A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   Car ]   [ Caramany ]   [ Carbo ]   [ Carbone ]   [ Carbonell, M ]   [ Carbonell i P ]

Qui fàcilment promet díficilment compleix. (Lao Tse)

1 CATALUNYA - ESPORT

CAR  Sigla del Centre d’Alt Rendiment.

2 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Carabona  (Borriana, Plana Baixa)  Despoblat. Era una alqueria pertanyent a l'orde de l'Hospital des del 1271.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Caracena, marquès de  Títol amb què és conegut el lloctinent de València Luis Carrillo de Toledo y Chacón.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caragol  Nom de guerra del guerriller reialista Agustí Saperes.

5 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Caragoler, illa des  (Eivissa, Eivissa)  Illot entre la punta de ses Portes i l'illa des Penjats.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCaraita, serra de  (Billeneta, Comtat Contrafort oriental (686 m alt) de la serra de l'Almudaina. Culmina a l'alt de la Capona, sota el qual hi ha el caseriu de Caraita, al vessant septentrional.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Caralps  (Queralbs, Ripollès)  Grafia antiga de la població.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caralps, Manuel  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, s XVII – Vic, Osona, d 1747)  Frare dominicà. El 1704 fou prior del convent de Vic, on vivia encara el 1747. Publicà diverses obres de caràcter religiós i algunes disposicions relatives a l'orde.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caralps i Massó, Antoni  (Barcelona, 2/jun/1904 – 25/des/1991)  Metge. Llicenciat a Barcelona el 1925 i doctorat a Madrid el 1936, fou professor (1926-28) d'anatomia. Cap del departament de cirurgia toràcica a l'Hospital de Sant Pau, l'any 1972 ingressà a l'Acadèmia de Medicina. Ha fet remarcables treballs sobre el tractament quirúrgic de la tuberculosi, els tumors intratoràcics i els cists hidatídics del pulmó, i també, els transplantaments d'òrgans amb caràcter experimental.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caralps i Riera, Josep Maria  (Barcelona, 1/mar/1942 - )  Metge cirurgià. Es llicencià el 1965 i s'especialitzà en cirurgia toràcica al Maimonedes Medical Center de Nova York i en cirurgia càrdio-vascular a la universitat d'Illinois. Cap de la unitat de cirurgia cardiaca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, el mai/1984 dirigí l'equip que efectuà la primera trasplantació de cor dels Països Catalans, fet que inicià el programa de trasplantacions cardiaques dutes a terme per aquest equip en el mateix hospital.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caralt i Plàcies, Domènec de  (Mataró, Maresme, 1781 - Alpens, Osona, 1836)  Comerciant i polític. De família burgesa benestant, destacà pel seu absolutisme exaltat. Intervingué a la Guerra del Francès, contra els napoleònics, i el 1816 Ferran VII li atorgà privilegi de noble del Principat. Col·laborà amb la RegènciaInici página d'Urgell; el 1823 fou nomenat corregidor de Mataró i reprimí els liberals. Com a coronel de les Bandes de la Fe, fou un dels promotors de la revolta dels Malcontents (1827) i s'hagué d'exiliar a França durant set anys. Formà part de la Junta Carlina del Principat (1835). En el combat d'Alpens fou fet presoner i, més tard, fou afusellat.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caralt i Puig, Delmir de  (Barcelona, 19/jun/1901 – 28/nov/1990)  Realitzador cinematogràfic. Nebot de Josep de Caralt i Sala. Capdavanter del cinema amateur català, és autor de cintes notables, com Reporter mecánico (1933), Memmortigo (1934). Col·laborador de les revistes "Cinema Amateur" i "Otro cine". Des del Centre Excursionista de Catalunya impulsà la creació de la Unió Internacional de Cinema Amateur (UNICA). Reuní una important biblioteca del cinema.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep de Caralt i SalaCaralt i Sala, Josep de  (Barcelona, 19/ago/1862 - Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 12/set/1944)  Polític i industrial. Procedia d'una família comerciant, originària de Mataró, més tard monopolitzadora del cànem a la plana baixa del Segura, on creà la primera fàbrica moderna d'aquest producte. Fou professor a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. Signà el manifest sobre les zones franques (1915), patrocinat per la Lliga Regionalista, però aviat es distancià del catalanisme, i milià en el partit liberal i anticatalanista. El 1916 fou creat comte de Queralt. Nomenat president el Foment del Treball Nacional el 1917, l'any següent García Prieto l'incorporà al seu ministeri de finances perquè substituís Joan Ventosa i Calvell, titllat de nacionalista extremista. Es mostrà contrari al projecte d'autonomia de Catalunya. El 1918, influí prop de Romanones, aleshores president del govern, per aconseguir la suspensió de garanties, mesura que fou decretada el 1919. Aquell mateix any, secundant Albert Sala, signà el manifest d'Unió Monàrquica Catalana, que era de tendència antinacionalista. Fou nomenat senador vitalici. Amb l'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera es retirà de la política. Nét seu és l'editor Lluís de Caralt i Borrell.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCaraltó i Selvà, Vicenç  (Barcelona, 1936 - 1995)  Pintor, dibuixant i gravador. Format a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi, viatjà a París becat pel Cercle Maillol. Participà en els Salons de Maig. Ha exposat individualment per primera vegada l'any 1959 a Barcelona i també a Palma, Madrid, Santander i Gènova. Té obres als museus d'Art Contemporani i d'Art Modern de Barcelona. La seva obra, el tema central del qual és el cos humà, es basa en un dibuix de traços molt precisos. També és autor d'il·lustracions per a llibres i de dissenys d'estampes.

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Caramanxel  (Alcoi, Alcoià)  Barri al nord de la ciutat, prop de la carretera de València.

15 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaCaramany  (Fenolleda Municipi: 14 km2, 280 m alt, 148 hab (2013) (occ: Caramanh). Situat a la vall mitjana del riu Aglí, que travesa el terme d'oest a est. Al sector muntanyós, al sud, és accidentat pels vessants septentrionals de la serralada que separa la Tet i l'Aglí (coll de les Colomines, 699 m alt) i és en part cobert de bosc. La base de l'econòmia local és l'agricultura, el secà dedicat sobretot a la vinya, com és propi de la zona, i amb la producció de vi de qualitat superior denominada Corberes del Rosselló (hi ha una cooperativa vinícola), i el regadiu, alimentat amb aigües de l'Aglí, amb petites extensions d'hortalisses i arbres fruiters. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de mitjan s.XIX. El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un coster sobre la riba dreta del riu de l'Aglí. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament - Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caramany, Francesc de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1392 participà a la gran expedició a Sicília. Fou un dels assistents al parlament català de l'Interregne (1410-12). Figurà entre els qui protestaren per la reunió de l'assemblea a Barcelona, que contravenia la convocatòria primitiva, feta per a la vila de Montblanc.

104 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaCaramany, Guillem de  (Rosselló, s XIV)  Cavaller. Es destacà per la seva oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d'aquest, Jaume III. Fou un dels capdavanters del moviment que pretenia traspassar la tutoria i regencia al comte Gastó de Foix. Aquest moviment fou vençut el 1326 per les forces que envià Jaume II des del Principat, a requeriment de Felip, per restablir l'orde al Rosselló.

17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Caramany, Guillem de  (Rosselló, s XV – s XVI)  Vescomte de Rodés. Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França. Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II, procurà de crear un ambient favorable a l'adhesió a França forçant l'elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment. Anul·là les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d'Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols. Ferran II el desposseí dels seus dominis senyorials.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caramany, Joan de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Era senyor de Sant Pere Pescador i de Ventalló, a l'Alt Empordà. Acudí amb homes propis al setge de la Força de Girona, en 1462, posant-se així al costat de la Generalitat i contra Joan II. L'any següent es comprometé per escrit a tenir per amics i per enemics els que ho fossin de Catalunya.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caramany, Jordi de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller, uixer d'armes i conseller del rei Martí. Participà en l'expedició a Sicília del 1392 de l'infant Martí, i a Sardenya com a capità de tropes de reforç (1409), on es destacà en la lluita contra els sards rebels. El 1399 assistí a la coronació de Martí l'Humà. El 1409 fou enviat a Sardenya, d'on tornà el 1412 per informar al Parlament de la situació a l'illa i demanar ajut. Prengué part activa, el 1413, en la campanya de Ferran I contra Jaume d'Urgell.

20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaCaramany, Ponç de  (Rosselló, s XIV)  Cavaller. El 1327 acompanyà a Barcelona Jaume III de Mallorca, perquè aquest hi retés el vassallatge acostumat.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Caramany, Ponç de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formava part dels grans reforços catalans tramesos a Aragó després de la caiguda de Carinyena.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Caramany-Fluvià, illa de  (Sant Pere Pescador, Alt Empordà)  Reserva Natural Parcial. Comprèn 19 ha, al curs del Fluvià. Fou declarada espai natural de protecció especial el 1987, per tal de preservar i protegir espècies d'ocells aquàtics.

23 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carançà, vall de  (Conflent / Ripollès Vall de capçalera de la Tet, a la banda septentrional de les muntanyes que separen els dues comarques, partió d'aigües entre el Freser i el Ter i emmarcada pel pic de Noucreus (2.753 m) i el de la Dona (2.702 m), caracteritzada pels espectaculars congosts al seu sector baix. A l'alta vall, modelada pel gel, hi ha el circ de Carançà ocupat pels petits estanys de Carançà i nombrosos aiguamolls. El paisatge canvia des dels 1.990 m, on comencen les gorges de Carançà, fins a l'aiguabarreig del riu de Carançà que s'uneix a la Tet a Toès.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carandell i Fiol, Ignasi  (Girona, 1832 – 1879)  Pintor. Mostra preferència per les natures mortes i els temes florals.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carandell i Marimon, Joan  (Barcelona, 1901 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 1988)  Advocat i escriptor. Conegut amb el pseudònim de Llorenç de Sant Marc. Fou president de la Societat d'Estudis Econòmics de Barcelona i creà una biblioteca de temes econòmics. Publicà Temps enrera (1966), que conjuntament ambInici página Males companyies (1970) i La brilant història (1971) constitueix una visió de la Barcelona de principi de

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carandell i Pericay, Joan  (Figueres, Alt Empordà, 1893 - Pals, Baix Empordà, 30/set/1937)  Geòleg i geògraf. Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà. Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica (1918) i sobre Sierra Nevada (1921), i estudià la geografia humana d'Andalusia, on visqué del 1917 al 1936. Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán. Ensayo geográfico, que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carandell i Robuste, Josep Maria  (Barcelona, 3/feb/1934 - 13/ago/2003)  Assagista i publicista. Estudià a Barcelona i després a Alemanya i al Japó. Al costat d'una dilatada tasca periodística, ha publicat, en català i castellà, assaigs de divulgació, en especial de temes culturals i sociològics alemanys: Peter Weiss. Poesía y verdad (1968), Las comunas. , 1972; Franco acorralado, 1998; poesia: Vísperas de San Juan (1978); teatre en català: Violeta i A les 20h futbol (1980); novel·la: Prínceps (1985), i diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona: Guía secreta de Barcelona (1974), La Barcelona viva (1980), L'Eixample (1982), Salons de Barcelona (1984), El Palau de la Música Catalana (1996), etc.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carandell i Robuste, Lluís  (Barcelona, 24/feb/1929 - Madrid, 29/ago/2003)  Escriptor en castellà. Germà de Josep Maria. Dedicat al periodisme col·laborà en diverses publicacions i en la televisió. De la seva obra cal destacar Vivir en Madrid (1967), Celtiberia show (1970) i Vida y milagros de Monseñor Escrivá de Balaguer, fundador del Opus Dei (1975).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cararac i de Solà, Josep  (plana de Vic, Osona, s XVII - santuari de la Gleva, Osona, 4/feb/1714)  Cavaller. Ardent partidari austriacista, fou un dels caps de la revolta comarcal del jul/1705, ja abans que les forces aliades desembarquessin a Catalunya per sostenir el moviment. El 1709, en ocasió de l'ofensiva del duc deInici página Noailles que amenaçà Vic, es posà al front d'un cos de miquelets voluntaris reclutats per a la defensa de la contrada. Pel gen/1714 participà a l'enèrgic alçament contra els ocupants borbònics, manant als 300 homes que ocuparen Sant Hipòlit de Voltregà. Atacat per sorpresa per 2.500 enemics de la columna repressiva del marquès de Montemar, pogué fer-se fort al santuari de la Gleva amb 120 dels seus, esperant rebre al cap de 3 dies socors d'Antoni Desvalls, marquès de Poal, que li havia tramès un enllaç. Cararac morí en tot cas l'endemà, durant la defensa del santuari. Els seus voluntaris es reteren aviat, sota la paraula, després incomplerta, de ser respectats.

30 CATALUNYA - HISTÒRIA

Carassumada  (Torres de Segre, Segrià)  Despoblat i antic terme, al sud-est del poble. Dalt un turó (202 m alt), hi ha el santuari de la Mare de Déu de Carassumada.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Caraüll  (Muntanyola, Osona)  Antiga quadra i parròquia (Sant Genís de Caraüll), agregada el 1840 al municipi, a la conca del Llobregat, entre els termes d'Oristà, de Santa Maria d'Oló (Bages) i de Sant Bartomeu del Grau. L'església, esmentada ja el 943, depèn de la d'Oristà des del s XIV; l'actual edifici és del s XVIII.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carbasí  (Argençola, Anoia)  Poble (755 m alt) (ant: Crabasí), al nord-est del centre municipal. Pertanyia, ja al començament del s XII, a la família Crabasí. L'església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbó, Jaume  (Catalunya, s XIV - d 1413)  XXXVII abat perpetu de Poblet. Als seus temps de monjo ja es destacà com a procurador del cenobi. El seu antecessor a l'abadiat, Vicent Ferrer, dimití per raons d'edat i de salut el 1409. Fou l'encarregat de dur al papa Benet XIII la dimissió de l'abat i les recomanacions fetes per aquest, a favor de Carbó, al pontífex. El papa acceptà la dimissió de Ferrer i el nomenà abat. Així hom prescindí per primera vegada de l'elecció comunitària que havia proveït fins alehores els abadiats. Com a abatInici página rebé donacions importants a nom del monestir, del rei Martí l'Humà. Durant la seva breu governació es produí a la comunitat la fugida de fra Marginet, figura importantíssima de la historiogràfia anecdòtica del monestir. Potser per consciència de la il·legalitat del seu nomenament, Carbó dimití aviat, el 1413, posant el càrrec a disposició de Benet XIII. Aquest, infringint altra vegada les regles, proveí l'abadiat per nou nomenament, ara a favor de Juan Martínez de Mengucho, antic almoiner de Martí el Jove. Aquest fou el primer abat no català de Poblet, coincidint per cert amb l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ferran Carbó i AguilarCarbó i Aguilar, Ferran  (Vila-real, Plana Baixa, 29/mai/1960 - )  Filòleg, historiador de la literatura i crític literari. Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València (1982), s'hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli, autor del qual ha esdevingut el màxim especialista també amb els estudis Joan Vinyoli: escriptura poètica i construcció imaginària (1990, premi Josep Carner de l'IEC), Introducció a la poesia de Joan Vinyoli (1991, premi Crítica Serra d'Or 1992) i La freda veritat de les estrelles (lectures de Joan Vinyoli) (1995). A banda, ha estudiat aspectes diversos de la literatura catalana contemporània al País Valencià en La recuperació literària en la postguerra

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbó i Berthold, Gustau  (Barcelona, 1941 - )  Artista plàstic. Féu estudis d'arquitectura i de creació artística a Llotja i a l'escola de pintura mural de Sant Cugat del Vallès. Les seves primeres obres obeeixen a patrons convencionals. Posteriorment ha evolucionat guiat per la preocupació pel moviment, que intentaInici página reflectir mitjançant les característiques seriacions conceptuals.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eusebi Carbó i CarbóCarbó i Carbó, Eusebi  (Palamós, Baix Empordà, 31/des/1883 – Mèxic DF, Mèxic, 16/gen/1958)  Sindicalista i periodista polític. Signava Eusebi C. Carbó. Influït per la tradició familiar, s'afilià a la joventut federal. En traslladar-se a Barcelona, es lliurà plenament a l'activisme de la CNT. Desenvolupà una gran activitat periodística a València, on també residí, primer a "El Corsario" i després a "Solidaridad Obrera", que acabà dirigint; també fundà i dirigí "La Guerra Social". Presidí la delegació valenciana al Congrés Nacional de la CNT (Madrid, 1919), en què es declarà partidari de l'adhesió a la Tercera Internacional. Detingut per ordre governativa en diverses èpoques, passà en total deu anys a la presó. Fou amic de sindicalistes revolucionaris internacionals, com Malatesta, i estava personalment molt lligat a Joan Peiró. En temps de la Dictadura de Primo de Rivera hagué d'exiliar-se a Perpinyà. Durant la guerra civil participà en la direcció del Comissariat de Propaganda de la Generalitat. El 1937 fou nomenat director del diari del vespre "Catalunya", que editava la CNT. En acabar la guerra, s'exilià a França i a la República Dominicana, i finalment a Mèxic, on refusà de formar part del goven de l'exili presidit per Giral. Hi publicà La reconstrucción de España (1945) i La crisis fraudulenta del marxismo (sd).

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carbó i Climent, Josep  (València, 1630 - s XVII)  Poeta en català i en castellà. Participà als certàmens poètics celebrats a València el 1665, el 1667 i el 1668; figuren poesies seves en diverses edicions de l'època fins al 1686.

38 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Carbó i d'Aloi, Bonaventura  (Madrid, 1819 - ?, s XIX)  Militar i polític. Germà de Narcís. Ingressà a l'exèrcit el 1832 i participà a les campanyes contra els carlins durant la Primera Guerra Carlina. Estigué a punt d'ésser afusellat per la seva participació a les revolucions del 1848 i del 1854. Ascendit a brigadier el 1857, fou governador militar de Morella i comandant general del Maestrat. El 1871 fou nomenat capitàInici página general de Mallorca.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbó i d'Aloi, Narcís  (Barcelona, 1826 – 1890)  Metge. Durant l'exercici de la professió, ocupà diverses càtedres (de física i química mèdica, de toxicologia legal, d'higiene, de terapèutica, etc). Es dedicà especialment als estudis de micrografia, hidrologia, botànica i física. Fou president de l'Ateneu Barcelonès (1878 i 1887), de l'Acadèmia de Ciències (1866), de l'Institut Mèdic (1862), de l'Acadèmia de Mèdicina (1877-78), etc. D'entre els seus escrits científics cal fer esment d'un notable treball sobre les aigües minerals: Catálogo general de las aguas minero-medicinales de España y del Extranjero, de antiguo y reciente uso, con indicación de su composición y aplicaciones terapéuticas (1889).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbó i Ferrer, Macià  (Barcelona, 1830 – 1888)  Escriptor en castellà. Llicenciat en medicina i cirurgia i doctor en filosofia i lletres. Treballà com a arxiver a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Publicà Miscelánea (1874), recull d'articles sobre filosofia, literatura, història i religió, Chois des morceaux littéraires tirés des meilleurs écrivains français (1875) i Ensayo crítico sobre la lengua griega y su enseñanza (1875).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbó i Florensa, Ignasi  (la Riba, Alt Camp, 1810 - el Palau d'Anglesola, Pla d'Urgell, 1852)  Eclesiàstic. Ingressà el 1828 al monestir cistercenc de Poblet. En temps de l'exclaustració del 1835 tenia ordes majors. Refugiat a la Riba, intentà la restauració de l'orde a Poblet i a Santes Creus, però, tot i que després d'un viatge a Roma fou nomenat prior de Poblet (1847), la restauració monàstica no fou possible. col·laborà amb Antoni Maria Claret, quan aquest fundà l'orde dels claretians (1849), predicant per diverses poblacions catalanes. Deixà inèdits un Diari i unes Breves biografías de personalitats que havia conegut.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCarbó i González, Joan Francesc  (Curaçao, Antilles Holandeses, 1822 – Barcelona, 1846)  Poeta. El 1851, Manuel Milà i Fontanals, cosí seu, va publicar les seves poesies de caire romàntic (odes i balades) juntament amb les de J. Semis i P. Piferrer. Dedicat a l'ensenyament, publicà la "Revista General de Instrucción Pública", amb la col·laboració de Laureà Figuerola.

43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Carbó i Malferit, Damià  (Palma de Mallorca, s XVI – 1554)  Metge i poeta en castellà. Doctor en arts i medicina. És autor del Libro del arte de las comadres (Mallorca 1541), un dels primers escrits sobre el tema en llengua moderna, que tingué una influència important en el desenvolupament de l'obstetrícia i la pediatria a la península Ibèrica. Un poema seu, dedicat a Carles V amb motiu de la visita d'aquest a Mallorca, fou publicat el 1863.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Carbó i MasllorensCarbó i Masllorens, Joaquim  (Caldes de Malavella, Selva, 24/ago/1932 - )  Escriptor. Autor de narracions tragicòmiques de tall realista: Solucions provisionals (1965), premi Víctor Català; de novel·les realistes: Els orangutans (1967), L'escapada (1967), El carreró contra Cossina (1969), Amb una precisió fantàstica (1970), El setè filtre (1980), El bruixot (1982), L'altre barri (1991). Dedicat a la literatura infantil i juvenil, camp en què ha tingut importants èxits: La casa sota la sorra (1965), La colla dels deu (1969), I tu que hi fas aquí? (1970), Els gossos salvatges (1977), Calidoscopi de l'aigua i del sol (1979), El país d'en Fullaraca (1979), En Felip Merlot (1979), L'ocell meravellós (1981), Els bruixots de Kibor (1981), La casa sobre el gel, premi Joaquim Ruyra 1982. Fou un dels fundadors de "Cavall Fort", on ha col·laborat assíduament. També ha escrit teatre infantil: Les armes de Bagatel·la (1974) i El jardí de Flaira-Nas (1975), obres sobre temes folklòrics: L'home dels nassos (1977), d'assaig: El teatre de Cavall Fort (1975) i obres biogràfiques: Homes i camins (1977) i Som qui som (1980). Membre i un dels fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCarbó i Roca, Pau  (Granollers, Vallès Oriental, 1815 – Barcelona, 1893)  Teòleg. Professà al convent dominicà de Santa Caterina, de Barcelona (1832). Residí molt de temps a Itàlia: professà teologia a La Minerva, de Roma, i fou consultor de l'Índex. Col·laborà a la "Revista Popular", de Barcelona.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carbó i Rovira, Joan  (Castelló de la Plana, Plana Alta, 1823 – 1880)  Pintor. Deixeble de Joaquim Oliet, després d'ampliar estudis a Roma s'establí a Castelló i aconseguí un cert prestigi per la seva abundosa producció de temes religiosos i bíblics. Els retrats, de tècnica més naturalista, mantenen alguna vigència artística.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carbona  (Vallfogona de Balaguer, Noguera)  Antic terme rural, al sud-est del poble.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Carbonell  (es Mercadal, Menorca)  Possessió, vora l'antiga església parroquial de Sant Joan dets Horts de Carbonell, dita abans Sant Joan de Carbonell.

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carbonell  (Llanera de Ranes, Costera)  Antic llogaret, actualment barri. Era un lloc de moriscs annex de Roglà, que el s XVI depengué de Cairent. El 1602 tenia 17 veïns.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carbonell, Alfons  (València ?, s XVI – Madrid, 1660)  Arquitecte i escultor. Actiu del 1620 al 1660. Mestre major de la Casa Reial. Treballà en l'edificació del panteó dels reis de l'Escorial (1654). Intervingué en la construcció del palau del Buen Retiro (1633). Col·laborà amb Caxés en la realització del retaule de l'església de la Merced Calzada de Madrid (1624). El seu barroquisme es caracteritza per la decoració de les superfícies amb formes geomètriques i efectes policroms.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCarbonell, Andreu  (Barcelona, 1698 – Palma de Mallorca, s XVIII)  Escultor. S'establí a Palma. És autor de l'altar de l'església de la Mercè i començà, el 1747, les obres de la capella de Sant Sebastià, a l'església de Banyalbufar, que serien continuades el 1756, després de la seva mort, per un fill seu.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell, Antoni  (Barcelona, s XV – s XVI)  Fuster tallista i arquitecte. Treballà conjuntament amb el seu fill Antoni Carbonell, ambdós documentats entre el 1487 i el 1555. Intervingué en alguns treballs fets a la catedral de Barcelona (1487), al monestir de Sant Cugat del Vallès i a Sant Feliu d'Abella (1504). El seu fill construí el palau gòtic del Lloctinent on hi havia instal·lat a Barcelona l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Carbonell, Antoni Jaume  (Perpinyà, 1778 – 1834)  Escriptor en francès. És autor d'una novel·la pastoral, Daphné (1808), de diverses poesies publicades en revistes locals i reeditades, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d'una oda, Maylli ou le tribut de la reconnaissance (1820), i d'un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals. El 1814, i amb la col·laboració de Pere Puiggarí, publicà l'estudi Sur l'inscription des "Decumani Narbonenses" de Saint-André de Sorède.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell, Berenguer  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Mercader. Especialitzat en el comerç amb Orient. Com a ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó prop d'Andrònic II obtingué, el 1316, la reobertura dels ports bizantins, vedats als catalans després de la matança de Roger de Flor, i de molts d'altres catalans, a Constantinoble, el 1305.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Secretari i conseller de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i hàbil diplomàtic. Dirigí a Sicília les negociacions encaminades a posar de nou l'illa sota la dependència de la branca central del casal de Barcelona al moment que les tropes angevines deInici página Nàpols amenaçaven de conquerir-la (1356-57). Vers el 1373, fou nomenat escrivà de ració de la reina.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell, Climent  (Catalunya, s XV)  Fuster. Especialitzat en treballs artístics. El 1483 realitzà les obres de fusteria per als orgues de la catedral de Lleida. Del 1490 al 1497 fou fuster de la seu barcelonina, en unió d'un Antoni Carbonell que era probablement germà seu.

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Carbonell, Esteve  (Palma de Mallorca, s XVII)  Explorador. El centre de les seves activitats fou l'antic mar de Cortés, al Pacífic, atret per la riquesa dels bancs de perles. Havia servit a les ordres de Pere de Santacília i Pacs. Va escriure una Relació al marquès de Cerralbo, virrei de Mèxic (1632), en què parlava del viatge fet pel capità Joan d'Iturbe abans del 1627 per descobrir el golf de les Califòrnies, així com del viatge del mateix Carbonell amb el capità Francesc Ortega l'any 1632 amb el mateix intent. Fou processat per l'audiència per ocultació de nacionalitat, quan tenia en construcció, a San Blas, Nova Galícia, una nau de sis-centes tones, disposat a prosseguir les exploracions. Retornà a Mallorca el 1655.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carbonell, Eugeni  (València, 1871 – 1944)  Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles, on després en seria professor. Són notables algunes de les seves obres per a mausoleus del cementiri de València.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell, Francesc  (Barcelona, 1461 – s XVI)  Arxiver. Era fill del famós Pere Miquel Carbonel i de Soler. El 1479, pels bons oficis del seu pare, entrà al servei de Gaspar d'Arinyó, secretari reial. El 1483, per mandat del rei Ferran II el Catòlic, fou nomenat coarxiver, com a auxiliar del seu pare a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El mateix any fou nomenat també notari públic. L'any següent entrà a l'esmentat Arxiu, on ajudà el seu pare i el substituí progressivament, sobretot des del 1510. A la mort d'aquell (1517), el succeí en virtut d'un antic privilegi reial lliurat al seu favor. Ell obtingué un privilegi semblant per al seu fill Francesc Miquel.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCarbonell, Francesc Miquel  (Barcelona, s XVI)  Arxiver. Era fill de Francesc i nét de Pere Miquel. Com ells, s'encarregà de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El 1519 rebé ja, de l'emperador Carles I, el privilegi de succeïr el seu pare a les seves funcions a l'Arxiu Reial.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell, Guillem  (Catalunya, s XIV)  Arquitecte. Autor de les sales Blanca, dels Cavalls i del Tinell del Palau Reial Menor de Barcelona, del qual fou conservador del 1368 al 1372.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell, Guillem  (Barcelona, s XIV)  Mercader. Segurament parent i associat de Berenguer Carbonell. A semblança d'aquest, el rei Jaume II l'utilitzà com a gestor diplomàtic. Quan una nau de la seva companyia carregava a Barcelona, disposada a anar a Constantinoble, li fou encomanada una lletra a l'emperador Andrònic II. En aquesta missiva, el monarca català protestava del fet que, en diverses ocasions, els aranzels imperials havien estat exigits als mercaders catalans no sols als ports de consignació, sinó també a un segon port d'arribada si, per diverses raons, no havia estat possible de realitzar al primer la venda completa de la càrrega.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carbonell, Joan  (València ?, s XV – s XVI)  Eclesiàstic i apologista. Mestre en arts i en teologia. Traduí del llatí al català La història de Josep fill d'Eli i espòs de la sacratíssima Verge Maria (València 1502), i l'obra de Joan Alemany De la venguda d'Anticrist, amb una reprovació, original d'ell, de la "secta mahomètica" (València 1520).

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell, Joan  (Catalunya, s XIV)  Argenter. El 1394 féu la creu processional del capítol de Vic, una de les més remarcables de Catalunya.

65 CATATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCarbonell, Joan  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, s XX - )  Fagotista. Cursà els seus estudis al Conservatori del Liceu de Barcelona. El 1951 li fou concedit el premi Joan Altisent. Fou mestre de fagot al Conservatori del Liceu i a l'Escolania de Montserrat, professor de les Orquestres Municipal i Filharmònica de Barcelona, i component del Quintet de Vent Barcelona. També ha actuat molt com a solista.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Carbonell, Jordi  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1759)  Brodador i dibuixant. Treballà per a la seu de Palma.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carbonell, Josep  (Alcoi, Alcoià, ? - País Valencià, ?)  Escultor. Entre les seves obres destaca una interpretació d'Hamlet, fosa en bronze.

68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Carbonell, Miquel  (Palma de Mallorca, s XVIII) Pintor i projectista. Pintà diverses obres per a la seu i per a l'església de Montision, a Palma de Mallorca, i escriví Libro de relojes solares (1723) i Compendi matemàtic (1737), inèdits.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell, Ponç  (Barcelona, v 1260 – 1350)  Teòleg franciscà. Fou preceptor, entre altres personatges, de l'infant Joan d'Aragó, arquebisbe de Toledo i administrador de Tarragona, que acompanyà sovint i al qual dedicà un comentari de la Bíblia en vuit volums (que restà inèdit). L'any 1334 fou provincial de l'orde dels franciscans de la corona catalanoaragonesa, amb jurisdicció a València, Catalunya, Navarra, les Balears, Còrsega i Sardenya. Intervingué, per encàrrec de Jaume II de Catalunya-Aragó, prop de Frederic de Sicília en l'expulsió dels fraticelli refugiats a l'illa (1314). L'any següent treballà per aconseguir la pau entre Frederic i Robert de Nàpols. Fruit de la confiança del papa Benet XII, que n'elogià la col·laboració en la redacció de les constitucions franciscanes del 1337. Morí amb fama de santedat a 90 anys.

70 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCarbonell, venta de  (Xàtiva, Costera)  Antic hostal, a la carretera de València a la Font de la Figuera, al vessant septentrional del port de Càrcer, al centre d'un enclavament (0,73 km2) del municipi de Xàtiva, entre els de Castelló de la Ribera, Alcàntera i Beneixida (Ribera Alta), que, alhora, separa un enclavament (0,13 km2) d'aquest darrer (la lloma de la venta de Carbonell) del sector principal del municipi.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carbonell, Vicent  (Alcoi, Alcoià, s XVII)  Jurista i escriptor. El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar, en el qual, a més de la descripció d'unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l'Alcoià.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell i Anton, Francesc de P.  (Barcelona, s XIX – 1886)  Advocat. Fou professor d'idiomes al Conservatori del Liceu. És autor d'una obra didàctica per aprendre l'alemany. Publicà crítiques musicals, especialment al "Diario de Barcelona". Fou diputat provincial.

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carbonell i Botella, Josep  (Cocentaina, Comtat, 1883 – 1914)  Escriptor. Publicà diverses novel·les: Voto perpetuo, Yeso, Antes muerta, De rebeldía, Cleofé, El tío Huelga, i alguns volums de poemes: Los malditos cantos, Aires levantinos, Felicidad. Una part dels seus versos catalans són reunits en el llibre Tendrors (1908). Estrenà també algunes obres teatrals, entre les quals destaca el drama La sort.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell i Bravo, Francesc  (Barcelona, 1758 – 1837)  Farmacèutic, químic i metge. Estudià humanitats al Seminari Tridentí de Barcelona. Titulat en farmàcia (1789) i en botànica (1790), es doctorà en medicina a Osca (1795) i a Montpeller (1801). Es donà a conèixer a Europa amb Pharmaciae elementa chemiae recentioris fundamentis innixa (1796), obra que fou traduïda al castellà i al francès. Impulsà a la PenínsulaInici página l'estudi de la química aplicada a les arts, i dirigí la càtedra del mateix nom, creada per la Junta de Comerç, del 1805 al 1808, i del 1815 al 1820. Durant la guerra napoleònica (1808-14), emigrà a Palma, on féu uns cursos públics de química i mineralogia. Soci de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1789, hi exercí el càrrec de director de química (1803-36). A través d'un periòdic artisticocientífic de la Junta de Comerç, divulgà els coneixements de la química aplicada en les Memorias de agricultura y artes, de forma mensual, entre 1815 i 1821. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i de la Societat Quimicomèdica de París.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell i Carbonell, Artur  (Sitges, Garraf, 1906 – 1973)  Pintor i escenògraf. Deixeble de Joaquim Sunyer. Fou una de les figures més destacades del grup de surrealistes catalans. Participà a les exposicions de l'ADLAN i fou un dels fundadors del Saló dels Independents. Des del 1941 dirigí el Teatre d'Art i fou professor de l'Institut del Teatre de Barcelona.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Carbonell i de BallesterCarbonell i de Ballester, Jordi  (Barcelona, 23/abr/1924 - 22/ago/2016)  Filòleg i polític. Estudià la literatura catalana dels s. XVIII i XIX, la cultura catalana a Sardenya i la història social de la llengua. Dirigí la Gran Enciclopèdia Catalana (1965-71). Membre de la Secció Filològica de l'IEC i director de l'Oficina d'Onomàstica (1991), membre fundador (1976) i president (1992) de l'Associazione Italiana di Studi Catalani i també de l'Associació Internacional de Llengua i Literatures Catalanes, de la qual fou elegit vice-president (1991). De clara trajectòria nacionalista i d'esquerres, participà en les grans iniciatives unitàries de l'oposició antifranquista (Taula Rodona, Assemblea d'Intel·lectuals a Montserrat i fou un membre destacat de l'Assemblea de Catalunya). Impulsor del moviment Nacionalistes d'Esquerra (1979), integrat en l'agrupació electoral d'Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra, que presidí (1987) i de laInici página textos històrics.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell i de Soler, Pere Miquel  (Barcelona, 8/feb/1434 – 2/abr/1517)  Historiador i humanista. Fou notari públic, arxiver reial i escrivà de Joan II. Reuní una notable biblioteca clàssica (una de les més importants de l'època) i copià i transcriví nombrosos còdexs. Es relacionà amb els humanistes del seu temps i més tard es decantà per la història. És autor d'una abundant historiografia en català i llatí: De viris illustribus catalanis suae tempestatis (1492-97), Cròniques d'Espanya (1495-1513), la seva obra més llarga i ambiciosa, Genealogia dels comtes-reis (1496), un Episcopologi de Barcelona i De la conservació e duració de la ciutat de Barcelona. Així mateix, aplegà i elaborà un recull dels processos de la Inquisició a Barcelona: Liber descriptionis reconciliationisque purgationis et condemnationis haereticorum (1487-1507) i un d'inscripcions llatines de Roma, Barcelona i Tarragona. Políticament, fou partidari del grup de la Busca en les lluites que ensagnaren Catalunya a la meitat del s XV. Escriví cobles en català i una Dansa de la mort.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell i Esteller, Eduard  (Barcelona, 1946 - )  Doctor en història de l'art. Dedicat a la investigació i la docència, ha estat professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Doctor en història de l'art i catedràtic d'art medieval, fou director del Patrimoni Cultural de la Generalitat (1988-94) i, a partir de 1994, director general del Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona. Ha publicat diversos llibres i articles sobre art medieval, en especial art romànic.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell i Font, Francesc  (Barcelona, s XVIII – 1854)  Farmacèutic. Fill de Francesc Carbonell i Bravo. Es doctorà en farmàcia i publicà diverses monografies sobre mineralogia.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCarbonell i Gener, Josep  (Sitges, Garraf, 24/mar/1897 – 15/jul/1979)  Escriptor. Fou un dels fundadors de les revistes d'avantguarda "Monitor" i "L'Amic de les Arts". Mantingué una estreta relació amb el moviment occità no felibrenc. Publicà Revolució catalanista (1934), en col·laboració amb J.V. Foix, i l'estudi històric Sitges la reial (1968).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell i Huguet, Pere  (Sarrià, Barcelona, 1854 – Barcelona, 1927)  Escultor. Havia estat deixeble de l'Escola de Llotja barcelonina, i en fou posteriorment professor en la disciplina d'anatomia artística. Entre les seves obres: una estàtua que representa Catalunya (en el monument a Colom, a Barcelona, 1887) i la de Joan Lluís Vives' (1895). Premiat amb una segona medalla a l'Exposició Universal del 1888 i amb una de plata a la de París del 1900.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carbonell i Morand, Josep  (Alcoi, Alcoià, 1861 - País Valencià, s XIX)  Enginyer de mines. És autor d'un Tratado de legislación de minas i d'una Economía minera. Projectà el ferrocarril de València a Madrid i les línies de la Vila Joiosa a Dénia i a Alacant.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell i Mumbrú, Maria  (Barcelona, 26/jun/1911 – 20/jul/1988)  Pianista i pedagoga. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, i més tard fou deixebla de Blanca Selva, de la qual va trasmetre les noves tècniques pianístiques, dedicant-se a la pedagogia musical -fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona-. Actuà com a solista i en col·laboració amb el seu marit, el violinista Joan Massià, amb el qual fundà l'Associació d'Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, que celebra concerts periòdicament.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCarbonell i Nonell, Carme  (Barcelona, 19/mar/1900 - 27/nov/1988)  Actriu. Als deu anys ja actuà en la companyia de Maria Guerrero, i posteriorment en les de Catalina Bàrcena, Ernest Vilches i Margarida Xirgu. El 1932 formà companyia pròpia amb Antoni Vico, amb qui es casà l'any següent. Membre del Teatre Nacional de Barcelona (1968), excel·lí en papers d'alta comèdia en castellà; en català féu Senyora àvia vol marit (1962) de Pous i Pagès i Una altra Freda, si us plau, de Salvador Espriu (1978). El 1959 i el 1971 obtingué el premi Nacional d'Interpretació.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell i Pera, Àngel  (Badalona, Barcelonès, 1877 – Barcelona, 1940)  Eclesiàstic i escriptor. Ordenat sacerdot a Barcelona el 1901, fou director literari de l'editorial catòlica Subirana (1906). Esmerçà el seu apostolat en famílies pobres i els malalts de la parròquia de Sant Josep, al Barri Xinès de Barcelona, i, colpit pels desnivells classistes, publicà un llibre, polèmic i avançat a l'època, El colectivismo y la ortodoxia católica (1928). Col·laborà al diari "El Matí" i a les revistes "La Paraula Cristiana" i "Cuestiones Sociales". Després de la guerra civil, evolucionà cap a posicions tancades: Cartas de combate en defensa de la fe, dirigidas a las juventudes cristianas (1940).

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell i Piñol, Gerard  (Barcelona, 1894 – 1968)  Pintor-decorador i dibuixant. Excel·lí en la decoració d'interiors i de jardins i com a retratista al carbó i a la sanguina. Practicà el cartell i fou president de l'Associació de Cartellistes de Catalunya. Fins al 1966 féu de professor de dibuix i de procediments pictòrics a l'Escola d'Arts i Oficis de Llotja, de Barcelona.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell i Roura, Eudald  (Ribes de Freser, Ripollès, 17/feb/1953 - )  Prehistoriador. Llicenciat en història a la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorat en geologia del quaternari a la Universitat de París IV. Professor de prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. El 1997 va rebre el premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica juntament amb l'equip que treballa en el jaciment d'Atapuerca,Inici página del qual és el director.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carbonell i Sánchez, Maria  (València, 1852 – 1926)  Pedagoga. Professora de l'escola normal i de la Institució per a l'Ensenyament de la Dona, creada el 1884 per la Institución Libre de Enseñanza, a València. Participà en congressos i en activitats pedagògiques amb projecció internacional. Publicà obres didàctiques: Pedagogía maternal, Temas de Pedagogía, Las emociones agradables y la enseñanza artística en la niñez, i articles sobre l'educació física de la dona on proposava un feminisme moderat.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell i Selva, Miquel  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1855 – Barcelona, 1896)  Pintor. Deixeble d'Antoni Caba a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà la pintura de gènere, retrats i paisatges urbans. Estilísticament participà del simbolisme i del naturalisme romàntic, i en el seu últim període adoptà un il·luminisme paisatgístic molt pròxim a l'impressionisme.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell i Serra, Xavier  (Olot, Garrotxa, 1942 - )  Pintor. Fill de l'escultor i pintor Lluís Carbonell i Colom. Es formà amb el seu pare i a l'Escola de Belles Arts d'Olot. Inicialment conreà el paisatgisme i posteriorment la figura femenina, les visions d'interiors i la natura morta. El colorisme i un acusat sentit decorativista són les característiques dominants en la seva pintura.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carbonell i Solés, Francesc  (Barcelona, 1873 – 1910)  Metge. Publicà obres notables de caràcter professional.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Carbonell i Tries, Jordi  (Perpinyà, 8/mar/1920 - )  Escriptor. Professor de català de la JAEC, ha impartit cursos nocturns de llengua catalana per a adults a Perpinyà. Novel·lista de llenguatge senzill i acurat, haInici página publicat Un home qualsevol (1979, premi Sant Jordi 1978), La traició (1980), ...li tiri la primera pedra (1985, premi Pous i Pagès 1981), I després d'aixó, què? (1982), La cinquena dimensió (1983), El cant de les sirenes (1985) i L'or dels altres (1986).

93 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carbonell i Villar, Manuel  (Alacant, 1856 - País Valencià ?, 1928)  Baríton. Actuà amb èxit a Europa i Amèrica durant uns trenta anys; Carmen, de George Bizet, fou una de les seves millors interpretacions. Retirat de l'escena, es dedicà a l'ensenyament del cant a Sant Petersburg, Barcelona, Buenos Aires (on fundà una acadèmia amb Joan Goula) i Tucumán. Deixà inèdit un Método para la impostación de la voz.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carbonells  (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà)  Antiga quadra i torre.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carbonera  (l'Alfàs, Marina Baixa)  Caseriu, prop del municipi de la Nucia.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carbonera  (Beniatjar, Vall d'Albaida)  Despoblat, al límit amb el terme d'Otos, al vessant septentrional de la serra de Benicadell. Era una antiga alqueria islàmica sota la jurisdicció del castell de Carbonera (anomenat en època islàmica castell de Benicadell), donat en feu a Bernat de Bellvís.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carbonera, la  (Blanes, Selva)  Barri de la població, a l'esquerra de la riera de Blanes.

98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carbonera, rambla  (Alt Maestrat Riu de la comarca, que s'estén des de la mola d'Ares (1.371 m alt) fins al pla dels Ivarsos, on s'ajunta amb el riu de Montlleó i pren el nom de rambla de la Ciuda. A la capçalera, límit oriental dels termes de Benassal i de Vilar de Canes, rep, per l'esquerra, la rambla de la Belluga; continua encaixat entre les serres d'Espareguera, a ponent, i d'en Galceran, a llevant, i solca la vall d'Albocàsser, on limita el terme de Culla amb els d'Albocàsser i de la Serra d'en Galceran (Plana Alta), i rep la rambla delsInici página Estrets, per la dreta.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carbonera, serra  (Catalunya Alineació muntanyosa (787 m alt), situada al marge septentrional de la Depressió Central, continuació vers l'est del Mont-roig, del qual és separada pel Segre, que forma el congost de Camarasa.

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carboneres i Quiles, Manuel  (Xàtiva, Costera, 1829 – València, 1880)  Erudit. Llibreter d'ofici, fou finalment conservador de l'Arxiu Municipal de València. Entre les seves publicacions es destaca la monografia Picaronas i alcahuetas o La mancebia en València (Apuntes para la historia de la prostitución) (1876).

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carboners, ribera de  (Ripollès Afluent esquerrà del Ter, aigua amunt de Setcases, format pels torrents que neixen entre el pic de coma Ermada i el de Costabona (circ de Concròs). El vessant esquerra de la vall és boscat (baga de Carboners).

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carbonils  (Albanyà, Alt Empordà)  Llogaret (609 m alt). L'església de Sant Feliu, romànica, parroquial fins al s XIV, fou sufragània de la dels Horts.

103 CATALUNYA - EMPRESA

Carburs Metàl·lics, Societat Espanyola de  (Madrid, 1897 - )  Societat industrial constituïda a Madrid, però amb el seu domicili a Barcelona. Produeix ferroaliatges i gasos industrials -oxigen, nitrogen i acetilè, principalment-. Té fàbriques a Galícia, al País Basc i a Andalusia. A Berga produeix energia elèctrica, allí on tingué la primera fàbrica, dedicada a la fabricació de carbur de calci. Té diverses participacions en empreses.

Anar a:    Car ]    [ Caramany ]    [ Carbo ]    [ Carbone ]    [ Carbonell, M ]    [ Carbonell i P ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -