A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a: Sant F ] [ Sant Feliu de G ] [ Sant Feliuet ] [ Sant Francesc d ] [ Sant G ] [ Sant Genis de R ]

Busqueu la bellesa, és l'única protesta que val la pena en aquest món fastigós. (Ramón Trecet)

1 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sant Felip, castell de  (es Castell, Menorca Antic castell, damunt la punta de Sant Carles, al sud de la bocana del port de Maó, la qual protegia. La construcció fou ordenada per Carles I després del saqueig del 1535 i construït des del 1555 per l’arquitecte italià Giambattista Calvi, però no s’acabà fins el 1608. Ben aviat sorgí davant els glacis del castell sa Raval de Sant Felip (o de Sant Felipet), actualment lligada a la vida i a la guarnició militars. El 1756 restà molt afectat per l’acció de set setmanes de setge per part dels francesos, en apoderar-se de l’illa; el 1763 els anglesos el referen. El 1781 constava de 4 forts, 4 baluards, 4 revellins, envoltat tot plegat per uns enormes valls. El castell fou enderrocat per ordre del govern borbònic en dues etapes, el 1782 i en 1803-05, després de la segona i la tercera dominacions britàniques, error que obligà a la substitució d’aquesta fortalesa pel castell o fort de la Mola, acabat el 1852.

2 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Felip, castell de  (el Perelló, Baix Ebre Nom adoptat per al castell que s'alçava al coll de Balaguer, dit també castell del Coll de Balaguer.

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Felip, raval de  (Maó, Menorca)  Veure> Raval de Sant Felip, sa.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Felip de Maó, Serafí de  (Catalunya, 1685 – Barcelona, 1763)  Religiós caputxí (1701). Fou professor de teologia al seminari diocesà de Solsona. És autor de l'obra Imperio de María, en dos volums publicats el 1742 i 1748.

5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Felip Neri  (Crevillent, Baix Vinalopó)  Poble (o el Llogaret), situat al sud del terme, al límit amb el terme de Catral, a la zona del Saladar bonificada a la fi del s XVIII pel cardenal Belluga, fundador del poble i dels altres que formaren les Pies Fundacions. L'església fou acabada el 1703. La població conserva la llengua castellana dels primer colonitzadors.

104 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Felip Neri  (Barcelona)  Advocació de l'església de la congregació de sacerdots seculars de l'Oratori (felipons). Fou començada el 1721 i consagrada solemnement el 1752. El convent és de la segona meitat del s XVIII. El temple consta d'una sola nau, amb capelles laterals, creuer i absis de planta rectangular. Corona la façana una fornícula amb la imatge del titular. El convent, al costat de l'església, té una estructura i una façana molt simples; aquesta dóna a la mateixa plaça que l'església. A l'interior del temple es conserven alguns retaules barrocs i neoclàssics d'Ignasi Vergara, Ramon Amadeu i Salvador Gurri.

6 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Felipet, raval de  (Maó, Menorca Veure> Raval de Sant Felip, sa.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Feliu  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Barri residencial obrer, situat a les terres altes del municipi, al nord del centre urbà, del qual és separat per la línia del ferrocarril per Vilafranca. Sorgí al decenni del 1950 amb l'inici de la forta onada immigratòria cap a la regió industrial de Barcelona.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Feliu  (Tremp, Pallars Jussà Antic terme, de l'antic municipi de Gurp de la Conca, esmentat el s XIV.

9 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Feliu, comtat de  (Catalunya Nord Títol concedit el 1680 a Francesc de Ros i d'Alemany per Lluís XIV de França, sobre les senyories de Sant Feliu d'Amunt i Sant Feliu d'Avall, que havia comprat el 1666 als Rocabertí-Pau.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Feliu, Ignasi de  (Sant Feliu Sasserra, Bages, 1607 – Barcelona, 1685)  Religiós caputxí (1629). En 1645 fou superior del convent de Solsona i l'any següent del de Vic. En 1651 era nomenat superior del convent de Barcelona. Féu de mitjancer entre el cap militar espanyol i el Consell de Cent durant el setge de Barcelona, ja a la darreria de la guerra dels Segadors. En 1653 fou elegit primer definidor de la província i custodi del districte de Barcelona. Seria elegit provincial en 1655 i reelegit per al mateix càrrec en 1657 i 1661. És autor d'una Introductio ad Summulas.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Feliu, Mestre de  (València, s XV - Girona, s XVI)  Pintor. Probablement originari de València, que treballà a Girona durant la primera meitat del s XVI. És l'autor del retaule de Sant Feliu de la col·legiata gironina d'aquest sant, del qual rebé el nom. D'aquest retaule, realitzat vers l'any 1518, sobresurten el dramatisme dels personatges i el luxe de l'ornamentació; algunes escenes s'inspiren en gravats de Dürer. Li són atribuïts també el retaule de Santa Úrsula (les Olives, Girona), un Calvari i un retaule de Sant AndreuInici página (capella del Miracle, a València).

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu, raval de  (Oristà, Osona)  Raval del municipi, a llevant del poble de Sant Feliu Sasserra.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Feliu, Simó de  (Catalunya, s XIII)  Notari reial de Jaume I el Conqueridor i de Pere II el Gran. En abdicar el primer, poc abans de morir, a benefici del segon, Simó de Sant Feliu fou el qui rebé els segells reials transferits al successor, el 20/jul/1276.

14 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Feliu d'Amunt  (Rosselló Municipi: 6,11 km2, 85 m alt, 985 hab (2013), (fr: Saint- Féliu- d'Amont). Situat al Riberal, de la riba dreta de la Tet a la plana de Tuïr. El terme és drenat, a més, per la riera de Sant Julià. La principal actvitat econòmica del municipi es basa en l'agricultura de regadiu, gràcies a la canalització de l'aigua del Bulès i de la Tet (canals de Corbera, de Castellnou i de Perpinyà), i es destinada a hortalisses i fruiters (albercocs i préssecs); també hi ha vinya, que produeix vi amb denominació d'origen controlat. Ramaderia ovina. El poble és situat a la dreta de la Tet, a la confluència amb la riera de Sant Julià, al voltant de l'església parroquial de Santa Maria, antic monestir de Sant Feliu d'Amunt. Turisme (en castellà)

15 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

monestir de Sant Feliu d'Amunt (Rosselló)Sant Feliu d'Amunt, monestir de  (Sant Feliu d'Amunt, Rosselló Priorat canonical de l’orde de Sant Ruf d’Avinyó, instal·lat a l’església de Santa Maria de l’Assumpta, de la vila. L’església, edificada al s XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi instal·là un priorat, regit per un prior i quatre canonges. La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que les seves rendes foren unides al seminari de Perpinyà. Decaigué molt al s XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari; fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges. A l’església,Inici página considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la Salut. Té un timpà esculpit, força mutilat, i algunes restes de pintura del s XII.

16 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Feliu d'Avall  (Rosselló Municipi: 10,79 km2, 85 m alt, 2.572 hab (2013), (fr: Saint- Féliu- d'Avall). Situat al contacte entre el Riberal i els Aspres, estès a la dreta de la Tet fins al límit amb la plana de Tuïr. El terme és drenat, a més, per la riera del Soler. L'economia es basa en l'agricultura: de secà s'hi conreen oliveres i vinya; hi ha conreus de regadiu (fruites i hortalisses), que són regats amb aigua de la Tet, a les hortes properes al riu, i dels canals de Castellnou i de Perpinyà, a la resta del terme. Cooperativa vinícola, que produeix vi corrent, vi de qualitat superior i vins d'aperitiu. Indústria de la ceràmica (bòbiles i teuleries). El poble és situat a la plana al·luvial de la dreta de la Tet, a poca distància del riu, al voltant de l'església parroquial de base romànica. El terme comprèn, a més, les antigues esglésies de Sant Martí de la Riba i de Santa Anna de les Eres. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Boada  (Palau-sator, Baix Empordà Poble, al sud del terme, a l’oest del nucli de Pals. El lloc, esmentat al s XI, pertangué al castell de Palau-sator i formà part de la batllia reial del mateix nom. L’església parroquial de Sant Feliu és romànica, amb un campanar d’espadanya. Un gran casal ha estat conegut com el castell de Sant Feliu de Boada. Al nord hi ha el poble i església preromànica de Sant Julià de Boada.

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaSant Feliu de Buixalleu  (Selva Municipi: 61,86 km2, 402 m alt, 787 hab (2015). Situat als contraforts de les Guilleries i del Montseny, a l'esquerra de la Tordera i dels seus afluents, les rieres d'Arbúcies i de Breda, al sector sud-oest de la comarca. És en gran part cobert de bosc (alzines sureres, castanyers i pins). Alterna l'agricultura de secà amb la de regadiu; aquesta produeix patates, hortalisses, moresc i farratge; el secà dóna cereals (blat, moresc), farratge,Inici página patates, vinya i oliveres. Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Pedreres. Indústria del metall i de la fusta. Estiueig. El poble és centrat per l'antiga església parroquial de Sant Feliu, d'origen romànic i modificada posteriorment. El municipi comprèn, a més, les ruïnes del castell de Montsoriu, els pobles de Grions i Gaserans, i el santuari de Sant Segimon del Bosc. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Cadins  (Cabanes d'Empordà, Alt Empordà Veure> Cadins, monestir de.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Castellar  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental Veure> Sant Feliu del Racó.

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalSant Feliu de Codines  (Vallès Oriental Municipi: 15,08 km2, 480 m alt, 5.908 hab (2015). Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb el Vallès Occidental, és accidentat per la serra prelitoral de Bertí i el congost de Sant Miquel del Fai, i drenat pel Tenes, afluent del Besòs. Conreus de secà: blat, ordi, patates, vinya i oliveres; en petits regadius, hortalisses, patates i cereals. Ramaderia porcina i bovina, avicultura. Indústria tèxtil cotonera, metal·lúrgica, de material elèctric i de la construcció. El poble és lloc tradicional d'estiueig, amb un hospital renaixentista i cases modernistes. Hi ha diversos barris, com el de la Sagrera, el de la Revenderia, Creus Altes i Creus Baixes. Al terme hi ha diversos jaciments prehistòrics i ibèrics, així com alguns masos i cases senyorials. Àrea comercial de Granollers. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Centre Excursionista - Institut - Club Atlètic

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Girona  (Girona, Gironès Església (s XIII) de la ciutat. Fou seu d'una canònica o capitol de canonges, regit per un abat i vinculat a la canònica catedralícia. En l'aspecte artístic, Sant Feliu guarda importants obres d'art com els 8 sarcòfags romans i paleocristians encastats a l'absis de la basílica, elInici página sepulcre de Sant Narcís del s. XIV, obra atribuïda a Jean de Tournai, i el Crist jacent de Jaume Cascalls. El temple té elements romànics i gòtics, i la seva planta és irregular en la disposició. Fou començat al s. XIII. El campanar fou començat el 1362 per Pere Sacoma i el seu rematament nòrdic fou esmotxat per un llamp el 1561. El claustre, aixecat a la part nord entre el 1357 i el 1368, fou demolit.

23 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàSant Feliu de Guíxols  (Baix Empordà Municipi: 16,2 km2, 4 m alt, 21.586 hab (2015). Situat al litoral (puntes del Molar i de Llevant, entre les quals s'estén la badia de Sant Feliu, amb el port i la població), a la dreta del Ridaura, a l'extrem sud de la comarca. Boscos d'alzines sureres i pins. Agricultura de regadiu (hortalisses) i de secà (cereals i vinya). Les principals activitats de la població es deriven de la indústria de taps de suro. També cal esmentar la indústria tèxtil, l'alimentària, la metal·lúrgica i la de la construcció. L'activitat portuària és relacionada amb la indústria surera, i la principal funció és la del tràfic comercial (de suro i dels seus derivats, en gran part). També cal destacar l'activitat de pesca. Las activitats tradicionals, però, han estat superades pel nou recurs del turisme, amb noves edificacions, instal·lacions, etc, així com una important indústria hotelera. Població en ascens. La ciutat ha crescut en forma concèntrica al voltant del nucli vell, on destaquen, entre altres edificis, l'antic monestir benedictí de Sant Feliu, monument històrico-artístic, amb l'església parroquial i el Museu Municipal d'Arqueologia. El municipi comprèn, a més, els veïnats de Sant Amanç, Sant Pol i les Comes. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme - Cambra de Comerç - Institut - Ràdio

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Guíxols, monestir de  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà Abadia benedictina, de la qual es conserven les restes, entre les quals destaquen el porxo de triple arcada de ferradura, sobre el qual descansa una galeria a manera de trifori, anomenada la Porta Ferrada, que degué ésser l'entrada a l'església preromànica del s X, pertanyent al monestir. Les dependències d'aquest foren remodelades al s XVIII. L'església que subsisteix és del s XII i fou ampliada amb tres naus i diverses capelles laterals durant el s XIV.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Feliu de Guíxols, privilegi de  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 22/jul/1365)  Privilegi atorgat per Pere III de Catalunya-Aragó. Confirmació d'un altre de Jaume I, pel qual era fixat l'estatut jurídic de Mallorca dins el conjunt de la corona catalano-aragonesa, ja regulat el 1342, i que declarava que els habitants del Regne de Mallorca havien d'ésser considerats com a catalans, gaudir dels oficis i beneficis del Principat, participar a les corts i tenir com a pròpies les constitucions generals de Catalunya, privilegis i usatges de Barcelona. Aquesta darrera clàusula fou revocada pel privilegi de Gaeta del 1349, i, a la pràctica, sembla que els mallorquins deixaren de participar a les corts de catalans des del darrer terç del s. XIV (1384).

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Feliu de la Garriga  (Viladamat, Alt Empordà Església, al sud del terme, al peu del puig de Segalà (179 m). Esmentada ja l’any 1060 dins el comtat d’Empúries, l’església que hom conserva, iniciada aquest segle (el campanar quadrat és obra del s XIII), és un notable exemplar romànic, molt malmès; fou la primitiva parròquia de Viladamat i el 1823 hom prohibí definitivament que s’hi celebressin cultes a causa del seu mal estat. Al seu costat s’aixeca el castell de la Garriga, senyorejat pels Santfeliu, que al s XIV passà als Vilarig i, més tard, als Jafre, als Gallard i als Margarit, de Castell d’Empordà, marquesos d’Aguilar. Al s XVII fou totalment refet com a casal fortificat. Fou novament danyat el 1640 (ho havia ja estat en la guerra contra Joan II). Modernament ha estat una masoveria.

27 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Feliu de la Múria  (Bissaürri, Ribagorça)  Veure> Sant Feliu de Verí.

28 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatSant Feliu de Llobregat  (Baix Llobregat Municipi i capital de la comarca: 11,79 km2, 25 m alt, 43.800 hab (2015). Situat a la vall baixa del Llobregat, a l'esquerra del riu, en el tram a tocar del delta, al peu de la Serralada Prelitoral. El sector agrícola fou el motor de l'economia fins al decenni del 1950, en que el procès d'industrialització canvià l'estructura econòmica del municipi: transformats metàl·lics, productes químics i farmacèutics, indústria tèxtil, de la construcció, del paper, etc. En l'actualitat l'agricultura és reduïda, s'hi conreen arbres fruiters, hortalisses i roses. Notable creixement demogràfic en el període 1960-80 i des de mitjan decenni del 1990, experimentà una forta urbanització del seu terme municipal. La ciutat, dita de les roses, forma un continu urbà amb Sant Joan Despí i Sant Just Desvern. Església parroquial de Sant Llorenç. Arxiu d'Història de la Ciutat (al palau dels comtes de Vilardaga) i Museu Municipal. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Biblioteca - Diari Digital - Casal de la Dona - Ateneu

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Lluelles  (Montmajor, Berguedà Poble, a l'oest del terme, entre les parròquies de Tentellatge i de Pegueroles, pertanyents al Solsonès. L'església parroquial (Sant Pere i Sant Feliu) és del s. XVIII.

30 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaSant Feliu de Pallerols  (Garrotxa Municipi: 34,92 km2, 473 m alt, 1.332 hab (2015). Situat a la vall d'Hostoles. Comprèn la capçalera del riu Brugent i les dues valls, afluents per l'esquerra, de Sant Iscle i d'Aiguabella; a l'extrem sud-oest de la comarca, al límit amb Osona. Els sectors més muntanyosos són coberts de boscs de faigs, roures i alzines i pasturatges. L'agricultura produeix cereals (blat, sègol, ordi i civada) i farratges. Ramaderia bovina i porcina; aviram. Indústria alimentària (embotits i xocolata) i tèxtil. Petit nucli d'estiueig. La vila és a banda i banda del riuInici página Brugent, al peu del santuari de la Salut; església parroquial de Sant Feliu (s XVII). El municipi comprèn, a més, els pobles de Sant Iscle de Colltort, Sant Miquel de Pineda i les caseries de Pallerols i la Fàbrega i el santuari de la Salut. Àrea comercial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Biblioteca

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Feliu de Planeses  (Sant Julia de Vilatorta, Osona)  Antiga parròquia i demarcació senyorial dins l'antic terme de Sant Llorenç o de Meda, a la dreta de la riera Major, aigua avall de la parròquia de Sant Sadurní d'Osormort, de la qual depèn actualment l'església de Sant Feliu (s XI). L'antic casal de Planeses fou substituït pel mas Verneda. El lloc és esmentat ja el 970.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Savassona  (Tavèrnoles, Osona)  Església, situada a poca distància al nord del castell i parròquia de Savassona, dalt un roquissar conegut pel puig de Sant Feliuet. Es troba al centre de l’àmbit ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la pedra dels sacrificis. És coneguda des del 1035, però té el santuari preromànic (s X) i la nau refeta al s XI. Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet. Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Terrassola  (Santa Maria d'Oló, Bages Veure> Sant Feliuet de Terrassola.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Torelló  (Osona Veure> Torelló.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Vallcarca  (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental Església (pop: Sant Feliuet), al nord del terme, al camí de Granera. L'edifici és romànic. S'hi venera una imatge en relleu de la Mare de Déu de l'Ajuda (desapareguda el 1936, fou reposada el 1954).

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Feliu de Valrà  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental Veure> Sant Feliu del Racó.

37 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Veri  (Bissaürrí, Alta Ribagorça Poble (1.415 m alt) (o de la Múria), al sud del terme, al nord del massís del Turbó, a la vall del riu de Gavàs, dita vall de Sant Feliu (que compren, a més, els pobles de la Múria, Bielgues, Dos, Veri, Sant Martí d'Estet i Gavàs), que aflueix, per l'esquerra, a l'Éssera, al congost del Ru.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Vilamilanys  (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental Veure> Sant Feliuet de Vilamilanys.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Feliu de Xàtiva (Costera)Sant Feliu de Xàtiva  (Xàtiva, Costera)  Església, situada fora del recinte urbà, aixecada sobre l’emplaçament de l’antiga basílica visigòtica del bisbat de Xàtiva (o Saetabis). Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi (653-675) consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat. L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta (1249) i s’hi treballava encara el 1262. És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants. És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes. Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del s XV, de J. Montoliu, el retaule major, de la fi del s XV, del Mestre de Perea, el de la Magdalena, de Joan Reixac, i altres de notable valor, que la converteixen en un petit museu. Fou declarada monument nacional el 1930. En diferents campanyes de neteja i excavacions han aparegut la planta de la primitiva basílica i restes de decoració mural.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Feliu del Bac  (la Vall de Bianya, Garrotxa)  Església i antiga parròquia, a l'antic terme de la Vall del Bac, als vessants septentrionals de la serra de Malforat, dominant la riba esquerra del riu d'Oix. Consagrada el 996, l'actual edifici és d'època romànica. Depèn de la parròquia de Sant Andreu de Porreres.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu del Pinyó  (Vallès Oriental Veure> Sant Feliu de Codines.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliu del Racó  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental Poble (350 m alt), (ant: Sant Feliu de Valrà o de Castellar), al nord-oest del poble, a la dreta del Ripoll, aigua avall del molí de la Barata, al peu del massís de Sant Llorenç del Munt. El nucli primitiu sorgí al voltant de l'església parroquial (Sant Feliu), però als vessants muntanyosos propers al poble han sorgit una gran urbanització.

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesSant Feliu Sasserra  (Bages Municipi: 22,44 km2, 617 m alt, 628 hab (2015). Situat a la zona de contacte del Lluçanès i el Moianès, a la conca del Besi, afluent de la riera Gavarresa, a l'extrem nord-est de la comarca, al límit amb Osona. Agricultura de secà (cereals, patates, vinya i remolatxes). Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Indústria tèxtil cotonera i serradores. El poble es troba al cerener d'un serrat, la direcció del qual segueix el carrer principal. Església parroquial de Sant Feliu, Santa Maria i Sant Joan, gòtico-tardana amb portal romànic; antiga Casa del Consell i Jurats del Lluçanès, renaixentista. El municipi comprèn, també, l'antiga parròquia de Sant Julià de la Cirera, el veïnat de la Mongia i la masia i antic terme de Vilaclara. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Biblioteca - Fira de les Bruixes - Escola Els Roures - Geganters i Grallers

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Feliuet  (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental)  Veure> Sant Feliu de Vallcarca.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Feliuet de Terrassola  (Santa Maria d'Oló, Bages)  Parròquia i poble (o de Terraçola). L'església, documentada des de la primera meitat del s X, és una construcció romànica (amb elements pre-romànics), de dues naus, consagrada el 1093, transformada a la fi del s XVIII i reconstruida totalment els anys 1970.

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Feliuet de Vilamilanys  (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental Antiga església, situada a l'oest del poble. Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès. Una ara romanocristiana, amb una inscripció, descoberta el 1949, erigida per un tal Feliu, indica que ja hi havia una capella al s V. Surt documentada des del 878 com a situada prop d'una vil·la dins les propietats de Sant Cugat. És un edifici pre-romànic d'una nau i tres absis rectangulars formant creu llatina. L'absis major té planta semicircular a l'interior. Era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Bartomeu. Més tard es cobrí amb volta. El 1436 passà a ésser sufragània de Sant Quirze de Terrassa i ara és una simple capella de les Fonts, on se celebra un aplec el dilluns de Pasqua.

47 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Fèlix, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1897, pel papa Lleó XIII, a l'advocat tarragoní Antoni Sarri i Oller (mort a Sant Sebastià el 1911).

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

castell de Sant Ferran (Figueres)Sant Ferran, castell de  (Figueres, Alt Empordà)  Gran fortalesa o ciutadella bastida en una elevació (el pla dels Caputxins) al nord-oest de la ciutat a partir del 1752, segons plans de Juan Martín Cermeño per ordre de Ferran VI, com a defensa del pas fronterer amb l’estat francès. Aquest emplaçament ha estat controvertit per tal com és dominat per elevacions veïnes. Inspirat en les teories de Sébastien Le Preste, té forma de pentàgon irregular, amb una longitud de 850 m de nord a sud i 500 m d’est a oest, i un perímetre de 3,2 km. Ocupa 32,5 ha de superfície. Té cinc grans baluards i set revellins i tota l’obra és voltada d’un ample fossat i glacis i camins coberts. Hi caben deu mil homes i té troneres per a unes 250 peces d’artilleria. La longitud total dels fossats és de 5 km. Durant la Guerra Gran, i després de la derrota de Mont-roig i la mortInici página del comte de La Unión, el seu governador Andrés de Torres el lliurà als francesos sense...  Segueix... 

49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Ferran, castell de  (Alacant, Alacantí Fortalesa (1809-12). Bastida al nord-oest de la ciutat, al Tossal (88 m alt), amb motiu de la Guerra del Francès, per a la protecció del Baver. La decisió fou de la junta de guerra d'Alacant i l'obra fou dirigida per l'enginyer Pablo Ordovas. No tingué mai importància militar i el 1912 fou adquirit per l'ajuntament, que ha urbanitzat els voltants com a parc. Al peu, al vessant del nord, hi ha l'hipòdrom.

50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Ferran de Formentera  (Formentera, Eivissa Poble de l'illa, a l'est del nucli principal, Sant Francesc, sorgit al voltant de l'església parroquial, una de les tres erigides el 1786.

51 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la GarrotxaSant Ferriol  (Garrotxa Municipi: 42,16 km2, 148 m alt, 239 hab (2015), (ant: la Parròquia de Besalú). Situat a les vores del Fluvià i del Ser, afluent seu per la dreta, al voltant del terme de Besalú i centrat pel santuari de Sant Ferriol, edifici bastit el s XVII, en estil gòtic tardà, que és el cap del municipi. És conreen cereals, farratges, blat de moro i patates. Ramaderia (bestiar de llana). Població disseminada i en descens. El terme comprèn, a més, els antics termes del Torn (on hi ha el santuari i seminari del Collell), que és el nucli més important; de la Miana, del Mor, d'Ossinyà, de Juinyà i de Fares, i els antics veïnats de Fornells de Besalú i del Güell. Àrea comercial de Banyoles. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Ferriol  (Ceret, Vallespir Santuari (301 m alt), al nord del terme, prop del de Vivers. S'alça en un contrafort dels Aspres, vora el coll de Llauró, que comunica l'alt Rosselló amb el Vallespir. El sant que s'hi venera (sant Ferriol) és copatró de Ceret; un important aplec hi té lloc el 18/set, durant les festes de Ceret.Inici página L'església actual és del s XVII.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Formatge, roques de  (Seròs, Segrià Partida del terme on s'hi troben un conjunt arqueològic format per una necròpolis tumulari del període Bronze final, camps d’urnes (1000-650 aC), un poblat ibèric dels s IV-III aC i un conjunt de trinxeres de la guerra civil (1938). Les més representatives corresponen a les de la necròpolis d’incineració, que esdevingué la primera necròpolis d’aquest tipus documentada a les terres sud-occidentals catalanes. El conjunt el formen petits túmuls que cobrien la urna cinerària amb les cendres del difunt i l’aixovar. De tots els punts on s’han trobat enterraments destaca l’anomenat camp F amb un total d’unes 200 sepultures identificades, la majoria circulars, encara que 5 són rectangulars i correspondrien a la darrera fase d’utilització del lloc com a necròpolis (750-650 aC). Al punt més elevat del lloc, i per tant de més fàcil defensa, hi trobem les restes del poblat ibèric de perfil el·líptic, amb els basaments d’algunes cases i cisterna al mig. Aquest jaciment ibèric es veié greument afectat per les obres de fortificació portades a terme el 1938 per l’exèrcit franquista.

54 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalSant Fost de Campsentelles  (Vallès Oriental Municipi: 13,16 km2, 112 m alt, 8.603 hab (2015). Situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el Barcelonès, a l'esquerra del Besòs, prop de la seva confluència amb la riera de Caldes. L'economia es basa en l'agricultura, íntegrament de secà; els conreus més estesos són els cereals, patates i hortalisses. Indústria química, metal·lúrgica, tèxtil, fusta, alimentària, etc. Segones residències. Població en ascens. El poble té l'origen en l'antiga vil·la de Campsentelles, esmentada ja el 967. L'església parroquial de Sant Fost és un edifici modern. El terme comprèn, a més, el barri de Can Calet, l'antic castell i parròquia de Cabanyes i també diverses antigues masies, com la de can Donadeu. El 1945 se'n segregà el municipi de la Llagosta. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Centre d'Estudis - Metereologia - Pessebre Vivent

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Francesc  (Alzira, Ribera Alta Barri, dit també raval de la Muntanyeta, a llevant del nucli urbà.

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Francesc  (Manises, Horta Barri de la ciutat, molt próxim al nucli urbà, poblat per obrers industrials principalment.

57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Francesc  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Barri i parròquia, al sud del terme municipal, a més d'un km de la costa, entre Can Pastilla i s'Arenal, prop del seminari francès de la Porciúncula. Sorgí al començament del s. XX a la possessió de son Sunyer. el 1923 s'hi instal·là un convent de franciscanes. La parròquia fou erigida el 1957.

58 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sant Francesc, castell de  (Andratx, Mallorca Occidental Antic castell que defensava el port, era una torre quadrada que s'alçava a la costa, davant el far. Existent ja el 1739, fou venut per l'estat el 1889.

103 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sant Francesc, mestre de  (Illes Balears, s XV)  Pintor gòtic. Autor d'un gran retaule del convent de franciscans de Palma de Mallorca i del retaule de Ramon Llull, entre d'altres. El seu estil és relacionat amb el del pintor de Burgos, actiu a Mallorca al final del s. XV, Alonso de Sedano. Alguns autors han identificat aquest mestre amb Pere Terrencs.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Francesc, platja de  (Blanes, Selva Veure> Bona, cala.

60 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Francesc d'Assís  (Elx, Baix Vinalopó Veure> Molar, el.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Francesc de Barcelona  (Barcelona, Barcelonès)  Antic convent de franciscans (o Sant Nicolau), un dels principals temples gòtics de la ciutat, enderrocat després de la crema del 1835. Era situat vora l'actual plaça del Duc de Medinaceli. El primer temple fou inaugurat per Jaume I el 1246; al costat tenia un claustre dedicat a Sant Nicolau. Durant la segona meitat del s XIII fou començada l'església major, dedicada a Sant Nicolau de Bari, que constava d'una sola nau de 7 trams amb volta de creueria, absis poligonal i capelles laterals. El 1349 fou consagrat el segon claustre, amb el qual comunicava un tercer claustre construït al s XV. Les dependències conventuals donaven a un altre claustre, construït el 1752. Les restes conservades, així com els documents gràfics de l'edifici, són poc importants.

62 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Francesc de Formentera  (Formentera, Eivissa Poble (42 m alt) i cap de l'illa i del municipi (o Sant Francesc Xavier). Situat a l'oest de l'illa, al sud del port de la Savina. Centre turístic.

63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

claustre de Sant Francesc de MallorcaSant Francesc de Mallorca  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Convent franciscà. El primitiu convent fou fundat el 1232 al solar de la mesquita d’Almet Jalafà, però vers el 1280 fou permutat amb el de les monges augustinianes i hom inicià la construcció de l’actual convent, afavorit per Jaume II i en el qual prengué l’hàbit l’infant Jaume, hereu del regne de Mallorca. L’església actual, la més important de Mallorca després de la catedral, es construí entre el 1281 i el 1317. En 1377-90 hom substituí la coberta de fusta per les voltes actuals, de vuit trams, als quals correspon una capella lateral per banda. La nau, exemple típic del gòtic català, té 64 m de llargada per 15 d’amplada, amb absis poligonal i les capelles laterals. Un incendi a la fi del s XVI fou causa de la renovació dels dos últims trams de la volta i de la construcció de la portada barroca, planejada per Pere Orrac el 1663 i executada per Francisco Herrera el 1690; és...  Segueix... 

64 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Francesc de Paula  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Veure> Sant Francesc de ses Salines.

65 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Francesc de ses Salines  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Parròquia, on hi ha les antigues i importants salines i l'aeroport d'Eivissa. Ocupa la part més meridional de l'illa d'Eivissa. Població dispersa, amb alguns petits nuclis de concentració. L'església resta gairebé aïllada, vora els estanys.

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Francesc de València  (València, Horta)  Convent franciscà, situat prop de l’actual casa de la ciutat, al solar ocupat després per la plaça de Castelar. Fou fundat el 1239 per frares que acompanyaren Jaume I a la conquesta de València, dirigits per fra Il·luminat, als quals el rei cedí uns terrenys prop del camí de Russafa i la porta de Boatella. Fou un gran centre d’irradiació d’espiritualitat. L’església fou renovada vers el 1360 segons el projecte de Berenguer de Codinacs, transformada al s XVII i restaurada el 1814. El convent i el claustre també foren reedificats al s XVIII. El 1805 els fou ocupat per força l’hort per transformar-lo en plaça pública. Des del 1835 el convent es convertí en caserna. Fou demolit el 1891 i transformat en parc i plaça pública. El 1892 els franciscans retornaren a València i construïren un convent nou prop de l’església de Sant Llorenç, antiga parròquia de la ciutat fins aleshores.

67 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Francesc Xavier  (Formentera, Eivissa Veure> Sant Francesc de Formentera.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Francesc-s'hi-moria  (Vic, Osona)  Popular capella, dins la parròquia de Calldetenes, prop de la carretera de Vic a Olot. El seu nom, estrafet modernament, va lligat a una llegenda del pas de sant Francesc pel país, contada per Verdaguer. Es deia abans Sant Francesc Salmunia per haver-se edificat prop del mas Almunia; és coneguda des del 1244. S'ha reedificat diverses vegades, la darrera el 1946.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Fruitós  (Pals, Baix Empordà)  Veïnat que forma gairebé un nucli amb els Masos de Pals. L'església que li dona nom és sufragània de la de Pals.

70 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BagesSant Fruitós de Bages  (Bages Municipi: 22,24 km2, 247 m alt, 8.351 hab (2015). Situat a la riba dreta del Llobregat, al nord-est de Manresa. L'activitat econòmica fonamental és l'agricultura, els conreus més estesos, de secà, són els cereals (blat, civada i ordi), les oliveres i la vinya. El regadiu aprofita l'aigua de la sèquia de Manresa. Indústria influïda per la proximitat de Manresa. Estiueig. Població en ascens. El poble és a l'esquerra del riu d'Or; església parroquial romànica del s XI que fou ampliada i transformada a la fi del s XVII. El municipi comprèn el monestir de Bages, els pobles d'Olzinelles, Vall dels Horts, Sant Iscle de Bages, la caseria del Pont de Cabrianes, l'antiga parròquia de Vilella, el barri de Torroella de Baix i diversos nuclis moderns. Àrea comercial de Manresa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Festival Música Clàssica

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Fruitós de Mont-rodon  (Brunyola, Selva Antic nom de Sant Fruitós de Brunyola.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Fruitós de Quadres  (Gurb, Osona)  Capella rural (o del Grau), situada dins la demarcació de l'antiga vil·la rural de Quadres (974), a la parròquia de Granollers de la Plana. Existia ja el 948, i amb els masos veïns formà una quadra, fusionada amb Gurb el 1840. L'església és pre-romànica, amb l'afegitó d'una capçalera i un absis al començament del s XI. Fou restaurada el 1868. No té culte d'ençà del 1936.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Fruitós del Grau  (Gurb, Osona Veure> Sant Fruitós de Quadres.

74 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraSant Fulgenci  (Baix Segura Municipi: 19,75 km2, 4 m alt, 9.021 hab (2015), (cast: San Fulgencio). Situat a l'àrea de parla castellana del País Valencià, a l'extrem nord-est de la comarca, al límit amb el Baix Vinalopó, a l'esquerra del Vinalopó, prop de la seva desembocadura i al nord del delta del Segura. L'agricultura, en gran part de regadiu i amb predomini de les hortalisses, n'és la riquesa principal. Ha estat l'últim reducte de l'arrossar meridional, ara ja desaparegut. El poble és al sud del terme, s'integrà a l'establiment de les Pies Fundacions. L'església parroquial és dedicada a sant Fulgenci. El municipi comprèn, a més, les caseries de Lo Martínez i Lo Pedreño. Àrea comercial d'Elx. Ajuntament

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Gabriel  (Alacant, Alacantí Barri obrer, al sud de la ciutat, vora la mar. La parròquia fou erigida el 1947.

76 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Galdric  (Perpinyà, Rosselló Barri residencial, sorgit a l'indret d'un antic raval obrer, al sud-est del nucli urbà, prop del límit amb el terme de Cabestany. S'hi troba el centre de ceràmica de Sant Vicenç i el liceu Jean Lurçat.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Gallard  (les Piles, Conca de Barberà Poble, a l'extrem oriental del terme, a la dreta del Gaià. Fins al 1957 pertangué al bisbat de Vic (des d'aleshores pertany a la diòcesi de Tarragona); l'antiga església parroquial fou annexada a la de Santa Coloma de Queralt. El domini útil pertanyia, l'any 1325, al monestir de Santes Creus, però la jurisdicció als senyors de Queralt; el s XVII, la jurisdicció civil era de Santes Creus, i laInici página criminal, del rei.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Genís  (Jorba, Anoia)  Poble i antiga quadra, centrat per l'església de Sant Genís, sufragània de la de Jorba, uns 2 km a ponent de la població. Existia ja el 1270 i l'església fou renovada el 1629.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Genís, mestre de  (Catalunya, s XI)  Escultor romànic anònim. Autor de la llinda de Sant Genís de Fontanes (1021), d'un finestral de Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i d'una part de la decoració de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà). És un dels principals mestres del primer romànic.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Genís de Bellera  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà Veure> Bellera, monestir de.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Genís de Besalú  (Besalú, Garrotxa Església, dedicada a sant Miquel, que es trobava sota el castell i els murs de la vila. El bisbe i comte Miró II hi fundà el 977 una canònica, que abans del 1031 es traslladà a l'església de Santa Maria, antiga filial de Sant Genís.

81 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Genís de Fontanes  (Rosselló Municipi: 9,90 km2, 50 m alt, 2.752 hab (2013), (fr: Saint- Génis- des- Fontaines). Situat entre el riu Tec i el massís de l'Albera (que accidenta l'extrem meridional del terme, en part boscat). El terme és drenat per diversos torrents i rieres tributaris del Tec, per la dreta. L'agricultura és de secà, amb predomini gairebé exclusiu de vinya, també s'hi conreen arbres fruiters (presseguers, albercoquers, pomeres), així com hortalisses. Cava cooperativa vinícola, producció de vi, i una destil·leria. Activitat turística a la costa que ha dinamitzat el sector de la construcció. Hom extreu sorra i grava del llit del riu. Població en ascens. El poble s'assenta al centre de la plana regada, vora el canal d'Albera, al voltant de l'església parroquial de Sant Genís, anticInici página monestir de Sant Genís de Fontanes. El municipi comprèn, també, el poble de Cabanes i la caseria del Castell de Bles. Àrea comercial de Perpinyà. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà) - Informació (en francès)

82 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Genís de Fontanes, monestir de  (Sant Genís de Fontanes, Rosselló Famosa abadia benedictina. Va néixer abans de l'any 819 i era regida per l'abat Sentimir; fou destruïda vers el 980 per una invasió normanda o de pirates àrabs. L'església fou reedificada al final del s. X i consagrada el 1153, després d'algunes reformes i ampliacions. El més important des del punt de vista artístic és el baix relleu del timpà de l'entrada, que fou encarregat per l'abat Guillem (segons consta a la seva inscripció l'any 24 del rei Robert, és a dir, entre l'octubre de 1019 i l'octubre del 1020). Les dependències monàstiques són ara cases particulars. La vida monacal, dependent des del 1507 de Montserrat, deixà d'existir després de la Revolució francesa.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Genís de Massadella  (Navars, Bages Antiga església, al nord-oest d'aquest nucli, prop de la caseria de Massadella. Era sufragània de la parròquia de Mujal i es conserva l'antic edifici, romànic (s. XII). L'advocació passà al veí poble de Navars, i l'endemà del dia de la festa (25 d'agost) hom fa un aplec en aquesta capella.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Genís de Palafolls  (Palafolls, Maresme)  Poble i antic cap del municipi, situat al sud del terme, a l’oest de les Ferreries, actual cap. El nucli de cases és centrat per l’església de Sant Genís, fortificada, que conserva elements dels s XI, XIII, XV i XVI. Esmentada ja al s X dins l’alou de Palatiolo, formà part del terme del castell i baronia de Palafolls. Fou coneguda també als s XII-XIII per Sant Genís de Vivelles. En depengué la capella de Sant Antoni de Malgrat de Mar (o Vilanova de Palafolls) fins el 1559. Conserva, entre altres peces d’argenteria, una magnífica custòdia del s XVI i un copó ostensori del s XV, així com alguns ornaments interessants, i fins el 1957 hom hi venerà la imatge de la Mare de Déu de Vivelles o de les Dones (s XIV), procedent del castell de Palafolls. Dins el terme es conserva encara la capella de Sant Pere deInici página Vivelles.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Genís de Palol  (Ventalló, Alt Empordà Veure> Palol de Fluvià.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Genís de Pi  (Sant Agustí de Lluçanès, Osona)  Antiga església parroquial i més tard (s XVII) sufragània de Sant Agustí de Lluçanès. Es formà en un domini o alou petanyent al monestir de Ripoll des d'abans del 938. L'antic domini de Pi s'estenia de l'Alou a Casaramona de Sora i tenia una organització civil que es desféu el s XVI bo i repartint-se entre Sant Agustí de Lluçanès i el terme de Sora o Duocastella. L'església, refeta el s XVIII, perdé els seus atributs parroquials el 1878. Té culte i és unida a Sant Agustí.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Genís de Plegamans  (Palau-solità, Vallès Occidental Veure> Plegamans.

88 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Genís de Rocafort  (Martorell, Baix Llobregat Antic priorat benedictí, situat a l’antic castell de Rocafort, en un puig a l’oest de la població. Fou erigit vers el 1100 i era filial de Sant Miquel de Cruïlles. La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146. Era formada pel prior, dos monjos i dos beneficiats, un dels quals tenia cura de la capella de Santa Margarida, situada prop de l’actual cementiri de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís després que el castell de Rocafort fou volat per les tropes de Felip V (1713). A Rocafort romanen les restes de l’església de Sant Genís (refeta al pas del s XII al XIII). Des del s XV hi hagué només prior, sense comunitat.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Genís de Rubí  (Rubí, Vallès Occidental Antiga església, actualment arruïnada, a l'oest de la vila, prop de Can Casanoves. Existia ja el 1080. El retaule que hi hagué fins que fou desafectada era del 1585.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Genís de Vilassar  (Maresme Veure> Vilassar de Dalt.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

església de Sant Genís dels Agudells (Barcelona)Sant Genís dels Agudells  (Barcelona, Barcelonès Barri de la ciutat i antic terme del territori de Barcelona. Situat en un replà del vessant de la serra de Collserola, anomenada en aquest sector serra dels Agudells. El seu origen és l’antic poble rural situat al voltant de l’església parroquial, que des del començament del s XX es convertí en segona residència dels barcelonins. Actualment constitueix un característic barri dormitori, queda limitat pel passeig de la Vall d’Hebron, la carretera de l’Arrabassada i la residència de la seguretat social. El petit barri prop l’església ha estat ofegat pels grans blocs de pisos construïts a partir de la dècada del 1970 que han provocat una gran destrossa ecològica a la muntanya i la petita vall. Hom té notícia de la parròquia des del s X; era la més petita i pobra del territori de Barcelona. El 1396 la seva rectoria fou unida al monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Tingué com a església sufragània la de Sant Joan d’Horta. El...  Segueix... 

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Genís Desprac  (Espolla, Alt Empordà Església romànica de volta apuntada, situada prop de l'Orlina. Era una cel·la monàstica que l'any 844 pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera. Des del 947 consta entre les possessions de Sant Pere de Rodes, i el 1091 la seva possessió era discutida entre l'abat de Banyoles i el de Rodes. Des del s XIV és esmentada com a església parroquial de provisió del capítol de Girona.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Genís d'Oriola  (Sant Miquel de les Salines, Baix Segura)  Convent mercedari, prop de la costa, que depenia del convent d'Oriola i existia ja l'any 1419. A l'església de Montserrat i d'Oriola hi havia una confraria de Sant Genís, que consta entre el 1419 i el 1693, els membres de la qual es comprometien a acudir amb armes i cavalls per tal de defensar el convent quan era atacat per pirates nord-africans. FouInici página sempre una possessió i filial del monestir de la ciutat d'Oriola, i hi residien pocs religiosos.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Genís Sacosta  (Amer, Selva)  Despoblat, al sector nord-occidental del terme, a la dreta del riu Brugent, centrat per la parròquia de Sant Genís, que havia estat possessió del monestir d'Amer. Al s XVII era lloc reial.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Genís Sadevesa  (Sant Bartomeu del Grau, Osona)  Antiga església, sufragània d'Olost, situada a l'extrem occidental del municipi, entre els masos Devesa i Sala. És esmentada el 977. L'església és un edifici romànic del s XI, adossat a una masoveria.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Gerber, estany de  (Pallars Sobirà Veure> Gerber, estany.

97 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Germà de Cuixà  (Codalet, Conflent Antiga advocació del monestir de Cuixà.

98 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Germés  (Viella, Vall d'Aran Despoblat (o Sant Germer), dins el terme de Vilac.

99 FRANJA PONENT / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Gervàs, serra de  (Alta Ribagorça / Pallars Jussà)  Alineació orogràfica del Prepirineu central. S'estén des de la Noguera Ribagorçana fins a la serra de Lleràs (a l'est). Al peu del seu vessant septentrional hi ha la vall de Viu; assoleix 1.887 m d'altitud.

100 CATALUNYA . HISTÒRIA

Sant Gervasi, pacte de  (Barcelona, 8/mar/1914)  Aliança electoral establerta entre la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) de Pere Coromines i el partit radical de Lerroux, en una torre del barri barceloní de Sant Gervasi. L'aliança provocà l'escissió de la redacció d'"El Poble Català" i de la mateixa UFNR. Els dissidents crearen el Bloc Republicà Autonomista (1915).

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

la Bonanova, a Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona)Sant Gervasi de Cassoles  (Barcelona, Barcelonès)  Antic municipi i actual barri de la ciutat. Situat entre Sant Cugat del Vallès, al nord; Horta, a l'est; Gràcia, l'Eixample i les Corts de Sarrià, al sud, i Sarrià, a l'oest. Fou annexionat a la ciutat el 1897 i el seu nom prové de l'església dels Sants Gervasi i Protasi, ja esmentada al s XIII, i que després es convertí en centre de culte a la Verge de la Bonanova. Fins a la segona meitat del s XIX, que s'inicià la transformació, fou un poble de pocs habitants (no arribava als 400 el 1833) i de cases senyorials. La seva situació ha permès que fos un barri residencial, i l'aprofitament urbà n'ha fet desaparèixer nombroses torres i cases senyorials. Compta amb diversos parcs, com el de Monterols i els Jardins Eduard Marquina, entre d'altres, i arriba fins al cim del Tibidabo. Institucions culturals i sanitàries. Ferrocarril de Sarrià i del Tibidabo. En l'actualitat pertany al districte V (Sarrià-Sant Gervasi).

Anar a: Sant F ] [ Sant Feliu de G ] [ Sant Feliuet ] [ Sant Francesc d ] [ Sant G ] [ Sant Genis de R ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -