|
|
|
Anar a: [ Bro ] [ Bros ] [ Brou ] [ Bruc ] [ Brug ] [ Bruguera i ] Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen. (Dita popular catalana) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bro, Gabriel (Girona, s XVIII) Gravador, impressor i llibreter. Documentat a Girona entre el 1704 i el 1733. El seu fill, Jaume Bro, i el seu nét, Josep Bro (actiu entre 1767 i 1784), mantingueren la tradició familiar de gravadors i d'impressors. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Broate, coma de (Lladorre, Pallars Sobirà) Coma de la vall de Cardós, entre el pic de Broate (2.705 m alt) i el pic de Sotllo. És drenada pel riu de Broate, un dels que formen la Noguera de Cardós. A llevant del pic de Broate hi ha el port de Broate (de Montestaure, per als occitans), per on passa el camí de la vall de Cardós a la vall llenguadociana de l'Artiga. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Broc, Josep (Catalunya, s XVIII) Gramàtic. El 1771 publicà Prontuario trilingúe amb la finalitat explícita d'ensenyar castellà i francès als catalans. Els mots hi són distribuïts en grups lògics, no pas alfabèticament. 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brocà i Codina, Josep (Reus, Baix Camp, 1805 – Barcelona, 1882) Guitarrista i compositor. Rebé lliçons de Dionisio Aguado. Es dedicà a l'ensenyament de la guitarra a Reus i a Barcelona, on féu diversos concerts. Compongué algunes obres per a aquest instrument (fantasies, valsos, etc), una selecció de les quals fou publicada el 1885. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brocà i de Bofarull, Salvador Maria de (Reus, Baix Camp, 1805 – 1882) Advocat i polític progressista. Graduat en dret el 1833 a Osca. Fou magistrat, president de l'audiència de Mallorca, alcalde de Reus (1838 i 1843) i fundador del Banc de Barcelona. Era nebot de Pròsper de Bofarull, amb qui mantingué una interesant correspondència, publicada el 1960. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Brocar, Arnau Guillén de (Navarra, s XV - Alcalá de Henares, Madrid, 1524) Impressor. Sota els auspicis del cardenal Cisneros estampà diverses obres breus de Ramon Llull -del qual fou el primer impressor a Castella-, iniciades amb el Libellus de amico et amato (1517). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Broch i Huesa, Àlex (Barcelona, 19/des/1947 - ) Crític literari. Llicenciat en filologia romànica, s'ha especialitzat en la crítica literària dels autors del segle XX. Ha escrit en diversos diaris i revistes i ha publicat Literatura catalana dels setanta (1980), Literatura catalana: balanç de futur (1985), Poesia Catalana. Antologia 1936-1968 (1985), Literatura catalana dels anys vuitanta (1991), Forma i idea en la literatura contemporània (1993) i diverses antologies de prosa i de poesia. Fou secretari del Centre Català del PEN Club Internacional (1979-85), i posteriorment, director literari adjunt d'Edicions 62. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Broggi i Vallès, Moisès (Barcelona, 18/mai/1908 - 31/des/2012) Metge. Es llicencià a Barcelona el 1931 i s'especialitzà en cirurgia al costat de Joaquim Trias. Durant la guerra civil fou metge de les Brigades Internacionals, i posteriorment féu una gran tasca assistencial. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1966), en fou elegit president el 1980. En el camp professional ha reeixit com a cirurgià i pels seus treballs d'anatomia quirúrgica. El 1981 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. 11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Brogit, cala (Calvià, Mallorca Occidental) Cala de la costa meridional, vora el castell de Bendinat. 12 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
13 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Brondo, Domènec (Palma de Mallorca, s XVI – 1652) Dominicà. Ingressat a l'orde el 1593, fou superior del convent de Palma de Mallorca. Declarà a favor de Ramon Llull en el primer procés fet a Mallorca l'any 1612. Escriví una Relació de la santa vida de... Guillem Malferit. 15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Brondo, Elionor (Illes Balears, s XVIII – 1819) Religiosa. Produí un cert nombre de poesies d'inspiració religiosa. 16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Brondo i Montserrat, Manuel (Palma de Mallorca, s XIX) Militar i escriptor. Comissari de guerra de primera classe; publicà Reflexiones sobre la proposición presentada a las cortes constituyentes por el diputado Batllés pidiendo la supresión de la administración militar (1855). 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bros, Josep (Barcelona, 1966 - ) Tenor. Debutà al Liceu el 1992 amb Anna Bolena, de Donizetti, i inicià una brillant carrera internacional centrat en el repertori belcantista. Posteriorment ha debutat en més de vint teatres europeus, entre ells les òperes de Viena, Berlín, Munic, Hamburg i Roma. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bros i Bartomeu, Joan (Tortosa, Baix Ebre, 1776 – Oviedo, Astúries, 1852) Compositor i organista. Estudià composició a Barcelona. Fou mestre de capella a Barcelona, a Lleó (1806-23) i a Oviedo (1834-52). Compongué misereres, misses, lamentacions, salms i el poema simfònic El juicio universal (1854). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brosa i Arnó, Marià (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1831 – Barcelona, 1881) Pedagog i periodista. Dirigí un col·legi particular de primer ensenyament a Sant Andreu de Palomar, d'on fou alcalde el 1869. Dirigí la "Revista Andresense" i divulgà coneixements científics: Manual completo de hilatura de algodón (1876) i Nuevo Catón (1883). 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brosa i Vives, Antoni (la Canonja, Tarragonès, 1896 – Barcelona, 1979) Violinista. Fou pensionat a Brusel·les. S'establí a Londres en 1914, on debutà com a solista l'any següent i hi adquirí aviat un gran prestigi. S'ha especialitzat en la interpretació d'autors moderns. Fundà a Londres el quartet Brosa (1925-38). Féu concerts a moltes sales d'Europa i d'Amèrica i fou professor als cursos internacionals de Santiago de Compostel·la. 22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Brosquil, el (Cullera, Ribera Baixa) Llogaret, situat al sud del terme, prop de la costa. L'església és dedicada a sant Vicent. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brossa, Francesc (Barcelona, s XIX) Moblista notable. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brossa i Sangerman, Víctor (Barcelona, s XIX – s XX) Escriptor i pintor. Escriví poesies, algunes d'elles premiades, les comèdies Massa poc i Cabòries i el sainet A casa l'alcalde. Fou, durant bastants anys, president del Foment de les Arts Decoratives. Excel·lí com a pintor decorador i amb l'execució de daurats fins i d'imitacions de motius decoratius antics. Obtingué premis valuosos en moltes ocasions, a Barcelona, Madrid, París i Viena. 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brossa i Trullàs, Eduard (Sabadell, Vallès Occidental, 1848 – 1924) Cartògraf. Fou col·laborador de Jaume Almera en el mapa geològic de la província de Barcelona (1889). Entre els seus treballs cartogràfics destaquen el Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona (1888-1913), Regió del Montseny, etc, i d'un mapa de Catalunya i de les zones frontereres (1892). 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Brotad, Jaume (Illes Balears, 1700 – 1769) Farmacèutic i naturalista. És autor del llibre Pharmacopea Majoricense. 31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Brotad, Joan Antoni (Illes Balears, s XIX – 1877) Farmacèutic. Descendent de Jaume. Fou rector del Col·legi de Farmacèutica de Palma. És autor de diversos escrits científics. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brotat i Vilanova, Joan (Barcelona, 1920 - ) Pintor. Exposà per primera vegada a Barcelona el 1960. Conreà un estil de concepció infantilista, tant pel color com per les formes hieràtiques. A l'inici de la dècada del 1960, la seva pintura guanyà en serenitat i puresa, fins que s'adherí al moviment del pop-art. L'any 1961 obtingué el gran premi de pintura de la Biennal d'Alexandria. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brotons, Esteve (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVI - Catalunya, s XVI) Pintor. Residí uns anys a Gironella. El 1543 féu un retaule de les Santes Espines per a l'església de Santpedor. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brotons, Jeroni (Catalunya, s XVII – s XVIII) Notari de l'escrivania major del consell municipal de Barcelona. El 1699 fou designat per a continuar el Cerimonial dels magnífics consellers d'Esteve Gilabert Bruniquer. Aquest les havia acabades per a l'any 1618, Joan Guiu les havia seguides fins al 1640 i Brotons les prolongà encara fins al 1714. Una còpia seva serví per a l'edició d'aquest cerimonial amb el nom de Rúbriques de Bruniquer (1912-16). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Brou de Pella, Nicolau (Illes Balears, s XIV - Palma de Mallorca, 1391) Cap forà, dit també Antoni Sitjar. Un dels principals caps de la primera rebel·lió dels forans de Mallorca. L'ago/1391 havia estat un dels instigadors del saqueig del call de Palma de Mallorca, que precedí la rebel·lió. Fou empresonat i esquarterat poc temps després per ordre del lloctinent Francesc Sagarriga. 37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Brousse, Emili (Perpinyà, 1851 - Grenoble, Delfinat, França, 1914) Escriptor i polític. El 1877 estrenà a Perpinyà el drama Une révolte en Roussillon, sobre les conseqüències de l'annexió del Rosselló a França, i el 1880 Le Roussillon en 1793. Fundà "Le Réveil del Pyrénées-Orientales", periòdic republicà de combat. Diputat el 1881, fou un dels líders radicals i lluità per l'arranjament del problema vitícola. 38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Brousse, Emmanuel (Perpinyà, s XIX – mar Mediterrània, 1929) Periodista. Fill de Manuel. Fou regidor de l'ajuntament de Perpinyà i director del diari "L'Intransigent". Morí encara jove en un accident d'aviació de la línia Perpinyà-Rabat. 39 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Brousse, Manuel (Perpinyà, 1866 – París, França, 1926) Historiador, periodista i polític. Fou diputat per Prada (1906-24), féu construir el ferrocarril de Vilafranca a la Guingueta. És autor del llibre La Cerdagne française, publicat per primera vegada el 1895 i reeditat el 1926, i d'Excursions dans les hautes vallées de la Tét, de l'Aude et du Ségre (1897). Fou gerent del diari "L'Indépendant" de Perpinyà. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brown, William Thomas (Anglaterra ?, s XIX - Barcelona ?, s XIX) Missioner metodista a Barcelona (des del 1869), on fundà, el 1871, la primera comunitat catalana d'aquella confessió. El seu apostolat contribuí a crear d'altres comunitats al Poble Nou i al Clot, que, juntament amb la primera, encara existeixen avui. Predicà al Vallès i, després, a Palma de Mallorca i a Maó, on supervisà la labor de diversos col·laboradors autòctons. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bru (Catalunya, s XIII) Cirurgià. És autor d'una obra mèdica que s'havia conservat a la biblioteca del monestir de Santes Creus. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bru, Aine (Alemanya ?, s XV - Barcelona ?, s XVI) Pintor. Dit també Enric de Bru. Els primers anys del s. XVI aportà les primeres manifestacions sòlides de pintura renaixentista a Catalunya. Hi arribà procedent del ducat de Brabant. Inicialment s'establí a Girona, on atorgà testament (1501). Hi realitzà el retaule de la Mare de Déu del Roser al convent de Predicadors. Més tard passà a Barcelona, on dugué a terme el retaule major de l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès (1504-07), del qual avui només resten dues taules: La 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bru, Francesc (València, 1733 – 1803) Escultor. Era deixeble de Josep Vergara. Fou director d'escultura de l'Acadèmia de Sant Carles. També practicà la pintura. A la seva producció destaca el Sant Mateu d'una capella de la seu de València. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bru, Jaume de (Barcelona, s XVII) Diplomàtic. Ciutadà honrat de Barcelona. Fou un dels ambaixadors enviats a Lluís XII de França per la Generalitat (1640), després de la ruptura amb Felip IV de Castella. Després de l'entrevista amb Richelieu (gen/1641) obtingué la intervenció francesa, inicialment a canvi de la constitució d'una República Catalana independent sota protecció francesa, però després, fou obligat a concertar una aliança amb la submissió de Catalunya a la corona francesa. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bru, Manuel (València, 1802 – s XIX) Gravador. Germà de Francesc. És autor d'obres remarcables. Ocupà diversos càrrecs a l'Acadèmia de Sant Carles. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bru, Roser (Barcelona, 15/feb/1923 - ) Artista, pintora i gravadora. El 1939 va anar a viure a Xile. Des del 1958 féu estades periòdiques a Barcelona. S'inicià en el gravat al taller "99". Ha il·lustrat importants llibres de poesia. Diez odas para diex grabados de Roser Bru, de Pablo Neruda. Té obres als museus d'art contemporani de Santiago de Xile, Río de Janeiro, Concepción i al Metropolitan de Nova York. Fou professora a la universitat catòlica de Santiago de Xile. 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bru, Vicent (Benigànim, Vall d'Albaida, 1682 – 1705) Pintor i eclesiàstic. Decorà l'església dels Sants Joans. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Bru i Descatllar, Melcior de (Catalunya Nord, s XVIII - Sant Miquel de Cuixà ?, Conflent, 1759) Dramaturg. Monjo de Sant Miquel de Cuixà des del 1723, i prior claustral des del 1755; a la mort de l'abat Salvador de Copons regí aquest monestir durant dos anys (1757-59). És autor del drama sacre i al·legòric Tragèdia fructuosa de l'il·lustríssim màrtir sant Fructuós. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bru i Salelles, Lluís (Ondara, Marina Alta, 1868 – Barcelona, 1952) Mosaïcista i decorador. Després d'un viatge a Venècia per conèixer la tècnica musiva, s'especialitzà en decoració i col·laborà amb els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. Entre les seves obres més notables figuren els mosaics de l'hospital de Sant Pau, del palau de la Música Catalana, de l'hotel La Rotonda i de la casa Lleó Morera, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma de Mallorca, molt posteriors. A l'exposició internacional d'arts decoratives de París (1925) obingué medalla d'or. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Bru i Vidal, Jaume (Sagunt, Camp de Morvedre, 21/jul/1921 - ) Historiador i poeta. Llicenciat en filosofia i lletres, professor a l'Institut Valencià de Sordmuts. Ha publicat treballs d'arqueologia: Les terres valencianes durant l'època romana (1963) i d'història La València pre-romànica d'Alexandre de Laborde (1969). De la seva poesia cal destacar els reculls Ala encesa (1950) i Retrobament (1961). 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - HISTÒRIA Bruc, el (Soriguera, Pallars Sobirà) Despoblat, a l'antic vescomtat de Vilamur, situat vora el poble, habitat encara el s XIV. 57 CATALUNYA - MUNICIPI
58 CATALUNYA - HISTÒRIA Bruc, primer combat del (el Bruc, Anoia, 6/jun/1808) Fet d'armes de la guerra del Francès. Entre una columna de 3.800 soldats, la majoria italians, de l'exèrcit francès, comandada pel brigadier Schwartz que, procedent de Barcelona, es dirigia a Manresa, en missió de càstig, per imposar una contribució de guerra. Les tropes resistents estaven integrades per un destacament de suïssos del regiment d'infanteria Wimpffen 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Bruc, segon combat del (el Bruc, Anoia, 14/jun/1808) Combat de la guerra del Francès. Després del primer combat del Bruc, el general Chabran hi acudi amb una divisió francesa des de Tarragona, i unides amb les forces del brigadier Schwartz, toparen novament amb els sometents de Manresa i Igualada, reforçats per uns 1.500 voluntaris de Lleida, els terços de Cervera, per un regiment de voluntaris suïssos i un considerable nombre de soldats provinents de Barcelona, entre els quals molts artillers. Les forces resistents eren superiors a les del primer combat, però molt inferiors a les franceses. Tanmateix, malgrat que el factor sorpresa era exclòs, el combat es resolgué amb la fugida dels napoleònics, que foren foragitats amb foc d'artilleria i els provocaren nombroses baixes. La victòria rubricà els efectes del primer combat del Bruc, en confirmar la possibilitat de victòria contra els francesos, i provocà la creació d'un exèrcit regular. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Bruc, vescomtat del (Catalunya) Títol concedit l'any 1850 al general Joan Prim i Prats. A la mort dels seus fills passà als Salvadó-Prim i després als Muntades-Prim. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bruc de Dalt, el (el Bruc, Anoia) Barri, situat al nord-oest dels altres nuclis del poble, al llarg de l'antic traçat de la carretera de Barcelona a Lleida. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bruc de la Parròquia, el (el Bruc, Anoia) Barri (o el Bruc de la Plaça o el Carrer de la Parròquia), situat a l'esquerra de la riera de can Dalmases, la qual el sapara dels nuclis del Bruc de Baix i del Bruc del Mig, emplaçats al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida. És format per un carrer que condueix a l'església parroquial de Santa Maria (a 452 m alt), en part romànica (s XIII). El 1960 fou restaurat l'absis de la primitiva església, on hi ha unes pintures del s XIV; conserva també el primitiu campanar romànic. La parròquia del Bruc pertanyia a la senyoria del monestir de Montserrat. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bruc del Mig, el (el Bruc, Anoia) Barri i centre del municipi, on hi ha la casa consistorial, situat al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida, al nord i a poca distància del Bruc de Baix. Al seu extrem septentrional hi ha el monument al timbaler del Bruc, obra de Frederic Marès, en honor dels combatents catalans de les batalles del Bruc. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Brucs, els (el Bruc, Anoia) Nom popular del municipi. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brudieu, Joan (diòcesi de Llemotges, França, 1520 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1591) Compositor. Fou mestre de capella de la catedral d'Urgell del 1539 al 1589 i actuà amb el mateix càrrec a Santa Maria del Mar, de Barcelona (1577-78). És autor de la col·lecció De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu Maestro 67 CATALUNYA - GEOGRAFIA Brufaganya, serra de (Pontils, Conca de Barberà) Massís muntanyós (922 m alt) (o de la Brufaganya), a l'est de l'estret del Gaià, en gran part dins el municipi, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana. Separa la conca de l'alt Gaià (Conca de Barberà) de la vall de Miralles (Anoia). La vall de Sant Magí, a l'extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població (Montalegre, Vilaperdiu, Valldeperes i Rocamora) i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Brufal i Julià, Elisa (Elx, Baix Vinalopó, 1919 - ) Escriptora. És autora de la novel·la Siete puertas (1964), presentada com a primera part d'una tetralogia narrativa. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brufau, Enric (Agramunt, Urgell, 1900 - Canet de Rosselló, Rosselló, 1966) Polític. Milità a la Unió Socialista de Catalunya. El 1939 s'exilià a França, on participà en la resistència i fou un dels fundadors del Moviment Socialista de Catalunya. Dirigí la publicació "Endavant". 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brufau i Estrada, Magí (Reus, Baix Camp, 1921 - 28/oct/2006) Veterinari. Pioner d'avicultura científica a l'estat espanyol. Es llicencià el 1947 i treballà a la Cooperativa Comarcal de Reus (1948-75), a la qual donà un gran impuls. Becat pel govern nord-americà estudià a les universitats de Cornell i de Texas les malalties 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brugada i Panizo, Ricard (Barcelona, 1867 – 1919) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts amb Antoni Caba. Fou catedràtic de l'Escola de Belles Arts de Cadis, i el 1908 passà a l'Escola Superior d'Indústries de Còrdova. Hom pot classificar-lo dins el naturalisme acadèmic. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brugalla i Aurignac, Santiago (Barcelona, 5/mai/1929 - ) Relligador. Ha estudiat a l'Institut del Teatre amb Mestres i Cabanes i a l'Escola Massana. Seguint la tradició del seu pare, Emili Brugalla, s'ha especialitzat en la relligadura i la dauradura a mà i en la restauració de llibres antics. Ha participat en nombroses exposicions nacionals i internacionals, on ha assolit valuosos guardons; membre del Center of Book Arts de Nova York, els seus llibres són en nombroses biblioteques públiques i privades d'Europa i de Nord-america. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA
74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brugaroles i Sivilla, Jaume (Catalunya, s XIX – s XX) Dibuixant projectista de brodats. Director d'una acreditada manufactura barcelonina. Fundà i dirigí "La Bordadora" (1888), periòdic dedicat a l'art de l'agulla; publicà també una Guía consultiva del pintor decorador (1894). Exercí càrrecs directius al Centre d'Arts Decoratives (1894) i al Foment del Treball Nacional el 1894 i el 1896; fundador del Foment de les Arts Decoratives el 1903, en fou president en el període 1907-09. Els darrers anys del s XIX col·laborà en exposicions d'arts decoratives i decoració d'habitacions, i hi obtingué diversos premis. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brugent, Joan (Castellterçol, Vallès Oriental, s XVIII - Catalunya, s XVIII) Paraire. Per haver excel·lit molt al seu ofici, fou un dels dos paraires triats per la Junta de Comerç de Barcelona per a trametr'ls en viatge d'estudis i de pràctiques a França, Holanda, Anglaterra i el nord d'Europa. Visità gran nombre de fàbriques, segons el pla establert com a contribució al millorament tècnic de la indústria tèxtil de la llana. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Brugent, riu (Garrotxa / Selva) Riu de la Serralada Transversal (o el Rebrugent o riera d'Amer), afluent del Ter per l'esquerra. Format per l'aigua de barrancs. Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el mun. de Sant Feliu de Pallerols. Recorre la vall d'Hostoles, en direcció sud-est, seguint una gran falla; el fons de la vall és emplenat per un corrent basàltic, que davalla dels volcans de la regió olotina i que tanca les aigúes del pla d'en Bas; l'antic llac originat formà l'alta vall del Fluvià, que obrí un pas vers l'est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important. Entra a la comarca de la Selva passant pel terme d'Amer, on aflueix al Ter, al peu de l'actual presa del Pasteral, al massís de les Guilleries. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Brugosa, riera (Garrigues) Curs d'aigua de la Depressió Central Catalana (o de Vinaixa), neix als vessants del pla de la Cogula, a la divisòria de les conques del Francolí i del Segre, i, després de passar per Vinaixa i la Floresta, vora les Borges Blanques, pren el nom de torrent de la Femosa. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bruguera (Ribes de Freser, Ripollès) Poble (1.200 m alt), situat al vessant occidental del Taga, a la capçalera de la riera de Bruguera, afluent, per l'esquerra, del Freser; l'església parroquial de Sant Feliu és romànica. Formà municipi fins a mitjan s XIX. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bruguera (Llagostera, Gironès) Veïnat, situat a 4 km al nord de la vila. 81 CATALUNYA - EMPRESA Bruguera, Editorial (Barcelona, 1954 – 1986) Editorial. Constituïda a partir de l'editorial fundada el 1912 per Joan Bruguera i Teixidó, amb el nom d'El gato negro. Edità obres destinades al gran públic: novel·les policíaques, roses i d'humor; revistes i llibres infantils, etc. En català va publicar "Quaderns de cultura", "Llibres del mirador", "Col·lecció Històries", "Col·lecció Asterix" i Història de la premsa catalana (1966), de Joan Torrent i Rafael Tasis. El 1986, degut a una crisi iniciada el 1984, es va dissoldre la societat. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - HISTÒRIA Bruguera, la (Forallac, Baix Empordà) Antic lloc. Esmentat encara el 1698 dins la batllia reial de Peratallada. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bruguera, la (Castellar del Vallès, Vallès Occidental) Caseriu, situat a 4 km del poble. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bruguera, Mateu (Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 1882) Historiador i eclesiàstic. Nomenat protonotari apostòlic el 1862, el 1867 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. És autor de Cronicón de Barcelona, Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia (1861), Historia general de la Religiosa y Militar Orden de los Caballeros del Temple (1882) i d'Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña, en 1713 y 1714 (1871-72), la seva obra més important i en la qual utilitza, sense gaire ordre ni sistematització de les referències bibliogràfiques, una gran quantitat de materials documentals, alguns dels quals perduts actualment. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bruguera, Onofre (Barcelona, s XVI) Metge. Catedràtic de la universitat de Barcelona (1559) i autor d'un estudi important sobre l'epidèmia de caràcter catarral del 1562 a Barcelona. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bruguera i Codina, Bonaventura (Canet de Mar, Maresme, 1795 – Tarragona, 1876) Compositor i organista. Fou mestre de capella a Vic i a Tarragona (1818-76), on era també l'organista titular. És autor d'obres de música sacra per a veus i orquestra. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bruguera i Moreras, Joan Baptista (Catalunya, s XVIII) Compositor i teòric musical. Compongué el cànon a tres veus Beatus vir, que obtingué un premi notable en el concurs de Catch-Club de Londres el 1765. Publicà un tractat teòric, Carta Apologética (1766), en què defensava l'obra Labyrinto de Labyrintos del seu germà Pere. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bruguera i Moreras, Pere (Catalunya, s XVIII) Arpista i teòric musical. Germà de Joan Baptista. Actuà com a arpista a les Descalzas Reales de Madrid i escriví el tractat Labyrinto de Labyrintos... (1777), en què defensava la teoria tradicional i s'oposava a les innovacions del músic olotí Antoni Soler a la seva obra Llave de modulación. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA
92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Bruguera i Torner, Sergi (Barcelona, 16/gen/1971 - ) Tennista. Format amb el seu pare i ex-tennista Lluís Bruguera. Va guanyar el campionat d'Espanya (1990) i el torneig de Montecarlo (1991 i 1993), així com el seu primer torneig ATP a Estoril (1991), però la seva gran fita arribà en guanyar el Roland Garros de 1993 i 1994. Ha estat membre de l'equip espanyol de Copa Davis. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Brugueres (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès) Veïnat, situat a mig quilòmetre a l'esquerra del riu de Foix. 94 CATALUNYA - HISTÒRIA Brugueres (Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental) Antic llogaret, situat a ponent del poble. És esmentat ja el 941. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bruguerol, el (Palafrugell, Baix Empordà) Veïnat, situat a 1 km a l'est de la vila. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Bruguers (Maià de Montcal, Garrotxa) Caseriu, situat vora el Fluvià, a l'extrem meridional del terme. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brugués i Escuder, Casimir (Barcelona, 8/jul/1863 – 29/des/1940) Químic, farmacèutic i escriptor. Publicà nombroses obres de divulgació científica. Dirigí i impulsà algunes revistes de caràcter tècnic, com la "Revista de Farmacia", la "Revista Hortícola", "El Mundo Científico" i la "Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro". Col·laborà a "La Renaixença" i a "La Veu de Catalunya". 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brugulat i Gort, Josep A. (Lleida, 1850 – s XIX) Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics, com el d'ardiaca de la seu lleidatana des del 1886. Ensenyà també al seminari del seu bisbat, i hi destacà per la seva competència. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brujó, Ignasi (Catalunya, s XIX) Militar carlí. Lluità en el bàndol absolutista del baró d'Eroles durant el Trienni Constitucional. Posteriorment, se sumà al bàndol carlí en la Primera Guerra Carlina. Fou ascendit a general i nomenat (1835) cap de l'exèrcit carlí a Catalunya, en substitució del general Goergué. Per l'ago/1835 entrà a la Vall d'Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d'Aubert, i fou substituït pel general Maroto. 101 CATALUNYA - MUNICIPI
102 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brull i Pagès, Josep Maria (Ascó, Ribera d'Ebre, 15/abr/1907 - Ripollet, Vallès Occidental, 9/ago/1995) Escultor. Estudià a les Escoles de Belles Arts de Barcelona i Olot i a l'Escola Industrial de Sabadell. Ha realitzat figures de pessebre. També ha conreat el dibuix. Ha obtingut premis importants com la medalla Julio Antonio de Tarragona. Té obres a museus de Tarragona, Barcelona i Sabadell. 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brull i Vinyoles, Joan (Barcelona, 1863 – 1912) Pintor. Alumne de l'Escola de Llotja. Molt destacat entre els modernistes. Estudià a París amb Collin. Després d'una primera etapa de pintura de temes històrics, amb quadres com La tonsura del rei Wamba, en tingué una altra de temàtica purament realista: Després del treball, però el seu sentimentalisme prengué cos plenament gràcies al modernisme, i abasta la seva tercera etapa, la de maduresa, a partir del 1896, any que fou primera medalla de l'Exposició Internacional de Barcelona amb la pintura Ensomni; en altres teles figuren dones entre ambients vegetals i boirosos, com Encís, Safo, Misticisme o Idil·li. Exercí de crític d'art a la revista "Joventut". 104 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Brullet i Tenas, Manuel (Mataró, Maresme, 1941 - ) Arquitecte. Es graduà l'any 1966 a l'ETSAB, de la qual fou docent a partir del 1968. El seu camp d'interès se centra en la definiciò dels continguts tècnics, constructius, d'ús, etc, que han de caracteritzar l'arquitectura pública, àmbit a que pertanyen la majoria dels programes que ha desenvolupat. Entre les obres realitzades en col·laboració amb Albert de Pineda des de l'any 1991 destaquen l'Hospital del Mar de Barcelona (1988-91, premi FAD), els poliesportius de Pineda de Mar (1989-95) i de Premià de Dalt (1990-93), l'escola primària i institut de Vilassar de Mar (1990-93, premi FAD), la piscina municipal de Granollers (1993-97), l'Escola Superior d'Enginyers de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona (1994-97) o la biblioteca pública Pompeu Fabra de Mataró (1997-99).
Anar a: [ Bro ] [ Bros ] [ Brou ] [ Bruc ] [ Brug ] [ Bruguera i ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Brocà i de Montagut, Guillem Maria de
Bromera, Edicions
Brossa i Cuervo, Joan
Brossa i Roger, Jaume
Bru de Sala i Castells, Xavier
Bru i Bistuer, Eduard
Brugalla i Turmo, Emili
Bruguera i Talleda, Jordi
Brull, el
