona part de la seva Crónica de Valencia (1563).

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i de Castro, Francesc de  (País Valencià, s XVI)  Iniciador de la quarta branca dels Borja, la qual s'extingí el 1809. Fill de Francesc de Borja i germà de Carles, Joan i Àlvar. El seu fill natural, Joan, s'establí al virregnat del Perú el 1605.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Borja i de Castro, Joan de  (Bellpuig d'Urgell, Urgell, 1533 - El Escorial, Madrid, 1606)  Polític i escriptor. Fill segon de Francesc de Borja i d'Aragó, duc de Gandia. Fou ambaixador extraordinari de Felip II a Portugal (1569) prop de l'emperador Rodolf II (1576), majordom major de l'emperadriu Maria d'Àustria (1581-1603) i de la reina Margarida d'Àustria (1604), del consell d'estat de Felip III i president del consell de Portugal. El 1596 fou nomenat comte de Mayalde. Publicà a Praga, el 1581, un llibre titulat Empresas morales, que dedicà al rei Felip II, i que fou reimprès a Brussel·les el 1680. També escriví les poesies que figuren al començamentInici página de l'edició de Las obras de Don Juan Fernández de Heredia (1562); formà part de l'acadèmia presidida pel duc d'Alba a Madrid i mantingué una notable correspondència amb Ignasi de Loiola, oncle de la seva primera muller Lorenza de Oñaz y Loyola.

106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Borja i de Velasco, Baltasar de  (Berlanga, Castella, s XVI - Palma de Mallorca, 1630)  Bisbe de Mallorca (1626-30). Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia. Canonge de València (1586), fou vicari general de la diòcesi a la mort de l'arquebisbe Juan de Ribera (1611). A Mallorca, d'on fou designat governador (1628-29), fomentà les obres de fortificació i posà a la ciutat de Palma de Mallorca i el regne sota el patronatge de la Puríssima Concepció.

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i Enríquez, Isabel de   (Gandia, Safor, 1498 – Valladolid, Castella, 1557)  Religiosa. Filla de Joan de Borja, segon duc borgià de Gandia. Professà, amb el nom de Francesca de Jesús, al monestir de clarisses descalces de Gandia, del qual fou abadessa. El 1551 fundà el monestir de Las Descalzas Reales de Madrid. Escriví unes Exhortaciones espirituales i uns Ejercicios santos.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i Enríquez, Joan de   (Gandia, Safor, 1494 – 1543)  Noble i militar. Duc de Gandia. Fill i successor de Joan de Borja i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó. Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521; durant l'assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola; en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta. Lluità també contra els moriscs a la serra d'Espadà i contra els corsaris barbarescs. Es casà (1509) amb Joana d'Aragó i de Gurrea, filla de l'arquebisbe de Saragossa Alfons d'Aragó i, novament (1523), amb Francesca de Castre-Pinós. El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de Borja i d'Aragó.

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBorja i Escrivà, Roderic de   (País València, s XV – Catalunya, 1478)  Bisbe d'Urgell (1467-72) i de Barcelona (1472-78). Fill de Roderic-Gil de Borja i de Sibil·là Escrivà (erròniament anomenada d'Oms). Era oncle del futur Alexandre VI.

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i González, Lucrècia "Lucrecia Bori"   (València, 1888 – 1960)  Soprano. Actuà per primera vegada a Roma amb Micaela de Carmen. Interpretà Der Rosenkavalier ("El cavaller de la rosa"), amb el mateix Richard Strauss a Milà.

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i Navarro d'Alpicat, Francesc de   (Xàtiva o València, s XV – Roma, Itàlia, 1511)  Cardenal. De paternitat no documentada. Des del s XVI hom l'havia suposat falsament, un bastard d'Alfons de Borja (Calixt III). Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l'empara del vice-canceller Roderic de Borja (Alexandre VI, cosí germà del seu pare). Posseí un canonicat a València. Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània (1495) i arquebisbe de Cosenza a Calàbria (1499); tresorer pontífici, fou creat cardenal per ell el 1500. Hom l'ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà.

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja i Navarro d'Alpicat, Joan de   (País Valencià, s XV – Roma, Itàlia, 1503)  Cardenal, anomenat el Major, fill de Galceran de Borja i de Tecla Navarro d'Alpicat, senyors de la baronia de Quartell. Fou protonotari apostòlic després de la mort de Calixt III, i més tard arquebisbe de Mont-reale de Sicília (1483), quan tenia només els ordes menors. Fou el primer i únic cardenal creat per Alexandre VI al primer consistori del seu pontificat (1492). El 1494 coronà el rei de Nàpols, Alfons II de Nàpols, com a legat a latere, i fou tramès a Bracciano per pactar amb Carles VIII de França el seu pas per Roma, camí del regne de Nàpols. El 1495 acompanyà el papa a Orvieto.

122 PAÍS VALENCIÀ  BIOGRAFIA

Inici páginaBorja i Villel, Manuel J.   (Borriana, Plana Baixa, 1957 - )  Historiador de l'art. Llicenciat en història de l'art per la Universitat de València, amplià els seus estudis a la Yale University i la City University de Nova York. Director de la Fundació A. Tàpies de Barcelona des de la seva fundació (1990) fins al jul/1998, on fou el responsable del programa d'exposicions. Després fou nomenat director del MACBA, on dedicà exposicions a reconeguts artistes nacionals i internacionals, com la col·lectiva Camps de Forces. Un assaig sobre el cinètic.

113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja-Centelles i de Velasco, Carles de   (Gandia, Safor, 1573 - Itàlia ?, 1632)  Lloctinent de Sardenya (1611-16). Duc de Gandia, marquès de Llombai i comte d'Oliva. El 1593 es casà amb una filla de Giovanni Andrea Doria. En 1613-14, durant la seva lloctinència, presidí el parlament del regne de Sardenya, que precisà, entre altres punts, la forma d'intervenció dels nobles a les corts.

114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja-Centelles i Ponce de León, Carles de   (Gandia, Safor, 1663 - La Granja, Castella, 1733)  Cardenal (1720), membre del consell suprem d'Itàlia. Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia. El 1701 acompanyà Felip V de Castella a Barcelona i a Itàlia. Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda (1705), patriarca de les Índies (1708) i almoiner major de palau.

115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja-Centelles i Ponce de León, Lluís de   (Gandia, Safor, 1665 - Anvers, Flandes, França, 1718)  Governador d'Anvers. Fill del duc de Gandia Francesc de Borja-Centelles i Dòria. Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace (1701). Austriacista, li foren segrestats els béns a la península ibèrica.

116 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBorja-Llançol de Romaní i Calataiud, Gaspar Jofré de   (País Valencià, s XV – València, 1556)  Bisbe de Sogorb (1530-56). Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada. El 1520, el capítol l'elegí arquebisbe de València, però l'elecció no fou acceptada ni per Lleó X ni per Carles V. Bisbe de Sogorb, residí normalment a València i fou un dels personatges de la cort de la reina Germana de Foix. Assistí al concili de Trento (1551-52), però la seva manca de salut l'obligà a retornar a València.

117 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Àngela de   (País Valencià, s XV – Itàlia, s XVI)  Filla de Joana de Montcada i de Jofre de Borja-Llançol de Romaní, baró de Vilallonga (nebot, per part de mare, d'Alexandre VI). Àngela fou promesa el 1500 al futur duc d'Urbino, Francesco della Rovere (nebot del futur papa Juli II), però el matrimoni no s'arribà a celebrar. Passà a Ferrara com a dama de Lucrècia Borja, i són ben coneguts els violents i tràgics amors que sentiren per ella els dos cunyats de Lucrècia, Hipòlit i Juli d'Este. El 1506 Àngela es casà amb Alessandro Pio di Savoia, senyor de Sassuolo.

118 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Joan de   (País Valencià, s XV - Fossombrone, Marques, Itàlia, 1500)  Cardenal (1496). Fill de Jofré de Borja-Llançol de Romaní i germà del cardenal Pere Lluís. Es considerat el Borja de la cort d'Alexandre VI amb més qualitats polítiques. Protonotari apostòlic, fou bisbe electe de Melfi (1494-98) i arquebisbe de Càpua (1496-98) i de València (1498-1500). A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant. El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futu Juli II, addicte a Carles VIII de França. Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forli a felicitar Cèsar Borja per la conquesta d'aquella ciutat.

119 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Pere Lluís de   (València, s XV – Roma, Itàlia, 1511)  Cardenal. Germà de Joan, també cardenal, el qual succeí en l'arquebisbat de València (1500-11) i com a cardenal (1500). Havia estat membre de l'orde militar de Sant Joan i abat comendatari del monestirInici página cistercenc de Valldigna. Entrà a Roma el 1501. Davant la reacció antiborgiana de Juli II, es retirà a Nàpols, ja dominada per Ferran II de Catalunya-Aragó.

120 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, Josep de   (València, v 1630 - Barcelona ?, s XVII)  Noble i militar. Baró de San Petrillo. Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera. Passà a Milà (1653) com a capità de cavallers cuirassers i participà (1655) en el setge de París. Fou governador de Menorca. El 1666 fou nomenat, a Barcelona, majordom de Joan Josep d'Àustria. El 1677 lluità contra els francesos a Catalunya i fou ferit a Espolla. Fou governador interí de Lleida i governador militar de Barcelona.

121 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Borja-Llançol de Romaní i Olivera, Roderic de   (Lodi, Llombardia, Itàlia, s XVII – Madrid, 1677)  Noble i militar. Baró de San Petrillo. Fou lloctinent del capità general a València (1642), i després lloctinent del tresorer general (1642-46). Participà en el setge i la presa de Tortosa contra les forces catalanes i franceses (1650). El 1652 s'instal·là a Barcelona i fou majordom de Joan Josep d'Àustria. Fou veedor general de l'exèrcit de Catalunya (1656-59) i lloctinent de Mallorca (1665-69).

123 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Born, el   (Barcelona, Barcelonès)  Plaça del barri de Ribera, de forma rectangular, entre Santa Maria del Mar i el carrer del Rec. Prop de la plaça hi ha l'edifici de l'antic mercat central del Born (interessant estructura metàl·lica de la segona meitat del s XIX), que recentment ha estat restaurat. Fou mercat central de Barcelona fins el 1971 en què fou traslladat. La plaça tingué una especial significació en la vida barcelonina del s XIII al XVII, puix que fou el lloc habitual de tota mena d'actes públics: torneigs i justes (el primer testimoniatge dels quals data del 1372), festes populars, processons, actes inquisitorials i les fires d'argenteria i del vidre, aquesta darrera per cap d'any. El 1706 hi fou erigit un monument a la Immaculada Concepció en commemoració de la victòria de l'arxiduc Carles contra Felip V, monument que fou destruït durant el setge del 1714. A partir del s XVIII la seva funció de lloc de mercat fou la predominant.

124 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBorn, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Plaça de la ciutat, antigament lloc habitual dels actes públics de la ciutat: justes i torneigs, festes populars i actes inquisitorials (entre el 1581 i el 1645). El 1620 es convertí en una plaça allargada en ésser desviat el torrent de la Riera. Fou reformat el 1833 i hom hi construí la font de les Tortugues. El 1877 fou eixamplat amb motiu de la visita d'Alfons XII i prengué les característiques que fonamentalment encara conserva.

125 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bornat, Claudi  (Pont de Rouen, França, s XVI – Barcelona, 1581)  Impressor, llibreter i editor. Documentat a Barcelona des del 1548. Fou un dels impressors més actius i de més qualitat de la seva època, tant en llatí com en català i castellà (hom en coneix més de 150 entre llibres i opuscles, com el Lexicon latino-catalanum de Nebrija). Estigué en relació amb els mestres de l'estudi general de Barcelona, dels quals publicà algunes obres, i amb els cercles religiosos de la ciutat; contribuí així mateix a les edicions lul·lianes. Cal remarcar la seva tendència erasmista, manifestada en els dues edicions que publicà, i molt especialment en les notes i els prefacis del mateix Bornat que les acompanyen. També imprimí obres històriques i literàries. S'associà temporalment amb altres impressors i amb la companyia de llibreters.

126 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Boronat, Eliseu  (Sogorb, Alt Palància, 1697 – s XVIII)  Miniaturista i eclesiàstic. Fou autor d'obres notables guardades a la seu de Sogorb, per bé que quasi totes han estat perdudes o destruïdes posteriorment.

127 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Boronat i Barrachina, Pasqual  (Penàguila, Alcoià, 1866 – València, 1908)  Eclesiàstic i erudit. Va escriure diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d'investigació és considerable. Sota el pseudònim de Lluís d'Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís deInici página Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc. Entre altres sobresurt Los moriscos españoles y su expulsión (1901) i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi (1904), els quals constitueixen una extraordinària aportació documental al tema dels moriscs valencians.

128 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boronat i Fabra, Teresa  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1904 - )  Ballarina. Coneguda artísticament com Teresina Boronat. Fou deixebla de Pauleta Pàmies. L'any 1919, quan tenia quinze anys, debutà com a primera dansarina al Teatre del Liceu amb l'obra Thaïs. Posteriorment, la seva vocació pel cant la portà a treballar al Teatre Líric Català, on estrenà Don Juan de Serrallonga (amb música d'Enric Morera). L'any 1924 debutà com a dansarina al Teatre Nacional de l'Òpera de París amb l'obra Taglioní chez Musette. El 1927 va obrir a París una escola de dansa.

129 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boronat i Font, Roc  (Barcelona, 1897 – Mèxic, 1965)  Polític i escriptor. Oposat a la dictadura de Primo de Rivera, s'exilià a França, on s'uní a Francesc Macià i intervingué en els fets de Prats de Molló (1926). De nou a Barcelona (1931), com a membre de l'Esquerra Republicana, fou regidor de la ciutat. Designat comissari del departament de beneficència municipal (1931), fou el fundador i president de l'Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al jun/1934, el cupó del cec. L'any 1939 s'exilià a Mèxic, on va escriure diferents obres de teatre: La vera llum, Nit d'Otel·lo, L'obstacle (1956, premi Àngel Guimerà de Mèxic).

Anar a:   Bor ]    [ Bordet ]    [ Borg ]    [ Bori ]    [ Borja, L ]    [ Borja i E ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -