|
|
|
Anar a: [ Marto ] [ Martorell i P ] [ Maru ] [ Mas, D ] [ Mas de B ] [ Mas de M ] Sense ser aventurera, he viscut com s'ha de viure; o sigui, perillosament. (Mercè Rodoreda i Gurguí) 2 CATALUNYA - MUNICIPI
1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell, Andreu (Lladurs, Solsonès, 1841 – Barcelona, 1885) Religiós jesuïta. Destacà com a teòleg i orador sagrat. És autor de diversos escrits de caràcter religiós. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA
5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell, Bernat (Catalunya, s XV) Pintor. Fill de l'homònim. Era molt jove quan morí el seu pare. Treballà al seu taller amb Miquel Nadal i Pere Garcia de Benavarri. És autor del retaule de sant Miquel, per a l'església de Sant Feliu de Cabrera, i del retaule de sant Julià, d'Altura. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Martorell, Josep (Illes Balears, s XVIII - 1753) Pintor. És autor de bon nombre de teles d'inspiració religiosa, de mides grans, per a l'església de Santa Maria del Camí, així com per a la capella de Sant Ramon de l'església de la Mercè, de Palma, on fou enterrat. 127 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell, Josep (Catalunya, s XVIII) Argenter. Obrà el peu de la custòdia de la seu de Vic (1750), les imatges de Sant Francesc Xavier (1755) i de Sant Josep (1758) per a la seu de Tarragona (ambdués segons models de Lluís Bonifàs), i el reliquiari de sant Joan Baptista (1767) de l'església de Valls. 9 CATALUNYA - HISTÒRIA
10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell, Simó (Barcelona, s XIV – s XV) Argenter. Documentat a partir del 1380, que realitzà per al comte d'Empúries diverses obres. La seva obra més important sembla haver estat la creu de plata de la Confraria de la Sang d'Igualada, contractada el 1399 i que s'encarregà semblant a la que havia realitzat anteriorment per a l'església barcelonina de Sant Miquel. Restà actiu fins als primer anys del s. XV. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Martorell de la Selva (Maçanet de la Selva, Selva) Poble, situat sud-oest de la vila. L'església parroquial (Sant Pere) havia estat possessió del monestir de Breda. El 1698 formava, amb Maçanet, una batllia del vescomtat de Cabrera. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Codina, Oriol (Barcelona, 10/nov/1927 – 24/ago/1996) Director musical i pedagog. Fill d'Artur Martorell i Bisbal. Fundador (1951) i director de la Coral Sant Jordi. Catedràtic d'història de la música a la Universitat de Barcelona des del 1983 (professor des del 1970). S'especialitzà en la direcció coral i donà cursos sobre aquesta matèria a diverses ciutats europees. Fou director artístic de l'"Antologia Històrica de la Música Catalana". També va ser diputat al Parlament de Catalunya. Rebé nombrosos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1984) i la medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1991). 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Codina de Cornudella, Montserrat (Catalunya, s XX - ) Cantatriu. Germana de Josep Maria i d'Oriol. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb Lluïsa Torra i Concepció Callao, i, més tard, a Siena. Amb un repertori molt ampli que comprèn melodies medievals, àries clàssiques, lieder i oratoris, així com les tendències musicals més d'avançades. Ha actuat ací i a diversos països europeus. Ha efectuat diverses gravacions, amb una de les quals, Cançons tradicionals dels Països Catalans, ha aconseguit, el 1967, el premi d'Interpretació al Gran Premi del Disc Català de Lloret de Mar. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i de Luna, Francesc (Tortosa, Baix Ebre, s XVI – s XVII) Historiador. Escriví una història de Tortosa, d'un escàs esperit crític, però interessant com a primera recopilació de dades, titulada Historia de la Santa Cinta (1926). L'any següent fou canviada la portada i el títol pel d'Historia de la antigua Hiberia. 17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Guinjoan, Aleix (Reus, Baix Camp, 1861 - Cartagena, Múrcia, 1906) Enginyer naval. Fou catedràtic de l'Escola de Marina. Era considerat un dels millors tècnics d'armament naval del seu temps. Estigué destinat per un temps a les illes Filipines. Escriví diversos treballs de la seva especialitat. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Otzet, Vicenç (Barcelona, 1903 - ) Enginyer militar. Fill de Vicenç Martorell i Portas. Ha exercit diversos càrrecs a l'administració pública com a especialista d'obres públiques i d'urbanisme. Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona. El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d'urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l'habitatge a Barcelona. És autor de La gestión urbanística en el orden funcional (1959), i ha col·laborat a la Historia del urbanismo en Barcelona (1970). 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Peña, Francesc (Barcelona, 19/nov/1822 – 9/nov/1878) Arqueòleg i naturalista. Després d'haver-se dedicat al comerç i endut per la seva afició, el 1854 inicià una col·lecció malacològica, que arribà a tenir 6.000 espècies. Els científics li'n dedicaren tres: la Modolia martorelli, l'Helix martorelli i la Linnaea martorelli. Llegà a Barcelona les seves col·leccions i els seus llibres, que foren la base del Museu que du el seu 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Peña, Manuel (Barcelona, s XIX - 1890) Naturalista. Dirigí fins a la seva mort el museu fundat pel seu germà Francesc. És autor de diversos escrits sobre la seva especialitat. Pertanyia a diverses corporacions doctes. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Portas, Vicenç (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 21/feb/1879 – Barcelona, 24/set/1956) Enginyer militar. Dirigí la brigada topogràfica d'enginyers de l'exèrcit (1920-24) encarregada d'aixecar el Pla de Barcelona i els encontorns, per a estudiar la defensa marítima de la ciutat. El 1925 passà a dirigir la nova oficina del pla de la ciutat de l'ajuntament. Fou coautor de la planificació espacial del CENU (1937). Després de la guerra civil de 1936-39, ocupà el càrrec d'enginyer en cap de l'agrupació de serveis tècnics d'urbanisme i valoracions de l'ajuntament de Barcelona. Des del 1948 fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts. És autor de diverses obres sobre cartografia de Barcelona i coautor de l'obra col·lectiva Historia del urbanismo en Barcelona (1970). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martorell i Puig, Bernardí (Barcelona, 20/gen/1877 – 8/ago/1937) Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1902, la seva arquitectura s'inscriu en la línia goticista del modernisme i es influïda per Gaudí i Domènech i Montaner. Entre les seves obres hi ha el convent de Valldonzella (1910, Barcelona), les escoles de Capellades (1913), el cementiri d'Olius (1916) i el convent de Redemptor (1926, Barcelona). 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Martorell i Trilles, Antoni (València, 1845 – 1930) Arquitecte. Deixeble de Monleón. Fou arquitecte municipal de València i acadèmic corresponent de Sant Carles. Entre les seves obres destaquen el Museu d'Història Natural de València i la façana de la Universitat de València. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA
31 CATALUNYA - MUNICIPI
32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Martorelles de Baix (Vallès Oriental) Veure> Martorelles. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Martorelles de Dalt (Vallès Oriental) Veure> Santa Maria de Martorelles. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martori i Bassets, Ramon (Barcelona, 11/mar/1893 – 18/gen/1971) Actor i escriptor. S'inicià en el teatre al Centre Nacionalista Republicà. Posteriorment, actuà amb la companyia del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. A partir del 1939 va dedicar-se al cinema i al teatre readiofònic. Entre les obres teatrals que va esciure destaca El crit de la terra (1961). 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martras, Antoni (Barcelona, s XVIII) Botànic. Fou farmacèutic dels hospitals de Tortosa (1723) i d'Alacant. Publicà una Dilatada historia y diccionario de animales, plantas i minerales. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Martres, Sant Miquel de (Caldes de Montbui, Vallès Oriental) Veure> Sant Miquel de Martres. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martrus i Malagelada, Josep (Manresa, Bages, 1855 – Barcelona, 1927) Periodista i escriptor. Fundà a Manresa "El Cordoner" (1876), "La Montaña" (1880), "Revista Catalana" (1881) i "Diario de Manresa". Escriví poemes (Brots primerencs, 1880, i Faules alemanyes en vers català, 1881), obres teatrals còmiques (A les fosques, 1889) i assaigs (Memoria sobre la organización y aspiración de las federaciones de trabajadores en España, 1886). 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Martrus i Riera, Jaume (Manresa, Bages, 1889 – Barcelona, 1966) Escultor i dibuixant. Residí un quant temps a París, on practicà amb èxit el dibuix satíric. A Barcelona treballà com a escultor. Utilitzà la pedra, la terra cuita i el coure repussat. Conreà també l'orfebreria i, en aquest camp, s'especialitzà en la realització de medalles de vori. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marturi, el (Baix Ebre) Contrafort sud-occidental del Caro, als ports de Beseit. 41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marull i Savalls, Francesc d'Assís (Palamós, Baix Empordà, 1858 – Barcelona, 1933) Escriptor. Impressor d'ofici, col·laborà a "La Campana de Gràcia", "L'Esquella de la Torratxa", etc, amb el pseudònim de Valentí Julivert. És autor de llibres de poesies castellanes i catalanes (Engrunes, 1887; Aires de l'Empordà, 1891; Bosquejos, 1887) i d'obres de teatre còmiques: Al vol! (1877), Dos i un sastre (1878) i d'altres. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marvà, Jeroni Veure> Martorell i Bisbal, Artur i Vallès i Vidal, Emili (pseudònim amb que signaven les obres gramaticals escrites conjuntament). 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marvà i Màyer, Josep (Alacant, 1846 – Madrid, 1936) Enginyer, militar i polític. Ingressà a l'Acadèmia Especial d'Enginyers el 1864. Obtingué el grau de tinent el 1869, i aquell mateix any es destacà en la lluita contra l'alçament republicà de València. El 1870 fou nomenat professor de la dita Acadèmia, i hi exercí durant quinze anys la seva càtedra. Publicà nombrosos treballs sobre enginyeria i material militar i féu estudis sobre matèries explosives. Organitzà el Laboratori Central d'Enginyers. Fou president de l'Institut de Reformes Socials (1913) i inspector general del treball. Autor de La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria (1872) i Las ciencias y la guerra (1915). 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA
46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marwän ibn 'Abd Alläh (Sahara, Àfrica, v 1112 – Marràqueix, Marroc, 1182) Cadí de València (des del 1142). Fou un dels protagonistes de la revolta antialmoràvit valenciana, ocorreguda a la mort de Tasfïn ibn 'Alï. Es declarà independent a València i conquerí Xàtiva (1145) i Alacant. Deposat, fou lliurat als Banü Gäniya balears, que l'empresonaren, fins que aconseguí, al cap de dotze anys, de refugiar-se a la cort almohade de Marràqueix. 47 CATALUNYA - POLÍTICA Marxa de la Llibertat (Catalunya, estiu 1976) Iniciativa política unitària. Nom donat a cinc recorreguts que, per arreu de Catalunya -amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya Nord-, efectuaren diversos manifestants com a suport a les reivindicacions nacionals i democràtiques de l'Assemblea de Catalunya, seguint una iniciativa de Lluís M. Xirinacs i Pax Christi. 48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Marxalenes (València, Horta) Barri de la ciutat, a l'esquerra del Túria, dins el districte de la Saidia. Antiga partida rural, esmentada ja en el Repartiment, es formà com un raval pròxim al monestir de la Saidia, que amb el temps es fusionà amb el de l'Alcúdia de València. Fou urbanitzat a la primera meitat del s XIX, i a mitjan segle hi fou bastida l'església del Roser, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Resten pocs carrers del nucli primitiu, absorbits pel creixement urbà modern. 49 CATALUNYA - HISTÒRIA Marxanda (Montesquiu / Sant Quirze de Besora, Osona) Antiga quadra i terme, entre els dos municipis. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Marxuac, Alfons (Catalunya, s XIX) Escriptor. Al darrer quart de la centúria estrenà algunes comèdies escrites en castellà i en català, com les titulades Viatge de boda, Un marido de alquiler, No hay función i Una 51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Marxuquera, la (Ador, Safor) Veure> Marjuquera, la. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Marzà (Pedret i Marzà, Alt Empordà) Poble i capital del municipi, situat a la dreta de la riera de Pedret, aigua amunt d'aquest poble, del qual depèn eclesiàsticament. El lloc és esmentat ja el 1060. El castell de Marzà fou adquirit l'any 1288 pel monestir de Sant Pere de Rodes. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marzal i Bartomeu, Miquel (Sueca, Ribera Baixa, 1856 – Barcelona, 1915) Matemàtic. Estudià ciències exactes a la universitat de Madrid, i en fou professor auxiliar. Guanyà la càtedra d'anàlisi matemàtica a València, i més tard passà a Barcelona. És autor de diversos llibres de text, un dels més coneguts, traduït a diversos idiomes, és Análisis matemático. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marzo, Andreu (València, 1620 – 1673) Pintor. Deixeble de Ribalta. La majoria de la seva obra és de temàtica religiosa. Pintà un Sant Antoni de Pàdua per a l'església de la Santa Creu de València, un altre per a la de Santa Caterina, també de València, i un Sant Martí. Dibuixà la portada del llibre de les festes de la Concepció de València (publicat l'any 1663). 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marzo, Urbà (València, s XVII) Pintor. Era germà d'Andreu. S'inclinà, com ell, pels temes religiosos. 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marzo, Vicent (València, 1763 – 1829) Arquitecte. Fou deixeble d'Ignasi Vergara i de l'Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué professor de matemàtiques i director general (1812). Les seves obres principals són a València: altar major de la basílica dels Desemparats i de la seu, palau del comte de Parcent, banys de l'Hospital General. També construí la capella i el retaule major, avui destruït, del beateri de 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marzo, Vicent de (València, s XIX – Barcelona, 1884) Economista. Fou catedràtic d'economia política i vice-director de l'Institut de Barcelona. Assolí un gran prestigi pels seus excel·lents dots pedagògics. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Marzo i Pardo, Antoni (València, 1802 – 1867) Escultor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou professor. Conreà l'escultura monumental i la imatgeria. Dins la seva producció cal esmentar, entre altres obres, L'oració a l'hort, alguns apòstols per a la catedral de Sogorb i la Font de Joanes, feta en col·laboració amb A. Esteve i Romero. 128 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Antoni (Catalunya, s XVI - s XVII) Escultor i arquitecte. L'any 1599 contractà el monument de Setmana Santa del convent de Sant Agustí de Barcelona, i el 1604 obrà el retaule de Sant Facund per a aquest mateix convent. Juntament amb Andreu Fortunat i Peregrino, fou l'autor del retaule major de Sant Martí de Teià (1604). A l'església del Pi de Barcelona obrà el retaule de Sant Joan Baptista (1607) i col·laborà amb l'argenter Domènec Baró en l'obra del tabernacle de Sant Ramon de Penyafort (1616). 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Antoni (Catalunya, s XVIII - s XIX) Abat de Poblet. Fou elegit el 1801, com a successor de Josep Sabater. Era el XCVII abat de la sèrie general pobletana i el XLIII dels quadriennals. Assumí el càrrec de qualificador de la Inquisició. Cessà el 1804 i fou succeït per Joaquim Casanovas. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Bartomeu (Catalunya, s XV – Barcelona, 1497) Arquitecte gòtic. Nebot del també arquitecte Andreu Escuder, a qui succeí en la direcció de les obres de la catedral de Barcelona. A partir del 1468 realitzà el claustre del monestir de Santa Maria de Jerusalem. Dirigí al Palau Reial Major de Barcelona, diverses obres en temps del Conestable de Portugal i, fins a la mort, les de Santa Maria del Pi, on realitzà la sala capitular, 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Bernat (Manresa, Bages, s XVI - Barcelona ?, s XVII) Metge. Exercia la seva carrera a Manresa. És autor del tractat Ordre breu i règim molt útil i profitós per a preservar i curar de pesta, publicat el 1625. 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mas, Dídac (Vila-real, Plana Baixa, 1553 – València, 1608) Filòsof. Va professar al convent dominicà de Sant Esteve de Salamanca (1575), després d'estudiar arts i teologia a la Universitat de València. Catedràtic de filosofia escolàstica i de teologia en aquesta universitat, consultor de la Inquisició i prior del convent dominicà de València. És autor de les obres Metaphysica disputatio de ente et ejus proprietatibus... (1587), Commentaria in VIII libros Physcorum (1599), Commentaria in Porphorium et in universam Aristotelis logicam (1592) i Vida de Santo Tomás de Aquino, dividida en tres libros (1601), entre d'altres. 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas, el (Terrades, Alt Empordà) Barri, al sud del poble. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Francesc (Catalunya, s XVIII - Poblet, Conca de Barberà, s XVIII) Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet. És autor d'alguns memorials exposant la situació de Catalunya al seu temps. Els adreçava a la cort espanyola i al primer ministre Floridablanca. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mas, Francesc Joan (Vila-real, Plana Baixa, s XVI) Catedràtic de gramàtica. Difusor de texts d'Erasme a la Universitat de València, on era catedràtic. Cal remarcar-ne les obres Plutarchi Chaeronel Philosophi, historicique clarissimi opuscula moralia (1550) i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterodamum Libellus, scholiis illustratus (1554). 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Jaume (Tarragona, s XVII – Vic, Osona, 1684) Bisbe de Vic (1674-84). Estudià a Tarragona, d'on fou canonge degà. Celebrà sínodes diocesans el 1677 i el 1682. Tingué conflictes amb el capítol de Vic pel fet de voler imposar reformes dràstiques. 70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Mas, Joan (Pollença, Mallorca, s XVI) Ciutadà. Sobresortí pel seu coratge arran d'un assalt dels corsaris sarraïns contra Pollença. Organitzà un contraatac contra els agressors i els obligà a reembarcar després d'abandonar els captius que acabaven de fer. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Joan (Reus, Baix Camp, 1564 – s XVI) Arquitecte. Col·laborà amb Antoni Pujades a la construcció de l'ajuntament reusenc, obra especialment curiosa perquè ja hi són introduïts elements barrocs. L'edifici ha estat bastant desvirtuat per reformes posteriors. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mas, Joaquim (Llosa de Ranes, Costera, s XVIII – 1818) Eclesiàstic. Estudià a la Universitat de València. Fou paborde i canonge penitencier de la mateixa arxidiòcesi. Publicà sermons i d'altres escrits. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas (de Roda), Josep Veure> Mas i Torre, Josep (polític i guerriller). 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mas, Lluís Vicent (València, 1698 – 1772) Frare dominicà. Era doctor en teologia. Ensenyà filosofia tomista a la Universitat de València. Fou prior del convent de predicadors de València. És autor de diverses obres, com les titulades Memorias de la santidad, doctrina y milagros de San Benedicto XI (1735), Suma moral para examen de curas y confesores, Sermó predicat en la 3ª centúria de la canonització de sant Vicent Ferrer i Predicatura general. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas (de Roda), Miquel Veure> Mas i Regàs, Miquel de (polític). 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Sinibald de (Torredembarra, Tarragonès, 1736 – Barcelona, 1806) Marí. Començà a navegar des de molt jove i obtingué el títol de pilot d'altura a Cartagena; anà a Amèrica (1762) i fou capturat diferents vegades per corsaris anglesos i després per algerians, que el feren treballar a llurs naus (1762-68); alliberat per l'orde dels redemptors, passà a Barcelona. Per la gran experiència assolida en qüestions de navegació, la Junta de Comerç de Barcelona li encarregà (1769) de muntar i dirigir l'Escola de Nàutica que aquella volia establir a la ciutat; intantà d'oposar-se, anys més tard, a l'uniformisme imposat per Madrid als plans d'estudi de nàutica. Vers l'any 1796 anà a Londres, on comprà aparells per a l'Escola. Realitzà nombrosos treballs de cartografia oceànica i mediterrània. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas, Valeri Veure> Mas i Casas, Valeri (anarco-sindicalista). 77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas Blanc, el (Celrà, Gironès) Veïnat, al sud del poble. 122 CATALUNYA- HISTÒRIA Mas Carbó, castell de (Sant Hilari Sacalm, Selva) Antiga domus de la Rovira, documentada des del 1252, que fou domini dels Gurb i els Sarriera. És en un extrem del pla de les Arenes, prop del mas Carbó. En resten notables ruïnes, excavades del 1924 al 1926. 121 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas Cases, el (Fornells de la Selva, Gironès) Veïnat. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Mas Castellar, jaciment del (Pontós, Alt Empordà) Assentament ibèric. És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya. Situat damunt d'una plataforma de poca altitud, durant el s V aC hi existí un petit assentament fortificat d'uns 10.000 m2, que protegia un extens camp de sitges. Aquest habitat fou substituït al s IV aC per un petit assentament rural (uns 2.000 m2) de traçat regular. La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l'assentament. A més, s'hi ha documentat un taller metal·lúrgic i una capella dotada d'un altar. 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas d'Agustí, el (Casinos, Camp de Túria) Caseria, situada al nord del municipi. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas d'Avall (Tortosa, Baix Ebre) Caseria, a l'esquerra de l'Ebre, entre l'Aldea i Jesús i Maria, a les terres del delta. 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas de Aliaga (Xelva, Serrans) Caseria, al nord de la vila, prop d'Ahillas 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de Balust, el (Salàs de Pallars, Pallars Jussà) Llogaret (725 m alt) (o Balust), situat en un coster, en un contrafort meridional del puig de Lleràs. L'església (Sant Martí) depenia de la de Santa Engràcia. Tot i que només tenia dues cases, formà un municipi el s XIX. 85 CATALUNYA - MUNICIPI
86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de Bec, el (Bordils, Gironès) Barri, al nord-est del poble. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de Bondia, el (Montornès de Segarra, Segarra) Poble, situat uns 3 km a l'oest del cap del municipi. L'església parroquial (Sant Bartomeu) depèn de la de Montornès. Pertangué als templers i després als hospitalers, dins la comanda de Granyena. 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de Colom, el (Tàrrega, Urgell) Propietat rural, on s'instal·là en 1899-1918 la comunitat cistercenca exclaustrada de Fontfreda (Provença). Des d'aquí intentaren, sense èxit, de fer fundacions a Sant Pau de Casseres (Berguedà) i a Poblet. 90 CATALUNYA - HISTÒRIA Mas de Flix, el (Flix, Ribera d'Ebre) Despoblat. 91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas de Flors, el (Sant Joan de Moró, Plana Alta) Caseria, situada al sud-oest de la vila, al pla de Flors, a la dreta de la rambla de la Viuda. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de Guillem, el (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Caseria de l'antic terme de Sant Salvador de Toló (fins el 1970), situada a la capçalera del riu de Conques, al peu del Montsec, vora l'antic monestir de Bonrepòs. 93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas de Jacinto (Castellfabib, Racó) Llogaret, a l'est de la vila, davant la confluència amb el Riodeva. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de la Pansa, el (Castellví de la Marca, Alt Penedès) Caseria, situada a l'oest de la Múnia. 95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
123 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Mas de la Sagristia, el (Prada, Conflent) Veure> la Sagristia (altre nom del barri). 96 CATALUNYA - HISTÒRIA Mas de l'Abat (Vila-seca de Solcina, Tarragonès) Antic lloc i terme; havia depès de la parròquia del Mas d'En Bosc. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de l'Alzinet (Vila-rodona, Alt Camp) Caseria, situada al sector nord-oriental del terme. 98 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Mas de l'Ametlla (Calaceit, Matarranya) Antic terme. 99 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Mas de les Garrigues, el (Ribesaltes, Rosselló) Antic priorat benedictí (Santa Maria del Mas de les Garrigues), conegut també amb el nom de Masriel, filial de Vilalonga (Llenguadoc). Fou construït sobre un alou cedit al s XII a aquest monestir per Ermengol de Vernet i els senyors de Peracals. Fou priorat del s XIII al s XV. El 1593, quan ja no tenia comunitat, fou unit a Sant Martí del Canigó. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de l'Hereu, el (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà) Caseria, dins l'antic terme de Mur, de la parròquia del Meüll, a l'oest d'aquest poble. 101 CATALUNYA - HISTÒRIA Mas de l'Obra (Vilallonga del Camp, Tarragonès) Antic terme. A mitjan s XIX tenia 14 h. 125 CATALUNYA - GEOGRAFIA
102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas de Mollet, el (Vilafamès, Plana Alta) Caseria, situada al sud de la vila, al vessant oriental del tossal de Mollet. 103 CATALUNYA - HISTÒRIA Mas de Moretó, el (Tarragona, Tarragonès) Antic terme, al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera del Pont d'Armentera. Formà part de la comuna del Camp de Tarragona. 104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas de Moròder, el (Montcada de l'Horta, Horta) Caseria, al nord de la vila, vora el barranc de Carraixet. 124 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas de Roda, Josep Veure> Mas i Torre, Josep (polític i guerriller). 129 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mas de Roda, Miquel Veure> Mas i Regàs, Miquel de (polític). 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas de Solduga, el (Llimiana, Pallars Jussà) Caseria, fins al 1970 del municipi de Gavet de la Conca, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, vora el pantà de Terradets. 106 CATALUNYA - HISTÒRIA Mas del Bisbe (Cambrils de Mar, Baix Camp) Antic terme. Havia depès de la parròquia del Mas d'En Bosc. 107 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas del Gras (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Caseria, fins al 1968 del terme de Viu de Llevata, a l'esquerra del riuet del Viu i vora la creu de Perves. 109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas del Jutge, el (Torrent de l'Horta, Horta) Poble, 5 km a l'oest de la vila, a l'altiplà de secà que limita amb la Foia de Bunyol, al límit amb la zona de llengua castellana. 110 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Mas del Llaurador, el (Valljunquera, Matarranya) Poble, en procés de despoblament, situat al nord-est del cap del municipi. L'església de Sant Joan depèn de la parròquia de la Vall del Tormo. Formava municipi independent a mitjan s. XIX. 111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas del Olmo (Ademús, Racó) Llogaret, al límit oriental del municipi. 112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas del Pinar (Calles, Serrans) Caseria deshabitada, que forma un petit enclavament dins el terme de Xelva, al sud del Túria. 113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas del Poll, el (Llíria, Camp de Túria) Caseria, a l'extrem septentrional del terme. 114 CATALUNYA - GEOGRAFIA
115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas d'En Bosc (Vila-rodona, Alt Camp) Caseria, situada a l'extrem oriental del terme. 116 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas d'En Bosc, el (Cambrils de Mar, Baix Camp) Veïnat (o Mas d'Oliver), al límit amb el terme de Vila-seca. Havia format una parròquia (Santa Maria) amb els llocs o termes de Vilagrassa, Mas del Bisbe, Barenys, Mas de l'Abat, Comes d'Ulldemolins i les Franqueses de Vilafortuny. 117 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas d'En Bosc, el (Berga, Berguedà) Veïnat, a 1,5 km de la ciutat, al voltant del mas d'En Bosc, que havia estat propietat del trobador Guillem de Berguedà. 126 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas d'En Carrascar, el (Amposta, Montsià) Veïnat, situat al sud de Montsianell. 118 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas d'En Gall, el (Esparreguera, Baix Llobregat) Veïnat (302 m alt), situat a l'oest de la vila, vora el límit amb Collbató i amb Pierola. 119 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mas d'Estadella, el (Vilagrassa, Urgell) Caseria, a l'extrem meridional del terme. 120 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Mas d'Estellers, el (Baix Maestrat) Antic nom de Sant Jordi del Maestrat.
Anar a: [ Marto ] [ Martorell i P ] [ Maru ] [ Mas, D ] [ Mas de B ] [ Mas de M ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Martorell
Martorell, Bernat
Martorell, Joanot
Martorell i Bisbal, Artur
Martorell i Montells, Joan
Martorell i Otzet, Ferran
Martorell i Trabal, Francesc
Mas de Barberans