A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Cot ]    [ Coto ]    [ Cotoner i d'O ]    [ Cots ]    [ Covaf ]    [ Coves i ]

Afegeix a la teva prudència un gra de bogeria. (Quint Horaci Flac)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cot, la  (Santa Pau, Garrotxa Poble (643 m alt) (o Sacot, o Sant Miquel Sacot), a l'extrem occidental del terme, entre les serres del Corb, al sud, i de Batet, al nord, en plena zona volcànica del sud-est d'Olot, que centra el pla de la Cot i en el qual s'alcen, entre altres, els turons volcànics de Croscat, el de Santa Margarida de la Cot (o turó de la Cot, on hi ha capella d'aquest nom) i el de la Roureda de l'Olivera, i els puigs de Jordà de la Cot i de la Costa de Sant Miquel (o de la Costa de la Cot). L'església parroquial de Sant Miquel, d'origen romànic, era possessió del monestir de Sant Pere de Besalú. El lloc pertanyia a la baronia de Santa Pau.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cot, Santa Maria de la  (la Vall de Bianya, Garrotxa Veure> Castellar de la Muntanya.

3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cota  (Finestrat, Marina Baixa Despoblat i antic lloc de moriscs.

4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaCotaina  (Alaior, Menorca)  Grup de possessions, al sud-est de la ciutat, en una de les quals, a Cotaina d'en Carreres, hi ha un conjunt megalític d'època talaiòtica.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

monestir de Cotalba (Safor)Cotalba  (Alfauir, Safor)  Antic monestir (Sant Jeroni de Cotalba, o Sant Jeroni de Gandia) de monjos jerònims, sobre un turó, a l'esquerra del riu de Vernissa. Fou fundat el 1388 a l'indret de l'antiga alqueria de Cotalba, de població musulmana, per Alfons, duc de Gandia, que li atorgà, a més de Cotalba, la senyoria sobre Rafalet, Bonamira i Alfauir i els delmes de Palma de Gandia i Ador, que en depenien eclesiàsticament. El 1514 l'arquebisbe de Tarragona Alfons d'Aragó li donà el lloc de Tavernes Blanques, prop de València. A la desamortització del 1835 fou dissolta definitivament la comunitat (aleshores 33 religiosos). Els ornaments i els objectes sagrats foren dipositats a la parròquia de Ròtova, i el convent i les propietats adquirides en llur major part per Tomàs Trenor, a la família del qual pertany encara el monestir. Dins el recinte emmurallat, a l'entrada, hi ha una antiga torre de defensa. L'església, gòtica, conserva la portada i el...  Segueix... 

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cotanda, Josep  (València, 1758 – 1802)  Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou elegit membre el 1793. Era imatger de molta fama i molt destre en l'escultura decorativa. Esculpí l'altar major de l'església de Sant Esteve i els Sants Joans de l'església de Sant Joan del Mercat de València, considerada la seva millor obra.

7 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaCotes  (Ribera Alta Municipi: 6,33 km2, 33 m alt, 365 hab (2014). Situat a la vall Farta, a l'aiguabarreig del Xúquer i el riu de Sallent. El sector sud-occidental és accidentat pel Montot, límit amb la Canal de Navarrés, amb algunes hectàrees de matolls i pasturatges. La base de l'economia local és l'agricultura de regadiu, gràcies a la sèquia de Cotes, amb aigua procedent del riu de Sallent i d'altres sèquies derivades del Xúquer, i és dedicada especialment al taronger, que s'ha convertit gairebé en monocultura, i complementada pel secà (garrofers i oliveres). La ramaderia (ovelles iInici página cabres) és una activitat secundària; hi ha apicultura. L'única activitat industrial és la preparació de la taronja. El poble, d'origen islàmic, es troba a l'esquerra del riu de Sallent; l'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Pertangué inicialment a la cartoixa d'Escaladei i posteriorment a diverses famílies. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament (en castellà)

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cotes  (Alcoi, Alcoià Caseria, entre el vessant meridional de la serra de Mariola (Cotes Alt) i la vora esquerra del riu d'Alcoi (Cotes Baix), al límit amb el terme de Cocentaina. Era una antiga alqueria d'origen islàmic.

9 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cotes  (Pego, Marina Alta Despoblat i actual partida.

10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cotes  (Algemesí, Ribera Alta Despoblat, vora la carretera de València. Fou venut, juntament amb Pardines, per Joan II de Catalunya-Aragó al comte de Cocentaina. El 1614 Algemesí en redimí la jurisdicció senyorial i se l'annexà.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cotes, Ambrosi Coronat de  (Villena, Alt Vinalopó, v 1550 – Sevilla, Andalusia, 1603)  Compositor. Fou mestre de capella de la capella reial de Granada i de les catedrals de València i de Sevilla. Amb la seva producció policoral començà una nova època en l'escola musical valenciana.

12 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaCotes, castell de  (Murla, Marina Alta Antic castell, damunt la vall de Laguar.

13 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóCotlliure  (Rosselló Municipi: 13,02 km2, 10 m alt, 3.082 hab (2012), (fr: Collioure). Situat a la cara marítima de la Marenda. Limita al sud amb la vessant nord de la serra de l'Albera, on abunden diverses espècies de bosc. Els conreus són bàsicament dedicats a la vinya, que produeix vi dolç natural. També hi ha una important indústria de conserves d'anxoa, si bé l'activitat pesquera és en regressió. El turisme és actualment la primera font d'ingressos del municipi. La vila es troba al voltant del port de Cotlliure, dividit en dos sectors: el port d'Amunt, que connecta amb la vila vella, i el port d'Avall, que ho fa amb el barri del Raval. Entre els dos nuclis s'alça l'antic castell de Cotlliure, dels s XIII-XIV, declarat monument històrico-artístic. L'església parroquial de Santa Maria, construïda al s XVII després de la destrucció de l'antic temple, es troba adossada a una torre medieval aprofitada com a campanar; conserva importants obres d'art. A la vila vella hi ha el santuari de Sant Vicenç, patró de la vila, i fortificacions. Al port d'Avall es conserva l'església gòtica d'un antic convent dominicà. Al començament del s XX la vila va ser freqüentada per pintors com Matisse o Picasso. El 1939 s'hi refugià i morí Antonio Machado. Dins el terme, hi ha el santuari de la Consolació. Ajuntament (en francès) - Oficina de Turisme

14 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Cotlliure, almirallat de  (Cotlliure, Rosselló, 1691 – Perpinyà, 1791)  Organisme superior per als afers relacionats amb la marina, dependent del gran almirallat de França, instituït després de l'annexió del comtat de Rosselló a França, amb residència a Cotlliure. Els antics organismes catalans, com el consolat de mar i les prohomenies, foren posats sota la seva autoritat. Confirmat per a la província del Rosselló el 1711, el 1787 fou traslladat a Perpinyà. Fou abolit el 1791, amb la Revolució Francesa.

15 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Cotlliure, camp de  (Cotlliure, Rosselló Camp de concentració especial o de càstig disposat per les autoritats franceses el 1939 al castell de Cotlliure, destinat als refugiats de la guerra civil espanyola considerats indisciplinats o perillosos. Hi hagué de 300 a 500 homes en règim penitenciari de treball forçós,Inici página amb una brigada especial de càstig.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coto, serra del  (Vinalopó Mitjà Serra, que forma part (entre el coll de les Encebres i el coll d'Abril) de l'alineació muntanyosa que des de la serra de les Salines (a la ratlla de Castella) fins a la serra de Crevillent (al límit amb el Baix Vinalopó i el Baix Segura) separa les conques de la rambla de Favanella (tributària del Segura), amb els seus afluents per l'esquerra, les rambles de les Encebres i de Tresfonts, de la rambla de Tarafa (tributària del Vinalopó), amb els seus afluents per la dreta, les rambles del Derramador, de Xinorlet, de les Cases del Senyor, de Cava-rasa, Fonda i de Tolomó. El cim culminant (1.052 m alt) és termenal dels municipis de la Romana de Tarafa i el Pinós i Monòver. El cabeç de la Sal (893 m alt), damunt la vila del Pinós, i la serra del Reclot (801 m alt), damunt la Romana de Tarafa, en són els principals contraforts.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cotó i Fita, Albert  (Figueres, Alt Empordà, 1852 – Barcelona, 1906)  Músic. De jove visqué a Figueres i posteriorment s'establí a Barcelona, on dirigí les orquestres de diversos teatres. Compongué nombroses sardanes, sarsueles (El anillo mágico, 1902), i foren cèlebres els seus Portafolios musicales dins el gènere de la revista escènica.

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner  (Catalunya ?, s XIV – Illes Balears, s XIX)  Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343. Bernat Cotoner és el primer de que hom té notícia.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner, Bernat  (Catalunya ?, s XIV - Illes Balears, s XIV)  Noble. Fou el primer d'aquest llinatge de qui hom té notícia. Comprà una gran alqueria a Valldemossa el 1363. El seu nét fou Nicolau Cotoner i Genovard.

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCotoner i Allendesalazar, Josep  (Palma de Mallorca, 1848 - Madrid ?, 1927)  Polític. Fill de Ferran Cotoner i Chacón. Es casà el 1877 amb la filla del marquès de Mondéjar i comte de Sallent. Establert des de llavors a Madrid. Fou embaixador d'Espanya a Washington. Encapçalà el partit conservador a les Balears. Fou ininterrompudament diputat a corts espanyoles del 1879 al 1923. Secretari del Congrés dels Diputats el 1884-90 i director general d'Administració Local (1890-92).

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Allendesalazar, Nicolau  (Palma de Mallorca, s XIX – 1897)  Segon marquès de la Sénia, títol que heretà de Ferran Cotoner i Chacón. Fou el cap del partit conservador de Mallorca. Germà de Josep.

22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Ballester, Bernat Lluís  (Palma de Mallorca, s XVII – Sicília, Itàlia, 1641)  Jurista. Fill d'Antoni Cotoner i Vall-llobar. Ja vell, es féu eclesiàstic i arribà a ser canonge de la seu mallorquina, inquisidor de Sardenya, i encara després del Principat, València i Aragó.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Chacón, Ferran  (Palma de Mallorca, 1810 – Barcelona, 1888)  Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina, al País Basc. Posteriorment col·laborà amb O'Donnell i s'uní en la revolta contra Espartero (1843). Fou diputat per Mallorca (1843) i senador (1853). Ocupà la capitania general de Burgos, de les Balears (1847-54), Puerto Rico, Aragó i Catalunya (1863-64 i 1865-66). Després de la Revolució de setembre de 1868 fou president de la secció de guerra i de marina del Consell d'Estat, fins al 1872. Fou el primer marquès de la Sénia.

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i de Sales, Francesc  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1807)  Regidor i militar. Fill de Miquel Cotoner i Sureda-Vivot. Arribà a brigadier. Fou regidor de Palma durant nou anys. Féu la guerra contra França. Fou pare del pintor Josep Cotoner i Salas.

25 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCotoner i de Santmartí, Marc Antoni  (Illes Balears, s XVI - d 1608)  Militar. Fill de Bernat Lluís Cotoner i Ballester i germà de Nicolau. Fou capità d'artilleria, clavari i jurat municipal de Palma de Mallorca. Es casà (1597) amb Joana d'Olesa, i foren els pares de la generació més il·lustre del llinatge, molt vinculada a l'orde de Sant Joan. Rafael, Nicolau, Bernat, Marc Antoni i Miquel Cotoner i d'Olesa.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cotoner i de Santmartí, Nicolau  (Illes Balears, s XVI – 1628)  Religiós. Fill de Bernat Lluís Cotoner i Ballester i germà de Marc Antoni. Esdevingué gran prior de Catalunya de l'orde de Sant Joan (1622).

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Despuig, Josep  (Palma de Mallorca, s XIX – 1846)  Cavaller de l'orde de Calatrava. Fill de Francesc Cotoner i de Sales. Fou regidor perpetu de Palma de Mallorca. En fou fill seu Ferran Cotoner i Chacón.

28 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Despuig, Maria Teresa  (Illes Balears, s XVIII)  Dama. Néta de Marc Antoni Cotoner i Sureda-Vivot. Es casà amb Joan Antoni de Boixadors-Pacs.

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i d'Olesa, Bernat  (Palma de Mallorca, 1613 – Illes Balears, 1684)  Prelat. Arquebisbe d'Oristany (Sardenya, 1664-71) i bisbe de Mallorca (1671-83). Fou excomunitat per la Inquisició, fins que el 1678 la Sagrada Congregació el rehabilità. En la lluita contra la Inquisició el papa li féu costat i li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el nomenà prelat domèstic i li encarregà el procés de canonització de la beata mallorquina Caterina Tomàs.

30 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCotoner i d'Olesa, Francesc  (Illes Balears, s XVII – 1687)  Cavaller de Sant Jaume de l'Espada. Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí i de Joana d'Olesa, i germà de Rafael, Nicolau, Bernat, Marc Antoni i Miquel. Fou el pare de Miquel i Marc Antoni Cotoner i Sureda-Vivot.

31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i d'Olesa, Marc Antoni  (Palma de Mallorca, 1604 – Sicília ?, Itàlia, v 1656)  Jurista i religiós. Fou inquisidor de Sicília. Les seves al·legacions jurídiques assoliren bona fama.

32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i d'Olesa, Miquel  (Illes Balears, s XVII)  Comanador de Sant Joan. Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí i de Joana d'Olesa, i germà de Rafael, Nicolau, Bernat, Marc Antoni i Francesc.

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i d'Olesa, Nicolau  (Palma de Mallorca, 1608 – Malta, 1680)  Cavaller. Germà de Rafael, el substituí com a batlliu de Mallorca i com a gran mestre de l'orde de l'Hospital. Costejà la famosa fortalesa de Malta, anomenada la Cotonera, que subsistí fins a l'entrada de Napoleó. Va fundar una càtedra de medicina i anatomia a l'hospital de Malta.

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i d'Olesa, Rafael  (Palma de Mallorca, 1601 – Malta, 1663)  Cavaller. Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí i de Joana d'Olesa, i germà de Nicolau, Bernat, Marc Antoni, Miquel i Francesc. Gran mestre de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Lluità contra els turcs i fou batlliu de l'orde a Mallorca. A Malta millorà la casa de l'hospital i enriquí artísticament l'església. Va encunyar monedes d'or i d'argent amb el seu bust i les armes de Malta.

35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCotoner i Genovard, Nicolau  (Illes Balears, s XIV)  Nét de Bernat Cotoner. Tingué tres fills: Nicolau, Bernat i Gabriel Cotoner i Saguals, fundadors de les tres línies del llinatge.

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Saguals, Bernat  (Illes Balears, s XV)  Fill de Nicolau Cotoner i Genovard, i germà de Nicolau i de Gabriel, junt amb els quals foren els fundadors de les tres línies del llinatge.

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Saguals, Gabriel  (Illes Balears, s XV)  Fill de Nicolau Cotoner i Genovard i germà de Nicolau i de Bernat. Junt amb els seus germans foren els fundadors de les tres línies del llinatge.

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Saguals, Nicolau  (Illes Balears, s XV)  Fill de Nicolau Cotoner i Genovard i germà de Bernat i de Gabriel, junt amb els quals foren els fundadors de les tres línies del llinatge, que comença a adquirir importància amb el seu besnét, Antoni Cotoner i Vall-llobar.

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Salas, Josep  (Palma de Mallorca, 1807 – s XIX)  Pintor. Fill de Francesc Cotoner i de Sales. Fou deixeble de Francesc Montaner. Excel·lí en el paisatge i amb obres d'inspiració religiosa, com el Sant Miquel de l'altar major de l'església dels Caputxins, i la Santa Anna per al temple de la Santa Creu. Fou regidor perpetu de Palma.

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Sureda-Vivot, Marc Antoni  (Illes Balears, s XVIII – 1749)  Filipista. Fill de Francesc Cotoner i d'Olesa. Obtingué el títol de primer marquès d'Ariany (1717) i fou regidor degà del primer ajuntament borbònic de Palma de Mallorca. Fou avi de Maria Teresa Cotoner i Despuig.

41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCotoner i Sureda-Vivot, Miquel  (Illes Balears, s XVII – 1737)  Fill de Francesc Cotoner i d'Olesa i germà de Marc Antoni. Fou el fundador de l'única línia avui existent. El seu fill fou Francesc Cotoner i de Sales.

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Vall-llobar, Antoni  (Illes Balears, s XIV)  Cavaller. Besnét de Nicolau Cotoner i Saguals. Ciutadà honrat i jurat de Mallorca, comissionat prop de Felip II per sol·licitar la creació de l'audiència de Mallorca (concedida el 1571) i armat cavaller pel rei el 1572. A partir d'ell començà a adquirir importància el llinatge. En fou fill Bernat Lluís Cotoner i Ballester.

43 EUROPA - HISTÒRIA

Cotonera, la  (Malta, 1663 - 1680)  Línia de fortificacions de l'illa. Feta construir pel gran mestre de Sant Joan, Nicolau Cotoner i d'Olesa, per tal d'unir La Città Vittoriosa (l'antic Borgo) a La Sangles, a llevant del Gran Port, davant La Valette.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cotrina i Ferrer, Josep  (València, 1878 – Barcelona, 1952)  Militar i publicista. El 1913 actuà a Menorca com a delegat de l'exèrcit en el consell local de Maó dels boy scouts. Presidí l'Ateneu de Maó (1931-36). Es retirà amb el grau de coronel. Publicà diverses monografies d'història de Menorca, com El desastre de 1798 (1922).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cots, Bartomeu  (Catalunya, s XV)  Compositor. Vers el 1474 era mestre de capella de la catedral de Girona. De la seva obra s'ha conservat un sanctus, un benedictus, a tres veus, i el motet Improperium expectavit, a quatre veus.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cots, les  (Manresa, Bages)  Partida i caseria de l'horta i municipi.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCots i Gorchs, Jaume  (Barcelona, 1902 - 1990)  Jurista. Secretari de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1931) i de l'Oficina d'Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya (1932). Obres seves són: Consuetudines Dioecesis Gerundensis (1929), les "Consuetuds" d'Horta (1931) i Textos de dret rossellonès (1932).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cots i Moner, Jordi  (Barcelona, 5/jul/1927 - )  Escriptor, advocat i pedagog. Fou un dels fundadors de l'Antologia poètica universitària. El seu llibre Fidelitat (1949) fou un dels models per a la generació poètica de postguerra. Influït per Riba i per Joan Triadú, publicà també D'allà on ve la veu (1958). La seva poesia és sovint d'inspiració religiosa. Posteriorment es dedicà a la literatura infantil: L'avet valent (1979), El poll i la puça (1979), La pluja que va ploure per primera vegada (1980). En el camp del dret publicà La declaració universal dels drets de l'infant (1979).

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cots i Trias, Antoni  (Vic, Osona, 1874 – Barcelona, 1935)  Pedagog. Organitzà l'Acadèmia Cots, fundada el 1879 pel seu pare, Ramon Cots i Cazador, que esdevingué la més important de l'ensenyament pràctic mercantil i d'idiomes als Països Catalans. Fundador (1918) de l'editorial Cultural, dedicada a la publicació d'obres de text.

50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Cotxet, Bonaventura  (Er, Alta Cerdanya, 1791 – 1879)  Escriptor i eclesiàstic. Rector de diverses parròquies del Rosselló, del Conflent i de l'Alta Cerdanya. Del 1825 al 1832 fou almoiner dels exèrcits carlins durant la guerra dels Malcontents. Publicà, en català, una Noticia històrica de la imatge de Nostra Senyora d'Er (Perpinyà, 1850).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCoupigny, marquès de  Títol nobiliari amb què és conegut el militar i capità general interí de Catalunya (1809) Antoine Malet.

51 CATALUNYA - CULTURA

Courbet, Agrupació  (Barcelona, 1918 - 1919)  Grup artístic format per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Ràfols, entre els joves assidus al Cercle Artístic de Sant Lluc. Sense un estil homogeni, els unia un esperit de renovació precursor de l'avantguardisme català dels anys vint, representaven l'ala jove del noucentisme. El nom de Gustave Courbet fou adoptat per identitat amb la seva actitud revolucionària més que amb la seva estètica. Dissolt pràcticament a la fi de l'any 1919, els membres barcelonins s'integraren, de fet, a Les Arts i els Artistes.

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Courtais, Pere  (Catalunya Nord, 1816 - Argelers, Rosselló, 1888)  Poeta. Fou mestre d'escola a Portvendres i a Banyuls de la Marenda. Publicà Flors de Canigó (1868), recull de poesies en un català força net de gallicismes. És considerat un dels precursors de la Renaixença a la Catalunya Nord. El 1874 publicà Dolçures i La pedregada.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cous i Benedicto, Maria Antònia  (Cervera, Segarra, s XVIII – 1770)  Impressora. Muller de Manuel Ibarra y Marín, a la mort del qual (1757) continuà la impremta que tenia a la universitat de Cervera, i que signava com a Maria Antonia Ibarra. El 1768 imprimí les faules d'Isop, en versió grega i llatina; els caràcters grecs -cap altra universitat hispànica no en disposava- foren fets construir personalment per Josep Iglésies.

54 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Cova, comtat de sa  (Illes Balears Títol senyorial, atorgat el 1691-93 al mestre de camp mallorquí Francesc de Vilallonga i Fortuny, alcaid del castell de Bellver (Palma de Mallorca). El seu fill i segon comte fou Jordi de Vilallonga i Velasco. Passà als Silva, comtes de Cifuentes, i als Queralt, comtes de Santa Coloma.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCova, la  (Manises, Horta Caseria i partida, al voltant del mas de la Cova, a la dreta del Túria, vora la sèquia de Quart. Té estació del ferrocarril de València a Llíria.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cova, la  (l'Eliana, Camp de Túria Urbanització d'estiueig, iniciada en 1955-60.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cova, la  (el Cogul, Garrigues Despoblat i antic terme, a la vall del riu Set, al límit amb el terme d'Albagés.

58 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Cova, marquesat de la  (Illes Balears Títol senyorial, concedit el 1789 a Ignasi Ferrandell i Gual, regidor perpetu de Palma de Mallorca; més tard (1802) amb grandesa d'Espanya. La seva neboda, segona titular, canvià (1806) la denominació per la de Casa Ferrandell. Passà als Villalonga, als González-Valerio i als Maroto.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

interior de la Cova de Sant Ignasi (Manresa)Cova de Sant Ignasi, la  (Manresa, Bages Casa de la Companyia de Jesús i centre de devoció ignasiana. Establert en una de les balmes formades per l'erosió de les aigües del Cardener, on es recollia Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat el 1523 i on escriví les parts essencials dels Ejercicios espirituales. El 1603 la marquesa d'Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella. La creença d'haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n'augmentà la devoció dels fidels. Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d'exercicis espirituals. Després fou enriquit l'interior de la cova: els manresans Joan i Francesc Grau (pare i fill) i llur deixeble Josep Sunyer esculpiren el retaule en marbre blanc i negre. El 1720 foren col·locats uns originals estucs del germà Sesé. L'arquitecte vigatà Josep Moretó en construí la nova església (1759-63), que no fou decorada fins després de la restauració de la Companyia (1860-64). Aleshores hom dedicà el lloc a segon noviciat dels jesuïtes. L'any 1894 hi fou iniciada la construcció d'un gran edifici (el vestíbul de la cova ésInici página decorat amb àngels de Josep Llimona). Cova de Sant Ignasi

60 CATALUNYA - EMPRESA

Cova del Drac, la  (Barcelona, 1965 - )  Local dedicat a espectacles i audicions musicals. Situat al carrer Tuset. De bon començament es destaca pel suport a la cançó catalana i als membres de la Nova Cançó. També dedica atenció al cabaret literari i, posteriorment, al jazz. El 1993 va abandonar el local originari i es va establir a la part alta de la ciutat.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cova Santa, la  (Altura, Alt Palància Santuari de la Mare de Déu de la Cova Santa (831 m alt), al vessant septentrional del Montmajor, a l'interior d'un avenc calcari antigament anomenat cova del Lledoner. Des del començament del s XVI, probablement per iniciativa dels cartoixans de Valldecrist, hom hi venera un baix relleu del s XV, de guix, amb el bust de la Mare de Déu (atribuït per la tradició al cartoixa Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer). L'extensió de la devoció des del 1574 féu que el 1579 hi fos construït un altar i tancada la cova amb una reixa. El 1631 el bisbe de Sogorb, donà l'administració del santuari als jurats d'Altura, i el 1647 fou construïda la nova capella. L'hostatgeria, del s XVI, fou completament reformada al s XVII. Hom hi féu importants pelegrinatges des del 1642 (any que fou fundada la confraria) per a la causa de Felip IV en les guerres de Catalunya i Portugal. La devoció s'estengué per tot el País Valencià i arribà, al s XVIII, àdhuc a Mèxic. El 1955 la imatge fou proclamada patrona dels espeòlegs de l'estat espanyol.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Covafumada, platja de  (Castelldefels, Baix Llobregat Sector de ponent de la platja de Castelldefels, al límit amb el massís de Garraf.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Covalta, la  (Agres, Comtat / Albaida, Vall d'Albaida Cim culminant (889 m alt) de la serra d'Agullent, termenal dels dos municipis. Al vessant septentrional, dins el terme d'Albaida, hi ha les restes del poblat ibèric de la Covalta, excavat per Isidre Ballester i Tormo vers el 1920, els materials del qual es conserven alInici página Museu de Prehistòria de València. Fou el primer poblat ibèric excavat del Païs Valencià, tot i que encara no ha estat publicat detalladament. Correspon al s IV aC.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Covarrubias i Sanç, Dídac  (Cocentaina, Comtat, 1546 – Madrid, 1607)  Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1598-1607). Succeí en el càrrec el valencià Simó Frígola. Pertanyia a l'orde de Montesa -del qual era assessor general- i al consell reial de Felip II. Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d'expulsió dels moriscs. Mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre. El trasllat fou descrit per Pere Roio, d'Ontinyent.

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Covarrús, la  (Alpont / la Iessa, Serrans Veure> Cuevarruz, la.

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coves, cala de les  (el Campello, Alacantí / la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Cala de la costa, al límit entre els dos municipis, on desemboca el barranquet de les Coves, que davalla de la serra del Cabeçó i constituí la frontera meridional del Regne de València fins el 1304 i que fou, des d'aleshores, límit entre les governacions d'Oriola i de Xàtiva.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coves, estret de les  (Campdevànol / Ribes de Freser, Ripollès)  Congost del Freser, entre els dos municipis, on hi ha les coves de Ribes.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coves, rambla de les  (País Valencià Veure> Segarra, riu.

69 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaCoves, ses  (Santa Eugènia de Mallorca, Mallorca Septentrional Barri de població pagesa, en procés de despoblació.

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Coves Blanques, punta de les  (Pollença, Mallorca Septentrional Cap de la costa, que limita per ponent la cala de Sant Vicent.

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coves d'Alborgí, les  (Paterna, Horta Barri format per coves, que es troba al nord de la vila.

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coves de Benimàmet, les  (València, Horta)  Barri de Benimàmet, format per més de 750 coves obertes els darrers turons que limiten a ponent l'horta de València. Format a partir de la fi del s XVIII, tenia ja 300 coves a l'acabament del XIX.

73 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Coves de la Mosquera, les  (les Coves de Vinromà, Plana Alta Nom antic de la vila.

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coves de la Torre, les  (Paterna, Horta Barri format per coves, a la ciutat, al voltant de la torre de Paterna.

75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaCoves de Vinromà, les  (Plana Alta Municipi: 136,44 km2, 202 m alt, 1.910 hab (2014), (o les Coves de la Mosquera). Situat al pre-litoral, a la vall mitjana del riu Segarra (o rambla de les Coves), entre els estrets de la roca del Lledoner i el del Riu hi ha la foia de les Coves. Prop de la meitat del territori és improductiu, ocupat en gran part per matollar. Agricultura de regadiu i de secà (garrofers, cereals, vinya, oliveres, ametllers, figueres i vinya). La ramaderia (bestiar de llana) disposa d'abundants pasturatges; hi ha avicultura. Explotació de pedreres de guix i de marbre. Activitats industrials agrícoles i manuals. La vila, d'origen islàmic, és al centre de la foia, a la dreta del riu Segarra; hi destaca l'església parroquial de l'Assumpció, neoclàssica; al calvari hi ha una església notable. Dins el terme hi ha les caseries del Tirijà, de la Penya-roja i de la Mosquera, antic poble. Fou cap de la comanda oInici página batllia de les Coves de l'orde de Montesa. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Ajuntament - Tossal Gros

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coves del Batà, les  (Paterna, Horta)  Barri de la ciutat, format per coves, a ponent de la vila.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Coves i Móra, Maria Teresa  (Elx, Baix Vinalopó, 1957 - )  Escriptora. Llicenciada en filologia hispànica i catedràtica d'ensenyament secundari, coneguda amb el nom de Maite Coves. Ha estat antologada en les obres poètiques Entranyes per l'àugar (1980), Brossa nova (1981) i L'espai del vers jove. Mostra poètica 85. També ha col·laborat en revistes com "La Rella" (1983) i "El·lipsi" (1985). Com a novel·lista, ha guanyat el premi Enric Valor 1997 amb l'obra Setembre.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Covet  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Poble (711 m alt), 1 km a la dreta del riu de Conques (on hi ha l'antic hostal de les Mores, al camí de Tremp a Cervera). Els pobles de Llordà i de Siall i la caseria dels Masos de Sant Martí depenen de la seva església parroquial de Santa Maria, romànica (s XII), de planta de creu llatina, amb tres absis, una galeria interior situada darrera la rosassa de la façana i una notable portada esculpida (el Crist, al timpà; àngels músics, monstres i saltimbanquis, a les arquivoltes, presidits per la Sagrada Família i el Pecat Original; als flancs, lleons devorant personatges).

79 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Covet  (Valldellou, Llitera)  Despoblat i antiga torre de Covet, prop de Salgar. L'antiga parròquia (Santa Maria) era de la jurisdicció de l'arxiprestat d'Àger.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coveta Fumada, la  (el Campello, Alacantí)  Urbanització, a la costa, al nord-est del poble.

81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Covetes, ses  (Campos, Mallorca Oriental Caseria de la marina, vora un promontori que separa la platja desInici página Trenc i l'arenal de sa Ràpita (en total, 5 km de platges). Sorgí a la segona meitat del s XIX com a centre d'estiueig de famílies de Campos, Porreres i Montuïri, en terres de l'antiga possessió de Torremarina. Hi ha unes pedreres que foren emprades per a la construcció de les muralles de Palma de Mallorca.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Covil, pic de  (Alt Urgell / Pallars Sobirà Cim (2.572 m alt) de la serra que separa la vall de Cívis (on domina les bordes de Conflent), de la vall Ferrera (damunt Alins de Vallferrera).

83 ANDORRA - GEOGRAFIA

Covil, pic del  (Encamp, Andorra Cim (2.798 m alt) de la cresta de Pessons, que domina el circ de Pessons i, pel sud, vers Canillo, l'estany del Covil (2.300 m alt), a la capçalera de la coma del Covil. El pic de Sanrera, contrafort en direcció nord-est, rep també el nom d'el Covil Petit (2.685 m).

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Covildases, Sant Bartomeu de  (Vidrà, Ripollès Veure> Sant Bartomeu de Covildases.

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cox  (Coix, Baix Segura)  Nom castellà del poble.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coy i Cotonat, Agustí  (Sort, Pallars Sobirà, 1859 – Barcelona, 1920)  Publicista i historiador. Sacerdot (1885), fou destinat a Cuba (1895) i a l'hospital militar de Barcelona (1915). Col·laborà sovint a la premsa barcelonina, especialment a "La Vanguardia", "El Noticiero Universal", "Las Noticias" i "El Día Gráfico". Publicà obres sobre temes històrics i monografies locals: Sort y comarca Noguera-Pallaresa (1906), Villafranca del Panadés (1909), El vino en Cataluña (1911), La batalla de Lepanto (1911), Historia de la orden militar de San Juan de Ferusalén o de Malta (1913), Agustina Saragossa y Doménech, heroína de los sitios de Zaragoza (1914).

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Crabasí  (Argençola, Anoia Antic nom de Carbasí.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCrabera, tuc de  (Canejan, Vall d'Aran)  Cim (2.630 m alt) de la serra que limita pel nord la Vall d'Aran, damunt la vall de Toran.

89 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Craberissa, riera de la  (Fenolleda / Rosselló Afluent esquerrà de la Tet, que neix sota el coll de Sant Joan, a la serra que separa les valls de la Tet i de l'Aglí, dins el municipi de Trevillac. Després de deixar, a la dreta, Montalbà del Castell i, a l'esquerra, Bellestar de la Frontera, desemboca al seu col·lector, entre Illa i Nefiac, sota el castell de la Sibil·la.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Crabes, coma de  (Espot, Pallars Sobirà Coma de la vall d'Espot, una de les dues que dominen l'estany superior de Ratera d'Espot, centrada en els estanyols de Crabes i limitada a l'oest per la serra de Crabes, a la línia de crestes que separa els vessants pallarès i ribagorçà, entre el pic de Bergús i el pic del Pontarró; el cim culminant és el pic de Crabes (2.790 m alt), del qual es desprén vers l'est la cresta de les agulles de Crabes.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Crabirols, tuc d'Es  (Vall d'Aran Veure> Escaleta, tuc de l'.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Crastre, Víctor  (Perpinyà, 1903 - )  Periodista i assagista. Estudià a París, on fou redactor en cap de la revista "Clarté" i col·laborà a "L'Humanité" i "Philosophie". El 1925 escriví, amb Louis Aragon, La révolution d'abord et toujours, manifest surrealista. S'instal·là al Vallespir, on fou mestre d'escola (1926-58). Ha col·laborat a "Revista de Catalunya". Autor de Catalogne, des Corbières à l'Ebre (1959) i d'assaigs, com Manolo (1932), La naissance du cubisme (1948), André Breton (1952), Le myte du Greco (1961) i Trilogie surréaliste (1971).

Anar a:    Cot ]    [ Coto ]    [ Cotoner i d'O ]    [ Cots ]    [ Covaf ]    [ Coves i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -