A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a: Santa A ] [ Santa Anna d ] [ Santa Barbara, ] [ Santa Ce ] [ Santa Coloma, m ] [ Santa Cr ]

El primer sospir d'amor és el darrer del seny. (Antoine Bret)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Afra  (Sant Gregori, Gironès)  Santuari, dins la parròquia de Ginestar de Llémena, enlairada a la dreta de la riera de Llémena, dominant el pla de Sant Gregori. L'actual edifici fou bastit a partir del 1760 sobre un antic oratori. Inicialment fou dedicat a la Mare de Déu de les Neus. Al costat de l'església hi ha una albergueria.

108 CATALUNYA - ART

Santa Àgata  (Barcelona, Barcelonès)  Advocació de la capella del Palau Reial Major. Construïda en les seves parts essencials durant el regnat de Jaume II (1291-1327). Els fonaments d'aquesta església d'una sola nau són tres torres i dos panys de la muralla; tres arcs diafragmes aguanten l'embigat del sostre; l'absis té volta d'ogives i el seu campanar és de planta octagonal. En començà les obres Bertran Riquer; és possible que posteriorment hi participessin d'altres arquitectes reials, com Jaume del Rei i Pere d'Olivera. Les capellesInici página laterals són del temps de Pere el Cerimoniós, així com les reformes de l'altar major, que mostra actualment restaurat el magnífic retaule de l'Epifania pintat per Jaume Huguet per encàrrec del conestable Pere de Portugal.

2 PAÍS VALENCIÀ - ART

Santa Àgata, capella de  (València, Horta) Capella de la catedral de València, anomenada també de les Relíquies, construïda el s. XIV per manament de Pere III el Cerimoniós i que atresorava una gran quantitat de relíquies.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Àgata del Coll  (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, Baix Empordà Antic poble (o Santa Àgata de Montnegre), al sector muntanyós del nord-oest del terme, entre Santa Pellaia i Montnegre (Gironès).

4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Agnès de Corona  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Parròquia, al nord del terme, al centre del pla de Corona. L'església parroquial (Santa Agnès), creada per la divisió parroquial del 1785, i les quatre cases al seu entorn són situades a la vénda des Pla de Corona.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Agnès de Malanyanes  (la Roca del Vallès, Vallès Oriental Poble, situat al nord-est del terme, a l'esquerra de la riera de Mogent, als primers contraforts de la Serralada Litoral, vora el coll de Parpers. L'església parroquial és d'origen romànic (conserva el portal) i fou ampliada al s XVI; són notables tres retaules barrocs que estatja. El lloc, esmentat ja al s XI, formava part del terme del castell de la Roca del Vallès i després de la baronia de la Roca. Al sud hi ha el santuari de Santa Maria de Malanyanes. És centre de segona residència i estiueig.

6 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSanta Agnès del Munt  (Matadepera, Vallès Occidental Antic ermitatge del massís de Sant Llorenç del Munt, al vessant nord de la Mola, a la canal de Santa Agnès, sota la cova del Drac. Era un antic lloc per a donats, documentat des del 1341. Als s XIV i XV hi hagué donades femenines. S'hi entrava per una portalada de pedra feta el 1595; l’església era mig sota la cova, mig feta amb obra; dintre la cova hi ha una font, i al costat hi ha les mines de la casa dels ermitans, on visqué el 1651 el franciscà Bonaventura Gran i el 1720 l’ermità de Castellterçol Jaume Bellver. El 1791 la imatge de la santa fou traslladada al monestir de Sant Llorenç del Munt, i el 1809 el lloc fou abandonat del tot.

7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Àgueda  (Benicàssim, Plana Alta)  Ermita del desert de les Palmes, al nord de la vila. A ponent s'alcen les abruptes agulles de Santa Àgueda (537 m alt), termenal amb el límit de Cabanes de l'Arc.

8 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

castell de Santa Àgueda (Menorca)Santa Àgueda, castell de  (Ferreries, Menorca)  Antic castell, que corona la muntanya de Santa Àgueda (264 m alt), cim culminant dels terrenys devonians a ponent del Toro. Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca (amb el nom de Sen Ageinz) i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d'Alfons II de Catalunya-Aragó del 1287; hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns. Al mateix s XIII esdevingué centre d'una de les quatre universitats en què fou dividida l'illa (universitat del Castell de Santa Àgueda) fins a la formació del nucli des Mercadal (encara anomenat per molts anys universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda); el 1713, i definitivament el 1840, passà a formar part del nou municipi de Ferreries. Es conserven restes d'una antiga calçada romana i part de les muralles de l'antic castell, però el turó fou coronat posteriorment pel santuari de Santa Àgueda, on acudien dones lactants amb pregàries i ex-vots. L'església ha estat transformada modernament en casa de pagès, i conserva una magnífica creu de terme.

9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Aina  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional Veure> Santa Anna d'Alcúdia.

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Anastàsia  (Montseny, Vallès Oriental Antiga església del veïnat de Vila-seca.

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Anna  (Prullans, Baixa Cerdanya)  Antiga església destruïda, al nord-oest del poble, al coll de Santa Anna (1.722 m alt), a la serra de Santa Anna, que separa la vall de la Llosa de la de Prullans.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Anna  (Montblanc, Conca de Barberà Ermita i antic monestir augustinia, a l'est del terme, vora Prenafeta. La construcció de l'església fou iniciada el 1373 (el rei Pere III i l'arquebisbe de Tarragona posaren la primera pedra); fou acabada pels augustinians, que hi establiren una comunitat, posteriorment molt reformada. Es trobava dins l'antic terme del castell de Montornés, de la jurisdicció de Poblet.

13 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Santa Anna  (Castellonroi, Llitera Església de l'antic lloc de Pinyana, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, prop de l'actual resclosa del pantà de Santa Anna.

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Anna  (Elx, Baix Vinalopó Rodal i partida, a la zona muntanyosa del nord del terme, vora el límit amb Alacant.

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Anna  (Mediona, Alt Penedès Masia, capella i caseria, situada a la dreta de la riera de Mediona, aigua avall del castell de Mediona. La capella és del s. XIII.

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Anna, balneari de  (la Llosa de Ranes, Costera Establiment balneari, d'aigües sulfuroses, vora el port de Càrcer, al vessant septentrional del turó que corona les ruïnes del santuari de Santa Anna.

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Anna, pantà de  (Noguera)  Embassament de la Noguera Ribagorçana, situat al límit amb la Llitera, aigües avall del pantà de Canelles, amb el qual enllaça. Fou acabat el 1961 i té una capacitat per a 237 hm3. Es destina a la producció d'energia elèctrica, i compta amb una potència instal·lada de 30.400 kW i una producció mitjana anual de 65 milions de kWh. El nom de Santa Anna és degut a l'església dedicada a aquesta santa, que hi ha ben a prop, dins el terme municipal de Castellonroi.

17 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Santa Anna d'Albaida  (Albaida, Vall d'Albaida Antic monestir de dominicans, al peu del vessant septentrional de la serra de la Covalta. Fou fundat el 1538 pel segon comte d'Albaida Cristòfor Milà d'Aragó i perdurà fins a l'exclaustració del 1835.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Anna d'Albal  (Albal, Horta)  Santuari, al cim d'un tossal, a l'oest del terme, a l'indret on passa la sèquia reial del Xúquer. Conservava un gran retaule gòtic del s XV.

19 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Santa Anna d'Alcúdia  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional Antiga església (o Santa Aina), construïda el s. XIII a l'indret de les ruïnes de l'antiga Pollentia. Damunt el portal hi ha una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Bonanova.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Anna de Barcelona  (Barcelona, Barcelonès Monestir de canonges. Fundada com a col·legiata per l'orde del Sant Sepulcre, l'any 1141. Durant el s XIII, i sobretot el XV, sofrí nombroses reformes i ampliacions que configuraren el seu actual aspecte. S'hi conserva, del s XIII, l'absis rectangular i part del creuer; la part principal de l'església és del 1300 i del s XIV la nau amb volta de creueria; ja al s XV s'aixecaren el claustre, la sala capitular i algunes capelles; al final d'aquest mateix segle es féu el retaule de l'altar major. Les altres construccions de la col·legiata s'agrupaven al voltant del pati obert davant l'església, que dóna al carrer de Santa Anna.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Anna de Claret  (Santpedor, Bages Ermita, a tocar del terme de Sant Fruitós de Bages. La capella de Santa Anna primitiva (1507) es trobava al pla de Claret, en terme de Sant Fruitós. El 1762 fou reedificada pels regidors de Santpedor prop de la vella parròquia de Santa Maria de Claret. El nou santuari de Santa Anna, acabat el 1769, i la vella capella romànica de Santa Maria de Claret, sense culte, subsisteixen l'un al costat de l'altra.

22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Anna de Gandia  (Gandia, Safor Barri, aturonat al nord de la ciutat, on hi ha el santuari de Santa Anna.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Anna de Mont-ral  (Gurb, Osona)  Capella, unida al mas de Santa Anna, prop de l'antic casal fortificat de Mont-ral, prop de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. L'edificaren els cavallers de Mont-ral vers el 1190 sota l'advocació de santa Maria. En tenia cura un sacerdot beneficiat i tenia creada una confraria molt popular a la comarca. Hi havia dos altars més dedicats a santa Anna i a l'Esperit Sant. Des del s XV es diu de Santa Anna exclusivament. Conserva la primera edificació romànica.

24 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaSanta Anna de Muro  (Muro de Mallorca, Mallorca Septentrional Antic monestir de mínims, fundat el 1589 per Gaspar de Bono, futur beat, a l'antiga ermita de Santa Anna; els fundadors procedien del convent de la Soledat de Palma. En 1703-30 hi fou construït el nou edifici conventual.

25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Anna dels Quatre Termes  (Glorianes, Conflent Santuari, al límit amb els de Bula d'Amunt i de la Bastida (Rosselló) i prop del de Vallestàvia (Conflent), al cim del puig de Santa Anna (1.347 m alt), damunt el coll de Montportell.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Anna d'Oliva  (Oliva, Safor Caseria, vora el santuari de Santa Anna, al nord-oest de la ciutat.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Anna i Tió  (Premià de Dalt, Maresme)  Barri del municipi, al sud del terme.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Bàrbara  (Carcaixent, Ribera Alta Barri, al nord del nucli urbà, a la carretera d'Alzira.

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Bàrbara  (Petrer, Vinalopó Mitjà Caseria, al nord-oest de la vila, a l'esquerra del Vinalopó.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Bàrbara  (Ulldemolins, Priorat Ermita, al Montsant, a prop de l'antic camí d'Albarca a Margalef. Fou el lloc on Jeroni de l'Albi (segle XVI) féu l'ermitatge. Tenia jurisdicció sobre la capella de Sant Antoni. El 1558Inici página fou posada sota la cura de l'ermità valencià fra Llorenç Julià.

30 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MontsiàSanta Bàrbara  (Montsià Municipi: 28,18 km2, 79 m alt, 3.734 hab (2015). Situat a la dreta de l'Ebre, prop de la desembocadura, el terme és drenat pels barrancs de Lledó i de la Galera. Agricultura de secà a gairebé tot el terme. El principal conreu és l'olivera, seguida per la vinya, els garrofers, els cereals i els ametllers. Encara hi ha poc regadiu, tot i que el canal Xerta-Càlig està transformant importants superfícies de secà en regadiu. Cooperativa agropecuària que elabora oli i vi. En la indústria destaca l'alimentària, la del moble i la de botons. La vila es troba a la plana, a llevant del terme; església parroquial de la Mare de Déu de Lledó. El municipi comprèn també la caseria de Foguet. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Bàrbara  (Borriana, Plana Baixa Partida i caseria, situada al nord de la ciutat, a la dreta del Millars; és centrada per l'església de Santa Bàrbara.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Bàrbara  (Anglès, Selva Santuari (854 m alt), al cim de la muntanya de Santa Bàrbara, al límit amb els termes de Brunyola i d'Osor.

33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Bàrbara  (l'Albera, Vallespir Santuari (50 m alt), situat al nord de la vila, al cim de la muntanyeta de Santa Bàrbara, coberta de bosc.

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Bàrbara  (Montcada de l'Horta, Horta)  Santuari, construït el 1701 al lloc d'un d'anterior dedicat a Sant Ponç. És un dels més importants de la comarca.

35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaSanta Bàrbara, baronia de  (País Valencià Títol concedit el 1799 a Fèlix Joaquim Rodríguez de la Encina i Fernández de Mesa, capità de voluntaris honrats valencià. Continua en la mateixa família.

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

castell de Santa Bàrbara (Alacant)Santa Bàrbara, castell de  (Alacant, Alacantí Fortalesa (160 m alt), situada damunt el cim del Benacantil dominant per llevant la ciutat. El seu aspecte actual respon a les reformes fetes al s XIX; fou privat d’artilleria el 1893, i ha romàs a mans del ministeri de l’exèrcit fins a dates recents. Actualment la propietat de la fortalesa correspon a l’ajuntament de la ciutat. Fou declarat monument històric artístic el 1961. Els precedents de l’actual castell són un establiment ibèric (s IV-III aC) i un de romà republicà, dels quals han donat notícia les excavacions. Durant l’alt i el baix imperi hi hagué probablement una fortificació, reforçada a partir del s VIII pels musulmans, amb la creació de l’actual ciutat al vessant de la muntanya. Entre el 1248 i el 1252 el castell passà a mans del príncep Alfons de Castella, i el 1296 fou definitivament incorporat a la corona catalano-aragonesa per Jaume II. En època dels Àustria les seves fortificacions foren...  Segueix... 

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Bàrbara, Companyia de  (Girona, jun/1809 – s XIX)  Cos militar auxiliar femení, creat pel general Álvarez de Castro per ajudar els defensors de la ciutat durant el tercer setge napoleònic. El cos reuní cent vint dones, dividies en quatre esquadres de trenta cada una, comandades respectivament per Llúcia Joanama, Maria Àngela Bibern, Ramona Nouviles i Carme Custy. Duien queviures i municions als combatents de baluards i muralles i socorrien els ferits. A la fi del setge havien tingut cinc baixes.

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Bàrbara, farga de  (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà)  Nom amb què és coneguda erròniament la farga de Sant Sebastià.

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSanta Bàrbara, Francisco de (Francisco Aldás)  (Aragó, 1731 - País Valencià, 1802)  Arquitecte. Actiu al regne de València. Projectà el claustre nou del monestir de Sant Miquel dels Reis, de València, i les esglésies de Burjassot, Xest i dels Salesians de València. Escriví un llibre sobre l'art de treballar les pedres, i traduí obres de tractadistes estrangers d'arquitectura.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Bàrbara de Pruneres  (Montagut i Oix, Garrotxa Poble de l'antic mun. d'Oix, centrat per l'antiga església parroquial de Santa Bàrbara, romànica, enlairat dalt de la serra de Santa Bàrbara (719 m alt), que domina per la dreta les rieres de Llierca i d'Oix, al sector de llur confluència. L'església havia estat una cel·la o priorat dependent de Santa Maria de Panissars.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Bàrbara d'Oix  (Montagut de Fluvià, Garrotxa)  Veure> Santa Bàrbara de Prunera.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Basilissa, mestre de  (Catalunya, s XV)  Pintor gòtic anònim. Autor dels retaules de Santa Bàrbara i de Sant Julià i Santa Basilissa, que es conserva al Museu d'Art de Catalunya. Es caracteritza per un efectiu modelat i una certa tendència a l'expressionisme. Se'l relaciona amb l'escola gironina quatrecentista de pintura gòtica.

41 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

Santa Beatriz, comtat de  (Castella)  Títol concedit el 1839, pel pretendent Carles Maria Isidre de Borbó, a Alexandre Palavicino i Espinosa, únic titular.

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Brígida  (Amer, Selva Veure> Costa de Santa Brígida, la.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Càndia  (Orpí, Anoia Poble i actual cap del municipi, a l'esquerra de la riera de Carme, enfront del poble d'Orpí. L'església parroquial, notable exemplar gòtic (s XIV), ha estat restaurada recentment per la diputació provincial de Barcelona. S'hi venera una imatge de la santa, policromada, obra probable del s XIII, i hom hi celebra anualment el popular Aplec de les Bresques.

44 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Santa Càndia  (Areny de Noguera, Alta Ribagorça Probable cel·la monàstica d'origen visigòtic. Existia el 913 i el comte Miró li féu donacions els anys 915 i 917. Era regida per una comunitat de preveres sense regla definida. El 973 fou incorporada al monestir d'Alaó, del qual fou en endavant una dependència.

45 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Catalina  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Barri de la ciutat, situat vora la mar a ponent de l'antiga zona murada. Format inicialment pes Jonquet, petit promontori sobre la badia, fou ocupat molt aviat per pescadors i moliners. L'antic hospital dels orfes, del principi del s XIV, amb l'església de Sant Magí, donà pas el 1867 a l'actual parròquia de la Immaculada; i l'hospital de pobres de Santa Catalina, fundat el 1343 per Bernat Salelles, donà nom a la barriada. Aquest edifici, que al s XVI serví al gremi de corders i el 1607 passà a ésser convent de trinitaris, fou enderrocat cap al 1770 per motius estratègics. Les servituds imposades per la murada afectaren també el creixement del barri, que no es consolidà fins que el 1865 el marquès de la Romana aconseguí l'aprovació del primer pla d'urbanisme. Aleshores fou lloc preferent de localització industrial, i s'afegí aquest nou caràcter a una població inicial de pescadors, mariners i menestrals, d'una personalitat molt acusada en el conjunt de la ciutat. La configuració actual del barri és deguda al pla Calvet (1901), si bé molt modificada per una progressiva conversió en zona residencial.

46 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Santa Catalina des Port  (Sóller, Mallorca Occidental Antic santuari des Port de Sóller, existent ja el 1342 (fundat, segons la llegenda, per Ramon de Penyafort) i destruït en una incursió turca el 1542. Fou refet a la fi del s XVI. El 1930 hi fou construïda una escola al seu lloc, que el 1936 fou expropiada pels militarsInici página franquistes, juntament amb el port, i hi instal·laren una estació naval.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Caterina  (València, Horta)  Església parroquial, fundada vers el 1300. Té tres naus i deambulatori. Fou modernitzada en un estil barroc tardà (1783). Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic. Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l'art valencià; de planta hexagonal (1688-1705), consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals -del rellotge- de decoració més robusta, amb columnes salomòniques; el coronament és en forma de llanternó.

48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Caterina  (Baixàs, Rosselló Santuari, al nord del poble.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Caterina  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)  Santuari, als vessants septentrionals del Montgrí. Fundada el 1392, havia estat possessió del monestir de Montserrat. Inspirà a Víctor Català la seva novel·la Solitud.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Caterina, puig de  (Manresa, Bages)  Turó (265 m alt) d'origen al·luvial a la dreta del Cardener i a migdia de la ciutat, amb extensa terrassa superior presidida per una torre militar aixecada el 1839 damunt les ruïnes de la capella de Santa Caterina, prop d'un monestir de monges, documentat des del s XIII.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Caterina de Barcelona  (Barcelona, Barcelonès Convent de frares dominicans. Establert l'orde en aquesta ciutat el 1219, al final del s. XIII ja tenia construïda l'església, un claustre i diferents dependències conventuals, que foren ampliades successivament, fins que foren totalment destruïdes el 1837. Estaven situades a l'antic raval de Sant Pere. Es conserven nombrosos gràfics i restes decoratives d'aquest singular conjunt monumental, de tanta influència en el posterior desenvolupament de l'arquitectura gòticaInici página barcelonina. Contenia nombrosos monuments funeraris, d'un gran interès des del punt de vista de l'escultura, i altres obres d'art.

52 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Santa Caterina de Biarra  (Portvendres, Rosselló Antiga capella, que havia existit al vessant del turó que forma el cap de Biarra.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Cecília de Montserrat (Bages)Santa Cecília de Montserrat  (Marganell, Bages)  Antiga abadia benedictina. Primer cenobi de la muntanya de Montserrat. Fou organitzat vers el 945 per l'abat Cesari, ajudat pels comtes Sunyer i la comtessa Riquilda. Molt aviat en fou amenaçada la independència per l'expansionisme de Ripoll i, posteriorment, de Sant Cugat del Vallès. Al s XV entrà en franca decadència i l'any 1539 s'uní definitivament a Santa Maria de Montserrat, per cessió del seu abat comendatari, Joan Cordelles. En endavant fou residència d'uns sacerdots i servents. El temple, situat sota la cinglera de Sant Jeroni, és d'estil romànic llombard; té tres absis i tres naus laterals truncades. Fou saquejada pels francesos el 1811 i el 1812, i restaurat per l'abat Muntadas el 1862.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Cecília de Ragort  (Vallfogona de Ripollès, Ripollès Església i petit veïnat, situada en un fondal a l'oest de la vila, prop del mas Ragort. És romànica (s. XII), bé que allargada i modificada profundament el 1611.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Cecília de Riutort  (la Pobla de Lillet, Berguedà Llogaret, centrat en l'antiga església parroquial, romànica, aturonada a 867 m alt, a la dreta del Llobregat, poc abans de la confluència amb el riuInici página Tort, on hi ha l'estació de Riutort i Gavarrós de l'antic ferrocarril de Manresa a Castellar de N'Hug.

56 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaSanta Cecília de Voltregà  (Osona Municipi: 8,57 km2, 519 m alt, 179 hab (2015). Situat al centre de la comarca, entre la plana de Vic i els contraforts de l'altiplà del Lluçanès, a la vall del Sorreigs, afluent del Ter, al nord-oest de Vic. Agricultura de secà (cereals, patates i farratges). Important ramaderia (bestiar porcí). La població viu totalment disseminada en pagesies, com Angelats, Puigpelat, Gallissans, Can Barrina, Salaverd i Can Guiu. L'antiga església parroquial de Santa Cecília, romànica, consagrada vers el 1093, fou ampliada i modificada al s. XVIII. El Gorg Negre és un lloc llegendari relacionat amb la bruixeria, al nord-oest del terme. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Cecília d'Elins  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Veure> Elins, monestir d'.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Cecília Sacàrcera  (Sant Martí de Llémena, Gironès Veure> Serres, les.

59 EUROPA - HISTÒRIA

Santa Clara, comtat de  (Nàpols, Itàlia)  Títol concedit el 1746 a Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane. Es troba vacant.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

façana de l'antic convent de Santa Clara de BarcelonaSanta Clara de Barcelona  (Barcelona, Barcelonès Antic convent de clarisses (dit primer de Sant Antoni de Pàdua i més tard de Sant Daniel i Santa Clara), fundat inicialment al barri de la Ribera, en el solar ocupat actualment pel parc de la Ciutadella. Fou fundat el 1236, essent bisbe de Barcelona Berenguer de Palou, que concedí facultat a la monja Mariana Pisana per a construir un convent prop de la mar, sota la casa dels canongesInici página augustinians de Santa Eulàlia del Camp. Seguien la regla franciscana o de santa Clara, però pel seu lloc d’origen (San Damiano) es digueren també damianites o de sant Damià. Al s XIII el convent s’envoltà de muralla i es protegí amb l’anomenada torre de Sant Joan. D’aquest convent, el primer de l’orde a Catalunya, sortiren monges per a fundar la resta de convents, com el de Pedralbes. El 1406 les monges demanaren a la Santa Seu de canviar d’hàbit i de regla, però no ho aconseguiren, fins que el 1513, amb...  Segueix... 

61 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

façana del convent de Santa Clara de MallorcaSanta Clara de Mallorca  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Convent de monges clarisses o urbanistes del segon orde de Sant Francesc situat a llevant del recinte de l’Almudaina i prop del barri de Calatrava. Fou fundat el 1256, amb l’autorització de Jaume I, amb dues monges procedents de Tarragona, sobre un terreny adquirit a Bernat de Santa Eugènia. Adquirí tot seguit una gran importància, que li permeté de construir un gran claustre gòtic, emparentat amb el de Sant Francesc (convent que tingué sempre una tutoria sobre el de les clarisses), l’església, que fou ampliada i transformada al s XVIII, una sala capitular i altres dependències que revelen la seva primitiva excel·lència. Fou sempre un recés de filles de la petita noblesa. El nombre de monges, ja, vers la fi del s XIII, era de 50, i arribà a 72 el 1650. Sobrevisqué a les exclaustracions i a la desamortització del s XIX, i el 1837 se li uní el convent d’Olivar, traslladat el 1549 del Puig de Santa Magdalena d’Inca a la ciutat de Mallorca. Continua avui dia amb una notable comunitat.

62 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Santa Coloma  (Faura, Camp de Morvedre Antic lloc de moriscs (o Santa Coloma de Quart), tenia 31 focs el 1609. Repoblat, es confongué amb el nucli de Faura, molt pròxim, encara que no s'hi annexà fins el 1848, després d'haver format part uns quants anys del municipi dels Llogarets.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSanta Coloma, Arnau de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. Serví a Sicília. Destacà a les campanyes per dominar l'illa enfront dels rebels. Fou partidari de Bernat de Cabrera. Actuà com un dels caps principals de les forces armades que s'enfrontaven a les oposicions nobiliàries alçades contra Martí el Jove. Tornà a Catalunya, prengué part a les turbulències sorgides durant l'interregne (1410-12). Aleshores actuava a les ordres del Comte de Foix i vescomte de Castellbó per afavorir la candidatura reial de Lluís de Calàbria, tot provocant alguns desordres de caràcter coactiu. Pel des/1411 s'emparà per sorpresa del castell de Rosanes. Aquest fet mogué la Generalitat a alçar sometent per a foragitar-lo.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Coloma, Bernat de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Noble. El 1390, arran de la invasió feta pel comte d'Armanyac al nord de Catalunya, durant el regnat de Joan I, actuà en defensa del país. Un germà seu caigué presoner en aquest conflicte. Pel mai/1409 anà a Sardenya amb l'expedició sortida de Barcelona a les ordres de Pere Torrelles. Participà a la campanya on fou obtinguda la gran victòria de Sanluri. Pel des/1409 tornà a Catalunya, on informà Martí l'Humà de la situació sarda.

65 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Coloma, comtat de  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)  Títol senyorial concedit el 1599 a Pere de Queralt i d'Icard, quan n'era senyor de la vila. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1647 al seu nèt -fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina- i tercer comte, Dalmau de Queralt i d'Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt. La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós. Continua en la mateixa família.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Coloma, comte de  Veure> Queralt i de Codina, Dalmau de (virrei de Catalunya).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Coloma, Filomena de  Veure> Filomena de Santa Coloma.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSanta Coloma, Guillem de  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Noble. Serví Jaume II. El 1314 assistí a Lleida al casament de l'infant Alfons amb Teresa d'Entença, i signà l'acta de concessió del comtat d'Urgell a favor dels contraents. El 1323, amb Arnau de Soler, mestre de Montesa, era curador de l'infant Jaume, fill gran del rei, que havia causat grans escàndols amb la seva conducta desordenada.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Coloma, Jofre de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. El 1134 fou un dels qui prometeren ingressar per un any a l'orde del Temple, autoritzat aleshores a establir-se al país, encara que no hi rebé la dotació inicial fins al 1143. El 1157 tingué entrada ocasional al consell del comte Ramon Berenguer IV.

70 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Santa Coloma, marquesat de  (País Valencià Títol concedit el 1683 a Sebastià de la Torre i Borràs, regidor perpetu d'Alcanyís, natural de Mont-roig de Tastavins (Matarranya), on tenia el palau familiar. Passà als Oriol.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Coloma, mestre de  (Catalunya, s XII)  Pintor romànic anònim. Autor dels frescos de Santa Coloma, Sant Miquel d'Engolasters, Sant Romà de les Bons i Anyós, a la vall d'Andorra. El seu estil, encara que rústec, pertany al cercle del gran pintor conegut com a mestre d'Urgell.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Coloma, riera de  (Selva Curs d'aigua que neix a les Guilleries, dins el terme de Sant Hilari Sacalm; travessa el de Sant Miquel de Cladells i dins del de Santa Coloma de Farners, a la ciutat, rep la riera de Castanyet. Canvia aleshores la direcció oest-est per la nord-sud, i després de drenar el terme de Riudarenes fa de límit entre els de Maçanet de la Selva i de Maçanes, i desemboca a la Tordera per la dreta a Fogars de Tordera.

73 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Coloma d'Andorra  (Andorra la Vella, Andorra)  Poble (970 m alt), situat a la dreta de la Valira, uns 2 km aigua avall d'Andorra la Vella. És famós per la seva església, esmentada ja el 839, en part pre-romànica, amb un absis quadrat amb volta de canó i arc de ferradura i fragments de pintures del s XII; li fou també afegit el campanar cilíndric, de quatre pisos (17,76 m) que constitueix la seva característica més destacada. La imatge de la Mare de Déu (s XIII) que hi és venerada acusa un cert parentiu amb la de la catedral de la Seu, tradicionalment designada amb el nom de la Mare de Déu d'Andorra.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Coloma de Bellera  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà Veure> Santa Coloma d'Erdo.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Coloma de Can Cabra  (Castellar del Riu, Berguedà)  Església romànica, annexa a la masia de can Cabra, a la parròquia de Llinars de l'Aiguadora.

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatSanta Coloma de Cervelló  (Baix Llobregat Municipi: 7,52 km2, 73 m alt, 8.022 hab (2015). Situat a la riba dreta del Llobregat, i accidentat pels contraforts nord-orientals del massís del Garraf (Montpedrós). Boscos de pins. El sector agrícola és en regressió davant el creixement industrial; s'hi conreen arbres fruiters i vinya. Indústries tèxtils, metal·lúrgiques, mecàniques i químiques. Cal destacar les nombroses urbanitzacions amb funcions de segona residència. Constant increment demogràfic. Àrea comercial de Barcelona. El poble, que és al peu del sector muntanyós, es formà al voltant de l'església parroquial de Santa Coloma i pertangué a la baronia de Cervelló. El terme municipal comprènInici página Biblioteca

77 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SelvaSanta Coloma de Farners  (Selva Municipi i capital de la comarca: 70,61 km2, 142 m alt, 12.681 hab (2015). Situat al centre de la comarca, al peu d'un escarpament de falla que separa la plana de les muntanyes de la serralada Prelitoral, sobre una terrassa fluvial, vora la riera de Santa Coloma que en drena el terme. L'agricultura es localitza vora el riu, tanmateix no és gaire important; conreus de cereals, lleguminoses i arbres fruiters. Ramaderia bovina, porcina i avicultura. Petites indústries tèxtils, de la fusta i alimentàries (galetes). La veritable funció econòmica de Santa Coloma de Farners radica en la seva condició de centre comercial de la comarca i nucli d'estiueig, amb mercat setmanal (dilluns) i un balneari d'aigües bicarbonatades a les termes d'Orion. La població es mantingué estacionària des de principi del s XX fins al 1960, en que començà un increment demogràfic. La ciutat es formà entorn de l'església parroquial de Santa Coloma (s XVI). Balneari de les...  Segueix... 

78 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Coloma de Farners, incidents de  (Santa Coloma de Farners, Selva, abr/1640)  Revolta popular durant la Guerra dels Segadors. L'algutzir reial Monredon havia ordenat que s'hi allotgés el terç de Lleonard Moles, la qual cosa provocà aldarulls per part de la població. Monredon ordenà incendiar les cases dels qui es

79 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BarcelonèsSanta Coloma de Gramenet  (Barcelonès Municipi: 7,05 km2, 56 m alt, 116.950 hab (2015). Situat a la riba esquerra del Besòs, als vessants de la serra de Sant Mateu. Forma una conurbació amb Badalona i Sant Adrià, que el separen de la mar. Hi ha indústria tèxtil, química, del paper, metal·lúrgica i alimentària (cervesera). Ciutat-dormitori de l'àrea industrial de Barcelona, amb un espectacular creixement demogràfic de base immigratòria entre el 1950 i el 1980, any en que laInici página població inicià un retrocès. La ciutat és a l'esquerra del riu; hi ha notables monuments com la torre Pallaresa, palau renaixentista; la torre Baldovina, casal del s XVIII; can Roig i Torres, torre senyorial i la masia de can Zam. Jaciments ibèrics al puig Castellar. Dins el municipi hi ha els barris del Fondo de Santa Coloma, del Riu, Santa Rosa, el raval de Sant Adrià, els Italians, de les Oliveres, i Singuerlín. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut Ramon Berenguer IV - Trabucaires

80 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Coloma de la Comanda  (Rosselló Veure> Santa Coloma de Tuïr.

81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Coloma de les Illes  (Queixàs, Rosselló Llogaret, als Aspres, a la vall de la riera de les Illes. L'antiga església parroquial, situada més amunt del petit nucli de cases, depèn de la parròquia de Queixàs. Anomenat Giramonts el 963, prengué el nom de Montoriol de les Illes o d'Amunt, i també el de Santa Coloma de Montoriol de les Illes.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Coloma de Matella  (Serra de Daró, Baix Empordà Veure> Matella.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Coloma de Montpedrós  (Baix Llobregat Veure> Santa Coloma de Cervelló.

84 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàSanta Coloma de Queralt  (Conca de Barberà Municipi: 33,76 km2, 674 m alt, 2.850 hab (2015). Situat al nord-est de la comarca, al límit amb la Segarra i l'Anoia. El terme és accidentat per la serra de Queralt i drenat per la capçalera del Gaià (altiplà de Santa Coloma). L'agricultura és gairebé tota de secà: cereals, ametllers i vinyes. Ramaderia porcina i avicultura. Indústria de la construcció (formigó) i tèxtil (cotonera i de fibres artificials). Pedreres. La vila és a la capçalera del Gaià; estigué emmurallada i conserva diversos portals; l'església arxiprestal de Santa Coloma és un notableInici página edifici gòtic (s XIV), amb un robust campanar (s XVII) i contè un magnífic retaule d'alabastre, obra de Jordi Joan (1387); el palau dels comtes de Santa Coloma, edifici massís i fortificat, està en bastant bon estat i s'hi realitzen diversos actes culturals. Als afores hi ha l'antic convent de Santa Maria de Bell-lloc, on hi han els sepulcres dels senyors de Santa Coloma. El municipi comprèn, a més, els pobles d'Aguiló...  Segueix... 

85 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Santa Coloma de Salses  (Salses, Rosselló Llogaret, a poca distància al sud del nucli urbà de la vila.

86 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSanta Coloma de Tuïr  (Rosselló Municipi: 4,74 km2, 175 m alt, 146 hab (2013), (o Santa Coloma de la Comanda, fr: Sainte Colombe de la Commanderie). Situat al límit dels Aspres amb la plana rossellonesa, a l'esquerra de la Canta-rana, afluent del Rard. La meitat occidental del terme és formada per una gran plataforma seca, coberta de garriga. El sector oriental concentra la modesta agricultura; el principal conreu és la vinya, així com arbres fruiters i farratges. Produeix vins dolços naturals i negres amb denominació d'origen controlada. Pedrera en explotació. La població ha estat tradicionalment escassa. El poble, que concentra tota la població del municipi, és bastit al voltant de l'església parroquial, 2 km al sud de Tuïr. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Coloma de Vinyoles  (Centelles, Osona Antic nom de Centelles, Santa Coloma de, fins al s XVI, per tal com es trobava dins la demarcaió de la vil·la rural i casa forta de Vinyoles.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Coloma d'Erdo  (Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)  Despoblat (1.423 m alt) (ant: Santa Coloma de Bellera), situat al nord del municipi, damunt el llogaret d'Erdo. L'església de Santa Coloma depèn de la parròquia de la Bastida de Bellera. Al s XIII pertanyia a la baronia de Bellera.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Coloma Sasserra  (Castellcir, Vallès Oriental Poble, a la dreta de la capçalera de la riera de Castellcir, al nord-est del terme. Hom l'anomenà antigament Santa Coloma Superior, en contraposició a Santa Coloma de Vinyoles o de Centelles. La parròquia és esmentada el 939, supeditada a l'església de Moià; poc després obtingué la independència. L'església, romànica (s XI-XII), fou ampliada i mutilada al s XVII, guarda, però, l'absis central, el campanar i la nau romànica. Prop d'ella hi hagué la domus o casal origen del llinatge Santacoloma, refós amb els Cabrera (1522). Té unida a l'església el mas Giol.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Santa Creu, Ciril de  (Catalunya, 1577 - Mataró, Maresme, 1630)  Religiós caputxí. Abans de professar fou, durant catorze anys, catedràtic d'eloqüència a la Universitat de Barcelona. Ingressà a l'orde el 1616. A part d'alguns escrits de la seva època universitària, publicà el 1619 unes Cartes familiars i un Compendio del arte de retórica.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Creu de Calafell  (Baix Penedès Veure> Calafell.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Creu de Castellbó  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Poble (1.293 m alt), fins el 1970 del municipi de Castellbó, al nord-oest de la vila. De la seva església parroquial depenia la d'Albet. Formà part de l'antic terme de la Vall de Castellbó.

93 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Creu de Creixà  (Piera, Anoia)  Antiga església i antic terme, al sector oriental del terme, vers Masquefa. L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Desoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau, i en algunes ocasions Santa Maria (o Santa Creu i Santa Maria) de Palau. El nom de Creixà és esmentat ja al s XII. Fou primitivament sufragània de Piera (1184). Fou ampliada i renovada alsInici página s XVII i XVIII.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Creu de Joglars  (Olost, Osona)  Poble (o de Jutglar), al nord-oest del terme, format per dos nuclis dispersos. Existia l’església de Santa Creu el 984, prop del lloc dit Gugulares i més tard mas Joglars; la seva demarcació s’estén per una plana i per les valls de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, que es fusionen poc més avall. Entre el 1438 i el 1728, pel fet d’ésser un lloc central, es reunia en aquesta església el consell del territori del Lluçanès. El 1733 es féu una nova església més al centre dels dos barris. Antiga sufragània, el 1878 s’erigí en parròquia independent.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Creu de la Selva  (Port de la Selva, Alt Empordà Veure> Vall de la Santa Creu, la.

96 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Santa Creu de Lloriac  (es Mercadal, Menorca Antiga parròquia, al nord de la vila, a l'indret de les possessions de Santa Creu (i Santa Creveta) i Lloriac (Vell i Nou). El seu terme, esmentat el s XIII, corresponia a la des Mercadal, la qual, inicialment sufragània seva, adquirí la capitalitat al començament del s XV.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Creu de Montclar  (Montclar de Berguedà, Berguedà Església romànica.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Creu de Palou   (Mura, Bages)  Església (o de Farell), sufragània de la parròquia de Mura, antic centre d'un veïnat de masies, avui deshabitades, en terreny boscós, drenat per la riera de Santa Creu, afluent per l'esquerra del Llobregat, al límit dels municipis de Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort. El temple, romànic (s XI), avui en ruïnes, fou possessió de Sant Cugat del Vallès.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Creu de Roda  (Port de la Selva, Alt Empordà Veure> Vall de la Santa Creu, la.

100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Santa Creu de Roteros  (València, HortaVeure> Roteros.

101 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Creu del Bosc  (Bigues i Riells, Vallès Oriental Antiga ermita, esmentada el s. XIV.

102 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Santa Creu d'en Nét  (Porreres, Mallorca Oriental Santuari, proper al cementiri de la vila, on és venerada una creu de terme del s XVI o XVII, la devoció a la qual començà a la fi del s XVII. La capella i l'hospici de pelegrins foren construïts a mitjan s XVIII.

103 CATALUNYA - HISTÒRIA

Santa Creu d'Enviny  (Sort, Pallars Sobirà Antiga església de l'antic mun. d'Enviny, que s'alçava a l'indret de l'actual mas (o borda) de Santa Creu.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanta Creu d'Horta  (Osor, Selva Poble, situat a les Guilleries, prop del coll de l'Espinau, ja al vessant de la vall d'Osor. La parròquia de Santa Creu, sufragània d'Osor, és documentada des del 933. L'església, erigida en parròquia independent el 1855, és dedicada a sant Jaume (Sant Jaume de Santa Creu d'Horta). Hom es dedica bàsicament a l'explotació del bosc (castanyes), sobretot entorn del gran mas i hostal del Sobirà de Santa Creu.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Creu d'Ollers  (Guixers, Solsonès Església, que depèn de l'església parroquial de Sant Llorenç de Morunys.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Santa Creu d'Olorda (Barcelona)Santa Creu d'Olorda  (Barcelona, Barcelonès Caseria, que forma un enclavament entre els municipis de Molins de Rei i de Sant Cugat del Vallès, al vessant septentrional de la serra de Collserola, entre les rieres de Vallvidrera i de Sant Bartomeu (dita, a la capçalera, torrent de Santa Creu). Aquest territori és dominat pel puig d'Olorda, on s'alçava el castell d'Olorda. El poblament és disseminat i centrat en l'església parroquial de la Santa Creu, esmentada ja el 1066. El lloc fou donat el 1147 al monestir de Sant Cugat del Vallès. Dins el seu terme existí, des d'abans del 1202, el monestir cistercenc de Valldonzella, traslladat el 1263 al pla de Barcelona. El castell d'Olorda comprenia al s XIV les parròquies de Santa Creu d'Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera; de la de Santa Creu depenia, al s XVI, la de Sant Bartomeu de la Quadra. El terme d'Olorda pertanyia a la fi del s XIV als Relat i, al segle següent, als Requesens (formà part de la...  Segueix... 

Anar a: Santa A ] [ Santa Anna d ] [ Santa Barbara, ] [ Santa Ce ] [ Santa Coloma, m ] [ Santa Cr ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -