A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Pujo ]    [ Pujol, J ]    [ Pujol i d ]    [ Pujol i T ]    [ Pull ]    [ Punx ]

La guerra és l'art de matar en gran i de fer amb glòria allò que, fet en petit, porta a la forca. (Jean Henri Fabre)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujó i Santaló, Bartomeu  (Igualada, Anoia, 1894 - Catalunya, s XX)  Escultor. Ha excel·lit com a creador de siluetes de metall.

2 ANDORRA - GEOGRAFIA

Pujol  (la Maçana, Andorra)  Caseria de la parròquia, vora el riu d'Arinsal, aigua amunt d'Erts.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pujol  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà Poble (841 m alt), fins el 1969 del terme de Peramea. És situat a l'extrem meridional del pla de Corts, damunt l'entrada del pas de Collegats. De la seva església parroquial (Sant Andreu) depenien les de Cortscastell i Canals.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPujol  (Lledó d'Empordà, Alt Empordà Veïnat, al nord-oest del poble.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pujol  (Torrefeta i Florejacs, Segarra Casa i església, dins l'enclavament de les Cases de la Serra.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pujol  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell Veïnat.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol, Agustí  (Tortosa, Baix Ebre, s XVI – 1628/29)  Escultor. Fill de l'homònim. Es creu que completà la formació a Itàlia. Extremadament dotat, és un dels primers escultors que marquen la revifalla de l'art català. Entre la seva obra conservada cal fer especial esment dels dos retaules del Roser situats, l'un, a la seu de Barcelona (1619), i l'altre -encara que bastant mutilat- a l'església de Sant Vicenç de Sarrià (Barcelona). S'hi pot admirar, en tots dos, la composició i l'ornamentació italiana barroca de l'època. Va fer tot de treballs en diversos indrets de Catalunya, alguns dels quals amb la col·laboració del seu pare (retaule major de Martorell, 1610). Altres obres atribuïdes a ell són el retaule de la Puríssima de Verdú (1623-26), els retaules del Roser d'Arenys de Mar (1625-27) i de l'església de l'Esperit Sant de Terrassa.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol, Agustí  (Vilafranca del Penedès ?, Alt Penedès, v 1585 - Reus, Baix Camp, 1629)  Escultor barroc. Fill de l'homònim. Es creu que completà la formació a Itàlia. Extremadament dotat, és un dels primers escultors que marquen la revifalla de l'art català. Entre la seva obra conservada cal fer especial esment dels dos retaules del Roser situats, l'un, a la seu de Barcelona (1619), i l'altre -encara que bastant mutilat- a l'església de Sant Vicenç de Sarrià (Barcelona). S'hi pot admirar, en tots dos, la composició i l'ornamentació italiana barroca de l'època. Va fer tot de treballs en diversos indrets de Catalunya, alguns dels quals amb la col·laboració del seu pare (retaule major de Martorell, 1610). Altres obres atribuïdes a ell són el retaule de la Puríssima de Verdú (1623-26), els retaules del Roser d'Arenys de Mar (1625-27) i de l'església de l'EsperitInici página Sant de Terrassa.

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pujol, Agustí  (València, s XVIII – 1764)  Frare franciscà. Fou provincial de l'orde. Destacà com a orador sagrat. Publicà unes oracions fúnebres.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol, Bernat  (Manresa, Bages, s XIV)  Escriptor i apotecari. És autor d'un Llibre de les receptes.

11 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pujol, castell de  (Argelers, Vallespir Torre de defensa del s XII (o de Pujols), bastida 1 km al nord del poble, al costat del mas Pujols. Pertanyia a l'abadia de Fontfreda. El 1343, durant la campanya de Pere III contra Jaume III de Mallorca, fou assetjada pel rei de Catalunya-Aragó, que no la prengué sinó després de la caiguda d'Argelers.

12 CATALUNYA - EMPRESA

Pujol, Comabella i Cia.  (Sant Martí de Provençals, Barcelona, a 1914 – Barcelona, 1918)  Empresa aeronàutica. Es dedicava a aprofitaments d'estany. El 1914 féu un tracte amb la fàbrica alemanya d'avions Kondor-Tauber per a fabricar-ne a Barcelona, però l'inici de la Guerra Mundial ho impedí. Aleshores, d'acord amb Salvador Hedilla, pilot santanderí, inicià la construcció del model Hedilla (basat en el Vendôme francès), amb un dels quals el pilot guanyà la Copa Mallorca (vol Barcelona-Palma, jul/1916). La mort d'Hedilla forçà l'empresa a fusionar-se amb una altra (1918) i perdé el control de la nova firma, Taller Hereter SA, que s'arruinà.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pujol, el  (Vidrà, Ripollès Masia i església (Santa Margarida de Cabagès).

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaPujol, el  (Benimuslem, Ribera Alta Llogaret, prop del límit amb el terme d'Alzira, a la plana regada de la dreta del Xúquer per les séquies de Mulata i del Poble. Era lloc de moriscs (22 focs el 1609), repoblat el 1611. Esdevingué aviat parròquia (Sant Josep), separada de la de Benimuslem, fins que el 1857 perdé de nou la independència. La senyoria pertanyia al baró de Santa Bàrbara.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pujol, el  (Xàbia, Marina Alta Caseria, a 1 km de la vila.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol, Galceran  (Catalunya, s XVI – Madrid ?, s XVII)  Compositor. El 1599 era nomenat cantor i capellà de la Capella Reial de Madrid. Li són atribuïdes set cançons de les incloses al Cancionero musical y poético del siglo XVIII, de Sablonara.

17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pujol, Jaume  (Palma de Mallorca, s XVII)  Escriptor. Doctor en drets. Poeta en català, no es conserven les seves composicions. Deixà inèdit l'Entremès d'es tres Juans i el poema narratiu Las fiestas que hizo... Baltasar Pardo... (1677).

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pujol, Jaume  (Artà, Mallorca, 1794 - Palma de Mallorca, 1850)  Advocat. Regidor de Palma (1834) i secretari de la diputació provincial. Liberal moderat, sostingué des de les pàgines d'"El Faro" (1834) i de "La Época" fortes polèmiques amb els progressistes. Membre de la Societat Econòmica d'Amics del País des del 1834, en fou secretari. El 1841 publicà a "La Palma" l'article De los dialectos considerados con relación a la literatura -aparegut sense signar i que hom ha atribuït sovint a J. M. Quadrado-, en el qual defensa, per raons d'ordre pràctic i polític, l'ús del castellà a Mallorca. La mateixa tesi defensa al pròleg de les seves inèdites i interessants Observaciones sobre la ortografía mallorquina, redactades després del 1836, que comprenen, a més, una traducció d'un capítol del Quixot acompanyat de notes que constitueixen les observacions pròpiament dites. Publicà també obres de caràcter divers (traduccions del francès, versos de circumstàncies,Inici página un tractat de moral per a nens, entre d'altres).

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pujol, Jaume  (Ciutadella, Menorca, 1589 - Illes Balears, s XVII)  Historiador. Fou notari públic i arxiver municipal de Palma. És autor d'una Relació de successos memorables, ocorreguts en aquesta illa de Mallorca des de 1612 fins a 1649.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol, Joan  (Mataró, Maresme, s XVI - Catalunya, d 1603)  Poeta. Admirador i deixeble d'Ausias March, fou l'escriptor del s XVI que mantingué a Catalunya la tradició literària del poeta valencià. Les seves obres més conegudes són La visió en somni, polèmica entorn d'Ausias March, i Elegia a la mort de Pere Albert Vila (1582). Més representativa, i potser la més interessant, és la composició Lepant, poema imprès a Barcelona l'any 1573, escrit en decasíl·labs de cobles croades, canta la victòria de Joan d'Àustria a Lepant. Es manté com un exemple d'èpica erudita que recorda l'epopeia italiana del s XVI. Bona part de la seva obra va ser reeditada el 1970.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol, Joan Pau  (Barcelona, 1573 – 1626)  Músic. Succeí Rafael Coloma com a mestre de capella de la seu de Tarragona (1593), i l'any 1596 obtingué el mateix càrrec a l'església del Pilar de Saragossa. A partir del 1612 esdevingué, a petició del capítol barceloní, mestre de capella de Barcelona. De les seves obres destaquen una Missa pro defunctis, per a vuit veus i dos cors, dos Laudate Pueri Dominum i quatre In Te Domine speravi. És autor de diversos himnes i d'una vintena de nadales, amb text castellà.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol, Josep  (Catalunya, s XVIII)  Compositor. Mestre de capella de la catedral de Barcelona l'any 1739. De la seva producció es conserva la música Gaudent in coelis, la missa Salve Regina, un Planctus in PassioneInici página Domini i algunes peces instrumentals.

23 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pujol, masos del  (la Cabanassa, Alta Cerdanya Veure> Perxa, la.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol de Collado, Josepa  (Catalunya, s XIX)  Escriptora. Escriví a bon nombre de publicacions periòdiques. Usà generalment el pseudònim Eveli del Monte. Fundà la revista "El Partenón".

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pujol de Muntanya, el  (Viladrau, Osona)  Masia (950 m alt), situada al vessant nord del Matagalls. Existia ja el 1003 amb el nom del Pujol de Guenaumons. Els seus propietaris es cognominaren encara Pujol.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pujol de Planès, baronia del  (Catalunya Títol concedit el 1901 a Maria del Consol de Grassot i Cibat, filla del senyor del Pujol de Planès. Única titular.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pujol de Planès, el  (Montmajor, Berguedà Poble (622 m alt), al nord del terme, damunt el tossal, a la dreta de la riera de Navel. De la seva església parroquial (Sant Esteve), notable edifici romànic, amb tres absis, depèn la d'Aguilar.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Algueró, Francesc  (Móra la Nova, Ribera d'Ebre, 1896 – Barcelona, 1975)  Escriptor, excursionista i metge. Divulgador de l'excursionisme en conferències i articles, ha publicat Orientacions d'excursionisme (1928), Excursionisme i ciutadania (1930), La nova Catalunya (1933), Valor moral i social de l'excursionisme (1962) i Temes d'excursionisme (1962), entre d'altres.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPujol i Barraca, Josep (En Boquica)  (Besalú, Garrotxa, 1778 - Figueres, Alt Empordà, 1815)  Bandoler. Dedicat al bandidatge, com a cap de colla, i empresonat diverses vegades durant la guerra del Francès, es posà al servei de Napoleó i comandà una partida d'afrancesats que havia de posar ordre a la reraguarda francesa. Seguí la retirada de l'exèrcit francès el 1814, però Lluís XVIII en concedí l'extradició, que li havia estat demanada pel govern espanyol. Morí penjat.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Bauzis, Jaume  (Catalunya, s XIX - Barcelona, s XIX)  Ceramista. Sobresortí en la producció de rajoles artístiques amb reflexos metàl·lics, d'una qualitat excel·lent.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Boada, Llorenç  (Olot, Garrotxa, 1828 - Catalunya, s XIX)  Escriptor. És autor d'alguns llibres en castellà, així com dels drames El fin de una dinastia (1851) i El mártir de España.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Bosch, Valerià  (Premià de Dalt, Maresme, 28/feb/1952 – 1992)  Escriptor. Poeta en la línia del realisme existencialista, publicà els reculls El crit i la paraula (1973), Limito al nord només amb el teu sexe (1981), La trista veu d'Orfeu i el tornaveu de Tàntal (1984, premi Carles Riba), Els breus estius (1989), etc. És autor també de la novel·la Interruptus (1982) i dels reculls de narracions Mantis i altres transformacions (1983), Els conys saborosos (1986), Terra de crims (1987) i Palmira (1991).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Camps, Celestí  (Girona, 1843 – Madrid, 1891)  Historiador, advocat i numismàtic. A Girona fou un dels fundadors de l'Asociación Literaria (1872) i del Memorial Numismático Español. Participà a la "Revista de Gerona", fou secretari de Víctor Balaguer i membre de l'Academia de la Historia (1886), de l'Acadèmia de Belles Arts i de l'Institut Arqueològic de Roma. S'especialitzà en l'estudi històric de la guerra dels Segadors, a la qual dedicà Gerona en la revolución de 1640 (1880, 1881), Melo y la revolución de Cataluña de 1640 (1886) i l'edició de la Crònica de Miquel Parets (1888-93). Publicà també treballs de numismàtica gironina iInici página un nomenclàtor de la província.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Camps, Joaquim  (Girona, s XIX)  Pintor. Era deixeble de Francesc Jover. Efectuà diverses exposicions. El govern del Brasil adquirí una obra seva el 1890.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Camps, Joaquim  (Girona, 1861 – Barcelona, 1924)  Metge. Germà de Celestí. Fou radiòleg excel·lent, en una època en que el maneig dels raigs X comportava forts perills. Durant dos anys treballà amb altres metges, en la triangulació radiocòspica. També féu depilació per electrolisi. Pels efectes de les radiacions sofrí lesions que obligaren a amputar-li una cama (1905). Després exercí un càrrec modest a Estadística Sanitària. Per manca del capital no pogué dur a terme el projecte d'instal·lar el primer saló cinematogràfic a Barcelona.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i de Barberà, Josep Maria  (Tarragona, 1871 – 1949)  Arquitecte. Titulat el 1892 a Barcelona, fou arquitecte del ministeri de finances (1893-97) a Barcelona, Múrcia, Granada i Còrdova; arquitecte municipal de Tarragona (1897-1939) i de la comissió provincial de monuments, reconstruí la Torre dels Escipions i diverses dependències del monestir de Poblet. Cronista oficial de la ciutat de Tarragona el 1924. Construí l'escorxador (1902), el mercat central (1915), el dipòsit d'abastament d'aigües de l'Oliva (1931) i la xarxa de clavegueres de Tarragona. Com a obra més important per a la ciutat redactà el pla d'eixample del 1922, que ha dirigit el creixement de Tarragona fins ara. Guanyador, amb l'arquitecte Adolf Ruiz i Casamitjana, del concurs per a l'Orfenat Ribas de Barcelona, hom no li n'encarregà la construcció. Particularment construí la Cooperativa Obrera Tarraconense (1918), el Col·legi La Salle a Tarragona (1923), el Noviciat de La Salle a Cambrils (1928), la casa mare de les carmelitanes Terciàries (1930), i l'ampliació de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla a Tarragona.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPujol i Fontanet, Joan Baptista  (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883)  Bandoler. Conegut per Panxa-ampla, actuà sobretot al Baix Ebre i la gent el protegia per la seva popularitat. Detingut a França i concedida l'extradició, fou executat.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Garcia, Joan  (Barcelona, 1912 - )  Espia, al servei de la Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial. Fou conegut per Garbo pels serveis secrets britànics i per Arabel pels serveis nazis, per als quals fingí de treballar. La seva missió més notable fou la de presentar el desembarcament de Normandia com a operació de distracció estratègica, per tal de desorientar les forces nazis. Fou condecorat amb la Medal of British Empire.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Giménez, Manuel  (Barcelona, 1909 – 1969)  Pintor i gravador. Residí a Palma de Mallorca. Féu la seva primera exposició a Barcelona el 1927. N'ha fet moltes altres a Palma, així com a Manchester i Blackpool (Gran Bretanya).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Grau, Joaquim  (Barcelona, 1940 - )  Artista plàstic. Es formà a Barcelona, a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi amb el pintor Nolasc Valls. Els anys 1970 treballà materials pobres. Juntament amb Albert Casals i Lluís Rey i Polo formaren el grup Tres punts de vista (1975). Ha fet també escultures i obres de caràcter ornamental, com el timpà, en ferro, per a la col·legiata de Tremp (Pallars Jussà).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Grau, Josep  (Benissanet, Ribera d'Ebre, 1903 - Porto Alegre, Brasil, 1966)  Metge. Ingressà a la CNT d'estudiant. En esclatar la guerra civil anà com a metge en la columna anarquista "Roig i Negre". Fou membre de la direcció sanitària del camp de concentració d'Argelers. El 23/jul/1939 fou traslladat al camp de Sant Cebrià, on treballà com a metge a l'hospital central. Després d'haver passat pel camp de Gurs elInici página mai/1942, fou adscrit a una companyia de treballadors destinada a la Muralla de l'Atlàntic. Acusat de sabotatge, fou traslladat als camps d'extermini d'Alemanya. Un cop acabada la guerra amb la victòria dels aliats, s'instal·là a Tolosa de Llenguadoc. El 1945 fou nomenat secretari general de la SIA (Solidaritat Internacional Antifeixista). Després d'haver estat empresonat a la Model de Barcelona (1946-47), es traslladà al Brasil, on revalidà el títol de metge, i exercí la medicina fins a la mort.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Miquel Pujol i GrauPujol i Grau, Miquel  (Barcelona, 1942 - )  Violoncel·lista, compositor i investigador científico-musical. Féu estudis al Conservatori de Música de Barcelona, que amplià, entre altres llocs, al País de Gal·les, Escòcia i a Bayreuth (Baviera). Ultra les actuacions en conjunts orquestrals (entre les quals l'orquestra del Liceu, de Barcelona) i com a solista, s'ha dedicat a l'estudi de la relació entre les arts plàstiques i el violoncel i a la recerca de noves sonoritats, i ha dut a terme investigacions sonores sobre obres d'una sèrie d'artistes, sobretot catalans, fruit de les quals són les composicions, executades per ell mateix, sovint en sales d'exposicions, com ara: Gènesi, Artexpo 76, Vint-i-quatre tons i mig d'un terç de trenta-tres, Concert homenatge a Pau Casals, Concert per a violoncel sobre teixits coptes, Els 85 colors de Joan Miró (amb poema de J. Corredor Matheos), Keramikè 2 (sobre deu ceràmiques dels Vila Clara), la música del ballet Vis vitalis, etc. Ha compost música per a curts-metratges sobre pintors catalans. Ha realitzat sobre ceràmica algunes de les seves partitures.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Gurena, Albert  (Barcelona, 1783 – 1847)  Eclesiàstic i catedràtic. Augustinià secularitzat (1822), d'idees liberals, bon predicador, d'àmplies curiositats intel·lectuals i molt actiu, participà en la majoria d'activitats i entitats culturals de l'època. El 1816 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, per a la qual escriví treballs sobre les guerres dels Segadors i de Successió. Durant el Trienni Liberal dirigí la Casa de Caritat i fou editor del "Diario Oficial" i soci fundador de la Societat d'Amics del País, que presidí (1837, 1840 i 1843). Predicà i escriví en defensa del règim constitucional i especialment de la seva política religiosa.Inici página El 1823 fou tancat pels absolutistes al convent del seu orde de Mataró; aviat obtingué, però, una canongia a la col·legiata de Santa Anna i acabà predicant l'elogi fúnebre de Ferran VII. Intervingué molt activament en la restauració de la universitat de Barcelona, tant en l'intent del Trienni com en l'erecció definitiva. Hi ensenyà dret canònic i en fou el primer rector (1838-41). És autor d'un Curs elemental d'oratòria i d'altres escrits.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Marc, Josep  (Barcelona, s XVIII - s XIX)  Polític. Durant la guerra del Francès fou col·laborador de les forces napoleòniques. Nomenat regidor de Barcelona (1809), corregidor (1810) i maire també de Barcelona (1814).

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pujol i Padilla, Josep  (València, 1774 - s XIX)  Escultor. Fill de Josep Pujol i Rubio.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Pons, Francesc  (Barcelona, 1878 – 1945)  Compositor i musicòleg. Deixeble de J. Font i Buyé i de Ll. Millet. La seva vinculació amb l'Orfeó Català data del 1897. L'any 1941, i fins a la mort, fou director d'aquest orfeó. Fundà i dirigí l'Associació d'Amics de la Música i la seva orquestra, i donà a conèixer nombroses partitures de música contemporània. Escriví unes quaranta sardanes per a cobla i la suite de danses Festa (1921), així com les obres corals per a cor mixt i cobla Cant de Maig, Cant d'alegria, Cantada de cap d'any i Sant Jordi triomfant. De la seva producció religiosa destaca una missa per a tres veus i orgue i una Salve Regina. Publicà els treballs L'Obra del Cançoner Popular de Catalunya i Cromatisme, modalitat i tonalitat en les cançons populars catalanes (1928). En col·laboració amb Joan Amades, escriví el Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors (1936).

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Ripoll, Josep  (Olot, Garrotxa, 1904 – 1987)  Pintor. Deixeble d'Iu Pascual. Participà a l'Exposició d'Art Català a Madrid i el 1926 exposà a les Galeries Dalmau de Barcelona, i exposà sovint a la Sala Parés (1928, 1930, 1934). Marginat en la postguerra per motius polítics, guanyà més tard el premi La PunyaladaInici página (1966) i el Sant Jordi de la diputació de Barcelona. Fidel en principi a l'estètica de l'escola d'Olot, n'ha donat una versió constructivista i esquemàtica, no solament en el camp del paisatge, sinó també en interiors i natures mortes, d'una netedat, concisió i refinament singulars.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Riu, Joan Baptista  (Barcelona, 1835 – 1898)  Pianista i pedagog. A París fou deixeble de N.-H. Reber. L'any 1881 organitzà a Barcelona la primera temporada de concerts simfònics que se celebrà a la ciutat i fou el promotor d'una temporada d'òpera francesa. El 1888 fundà una editorial de música i creà la col·lecció "Música religiosa".

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Roca, David  (el Pont d'Armentera, Alt Camp, 1894 - Medellín, Colòmbia, 1979)  Musicòleg. Ingressà a l'Escolania de Montserrat (1903) i es formà amb el mestratge de J.B. Guzmán. El 1913 professà com a monjo al monestir. Estudià especialment amb Josep Barberà i amplià els seus coneixements de cant gregorià amb Gregori Suñol. Fou mestre de l'Escolania (1933-36 i 1939-50), que enriquí i transformà; alhora, dirigí la capella del monestir. Fundà la revista "Música Sacra Española". El 1950 anà a Roma, on fou professor de cant gregorià a l'Institut de Música Sagrada, i més tard passà a Medellín (Colòmbia), on fundà el monestir de Santa Maria i continuà les activitats musicals. Ha fet treballs d'investigació sobre els músics montserratins i ha editat cinc volums de la col·lecció Mestres de l'Escolania de Montserrat; tres dedicats a l'obra vocal de Cererols (1930-32) i dos de música instrumental (1934-36). Ha enregistrat nombroses obres i unes quantes composicions litúrgiques.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pujol i Rubio, Josep  (València, 1743 – 1797)  Escultor. Fill d'un mestre d'obres. Deixeble de Lluís Domingo, al seu taller, d'on sortí mestre el 1767, i a l'Acadèmia de Sant Carles, on fou aprovat d'escultura el 1768. Sembla ésser que, encara deixeble, viatja a Madrid, on potser fou alumne de Juan Pascual de Mena. El 1769 muntà taller propi i esdevingué acadèmic de mèrit. Tinent de director a Sant Carles el 1771, s'anàInici página desentenent del gremi de fusters, al qual també pertanyia, i el 1774 esdevingué director honorari d'escultura i dos anys més tard director efectiu. Succeí Ignasi Vergara en la direcció general de l'entitat fins a l'any 1793. Són coneguts els seus plets per qüestions de jurisdicció professional. Entre les seves obres sobresurten els evangelistes Sant Joan i Sant Lluc a les petxines de la seu de València, el grup La Fe i la Caritat a la façana de l'església del Temple i l'altar de Sant Vicenç al convent de Sant Domènec. Hom li atribueix obres també al monestir de Portaceli de València i a l'església de Santiago d'Oriola. Fou el pare de Josep Pujol i Padilla.

51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pujol i Santpol, Jaume  (Ciutadella, Menorca, 1589 - Mallorca, d 1649)  Cronista. Notari públic de Mallorca (1621) i arxiver municipal de Palma de Mallorca (1644). Actuà com a escrivà dels lloctinents Baltasar de Borja i Juan de Santander en la lluita contra el bandolerisme illenc. Escriví una Relació dels succesos memorables ocorreguts en aquesta illa de Mallorca (que abraça el període 1612-49), utilitzada per Guillem Terrassa en els seus Anales de Mallorca.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Pujol i SoleyPujol i Soley, Jordi  (Barcelona, 9/jun/1930 - )  Polític. Llicenciat en medicina, participà en el moviment universitari antifranquista, i el 1954 impulsà el grup Catòlics Catalans. El mai/1960 fou detingut i condemnat a 7 anys de presó, acusat de promoure els fets del Palau de la Música Catalana. En sortir de la presó, tres anys després, col·laborà en la creació de Banca Catalana (1963), impulsà diverses empreses culturals catalanistes i, als anys 1970, fou el principal accionista del diari "El Correo Catalán" i de la revista "Destino". Fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya (1974), partit del qual ha estat secretari general (1976-89) i, des del 1989, president. Representant català a la "comissió nou" de l'oposició negociadora amb el govern Suárez (des/1976), el jun/1977 fou elegit diputat (CDC), i reelegit el 1979, al Congrés, on fou cap del grup "minoria catalana" (1977-80). Conseller de la Generalitat en el govern de Tarradellas (1977-80)...  Segueix... 

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPujol i Tubau, Pere  (Ribes de Freser, Ripollès, 1887 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1962)  Historiador, paleògraf i arxiver. Estudià als seminaris de la Seu d'Urgell i de Vic, on fou deixeble de Josep Gudiol i Conill i completà els estudis especialitzats a París. Publicà una vasta col·lecció d'estudis històrics, relacionats sobretot amb el període de l'alta edat mitjana: La paleografia visigòtica a Catalunya (1917), L'acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell del 919 al 939 (1917), La comarca de l'Urgellet (1929), Notes i documents sobre construccions de retaules a l'alt país d'Urgell (1936). Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Villarrubí, Emili  (la Granadella, Garrigues, 1886 – Barcelona, 1980)  Compositor, guitarrista i musicòleg. Deixeble de Francesc Tàrrega, dugué a terme una gran carrera de concertista internacional. Fou un dels millors intèrprets mundials de guitarra; també revalorà la viola de mà, i realitzà nombroses transcripcions del repertori d'aquest instrument, del qual fou professor al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i de guitarra al Conservatori Nacional de Lisboa i a l'Academia Musicale Chigiana de Siena. Fou autor, entre altres obres, de Tres estudis per a guitarra (1946), Impromptu, Exercices en forme d'études, Pequeña romanza, etc. Com a musicòleg, edità diversos treballs: Bibliothèque de musiqe ancienne et moderne pour guitare (1926), Escuela razonada de la guitarra, en cinc volums (1932-33), Los seis libros del Delphin... de L. de Narváez (1945), Tres libros de música en cifra para vihuela, de A. de Mudarra (1949), Colección de obras para guitarra sola o para dos guitarras (1950) i Silva de sirenas de E. Valderrábano (1957).

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Villegas, Climent  (Vinyoles d'Orís, Osona, 1908 - Roma, Itàlia, 1998)  Canonista i orientalista. Estudià al seminari de Vic; a Comillas es doctorà en teologia, i a Roma, en dret canònic. Ordenat de sacerdot, col·laborà a "Catalunya Social". Ingressat a la Companyia de Jesús, ensenyà a la facultat de Sant Ignasi de Barcelona (1941) i a l'Institut Oriental de Roma. Fou consultor de la Sagrada Congregació Oriental i ha escritInici página diverses obres sobre dret canònic dels catòlics orientals, en castellà i llatí.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujol i Vivé, Joan  (Sabadell, Vallès Occidental, 1842 - Catalunya, s XX)  Militar de carrera. S'uní aviat a la sèrie de conspiracions i aixecaments progressistes de 1866-67. Després de la revolució del 1868 s'adherí al partit democràtic i intentà l'aixecament a Alacant. El 1869 anà a Cuba i en tornà el 1877 com a tinent coronel. Fou tanmateix desterrat tot seguit a Eivissa, implicat en els fets de Manresa del mateix any. Coronel el 1895, deixà llavors la milícia i passà al republicanisme de Salmerón. Fou finalment diputat provincial per Barcelona el 1905.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pujol Melós, el  (Navès, Solsonès Antic castell (o el Pujol de Navès) i església (Sant Andreu del Pujol), a 3 km al nord-est de Tarascó. Pertangué fins al 1556 a l'abadia de Solsona. L'església, romànica, del s XI, és esmentada ja el 1100.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pujol Nou, gola del  (València, Horta Gola de l'Albufera, la més septentrional, que travessa la Devesa al sud del Saler, dins el terme de València.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pujolà i Vallès, Frederic  Veure> Pujulà i Vallès, Frederic.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pujolars  (Santa Pau, Garrotxa Veïnat, al sud de la vila.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pujòlo  (Vall d'Aran Terçó (o sesterçó), format per la divisió de l'antic terçó de Garòs i que comprenia els llocs de Salardú, Tredòs, Cap d'Aran, Bagergue, Unya, Gessa, Pójo i l'antic poble de Mont-rós.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPujolriu  (la Vall d'en Bas, Garrotxa Masia, al terme de Fogars d'En Bas, al Collsacabra. És esmentada el 1390 amb el nom de Puig-alreu. El casal actual fou bastit el 1719 per Cristòfol Pujolreu i ampliat el 1823, la capella de Sant Jaume fou construïda el 1816.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pujols, els  (la Serra d'En Galceran, Plana Alta Caseria, a l'esquerra de la rambla Carbonera, dividit entre els Pujols de Dalt, els Pujols del Mig i els Pujols de Baix.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pujols, els  (la Granada, Alt Penedès Veure> Sant Antoni.

65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pujols, es  (Formentera, Eivissa Platja, a la parròquia de Sant Ferran, la més concorreguda de l'illa; als seus voltants hi ha un nombre creixent d'establiments turístics.

66 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pujols, riera dels  (Aiguatèbia, Conflent Curs d'aigua, afluent, per la dreta, de la riera de Cabrils, que drena el municipi.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Pujols i MorgadesPujols i Morgades, Francesc  (Barcelona, 11/ago/1882 - Martorell, Baix Llobregat, 13/feb/1962)  Escriptor i pensador. Nebot, per línia materna, del bisbe Morgades. Des de molt jove estigué en contacte amb els nuclis barcelonins de la intel·lectualitat noucentista. A 21 anys obtingué la flor natural del Jocs Florals de Barcelona per l'únic llibre de poemes publicat durant la seva vida (1904). Aquest llibre anava precedit d'una introducció de Joan Maragall. La seva curiositat universal féu que tractes de tota mena de temes (filosofia, moral, política, matemàtiques, música, art, ciències) en articles que publicà en nombroses revistes del primer terç del s XX ("El Papitu" a la seva primera època, revista de la qualInici página fou director el 1912, "Vell i Nou", "Mediterrània", "Un Enemic del Poble", "La Terra", "La Nova Revista", "Mirador", "Arts i Bells Oficis", etc). La seva obra de pensament, estructurada, és continguda en les obres Concepte general de la ciència catalana (1918) i Història de l'hegemonia catalana en la...  Segueix... 

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Frederic Pujulà i VallèsPujulà i Vallès, Frederic  (Palamós, Baix Empordà, 12/nov/1877 - Bargemon, França, 14/feb/1963)  Esperantista i escriptor. Bohemi i rodamón, visqué a Cuba i a París. Fou redactot de "Joventut" i assidu d'Els Quatre Gats. Fou un dels capdavanters esperantistes de Catalunya i edità, entre altres obres sobre aquesta llengua, la Gramàtica raonada de la llengua esperanto (1906) i un Vocabulari català-esperanto. Publicà teatre, de caire modernista, i narracions i novel·les, com Homes artificials (1912), d'anticipació futurista, a la manera d'Huxley. Publicà també novel·les i teatre en esperanto i fou un dels capdavanters dels voluntaris catalans durant la I Guerra Mundial. Arran d'aquest fet, escriví El repòs de la trinxera (1918). Deixà, inèdites, unes interessants memòries.

69 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Pulgarcito  (Barcelona, jun/1921 – 1980/90)  Setmanari infantil. Creat per l'editor J. Bruguera i Teixidó. De l'estil de "TBO" i altres revistes del mateix caire, publicada sempre en llengua castellana. El seu desplegament va lligat als resultats de la guerra civil espanyola, amb la consegüent prohibició de publicacions catalanes i la manca de setmanaris humorístics per a adults. La incorporació de dibuixants, juntament amb guionistes, generà una nova fòrmula de molt d'èxit entre el públic. Va desaparèixer a causa de la crisis de l'editorial Bruguera.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pullina, Bartomeu de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Guerriller. Durant la guerra de la Quàdruple Aliança contra Felip V (1718-20) lluità a Catalunya amb el desig de contribuir a restaurar les constitucions catalanes i el govern del rei-arxiduc Carles III. Fou lloctinent de Francesc Bernic; quan aquest caigué presoner assolí de fugir amb una part de les seves forces. Atacà Piera i Vallbona i ajudà Pere Joan Barceló a esquivar unaInici página emboscada filipista a Pontons. En acabar la guerra les seves forces foren dissoltes.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pumarola i Busquets, Agustí  (Barcelona, 1920 - )  Metge. Catedràtic de microbiologia a Salamanca (1958) i Barcelona (1962), ha estat president de la Societat Catalana de Microbiologia i Higiene; membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Amplià estudis al Karolinska Institutet d'Estocolm, a Copenhague i, a l'Institut Pasteur de París. Ha treballat principalment en l'estudi de les leptospirosis, els enterobacteris i la virologia respiratòria, i ha creat escola en el seu departament universitari.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eduard Punset i CasalsPunset i Casals, Eduard  (Barcelona, 9/nov/1936 - )  Economista i polític. Després d'estudiar economia a Londres i a París, fou director econòmic de la revista "The Economist" (1967-69) i membre del Fons Monetari Internacional (1969-73). Dirigent d'UCD, fou conseller d'economia i finances (gen-abr/1980) de la Generalitat provisional. Elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980), fou membre de la Comissió Mixta de Traspassos fins que va ésser nomenat ministre per a les relacions amb la CEE (1980-81) en el govern Suárez. En desfer-se Centristes de Catalunya-UCD fou elegit, com a independent dins la candidatura de CiU, diputat al congrés (oct/1982). Després, passà al Centro Democrático y Social (CDS) d'A. Suárez, i fou elegit diputat al Parlament Europeu (1987). El 1993 abandonà el CDS per crear el Foro Democrático amb la intenció, frustrada, de renovar el sistema de partits polítics i implantar llistes electorals obertes.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Punsola i Vallespí, Josep  (Mataró, Maresme, 1913 – 1949)  Poeta i guionista cinematogràfic. Participà en la tasca de recuperació de la cultura catalana de la postguerra. És autor de Cançons de muntanya, de nit i de camí (1949) i Poesies (1949). Com a guionista, fou col·laborador habitual de les pel·lícules amateurs d'Enric Fité.

74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaPunt, El  (Catalunya, 1990 - )  Diari en català d'informació general. Continuació del "Punt Diari", amb edicions particularitzades a diverses poblacions catalanes. Té com a suplement dominical el setmanari "Presència" i edita a Perpinyà el setmanari "Punt. Catalunya del Nord". El 31/jul/2011 unificà la seva capçalera amb el diari Avui i passà a denominar-se El Punt/Avui. El Punt/Avui

75 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Punt Diari  (Girona, feb/1979 - 1990)  Diari en català. Nascut com a publicació d'informació local i com a alternativa a l'oficialista "Los Sitios". Fou notable el seu bon aprofitament dels recursos periodístics. Des del 1982 disposà de retativa pròpia i distribuí "Presència" com a suplement setmanal. Als anys noranta va crear edicions particulartizades a d'altres poblacions catalanes, amb el nom d'"El Punt".

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Punta, la  (València, Horta Caseria i parròquia, a l'antiga horta de Russafa, vora la mar, entre Natzaret i Pinedo.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Punta de Benifallim, la  (Alcanar, Montsià Veure> Cases d'Alcanar, les.

78 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Punta de sa Gavina, sa  (Formentera, Eivissa Antiga vénda de l'illa, segons constava el 1775.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Punta dels Pensaments, la  (Cullera, Ribera Baixa Barri turístic del terme.

80 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Punta Grossa  (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa Important urbanització (173 m alt), construïda a la punta Grossa, promontori a la costa de Sant Vicent, al nord de sa Cala.

81 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaPunta Prima, sa  (Formentera, Eivissa Antiga vénda de l'illa (1775). Actualment forma part de la de ses Roques.

108 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Punta Prima, sa  (Sant Lluís, Menorca)  Urbanització, situada a la platja de sa Punta Prima.

82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Puntal dels Llops, el  (Olocau, Camp de Túria Assentament ibèric. És un petit nucli de 650 m2, situat sobre un esperó rocós als estreps meridionals de la serra de la Calderona, en un indret de considerable valor estratègic. Era protegit per una muralla, conservada en una alçada de 4 m, a l'interior de la qual hi havia disset habitacions, distribuïdes a banda i banda d'un únic carrer central. Els edificis no semblen haver estat habitats per unitats familiars, sinó que el lloc probablement fou ocupat per una guarnició militar.

83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Punter i Barreda, Gaspar  (Morella, Ports, 1540 – Tortosa, Baix Ebre, 1600)  Eclesiàstic. Fill del notari Gaspar Punter. Es doctorà en lleis a Lleida. Canonge de Tortosa (1569), vicari general de la diòcesi (1574) i bisbe de Tortosa (1590-1600), succeint a Joan Baptista de Cardona. El 1588 fou nomenat visitador del monestir de Montserrat, on dos antecessors seus havien trobat la mort. En 1591-92 estigué reclòs al seu palau episcopal per la seva intervenció en el plet de la castellania d'Amposta. Consagrà el 1597 el temple de la catedral de Tortosa i instituí un mont de pietat i organitzà serveis cooperatius per facilitar les feines dels pagesos. Escriví De recta subditorum administratione i publicà un Ritual (1592), un Processional (1591) i un tractat, De la explicació dels misteris i doctrines de la nostra fe cristiana (1595), encaminats a la reforma de la diòcsi segons les directrius tridentines. L'humanista Pere Joan Nunyes li dedicà la reedició de les seves Institutiones grammaticae linguae graecae (1590). Després de la seva mort, la seu de Tortosa estigué vacant durant quatre anys, en que fou succeït per Pedro Manrique.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPuntí i Collell, Joan  (Manlleu, Osona, 1886 – Barcelona, 1962)  Eclesiàstic i escriptor. El 1918 guanyà la Viola als Jocs Florals de Barcelona amb Missa rassa. És autor de Cofret de versos (1918), Faules i moralitats (1932), Maria Teresa Montalvo (1933), Manera de parlar en públic (1935) i Manual i vocabulari de litúrgia (1958). Col·laborà a "La Veu de l'Àngel de la Guarda" i "D'Ací i d'Allà". Fou un dels col·laboradors del Foment de la Pietat Catalana.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puntí i Ferrer, Magí  (Manresa, Bages, 1815 – Lleida, 1885)  Compositor. Estudià música a Montserrat. Fou organista de la seu de Lleida des del 1833, i director de música de la Misericòrdia lleidatana des del 1864. Té una producció de música sacra bastant abundant.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puntí i Puntí, Salvador  (Vic, Osona, 1909 - 1970)  Imaginer. Fill de Pere Puntí i Terra, del qual continuà la tradició imaginera.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puntí i Terra, Pere  (l'Esperança, Gurb, Osona, 1880 - Vic, Osona, 1962)  Escultor. Deixeble d'Agustí Potellas i d'Eudald Brunet, completà la seva formació a la Llotja de Barcelona, ciutat on concorregué a l'Exposició del Retrat (1910) i a la VI Internacional de Belles Arts (1911). Fou auxiliar (1922) i més tard professor i director (des del 1928) de l'Escola Municipal de Dibuix de Vic, i dirigí una acadèmia privada, on tingué com a deixeble Josep Gudiol i Ricart. Conreà l'escultura religiosa per a esglésies i obres per a particulars (Sant Antoni, Vic, col·l. Orriols) i féu interessants assaigs i esbossos de concepció molt lliure. Fou pare de Salvador Puntí.

88 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Punxuat  (Algaida, Mallorca Oriental Caseria, al sud de la vila, al peu del puig de Galdent.

89 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Inici páginaPu-put  (Palma de Mallorca, 7/des/1907 - 17/gen/1914)  Setmanari independent satíric, humorístic i bilingüe. Fou fundat i dirigit per Josep Sastre.

90 ILLES BALEARS - CULTURA

Puresa, Col·legi de la  (Palma de Mallorca, 1809 - )  Col·legi per a noies. Creat pel bisbe Bernat Nadal, i reformat el 1870 per Gaietana Alberta Jiménez i Adrover per encàrrec del bisbe Salvà. El 1872 la diputació provincial hi instituí l'escola normal femenina de les Balears que, dirigida per Alberta Jiménez i portada per la seva congregació de la Puresa, hi funcionà fins al 1912. Modernament s'hi ha creat una escola de magisteri de l'Església.

91 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Puresa, Congregació de la  (Palma de Mallorca, 1874 – s XX)  Institut religiós femení, dit també de les Germanes de la Puresa de Maria Santíssima. Creat per Gaietana Alberta Jiménez i Adrover. El seu fi específic és l'ensenyament de noies. Segueix les regles d'Ignasi de Loiola i fou aprovat definitivament per la Santa Seu el 1901. Té diversos col·legis a Mallorca (especialment el Col·legi de la Puresa), a Europa, Amèrica i Àfrica.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Puritat, mestre de la  (País Valencià, s XV - s XVI)  Pintor anònim. Li són atribuïdes algunes taules del gran retaule del convent de la Puritat, concretament, les del Naixement de la Verge, l Presentació al temple i la Dormició de Maria. Se l'ha identificat amb Nicolau Falcó I, de qui se sap documentalment que vers el 1502 va intervenir en aquesta obra cabdal de la pintura renaixentista valenciana, encara que amb reminiscències tradicionals.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Puritat de València, la  (València, Horta Convent de monges franciscanes clarisses de la ciutat, fundat entre el 1239 i el 1249 al barri del Tossal, en un terreny cedit per Eiximèn Peres d'Arenós. Dedicat a santa Elisabet d'Hongria, en fou decidit protector Pere Boïl i d'Aragó, senyor de Manises. Vers el 1530 es denominàInici página per butlla de Climent VII convent de la Puritat i de la Concpeció de la Mare de Déu. Exclaustrat el 1836, fou enderrocat i les religioses es traslladaren a la casa i capella de la confraria de Sant Jaume, obra del s. XIII, un dels edificis més antics de la ciutat (l'església ha estat reformada diverses vegades), on encara resideixen. Entre els molts privilegis que tenia el convent, hi havia el de perdonar cada any un condemnat a mort.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Purot, el  (Guadalest, Marina Baixa Nom popular de la roca del Castell de la ciutat.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Purredó  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà Masia (o Puig-redó), fins al 1970 del terme de Sant Salvador de Toló, al nord-oest del poble.

95 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Purroi  (Benavarri, Ribagorça)  Poble (873 m alt) i antic municipi (18,37 km2) (o Puig-roig), incorporat el 1972 a l'actual. Enlairat damunt la riba dreta del barranc del Molí. L'església parroquial és dedicada a sant Just i sant Pastor. El lloc (la roca de Puig-roig) fou conquerit vers el 1063 per Ramon Berenguer I i Ermengol III d'Urgell amb Pilzà; un terç del castell de Puig-roig fou per al comte barceloní i els dos termes formaren part d'un enclavament del bisbat d'Urgell dins el de Lleida fins al 1956. L'antic terme comprenia també l'ermita del Pla.

96 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Purroi, baronia de  (Ribagorça)  Jurisdicció senyorial que el 1591 pertanyia als Luna, barons d'Illueca i Gotor. El 1591 li fou confiscada al justícia d'Aragó Juan de Luna Celrán, i el 1609 fou atorgada a Juan Chávarri Larrain. Passà als Albizu, als Bonfill (el 1673, per adjudicació), als Molina, als Zamora, Dara, Franquet, Sirera i als Pérez.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPurroig  (Olèrdola, Alt Penedès Veure> Puig-roig.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pusalgas i Guerris, Ignasi  (Barcelona ?, 1790 – Barcelona, 1874)  Metge i escriptor. Conservador del Museu Anatòmic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i catedràtic substitut de l'Escola de Botànica i Agricultura de la Junta de Comerç de Barcelona. Cal esmentar entre les seves obres Principios didácticos de materia médico-externa.

107 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Puteus  Veure> Pou i Berard, Jaume.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Putget, el  (Barcelona, Barcelonès Veure> Puget, el

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Putxet, el  (Barcelona, Barcelonès Veure> Puget, el

101 CATALUNYA - CULTURA

Putxinel·lis Claca  (Catalunya, 1968 - )  Grup de titellaires i teatre amb ninots. Fundat per Joan Baixes i Teresa Calafell. Des dels seus primers treballs han mantingut una exigència plàstica i una gran rigorositat en la planificació de l'estructura dramàtica. Entre les seves obres cal destacar: Les trifulgues d'En Pinotxo (1968), Breu record de Tirant lo Blanc (1970), Calaix de Sastre (1971), El Drac del Castell dels Moros (1975), Nyaps (1975), Mori el Merma (1978), Les aventures d'Hèrcules a l'Atlàntida (1982), Peixos Abissals (1985), Laberint (1986) i Clacabaret (1987). Tenen en el seu haver nombroses distincions.

106 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPuy, Antoni de  (Rosselló, s XIV - s XV)  Pintor. Documentat entre el 1399 i el 1406. Començà l'aprenentatge, a partir del 1399, amb el pintor de Perpinyà Francesc Ferrer, amb qui consta que treballava encara el 1406, quan aquest decorava el castell de Perpinyà i pintava el retaules de la Verge de Cabestany i de la Torre de Portvendres.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joaquim Maria Puyal i OrtigaPuyal i Ortiga, Joaquim Maria  (Barcelona, 24/mar/1949 - )  Periodista. Llicenciat en filologia romànica i en ciències de la informació. Ha col·laborat i ha dirigit diversos programes de ràdio i de televisió. Tant les retransmissions esportives per ràdio -féu la primera retransmissió d'un partit de futbol en català el 1976- com els programes de televisió -Vostè pregunta, Vostè jutja, La vida en un xip i Un tomb per la vida- l'han convertit en un dels periodistes més populars de Catalunya. Ha rebut tres vegades el premi Ondas (1978, 1979 i 1986) i el premi Ciutat de Barcelona (1983).

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Puyo Bové, Magdalena  (Móra la Nova, Ribera d'Ebre, 1960 - )  Directora teatral. Llicenciada en filosofia i ciències de l'educació, s'inicià com a actriu en el teatre universitari. Realitzà diversos cursos i el 1994 fundà Metadones, grup de teatre renovador. amb una estètica peculiar basada en la confluència de distintes disciplines artístiques. Amb aquest conjunt féu relectures de clàssics com Lorca a La Bernarda es calva (1994), Eurípides a Medea Mix (1996) o Shakespeare a Ricard G. (2000). El 1997 dirigí Pesombra, muntatgeInici página de dansa teatre fet a partir dels poemes de Joan Salvat-Papasseit que obtingué el premi de la Crítica de l'ajuntament de Barcelona. El 1998 féu parlar els actors de La Fura dels Baus a Faust, versió 3.0. El 1999 estrenà Bernardeta Xoc al Teatre Nacional de Catalunya, on exercí com a membre del comitè assessor. Continuà la carrera de direcció amb Tractat de blanques (2001), Fedra+Hipòlit (2002), T'estimaré infinit (2004) i El professional (2005). Fou directora del Sitges Teatre Internacional des del 2001 fins el 2004.

104 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Pyrenae  (Barcelona, 1965 - )  Revista anual de prehistòria i arqueologia. Fundada per Joan Maluquer de Motes, que en fou el director, i publicada per l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona. La majoria de treballs publicats versen sobre temes dels Països Catalans.

109 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pyrene  (Catalunya)  Antiga colònia grega, situada a l'extrem oriental dels Pirineus. Se l'ha intentat localitzar, sense èxit, entre Cadaqués i Elna. Esmentada per diversos autors clàssics (Heròdot, Estrabó, Diodor de Sicília, etc), del seu nom es fa derivar l'actual de Pirineus.

Anar a:    Pujo ]    [ Pujol, J ]    [ Pujol i d ]    [ Pujol i T ]    [ Pull ]    [ Punx ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -