|
|
|
Anar a: [ Bor ] [ Bordet ] [ Borg ] [ Bori ] [ Borja, L ] [ Borja i E ] Confiar en la justícia, tenir fe en els polítics i creure en els banquers són tres coses que poden tornar pobre a una persona rica. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bor (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.120 m alt), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera. És un petit centre comercial d'abastament de la rodalia. La parròquia és esmentada ja el 839; l'actual església de Sant Marel és romànica (s XI). Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor; prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova (o tuta) de la font de Bor, amb dos corredors practicables, amb un recorregut total de 2.000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d'època prehistòrica. Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l'Ambret. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bora Gran d'en Carreres (Serinyà, Pla de l'Estany) Veure> Carreres, bora gran d’en. 136 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
3 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Borbó i Battenberg, Joan de Veure> Joan de Borbó i de Battenberg. 132 EUROPA - BIOGRAFIA Borbó i d'Àustria-Este, Alfons Carles de (Londres, Anglaterra, 1849 - Viena, Àustria, 1936) Pretendent carlí a la corona d'Espanya, amb el nom d'Alfons Carles I, germà de Carles. El 1871 es casà amb Maria de les Neus de Bragança, infanta de Portugal, que l'acompanyà quan fou designat general en cap de les forces de Catalunya (1872-76) durant la Tercera Guerra Carlina. Es mostrà d'acord amb l'entrada dels carlins a l'alçament del 1936. En morir sense fills, deixà per resoldre l'afer de la seva successió. 133 EUROPA - BIOGRAFIA Borbó i d'Àustria-Este, Carles (-Maria dels Dolors) de (Ljubljana, Eslovènia, 1848 - Varese, Itàlia, 1909) Pretendent carlí a la corona d'Espanya, amb el nom de Carles VII. Nét de Carles Maria Isidre de Borbó i germà d'Alfons Carles. El 1869 féu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la col·laboració de Ramon Cabrera. El 1872 impulsà la lluita carlina que s'estenia a Catalunya -on prometé derogar el decret de Nova Planta- i que s'acabà el 1876. El 1900 tingué lloc un nou petit intent militar a Badalona en defensa de la seva causa. El succeí com a pretendent el seu fill Jaume de Borbó i de Borbó-Parma. 134 EUROPA - BIOGRAFIA Borbó i de Borbó-Parma, Jaume de (Verey, Suïssa, 1870 - París, França, 1931) Pretendent carlí a la corona d'Espanya, amb el nom de Jaume III. Fill de Carles de Borbó i d'Àustria-Este, a la mort del qual (1909), proclamà els seus drets i reorganitzà el carlisme. Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins. No contragué matrimoni. 135 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
137 EUROPA - BIOGRAFIA Borbó-Condé, Lluís II de (París, França, 1621 - Fontainebleau, França, 1686) Noble i militar. Per allunyar-lo de França, durant la minoritat de Lluís XIV, Mazzarino el nomenà virrei de Catalunya, però fracassà en l'atac a Lleida, en poder de les tropes de Felip IV (1647). Ressentit pel poder de Mazzarino passà al servei d'Espanya; conquerí Rocroi i obtingué la victòria de València (1656) sobre els francesos. 138 EUROPA - BIOGRAFIA Borbó-Parma, Xavier de (Camaiore, Itàlia, 1889 - Cuera, Suïssa, 1977) Duc de Parma (1974-77). En morir el seu oncle Alfons Carles de Borbó (1936), el nomenà regent de la comunió Tradicionalista, i com a cap de la junta militar carlina s'adherí a l'alçament del 1936, però el 1945 signà un manifest demanant que Francó es retirès. El 1952 fou proclamat rei a Barcelona per un grup de partidaris seus. 139 EUROPA - BIOGRAFIA Borbó-Penthièvre, Lluïsa Adelaida de (París, França, 1753 - Ivry, França, 1821) Duquessa de Chartres i d'Orleans. Filla de Lluís de Borbó, muller de Lluís-Felip-Josep d'Orleans i mare del rei Lluís-Felip I de França. Els historiadors catalans s'han interessat pels seus sojorns a la Jonquera, Figueres, l'Escala i Sarrià, on constituí un petit saló alhora literari i polític. També residí a Maó. 140 EUROPA - BIOGRAFIA Borbó-Vendôme, Lluís de (París, França, 1612 - Ais de Provença, França, 1669) Duc de Vendôme i de Penthièvre. Lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya (1649-50). No entrà a Barcelona fins al feb/1650 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borbó-Vendôme, Lluís Josep de (França, 1654 - Vinaròs, Baix Maestrat, 1712) Noble. Del 1695 al 1697 fou enviat com a comandant en cap de l'exèrcit francès a Catalunya i s'apoderà de Barcelona (1697). Es distingí com a general borbònic durant la Guerra de Successió. 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Borbotó (València, Horta) Poble, situat 3,5 km al nord de la ciutat. El seu terme és regat per la sèquia de Montcada. Antiga alqueria islàmica, pertangué, després de la conquesta cristiana, a l'orde del Temple (el qual la donà a poblar el 1245), que formà la comanda de Borbotó; extingit l'orde, passà al de Montesa, dins la batllia de Montcada. L'església parroquial de Santa Anna (del s XVII) depèn de la de Carpesa; conserva el retaule major, gòtic, del Mestre de Borbotó. Fou annexat a València el 1888 per voluntat dels seus veïns. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borbotó, mestre de (País Valencià, s XV - s XVI) Pintor anònim. Deixeble i col·laborador del mestre Artés, influït pel Renaixement romà i per l'art idealitzat de Roderic d'Osona el Vell. Autor del retaule major de l'església de Borbotó (València), hom li atribueix, entre d'altres, una Crucifixió (Museu de Belles Arts de València) i una Epifania (València). 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Bord, cabeç (País Valencià) Puig (238 m alt) de l'alineació muntanyosa que limita l'Horta pel nord, termenal dels municipis del Puig de Santa Maria (Horta), Nàquera (Camp de Túria), Albalat dels Tarongers i Sagunt (Camp de Morvedre). 8 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bord i Milià, Jaume (País Valencià, s XVIII – Madrid, 1754) Arquitecte. Autor de la façana de la catedral de Múrcia (començada en 1741-42 i acabada pels seus deixebles el 1754), d'estil derivat del rococó francès. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bordalba, Concepció (Barcelona, 1866 – 1910) Soprano cantant d'òpera. Debutà a Gènova (1887) amb Don Carlo de Verdi. Actuà a Europa i a Amèrica. Excel·lí en Lohengrin, de Wagner, i Mefistofele, d'Arrigo Boito. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bordalló i Solé, Manuel (Barcelona, 1920 - ) Pintor i gravador. Ha destacat també com a dibuixant. És autor de notables aiguaforts. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bordas i Estragués, Ramon (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1837 – Barcelona, 1906) Dramaturg. Fou catedràtic de llatí i de retòrica a l'Institut d'Eivissa. De la seva abundant producció dramàtica cal destacar Les dues nobleses (1867), Un agregat de boigs (1868), Coses del dia (1868), La flor de la muntanya (1871), La mà de Déu (1872) i La pagesa d'Eivissa (1877). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bordas i Munt, Lluís (Barcelona, 1798 – 1875) Professor d'idiomes. És autor de Gramática italiana (1824), Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas (1833), Arte de hablar bien el francés (1848), El inglés sin maestro (1848) i Colección de temas para ejercitarse en la traducción del catalán al castellano (1857). Participà en la redacció del Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià (1839) i escriví Hechos históricos memorables acaecidos en España desde la última enfermedad de Fernando VII (1846). 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bordassar d'Artazu, Antoni (València, 1671 - Valldecrist, Alt Palància, 1744) Impressor i erudit (o Bordazar d'Artazu). Fill de l'impressor Jaume Bordassar. Amic de Gregori Maians, freqüenta el cercle de Baltasar de Iñigo, Vicent Tosca i Joan Baptista Corachan, amb qui fundà l'Acadèmia Matemàtica, de la qual en publicà les bases a Idea de una Academia Matemática (1740). Escriví sobre història, matemàtica, astronomia i gramàtica. Col·laborà estretament en la preparació de l'Arithmetica de J.B. Corachan, del Compendio Mathematico de V. Tosca i de l'Ortografia española atribuïda a Maians. Escriví Planificación de la impremta del rezo Sagrado (1732). 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bordell (Talavera, Segarra) Altre nom de l'antic poble de Rodell. La font de Bordell és un dels origens del riu d'Ondara. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bordell, Santes Creus de (Pinell de Solsonès, Solsonès) Veure> Santes Creus de Bordell. 18 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bordellat, baga de (la Menera, Vallespir) Bosc, situat al vessant septentrional de la serra que separa el 19 CATALUNYA - MUNICIPI
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bordes, Luís (Barcelona, s XIX) Escriptor. És autor d'una relació titulada Hechos históricos y memorables acaecidos en España desde la última enfermedad de Fernando VII hasta la conclusión de la guerra de los siete años. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bordes, Ramon (Barcelona ?, s XVII - Itàlia ?, s XVIII) Militar. Era tinent coronel durant el setge de Barcelona (1714); manà la Companyia de la Quietud, que mantenia l'ordre públic. Detingut després de la rendició, pogué passar a Gènova el 1719. 22 EUROPA - BIOGRAFIA Bordet, Robert (Normandia, França, s XII - Catalunya, 1154/57) Cavaller (dit també Robert d'Aculley (o Culley) i Robert d'Aguiló). Anà a Aragó amb l'exèrcit de normands comandat pel comte Rotró de Perché, cosí d'Alfons I d'Aragó. El 1129 l'arquebisbe Oleguer li cedí la ciutat i el Camp de Tarragona, llevat les esglésies amb els béns i les persones que en depenien, perquè els repoblés i reorganitzés, i li donà el títol de príncep 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bordeta, la (Barcelona, Barcelonès) Barri de l'antic mun. de Sants, format al llarg de la carretera de Sant Boi de Llobregat, entre Hostafrancs i l'Hospitalet de Llobregat, al límit de la Riera Blanca. El 1840 tenia unes poques cases en una zona rural que aprofitava les aigües del canal de la Infanta. El 1857 esdevingué un dels quatre barris en què fou dividit Sants i es convertí en un nucli obrer i industrial del pla de Barcelona; hi havia una de les fàbriques Batlló. El 1964 hi fou bastida la nova parròquia de Sant Medir, obra neogaudiniana de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bordeta, la (Lleida, Segrià) Barri i antic poble, situat en un petit illot de secà a l'horta de Lleida, a l'esquerra del Segre. Ha estat un nucli d'atracció de la immigració posterior al 1939. Antigament era anomenat Vilanova de l'Horta, Vilanova de Fontanet, i, sobretot, Vilanoveta; es formà poc temps després de la conquesta de Lleida (1149), com a part del seu terme, al pla de la Vilanoveta (a la sortida de Cap-pont), d'on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa. Es despoblà durant el setge de Lleida del 1646; els molins, però, continuaren funcionant (el 1716 pertanyien al comú de Lleida) i al seu voltant sorgí un nucli dit ja la Bordeta. 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA
26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bordeta, la (Forallac, Baix Empordà) Veïnat, al sud del poble. Gairebé és un raval de la Bisbal. 27 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Bordeus, desafiament de (Bordeus, França, 1/jun/1283) Desafiament que havia de tenir lloc entre Pere II de Catalunya-Aragó i Carles d'Anjou, oncle de Felip III de França, després de les Vespres Sicilianes. Acusat d'haver atacat a traició, el rei Pere desafià a Carles a batre's en duel. El combat s'havia de celebrar en un lloc neutral, Bordeus, domini del rei d'Anglaterra, però aquest refusà de presidir el combat i lliurà el control de la ciutat al rei de França, fet que impossibilità la realització. Malgrat tot, Pere II es presentà a Bordeus el 31 de maig, disfressat per evitar d'ésser empresonat, i féu redactar, davant el senescal d'Anglaterra, una acta notarial de la seva compareixença. 28 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Bordigó, riera de (Torrelles de la Salanca, Rosselló) Curs d'aigua de la Salanca, parel·lel, pel sud, i molt pròxim, a l'Aglí, neix a l'oest de la vila, ón és anomenada riera de Torrelles, i desemboca al mar dins el mateix terme, a través de l'albufera o estany de Bordigó. 29 CATALUNYA - MUNICIPI
30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bordils, Bartomeu Antoni (Illes Balears, s XVII - Palma de Mallorca, 1727) Jurista i poeta. Fou metge, advocat i catedràtic de lleis a la universitat de Mallorca. Escriví diverses al·legacions jurídiques, així com composicions de caràcter satíric, que palesen una viva tendència anticlerical, com una Relació de Don Baltasar Fítova, sàtira en vers contra els mals costums d'alguns sacerdots, recollida per la Inquisició el 1725. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bordils, Bernat de (Girona, s XIV) Ciutadà de Girona. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l'assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir la sort dels desposseït Jaume III de Mallorca. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bordius (Canejan, Vall d'Aran) Caseriu (1.140 m alt), situat en un coster, a l'esquerra del barranc de Bordius (afluent esquerrà del riu de Toran). 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bordoi, coll de can (Maresme / Vallès Oriental) Depressió de la Serralada Litoral Catalana, entre les dues comarques. Obre pas entre les rieres de Mogent i d'Argentona i es aprofitada per la carretera de Llinars a Dosrius. 34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bordoi, Joan Baptista (Palma de Mallorca, 1568 – Saragossa, Aragó, 1627) Teòleg jesuïta. Ensenyà teologia i moral a Saragossa. Escriví De bulla cruciatae, inèdita. 35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bordoi i Tallades, Francesc (Felanitx, Mallorca, 1768 – 1850) Religiós franciscà. Visqué a Palma de Mallorca i, des del 1835, a Felanitx. Escriví Crónica seráfica de la Santa Provincia de Mallorca de la regular observancia de N.S.P.S Francisco, manuscrita. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bordons, Josep (Catalunya, s XVI) Orguener. Construí l'orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona i el de la seu d'Urgell. 38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bordoy, Antoni (Palma de Mallorca, s XVIII) Gravador. És autor de treballs remarcables. 39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Bordoy i Oliver, Miquel (Felanitx, Mallorca, 1877 – 1953) Escriptor. D'ideologia carlina, fundà i dirigí el setmanari "La Tradición". Féu excavacions a sa Mola de Felanitx en unes coves de l'edat de bronze i reuní una petita col·lecció arqueològica conservada per la Fundació Mossèn Cosme Bauçà, de Felanitx. Escriví una Història de Felanitx i altres opuscles sobre història local. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bordoy i Torrents, Pere Màrtir (Sant Genís de Vilassar, Maresme, 1877 – Badalona, Barcelonès, 1951) Historiador de la filosofia. Especialitzat en el Pròxim Orient. Estudià lletres i fou secretari redactor de la secció de ciències de l'Institut d'Estudis Catalans i secretari de la Societat Catalana de Filosofia (1923). Després de la guerra civil, ja vidu, fou ordenat sacerdot i fou professor del seminari conciliar de Barcelona. 41 CATALUNYA - EMPRESA Boreal Films (Barcelona, 1916 – 1917) Productora cinematogràfica. Fundada per Fructuós Gelabert en col·laboració amb Josep Maria Codina. Dels seus estudis, instal·lats a Sants, Barcelona, en sortiren El vino manda (1917), El doctor Rojo (1917), en episodis de gran èxit popular. 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Borén (Alt Àneu, Pallars Sobirà) Poble (1.113 m alt), a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la presa de Borén, d'on surt el canal que duu l'aigua a la central d'Esterri d'Àneu. L'església parroquial de Sant Martí conserva una portalada romànica esculpida. Formà part de l'antic mun. de Sorpe. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borges, Antoni (Vernet, Noguera, v 1780 – Cervera, Segarra, 3/jun/1836) Dirigent i militar carlí. Lluità a la Primera Guerra Carlina a la vall del Segre, al Solsonès i a la Noguera. El 1834 dominava la zona de Ponts, i el seu prestigi semblava destinar-lo a substituir en el comandament suprem el general Guergué, però fou designat Ignasi Brujó. Ocupà Àger (1835). Fou sorprès a Vilanova de Meià pel coronel Niubó (1836) i afusellat a Cervera. La seva partida prosseguí la lluita, conduïda pel seu fill Josep Borges. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borges, Josep (Vernet, Noguera, 1813 - Tagliacozzo, Itàlia, 1861) Militar carlí. En morir afusellat el seu pare, Antoni Borges (1836), el succeí en la direcció de la seva partida, i el 1839 es convertí en un dels principals col·laboradors del comte d'Espanya, ascendit a coronel actuà a l'expedició de la Vall d'Aran. En acabar-se la primera guerra carlina, s'exilià a França. Tornà a Catalunya el 1847 com a general de brigada i prengué part en la segona guerra, actuant al Camp de Tarragona. Fou batut (1849) pel general Quesada a 45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Borges, torrent de na (Mallorca) Curs d'aigua de l'illa (o de na Borja). Neix a la plana entre Manacor i Felanitx i, després de drenar el sector oriental d'es Pla, desemboca a la badia d'Alcúdia, al límit dels municipis de Santa Margalida i d'Artà. 46 CATALUNYA - MUNICIPI
47 CATALUNYA - MUNICIPI
48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Borgetes, barranc de les (Garrigues / Pla d'Urgell) Curs d'aigua de la plana d'Urgell, entre les dues comarques. Es forma vora Arbeca, i després de passar per Miralcamp, es perd a la plana regada, vora Mollerussa i Fondarella. 130 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Borgia Gràfia italiana del cognom Borja. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló, Osona) Colònia industrial tèxtil (541 m alt), situat a l'esquerra del Ter, a la part interior d'un meandre encaixat. Hi havia una fàbrica de filats de cotó de l'empresa Fabra i Coats. Té baixador del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà. La seva església (antic santuari de la Mare de Déu de Borgonyà) ha esdevingut parroquial. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borgonya, Joan de (Estrasburg, França, s XV – Barcelona, 1526) Pintor. Identificat abans amb el pintor gironí Porta i anomenat posteriorment Mestre de Sant Feliu. Possiblement visqué en terres valencianes fins al 1510; d'aquest període daten probablement les taules de Sant Andreu (capella del Miracle, València). Establert a Barcelona a partir del 1510, on pintà el retaule, desaparegut, de l'església del Pi i els escuts del cadirat del cor de la catedral (1519) amb motiu de la reunió del Toisó d'Or presidida per Carles V. A Girona pintà el retaule de l'església de Sant Feliu i el de Santa Úrsula per a la catedral. És autor també de les taules de la Magdalena (Museu Provincial de Tarragona), el Calvari (Museu Provincial de Girona), dues taules de la Vida de sant Bartolomeu (Barcelona, col·lecció particular) i el Retrat de dona (Esztergom, Hongria), signat, gràcies al qual fou confirmada la identitat del pintor el 1965. La influència de Leonardo i de Dürer, la subversió de l'harmonia i la bellesa clàssiques i el seu gust per pintar argenteries, així com l'expressionisme 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borgonya, Joan de (Barcelona, s XVI) Pintor. Segurament fill de l'homònim. És documentat a Barcelona de 1556 a 1573. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Borgonyà del Terri (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany) Poble, a l'esquerra del Terri, entre Banyoles i Cornellà. L'església parroquial, romànica, és dedicada a sant Joan. Era un dels llocs reials de la vall de Cornellà. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Borgonyó (Alacant, Alacantí) Llogaret, a 15 km a l'oest de la ciutat, al vessant meridional de la serra de Fontcalent, antiga possessió del comte de Santa Clara. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borgueres, Joan (Barcelona, s XVI – s XVII) Músic. Fou mestre de capella a l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borguñó, Manuel (Rubí, Vallès Occidental, 1886 - Canàries ?, 1973) Compositor, director coral i pedagog. Es formà a l'Escolania de Montserrat i fou deixeble més tard d'Antoni Nicolau. Dirigí la Societat Coral Euterpe, fou fundador i director de l'Orfeó de Graus, del de Rubí, d'una acadèmia de música a Barcelona que portà el seu nom i del conservatori de l'Ateneu Igualadí. Fou director de l'Institut Municipal de Pedagogia Escolar de Santa Cruz de Tenerife. Escriví música vocal i per a piano i algunes obres didàctiques. 56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Borguny i Castelló, Albert (Palma de Mallorca, 1707 – 1770) Artista i escriptor. Era escultor, pintor i gravador. Estudià belles arts i professà com a frare llec a l'orde dominicà. És autor, entre d'altres, del retaule de l'altar major de Santa Eulàlia de Palma de Mallorca. Va escriure poemes burlescs (S'alicorn de Sant Domingo, Breu i substancial notícia de los enormes delictes d'un famosíssim gat sentenciat a mort sense apel·lació i Exhortació a la família gatera) i algunes comèdies devotes (Drama de sant Caietano i El poder de Caietano). 58 CATALUNYA - HISTÒRIA Borgunya (el Pont de Bar, Alt Urgell) Altre nom de l'antic lloc de Barguja, situat a l'antic mun. de Toloriu. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borgunyó, Francesc (Catalunya, s XV) Poeta. És autor de composicions de caràcter religiós. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borgunyó, Joan (València, s XIII - s XIV) Poeta, jurisconsult, eclesiàstic i diplomàtic. Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge. Serví en diverses missions delicades en la política exterior de Jaume II el Just, a la cort francesa i a la d'Avinyó (1304-18). És autor d'alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae, i de poesies llatines. 61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Borgunyó, Joan (Illes Balears, s XIV) Escriptor. Escriví en llatí alguns tractats de caràcter polític. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bori, el (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat) Barri, a l'oest de la vila. Hi ha nombroses cases d'estiueig. Pertanyia a la quadra de Benviure. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bori, Lucrècia Pseudònim de la cantant Lucrècia Borja i González. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bori i Fontestà, Antoni (Badalona, Barcelonès, 1862 – 1912) Escriptor i pedagog. Col·laborà a "Lo Gay Saber", a "La Renaixensa" i a la revista "El Clamor del Magisterio". La seva poesia, patriòtica i costumista, assolí una gran popularitat. Participà als Jocs Florals de Barcelona amb èxit; és autor de Simfonies poemàtiques (1898), Boira i sol (1900), La nit a Montgrony (1905) i de la llegenda medieval, en vers, La veu de la morta, publicada el 1913. Conreà el teatre de costums amb obres com La Gallarda del Roser (1902) i Gent de platja (1902). També li devem el llibre Lo trobador català (1892), miscel·lània de poesies i proses, que ha tingut més de vint edicions. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bòria, la (Sant Quintí de Mediona, Alt Penedès) Raval, a l'esquerra de la riera de Mediona, aigua avall de la vila. L'església de Sant Quintí era la de l'antic monestir de Sant Quintí de Mediona. Fins el 1857, fou sufragània de la de Mediona. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA
68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bòria, Manuel (València, 1818 – Madrid, 1841) Militar. Voluntari contra els carlins, el 1835 ascendí a capità. El 1841 prengué part en la conspiració contra Espartero i atacà l'escala principal del palau reial de Madrid. Fou fet presoner i afusellat. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bòria i de Llinars, Domènec Ignasi de (Barcelona, 1715 – 1796) Dominicà (1734) i professor de teologia al convent de Santa Caterina de Barcelona. S'enfrontà polèmicament amb Jaume Caresmar sobre la vida de santa Eulàlia amb Nuestra paisana, patrona y titular Eulalia vindicada... (1779), i novament sota el pseudònim de S. Padrós y Riera (1787). Fou de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1737). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bòria i Gualba, Josep de (Barcelona, s XVII – s XVIII) Cavaller. Capità de la Coronela, el 1714 participà en la defensa de Barcelona; caigué ferit l'11/set defensant el portal Nou. El 1719 l'emperador Carles VI concedí al seu germà Ignasi el títol de marquès de Bòria. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borillo, G. (País Valencià, s XIX - s XX) Pintor. Figurà entre els fundadors del grup Rotgle Obert, del qual ha estat un dels grans animadors. Es feu conèixer inscrivint la seva interessant producció dins una línia postpicassiana. 72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boris i Codeina, Francina (Girona, 1915 - ) Locutora de ràdio. L'any 1933 entrà a formar part de l'equip de Ràdio Girona, d'on fou traslladada, el 1934, a Ràdio Associació de Catalunya de Barcelona, on prestà els seus serveis fins al 1942 en que retornà a Girona. En el decurs de la seva estada a Barcelona fou nomenada oficialment locutora de la Generalitat de Catalunya. Creà el primer programa radiofònic de la postguerra en català, titulat Nostra dansa. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja (Borja, Aragó, s XIII - País Valencià, s XVIII) Família establerta a Xàtiva. Foren ducs de Gandia i adquiriren una gran importància en la vida política d'Itàlia i de l'Església romana durant els s. XV i XVI, ja que dos dels seus membres foren nomenats papes: Alfons de Borja -Calixt III- (1456-58) i Roderic de Borja -Alexandre VI- (1492-1503). 75 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Borja, acord de (Borja, Aragó, 1190) Acord entre Alfons I de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Navarra, d'ajuda mútua contra Castella. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
77 EUROPA - BIOGRAFIA
131 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA Borja, comtat de (Borja, Aragó) Títol concedit el 1366 per Pere III el Cerimoniós a Bertrand Du Guesclin sobre el castell de Borja. 78 EUROPA - BIOGRAFIA Borja, Francesc de (Roma, Itàlia, s XV - s XVI) Quart duc de Gandia. Fill de Joan, tercer duc. A partir d'ell la línia dels Borja es dividí en cinc branques, sortides de quatre fills seus: Carles, Joan, Àlvar i Francesc de Borja i de Castro, i d'un germà, Pere Lluís Galceran de Borja i de Castre-Pinós. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja, Francesc de (Gandia ?, Safor, s XVII – Sucre, Bolívia, 1644) Arquebisbe de La Plata. Rebesnét de Francesc de Borja i d'Aragó. El 1620 sortí de la Companyia de Jesús i entrà al monestir benedictí de Sahagún (Lleó). Ensenyà teologia al col·legi de San Vicente de Salamanca. Felip IV de Castella el nomenà predicador reial (1634) i el presentà per a la seu de La Plata (Sucre), on arribà el 1636. Escriví diverses obres, que han romàs manuscrites. 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
82 EUROPA - BIOGRAFIA Borja, Joan de (Roma, Itàlia, 1476 – 1497) Segon duc de Gandia. Germà de Cèsar Borja. Heretà el ducat el 1488, a la mort del seu altre germà Pere Lluís. El 1494 obtingué d'Alfons II de Nàpols els principats de Tricarico i Teano i el ducat de Sessa. Nomenat pel seu pare capità general de l'exèrcit pontifici, fou encarregat de combatre els Orsini (1497). Si bé fou derrotat, va rebre poc després els títols de duc de Benevento i senyor de Terracina i Pontecorvo. Morí assassinat, fet que fou atribuït al seu germà Cèsar. 83 EUROPA - BIOGRAFIA Borja, Joan de (Roma, Itàlia, s XV - s XVI) Tercer duc de Gandia. Fill de Joan de Borja, segon duc, i pare de Francesc de Borja, quart duc. 84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Borja, Joan de (Roma, Itàlia, 1498 – 1548) Duc de Camerino i de Nepi. Fill d'Alexandre VI i la mare es creu que era Lucrècia Borja. Estigué al servei de l'emperador Carles V. En morir, la seva herència passà a Francesc de Borja i d'Aragó. 85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Borja, Jofré de (Roma, Itàlia, 1481 - Itàlia, s XVI) Príncep de Squillace. Fill del cardenal Roderic de Borja (Alexandre VI) i de Vannozza Catanei. Aquell tenia dubtes sobre la paternitat, però el féu legitimar perquè pogués rebre beneficis eclesiàstics; a nou anys era ja canonge de València. El 1494 es casà al Castell Nou de Nàpols amb Sança d'Aragó, filla natural d'Alfons II de Nàpols. Aquest atorgà als nuvis el principat de Squillace i el ducat de Cariati a Calàbria, més el dret d'anomenar-se Borja d'Aragó. Refugiats a Roma durant l'ocupació de Carles VIII, retornaren a Nàpols, on el 1506 morí Sança, que s'havia fet cèlebre per les seves infidelitats conjugals. Es casà novament, amb Maria Milà d'Aragó, filla del comte d'Albaida, de la qual nasqué l'hereu i successor Francesc. 86 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja, Pere Lluís de (Roma, Itàlia, 1468 – 1488) Primer duc de Gandia dels Borja. Fill de cardenal Roderic de Borja (Alexandre VI) i de mare desconeguda, fou legitimat per butlla de Sixt IV el 1481. El 1483 el seu pare li cedí la baronia de Llombai i li atorgà 50.000 ducats per a adquirir béns als regnes hispànics. El 1484, durant les disputes entre Ferran II i Alexandre VI sobre l'arquebisbat de Sevilla, fou empresonat. El 1485 lluità al regne de Granada, i pel fet d'haver entrat el primer al raval de Ronda, Ferran II li concedí el títol d'egregi, estès als seus germans Cèsar, Joan i Jofré. El 1485 comprà a Ferran II les terres de Gandia, i rebé el títol de duc. El 1485 es prometé amb María Enríquez, cosina germana de Ferran II, però no s'hi arribà a casar. Retornà a Roma, on morí. Fou succeït pel seu germà Joan. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja, Roderic de Veure> Alexandre VI (nom del papa). 89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i Borja, Pere Lluís de (Xàtiva ?, Costera, 1429 - Civitavècchia, Laci, Itàlia, 1458) Noble. Germà d'Alexandre VI. El seu oncle Calixt III el nomenà capità general de l'Església, castellà de Sant'Angelo, governador de Spoleto i d'altres ciutats, i prefecte de Roma, càrrecs de gran confiança política, militar i 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i Borja, Tecla de (País Valencià, s XV – 1459) Poetessa. Germana del papa Alexandre VI. Vers el 1448 es maridà amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i de Murla. El 1452 comprà als hereus de Joan de Vilanova la senyoria d'Atzeneta. Mantingué una disputa poètica amb Ausiàs Marc sobre la vista i l'oïda en les fortunes d'amor. 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i Carbonell, Josep (Càrcer, Ribera Alta, 1901 – Madrid, 1993) Botànic. Col·laborador a l'Institut Botànic A.J. Cabanilles, de Madrid. Ha estudiat la flora i la vegetació del País Valencià i d'altres indrets de la Península Ibèrica. És autor, entre altres treballs, d'Estudio fitográfico de la sierra de Corbera (1948-49) i Estudio de la vegetación y flórula de los macizos de Gudar y Jabalambre (1961), en col·laboració amb Salvador Rivas Goday. 92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i d'Aragó, Enric de (Gandia, Safor, 1518 - Viterbo, Laci, Itàlia, 1540) Cardenal (1539). Fill del primer matrimoni de Joan de Borja i Enríquez, duc de Gandia. Fou comanador major de l'orde de Montesa (1537-40) i bisbe de Squillace. 93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i d'Aragó, Ferran de (Madrid, s XVII – 1665) Lloctinent d'Aragó i de València (1635-40). Fill de Joan de Borja i de Castro. Durant la lloctinència a València contribuí a evitar-hi l'extensió de la revolta del Principat (1640). 94 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i d'Aragó, Lluïsa de (Gandia, Safor, 1520 – Saragossa, Aragó, 1560) Poetessa (dita la Santa Duquessa). Comtessa de Ribagorça (1547) i duquesa de Vilafermosa (1558) pel seu matrimoni (1541) amb Martí d'Aragó i de Gurrea. Escriví dues Oraciones i una Paráfrasis del Cántico del Magníficat. 96 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Borja i d'Aragó-Gurrea, Carles de (Pedrola, Aragó, 1634 – Saragossa, Aragó, 1692) Noble i militar. Duc de Vilafermosa i comte de Luna. Fill de Ferran d'Aragó-Gurrea i de Joana d'Aragó i d'Alagó, comtessa de Luna. Fou lloctinent de Catalunya (1688), on continuà la política d'apaivagament de les lluites entre els soldats de l'exèrcit reial i els pagesos, iniciada pel comte de Melgar. Tanmateix es reproduïren les friccions, agreujades per la seva actitud despòtica. Iniciada de nou la guerra amb França (abr/1689), el duc de Noailles entrà al Principat alhora que esclatava a la muntanya la commoció dels Gorretes; la invasió agafà al lloctinent desprevingut i els francesos s'apoderaren fàcilment de Camprodon, de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses. Fou substituït com a lloctinent pel duc de Medinasidònia. La seva successió a les cases de Vilafermosa i de Luna provocà grans litigis. 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
98 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i de Borja, Joana de (País Valencià, s XV) Germana de Roderic de Borja, el futur Alexandre VI. Muller de Pere Guillem Llançol de Romaní, amb aquesta unió sortí la línia Borja-Llançol de Romaní, que foren barons de Vilallonga, Castellnou i Campo-Sobrarbe i comtes d'Anna. 99 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i de Castre-Pinós, Pere Lluís Galceran de (Gandia, Safor, 1528 – Barcelona, 1592) Lloctinent de Catalunya (1590-92). Darrer mestre de Montesa (1540-87), primer marquès de Navarrès. Era fill del tercer duc borgià de Gandia Joan de Borja i Enríquez. A la mort del seu pare (1543) regí el ducat de Gandia per encàrrec del seu germanastre Francesc de Borja i d'Aragó, aleshores lloctinent de Catalunya. El 1545 fou confirmat com a mestre de Montesa per la intervenció del rei. Fou capità general de Tilimsen i Tunis (1567) i alcaid d'Orà i de Massalquivir, ciutats que fortificà. El 1571 retornà a la península ibèrica i renuncià (1587) al maestrat de Montesa a favor de la corona, tot i que es reservà el títol fins a la mort. La seva preocupació principal durant la lloctinència de Catalunya fou la persecució de bandolers, contra els quals mobilitzà sometents. Poeta, fou elogiat per Cervantes i per Gil Polo; Jaume Falcó li dedicà unes poesies llatines, i Francesc Garrido, la seva traducció castellana de l'Orlando innamorato de Boiardo (1577). 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i de Castre-Pinós, Roderic de (Gandia, Safor, s XVI - 1537) Cardenal (1536). Fill de Joan de Borja i Enríquez, duc de Gandia. El 1530 obtingué, per patrimoni, la baronia de Navarrés. 101 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i de Castró, Àlvar de (País Valencià, s XVI) Germà de Carles, Joan i Francesc i fill de Francesc de Borja. Iniciador de la tercera branca de la família, que s'extingí el 1713. Portà, per enllaç matrimonial, el cognom Enríquez de Almansa i el marquesats d'Alcañices i de Santiago de Oropesa. 103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i de Castro, Carles de (Madrid, 1530 - Castelló de les Gerres, Vall d'Albaida, 1592) Virrei de Portugal (1583). Fill primogènit de Francesc de Borja i d'Aragó. Es casà amb Magdalena de Centelles-Riu-sec i de Cardona. Per renúncia del seu pare heretà els títols de duc de Gandia i marquès de Llombai (1551). Fou ambaixador extraordinari a Gènova (1575-76). A partir del 1585 visqué retirat a Gandia. Martí de Viciana li dedicà la segona part de la seva Crónica de Valencia (1563). 104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i de Castro, Francesc de (País Valencià, s XVI) Iniciador de la quarta branca dels Borja, la qual s'extingí el 1809. Fill de Francesc de Borja i germà de Carles, Joan i Àlvar. El seu fill natural, Joan, s'establí al virregnat del Perú el 1605. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Borja i de Castro, Joan de (Bellpuig d'Urgell, Urgell, 1533 - El Escorial, Madrid, 1606) Polític i escriptor. Fill segon de Francesc de Borja i d'Aragó, duc de Gandia. Fou ambaixador extraordinari de Felip II a Portugal (1569) prop de l'emperador Rodolf II (1576), majordom major de l'emperadriu Maria d'Àustria (1581-1603) i de la reina Margarida d'Àustria (1604), del consell d'estat de Felip III i president del consell de Portugal. El 1596 fou nomenat comte de Mayalde. Publicà a Praga, el 1581, un llibre titulat Empresas morales, que dedicà al rei Felip II, i que fou reimprès a Brussel·les el 1680. També escriví les poesies que figuren al començament 106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Borja i de Velasco, Baltasar de (Berlanga, Castella, s XVI - Palma de Mallorca, 1630) Bisbe de Mallorca (1626-30). Fill de Francesc de Borja i de Centelles, duc de Gandia. Canonge de València (1586), fou vicari general de la diòcesi a la mort de l'arquebisbe Juan de Ribera (1611). A Mallorca, d'on fou designat governador (1628-29), fomentà les obres de fortificació i posà a la ciutat de Palma de Mallorca i el regne sota el patronatge de la Puríssima Concepció. 107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i Enríquez, Isabel de (Gandia, Safor, 1498 – Valladolid, Castella, 1557) Religiosa. Filla de Joan de Borja, segon duc borgià de Gandia. Professà, amb el nom de Francesca de Jesús, al monestir de clarisses descalces de Gandia, del qual fou abadessa. El 1551 fundà el monestir de Las Descalzas Reales de Madrid. Escriví unes Exhortaciones espirituales i uns Ejercicios santos. 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i Enríquez, Joan de (Gandia, Safor, 1494 – 1543) Noble i militar. Duc de Gandia. Fill i successor de Joan de Borja i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó. Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521; durant l'assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola; en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta. Lluità també contra els moriscs a la serra d'Espadà i contra els corsaris barbarescs. Es casà (1509) amb Joana d'Aragó i de Gurrea, filla de l'arquebisbe de Saragossa Alfons d'Aragó i, novament (1523), amb Francesca de Castre-Pinós. El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de Borja i d'Aragó. 109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i González, Lucrècia "Lucrecia Bori" (València, 1888 – 1960) Soprano. Actuà per primera vegada a Roma amb Micaela de Carmen. Interpretà Der Rosenkavalier ("El cavaller de la rosa"), amb el mateix Richard Strauss a Milà. 111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i Navarro d'Alpicat, Francesc de (Xàtiva o València, s XV – Roma, Itàlia, 1511) Cardenal. De paternitat no documentada. Des del s XVI hom l'havia suposat falsament, un bastard d'Alfons de Borja (Calixt III). Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l'empara del vice-canceller Roderic de Borja (Alexandre VI, cosí germà del seu pare). Posseí un canonicat a València. Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània (1495) i arquebisbe de Cosenza a Calàbria (1499); tresorer pontífici, fou creat cardenal per ell el 1500. Hom l'ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà. 112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja i Navarro d'Alpicat, Joan de (País Valencià, s XV – Roma, Itàlia, 1503) Cardenal, anomenat el Major, fill de Galceran de Borja i de Tecla Navarro d'Alpicat, senyors de la baronia de Quartell. Fou protonotari apostòlic després de la mort de Calixt III, i més tard arquebisbe de Mont-reale de Sicília (1483), quan tenia només els ordes menors. Fou el primer i únic cardenal creat per Alexandre VI al primer consistori del seu pontificat (1492). El 1494 coronà el rei de Nàpols, Alfons II de Nàpols, com a legat a latere, i fou tramès a Bracciano per pactar amb Carles VIII de França el seu pas per Roma, camí del regne de Nàpols. El 1495 acompanyà el papa a Orvieto. 122 PAÍS VALENCIÀ BIOGRAFIA
113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja-Centelles i de Velasco, Carles de (Gandia, Safor, 1573 - Itàlia ?, 1632) Lloctinent de Sardenya (1611-16). Duc de Gandia, marquès de Llombai i comte d'Oliva. El 1593 es casà amb una filla de Giovanni Andrea Doria. En 1613-14, durant la seva lloctinència, presidí el parlament del regne de Sardenya, que precisà, entre altres punts, la forma d'intervenció dels nobles a les corts. 114 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja-Centelles i Ponce de León, Carles de (Gandia, Safor, 1663 - La Granja, Castella, 1733) Cardenal (1720), membre del consell suprem d'Itàlia. Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia. El 1701 acompanyà Felip V de Castella a Barcelona i a Itàlia. Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda (1705), patriarca de les Índies (1708) i almoiner major de palau. 115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja-Centelles i Ponce de León, Lluís de (Gandia, Safor, 1665 - Anvers, Flandes, França, 1718) Governador d'Anvers. Fill del duc de Gandia Francesc de Borja-Centelles i Dòria. Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace (1701). Austriacista, li foren segrestats els béns a la península ibèrica. 116 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
117 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Àngela de (País Valencià, s XV – Itàlia, s XVI) Filla de Joana de Montcada i de Jofre de Borja-Llançol de Romaní, baró de Vilallonga (nebot, per part de mare, d'Alexandre VI). Àngela fou promesa el 1500 al futur duc d'Urbino, Francesco della Rovere (nebot del futur papa Juli II), però el matrimoni no s'arribà a celebrar. Passà a Ferrara com a dama de Lucrècia Borja, i són ben coneguts els violents i tràgics amors que sentiren per ella els dos cunyats de Lucrècia, Hipòlit i Juli d'Este. El 1506 Àngela es casà amb Alessandro Pio di Savoia, senyor de Sassuolo. 118 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Joan de (País Valencià, s XV - Fossombrone, Marques, Itàlia, 1500) Cardenal (1496). Fill de Jofré de Borja-Llançol de Romaní i germà del cardenal Pere Lluís. Es considerat el Borja de la cort d'Alexandre VI amb més qualitats polítiques. Protonotari apostòlic, fou bisbe electe de Melfi (1494-98) i arquebisbe de Càpua (1496-98) i de València (1498-1500). A Perusa, de primer com a governador i després com a legat pontifici, donà proves de les seves altes condicions de governant. El 1497 acompanyà el papa a Òstia per tractar amb el futu Juli II, addicte a Carles VIII de França. Nomenat legat de Bolonya el 1499, morí quan es dirigia a Forli a felicitar Cèsar Borja per la conquesta d'aquella ciutat. 119 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja-Llançol de Romaní i de Montcada, Pere Lluís de (València, s XV – Roma, Itàlia, 1511) Cardenal. Germà de Joan, també cardenal, el qual succeí en l'arquebisbat de València (1500-11) i com a cardenal (1500). Havia estat membre de l'orde militar de Sant Joan i abat comendatari del monestir 120 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, Josep de (València, v 1630 - Barcelona ?, s XVII) Noble i militar. Baró de San Petrillo. Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera. Passà a Milà (1653) com a capità de cavallers cuirassers i participà (1655) en el setge de París. Fou governador de Menorca. El 1666 fou nomenat, a Barcelona, majordom de Joan Josep d'Àustria. El 1677 lluità contra els francesos a Catalunya i fou ferit a Espolla. Fou governador interí de Lleida i governador militar de Barcelona. 121 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Borja-Llançol de Romaní i Olivera, Roderic de (Lodi, Llombardia, Itàlia, s XVII – Madrid, 1677) Noble i militar. Baró de San Petrillo. Fou lloctinent del capità general a València (1642), i després lloctinent del tresorer general (1642-46). Participà en el setge i la presa de Tortosa contra les forces catalanes i franceses (1650). El 1652 s'instal·là a Barcelona i fou majordom de Joan Josep d'Àustria. Fou veedor general de l'exèrcit de Catalunya (1656-59) i lloctinent de Mallorca (1665-69). 123 CATALUNYA - GEOGRAFIA Born, el (Barcelona, Barcelonès) Plaça del barri de Ribera, de forma rectangular, entre Santa Maria del Mar i el carrer del Rec. Prop de la plaça hi ha l'edifici de l'antic mercat central del Born (interessant estructura metàl·lica de la segona meitat del s XIX), que recentment ha estat restaurat. Fou mercat central de Barcelona fins el 1971 en què fou traslladat. La plaça tingué una especial significació en la vida barcelonina del s XIII al XVII, puix que fou el lloc habitual de tota mena d'actes públics: torneigs i justes (el primer testimoniatge dels quals data del 1372), festes populars, processons, actes inquisitorials i les fires d'argenteria i del vidre, aquesta darrera per cap d'any. El 1706 hi fou erigit un monument a la Immaculada Concepció en commemoració de la victòria de l'arxiduc Carles contra Felip V, monument que fou destruït durant el setge del 1714. A partir del s XVIII la seva funció de lloc de mercat fou la predominant. 124 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
125 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bornat, Claudi (Pont de Rouen, França, s XVI – Barcelona, 1581) Impressor, llibreter i editor. Documentat a Barcelona des del 1548. Fou un dels impressors més actius i de més qualitat de la seva època, tant en llatí com en català i castellà (hom en coneix més de 150 entre llibres i opuscles, com el Lexicon latino-catalanum de Nebrija). Estigué en relació amb els mestres de l'estudi general de Barcelona, dels quals publicà algunes obres, i amb els cercles religiosos de la ciutat; contribuí així mateix a les edicions lul·lianes. Cal remarcar la seva tendència erasmista, manifestada en els dues edicions que publicà, i molt especialment en les notes i els prefacis del mateix Bornat que les acompanyen. També imprimí obres històriques i literàries. S'associà temporalment amb altres impressors i amb la companyia de llibreters. 126 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boronat, Eliseu (Sogorb, Alt Palància, 1697 – s XVIII) Miniaturista i eclesiàstic. Fou autor d'obres notables guardades a la seu de Sogorb, per bé que quasi totes han estat perdudes o destruïdes posteriorment. 127 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Boronat i Barrachina, Pasqual (Penàguila, Alcoià, 1866 – València, 1908) Eclesiàstic i erudit. Va escriure diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d'investigació és considerable. Sota el pseudònim de Lluís d'Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de 128 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boronat i Fabra, Teresa (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1904 - ) Ballarina. Coneguda artísticament com Teresina Boronat. Fou deixebla de Pauleta Pàmies. L'any 1919, quan tenia quinze anys, debutà com a primera dansarina al Teatre del Liceu amb l'obra Thaïs. Posteriorment, la seva vocació pel cant la portà a treballar al Teatre Líric Català, on estrenà Don Juan de Serrallonga (amb música d'Enric Morera). L'any 1924 debutà com a dansarina al Teatre Nacional de l'Òpera de París amb l'obra Taglioní chez Musette. El 1927 va obrir a París una escola de dansa. 129 CATALUNYA - BIOGRAFIA Boronat i Font, Roc (Barcelona, 1897 – Mèxic, 1965) Polític i escriptor. Oposat a la dictadura de Primo de Rivera, s'exilià a França, on s'uní a Francesc Macià i intervingué en els fets de Prats de Molló (1926). De nou a Barcelona (1931), com a membre de l'Esquerra Republicana, fou regidor de la ciutat. Designat comissari del departament de beneficència municipal (1931), fou el fundador i president de l'Associació de Cecs de Catalunya, organització que creà, al jun/1934, el cupó del cec. L'any 1939 s'exilià a Mèxic, on va escriure diferents obres de teatre: La vera llum, Nit d'Otel·lo, L'obstacle (1956, premi Àngel Guimerà de Mèxic).
Anar a: [ Bor ] [ Bordet ] [ Borg ] [ Bori ] [ Borja, L ] [ Borja i E ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Borja, Cèsar