A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Bro ]    [ Bros ]    [ Brou ]    [ Bruc ]    [ Brug ]    [ Bruguera i ]

Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen. (Dita popular catalana)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bro, Gabriel  (Girona, s XVIII)  Gravador, impressor i llibreter. Documentat a Girona entre el 1704 i el 1733. El seu fill, Jaume Bro, i el seu nét, Josep Bro (actiu entre 1767 i 1784), mantingueren la tradició familiar de gravadors i d'impressors.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Broate, coma de  (Lladorre, Pallars Sobirà)  Coma de la vall de Cardós, entre el pic de Broate (2.705 m alt) i el pic de Sotllo. És drenada pel riu de Broate, un dels que formen la Noguera de Cardós. A llevant del pic de Broate hi ha el port de Broate (de Montestaure, per als occitans), per on passa el camí de la vall de Cardós a la vall llenguadociana de l'Artiga.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Broc, Josep  (Catalunya, s XVIII)  Gramàtic. El 1771 publicà Prontuario trilingúe amb la finalitat explícita d'ensenyar castellà i francès als catalans. Els mots hi són distribuïts en grups lògics, no pas alfabèticament.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBrocà  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Poble (958 m alt), dins la vall de Lillet, situat al vessant meridional de la serra de Sant Marc. Fins el 1942 fou el centre d'un municipi (que tenia agregats des del s XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer), que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà. El barri de Guardiola situat a l'esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà, per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l'antic terme de Brocà. Havia format part de la baronia de Pinós. L'església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica. Al s IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i, probablement, tota la vall de Lillet.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brocà i Codina, Josep  (Reus, Baix Camp, 1805 – Barcelona, 1882)  Guitarrista i compositor. Rebé lliçons de Dionisio Aguado. Es dedicà a l'ensenyament de la guitarra a Reus i a Barcelona, on féu diversos concerts. Compongué algunes obres per a aquest instrument (fantasies, valsos, etc), una selecció de les quals fou publicada el 1885.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brocà i de Bofarull, Salvador Maria de  (Reus, Baix Camp, 1805 – 1882)  Advocat i polític progressista. Graduat en dret el 1833 a Osca. Fou magistrat, president de l'audiència de Mallorca, alcalde de Reus (1838 i 1843) i fundador del Banc de Barcelona. Era nebot de Pròsper de Bofarull, amb qui mantingué una interesant correspondència, publicada el 1960.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem Maria de Brocà i de MontagutBrocà i de Montagut, Guillem Maria de  (Reus, Baix Camp, 21/oct/1850 – Riudecanyes, Baix Camp, 23/oct/1918)  Jurista i historiador del dret català. Fill de Salvador Maria de Brocà i de Bofarull. Es llicencià en dret (1869) a la Universitat de Barcelona, on exercí com a auxiliar de càtedra. Es doctorà el 1870. Fou secretari del Primer Congrés Català de Jurisconsults (1881). Recollí la seva experiència en qüestions processals en el Manual de formularios ajustados a la ley de enjuiciamiento civil (1875). Formà part de la secció jurídica de l'Institut d'Estudis Catalans (1907),Inici página destinada als treballs de recerca històrica i de reconstrucció de les institucions polítiques i jurídiques catalanes. Presidí l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya (1899-1900; 1900-01), membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1886) i degà del Col·legi d'Advocats (1911-15). Presidí la Comissió de Jurisconsults que preparava l'Apèndix del Codi Civil (1915) per al règim jurídic especial...  Segueix... 

8 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Brocar, Arnau Guillén de  (Navarra, s XV - Alcalá de Henares, Madrid, 1524)  Impressor. Sota els auspicis del cardenal Cisneros estampà diverses obres breus de Ramon Llull -del qual fou el primer impressor a Castella-, iniciades amb el Libellus de amico et amato (1517).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Broch i Huesa, Àlex  (Barcelona, 19/des/1947 - )  Crític literari. Llicenciat en filologia romànica, s'ha especialitzat en la crítica literària dels autors del segle XX. Ha escrit en diversos diaris i revistes i ha publicat Literatura catalana dels setanta (1980), Literatura catalana: balanç de futur (1985), Poesia Catalana. Antologia 1936-1968 (1985), Literatura catalana dels anys vuitanta (1991), Forma i idea en la literatura contemporània (1993) i diverses antologies de prosa i de poesia. Fou secretari del Centre Català del PEN Club Internacional (1979-85), i posteriorment, director literari adjunt d'Edicions 62.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Broggi i Vallès, Moisès  (Barcelona, 18/mai/1908 - 31/des/2012)  Metge. Es llicencià a Barcelona el 1931 i s'especialitzà en cirurgia al costat de Joaquim Trias. Durant la guerra civil fou metge de les Brigades Internacionals, i posteriorment féu una gran tasca assistencial. Membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1966), en fou elegit president el 1980. En el camp professional ha reeixit com a cirurgià i pels seus treballs d'anatomia quirúrgica. El 1981 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Brogit, cala  (Calvià, Mallorca Occidental)  Cala de la costa meridional, vora el castell de Bendinat.

12 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBrolls, es  (Formentera, Eivissa)  Vénda de l'illa, a la parròquia de Sant Francesc.

13 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Logo d'Edicions BromeraBromera, Edicions  (Alzira, Ribera Alta, 1986 - )  Editorial. Creada per iniciativa de Josep Antoni Fluixà, Salvador Bataller i Josep Gregori. L'editorial té més de 500 títols publicats, distribuïts en una vintena de col·leccions que abasten des de literatura infantil fins a poesia, teatre, divulgació científica, diccionaris i, darrerament, edicions interactives en format CD-ROM. Per la seva incidència en la societat valenciana, cal destacar les col·leccions "El Micalet Galàctic" (infantil), "Espurna" (juvenil), i "Els Nostres Autors" (dedicada a obres d'autors representatius i consagrats en llengua catalana). Cal destacar també la revista literària "L'Illa", que, a més d'oferir informació sobre les publicacions de l'editorial, té la voluntat de mostrar una visió de l'actualitat cultural de les terres de llengua catalana. Edicions Bromera

14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Brondo, Domènec  (Palma de Mallorca, s XVI – 1652)  Dominicà. Ingressat a l'orde el 1593, fou superior del convent de Palma de Mallorca. Declarà a favor de Ramon Llull en el primer procés fet a Mallorca l'any 1612. Escriví una Relació de la santa vida de... Guillem Malferit.

15 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Brondo, Elionor  (Illes Balears, s XVIII – 1819)  Religiosa. Produí un cert nombre de poesies d'inspiració religiosa.

16 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Brondo i Montserrat, Manuel  (Palma de Mallorca, s XIX)  Militar i escriptor. Comissari de guerra de primera classe; publicà Reflexiones sobre la proposición presentada a las cortes constituyentes por el diputado Batllés pidiendo la supresión de la administración militar (1855).

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBroquetes, Francesc  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Teòleg i escriptor. Arxiprest d'Àger. Catedràtic de sagrada escriptura a Barcelona, escriví algunes obres teològiques, entre les quals De Scientia Dei i el 1619 publicà Sermó de la Immaculada Concepció, dedicat a l'arquebisbe de Tarragona, Joan de Montcada. Al Concili Provincial de Tarragona del 1653 defensà el dret de la llengua catalana en l'ensenyament i en la predicació.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bros, Josep  (Barcelona, 1966 - )  Tenor. Debutà al Liceu el 1992 amb Anna Bolena, de Donizetti, i inicià una brillant carrera internacional centrat en el repertori belcantista. Posteriorment ha debutat en més de vint teatres europeus, entre ells les òperes de Viena, Berlín, Munic, Hamburg i Roma.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bros i Bartomeu, Joan  (Tortosa, Baix Ebre, 1776 – Oviedo, Astúries, 1852)  Compositor i organista. Estudià composició a Barcelona. Fou mestre de capella a Barcelona, a Lleó (1806-23) i a Oviedo (1834-52). Compongué misereres, misses, lamentacions, salms i el poema simfònic El juicio universal (1854).

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brosa i Arnó, Marià  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1831 – Barcelona, 1881)  Pedagog i periodista. Dirigí un col·legi particular de primer ensenyament a Sant Andreu de Palomar, d'on fou alcalde el 1869. Dirigí la "Revista Andresense" i divulgà coneixements científics: Manual completo de hilatura de algodón (1876) i Nuevo Catón (1883).

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brosa i Vives, Antoni  (la Canonja, Tarragonès, 1896 – Barcelona, 1979)  Violinista. Fou pensionat a Brusel·les. S'establí a Londres en 1914, on debutà com a solista l'any següent i hi adquirí aviat un gran prestigi. S'ha especialitzat en la interpretació d'autors moderns. Fundà a Londres el quartet Brosa (1925-38). Féu concerts a moltes sales d'Europa i d'Amèrica i fou professor als cursos internacionals de Santiago de Compostel·la.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBroseta i Pont, Manuel  (Banyeres de Mariola, Alcoià, 1932 – València, 15/gen/1992)  Jurista i polític. Es llicencià en dret per la Universitat de València, i es doctorà a Madrid el 1959. Catedràtic de dret mercantil de la Universitat de València, el 1970 fou nomenat degà de la facultat de dret. Escriví diversos llibres de la seva especialitat. El 1975 participà en la constitució de la Junta Democràtica del País Valencià, de la qual fou elegit president. Formà part del grup Demòcrates Independents del Païs Valencià poc abans de les primeres eleccions democràtiques del 1977. Fou vice-president de la Comissió Mixta de Transferències de l'Estat al Consell del País Valencià. L'any 1979 fou elegit senador per la UCD i posteriorment fou secretari d'estat per a les autonomies (1981-82). Morí en un atemptat d'ETA.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Brosquil, el  (Cullera, Ribera Baixa)  Llogaret, situat al sud del terme, prop de la costa. L'església és dedicada a sant Vicent.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brossa, Francesc  (Barcelona, s XIX)  Moblista notable.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Brossa i CuervoBrossa i Cuervo, Joan  (Barcelona, 19/gen/1919 - 30/des/1998)  Poeta i dramaturg. Al final de la dècada dels quaranta va participar en la fundació del grup avantguardista Dau al Set i va publicar els primers llibres de poemes, al mateix temps que, influït per J.V. Foix i Joan Miró, treballava intensament en els anomenats poemes visuals i escrivia peces teatrals, dites poemes escènics, entre els quals estrenà Farsa com si els espectadors miressin l'escenari a vista d'ocell (1951), Nocturns encontres (1951), Or i sal (1961), El bell lloc (1961), Collar de cranis (1967), El rellotger (1967), Calç i rajoles (1971), Ahmosis, Amenofis IV i Tutenkhamon (1972), El gran Francaroli (1972), Ball de sang (1982), Els ulls de l'òliba (1982), Cavall al fons (1982), El sabater (1982), La pregunta perduda o elInici página corral del lleó (1985), etc. Amb el títol de Poesia escènica. Teatre complet (1973-83, sis volums) s'aplega tota la seva obra dramàtica. La importància de la seva poesia, entre el classicisme i la...  Segueix... 

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jaume Brossa i RogerBrossa i Roger, Jaume  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1875 – Barcelona, 1919)  Escriptor modernista i periodista. Va ser una figura destacada del moviment anarquista de fi de segle i gran propagador de les idees estètiques del modernisme, en el si del qual representà la tendència més esquerrana i europeista. Individualista, autor d'articles polèmics, agressius i de llenguatge grandiloqüent, fou un dels capdavanters de la literatura política al darrer decenni del s. XIX. Va escriure nombrosos articles i manifestos, com també un parell de drames a imitació d'Ibsen: Els sepulcres blancs (1900) i Les flors del desert (estrenat el 1902), i durant un temps va ser l'ànima de la revista "L'Avenç". El 1897 es va haver d'exiliar a París i si bé va tornar sovint a Barcelona, ja no va recuperar la seva influència en la vida cultural del país, malgrat els escàndols provocats per les conferències que donà a l'Ateneu Barcelonès. Cap al 1914 tornà a Barcelona i publicà, encara, un pamflet messiànic (La crisi del règim i el nou dever republicà, 1914), fou codirector d'"El Diluvio" i col·laborà a la premsa aliadofòlia.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brossa i Sangerman, Víctor  (Barcelona, s XIX – s XX)  Escriptor i pintor. Escriví poesies, algunes d'elles premiades, les comèdies Massa poc i Cabòries i el sainet A casa l'alcalde. Fou, durant bastants anys, president del Foment de les Arts Decoratives. Excel·lí com a pintor decorador i amb l'execució de daurats fins i d'imitacions de motius decoratius antics. Obtingué premis valuosos en moltes ocasions, a Barcelona, Madrid, París i Viena.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brossa i Trullàs, Eduard  (Sabadell, Vallès Occidental, 1848 – 1924)  Cartògraf. Fou col·laborador de Jaume Almera en el mapa geològic de la província de Barcelona (1889). Entre els seus treballs cartogràfics destaquen el Mapa geológico y topográfico de la provincia de Barcelona (1888-1913), Regió del Montseny, etc, i d'un mapa de Catalunya i de les zones frontereres (1892).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBrost, Josep Maria  (Mataró, Maresme, 1786 – Múrcia, 1844)  Matemàtic. Publicà una Artimética mercantil i un notable Curso completo de teneduría de libros por partida doble. Deixà inèdita una història del comerç.

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Brotad, Jaume  (Illes Balears, 1700 – 1769)  Farmacèutic i naturalista. És autor del llibre Pharmacopea Majoricense.

31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Brotad, Joan Antoni  (Illes Balears, s XIX – 1877)  Farmacèutic. Descendent de Jaume. Fou rector del Col·legi de Farmacèutica de Palma. És autor de diversos escrits científics.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brotat i Vilanova, Joan  (Barcelona, 1920 - )  Pintor. Exposà per primera vegada a Barcelona el 1960. Conreà un estil de concepció infantilista, tant pel color com per les formes hieràtiques. A l'inici de la dècada del 1960, la seva pintura guanyà en serenitat i puresa, fins que s'adherí al moviment del pop-art. L'any 1961 obtingué el gran premi de pintura de la Biennal d'Alexandria.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brotons, Esteve  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVI - Catalunya, s XVI)  Pintor. Residí uns anys a Gironella. El 1543 féu un retaule de les Santes Espines per a l'església de Santpedor.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brotons, Jeroni  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Notari de l'escrivania major del consell municipal de Barcelona. El 1699 fou designat per a continuar el Cerimonial dels magnífics consellers d'Esteve Gilabert Bruniquer. Aquest les havia acabades per a l'any 1618, Joan Guiu les havia seguides fins al 1640 i Brotons les prolongà encara fins al 1714. Una còpia seva serví per a l'edició d'aquest cerimonial amb el nom de Rúbriques de Bruniquer (1912-16).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBrotons i Soler, Salvador  (Barcelona, 17/jul/1959 - )  Flautista i compositor. Estudià amb el seu pare, també flautista, i al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on obtingué el premi d'honor superior. Amplià estudis a França i a Anglaterra. Com a flautista formà part de l'Orquestra Ciutat de Barcelona i fou el primer flauta de l'orquestra del Gran Teatre del Liceu. Ha compost diverses obres musicals, entre les quals Quatre peces per a corda, que obtingué el premi de composició Orquestra Nacional de l'any 1977, i el Primer Premi Ciutat de Barcelona (1983), per a la primera de les seves simfonies. Ha escrit una altra simfonia -Resplendor-, un quartet, una sonata per a viola i altres peces de cambra.

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Brou de Pella, Nicolau  (Illes Balears, s XIV - Palma de Mallorca, 1391)  Cap forà, dit també Antoni Sitjar. Un dels principals caps de la primera rebel·lió dels forans de Mallorca. L'ago/1391 havia estat un dels instigadors del saqueig del call de Palma de Mallorca, que precedí la rebel·lió. Fou empresonat i esquarterat poc temps després per ordre del lloctinent Francesc Sagarriga.

37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Brousse, Emili  (Perpinyà, 1851 - Grenoble, Delfinat, França, 1914)  Escriptor i polític. El 1877 estrenà a Perpinyà el drama Une révolte en Roussillon, sobre les conseqüències de l'annexió del Rosselló a França, i el 1880 Le Roussillon en 1793. Fundà "Le Réveil del Pyrénées-Orientales", periòdic republicà de combat. Diputat el 1881, fou un dels líders radicals i lluità per l'arranjament del problema vitícola.

38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Brousse, Emmanuel  (Perpinyà, s XIX – mar Mediterrània, 1929)  Periodista. Fill de Manuel. Fou regidor de l'ajuntament de Perpinyà i director del diari "L'Intransigent". Morí encara jove en un accident d'aviació de la línia Perpinyà-Rabat.

39 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBrousse, Francesc  (Perpinyà, 1913 - )  Professor de filosofia i escriptor. La seva poeisa s'inspira molt en la metafísica hindú: Rama aux veux de lotus bleu (1952), L'éternel reflet (1963), Vertiges et voltiges (1970). Com a filòsof i exageta ha publicat Lamennais et le christianisme universel (1963), Les clés de Nostradamus (1965) i Les secrets ésotériques de la Bible (1968).

40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Brousse, Manuel  (Perpinyà, 1866 – París, França, 1926)  Historiador, periodista i polític. Fou diputat per Prada (1906-24), féu construir el ferrocarril de Vilafranca a la Guingueta. És autor del llibre La Cerdagne française, publicat per primera vegada el 1895 i reeditat el 1926, i d'Excursions dans les hautes vallées de la Tét, de l'Aude et du Ségre (1897). Fou gerent del diari "L'Indépendant" de Perpinyà.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brown, William Thomas  (Anglaterra ?, s XIX - Barcelona ?, s XIX)  Missioner metodista a Barcelona (des del 1869), on fundà, el 1871, la primera comunitat catalana d'aquella confessió. El seu apostolat contribuí a crear d'altres comunitats al Poble Nou i al Clot, que, juntament amb la primera, encara existeixen avui. Predicà al Vallès i, després, a Palma de Mallorca i a Maó, on supervisà la labor de diversos col·laboradors autòctons.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bru  (Catalunya, s XIII)  Cirurgià. És autor d'una obra mèdica que s'havia conservat a la biblioteca del monestir de Santes Creus.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bru, Aine  (Alemanya ?, s XV - Barcelona ?, s XVI)  Pintor. Dit també Enric de Bru. Els primers anys del s. XVI aportà les primeres manifestacions sòlides de pintura renaixentista a Catalunya. Hi arribà procedent del ducat de Brabant. Inicialment s'establí a Girona, on atorgà testament (1501). Hi realitzà el retaule de la Mare de Déu del Roser al convent de Predicadors. Més tard passà a Barcelona, on dugué a terme el  retaule major de l'església del monestir de Sant Cugat del Vallès (1504-07), del qual avui només resten dues taules: LaInici página degollació de sant Cugat (Museu d'Art de Catalunya) i la d'un sant guerrer, segurament sant Jordi (Museu d'Art de Catalunya). La seva obra s'emmarca dins del realisme alemany però amb influències italianes, potser de l'escola veneciana.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bru, Francesc  (València, 1733 – 1803)  Escultor. Era deixeble de Josep Vergara. Fou director d'escultura de l'Acadèmia de Sant Carles. També practicà la pintura. A la seva producció destaca el Sant Mateu d'una capella de la seu de València.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bru, Jaume de  (Barcelona, s XVII)  Diplomàtic. Ciutadà honrat de Barcelona. Fou un dels ambaixadors enviats a Lluís XII de França per la Generalitat (1640), després de la ruptura amb Felip IV de Castella. Després de l'entrevista amb Richelieu (gen/1641) obtingué la intervenció francesa, inicialment a canvi de la constitució d'una República Catalana independent sota protecció francesa, però després, fou obligat a concertar una aliança amb la submissió de Catalunya a la corona francesa.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bru, Manuel  (València, 1802 – s XIX)  Gravador. Germà de Francesc. És autor d'obres remarcables. Ocupà diversos càrrecs a l'Acadèmia de Sant Carles.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bru, Roser  (Barcelona, 15/feb/1923 - )  Artista, pintora i gravadora. El 1939 va anar a viure a Xile. Des del 1958 féu estades periòdiques a Barcelona. S'inicià en el gravat al taller "99". Ha il·lustrat importants llibres de poesia. Diez odas para diex grabados de Roser Bru, de Pablo Neruda. Té obres als museus d'art contemporani de Santiago de Xile, Río de Janeiro, Concepción i al Metropolitan de Nova York. Fou professora a la universitat catòlica de Santiago de Xile. Roser Bru (en castellà)

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaBru, Salvador  (València, 1933 - )  Pintor i gravador. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. El 1957 abandonà l'art figuratiu acadèmic per tal d'iniciar un període de recerca experimental. Cerca la dissociació del grafisme i la taca dins les possibilitats intrínseques dels materials. L'any 1985 va anar a viure als EUA.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bru, Vicent  (Benigànim, Vall d'Albaida, 1682 – 1705)  Pintor i eclesiàstic. Decorà l'església dels Sants Joans.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Xavier Bru de Sala i CastellsBru de Sala i Castells, Xavier  (Barcelona, 24/set/1952 - )  Poeta i dramaturg. El 1972 obtingué el premi Carles Riba amb l'obra La fi del fil (1973), a la qual seguí Les elegies del marrec (1973) i Fràgil (1979). El 1974 rebé l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Mèxic i el premi Ciutat de Barcelona; el 1980, el premi de Teatre Ciutat de Granollers amb Els intrusos (1981), i el 1981, l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona. Fou cofundador de la col·lecció de poesia Llibres del Mall (1973). Com a assagista a destacat amb Barcelona, proposta cultural (1987) i Catalunya, Espanya, Europa (1991). Ha traduït obres teatrals de Moliére, Rostand, etc. Secretari del Centre Català del PEN Club (1985-89), en 1988-90 fou director general de promoció cultural de la Generalitat de Catalunya. Col·laborador de diverses publicacions, ha treballat també a la ràdio i la televisió i ha ocupat diversos càrrecs públics.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eduard Bru i BistuerBru i Bistuer, Eduard  (Barcelona, 1950 - )  Arquitecte. L'any 2000 rebé el guardó Sebetia-Ter a Nàpols. Llicenciat a l'ETSAB, en fou professor des del 1977 i director des del 1998. L'any 1997 publicà Tres en el lugar, fruit de les seves investigacions teòriques. Inicià la seva pràctica professional amb Josep Lluís Mateo, amb qui construí l'Institut de Formació Professional La Bastida a Santa Coloma de Gramanet (1985-89). Posteriorment realitzà projectes com el Centre de Menors de Palau-solità (1984-86), diverses intervencions al Zoo de Còrdova (1991-93), la Casa Cabaní a Castellar de N'Hug (1992-94) o l'Escola de Doctorat de la UAB a Bellaterra (1996-99), caracteritzada per una voluntatInici página d'adequació contextual que eviti tant el pintoresquisme com la fragmentarietat. La relació entre l'artificial i el natural determina els projectes d'espais públics com l'Àrea Olímpica de la Vall d'Hebron (1989-92) o el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (1996-97).

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bru i Descatllar, Melcior de  (Catalunya Nord, s XVIII - Sant Miquel de Cuixà ?, Conflent, 1759)  Dramaturg. Monjo de Sant Miquel de Cuixà des del 1723, i prior claustral des del 1755; a la mort de l'abat Salvador de Copons regí aquest monestir durant dos anys (1757-59). És autor del drama sacre i al·legòric Tragèdia fructuosa de l'il·lustríssim màrtir sant Fructuós.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bru i Salelles, Lluís  (Ondara, Marina Alta, 1868 – Barcelona, 1952)  Mosaïcista i decorador. Després d'un viatge a Venècia per conèixer la tècnica musiva, s'especialitzà en decoració i col·laborà amb els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. Entre les seves obres més notables figuren els mosaics de l'hospital de Sant Pau, del palau de la Música Catalana, de l'hotel La Rotonda i de la casa Lleó Morera, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma de Mallorca, molt posteriors. A l'exposició internacional d'arts decoratives de París (1925) obingué medalla d'or.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bru i Vidal, Jaume  (Sagunt, Camp de Morvedre, 21/jul/1921 - )  Historiador i poeta. Llicenciat en filosofia i lletres, professor a l'Institut Valencià de Sordmuts. Ha publicat treballs d'arqueologia: Les terres valencianes durant l'època romana (1963) i d'història La València pre-romànica d'Alexandre de Laborde (1969). De la seva poesia cal destacar els reculls Ala encesa (1950) i Retrobament (1961).

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBruc, coll del  (el Bruc / Castellolí, Anoia)  Depressió (627 m alt) (o dels Brucs), a la serralada Prelitoral Catalana, a l'oest del massís de Montserrat, que enllaça la conca d'Òdena amb la conca baixa del Llobregat. Des del començament del s XIX hi passa la carretera de Barcelona a Lleida i és travessat pel túnel del Bruc, de 1.200 m de llargària, inaugurat l'any 1974.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bruc, el  (Soriguera, Pallars Sobirà Despoblat, a l'antic vescomtat de Vilamur, situat vora el poble, habitat encara el s XIV.

57 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'AnoiaBruc, el  (Anoia Municipi: 47,2 km2, 489 m alt, 1.991 hab (2014), (pop: els Brucs). Situat al vessant occidental del massís de Montserrat, drenat per les rieres de Marganell, Guardiola i Pierola, al nord-oest de Barcelona. Hi abunden els boscos de pins, de roures i d'alzines. La base de l'economia local és l'agricultura, totalment de secà (vinya, cereals, ametllers i oliveres), complementada per la ramaderia ovina. També hi ha algunes bòbiles. El poble es troba dividit en quatre nuclis: el Bruc del Mig, on hi ha l'ajuntament, el Bruc de la Parròquia, el Bruc de Baix i el Bruc de Dalt; en el segon, hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, amb absis i campanar romànics. El municipi comprèn, a més, la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia (amb l'antic castell de la Guàrdia del Bruc), les caseries del Raval, de l'Espinac i de Can Marc de la Vall, l'antic hostal de can Maçana, l'antiga conreria de Vinyanova, la important masia de can Jorba i el monument al Timbaler, obra de Frederic Marés. Àrea comercial d'Igualada. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bruc, primer combat del  (el Bruc, Anoia, 6/jun/1808)  Fet d'armes de la guerra del Francès. Entre una columna de 3.800 soldats, la majoria italians, de l'exèrcit francès, comandada pel brigadier Schwartz que, procedent de Barcelona, es dirigia a Manresa, en missió de càstig, per imposar una contribució de guerra. Les tropes resistents estaven integrades per un destacament de suïssos del regiment d'infanteria WimpffenInici página número 1, un grup de guàrdies valons escàpols de la guarnició francesa de Barcelona i entre 1.000 i 2.000 membres de sometents catalans provinents de Manresa i dels pobles de la rodalia, tots ells comandats pel tinent suís Francesc Krutter i Grotz. La presència inesperada d'un exèrcit regular i el repic de campanes que convocava a sometent feren suposar a Schwartz unes forces molt superiors a les que en realitat hi havia i manà de recular; les baixes franceses foren però unes 300. La victòria popular, la primera des de la invasió francesa, desvetllà l'esperit de resistència, amb àmplies repercussions per al futur de la guerra. Aquest combat donà lloc a una llegenda en la qual la victòria era obra d'un exèrcit integrat únicament per gent del poble sense preparació militar, i a la confusió que creà l'eco del repic del timbal d'un minyó, que féu suposar als francesos un gros exèrcit. Al cop de pocs dies tingué lloc el segon combat del Bruc.

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bruc, segon combat del  (el Bruc, Anoia, 14/jun/1808)  Combat de la guerra del Francès. Després del primer combat del Bruc, el general Chabran hi acudi amb una divisió francesa des de Tarragona, i unides amb les forces del brigadier Schwartz, toparen novament amb els sometents de Manresa i Igualada, reforçats per uns 1.500 voluntaris de Lleida, els terços de Cervera, per un regiment de voluntaris suïssos i un considerable nombre de soldats provinents de Barcelona, entre els quals molts artillers. Les forces resistents eren superiors a les del primer combat, però molt inferiors a les franceses. Tanmateix, malgrat que el factor sorpresa era exclòs, el combat es resolgué amb la fugida dels napoleònics, que foren foragitats amb foc d'artilleria i els provocaren nombroses baixes. La victòria rubricà els efectes del primer combat del Bruc, en confirmar la possibilitat de victòria contra els francesos, i provocà la creació d'un exèrcit regular.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bruc, vescomtat del  (Catalunya Títol concedit l'any 1850 al general Joan Prim i Prats. A la mort dels seus fills passà als Salvadó-Prim i després als Muntades-Prim.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBruc de Baix, el  (el Bruc, Anoia)  Barri, situat al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida, al limit amb el terme dels Hostalets de Pierola.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bruc de Dalt, el  (el Bruc, Anoia)  Barri, situat al nord-oest dels altres nuclis del poble, al llarg de l'antic traçat de la carretera de Barcelona a Lleida.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bruc de la Parròquia, el  (el Bruc, Anoia)  Barri (o el Bruc de la Plaça o el Carrer de la Parròquia), situat a l'esquerra de la riera de can Dalmases, la qual el sapara dels nuclis del Bruc de Baix i del Bruc del Mig, emplaçats al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida. És format per un carrer que condueix a l'església parroquial de Santa Maria (a 452 m alt), en part romànica (s XIII). El 1960 fou restaurat l'absis de la primitiva església, on hi ha unes pintures del s XIV; conserva també el primitiu campanar romànic. La parròquia del Bruc pertanyia a la senyoria del monestir de Montserrat.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bruc del Mig, el  (el Bruc, Anoia)  Barri i centre del municipi, on hi ha la casa consistorial, situat al llarg de la carretera de Barcelona a Lleida, al nord i a poca distància del Bruc de Baix. Al seu extrem septentrional hi ha el monument al timbaler del Bruc, obra de Frederic Marès, en honor dels combatents catalans de les batalles del Bruc.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Brucs, els  (el Bruc, Anoia)  Nom popular del municipi.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brudieu, Joan  (diòcesi de Llemotges, França, 1520 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1591)  Compositor. Fou mestre de capella de la catedral d'Urgell del 1539 al 1589 i actuà amb el mateix càrrec a Santa Maria del Mar, de Barcelona (1577-78). És autor de la col·lecció De los madrigales del muy Reverendo Joan Brudieu MaestroInici página de capilla de la Sancta Yglesia de la Seo de Urgel, a cuatro bozes... (1585), dedicada al duc de Savoia amb motiu del seu casament amb Caterina d'Àustria, conté quinze madrigals a quatre veus i uns Goigs de Nostra Dona, de tres a sis veus (1585). Quatre d'aquests madrigals tenen text català i dos són escrits sobre poemes d'Ausias March. També se n'ha conservat una missa de difunts a quatre veus, que és l'única obra catalana d'aquest gènere del s. XVI d'autor conegut. La seva escriptura contrapuntística expressa una forta emotivitat. La seva llibertat d'estil el vinculen més als músics renaixentistes francesos que no pas a l'escola romana.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Brufaganya, serra de  (Pontils, Conca de Barberà)  Massís muntanyós (922 m alt) (o de la Brufaganya), a l'est de l'estret del Gaià, en gran part dins el municipi, que forma part del llarg rengle de muntanyes calcàries que, des de les muntanyes de Prades als altiplans de la Segarra, formen la vora de la Depressió Central Catalana. Separa la conca de l'alt Gaià (Conca de Barberà) de la vall de Miralles (Anoia). La vall de Sant Magí, a l'extrem septentrional del massís, reuneix la major part dels nuclis de població (Montalegre, Vilaperdiu, Valldeperes i Rocamora) i el santuari i antic priorat de Sant Magí de Brufaganya.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Brufal i Julià, Elisa  (Elx, Baix Vinalopó, 1919 - )  Escriptora. És autora de la novel·la Siete puertas (1964), presentada com a primera part d'una tetralogia narrativa.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brufau, Enric  (Agramunt, Urgell, 1900 - Canet de Rosselló, Rosselló, 1966)  Polític. Milità a la Unió Socialista de Catalunya. El 1939 s'exilià a França, on participà en la resistència i fou un dels fundadors del Moviment Socialista de Catalunya. Dirigí la publicació "Endavant".

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brufau i Estrada, Magí  (Reus, Baix Camp, 1921 - 28/oct/2006)  Veterinari. Pioner d'avicultura científica a l'estat espanyol. Es llicencià el 1947 i treballà a la Cooperativa Comarcal de Reus (1948-75), a la qual donà un gran impuls. Becat pel govern nord-americà estudià a les universitats de Cornell i de Texas les malaltiesInici página infeccioses de les aus. D'ençà de la seva fundació (1962), fou vice-president de la branca espanyola de la World's Poultry Science Association i membre del Consell de l'Associació Mundial de la Ciència Avícola. Fou cap de la secció de Sanitat i Producció d'Animals, de Tarragona (1980), president de la Federació de Col·legis de Veterinaris de Catalunya (1981) i, d'ençà del 1982, cap de servei del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de Tarragona.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brugada i Panizo, Ricard  (Barcelona, 1867 – 1919)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts amb Antoni Caba. Fou catedràtic de l'Escola de Belles Arts de Cadis, i el 1908 passà a l'Escola Superior d'Indústries de Còrdova. Hom pot classificar-lo dins el naturalisme acadèmic.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brugalla i Aurignac, Santiago  (Barcelona, 5/mai/1929 - )  Relligador. Ha estudiat a l'Institut del Teatre amb Mestres i Cabanes i a l'Escola Massana. Seguint la tradició del seu pare, Emili Brugalla, s'ha especialitzat en la relligadura i la dauradura a mà i en la restauració de llibres antics. Ha participat en nombroses exposicions nacionals i internacionals, on ha assolit valuosos guardons; membre del Center of Book Arts de Nova York, els seus llibres són en nombroses biblioteques públiques i privades d'Europa i de Nord-america.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Emili Brugalla i TurmoBrugalla i Turmo, Emili  (Barcelona, 4/set/1901 – 1987)  Relligador. Estudià a l'Institut Català de les Arts del Llibre i a l'Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts. Aviat s'especialitzà en el daurat a mà i la relligadura de bibliòfil. A la tornada de París, on havia anat a estudiar, organitzà una secció d'enquadernació d'art a la llibreria Subirana. Obtingué el gran premi a l'Exposició Internacional de Barcelona (1929). Establert independent el 1931, es proposà la divulgació dels valors de la relligadura artística; féu conferències a Barcelona i a Madrid, on també exposà. Intervingué al congrés de relligadors d'Estocolm (1966) i a Ascona (Suïssa, 1967) amb treballs publicats i glossats per destacadesInici página autoritats en revistes europees. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1966), acadèmic corresponent de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando (1978) i membre d'honor del Designer Bookbinders de Londres (1937). Publicà Tres ensayos sobre el arte de la encuadernación (1945), La encuadernación en París en las avanzadas del Arte Moderno (1954) i El Arte en el Libro y en la Encuadernación (1977).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brugaroles i Sivilla, Jaume  (Catalunya, s XIX – s XX)  Dibuixant projectista de brodats. Director d'una acreditada manufactura barcelonina. Fundà i dirigí "La Bordadora" (1888), periòdic dedicat a l'art de l'agulla; publicà també una Guía consultiva del pintor decorador (1894). Exercí càrrecs directius al Centre d'Arts Decoratives (1894) i al Foment del Treball Nacional el 1894 i el 1896; fundador del Foment de les Arts Decoratives el 1903, en fou president en el període 1907-09. Els darrers anys del s XIX col·laborà en exposicions d'arts decoratives i decoració d'habitacions, i hi obtingué diversos premis.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brugent, Joan  (Castellterçol, Vallès Oriental, s XVIII - Catalunya, s XVIII)  Paraire. Per haver excel·lit molt al seu ofici, fou un dels dos paraires triats per la Junta de Comerç de Barcelona per a trametr'ls en viatge d'estudis i de pràctiques a França, Holanda, Anglaterra i el nord d'Europa. Visità gran nombre de fàbriques, segons el pla establert com a contribució al millorament tècnic de la indústria tèxtil de la llana.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Brugent, riu  (Garrotxa / Selva Riu de la Serralada Transversal (o el Rebrugent o riera d'Amer), afluent del Ter per l'esquerra. Format per l'aigua de barrancs. Neix al vessant meridional de la serra del Corb, dins el mun. de Sant Feliu de Pallerols. Recorre la vall d'Hostoles, en direcció sud-est, seguint una gran falla; el fons de la vall és emplenat per un corrent basàltic, que davalla dels volcans de la regió olotina i que tanca les aigúes del pla d'en Bas; l'antic llac originat formà l'alta vall del Fluvià, que obrí un pas vers l'est, a costa del riu Brugent, que sofrí així una minva important. Entra a la comarca de la Selva passant pel terme d'Amer, on aflueix al Ter, al peu de l'actual presa del Pasteral, al massís de les Guilleries.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBrugent, riu  (Baix Camp / Conca de Barberà / Alt CampCurs d'aigua de les muntanyes de Prades, afluent del Francolí per la dreta. Té una orientació general d'oest a est. Neix sota Capafonts per la unió de diversos torrents que devallen de la serra de Prades (torrent de l'Abellera) i de la serra de la Mussara. Després de passar prop de Farena, forma el límit entre els municipis de Montblanc i de Vilaverd, al nord, i de Mont-ral i de la Riba, on desemboca el seu col·lector, al sud. És de règim torrencial.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Brugosa, riera  (GarriguesCurs d'aigua de la Depressió Central Catalana (o de Vinaixa), neix als vessants del pla de la Cogula, a la divisòria de les conques del Francolí i del Segre, i, després de passar per Vinaixa i la Floresta, vora les Borges Blanques, pren el nom de torrent de la Femosa.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bruguera  (Ribes de Freser, Ripollès)  Poble (1.200 m alt), situat al vessant occidental del Taga, a la capçalera de la riera de Bruguera, afluent, per l'esquerra, del Freser; l'església parroquial de Sant Feliu és romànica. Formà municipi fins a mitjan s XIX.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bruguera  (Llagostera, Gironès)  Veïnat, situat a 4 km al nord de la vila.

81 CATALUNYA - EMPRESA

Bruguera, Editorial  (Barcelona, 1954 – 1986)  Editorial. Constituïda a partir de l'editorial fundada el 1912 per Joan Bruguera i Teixidó, amb el nom d'El gato negro. Edità obres destinades al gran públic: novel·les policíaques, roses i d'humor; revistes i llibres infantils, etc. En català va publicar "Quaderns de cultura", "Llibres del mirador", "Col·lecció Històries", "Col·lecció Asterix" i Història de la premsa catalana (1966), de Joan Torrent i Rafael Tasis. El 1986, degut a una crisi iniciada el 1984, es va dissoldre la societat.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBruguera, Joan  (Girona, s XV)  Metge. El 1450 fundà a Montpeller el col·legi de Girona, perquè els estudiants gironins poguessin acudir més fàcilment a aquella ciutat provençal, tan prestigiosa com a centre d'estudis mèdics.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bruguera, la  (Forallac, Baix Empordà)  Antic lloc. Esmentat encara el 1698 dins la batllia reial de Peratallada.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bruguera, la  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental)  Caseriu, situat a 4 km del poble.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bruguera, Mateu  (Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 1882)  Historiador i eclesiàstic. Nomenat protonotari apostòlic el 1862, el 1867 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. És autor de Cronicón de Barcelona, Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia (1861), Historia general de la Religiosa y Militar Orden de los Caballeros del Temple (1882) i d'Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña, en 1713 y 1714 (1871-72), la seva obra més important i en la qual utilitza, sense gaire ordre ni sistematització de les referències bibliogràfiques, una gran quantitat de materials documentals, alguns dels quals perduts actualment.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bruguera, Onofre  (Barcelona, s XVI)  Metge. Catedràtic de la universitat de Barcelona (1559) i autor d'un estudi important sobre l'epidèmia de caràcter catarral del 1562 a Barcelona.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBruguera, Romeu  (Catalunya o Balears, v 1261 – Barcelona, 1313)  Teòleg dominicà. Mestre en teologia a París (1306), fou, successivament professor de teologia al convent de Lleida (1294), definidor del capítol general (1302) i provincial d'Aragó (1309). És autor d'una traducció del Saltiri en prosa catalana, del qual hi ha un còpia incomplerta (salms 1 a 113) al manuscrit de la Biblioteca Colombina de Sevilla que conté la Biblia rimada, i que també li ha estat atrbuïda, així com dos altres saltiris catalans de la Biblioteca Nacional de París (a partir del salm 39).

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bruguera i Codina, Bonaventura  (Canet de Mar, Maresme, 1795 – Tarragona, 1876)  Compositor i organista. Fou mestre de capella a Vic i a Tarragona (1818-76), on era també l'organista titular. És autor d'obres de música sacra per a veus i orquestra.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bruguera i Moreras, Joan Baptista  (Catalunya, s XVIII)  Compositor i teòric musical. Compongué el cànon a tres veus Beatus vir, que obtingué un premi notable en el concurs de Catch-Club de Londres el 1765. Publicà un tractat teòric, Carta Apologética (1766), en què defensava l'obra Labyrinto de Labyrintos del seu germà Pere.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bruguera i Moreras, Pere  (Catalunya, s XVIII)  Arpista i teòric musical. Germà de Joan Baptista. Actuà com a arpista a les Descalzas Reales de Madrid i escriví el tractat Labyrinto de Labyrintos... (1777), en què defensava la teoria tradicional i s'oposava a les innovacions del músic olotí Antoni Soler a la seva obra Llave de modulación.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Bruguera i TalledaBruguera i Talleda, Jordi  (Barcelona, 18/set/1926 - 21/jun/2010)  Lingüista. Monjo de Montserrat (1944) i prevere (1952), estudià filologia romànica a la universitat de Munic i es llicencià en filologia catalana a la Universitat de Barcelona (1973). Fou professor de català alInici página monestir de Montserrat, director de les Publicacions de l'Abadia (1954-61) i director literari de l'edició de La Bíblia de Montserrat (1957-70), dins la qual traduí diversos llibres bíblics. Professor de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials des del 1976, ho fou també de la Universitat Autònoma de Barcelona (1984-85). Membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) i de la Société de Linguistique Romane, ha publicat diversos treballs sobre història de la llengua i lexicologia, entre els quals: Història del lèxic català (1985). Periodista, ha publicat: "Qüestions de vida cristiana". Setze anys d'una reflexió cristiana a Catalunya (1974).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bruguera i Torner, Sergi  (Barcelona, 16/gen/1971 - )  Tennista. Format amb el seu pare i ex-tennista Lluís Bruguera. Va guanyar el campionat d'Espanya (1990) i el torneig de Montecarlo (1991 i 1993), així com el seu primer torneig ATP a Estoril (1991), però la seva gran fita arribà en guanyar el Roland Garros de 1993 i 1994. Ha estat membre de l'equip espanyol de Copa Davis.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Brugueres  (Sant Martí Sarroca, Alt Penedès)  Veïnat, situat a mig quilòmetre a l'esquerra del riu de Foix.

94 CATALUNYA - HISTÒRIA

Brugueres  (Sant Pere de Vilamajor, Vallès Oriental)  Antic llogaret, situat a ponent del poble. És esmentat ja el 941.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bruguerol, el  (Palafrugell, Baix Empordà)  Veïnat, situat a 1 km a l'est de la vila.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bruguers  (Maià de Montcal, Garrotxa)  Caseriu, situat vora el Fluvià, a l'extrem meridional del terme.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBruguers  (Gavà, Baix Llobregat)  Llogaret i santuari de la Mare de Déu de Bruguers, situat sota el castell d'Eramprunyà, a la vora oriental del massís de Garraf. Enderrocada l'antiga capella de Bruguers propera al castell, esmentada ja el 1321, la imatge fou traslladada el 1509 a l'església de Santa Magdalena de Sitjar, l'actual santuari de Bruguers, obra romànica del s XIII, d'una nau, amb absis semicircular i un portal gòtic, davant el qual és conserva una creu de terme de la mateixa època.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brugués i Escuder, Casimir  (Barcelona, 8/jul/1863 – 29/des/1940)  Químic, farmacèutic i escriptor. Publicà nombroses obres de divulgació científica. Dirigí i impulsà algunes revistes de caràcter tècnic, com la "Revista de Farmacia", la "Revista Hortícola", "El Mundo Científico" i la "Revista del Instituto Agrícola Catalán de San Isidro". Col·laborà a "La Renaixença" i a "La Veu de Catalunya".

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brugulat i Gort, Josep A.  (Lleida, 1850 – s XIX)  Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics, com el d'ardiaca de la seu lleidatana des del 1886. Ensenyà també al seminari del seu bisbat, i hi destacà per la seva competència.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brujó, Ignasi  (Catalunya, s XIX)  Militar carlí. Lluità en el bàndol absolutista del baró d'Eroles durant el Trienni Constitucional. Posteriorment, se sumà al bàndol carlí en la Primera Guerra Carlina. Fou ascendit a general i nomenat (1835) cap de l'exèrcit carlí a Catalunya, en substitució del general Goergué. Per l'ago/1835 entrà a la Vall d'Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d'Aubert, i fou substituït pel general Maroto.

101 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaBrull, el  (Osona Municipi: 41,08 km2, 843 m alt, 263 hab (2014). Situat al sud de la comarca, a l'àrea que enllaça el massís del Montseny amb la plana de Vic. El terreny, molt accidentat, és ocupat per rouredes, fagedes i alzinars. L'activitat econòmica del municipi es reparteix entre l'explotació forestal, l'agricultura de secà, la ramaderia (bovina i porcina) i el turisme. Al poble, que conserva les restes de l'antic castell del Brull i la muralla ibèrica (descoberta el 1974), destaca l'església parroquial de Sant Martí, romànica, d'on procedeix una notable pintura mural que esInici página conserva al Museu Episcopal de Vic. Dins el terme hi ha el jaciment prehistòric de Montgrós, del s V aC, la masia i església de Casademunt (on fou instal·lat l'antic sanatori antituberculós del Brull), els pobles de Sant Jaume de Viladrover, amb església romànica, i de Castanya i l'antiga masia i refugi de Sant Andreu de la Castanya. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Club Esportiu

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brull i Pagès, Josep Maria  (Ascó, Ribera d'Ebre, 15/abr/1907 - Ripollet, Vallès Occidental, 9/ago/1995)  Escultor. Estudià a les Escoles de Belles Arts de Barcelona i Olot i a l'Escola Industrial de Sabadell. Ha realitzat figures de pessebre. També ha conreat el dibuix. Ha obtingut premis importants com la medalla Julio Antonio de Tarragona. Té obres a museus de Tarragona, Barcelona i Sabadell.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brull i Vinyoles, Joan  (Barcelona, 1863 – 1912)  Pintor. Alumne de l'Escola de Llotja. Molt destacat entre els modernistes. Estudià a París amb Collin. Després d'una primera etapa de pintura de temes històrics, amb quadres com La tonsura del rei Wamba, en tingué una altra de temàtica purament realista: Després del treball, però el seu sentimentalisme prengué cos plenament gràcies al modernisme, i abasta la seva tercera etapa, la de maduresa, a partir del 1896, any que fou primera medalla de l'Exposició Internacional de Barcelona amb la pintura Ensomni; en altres teles figuren dones entre ambients vegetals i boirosos, com Encís, Safo, Misticisme o Idil·li. Exercí de crític d'art a la revista "Joventut".

104 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóBrullà  (Rosselló Municipi: 7,83 km2, 46 m alt, 1.155 hab (2012), (fr: Brouilla). Estès pel sector meridional de la plana rossellonesa, travessat pel riu Tec, a l'esquerra del qual s'estén la major part del terme, al límit amb el baix Vallespir. El municipi basa la seva economia en l'agricultura, dedicada especialment a la vinya; també hi ha conreus d'arbres fruiters (préssecs, albercocs i pomeres) i hortalisses. La producció de sorra i grava per a la construcció és important. Al nord del nucli urbà hi ha l'estació de ferrocarril d'Elna als Banys d'Arles. El poble és emplaçat a poca distància a l'esquerra del riu Tec; hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, romànica, d'una nau i planta trilobulada a la capçalera, amb un portal esculpit de marbre blanc i gris, a la sagristia es conserven dues taulesInici página procedents d'un retaule del s XVI amb escenes de la vida de Crist. La senyoria de Brullà passà a partir del s XII, a mans del comte d'Empúries. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Brullet i Tenas, Manuel  (Mataró, Maresme, 1941 - )  Arquitecte. Es graduà l'any 1966 a l'ETSAB, de la qual fou docent a partir del 1968. El seu camp d'interès se centra en la definiciò dels continguts tècnics, constructius, d'ús, etc, que han de caracteritzar l'arquitectura pública, àmbit a que pertanyen la majoria dels programes que ha desenvolupat. Entre les obres realitzades en col·laboració amb Albert de Pineda des de l'any 1991 destaquen l'Hospital del Mar de Barcelona (1988-91, premi FAD), els poliesportius de Pineda de Mar (1989-95) i de Premià de Dalt (1990-93), l'escola primària i institut de Vilassar de Mar (1990-93, premi FAD), la piscina municipal de Granollers (1993-97), l'Escola Superior d'Enginyers de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona (1994-97) o la biblioteca pública Pompeu Fabra de Mataró (1997-99).

Anar a:    Bro ]    [ Bros ]    [ Brou ]    [ Bruc ]    [ Brug ]    [ Bruguera i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -