A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Erm ]    [ Ermengol ]    [ Ermes ]    [ Ert ]    [ Escala ]    [ Escales ]

Crec que la televisió és força educativa. Quan algú l'encén me'n vaig a llegir un llibre. (Groucho Marx)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Erm, l' (Ròtova, Safor Enclavament (0,13 km2), entre els termes de Palma de Gandia i d'Alfauir.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Erm, l'  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell Veure> Sant Joan de l'Erm.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Erm, l'  (Sant Martí de Tous, Anoia Veure> Sant Pere de l'Erm.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Erm, l'  (Manlleu, Osona Barri, unit a la ciutat pel passeig de Sant Joan, format a la part septentrional a partir dels darrers anys del decenni 1950-60. L'església parroquial, en forma d'hemicicle, és dedicada a sant Pau.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaErmada, coma  (Planoles, Ripollès Vall, a la vall de Ribes, capçalera del torrent Aspre, afluent per la dreta del Rigard. Al capdamunt hi ha el coll de coma Ermada (1.870 m alt), obert a l'oest del puig de coma Ermada (2.045 m alt), punt culminant del massís de Mogrony.

6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ermada, coma  (Alta Cerdanya Vall del massís del Carlit. situada al vessant meridional, drenada pel torrent de coma Ermada, que aflueix al Raür, aigua avall de Vilanova de les Escaldes.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ermedàs  (Garrigàs, Alt Empordà)  Poble (131 m alt), situat a l'interfluvi del Fluvià i la riera d'Alguema. L'església parroquial de Santa Maria és esmentada el 1093. Amb Vilajoan formà al s XIX un municipi (Ermedàs i Vilajoan). Pertangué a la baronia de Creixell; el 1698 depenia de la batllia reial de Siurana. Recentment hom hi ha trobat restes de materials del s III aC.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ermedàs  (Palafrugell, Baix Empordà Llogaret, al sud de la vila, prop de la costa. Algunes masies del terme tenen grans torres de defensa, com les del mas Petit d'En Caixa (s XIV).

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ermedàs  (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany Veïnat, vora el rec de Sords.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermemir  (Catalunya, s IX)  Bisbe intrús de Girona. Fou consagrat, probablement el 888, per Esclua, bisbe intrús d'Urgell, i el bisbes Frodoí de Barcelona i Gotmar de Vic, en perjudici del bisbe legítim, Servusdei. El 889, a Orleans, obtingué uns preceptes del rei franc Odó. A mitjan 891 fou expulsat i Servusdei recuperà el bisbat. El 892 fou desposat i excomunicat.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaErmemir I  (Catalunya, s IX – 916)  Vescomte d'Osona. Actuà al comtat d'Urgell a les ordres de Guifré I de Barcelona, i fou marmessor de Guifré II a la mort d'aquest (911). Sembla que fou el primer vescomte d'Osona.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermemir II  (Catalunya, a 980 - a 1009)  Vescomte d'Osona, a la mort del seu pare Guadall (II) vers el 978. El 986 rebé del comte Borrell II de Barcelona el castell de Cardona (punt avançat del primitiu comtat d'Osona, en el qual el seu pare ja tenia dominis el 972) juntament amb la famosa carta de poblament de Cardona. El succeí el seu germà Ramon (I).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermemir Quintilià  (Vic, Osona, s XI - d 1081)  Canonge de Vic. Gaudí d'un gran prestigi pel seu saber.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermenard  (Catalunya, s IX – s X)  Fill d'Udalard i germà d'un altre Udalard. Apareix documentat el 917. Vassall del comte Sunyer I, li fou encomanada la frontera del Penedès i per aquesta raó apareix alguna vegada amb el títol de marquès. Possiblement era antecessor del vescomte Guitard de Barcelona.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermenegild  (França, v 564 – Tarragona, 585)  Rei visigot usurpador (583?-584). Fill del rei Leovigild i de Riquilda i germà de Recared. Casat amb Ingunda, princesa catòlica, es convertí al catolicisme, i fugí als voltants de Còrdova, on fou fet presoner. Davant la seva negativa d'abjurar la nova religió, fou exiliat a València i poc després tancat a la presó de Tarragona, on fou decapitat. El papa Gregori el Gran el considerà màrtir del catolicisme. Festa: 13/abr.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengarda  (Catalunya, s X - 1030)  Filla de Borrell II de Barcelona i germana de Riquilda. Es casà amb Geribert, fill segon del vescomte Guitard, el qual exercí el vescomtat de Barcelona durant els cincs anys queInici página Udalard I romangué captiu a Còrdova (985-990). Fou la mare del famós i turbulent Mir Geribert, de Guisla, que es casà amb el vescomte Folc I de Cardona, i de Folc, senyor del castell de Port (Barcelona). Testà el 1030, quan ja feia molts anys que era vídua.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengarda  (Catalunya, s X - Vallespir, d 1013)  Comtessa de Cerdanya. Muller (abans del 967) del comte Oliba Cabreta. Consta assíduament al costat del seu marit fins que aquest es retirà (988) a Montecassino. Governà aleshores juntament amb els fills Bernat, Guifre i Oliba, àdhuc després d'enviudar, el 990. A partir de la segona meitat del 993 aquest govern indivís fou fraccionat i llavors actuà solament al Vallespir, sobre el qual tenia potser alguns drets especials com a esponsalici fins a la seva mort.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengarda  (Catalunya, s XI)  Dama. Filla de Sunyer de Pallars. Fou germana, per tant, dels comtes Ramon IV de Pallars Jussà i Guillem II de Pallars Sobirà. Es casà amb Guillem de Siarb, vescomte pallarès, antecessor del casal vescomtal de Vilamur.

19 EUROPA - BIOGRAFIA

Ermengarda de Besiers  (Occitània, s XII - França, s XII)  Dama. Era muller de Jofre III de Rosselló. Quan aquest la repudià per casar-se novament, el comte Jofre fou excomunicat per la Santa Seu, envaït per Ramon Trencavel de Besiers, i encara atacat pel seu fill Girard. El país estigué en guerra fins al 1161.

20 EUROPA - BIOGRAFIA

Ermengarda I de Carcassona  (França, s XI - d 1101)  Comtessa de Carcassona i de Rasès, vescomtessa de Besiers i d'Agde (1067-68). el 1067 vengué, d'acord amb el seu marit Ramon Bernat I Trencavell, vescomte de Nimes i d'Albi, els seus drets sobre els comtats de Carcassona i Rasès als seus oncles Ramon Berenguer I de Barcelona i a la muller d'aquest, Almodis de la Marca, donació consolidada el 1068, el 1070 i el 1071 per renúncia d'altres hereus, però continuà administrant amb el seu marit i més tard amb elInici página seu fill Bernat Ató I els comtats amb el títol de vescomtessa.

21 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ermengarda I de Narbona  (França, s XII – Perpinyà, 1194)  Vescomtessa de Narbona. Filla d'Eimeric II i dotada de gran intel·ligència i energia, governà sàviament més de cinquanta anys. Frenà els atacs dels senyors veïns i fou àrbitre de plets i disputes. Aplegà al voltant de la seva cort els millors trobadors. Cedí el govern al seu nebot Pere Manrique de Lara (1192) i es retirà a Perpinyà.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol  (Catalunya, s XII)  Nebot d'Ermengol VII d'Urgell. Fou citat en sisè lloc a la successió de l'Urgell pel testament del seu oncle (1177), que el declarava també hereu preferent dels béns urgellencs a Castella, després de l'hereu principal Ermengol VIII, nou comte i cosí seu. La seva mare, filla d'Ermengol VI, es deia Maria d'Urgell i apareix citada com a Maria d'Almenar. El llinatge del pare podria ser indicat per aquest apel·latiu matern.

23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ermengol (sant)  (Aiguatèbia ?, Conflent, s X - el Pont de Bar, Alt Urgell, 1035)  Bisbe d'Urgell (1010-35). Iniciador de la construcció de la catedral d'Urgell, va prendre part en diverses accions de recuperació del territori ocupat pels sarraïns (Guissona, primer quart del s XI). Sant i patró de la diòcesi d'Urgell.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol, Bernat  (Catalunya, s XIV – Barcelona, 1387)  Frare dominicà. Fou mestre a la universitat de Barcelona i a París. El 1360 fou nomenat inquisidor de la província de Tarragona.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol, Bonaventura  (Premià de Dalt, Maresme, s XIX - Catalunya, 1867)  Eclesiàstic. Residí alguns temps als Estats Units. Fou vicari general de la diòcesi de Nova Orleans i de la de Buffalo. Traduí al castellàInici página algunes obres religioses.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol, Joan  (Catalunya, s XIV – Perpinyà, 1408)  Prelat. El 1398 fou nomenat bisbe de Barcelona, com a successor de Ramon d'Escales. El 1405 traslladà a la catedral, des de Sant Cugat del Vallès, algunes relíquies de sant Sever. És autor d'una Expositio psalmi XII, Benedicto XII dictata. Encomanà al maniaturista Rafael Destorrents el bellíssim Missal de Santa Eulàlia, datat el 1403, que es conserva avui al Museu Diocesà barceloni. A la seva mort, fou succeït en el bisbat per Francesc de Blanes.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol, Pere  (la Guàrdia dels Prats, Montblanc, Conca de Barberà, 1238 - 1304)  Religiós mercedari i sant. Estudià a Cervera i a Vic, i es dedicà algun temps al bandidatge. Ingressà a l'orde de la Mercè (1258), treballà en el rescat de presoners als regnes de Granada, Múrcia i a l'Alger, on s'oferí com a ostatge. Considerat sant, fou aprovat el seu culte el 1686, per Innocenci XI. La seva festa se celebra el 27/abr.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol I de Pallars  (Catalunya, s X – v 1010)  Comte de Pallars (1008-10). Fill del comte Borrell I de Pallars i d'Ermengarda. Governà ensems amb el seu oncle el comte Sunyer I, que li sobrevisqué un any.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol I d'Urgell "el de Còrdova"  (Catalunya, s X - Castillo de Bacar, Còrdova, Andalusia,  1010)  Comte d'Urgell (992-1010). Fill segon de Borrell II de Barcelona, al qual succeí en el comtat d'Urgell i inicià la dinastia privativa d'aquest comtat. Va menar una política d'obertura a Europa, tot combinant-la amb una intensa lluità contra els musulmans de Lleida. Va emprendre personalment llargs viatges a Roma (998 i 1001) i en va estimular d'altres dels seus nobles vers Santiago, Le Puy, Santa Fe de Conques i Monte Gargano. Fou fet presoner pels sarraïns a Albesa (1004) i acompanyà el seu germà Ramon Borrell de Barcelona a l'expedició de Còrdova, on morí. Casat amb Tedberga, foren pares d'Ermengol II d'Urgell. El seu testament conté la primera referència a la possessió d'un joc d'escacs a terres catalanes.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaErmengol II d'Urgell "el Pelegrí"  (Catalunya, s X – Jerusalem, Palestina, 1038)  Comte d'Urgell (1010-38). Fill de Tedberga i d'Ermengol I, al qual va succeir quan devia ser encara un infant. Aquest devia ser el motiu pel qual el seu oncle Ramon Borrell de Barcelona va actuar de tutor fins al 1018. Amb el seu ajut va reconquerir el mig Segre, mentre el bisbe Ermengol reconqueria i repoblava la zona de Guissona (1015), i Arnau Mir de Tost ocupava el castell i la vall d'Àger (1034). Va percebre paries dels reietons de Lleida i Saragossa, part de les quals va cedir a l'església d'Urgell. Com altres nobles del seu temps, pelegrinà a Terra Santa, on morí i va ser sebollit.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol III d'Urgell "el de Barbastre"  (Catalunya, s XI – Barbastre, Aragó, 17/abr/1066)  Comte d'Urgell (1038-66). Fill i successor d'Ermengol II. Aliat de Ramon Berenguer I de Barcelona, lluità contra els sarraïns de Lleida i Saragossa, a la qual ciutat cobrà tribut, i conquerí Àger. Morí al costat del seu sogre, Ramir I d'Aragó, en el setge de Barbastre.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol IV d'Urgell "el de Gerb"  (Catalunya, s XI - Gerb, Noguera, 1092)  Comte d'Urgell (1066-92). Fill i successor d'Ermengol III, eixamplà els límits del comtat en direcció a Balaguer i repoblà el territori conquerit. Col·laborà amb Berenguer Ramon II el Fratricida i li prestà suport. La seva primera muller fou Llúcia i foren pares d'Ermengol V, i segurament d'Elisabet i de Sança d'Urgell.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol V d'Urgell  (Catalunya, s XI – s XII)  Comte d'Urgell (1092-1102). Fill d'Ermengol IV. Casat amb Maria Ansúrez, filla de Pedro Ansúrez, senyor de Valladolid, deixà el govern a mans de Guerau II de Cabrera. Fou pare d'Estefania i de Teresa d'Urgell.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaErmengol VI d'Urgell "el de Castella"  (Catalunya, s XI – s XII)  Comte d'Urgell (1102-54). Durant la seva minoritat, el seu avi, Pedro Ansúrez, amb Ramon Berenguer III de Barcelona i Alfons I d'Aragó, s'apoderà de Balaguer, que esdevingué capital del comtat. Participà en la conquesta de Saragossa (1118) i de Lleida (1149). Fou un dels artífexs del pacte matrimonial entre Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV de Barcelona.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol VII d'Urgell "el de València"  (Catalunya, s XII – Requena, Plana d'Utiel, 1184)  Comte d'Urgell (1154-84). Ajudà Ferran II de Lleó en la campanya d'Extremadura (1167); fundà el monestir de Bellpuig de les Avellanes (1166). Es casà amb Dolça de Foix i foren pares d'Ermengol VIII, de Marquesa i de Miracle.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol VIII d'Urgell  (Catalunya, s XII – 1209)  Comte d'Urgell (1184-1209). Fill d'Ermengol VII. S'imposà als Cabrera d'Àger i als albigesos Castellbó-Foix.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol IX d'Urgell (o Ermengol de Cabrera)  (Catalunya, s XII – 1243)  Comte d'Urgell i vescomte d'Àger (1243). Fill primogènit de Ponç I, morí pocs dies després d'haver-lo succeït, sense descendència i el comtat passà al seu germà Àlvar.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermengol X d'Urgell (o Ermengol de Cabrera)  (Catalunya, 1260 - Camporrells, Llitera, 1314)  Comte d'Urgell (1267-1314). Fill d'Àlvar d'Urgell, defensà el país de la invasió francesa (1283) i participà en les campanyes de Sicília (1282 i 1298-99) i en la conquesta de Menorca (1287). Fou un dels nobles més influents en els regnats de Pere el Gran, Alfons el Franc i Jaume II. La seva primera muller fou Sibil·la de Montcada, i el 1300 es casà amb Faidida de l'Illa Jordan. Mort sense descendència, el comtat d'Urgell revertíInici página al casal de Barcelona.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermenguer  (Catalunya, s VIII – s IX)  Primer comte d'Empúries. Nomenat pel rei franc Lluís el Pietós, però pertanyent a una nissaga autòctona. En 813 obtingué una victòria en una batalla naval damunt els sarraïns.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermenter (o Emeteri)  (Catalunya ?, s III – Calahorra ?, Aragó, s IV)  Sant i màrtir juntament amb Celdoni, sota Dioclecià. Prudenci els presenta com a germans i legionaris però reconeix que les actes s'han perdut. La passió escrita, llegendària, és del s VIII. Llur festa se celebra el 3/mar. Els calendaris visigòtics escamparen llur culte per tota la península Ibèrica. Són venerats com a patrons de Cardona; les relíquies conservades a l'església de Sant Miquel procedeixen del monestir de Sant Celoni i Sant Ermenter de Cellers. Hom els coneix també amb els noms de Celoni i Medir.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ermer, tuc d'  (Vall d'Aran Cim (2.440 m alt), que forma la part meridional de les gorges d'Ermer per les quals el barranc del Güerri s'obre pas entre els rasos de Liat i la vall de Toran.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermessenda  (Catalunya, s IX - 885/88)  Muller del comte Sunifred I d'Urgell-Cerdanya i després de Barcelona-Girona i de Narbona. Vídua vers el 848, actuà al costat dels seus fills Guifré el Pelós i Miró I de Conflent i de Rosselló amb el títol de comtessa.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermessenda  (Catalunya, s XI)  Muller del vescomte Ramon Folc I de Cardona. En restà vídua el 1086. N'havia tingut dos fills: Bremond, que morí sense successió essent captiu dels sarraïns, i Ermessenda, que esInici página casaria amb Bernat Deudonat de Claramunt i faria beneficiari aquest casal del vescomtat de Cardona.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermessenda  (Catalunya, s XI)  Dama. Era muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà. Fill seu fou Ramon V, també comte.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermessenda  (Catalunya, v 1050 – v 1120)  Senyora dels castells de Beuda i de Montagut (Garrotxa), i després vescomtessa de Besalú pel seu matrimoni (vers el 1075) amb el vescomte Udalard I, que li féu donació nupcial del castell de Mont-ros. Testà el 1119 i féu hereu el seu nét, el vescomte Udalard II.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermessenda de Carcassona  (Carcassona ?, França, v 972 - Sant Quirze de Besora, Osona, 1058)  Comtessa de Barcelona. Muller de Ramon Borrell, a qui ajudà a reconstruïr el país després de les incursions d'al-Mugdir. Influí perquè el seu germà Pere fos nomenat bisbe de Girona i l'abat Oliba de Vic. Pel testament del seu marit (mort el 1018), exercí el condomini dels comtats de Barcelona, Girona i Osona durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I, fins al 1023. Dona enèrgica, sabe envoltar-se de bons col·laboradors, com el seu germà Pere, el famós abat Oliba, el jurista Ponç Bofill i Gombau de Besora. Mort el seu fill (1035), fou succeït pel seu nét Ramon Berenguer I, i, durant la seva minoritat, Ermessenda inicià una segona regència damunt els comtats, fins al 1039, any en què, amb motiu de les dissensions sorgides amb el seu nét per l'exercici del govern, es retirà a Girona i hi exercí un domini quasi exclusiu. Amb el matrimoni de Ramon Berenguer I amb Almodis de la Marca (1052) es reproduïren les dissensions, fomentades ara per les ambicions d'Almodis. Ermessenda els féu excomunicar pel papa Víctor II (1056). L'any següent, però, s'establí un pacte pel qual Ermessenda vengué al seu nét els drets que tenia sobre els comtats, es comprometé a fer aixecar l'excomunió i es retirà a Besora.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaErmessenda de Castellbó  (Catalunya, s XII – 1230)  Vescomtessa de Castellbó (Ermessenda I) i de Cerdanya. Comtessa de Foix. Filla única i hereva d'Arnau I de Castellbó i muller de Roger Bernat II de Foix, amb qui es maridà el 1208 malgrat l'oposició del bisbe i de Ermengol VIII d'Urgell. Fou suspecta, com el seu pare, de catarisme. En morir, el vescomtat de Castellbó i els seus annexos de les valls d'Andorra, Sant Joan Fumat i Cabó, passà als Foix.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermetruit  (Catalunya, s X)  Muller del vescomte Guadall d'Osona. Fills seus foren Ermemir, hereu del vescomtat, Ramon, successor d'Ermemir, i Arnulf, bisbe de Vic.

51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ermita, l'  (Illa, Rosselló Barri, al nord-oest de la població, construït a partir del 1969.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ermità de Cabrenc, l'  Pseudònim del poeta Emili Boix.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ermita de Sant Antoni, l'  (la Vila Joiosa, Marina Baixa Caseria, vora el riu de Sella, aigua amunt de la ciutat.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ermitana, l'  (Peníscola, Baix Maestrat Santuari (Mare de Déu de l'Ermitana), situat al costat del castell, on hom venera una imatge antiga, del tipus de marededéu trobada, patrona de la ciutat. L'actual edifici, decorat amb ceràmiques de l'Alcora. fou bastit sobre un d'anterior, pel governador Sancho Echevarria en 1708-14).

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Erola, l'  (Castellar de N'Hug, Berguedà Raval, al nord del poble.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaErola, l'  (Viladrau, Osona)  Santuari de la Mare de Déu de l'Erola (880 m alt), al vessant septentrional del Matagalls, construït vers el 1570 i refet l'any 1647. És residència d'hivern dels ermitans de Sant Segimon.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Erola, l'  (Tordera, Maresme Santuari (Mare de Déu de l'Erola), dins el massís del Montnegre, prop d'Hortsavinyà. Edificat el s XVIII, la imatge primitiva fou destruïda el 1936.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Eroles  (Tremp, Pallars Jussà Poble, situat en un coster al vessant oriental de la serra de roca Mola, que separa les conques de la Noguera Pallaresa i la Ribagorçana, agrupat al voltant de l'església parroquial de Santa Maria. Fou centre de la baronia d'Eroles. L'antic castell d'Eroles passà a ésser de jurisdicció reial el 1404. Fins el 1950 fou cap de l'antic municipi de Fígols de la Conca.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eroles, baró d'  Veure> Ibàñez-Cuevas i de Valonga, Joaquim d'.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Eroles, baronia d'  (Catalunya Jurisdicció senyorial. El primer titular conegut fou Dod (1070). Posteriorment, la baronia va passar als Eroles, als Queralt, als Vilanova, als Borrell, als Ibáñez-Cuevas, marquesos de la Cañada-Ibáñez, i, finalment, als Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlés.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Erols  (Llambilles, Gironès Veïnat, al nord del poble, al límit amb el terme de Quart. La seva església i santuari de la Mare de Déu de la Pietat té l'origen probablement al s XII.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Erols  (Castellar de N'Hug, Berguedà Despoblat i masia, situat al lloc dit pla d'Erols, a l'oest del terme, alInici página límit amb el de Guardiola de Berguedà. La seva església de Sant Vicenç havia depès de la de Gavarrós.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eromir  (Tàrrega, Urgell, s XIV - Catalunya ?, s XIV)  Pelegrí. Era sastre. Ha restat constància del seu pelegrinatge a Terra Santa, acompanyat de Guillem Tremp i Jaume Riquer, en unió d'un grup de dotze frares predicadors. La relació existent d'aquest viatge és de gran interès per a estudiar els itineraris de l'època. El grup anà en vaixell de Tarragona a Alexandria i al Caire. D'allí marxà a peu fins a Palestina. També a peu retornà a Alexandria, on tots plegats embarcaren per a la tornada.

64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Erta  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Poble (1.150 m alt), situat en un coster, a l'esquerra del riu d'Erta, afluent, per la dreta, del riu de Viu, que neix al vessant meridional del port d'Erta (2.439 m alt), obert entre la pica de Cerbi a l'est i els pics d'Erta (2.652, 2.642 i 2.626 m) a l'oest, port que comunica les valls de Viu i de Boí. L'església parroquial és dedicada a sant Bartomeu. El lloc, conegut ja el 939 com a Erta de Sas, depengué del monestir de Lavaix. Formà part de l'antic terme de Malpàs.

65 ANDORRA - GEOGRAFIA

Erts  (la Maçana, Andorra (o Ercs) Poble (1.340 m alt) de la parròquia, a la confluència del riu de Pal amb el d'Arinsal, el qual és conegut, també, fins a la seva unió amb la ribera d'Ordino, com a riera Erts.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ervigi Marc  (Catalunya, a 975 - d 1009)  Jurista i bisbe auxiliar de Barcelona (v1002). Conegut també amb el nom simple de Marc. Potser d'origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot. Actuà d'assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci. Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988. Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d'Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino (987/988). Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc,Inici página suposat fill seu sense prou fonament.

67 CATALUNYA - CULTURA

ESAB  Sigla de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona.

119 CATALUNYA - EMPRESA

ESADE  Sigla de l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esbarsavina  (Conca de Dalt, Pallars Jussà Veure> Herba-savina.

69 CATALUNYA - CULTURA

anagrama de l'Esbart Dansaire de RubíEsbart Dansaire de Rubí  (Rubí, Vallès Occidental, 1923 - )  Grup de dansa catalana. Fundat a l'empar del Casal parroquial. Des del 1952 emprengué una tasca de renovació de la dansa tradicional, instituint una manera de ballar i cercant l'establiment de la dansa teatral, fent ús de la moderna escenografia però sense trair l'autenticitat dels documents. A partir del 1964 oferí un gran nombre de ballades a tot Catalunya i a l'estranger, presentant els balls tradicionals amb una gran atenció a les exigències escèniques i cercant la creació de noves coreografies. L'any 1979 col·laborà a la reconstrucció dels cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, que després presentà com a primícia mundial, acompanyat per l'Escolania de Montserrat i pel conjunt Ars Musicae d'instruments antics. L'any 1980 aconseguí de fer la presentació de tot un espectacle de dansa catalana al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Esbart Dansaire de Rubí

70 CATALUNYA - LITERATURA

Esbart de Vic  (Vic, Osona, 1867 – 1879)  Grup de joves poetes. Fundat per Jacint Verdaguer i Jaume Collell, entre altres, per tal de donar continuïtat a les sessions de lectura de poemes que tenien lloc a la font del Desmai de Folgueroles. El 1879 va publicar La garba muntanyesa, recull de poesies de l'Esbart de Vic (antologia poètica del grup).

71 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaEsbart Verdaguer  (Barcelona, 1945 - )  Agrupació folklòrica. Fundada per Manuel Cubeles i Solé i dedicada a la divulgació i actualització de la dansa popular catalana. Ha actuat per tots els Països Catalans i ha viatjat sovint per l'estranger.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Esberard, Joan Ferran  (Barcelona, 1843 - Rio de Janeiro, Brasil, 1897)  Eclesiàstic. De jove anà a residir al Brasil, on s'ordenà de sacerdot el 1869. Fou bisbe d'Olinda (1892-94) i arquebisbe de Río de Janeiro (1894-97). Publicà estudis de tema religiós i redactà pastorals, preocupat per les desigualtats socials del Brasil.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Esblada  (Querol, Alt Camp Poble, situat a la dreta del torrent d'Esblada, al vessant occidental de la serra de Brufaganya, on neix el torrent, que aflueix al Gaià, per l'esquerra, prop de Querol. L'església parroquial (Sant Jaume) depèn de la de Querol.

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Esbrí  (la Pobla Llarga, Ribera Alta Caseria.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Escàbia, penya d'  (Begís / el Toro, Alt Palància Cim (1.326 m alt) de la serra del Toro. Forma un alt espadat al peu del qual es forma el Palància, per la confluència de diverses rambles.

76 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Escacs d'amor  (País Valencià, s XV)  Debat poètic. Fet en col·laboració de Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar. Descriu una partida d'escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada. Cada jugador escriu una estrofa per a cada jugada, explicant el moviment de les peces i la situació galant que així es crea. A continuació, Fenollar, en una tercera estrofa, exposa una llei del joc i un comentari moral a la jugada. L'obra té en total seixanta-quatre estrofes (nombre de cases que téInici página l'escaquer) de nou versos. La composició, en realitat simple joc poètic, té una gran qualitat gràcies a l'habilitat versificatòria dels autors.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escadarcs  (Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya Poble (1.150 m alt) de l'antic mun. d'Urtx, a la dreta de la riera d'Alp. La seva església parroquial depèn de la d'Estoll.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escaiola, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, s XIX)  Terrisser. Era més conegut pel sobrenom de Bolsós. Excel·lí en treballs artístics, molt estimats a l'època per a aplicacions decoratives, tant en jardins com en temples.

79 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Escaire, l'  (Barcelona, 1979 - )  Revista trimestral de didàctica de les matemàtiques. És la primera revista monogràfica d'aquesta temàtica publicada als Països Catalans. Ha publicat també articles en castellà, francès i italià.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escala, Guillem de l'  (Catalunya, s XII - s XIII)  Cavaller de Pere I el Catòlic. Quan el rei rebé, pel des/1212, la visita del comte Ramon VI de Tolosa, que li demanava reforç urgent davant la croada invasora, trameté tot seguit unes primeres tropes manades per Guillem, abans de posar-se en camí les que comandaria el mateix monarca.

81 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàEscala, l'  (Alt Empordà)  Municipi: 16,31 km2, 14 m alt, 10.143 hab (2014). Situat al litoral, en un terreny al·luvial, al sud del golf de Roses, al nord del massís del Montgrí. Agricultura de secà i també de regadiu, s'hi conreen gra, hortalisses, arbres fruiters i farratges. Però el principal focus de l'economia ha estat durant anys la pesca, de gran tradició, que produeix les famoses anxoves de l'Escala. S'hi ha desenvolupat el turisme (especialment a la cala de Riells), amb un nou impuls a la població, amb un augment demogràfic constant al llarg del s XX. La vila és situada entre les calesInici página de les Muscleres i Riells, al voltant del petit port, que revela el seu origen pescador; se'n destaquen l'església parroquial de Sant Pere, construïda en 1701-61; el Pòsit Vell, del s XVII, i el cementiri vell. El terme comprèn les restes de l'antiga ciutat d'Empúries, els pobles de Sant Martí d'Empúries (antic cap municipal) i Cinclaus, els veïnats de les Corts d'Empúries i els Recs, i els antics monestirs de Vilanera i Gràcia. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Oficina de Turisme - Club Naútic - Ràdio l'Escala

82 CATALUNYA - ART

restes de la cartoixa d'Escaladei (Priorat)Escaladei  (la Morera de Montsant, Priorat Cartoixa, creada el 1163 (Santa Maria d'Escaladei, llatí: Scala Dei), situada al vessant sud del Montsant, prop del nucli actual dit la Conreria d'Escaladei. Fou la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes. Fou fundada a petició d'Alfons I el Cast en terres cedides per Arbert de Castellvell. Els primers monjos, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s'uniren alguns eremites del Montsant, s'instal·laren a Poboleda, fins que vers el 1203, amb l'ajuda de Pere I, s'establiren al lloc definitiu. El 1218 posseïen els pobles que foren l'origen del nom aplicat modernament a tota la comarca. El 1228 ja era enllestida la primitiva església romànica i el primitiu claustre amb el cementiri, entorn del qual foren edificades les 12 primitives cel·les. La conreria fou bastida a uns 2 km del monestir. Vers el 1333 s'acabà el segon claustre amb 12 cel·les més...  Segueix... 

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escaladei, riuet d'  (Priorat)  Curs d'aigua de la comarca, afluent esquerrà del riu de Montsant. Neix al vessant meridional del Montsant, prop de la Morera, i s'uneix al seu col·lector a la Vilella Baixa, després de passar per la Conreria d'Escaladei i la Vilella Alta.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escalambre i Neyra, Josep  (Alacant, 1836 – Còrdova, Andalusia, 1889)  Escriptor. És autor de diversos assaigs com Filosofía moral, La mujer i Dignificación de la mujer, por el cristianismo, i de novel·les com ElInici página juguete de Ricardo (1888).

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Escalante i Feo, Eduard  (València, 1854 – 23/feb/1921)  Autor teatral. Fill d'Eduard Escalante i Mateu. Autor de sainets segons l'estil del seu pare (Des de València a París, Mariquita l'estanquera, etc.), introduí la sarsuela en el teatre valencià: València a la matinada, Les barraques, i amb els músics S. Giner (El roder) i V. Díez i Peydró (Plors i alegries, 1917).

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Eduard Escalante i MateuEscalante i Mateu, Eduard  (el Cabanyal, València, 20/oct/1834 – València, 30/ago/1895)  Autor teatral. Escriví sainets de gran popularitat, amb en llenguatge col·loquial i dialectal, situats en els barris menestrals de València i protagonitzats pels seus habitants. De jove treballà com a pintor de ventalls i escrivint miracles per a les festes populars. Amb la primera obra, El deu, dèneu i noranta (1861), assolí l'èxit i inicià un camí pel teatre còmic. Entre els 47 sainets que escriví es destaquen especialment Bufar en caldo gelat (1869), Un crit a la glorieta (1870), La xala (1871), El rei de les criailles (1872), El tio cavila (1873), La moma (1874), L'escaleta del dimoni (1874), Tres forasters de Madrid (1876), Les xiques de l'entresuelo (1877), Des de dalt del Miquelet (1877), Els nòvios de ma cunyà (1879), Matassiete, Espantaotxo (1884). Fou el pare d'Eduard Escalante i Feo.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escalarre  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà Poble (993 m alt), a la vall d'Àneu, situat a l'esquerra del riu d'Unarre, prop de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa. La seva església parroquial (Sant Martí) és romànica; en depenia el monestir d'Àneu.

88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Escalas, Joan  (Illes Balears, s XVIII)  Escultor. Establert a Palma de Mallorca.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEscalas, Joan  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1896)  Compositor i flautista. Concertista de fama mundial dirigí la pròpia orquestra. Autor de nombroses composicions de danses que es popularitzaren per tot el Principat i s'incorporaren el patrimoni tradicional.

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Escalas i Bestard, Rafael  (Palma de Mallorca, 24/feb/1961 - )  Nedador. Adscrit al Club de Natació Palma des del 1968, l'any 1981 ingressà al Club de Natació Montjuïc. De l'any 1977 al 1982 fou trenta cops campió de l'estat espanyol en les proves de 400 lliures, 1.500 lliures, 400 m estils individuals i 800 m lliures. En l'àmbit internacional fou sisè a les Olimpiades de Moscou (1980), en la prova dels 1.500 m. El 1985 es retirà.

91 ILLES BALEARS / CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fèlix Escalas i ChameníEscalas i Chamení, Fèlix  (Palma de Mallorca, 1880 – Barcelona, 1972)  Polític i financer. De jove va col·laborar en els periòdics "La Almudaina" i "La Roqueta". Resident a Barcelona, fou vicesecretari de la Cambra de Comerç (1905-19), secretari de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1907-08); vicepresident (1922-24) i professor auxiliar de la Facultat de Dret. El 1919 fou elegit diputat provincial en representació de la Lliga Regionalista i nomenat director del Banc Urquijo Català. Col·laborà en diverses publicacions barcelonines. Durant la República presidí la Cambra de Comerç i la Junta d'Obres del Port, fou procurador a les Corts espanyoles i president de la Generalitat (1935-36). Després de la guerra civil exercí diversos càrrecs al Banco Urquijo i al Banco Hispanoamericano, tornà a presidir la Cambra de Comerç (1954-63) i fou procurador a Corts (1955-62).

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escalas i Llimona, Romà  (Barcelona, 1945 - )  Músic. Especialista en música i instruments antics, especialment flautes, ha estat professor d'aquest instrument al Conservatori Municipal de Barcelona, des del 1981 director del Museu de la Música d'aquesta ciutat. Com a concertista, individualment o amb el grup Ars Musicae, que dirigí, ha fet un gran nombre de concerts i enregistraments fonogràfics.

93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaEscalas i Real, Jaume  (Palma de Mallorca, 1893 – 1979)  Metge i escriptor. Fou director del manicomi provincial de Palma de Mallorca del 1920 al 1963, escriví Aquella ciudad de Palma (1954), tres memòries sobre la història de l'assistència psiquiàtrica a les Balears, una guia de les Balears, i una guia de Mallorca que del 1933 ençà ha conegut cent edicions en nou idiomes.

94 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Escaldes, les  (Angostrina, Alta Cerdanya Balneari (1.390 m alt) de l'antic mun. de Vilanova de les Escaldes, a l'esquerra del torrent de coma Ermada, al vessant meridional del Carlit. Les aigües, sulfuroses i arsenicals, sorgeixen de diverses fonts, de 18º a 42ºC. Fins al 1821 -que fou construït l'actual establiment- hi hagué vestigis d'unes termes romanes. Abans del tractat dels Pirineus (1659) en tenia cura el consell de Puigcerdà. Adquirí importància al llarg del s XIX i primera meitat del XX; actualment només subsisteix com a sanatori. La capella, moderna, conserva un retaule gòtic (Mare de Déu del Remei, 1480) del mestre d'Olot.

95 ANDORRA - GEOGRAFIA

Escaldes d'Andorra, les  (les Escaldes-Engordany, Andorra Poble, cap de la parròquia. Estès a la riba esquerra de la Valira d'Encamp. Forma un continu urbà amb Andorra la Vella i Engordany. Predomini del sector terciari amb una forta activitat comercial. Indústria hotelera. Té l'origen en les fonts termals romanes, que continuen aprofitades per a usos balnearis i terapèutics.

96 ANDORRA - PARRÒQUIA

Situació del Principat d'AndorraEscaldes-Engordany, les  (Andorra Parròquia: 30 km2, 1.053 m alt, 14.395 hab (2011). Situada al sud-est del Principat, a la vall del riu Madriu, al peu de la serra d'Enclar. Creada el 1978, forma pràcticament una conurbació amb el nucli de la capital, Andorra la Vella. Agricultura del tabac i hortalisses. S'han extingit les indústries tradicionals del ferro i de la llana. Les fonts de riquesa actual es basen en el turisme (principalment per l'atracció dels esports d'hivern) i el comerç, causes del gran creixement demogràfic (és el segon nucli de població d'Andorra). El cap del comú és la vila de les Escaldes. A més d'aquesta i del poble d'Engordany, la parròquia comprèn els barris del VilarInici página d'Engordany, Engolasters i el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d'Entremesaigües. En són remarcables l'església de Sant Miquel d'Engolasters, romànica, la de Sant Romà dels Vilars, pre-romànica, la parroquial de Sant Pere Màrtir i alguns ponts romànics, com el dels Escalls. Comú

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escaler i Milà, Lambert  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1874 – Barcelona, 1957)  Escultor, decorador i comediògraf. Tot i que escriví algunes comèdies (Una poma per la set, Homenots), és conegut per les seves personals escultures de terra cuita policromada de gust modernista, un dels símbols més divulgats d'aquest moviment artístic. Deixeble de J. Campeny. També treballà en el disseny de diorames i realitzà els capgrossos de la processó de Vilanova i la Geltrú (1949).

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escaler i Ullastre, Ramon  (Torelló, Osona, 1862 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1893)  Dibuixant i comediògraf. Oncle de Lambert Escaler i Milà. Excel·lí en la caricatura i les visions humorístiques. Publicà un àlbum amb el títol de Fullaraca. És autor del drama Al peu de la creu (1892).

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escales  (Montagut i Oix, Garrotxa Antiga parròquia (fins al s XIV) i actual santuari (la Mare de Déu d'Escales), és situat a l'esquerra de la riera de Llierca (poc després de la confluència dels rius d'Oix i de Beget), que forma en aquest indret el profund engorjat del grau d'Escales (dit el Salt dels Liberals, per tal com els carlins, durant la Tercera Guerra Carlina, hi estimbaren un escamot de voluntaris). L'església és esmentada ja el 913; l'edifici actual és romànic (s XII); es troba sota els cingles d'Espàrrecs i a 300 m damunt el riu. Fins el 1972 formà part de l'antic municipi d'Oix.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escales, grau d'  (Navés, Solsonès Accés a l'acinglerada serra de Busa, des de vall d'Ora, a l'indret del monestir de Sant Pere de Graudescales (o de Sant Pere d'Escales).

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEscales, pas d'  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça Congost de la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d'Alaó. Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d'Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri (1.300 m alt) a l'est, i pel de l'Espina (1.110 m alt) a l'oest. El congost, un dels més importants dels Pirineus catalans, ha estat modernament (1955) aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d'Escales, de l'ENHER, d'uns 10 km de llargada; la resclosa té 125 m d'alçada, la seva capacitat és de 157 milions de m3, la potència instal·lada és de 50.400 kW/A i la producció mitjana anual de 131.240.000 kWh.

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escales, pas d'  (Vilanova de Meià, Noguera Veure> Nou, pas.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escales, Ramon d'  (Catalunya, s XIV – Barcelona, 1398)  Eclesiàstic. Abat de Vilabertran, bisbe d'Elna (1377-80), de Lleida (1380-86) -conserva, però, l'administració de la seu d'Elna-, i de Barcelona (1386-98). Doctor en decrets i conseller de Pere III de Catalunya-Aragó. Féu promulgar (1385) els estatuts sinodals de la seu d'Elna, assistí als concilis tarraconenses del 1391 al 1395, contribuí a l'armament d'una galera per a combatre els pirates musulmans, promogué a la catedral de Barcelona les obres de clausura del cor, del campanar damunt la porta de Sant Ivó i de la capella dels Sants Innocents -on fou després enterrat en un magnífic sepulcre de marbre, obra d'Antoni Canet-. Davant el Cisma, fou partidari de Climent VII. Protegí els jueus barcelonins arran de l'avalot del Call (1391).

104 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Escales, serra d'  (Conflent Sector de l'alineació muntanyosa que forma el límit septentrional de la vall de la Castellana i que separa aquesta comarca del Llenguadoc, a l'est del tuc Dormidor.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEscaleta, port d'Era  (Vall d'Aran Coll (2.396 m alt) de la línia de crestes que separa les valls d'Aran i de la Pica (Comenge), entre el port de la Picada i el tuc d'Era Escaleta o tuc d'Es Crabirols (2.466 m alt).

106 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Escaleta, valleta de l'  (Benasc, Alta Ribagorça Vall, que conflueix al pla dels Aigualluts amb la vall de Barrancs, entre la línia de crestes que la limita amb la Vall d'Aran i el contrafort de la Maladeta que culmina al pic de l'Escaleta o dels Aigualluts (2.710 m alt). A la capçalera hi ha els estanys de l'Escaleta.

107 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Escaletes, punta de les  (Benidorm, Marina Baixa Cap de la costa (o de les Caletes), a l'extrem meridional de la serra Gelada, que tanca per l'oest la badia de Benidorm.

108 ANDORRA - GEOGRAFIA

Escalls, pont dels  (AndorraPont de construcció medieval, a l'antic camí d'Andorra la Vella a Engordany i les Escaldes; al costat hi havia una torre gòtica on fou signat el tractat del Pont dels Escalls (1881), que posà fi a la revolta del 1880, punt culminant de les discòrides entre els partits andorrans.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Escaló  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà Poble (864 m alt), situat en un petit eixamplament de la vall, a la dreta de la Noguera Pallaresa. L'església parroquial és dedicada a santa Helena; hi ha un antic portal amb una torre, dita el Castell i, damunt el conjunt urbà, una torre de guaita. L'antic terme, que fou fusionat el 1971 amb el de Jou a l'actual, comprenia, a més, els pobles d'Escart i Estaron, els despoblat d'Arides, el santuari de la Roca d'Escart i les restes de l'antic monestir de Sant Pere del Burgal.

110 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Escalona  (Tous, Ribera Alta Despoblat, al sud del terme, poblat encara després del 1609.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaEscalona, riu d'  (Canal de Navarrés Afluent dretà del Xúquer. N'és la capçalera el riu de Cazumba (que neix al Caroig) i és anomenat ja d'Escalona, o riu de Benedrís, abans de Quesa, on rep per la dreta el principal afluent, el riu Grande (format a la mola de Bicorb). Travessa profundament engorjat el sector nord de la canal de Navarrés estricta (Quesa, Navarrés, Tous) i desemboca al seu col·lector, aigua avall de Tous, prop del despoblat d'Escalona.

112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Escalona, sèquia d'  (Ribera Alta Sèquia (o de Castelló), derivada del Xúquer per l'esquerra a la presa d'Escalona, després de la confluència amb el riu d'Escalona, dins el terme de Tous. Fou concedida el 1593 per Felip II (i ratificada l'any 1604 per Felip III) a favor de Castelló de la Ribera (rega, però, també el terme de Sumacàrcer i el d'Alcàntera) amb un total de 1.200 ha.

113 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Escalons, els  (Llíria, Camp de Túria Poblat de l'edat del bronze, situat al nord-est de la ciutat.

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Escamilla i Gómez, Salvador  (Barcelona, 1931 - 30/mar/2008)  Realitzador radiofònic, actor i cantant. Ha actuat en teatre català i ha enregistrat discs de cançó catalana. Ha fet programes radiofònics en català a Ràdio Barcelona, a Ràdio Peninsular de Barcelona i a Ràdio Miramar de Badalona i un espai en català a televisió. El seu programa en català Radioscope assolí una gran popularitat.

115 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEscandell i Úbeda, Isidre  (València, 1895 - Paterna, Horta, 1940)  Polític. Afiliat al PSOE, fou president de l'Agrupació Socialista Valenciana, diputat provincial (1923), vice-president de la diputació de València (1931), diputat a les corts espanyoles en les eleccions del 1931 i el 1936 i secretari de l'Ateneu Mercantil de València (1930). Presidí la Federació Socialista Valenciana (1936-39) i en dirigí el diari "Adelante" del febrer al jul/1937; fou substituït en caure Largo Caballero (maig), la línia del qual seguia.

116 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Escandella  (Agost, Alacantí Caseria, al límit amb el terme de Montfort (Vinalopó Mitjà), dividit en els nuclis d'Escandella Nova i d'Escandella Vella.

117 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Escané  (Montanui, Alta Ribagorça Poble (1.269 m alt), situat a la vall de Castanesa, damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa. La seva parròquia (Sant Llop) depengué fins el 1956 del bisbat d'Urgell.

118 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Escanyé, Frederic  (Tuïr, Rosselló, 1833 – Perpinyà, 1906)  Advocat i polític. Diputat d'ençà del 1878 i gairebé de manera contínua. Anticlerical, evolucionà del republicanisme de "L'Indépendant" vers el radicalisme.

Anar a:    Erm ]    [ Ermengol ]    [ Ermes ]    [ Ert ]    [ Escala ]    [ Escales ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -