Anar a:    Carri ]    [ Carroj ]    [ Carros, s ]    [ Carros de V ]    [ Carrov ]    [ Carte ]

La saviesa no s'adquireix amb l'edat, sinó amb la intel·ligència. (Plaute)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Càrrica  (Sogorb, Alt Palància Llogaret (o Penyalba), al nord de la ciutat, a la dreta del barranc de Baladrar, prop del seu aiguabarreig amb el Palància. L'església de Sant Bartomeu depèn de Sogorb.

2 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaCarrícola  (Vall d'Albaida Municipi: 4,6 km2, 425 m alt, 99 hab (2014). Situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell, al límit amb el Comtat. Una gran part del terme és muntanyós. La vida econòmica local es basa principalment en l'agricultura de secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres), que ocupa el sector nord del terme, que predomina sobre el regadiu. La confecció de paneres per al revestiment de garrafes, és una activitat tradicional al municipi. La població, fins ara decreixent, ha experimentat un augment des del 1965. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és situat al peu de la serra de Benicadell; és d'origen islàmic; l'església parroquial és dedicada a sant Miquel i va ser renovada al començament del s XX. Àrea comercial d'Ontinyent. L'antiga torre o castell de Carrícola és dins el terme del Palomar. Ajuntament (en castellà)

3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaCarrícola, baronia de  (País Valencià Jurisdicció, vinculada, prèvia facultat reial, el 1477 pel cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja, juntament amb la d'Atzeneta. Passà als Orense i als Tamarit.

4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Carril, es  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Caseriu i cala (anomenada també cala des Carril), a la costa meridional, entre el cap Blanc i cala Beltran.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carrillo de Toledo y Chacón, Luis  (Puebla de Montalbán, Castella, 1564 – Madrid, 1626)  Lloctinent de València (1605-15). Durant el seu govern tingué lloc l'expulsió dels moriscs del regne de València (decret del 22/set/1609); poc abans havia ordenat de fer un recompte detallat dels pobles del regne habitats per moriscs. Dirigí les operacions d'embarcament (en tres mesos en sortiren més de 116.000); fins al començament del 1612 no aconseguí de resoldre del tot el problema plantejar pels petits nuclis, refugiats a la serra de Laguar i, sobretot, a la mola de Cortes. Havia obtingut una excepció del sis per cent dels expulsats per tal de pal·liar el problema agrícola, però no fou mantinguda per la cort.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carrió i Serracanta, Maurici  (Manresa, Bages, 1779 – 1859)  Guerriller. A quinze anys prengué part en la Guerra Gran. El 1808 participà en la Crema del Paper Segellat napoleònic a Manresa i en les batalles del Bruc. Fou nomenat capità per la Junta Suprema de Catalunya. Lluità en els combats de Moià a les ordres del baró d'Eroles. Posteriorment va intervenir en l'aixecament absolutista del 1820 i, perseguit, es posà a les ordres de la Regència d'Urgell, que l'ascendí a tinent coronel. Es retirà de l'exèrcit el 1826, però el 1834 fou empresonat per activitats carlines. En ésser indultat es dedicà a la seva professió d'agrimensor. Deixà escrita una Relación (1859) sobre les batalles del Bruc que contribuí a convertir-les en llegenda.

7 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaCarrión, tractat de  (Carrión de los Condes, Castella, 22/feb/1140)  Pacte signat entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Alfons VII de Lleó. Aquest darrer reconeixia al comte català com a sobirà d'Aragó i li retornava, bé que en feu, Saragossa, Tarassona, Calataiud, Daroca i altres places de les quals s'havia apoderat. Una altra part del tractat estipulava l'aliança d'ambdós sobirans contra Navarra i el repartiment d'aquest regne en cas de victòria.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pasqual Carrión i CarriónCarrión i Carrión, Pasqual  (Saix, Alt Vinalopó, 3/nov/1891 – València, 15/set/1976)  Economista i enginyer agrònom. A la dècada del 1920 ajudà, amb els seus treballs, a introduir el conreu del tabac al País Valencià. Formà part de la comissió tècnica encarregada de la redacció del projecte de reforma agrària arran del triomf del Front Popular. En el període 1936-39 dirigí l'Escola d'Enginyers Agrònoms de Madrid, i el 1939, l'estació de viticultura i enologia de Requena, fins al 1961. Creà més de quaranta cooperatives vinícoles al País Valencià i a la Manxa i més de setanta bodegues. Fundà les revistes "Acción Vitícola" i "La Semana Vitícola" i publicà Los latifundios en España (1932), La Reforma Agraria de la Segunda República y la situación actual de la agricultura española (1973) i Estudios sobre la agricultura española (1919-1971) (1974).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ambrosi Carrion i JuanCarrion i Juan, Ambrosi  (Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 4/jul/1888 - Cornellà de Conflent, Conflent, 28/nov/1973)  Dramaturg, poeta i novel·lista. Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar. Iniciat en el modernisme, publicà obres de teatre: Epitalami (1912), La núvia verge (1915), Cap de flames (1918), El fogueral (1925), Niobé (1928), L'ombra (1935), etc. Promotor del teatre, traduí autors grecs i francesos i fundà "El Teatre Català" i fou professor a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic. President de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, fou secretari dels Estudis Universitaris per a Obrers (1933). Director del Teatre de Guerra de la Generalitat, s'exilià a París el 1939, on fou president del Casal de Catalunya i on continuà escrivint i estrenant (Nit d'embruixament, 1950). També publicà un extens poema èpic: El comte Arnau (1972).

10 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaCàrritx, es  (Ciutadella, Menorca)  Cova amb ocupació prehistòrica. Les excavacions del 1995 hi han descobert un conjunt excepcional d'objectes de fusta en excel·lent estat de conservaci, així com una perla fenícia de vidre i anelles de ferro datats entorn de l'any 1000 aC. Es tracta d'una de les troballes més antigues d'aquest metall a la Mediterrània occidental.

11 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Carritxó, es  (Felanitx, Mallorca Oriental Llogaret, al sud de la ciutat, entre Cas Concos i Calonge. Era una antiga possessió (actualment anomenada es Carritxó Vell). Prop del casat, sorgit al llarg del s XVIII, fou bastida el 1765 l'església de Sant Antoni, que fou feta vicaria in capite el 1935.

12 ILLES BALEARS - CULTURA

Carro de la Beata, es  (Palma de Mallorca Festa popular que hom celebra el primer diumenge després de la festa de Santa Catalina Tomàs (28/jul). Consisteix en una cavalcada que surt a posta de sol del convent de Santa Magdalena i que presideix una carrossa -el Carro de la Beata- amb una nena de 6 a 8 anys, envoltada d'altres infants, tots vestits a l'antiga, representant l'apoteosi de santa Catalina Tomàs.

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carroç, Alemany  (País Valencià, s XIV)  Noble. El 1347 passà a Sardenya amb el reforç que hi dugué Hug de Cervelló i que es trobà, poc després, a la calamitosa acció dels Aidu di Turdu.

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carroç, Jaume  (País Valencià, s XIV - Sardenya ?, s XIV)  Noble. El 1347 passà a Sardenya amb un Alemany Carroç, formant del cos de reforç que dirigia Hug de Cervelló. Aquest contingent seria delmat al combat dels Aidu di Turdu.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCarroç, Nicolau  (País Valencià, s XIV)  Noble. Potser era un fill petit de l'almirall Francesc. El 1323-24 lluità a Sardenya.

16 ILLES BALEARS - ART

Carroja, basílica de sa  (Manacor, Mallorca Oriental)  Basílica paleocristiana, descoberta al començament del s XX a la possessió de sa Carroja, propera a Portocristo, excavada per Joan Aguiló i pel propietari del terreny. És un edifici rectangular de tres naus, de 23 per 10 m, amb un vestibul o nàrtex al centre del qual hi ha el baptisteri, petita piscina de planta de creu. A l'interior de l'edifici foren trobades moltes tombes paleocristianes, quatre de les quals amb coberta de mosaic, amb inscripcions funeràries (una d'aquestes es conserva completa). Fou construïda al s IV o el V, i es mantingué fins a la invasió musulmana.

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carroja, la  (la Vall de Gallinera, Marina Alta)  Poble, vora la carretera de Cocentaina a Dénia, a la dreta de la rambla de Gallinera. Lloc de moriscs (tenia 33 focs el 1602), després de llur expulsió (1609) fou repoblat per mallorquins. L'església de Sant Francesc de Borja depèn de la parròquia d'Alpatró. Pertangué al ducat de Gandia.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carronya, la  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)  Caseriu, dividit en dues agrupacions (la Carronya de Dalt i la Carronya de Baix), a la vora de la riera de Cornudella.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carròs  (Alemanya, s XIII - País Valencià, s XV)  Llinatge de probable origen germànic. El seu fundador, el noble Carròs, sembla procedent d'Itàlia (a la darreria del mateix segle hi havia encara a Sicília uns Carròs que tenien càrrecs oficials i que potser pertanyien a la mateixa família.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carròs  (Itàlia ?, s XIII - Catalunya ?, d 1275)  Noble. Ajudà Jaume I en les conquestes de Mallorca i València i rebé en recompensa nombroses possessions.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCarròs  (Itàlia ?, s XIII - País Valencià, s XIII)  Noble. Fill d'un comte, segons que sembla, d'origen germànic, i iniciador del llinatge valencià. Procedent probablement d'Itàlia, participà amb una galera en la conquesta de Mallorca. Jaume I l'armà cavaller (1220) i li concedí feus a l'illa (Felanitx, entre altres), de la qual fou també governador (1233). Nomenat almirall (1230), prengué part en la conquesta de València. El rei li donà el lloc de Rebollet (1240), on establí la residència familiar, i moltes altres possessions, entre les quals Dénia (1242) i Elx (1249). Assistí a les vistes d'Almirra entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella (1244). Es distingí també al setge de Múrcia (1266), i apareix molt sovint al costat del rei als actes de govern. Intervingué en els tractes per la pau entre el rei i el seu fill, l'infant Pere (1273). Fou l'avi de Francesc Carròs.

22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carròs, Alamanda  (Sardenya, Itàlia, s XIV)  Dama (òlim de Boixadors). Filla de Joana Carròs i Ximenis de Borriol i de Ramon de Boixadors. Fou la successora de la seva mare i muller de Berenguer de Vilaragut. Era forassenyada i li fou donat com a curador dels seus béns Berenguer Arnau de Cervelló, marit de la seva germana Teresa Carròs.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carròs, Berenguer  (País Valencià, s XIII - País Valencià ?, a 1336)  Noble. Fill de l'almirall Francesc Carròs i de Crüilles. En la seva joventut col·laborà en la lluita de Robert I de Nàpols contra Frederic II de Sicília (1313). Posteriorment (1323) acompanyà el seu pare a la conquesta de Sardenya i exercí per poc temps (1324) el càrrec de lloctinent reial. Fou un dels principals beneficiaris del repartiment de terres que seguí a la conquesta. La seva primera muller fou Teresa Gombau d'Entença, germanastra de la infanta Teresa. De la segona esposa, Geraldona de Ribelles, tingué el seu únic fill i successor, Berenguer Carròs i de Ribelles.

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carròs, Berenguer  (País Valencià, s XIV – v 1427)  Noble. Tercer comte de Quirra. Fill de Berenguer Bertran, ciutadà de Barcelona, i de Violant Carròs, comtessa de Quirra, i nét de Berenguer Carròs i de Ribelles. Heretà de la seva mare el comtat i els feus de Sardenya, on fou traslladat el 1409, participà en la batalla de Sanluri i, l'any següent, fou elegit per substituir el lloctinent reial, Pere de Torrelles, i hagué de fer front a l'oposició del vescomte de Narbona. Tornà a Barcelona el 1413 i prengué part en la campanya contraInici página Jaume d'Urgell. Fou virrei de Sardenya (1410-13 i 1415-16), el 1416 aconseguí d'acordar una treva amb el vescomte de Narbona, i assistí també al parlament sard del 1421. Empenyorà les joies de l'infant Martí per poder pagar les tropes. Els reis el casaren amb Leonor Manrique, de la casa reial de Castella, que després fou tutora del seu únic fill, Jaume Carròs i Manrique.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carròs, Francesc  (País Valencià, s XIII – Sardenya, Itàlia, d 1343)  Fill de l'almirall Francesc Carròs i de Cruïlles. Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç. Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya (1326). Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d'Oliva per a la defensa contra els sarraïns. Armà una galera per ajudar el rei Pere III en la campanya contra el rei de Mallorca (vers el 1343). El seu pare l'havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carròs, Francesc  (País Valencià, s XIII - v 1339)  Fill de Carròs, el qual succeí en la baronia, ja que Francesc morí abans que el pare.

27 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carròs, Jaume  (Sardenya, Itàlia, s XIII - a 1337)  Veguer de Càller. Fill de Francesc Carròs i de Cruïlles i germà de Francesc, Berenguer i Nicolau.

28 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Carròs, marquesat de  (País ValenciàTítol, atorgat pel rei-arxiduc Carles el 1708 a Simó Carròs i de Vilaragut Pardo de la Casta, tresorer general del Regne de València (1706), comanador de les comandes hospitaleres de Torrent i de Picanya.

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCarròs, Nicolau  (País Valencià, s XIV – v 1347)  Fill de l'almirall Francesc Carròs de Cruïlles. Prengué part en la conquesta de Sardenya amb tres cavalls armats. Durant la campanya del Rosselló contra el rei de Mallorca, participà en els setges d'Argelers i de Cotlliure (1344). Pels seus serveis el rei li concedí el mer imperi d'algunes viles sardes de la Barbaja, que Nicolau havia comprat a uns parents seus de la família Subirats (1345). Casat amb una filla de Berenguer de Palau (1321-22), no tingué descendència legítima i féu hereu de les seves possessions sardes el seu nebot Nicolau de Pròixida, fill de la seva germana Estefania Carròs. Malalt a Mallorca, obtingué llicència reial per tornar a Catalunya (1346).

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carròs, sèquia d'en  (Gandia, Safor)  Sèquia de l'horta, que pren l'aigua al riu d'Alcoi, per l'esquerra a l'assut d'Alcoi (o assut d'en Carròs) aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal; del mateix assut, per la dreta, l'aigua és desviada cap a la sèquia reial d'Alcoi.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carròs, Teresa òlim de Boixadors  (País Valencià, s XIV)  Casada amb Berenguer Arnau de Cervelló, el qual fou curador dels béns de la seva germana Alamanda.

32 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Carròs, torre d'en  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Veure> Paraires, torre dels.

33 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carròs, Violant  (Sardenya, Itàlia, s XIV)  Filla i successora de Berenguer de Carròs, al comtat de Quirra. Transmeté el cognom Carròs al fill del seu matrimoni amb Berenguer Bertran, anomenat també Berenguer Carròs.

34 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carròs d'Arborea, Francesc  (Sardenya, Itàlia, s XV)  Fill de Joan Carròs i d'Arborea. Obtingué el títol de baró de Terranova. Fou el pare de Dalmau i de Nicolau Carròs d'Arborea i de Mur.

35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaCarròs d'Arborea i de Mur, Dalmau  (Sardenya, Itàlia, s XV – 1478)  Noble. Fill de Nicolau Carròs d'Arborea i de Brianda de Mur. Pel seu matrimoni amb Violant Carròs i de Centelles fou comte de Quirra. Fou lloctinent del seu pare com a virrei de Sardenya durant les absències d'aquest, entre el 1473 i el 1477. Defensà Càller contra el setge de Lleonard d'Alagó. Acceptà la rendició dels rebels a Sanluri i assistí a la batalla de Macomer (1478). La seva mort, esdevinguda quatre mesos abans de la del seu pare, fou atribuïda a maleficis.

36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carròs d'Arborea i de Mur, Nicolau  (Sardenya, s XV - 1479)  Conseller reial i virrei de Sardenya (1460-79). Fill de Francesc Carròs d'Arborea. El rei li vengué el castell de la Fava, la vila de Posada i altres llocs de Sardenya, i li renovà la concessió de la baronia de Terranova (1460). Prengué part en la guerra civil catalana (1462-72) al costat de Joan II, del 1463 al 1465 fou majordom de la reina Joana Enríquez, i es distingí en el setge de Maó (1466). El seu càrrec de virrei de Sardenya fou exercit pel seu fill Dalmau Carròs d'Arborea i de Mur durant la seva absència (1473-77). Tornà a Sardenya per tal d'acabar amb la revolta de Lleonard d'Alagó, el qual fou derrotat a la batalla de Macomer (mai/1478). Sobrevisqué pocs mesos a aquest fet d'armes.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carròs de Centelles, Enric  (Catalunya, s XVI)  Germà de Guillem Ramon (II) Carròs de Centelles.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carròs de Centelles, Guillem Ramon (II)  (Catalunya, s XVI – 1565)  Fill de Lluís (I) de Centelles i de Toda Carròs. Heretà, a més de la baronia de Centelles, el comtat de Quirra a Sardenya. El seu fill i successor fou Lluís (II) Carròs de Centelles i de Pinós.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carròs de Centelles, Serafí  (Catalunya, s XVI – 1557)  Capità de galeres. Germà de Guillem Ramon (II) i pare de Joaquim (I) Carròs de Centelles i d'Oms.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCarrós de Centelles i de Calataiud, Joaquim (I)  (País Valencià, s XVII – 1674)  Fill i successor de Cristòfor Carròs de Centelles i Mercader. Morí sense fills, i el comtat del Castell de Centelles passà als Blanes-Carròs de Centelles, descendents d'Enric Carròs i de Centelles.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carrós de Centelles i de Mesquita, Alamanda  (Catalunya, s XVI – 1607)  Filla i hereva de Joaquim (I) Carròs de Centelles i d'Oms. Es casà amb Cristòfor de Carròs de Centelles i Mercader, de la línia dels barons d'Almedíxer, que foren agraciats amb els títols marquesals de Quirra i de Nules.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carrós de Centelles i de Pinós, Joana  (Catalunya, s XVI)  Filla de Guillem Ramon (II) Carròs de Centelles i germana de Lluís (II) i de Violant, amb la qual es disputà l'herència a la mort del seu germà. S'intitulà comtessa del Castell de Centelles i era dement.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carrós de Centelles i de Pinós, Lluís (II)  (Catalunya, s XVI – Sardenya, Itàlia, 1578/86)  Fill i successor de Guillem Ramon (II) Carròs de Centelles. Morí sense successió, i es disputaren l'herència les seves germanes Joana i Violant i llur cosí Joaquim (I) Carròs de Centelles i d'Oms.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carrós de Centelles i de Pinós, Violant  (Catalunya, s XVI)  Filla de Guillem Ramon (II) Carròs de Centelles i germana de Lluís (II) i de Joana, amb la qual es disputà l'herència a la mort del seu germà.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Carrós de Centelles i d'Oms, Joaquim (I)  (Catalunya, s XVI – 1601)  Noble. Fill de Serafí Carròs de Centelles. Es disputà la baronia de Centelles amb les seves cosines Joana i Violant Carròs de Centelles i deInici página Pinós. Obtingué finalment sentència el 1600 en la successió de la baronia de Centelles i del comtat de Quirra,

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carrós de Centelles i Mercader, Cristòfor  (País Valencià, s XVII)  Primer marquès de Nules i de Quirra i baró d'Almedíxer. Quadrinét de Pere de Centelles-Riu-sec i de Cabrera. Es casà amb Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita, comtessa del Castell de Centelles i de Quirra, i recollí l'herència de la línia dels barons de Centelles pel testament de la seva muller. El seu fill de la seva segona muller, fou Joaquim (II) Carròs de Centelles i de Calataiud.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carròs de Vilaragut, Francesc  (València ?, s XVII – Barcelona, ago/1714)  Noble. Després de l'ocupació de València per les tropes borbòniques (1707) es traslladà a Barcelona, on es distingí en la defensa de la ciutat durant el setge. El 1713 fou nomenat capità del regiment de la generalitat. Morí defensant el baluard de Santa Clara.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carrós de Vilaragut, Joan  (País Valencià, s XIV - s XV)  Fill de Carrossa de Vilaragut i de Pere Pardo de la Casta. Senyor d’Albaida, adquirí novament (1465) la baronia de Corbera, que els seus pares havien venut a la corona (1418).

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carròs de Vilaragut i de Castellví, Lluís  (País Valencià, s XV – s XVI)  Diplomàtic. Fill de Francesc Carròs de Vilaragut i Bellvís, de qui heretà la baronia de Toga. Patge reial des del 1477, es casà el 1493 amb una filla del baró de Càrcer. El 1506 formà part de la comitiva que acompanyà Ferran II de Catalunya-Aragó i Germana de Foix a Itàlia. Ambaixador reial a Anglaterra (1509-15), refermà les relacions, ja cordials, amb aquest país per tal de fer cara a l'hostilitat de Lluís XII. El 1518 fou nomenat ambaixador a Roma, on ja hi havia Jeroni de Vic. L'ocupació del càrrec per part de dos catalans provocà una reaccióInici página violenta: el 1520 fou rellevat pel castellà Juan Manuel i tornà a València. Fou governador de Xàtiva i batlle general de València, càrrecs que passaren al seu fill Lluís Carròs de Vilaragut i Eslava.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carròs de Vilaragut i de Castellví, Ramon  (País Valencià, s XVI)  Alcaid i capità de Bugia. Fill del primer baró de Toga, Francesc Carròs de Vilaragut. És considerat un dels herois de la defensa de Bugia durant el setge dels turcs de Barba-rossa (1515), assolida gràcies a una expedició mallorquina d'auxili.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carròs de Vilaragut i Eslava, Lluís  (País Valencià, s XVI – València, 1555)  Funcionari reial. Baró de Toga; era fill de Lluís Carròs de Vilaragut i de Castellví, el qual succeí en els càrrecs de governador de Xàtiva (v 1526) i de batlle general de València. Participà en la lluita contra els moriscs de la serra d'Espadà (1526). El 1546 encarregà la confecció d'una còpia de les obres d'Ausiàs Marc i la precedí d'una breu biografia en català, del poeta. La còpia serví a Jorge de Montemor per a la seva traducció castellana de les poesies d'aquest poeta.

53 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carròs i d'Arborea, Joan  (Sardenya, Itàlia, s XIV - s XV)  Fill de Joan Carròs i de Riuffes. Fou els més petit de cinc germans i el que heretà la senyoria de Mandas. El seu fill fou Francesc Carròs d'Arborea.

54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carròs i de Centelles, Violant  (Sardenya, Itàlia, s XIV - s XV)  Cinquena comtessa de Quirra. Era filla i hereva de Jaume Carròs i Manrique. El seu tutor fou Nicolau Carròs d'Arborea i de Mur, el qual procurà el matrimoni de Violant amb el seu propi fill, Dalmau Carròs d'Arborea i de Mur. Vídua de Dalmau, es casà amb Felip de Castre-Pinós i tingué dos fills, que moriren abans que ella; per aquesta raó nomenà hereu del marquesat de Quirra, instituint un vincle de caràcter agnatici, el seu nebot Guillem Ramon de Centelles, fill de la seva germana Toda Carròs, els descendents del qual es cognominaren Carròs de Centelles i CentellesInici página Carròs, indistintament.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carròs i de Cruïlles, Francesc  (País Valencià, s XIII – v 1339)  Noble. Senyor de Rebollet. Fou una figura important del seu temps. Va ser capità de les galeres del reialme de València (1312). Comandà l'armada que va anar a la conquesta de Sardenya (1323) i derrotà l'armada pisana (1324) i més tard la genovesa (1325). Fou premiat pel rei Jaume II amb extensos feus. Participà a Lleida en les discussions dels drets de successió del reialme de Mallorca. Fou governador de Sardenya. Poc temps després Ramon de Peralta fou enviat a l'illa com a capità general de guerra. Fou atacat pels pisans prop de la costa. Carròs no sortí a ajudar-lo. Començà així una dura enemistat entre ambdós personatges. Després d'enfrontar-se a Bonaire, ambdós foren destituïts i Francesc tornà a Catalunya, on fou perdonat pel rei, i es retirà a les seves terres de València. El rei Alfons III li donà el mer imperi de Rebollet i dels altres llocs (1331). Fou pare de Berenguer.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carròs i de Ribelles, Berenguer  (País Valencià, v 1333 - 1372/74)  Primer comte de Quirra. Fill de Berenguer Carròs. Després de servir a Sicília, on el rei Pere III li donà el castell de Quirra (1349), fou enviat a Sardenya el 1357 i, posteriorment, tornà a Catalunya per prendre part en la guerra contra Castella, on participà en la defensa de Borja i fou premiat amb l'erecció del comtat de Quirra (1363). Lloctinent reial de Sardenya des del 1369 (encara que n'exercí les funcions des del 1366), hagué de fer front a la revolta iniciada el 1368. Anà a Avinyó com a procurador reial per tal de contractar mercenaris anglesos per a la guerra de Sardenya (1371). Fou l'avi de Berenguer Carròs.

57 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carròs i de Ruiffes, Joan  (Sardenya, Itàlia, s XIV)  Fill de Jaume Carròs. Fou senyor de Mandas i veguer de l'Alguer (1363-66). Es casà amb Beneta d'Arborea i de Montcada, filla de Joan d'Arborea i néta del jutge Marià IV. Tinguè cinc fills, el més petit dels quals, Joan Carròs i d'Arborea, heretà la senyoria de Mandas.

58 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaCarròs i Manrique, Jaume  (Sardenya, Itàlia, s XV – v 1469)  Quart comte de Quirra. Fill de Berenguer Carròs. Fou capità de la vila d'Esglésies, venuda a la seva mare pel rei (1436). Rebé la investidura del comtat de Quirra el 1449. Virrei de Sardenya (1452-54), fou després camarlenc reial. Sempre disposat a servir el rei, tingué una certa enemistat amb el virrei Nicolau Carròs, que fou més tard tutor de la seva filla Violant.

59 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Carròs i Ximenis de Borriol, Joana  (Sardenya, Itàlia, s XIV)  Filla i hereva de Francesc Carròs. Es casà amb Ramon de Boixadors i tingué per successora la seva filla Alamanda Carròs. També fou mare de Teresa.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís, Francesc  (País Valencià, s XV - 1509)  Escriptor. Fill de Joan Carròs de Vilaragut i de Brianda de Bellvís. En 1473 lluità al Rosselló contra els francesos, on es reuní, junt amb altres nobles, amb l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, i avançà sobre Perpinyà, on era assetjat Joan II, i obligà els francesos a retirar-se. És autor d'una breu obra al·legòrica en prosa, Regoneixença e moral consideració contra les persuacions, vicis e formes d'amor, escrita en la seva maduresa i impresa vers el 1496. Malgrat l'aparença i els trets renaixentistes, la problemàtica de l'obra és típicament medieval. Alguns aspectes d'aquesta obra reapareixen, en un estil molt diferent, en una altra obra seva publicada al Cancionero General (1511) d'Hernando del Castillo, on també són incloses unes altres quatre poesies castellanes seves. Sembla que fou el primer baró de Toga.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Càrrova, la  (Amposta, Montsià)  Veïnat, a la riba dreta de l'Ebre, aigua amunt de la ciutat, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre), al voltant de l'antiga torre de la Càrrova, la qual, juntament amb la de Camp-redó, a l'esquerra de l'Ebre, defensava la via fluvial. És esmentada ja el 1313.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCarrové i Viola, Domènec  (Balaguer, Noguera, 1896 – 1969)  Polític i historiador. Militant del moviment catalanista. Fou alcalde de Balaguer, comissari de la Generalitat a Lleida (1936) i president del CADCI. Fundador i director de la revista "Pla i Muntanya" (1925-32), de Balaguer. S'exilià l'any 1939, i en tornar es dedicà als estudis de la història de la seva ciutat. Col·laborà en la Història de la ciutat de Balaguer (1965), de Pere Sanahuja.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Carrovera, vall de la  (el Mas de Barberans, Montsià)  Vall, als contraforts meridionals del Caro. És drenada pel barranc de la Carrovera, afluent, per la dreta, del barranc de la Galera.

64 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Carrús  (Elx, Baix Vinalopó)  Rodal (o la Torre de Carrús), de poblament disseminat, 4 km al nord-oest de la ciutat. És centrat en l'antiga torre de Carrús, quadrada, per al senyor de la qual Onofré Miralles de Bonrostre, fou creat el 1690 el marquesat de la Torre de Carrús.

65 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Juli Carsalade du PontCarsalade du Pont, Juli  (Simorra, Gascunya, França, 16/feb/1847 – Perpinyà, 29/des/1932)  Bisbe de Perpinyà (1899-1932). Gascó d'origen, quan va ser elegit bisbe de Perpinyà aprengué el català i restablí l'ensenyament del catecisme i la predicació en català. Va organitzar els Jocs Florals del 1902, que no pogueren celebrar-se a Barcelona, i va presidir a Barcelona els del 1914. Col·laborà en l'Obra del Diccionari d'Antoni M. Alcover. Animà el reclutament de catalans per a la guerra del 1914, a favor de França. Va adquirir Sant Martí del Canigó i es va dedicar de ple a la restauració de l'antic monestir, on fou enterrat. Afavorí la restauració de la vida monàstica a Cuixà amb monjos cistercencs. Restaurà la capella de Nostra Dona dels Còrrecs, predecessora de la seu de Perpinyà, i l'antiga església dels caputxins; comprà el col·legi de Sant Lluís Gonçaga i el Petit Seminari, i féu edificar l'església de Sant Martí del Bon Socors i el Gran Seminari. Per tal d'encoratjar les investigacions científiques del clericat creà "Revue historique et littèraire du diocése de Perpignan". Per la seva actuació ha estat justament qualificat de bisbe dels catalans.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCarsy, Joan Manuel  (València, s XIX - País Valencià ?, s XIX)  Periodista i polític. Oficial expulsat de l'exèrcit, es traslladà a Barcelona, on va col·laborar en el periòdic "El Republicano". En produïr-se l'alçament del 1842 contra Espartero, presidí la Junta Revolucionària, però al cap de poc temps fou substituït per elements més moderats i hagué d'exiliar-se.

67 CATALUNYA - POLÍTICA

Carta Municipal de Barcelona  (Barcelona)  Règim especial atorgat al municipi per una llei del 1957 (text articulat del 1960), tot i que no és una carta, per tal com fou elaborada pel govern sense intervenció dels ciutadans i no concedeix una major autonomia al municipi. Introdueix el sistema d'alcalde-gerent (nomenat directament pel cap d'estat) auxiliat per uns delegats de serveis designats per ell mateix, sobre els quals recau la major part de les decisions municipals i al servei dels quals hi ha la comissió executiva. El consell ple té únicament funcions planificadores, reglamentàries i fiscalitzadores, sense, però, eficàcia pràctica. La Carta ha aportat, tanmateix, l'exigència de planificació de l'actuació municipal, l'establiment de juntes de districtes, amb una limitada intervenció dels veïns, la simplificació de les obres municipals i l'autorització per a ampliar les fonts impositives.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cartaina  (Sant Pere d'Albaida, Vall d'Albaida)  Caseriu i antic terme. El municipi també s'anomena Sant Pere de Cartaina, a la dreta del riu d'Albaida; formà un terme independent fins al 1814.

69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cartalias  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Antiga ciutat ibèrica. Esmentada per Estrabó com a pròxima a Sagunt, que, amb la lectura de Castalias, Castalia o Castalium, hom ha volgut identificar amb Castelló, en el seu emplaçament primitiu al collet de la Magdalena.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cartanyà, Josep  (Barcelona, s XIX)  Poeta i periodista. Figurà com a element actiu de les primeres organitzacions anarquistes del país.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCartanyà, Ramon  (Barcelona, s XIX)  Dirigent obrer i escriptor. Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles, redactat per la fracció socialista barcelonina (10/jun/1864), i col·laborà al periòdic "El Obrero". Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l'Associació Internacional de Treballadors (1869). Publicà Tres años de revolución en España (1869), Dios y el Diablo (1871) i Dios, el Mundo y el Hombre (1885).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cartanyà i Inglés, Josep  (Vilaverd, Conca de Barberà, 13/set/1875 – Girona, 1/ago/1963)  Bisbe de Girona (1933-63). Prestà singular atenció a la restauració d'esglésies i d'establiments religiosos d'interès artístic.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cartellà  (Sant Gregori, Gironès)  Poble (183 m alt), al sector septentrional del terme. El petit nucli -esmentat ja el 1035-, és format per l'església parroquial i unes poques cases. Un km i mig al sud s'alça l'antic castell de Cartellà, esmentat el 1238, ben conservat (que comprèn la capella de l'Esperança, dels s XII-XIII); el 1467 caigué en poder del lloctinent Joan de Lorena, i el 1470, dels remences de Verntallat, que aviat es rendiren a les forces de Joan Sarriera.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cartellà, Alexandre de  (Catalunya, s XVI)  Noble. Destacà molt a les campanyes de Flandes en temps de Felip II.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cartellà, Arnau Guillem de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Noble. El 1194 figurà entre els garantidors dels acords estipulats pel rei Alfons I el Cast amb Ponç III de Cabrera.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCartellà, Arnau Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Noble. El 1283 fou convocat entre els cent cavallers que havien de lluitar al costat de Pere II el Gran al camp de Bordeus, per al desafiament amb Carles d'Anjou.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cartellà, Arnau Guillem de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Assistí a les corts catalanes de 1251, notables per haver estat jurat l'infant Pere, el futur Pere II el Gran, com a hereu de la corona catalano-aragonesa.

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cartellà, força de  (Maçanet de la Selva, Selva)  Antiga força i terme (actualment mas Castellà) (o torre de Cartellà), al límit amb el terme de Vidreres. És esmentada ja el 1079 amb el nom de torre Fellona (o Torcafelon), i fou donada el 1160 pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau III de Cabrera. La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà el 1213 i, mantinguda la força durant segles a mans de la família Cartellà, acabà prenent-ne el nom. El 1702 Felip V concedí al seu propietari Pere de Cartellà (òlim Desbac i de Cartellà) el marquesat de Cartellà.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cartellà, Galceran de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. El 1290 fou un dels ostatges catalans lliurats al prior de Sant Gil com a garantia de la seguretat de Carles d'Anjou i de Jaume II de Mallorca, que venien a les entrevistes celebrades entre Panissars i la Jonquera amb Alfons II de Catalunya-Aragó.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cartellà, Guillem Galceran de  (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, v 1232 – 1322)  Noble i militar. Arran d'un enfrontament amb el veguer del Rosselló (1257), fou derrotat per l'infant Pere (el futur Pere el Gran) el 1258. Tanmateix, uns anys després va ésser nomenat ambaixador a Tiemcen (1267). De tornada a Catalunya, participà en la revolta del vescomte de Cardona contra el rei, fou capturat a la caiguda de Balaguer (1280). Seguint l'exemple d'altres conjurats, es reconcilià amb el rei, al qual acompanyà en les expedicions a Barbària i Sicília (1282), Calàbria (1283-85) i en la defensa contra la invasió de Felip III l'Ardit de França (1285),Inici página Tornà a Sicília, on lluità contra els angevins com a capità general dels exércits de terra. Per la seva victòria de Catanzaro obtingué el títol de comte (1297). Defensà el castell de Gagliano (1300) i es distingí també en la defensa de Messina (1301). Tornà a Catalunya després del 1302 (pau de Caltabellotta).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cartellà, Josep Galceran de  (Falgars, Garrotxa, 1651 - l'Albí, Garrigues, 1725)  Baró de l'Albi, Cervià, Falgars, Altet, Castellnou del Montsec i Granollers (òlim de Sabastida-Ardena i de Cartellà). Lloctinent de Mallorca (1698-1701). Partidari del rei-arxiduc Carles III durant la Guerra de Successió, aquest li atorgà el comtat de Cartellà (1706) i el marquesat de Cartellà (1707).

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cartellà, Ramon de  (Catalunya, s XIV – Sardenya, s XV)  Militar. El 1412, al temps de l'Interregne i de l'elecció de Ferran I, era governador del Legudor, a Sardenya.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cartellà, Roger de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Fou conseller del Principat de la reina lloctinent Maria, durant una part del sojorn a Nàpols del rei Alfons IV el Magnànim.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cartellà de Malla i de Sebastida, Francesc de  (Girona, s XVII – Barcelona, 1660)  Escriptor. Era senyor de Curull i de Vilarnadal. Li fou encomanada la redacció de Vida de San Narciso, Apología en defensa del milagro de las moscas i De las grandezas de Gerona.

85 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Cartellera Túria  (País Valencià, 1964 - )  Publicació de butxaca. Fundada per Enrique Pastor, Manuel Mantilla, José Aibar i Julio Guardiola. Ofereix l'actualitat cultural i d'espectacles del País Valencià. A diferència d'altres cartelleres, s'ocupa de les manifestacions culturals i sociopolítiques de la vida valenciana (cinema,Inici página teatre, gastronomia, vida política, societat, etc) amb un enfocament viu i progressista i amb contingut crític i sentit de l'humor. Des del 1980 José Vanaclocha n'és el director i té un tiratge de 15.000 exemplars. Cartellera Túria (en castellà)

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cartes i Yerro, Ferran  (Tortosa, Baix Ebre, 1943 - )  Dissenyador gràfic i escultor. De formació autodidàctica treballà inicialment en el camp del disseny industrial. S'introduí posteriorment en el grafisme i manifestà una especial sensibilitat envers els problemes teòrics. En aquest sentit dirigí una secció especialitzada de la revista "CAU" i fou professor de teoria de la comunicació a l'Escola Massana (1972-85). És especialment conegut per les seves aportacions al camp de la comunicació visual polític i institucional. Així, col·laborà amb diversos partits polítics i molt especialment amb el PSUC, ja des de la clandestinitat (1965). Ha fet algunes exposicions de pintura.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cartex  Pseudònim de l'artista Ramon Camprubí i Alemany.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cartoixa d'Escaladei, la  (la Morera de Montsant, Priorat Veure> Conreria d’Escaladei, la.

89 CATALUNYA - LITERATURA

Cartoral de Carlemany  (Girona, s XIII)  Cartulari de la catedral de Girona. El nom li fou donat al s XVII perquè hom creia que el document més antic era de Carlemany. Actualment es conserva a Arxiu Diocesà de Girona. Conté preceptes dels reis francs i documents dels comtes de Barcelona i d'altres personatges (privilegis reials, concòrdies, testaments, donacions, compres) relacionats amb el patrimoni de l'església de Girona. La part més antiga (380 folis) fou escrita al començament del s XIII. Els amples marges i els espais en blanc foren aprofitats per a copiar-hi nous documents dels s XII i XIII. La segona part, relligada posteriorment, fou escrita el s XVI i presenta caplletres bellament miniades. És una font historiogràfica bàsica per a la història de la Catalunya carolíngia i comtal.


Anar a:    Carri ]    [ Carroj ]    [ Carros, s ]    [ Carros de V ]    [ Carrov ]    [ Carte ]Inici página