A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Marto ]    [ Martorell i P ]    [ Maru ]    [ Mas, D ]    [ Mas de B ]    [ Mas de M ]

Sense ser aventurera, he viscut com s'ha de viure; o sigui, perillosament. (Mercè Rodoreda i Gurguí)

2 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatMartorell  (Baix Llobregat Municipi: 12,80 km2, 56 m alt, 27.895 hab (2014). Situat a la confluència de l'Anoia amb el Llobregat, a l'engorjament d'aquest riu en travessar la Serralada Litoral (congost de Martorell), al nord-oest de Barcelona. Pel fet de trovar-se vora el riu Llobregat i en un lloc estratègic de les comunicacions del pla de Barcelona amb l'interior de Catalunya, ha desenvolupat una intensa activitat industrial. L'agricultura és en recessió des de la meitat del decenni de 1960 en que ha quedat marginada a petites extensions dedicades als productes d'horta. La indústria està dominada pels sectors químic, metal·lúrgic i alimentari, entre d'altres. L'ascens demogràfic, mantingut des de començament del s XIX, va ésser espectacular en el període 1960-80 en que va arribar a triplicar la població. La vila és a tocar del pont del Diable, notable obra de base romana sobre el Llobregat, molt restaurada. Hi destaquen alguns edificis com la capella de Sant Joan, del...  Segueix... 

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMartorell  (Gandia, Safor)  Caseria (o Alquerieta d'Oriola), prop de la ciutat. Antiga alqueria islàmica i després lloc de moriscs (14 focs el 1609), depengué eclesiàsticament de la parròquia de Sant Josep de Gandia.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell, Andreu  (Lladurs, Solsonès, 1841 – Barcelona, 1885)  Religiós jesuïta. Destacà com a teòleg i orador sagrat. És autor de diversos escrits de caràcter religiós.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

retaule de Sant Jordi, de Bernat MartorellMartorell, Bernat  (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1390 – Barcelona, 23/des/1452)  Pintor. Influït per l'obra innovadora de Lluís Borrassà, n'aprofundí el missatge i la desenvolupà plenament a Catalunya en un moment de coincidència amb l'anomenat estil gòtic internacional, que portà al màxim de les seves possibilitats. La seva obra es caracteritza per la incorporació conscient de la perspectiva geomètrica importada d'Itàlia, per la plasmació de l'expressió naturalista mitjançant el dibuix i el joc conscient dels efectes de llum incidint sobre els objectes. Es pot seguir, a través de les seves obres conservades, el procés de la seva evolució plàstica. Des del retaule de Cabrera de Mataró, passant pel retaule de sant Jordi i culmina en el gran retaule del Salvador, realitzat cap a l'any 1449. Anterior a aquest retaule hi ha el de Púbol, contractat el 1437, d'impressionant naturalisme en les figures dels donants Bernat de Corbera, la seva esposa i fill, i en les de la predel·la...  Segueix... 

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell, Bernat  (Catalunya, s XV)  Pintor. Fill de l'homònim. Era molt jove quan morí el seu pare. Treballà al seu taller amb Miquel Nadal i Pere Garcia de Benavarri. És autor del retaule de sant Miquel, per a l'església de Sant Feliu de Cabrera, i del retaule de sant Julià, d'Altura.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartorell, Fèlix Maria de  (Martorell, Baix Llobregat, 1725 – Barcelona, 1785)  Frare caputxí. Fou definidor general de l'orde (1768-75) i ministre provincial (1770-75). És autor d'un Liber sacrae theologicae i d'unes Cartes pastorals.

7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Joanot MartorellMartorell, Joanot  (Gandia, Safor, 1413/15 – 1468)  Cavaller i escriptor. D'un llinatge de la noblesa mitjana, apareix el 1433 amb el tractament de mossèn, que significa que havia estat adobat cavaller. El 1437 canvià lletres de batalla amb el seu cosí Joan de Montpalau, que acusà d'haver trencat paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot. Martorell visqué prop d'un any a Anglaterra (entre el mar/1438 i el feb/1439), on estigué en relació amb cavallers de tot Europa, que hi acudien en cerca d'aventures, i tingué lleure per a llegir llibres que més endavant deixaren solc en les seves obres literàries. De retorn al Regne de València, tingué afers cavallerescs amb Jaume de Ripoll i amb el cavaller errant Felip de Boïl. Vers el 1443 féu un viatge a Portugal, del qual hom té poques notícies. L'any següent vengué a Gonçal d'Íxer, comanador de Montalbà, el lloc de Murla i de Benibraïm, a la vall de Xaló, transacció que portà greus conseqüències, entre les quals...  Segueix... 

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Martorell, Josep  (Illes Balears, s XVIII - 1753)  Pintor. És autor de bon nombre de teles d'inspiració religiosa, de mides grans, per a l'església de Santa Maria del Camí, així com per a la capella de Sant Ramon de l'església de la Mercè, de Palma, on fou enterrat.

127 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell, Josep  (Catalunya, s XVIII)  Argenter. Obrà el peu de la custòdia de la seu de Vic (1750), les imatges de Sant Francesc Xavier (1755) i de Sant Josep (1758) per a la seu de Tarragona (ambdués segons models de Lluís Bonifàs), i el reliquiari de sant Joan Baptista (1767) de l'església de Valls.

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMartorell, marquesat de  (Catalunya Títol concedit el 1637 a Luis Fajardo y de Requesens-Zúñiga, senyor de la vila de Martorell. Passà als Álvarez de Toledo.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell, Simó  (Barcelona, s XIV – s XV)  Argenter. Documentat a partir del 1380, que realitzà per al comte d'Empúries diverses obres. La seva obra més important sembla haver estat la creu de plata de la Confraria de la Sang d'Igualada, contractada el 1399 i que s'encarregà semblant a la que havia realitzat anteriorment per a l'església barcelonina de Sant Miquel. Restà actiu fins als primer anys del s. XV.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Martorell de la Selva  (Maçanet de la Selva, Selva)  Poble, situat sud-oest de la vila. L'església parroquial (Sant Pere) havia estat possessió del monestir de Breda. El 1698 formava, amb Maçanet, una batllia del vescomtat de Cabrera.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Artur Martorell i BisbalMartorell i Bisbal, Artur  (Barcelona, 14/abr/1894 – 4/abr/1967)  Pedagog. Becari de l'Escola de Mestres Joan Bardina (1907-09), que influí d'una manera decisiva en la seva concepció del magisteri, continuà la seva formació a les escoles de l'antic districte cinquè barceloní (1909), a les escoles de la Sagrada Família (1910-11) i a l'Escola Vallparadís (1912-13) -on entrà en contacte amb A. Galí-, fins a la seva titulació, el 1916. Assajà el mètode Montessori a les escoles de la Casa de Caritat (1915-17). Inculcà als infants l'hàbit de la reflexió personal des d'una perspectiva cívica, moral i religiosa, i donà un ensenyament viu de la realitat mitjançant el treball col·lectiu i l'elaboració perceptiva dels conceptes, primer a les escoles de Badalona, amb Pompeu Fabra (1917-19), i sobretot, a les escoles del patronat Domènec de Gràcia (1919-30), on fou director. Alhora, diversificà els seus ensenyaments de llenguatge als cursos de nit dels estudis normals de la Mancomunitat de Catalunya i...  Segueix... 

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartorell i Codina, Josep Maria  (Barcelona, 1925 - )  Arquitecte. Fill d'Artur Martorell i Bisbal. Membre fundador del Grup R, ha desplegat una gran activitat en el camp urbanístic. Inicià la seva trajectòria professional amb O. Bohigues i amb David Mackay, amb els quals continuà fent conjuntament la seva obra. El 1992, participaren en el projecte de la Vila Olímpica de Barcelona. Ha estat sovint guardonat pel seu treball i ha rebut diversos premis FAD. Ha realitzat també tasques en el camp de l'urbanisme, ha col·laborat en nombroses publicacions ("Serra d'Or", "Cuadernos de Arquitectura") i ha ostentat diversos càrrecs dins el món de l'escoltisme, procurant-ne la renovació.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Codina, Oriol  (Barcelona, 10/nov/1927 – 24/ago/1996)  Director musical i pedagog. Fill d'Artur Martorell i Bisbal. Fundador (1951) i director de la Coral Sant Jordi. Catedràtic d'història de la música a la Universitat de Barcelona des del 1983 (professor des del 1970). S'especialitzà en la direcció coral i donà cursos sobre aquesta matèria a diverses ciutats europees. Fou director artístic de l'"Antologia Històrica de la Música Catalana". També va ser diputat al Parlament de Catalunya. Rebé nombrosos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi (1984) i la medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1991).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Codina de Cornudella, Montserrat  (Catalunya, s XX - )  Cantatriu. Germana de Josep Maria i d'Oriol. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, amb Lluïsa Torra i Concepció Callao, i, més tard, a Siena. Amb un repertori molt ampli que comprèn melodies medievals, àries clàssiques, lieder i oratoris, així com les tendències musicals més d'avançades. Ha actuat ací i a diversos països europeus. Ha efectuat diverses gravacions, amb una de les quals, Cançons tradicionals dels Països Catalans, ha aconseguit, el 1967, el premi d'Interpretació al Gran Premi del Disc Català de Lloret de Mar.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i de Luna, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, s XVI – s XVII)  Historiador. Escriví una història de Tortosa, d'un escàs esperit crític, però interessant com a primera recopilació de dades, titulada Historia de la Santa Cinta (1926). L'any següent fou canviada la portada i el títol pel d'Historia de la antigua Hiberia.

17 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaMartorell i Fivaller, Josep Maria de  (Ciutadella, Menorca, 1843 – Madrid, 1886)  Escriptor. Era llicenciat en dret. Tenia els títols de duc d'Almenara Alta i marquès de Monastèrio. Residí a Madrid. Milità al partit conservador. Resultà elegit, en diverses ocasions, diputat a les corts. Tingué fama com a publicista catòlic. Fou un dels fundadors i col·laboradors dels periòdics "La Cruzada" i "Revista Científica". Publicà el llibre de proses Un libro para los amigos (1878). En edició pòstuma aparegué un recull de les seves poesies, escrites en castellà.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Guinjoan, Aleix  (Reus, Baix Camp, 1861 - Cartagena, Múrcia, 1906)  Enginyer naval. Fou catedràtic de l'Escola de Marina. Era considerat un dels millors tècnics d'armament naval del seu temps. Estigué destinat per un temps a les illes Filipines. Escriví diversos treballs de la seva especialitat.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Martorell i MontellsMartorell i Montells, Joan  (Barcelona, 14/oct/1833 – 5/jul/1906)  Mestre d'obres i arquitecte de la primera promoció de l'escola de Barcelona, titulat el 1876. Profund coneixedor de l'art gòtic, orientà gairebé tota la seva producció cap aquell estil, dins el moviment neogoticista característic del s XIX i segons les teories de Viollet-le-Duc. Entre les seves primeres construccions cal esmentar el convent de les Adoratrius (1874) -on es sepultat des del 1924-, les esglésies de Portbou i de Sant Esteve de Castellar, ambdués d'estil goticista, el tercer Misteri de Goig i el primer de Dolor del Rosari Monumental de Montserrat, el palau de Sobrellano, a Comillas (Santander) (1878), i el seminari del mateix lloc (1883), així com el projecte del convent de Villaricos (Almeria). Una obra típica d'aquesta trajectòria és l'església convent de les Saleses (1885), al passeig de Sant Joan de Barcelona. És també l'autor del cambril i la cúpula de la Mercè, del monument de Joan Güell de la Societat de Crèdit...  Segueix... 

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartorell i Oller, Salvador  (la Canonja, Tarragonès, 1895 – Tarragona, 1968)  Escultor. Es formà a Tarragona i a Barcelona (Llotja) i fou pensionat a França. El seu estil té alguns punts de contacte amb l'art grec arcaic, així com certa influència d'A. Maillol. Obtingué la medalla d'Or a l'Exposició d'Arts Decoratives de París (1925) i a la Internacional de Barcelona de 1929.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ferran Martorell i OtzetMartorell i Otzet, Ferran  (Barcelona, 4/jun/1906 – 16/set/1984)  Metge. Fill de Vicenç Martorell i Portas. Capdavanter de la cirurgia vascular, i en particular de l'estudi de les malalties arterials i venoses de les cames, fou fundador i director de la revista "Angiología" (1949), una de les primeres de l'especialitat al món. Membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona (1962) és autor d'una extensa obra en la qual destaquen Trombofeblitis de los miembros inferiores (1943), Accidentes vasculares de los miembros (1945), Trombosis de la vena cava inferior (1948), Úlceras de las piernas de origen neurovascular (1950), Úlcera hipertensiva (1953) i el tractat Angiología. Enfermedades vasculares (1967). Hom ha donat el seu nom a l'úlcera hipertensiva de les cames.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Otzet, Vicenç  (Barcelona, 1903 - )  Enginyer militar. Fill de Vicenç Martorell i Portas. Ha exercit diversos càrrecs a l'administració pública com a especialista d'obres públiques i d'urbanisme. Participà a les obres de les casernes de Pedralbes i de cavalleria de Barcelona. El 1955 fou nomenat gerent del pla comarcal de la comissió d'urbanisme de Barcelona, i en 1957-70 fou delegat del ministeri de l'habitatge a Barcelona. És autor de La gestión urbanística en el orden funcional (1959), i ha col·laborat a la Historia del urbanismo en Barcelona (1970).

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Peña, Francesc  (Barcelona, 19/nov/1822 – 9/nov/1878)  Arqueòleg i naturalista. Després d'haver-se dedicat al comerç i endut per la seva afició, el 1854 inicià una col·lecció malacològica, que arribà a tenir 6.000 espècies. Els científics li'n dedicaren tres: la Modolia martorelli, l'Helix martorelli i la Linnaea martorelli. Llegà a Barcelona les seves col·leccions i els seus llibres, que foren la base del Museu que du el seuInici página nom, al Parc de la Ciutadella. Instituí el premi Martorell, que s'atorga cada cinc anys a la millor obra sobre arqueologia. La selecció dels seus escrits s'ha publicat amb el títol d'Apuntes arqueológicos (1879).

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Peña, Manuel  (Barcelona, s XIX - 1890)  Naturalista. Dirigí fins a la seva mort el museu fundat pel seu germà Francesc. És autor de diversos escrits sobre la seva especialitat. Pertanyia a diverses corporacions doctes.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Portas, Vicenç  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 21/feb/1879 – Barcelona, 24/set/1956)  Enginyer militar. Dirigí la brigada topogràfica d'enginyers de l'exèrcit (1920-24) encarregada d'aixecar el Pla de Barcelona i els encontorns, per a estudiar la defensa marítima de la ciutat. El 1925 passà a dirigir la nova oficina del pla de la ciutat de l'ajuntament. Fou coautor de la planificació espacial del CENU (1937). Després de la guerra civil de 1936-39, ocupà el càrrec d'enginyer en cap de l'agrupació de serveis tècnics d'urbanisme i valoracions de l'ajuntament de Barcelona. Des del 1948 fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts. És autor de diverses obres sobre cartografia de Barcelona i coautor de l'obra col·lectiva Historia del urbanismo en Barcelona (1970).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martorell i Puig, Bernardí  (Barcelona, 20/gen/1877 – 8/ago/1937)  Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1902, la seva arquitectura s'inscriu en la línia goticista del modernisme i es influïda per Gaudí i Domènech i Montaner. Entre les seves obres hi ha el convent de Valldonzella (1910, Barcelona), les escoles de Capellades (1913), el cementiri d'Olius (1916) i el convent de Redemptor (1926, Barcelona).

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartorell i Terrats, Jeroni  (Barcelona, 1877 – 1951)  Arquitecte. Influït inicialment per les tesis ruskinianes, complí la tasca de divulgar-les a través de la revista "Catalunya". Donà a conèixer l'arquitectura neogòtica del secessionisme vienès, principalment de l'arquitecte Otto Wagner. Director del Servei de Conservació de Monuments, càrrec des del qual restaurà i revalorà un gran nombre de monuments, com la Porta Ferrada, de Sant Feliu de Guíxols, la Casa del Canonge i la Casa dels Velers, ambdués de Barcelona. És autor de l'edifici de l'Escola Industrial de Sabadell. Entre altres estudis és autor d'un Inventari gràfic de Catalunya (1909) i d'Estructuras en ladrillo y hierro atirantado en la arquitectura catalana (1910).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Martorell i TrabalMartorell i Trabal, Francesc  (Barcelona, 1887 – 1/nov/1935)  Historiador. Format a la Universitat de Barcelona i, sobretot, als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Rubió i Lluch i on tingué diversos companys amb els quals col·laborà en la preparació dels Documents per la història de la cultura catalana mig-eval de Rubió i Lluch. Participà en l'organització del Congrés de la Llengua Catalana del 1906, féu investigacions en diversos arxius de Catalunya i inicià l'ordenació de l'Arxiu del Mestre Racional, que Prat de la Riba havia instal·lat al Palau de la Generalitat per iniciativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Amplià estudis a Roma i a París, d'on hagué de marxar durant la guerra de 1914-18. Secretari redactor de la Secció Historico-arqueològica de l'Institut, en fou membre adjunt (1916) i, després, numerari (1918); fou secretari de la dita secció i, accidentalment, secretari general de l'Institut. Professor, durant molts anys, d'història de Catalunya als Estudis Universitaris...  Segueix... 

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martorell i Trilles, Antoni  (València, 1845 – 1930)  Arquitecte. Deixeble de Monleón. Fou arquitecte municipal de València i acadèmic corresponent de Sant Carles. Entre les seves obres destaquen el Museu d'Història Natural de València i la façana de la Universitat de València.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartorell i Vidal, Miquel  (Barcelona, v 1650 – 1706)  Pintor. Treballà per al palau de la Generalitat almenys durant els anys 1680-88. És l'autor del Sant Jordi exhibit a la Sala Daurada.

31 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OrientalMartorelles  (Vallès Oriental)  Municipi: 3,61 km2, 96 m alt, 4.783 h (2014), (o Martorelles de Baix). Situat al sud de la comarca, a l'esquerra del Besòs, enfront de Mollet del Vallès, amb el qual forma un continu urbà; accidentat pels contraforts de la Serralada Litoral. L'agricultura, base econòmica tradicional del terme, ha estat substituïda a causa del desenvolupament industrial, especialment del sector metal·lúrgic, i també d'electrònica i de química. El polígon industrial s'estén a la part més baixa del terme, prop del Besòs, tanmateix, la manca d'obres d'infraestructura bàsiques en dificulten la comunicació. La població s'ha quintuplicat d'ençà el 1950 i el creixement fou espectacularment significatiu a partir del 1960, quan començà a integrar-se a l'aglomeració urbana de Mollet. El sector muntanyós del terme ha esdevingut zona residencial, amb diverses urbanitzacions. La vila és a la dreta de la riera de les Canals, prolongada pel barri de Martorelles del Mig. El 1927 se li segregà el sector de Santa Maria de Martorelles com a terme independent. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Pessebre Vivent

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Martorelles de Baix  (Vallès OrientalVeure> Martorelles.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Martorelles de Dalt  (Vallès Oriental Veure> Santa Maria de Martorelles.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martori i Bassets, Ramon  (Barcelona, 11/mar/1893 – 18/gen/1971)  Actor i escriptor. S'inicià en el teatre al Centre Nacionalista Republicà. Posteriorment, actuà amb la companyia del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. A partir del 1939 va dedicar-se al cinema i al teatre readiofònic. Entre les obres teatrals que va esciure destaca El crit de la terra (1961).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartra, Joan  (Barcelona, 1828 – 1894)  Religiós escolapi. Ocupà diversos càrrecs al seu orde, del qual fou vicari general (1875). Ès autor dels llibres Sermones, Trabajos pedagógicos i Tratado de urbanidad, aquest darrer traduït a diversos idiomes.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martras, Antoni  (Barcelona, s XVIII)  Botànic. Fou farmacèutic dels hospitals de Tortosa (1723) i d'Alacant. Publicà una Dilatada historia y diccionario de animales, plantas i minerales.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Martres, Sant Miquel de  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental Veure> Sant Miquel de Martres.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martrus i Malagelada, Josep  (Manresa, Bages, 1855 – Barcelona, 1927)  Periodista i escriptor. Fundà a Manresa "El Cordoner" (1876), "La Montaña" (1880), "Revista Catalana" (1881) i "Diario de Manresa". Escriví poemes (Brots primerencs, 1880, i Faules alemanyes en vers català, 1881), obres teatrals còmiques (A les fosques, 1889) i assaigs (Memoria sobre la organización y aspiración de las federaciones de trabajadores en España, 1886).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martrus i Riera, Jaume  (Manresa, Bages, 1889 – Barcelona, 1966)  Escultor i dibuixant. Residí un quant temps a París, on practicà amb èxit el dibuix satíric. A Barcelona treballà com a escultor. Utilitzà la pedra, la terra cuita i el coure repussat. Conreà també l'orfebreria i, en aquest camp, s'especialitzà en la realització de medalles de vori.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marturi, el  (Baix Ebre Contrafort sud-occidental del Caro, als ports de Beseit.

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaMarty, Andreu  (Perpinyà, 6/nov/1886 - Catllà de Conflent, Conflent, 23/nov/1956)  Polític. El 1919 dirigí la rebel·lió de la flota francesa que operava contra els bolxevics al mar Negre. Fou diputat comunista des del 1924 i redactor en cap de "L'Humanité" (1934-35). Intervingué en la guerra civil espanyola com a inspector general de les Brigades Internacionals. Posteriorment visqué a l'URSS (1940-43). De nou a França, fou elegit diputat (1947), però el 1953 fou expulsat del partit comunista, acusat de desviacionisme.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marull i Savalls, Francesc d'Assís  (Palamós, Baix Empordà, 1858 – Barcelona, 1933)  Escriptor. Impressor d'ofici, col·laborà a "La Campana de Gràcia", "L'Esquella de la Torratxa", etc, amb el pseudònim de Valentí Julivert. És autor de llibres de poesies castellanes i catalanes (Engrunes, 1887; Aires de l'Empordà, 1891; Bosquejos, 1887) i d'obres de teatre còmiques: Al vol! (1877), Dos i un sastre (1878) i d'altres.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marvà, Jeroni  Veure> Martorell i Bisbal, Artur i Vallès i Vidal, Emili (pseudònim amb que signaven les obres gramaticals escrites conjuntament).

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marvà i Màyer, Josep  (Alacant, 1846 – Madrid, 1936)  Enginyer, militar i polític. Ingressà a l'Acadèmia Especial d'Enginyers el 1864. Obtingué el grau de tinent el 1869, i aquell mateix any es destacà en la lluita contra l'alçament republicà de València. El 1870 fou nomenat professor de la dita Acadèmia, i hi exercí durant quinze anys la seva càtedra. Publicà nombrosos treballs sobre enginyeria i material militar i féu estudis sobre matèries explosives. Organitzà el Laboratori Central d'Enginyers. Fou president de l'Institut de Reformes Socials (1913) i inspector general del treball. Autor de La nitroglicerina y la dinamita comparadas con la pólvora de guerra ordinaria (1872) i Las ciencias y la guerra (1915).

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMarvella, platja de  (Barcelona, Barcelonès)  Veure> Marbella, platja de la.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marwän ibn 'Abd Alläh  (Sahara, Àfrica, v 1112 – Marràqueix, Marroc, 1182)  Cadí de València (des del 1142). Fou un dels protagonistes de la revolta antialmoràvit valenciana, ocorreguda a la mort de Tasfïn ibn 'Alï. Es declarà independent a València i conquerí Xàtiva (1145) i Alacant. Deposat, fou lliurat als Banü Gäniya balears, que l'empresonaren, fins que aconseguí, al cap de dotze anys, de refugiar-se a la cort almohade de Marràqueix.

47 CATALUNYA - POLÍTICA

Marxa de la Llibertat  (Catalunya, estiu 1976)  Iniciativa política unitària. Nom donat a cinc recorreguts que, per arreu de Catalunya -amb ramificacions al País Valencià i la Catalunya Nord-, efectuaren diversos manifestants com a suport a les reivindicacions nacionals i democràtiques de l'Assemblea de Catalunya, seguint una iniciativa de Lluís M. Xirinacs i Pax Christi.

48 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marxalenes  (València, Horta)  Barri de la ciutat, a l'esquerra del Túria, dins el districte de la Saidia. Antiga partida rural, esmentada ja en el Repartiment, es formà com un raval pròxim al monestir de la Saidia, que amb el temps es fusionà amb el de l'Alcúdia de València. Fou urbanitzat a la primera meitat del s XIX, i a mitjan segle hi fou bastida l'església del Roser, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de València. Resten pocs carrers del nucli primitiu, absorbits pel creixement urbà modern.

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Marxanda  (Montesquiu / Sant Quirze de Besora, Osona)  Antiga quadra i terme, entre els dos municipis.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marxuac, Alfons  (Catalunya, s XIX)  Escriptor. Al darrer quart de la centúria estrenà algunes comèdies escrites en castellà i en català, com les titulades Viatge de boda, Un marido de alquiler, No hay función i UnaInici página primada (1889).

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marxuquera, la  (Ador, Safor Veure> Marjuquera, la.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marzà  (Pedret i Marzà, Alt Empordà)  Poble i capital del municipi, situat a la dreta de la riera de Pedret, aigua amunt d'aquest poble, del qual depèn eclesiàsticament. El lloc és esmentat ja el 1060. El castell de Marzà fou adquirit l'any 1288 pel monestir de Sant Pere de Rodes.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marzal i Bartomeu, Miquel  (Sueca, Ribera Baixa, 1856 – Barcelona, 1915)  Matemàtic. Estudià ciències exactes a la universitat de Madrid, i en fou professor auxiliar. Guanyà la càtedra d'anàlisi matemàtica a València, i més tard passà a Barcelona. És autor de diversos llibres de text, un dels més coneguts, traduït a diversos idiomes, és Análisis matemático.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marzo, Andreu  (València, 1620 – 1673)  Pintor. Deixeble de Ribalta. La majoria de la seva obra és de temàtica religiosa. Pintà un Sant Antoni de Pàdua per a l'església de la Santa Creu de València, un altre per a la de Santa Caterina, també de València, i un Sant Martí. Dibuixà la portada del llibre de les festes de la Concepció de València (publicat l'any 1663).

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marzo, Urbà  (València, s XVII)  Pintor. Era germà d'Andreu. S'inclinà, com ell, pels temes religiosos.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marzo, Vicent  (València, 1763 – 1829)  Arquitecte. Fou deixeble d'Ignasi Vergara i de l'Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué professor de matemàtiques i director general (1812). Les seves obres principals són a València: altar major de la basílica dels Desemparats i de la seu, palau del comte de Parcent, banys de l'Hospital General. També construí la capella i el retaule major, avui destruït, del beateri deInici página Sant Miquel, a Llíria.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marzo, Vicent de  (València, s XIX – Barcelona, 1884)  Economista. Fou catedràtic d'economia política i vice-director de l'Institut de Barcelona. Assolí un gran prestigi pels seus excel·lents dots pedagògics.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marzo i Pardo, Antoni  (València, 1802 – 1867)  Escultor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles, de la qual fou professor. Conreà l'escultura monumental i la imatgeria. Dins la seva producció cal esmentar, entre altres obres, L'oració a l'hort, alguns apòstols per a la catedral de Sogorb i la Font de Joanes, feta en col·laboració amb A. Esteve i Romero.

128 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Antoni  (Catalunya, s XVI - s XVII)  Escultor i arquitecte. L'any 1599 contractà el monument de Setmana Santa del convent de Sant Agustí de Barcelona, i el 1604 obrà el retaule de Sant Facund per a aquest mateix convent. Juntament amb Andreu Fortunat i Peregrino, fou l'autor del retaule major de Sant Martí de Teià (1604). A l'església del Pi de Barcelona obrà el retaule de Sant Joan Baptista (1607) i col·laborà amb l'argenter Domènec Baró en l'obra del tabernacle de Sant Ramon de Penyafort (1616).

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Antoni  (Catalunya, s XVIII - s XIX)  Abat de Poblet. Fou elegit el 1801, com a successor de Josep Sabater. Era el XCVII abat de la sèrie general pobletana i el XLIII dels quadriennals. Assumí el càrrec de qualificador de la Inquisició. Cessà el 1804 i fou succeït per Joaquim Casanovas.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Bartomeu  (Catalunya, s XV – Barcelona, 1497)  Arquitecte gòtic. Nebot del també arquitecte Andreu Escuder, a qui succeí en la direcció de les obres de la catedral de Barcelona. A partir del 1468 realitzà el claustre del monestir de Santa Maria de Jerusalem. Dirigí al Palau Reial Major de Barcelona, diverses obres en temps del Conestable de Portugal i, fins a la mort, les de Santa Maria del Pi, on realitzà la sala capitular,Inici página inaugurada el 1486, i acabà el campanar, començat el 1379.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Bernat  (Manresa, Bages, s XVI - Barcelona ?, s XVII)  Metge. Exercia la seva carrera a Manresa. És autor del tractat Ordre breu i règim molt útil i profitós per a preservar i curar de pesta, publicat el 1625.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mas, Dídac  (Vila-real, Plana Baixa, 1553 – València, 1608)  Filòsof. Va professar al convent dominicà de Sant Esteve de Salamanca (1575), després d'estudiar arts i teologia a la Universitat de València. Catedràtic de filosofia escolàstica i de teologia en aquesta universitat, consultor de la Inquisició i prior del convent dominicà de València. És autor de les obres Metaphysica disputatio de ente et ejus proprietatibus... (1587), Commentaria in VIII libros Physcorum (1599), Commentaria in Porphorium et in universam Aristotelis logicam (1592) i Vida de Santo Tomás de Aquino, dividida en tres libros (1601), entre d'altres.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas, el  (Terrades, Alt Empordà)  Barri, al sud del poble.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Francesc  (Catalunya, s XVIII - Poblet, Conca de Barberà, s XVIII)  Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet. És autor d'alguns memorials exposant la situació de Catalunya al seu temps. Els adreçava a la cort espanyola i al primer ministre Floridablanca.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mas, Francesc Joan  (Vila-real, Plana Baixa, s XVI)  Catedràtic de gramàtica. Difusor de texts d'Erasme a la Universitat de València, on era catedràtic. Cal remarcar-ne les obres Plutarchi Chaeronel Philosophi, historicique clarissimi opuscula moralia (1550) i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterodamum Libellus, scholiis illustratus (1554).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMas, Guillem de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller o donzell. Serví amb les armes a Sardenya, on degué anar-hi pel maig de 1409, amb l'expedició de Pere Torrelles. Tornà a Catalunya pel desembre del mateix any, i fou portador de notícies sobre la situació a l'illa. El 1413 fou el segon cap de la guarnició de Lleida, a les ordres de Riambau de Corbera, quan la ciutat resistí les temptatives de Jaume d'Urgell per prendre-la.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Jaume  (Tarragona, s XVII – Vic, Osona, 1684)  Bisbe de Vic (1674-84). Estudià a Tarragona, d'on fou canonge degà. Celebrà sínodes diocesans el 1677 i el 1682. Tingué conflictes amb el capítol de Vic pel fet de voler imposar reformes dràstiques.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Mas, Joan  (Pollença, Mallorca, s XVI)  Ciutadà. Sobresortí pel seu coratge arran d'un assalt dels corsaris sarraïns contra Pollença. Organitzà un contraatac contra els agressors i els obligà a reembarcar després d'abandonar els captius que acabaven de fer.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Joan  (Reus, Baix Camp, 1564 – s XVI)  Arquitecte. Col·laborà amb Antoni Pujades a la construcció de l'ajuntament reusenc, obra especialment curiosa perquè ja hi són introduïts elements barrocs. L'edifici ha estat bastant desvirtuat per reformes posteriors.

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mas, Joaquim  (Llosa de Ranes, Costera, s XVIII – 1818)  Eclesiàstic. Estudià a la Universitat de València. Fou paborde i canonge penitencier de la mateixa arxidiòcesi. Publicà sermons i d'altres escrits.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas (de Roda), Josep  Veure> Mas i Torre, Josep (polític i guerriller).

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMas, Julià  (l'Alcora, Alcalatén, 1770 – s XIX)  Pintor i gravador. Participà a diversos concursos de gravat de l'Acadèmia de Sant Carles de València, concretament els anys 1792, 1795 i 1798.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Mas, Lluís Vicent  (València, 1698 – 1772)  Frare dominicà. Era doctor en teologia. Ensenyà filosofia tomista a la Universitat de València. Fou prior del convent de predicadors de València. És autor de diverses obres, com les titulades Memorias de la santidad, doctrina y milagros de San Benedicto XI (1735), Suma moral para examen de curas y confesores, Sermó predicat en la 3ª centúria de la canonització de sant Vicent Ferrer i Predicatura general.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas (de Roda), Miquel  Veure> Mas i Regàs, Miquel de (polític).

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Sinibald de  (Torredembarra, Tarragonès, 1736 – Barcelona, 1806)  Marí. Començà a navegar des de molt jove i obtingué el títol de pilot d'altura a Cartagena; anà a Amèrica (1762) i fou capturat diferents vegades per corsaris anglesos i després per algerians, que el feren treballar a llurs naus (1762-68); alliberat per l'orde dels redemptors, passà a Barcelona. Per la gran experiència assolida en qüestions de navegació, la Junta de Comerç de Barcelona li encarregà (1769) de muntar i dirigir l'Escola de Nàutica que aquella volia establir a la ciutat; intantà d'oposar-se, anys més tard, a l'uniformisme imposat per Madrid als plans d'estudi de nàutica. Vers l'any 1796 anà a Londres, on comprà aparells per a l'Escola. Realitzà nombrosos treballs de cartografia oceànica i mediterrània.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas, Valeri  Veure> Mas i Casas, Valeri (anarco-sindicalista).

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMas Blanc, el  (les Useres, Alcalatén Caseria, 6,5 km a l'est de la vila, a la vora dreta de la rambla de la Viuda.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas Blanc, el  (Celrà, Gironès)  Veïnat, al sud del poble.

122 CATALUNYA- HISTÒRIA

Mas Carbó, castell de  (Sant Hilari Sacalm, Selva)  Antiga domus de la Rovira, documentada des del 1252, que fou domini dels Gurb i els Sarriera. És en un extrem del pla de les Arenes, prop del mas Carbó. En resten notables ruïnes, excavades del 1924 al 1926.

121 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas Cases, el  (Fornells de la Selva, Gironès)  Veïnat.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mas Castellar, jaciment del  (Pontós, Alt Empordà Assentament ibèric. És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya. Situat damunt d'una plataforma de poca altitud, durant el s V aC hi existí un petit assentament fortificat d'uns 10.000 m2, que protegia un extens camp de sitges. Aquest habitat fou substituït al s IV aC per un petit assentament rural (uns 2.000 m2) de traçat regular. La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l'assentament. A més, s'hi ha documentat un taller metal·lúrgic i una capella dotada d'un altar.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas d'Agustí, el  (Casinos, Camp de Túria Caseria, situada al nord del municipi.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas d'Avall  (Tortosa, Baix Ebre Caseria, a l'esquerra de l'Ebre, entre l'Aldea i Jesús i Maria, a les terres del delta.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMas d'Avall, el  (Costur, Alcalatén Barri, 1 km al nord del poble.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas de Aliaga  (Xelva, Serrans Caseria, al nord de la vila, prop d'Ahillas

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de Balust, el  (Salàs de Pallars, Pallars Jussà Llogaret (725 m alt) (o Balust), situat en un coster, en un contrafort meridional del puig de Lleràs. L'església (Sant Martí) depenia de la de Santa Engràcia. Tot i que només tenia dues cases, formà un municipi el s XIX.

85 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del MontsiàMas de Barberans  (Montsià Municipi: 78,80 km2, 348 m alt, 619 hab (2014). Situat a l'oest d'Amposta, al límit amb el Baix Ebre. El relleu és accidentat pels ports de Beseit (contraforts meridionals del Caro), és drenat per la capçalera del barranc de Lledó. Gran part del terme és ocupat per bosc (alzinars), encara que molt malmés pels incendis. L'economia del municipi es basa en el conreu de l'olivera i l'elaboració d'oli; altres conreus de secà (cereals, vinya, garrofers), una petita porció dedicada al regadiu i la fabricació de cabassos completen l'oferta econòmica. El poble és a la zona de contacte entre la muntanya i el pla de la Galera, dominat per l'església parroquial de Sant Marc. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Bloc de l'Escola

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de Bec, el  (Bordils, Gironès Barri, al nord-est del poble.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de Bondia, el  (Montornès de Segarra, Segarra Poble, situat uns 3 km a l'oest del cap del municipi. L'església parroquial (Sant Bartomeu) depèn de la de Montornès. Pertangué als templers i després als hospitalers, dins la comanda de Granyena.

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMas de Cervera  (Calles, Serrans Caseria deshabitada, que forma un petit enclavament dins el terme de Xelva, al sud del Túria.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de Colom, el  (Tàrrega, Urgell Propietat rural, on s'instal·là en 1899-1918 la comunitat cistercenca exclaustrada de Fontfreda (Provença). Des d'aquí intentaren, sense èxit, de fer fundacions a Sant Pau de Casseres (Berguedà) i a Poblet.

90 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mas de Flix, el  (Flix, Ribera d'Ebre Despoblat.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas de Flors, el  (Sant Joan de Moró, Plana Alta Caseria, situada al sud-oest de la vila, al pla de Flors, a la dreta de la rambla de la Viuda.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de Guillem, el  (Gavet de la Conca, Pallars Jussà Caseria de l'antic terme de Sant Salvador de Toló (fins el 1970), situada a la capçalera del riu de Conques, al peu del Montsec, vora l'antic monestir de Bonrepòs.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas de Jacinto  (Castellfabib, Racó Llogaret, a l'est de la vila, davant la confluència amb el Riodeva.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de la Pansa, el  (Castellví de la Marca, Alt Penedès Caseria, situada a l'oest de la Múnia.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMas de la Pea, el  (Vilamarxant, Camp de Túria Caseria, a la dreta del Túria, en la confluència amb la rambla Castellarda.

123 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Mas de la Sagristia, el  (Prada, ConflentVeure> la Sagristia (altre nom del barri).

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mas de l'Abat  (Vila-seca de Solcina, Tarragonès)  Antic lloc i terme; havia depès de la parròquia del Mas d'En Bosc.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de l'Alzinet  (Vila-rodona, Alt Camp Caseria, situada al sector nord-oriental del terme.

98 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Mas de l'Ametlla  (Calaceit, Matarranya Antic terme.

99 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Mas de les Garrigues, el  (Ribesaltes, Rosselló Antic priorat benedictí (Santa Maria del Mas de les Garrigues), conegut també amb el nom de Masriel, filial de Vilalonga (Llenguadoc). Fou construït sobre un alou cedit al s XII a aquest monestir per Ermengol de Vernet i els senyors de Peracals. Fou priorat del s XIII al s XV. El 1593, quan ja no tenia comunitat, fou unit a Sant Martí del Canigó.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de l'Hereu, el  (Guàrdia de Noguera, Pallars Jussà Caseria, dins l'antic terme de Mur, de la parròquia del Meüll, a l'oest d'aquest poble.

101 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mas de l'Obra  (Vilallonga del Camp, Tarragonès)  Antic terme. A mitjan s XIX tenia 14 h.

125 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMas de Magrinyà, el  (Perafort, Tarragonès)  Enclavament (15,5 ha) situat entre els termes de la Selva del Camp (Baix Camp), el Morell, la Pobla de Mafumet i Constantí.

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas de Mollet, el  (Vilafamès, Plana Alta Caseria, situada al sud de la vila, al vessant oriental del tossal de Mollet.

103 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mas de Moretó, el  (Tarragona, Tarragonès Antic terme, al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera del Pont d'Armentera. Formà part de la comuna del Camp de Tarragona.

104 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas de Moròder, el  (Montcada de l'Horta, Horta)  Caseria, al nord de la vila, vora el barranc de Carraixet.

124 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas de Roda, Josep  Veure> Mas i Torre, Josep (polític i guerriller).

129 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Mas de Roda, Miquel  Veure> Mas i Regàs, Miquel de (polític).

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas de Solduga, el  (Llimiana, Pallars Jussà Caseria, fins al 1970 del municipi de Gavet de la Conca, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, vora el pantà de Terradets.

106 CATALUNYA - HISTÒRIA

Mas del Bisbe  (Cambrils de Mar, Baix Camp Antic terme. Havia depès de la parròquia del Mas d'En Bosc.

107 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaMas del Frare, el  (Llíria, Camp de Túria Despoblat, actualment conjunt d'edificacions destinades al conreu.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas del Gras  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Caseria, fins al 1968 del terme de Viu de Llevata, a l'esquerra del riuet del Viu i vora la creu de Perves.

109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas del Jutge, el  (Torrent de l'Horta, Horta Poble, 5 km a l'oest de la vila, a l'altiplà de secà que limita amb la Foia de Bunyol, al límit amb la zona de llengua castellana.

110 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Mas del Llaurador, el  (Valljunquera, Matarranya)  Poble, en procés de despoblament, situat al nord-est del cap del municipi. L'església de Sant Joan depèn de la parròquia de la Vall del Tormo. Formava municipi independent a mitjan s. XIX.

111 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas del Olmo  (Ademús, Racó)  Llogaret, al límit oriental del municipi.

112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas del Pinar  (Calles, Serrans Caseria deshabitada, que forma un petit enclavament dins el terme de Xelva, al sud del Túria.

113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas del Poll, el  (Llíria, Camp de Túria Caseria, a l'extrem septentrional del terme.

114 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMas d'En Bosc  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Veïnat, al nord-est de les Pobles.

115 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas d'En Bosc  (Vila-rodona, Alt Camp Caseria, situada a l'extrem oriental del terme.

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas d'En Bosc, el  (Cambrils de Mar, Baix Camp Veïnat (o Mas d'Oliver), al límit amb el terme de Vila-seca. Havia format una parròquia (Santa Maria) amb els llocs o termes de Vilagrassa, Mas del Bisbe, Barenys, Mas de l'Abat, Comes d'Ulldemolins i les Franqueses de Vilafortuny.

117 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas d'En Bosc, el  (Berga, Berguedà)  Veïnat, a 1,5 km de la ciutat, al voltant del mas d'En Bosc, que havia estat propietat del trobador Guillem de Berguedà.

126 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas d'En Carrascar, el  (Amposta, Montsià)  Veïnat, situat al sud de Montsianell.

118 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas d'En Gall, el  (Esparreguera, Baix Llobregat Veïnat (302 m alt), situat a l'oest de la vila, vora el límit amb Collbató i amb Pierola.

119 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Mas d'Estadella, el  (Vilagrassa, Urgell Caseria, a l'extrem meridional del terme.

120 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Mas d'Estellers, el  (Baix Maestrat)  Antic nom de Sant Jordi del Maestrat.

Anar a:    Marto ]    [ Martorell i P ]    [ Maru ]    [ Mas, D ]    [ Mas de B ]    [ Mas de M ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -