A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Gim ]    [ Gimeno A ]    [ Gine ]    [ Giner i A ]    [ Ginestar ]    [ Giralt i A ]

No hi ha res tan inevitable, en aquest món, com la mort i els impostos. (Benjamin Franklin)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimbernat, Agustí  (Barcelona, s XIX)  Escriptor. Fill del famós cirurgià Antoni de Gimbernat i Arbó. Escriví la biografia del seu pare i del seu germà Carles. Publicà traduccions del francès i l'anglès.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimbernat, Carles de  (Barcelona, 1765 - Banhèras de Bigòrra, França, 1834)  Metge i naturalista. Fill d'Antoni de Gimbernat. Pensionat per Carles IV, féu estudis a l'estranger. El 1807 publicà, a Baviera, Manual del soldado español en Alemania i un Diccionario per a l'exèrcit que era allí i no entenia l'idioma. Passà a Itàlia, on féu estudis sobre aigües medicinals, sobre els fums del Vesuvi i sobre els minerals constituents de la lava. Estudià la formació dels ossos, i donà a conèixer un mètode per tenyir tota mena de teixits amb aigües sulfuroses. Va ser vicedirector del Museu d'Història Natural de Madrid i llegà a Barcelona les sevesInici página col·leccions de minerals.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni de Gimbernat i ArboçGimbernat i Arboç, Antoni de  (Cambrils, Baix Camp, 15/feb/1734 – Madrid, 17/nov/1816)  Cirurgià i anatomista. Estudià filosofia i humanitats a la Universitat de Cervera, d'allí passà al Real Colegio de Cirugía de Cadis, del qual era director Pere Virgili. El 1763, en haver acabat els estudis, fou nomenat director del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i, un any més tard, director de l'hospital de la Santa Creu. Fou comissionat pel govern de Carles III, juntament amb Marià Ribes, per ampliar estudis a l'estranger. Passà tres anys a París, i el 1777 es traslladà a Londres a estudiar sota el mestratge de W. Saunders i del conegut John Hunter. A aquest darrer suggerí una nova tècnica d'operar la trencadura crural, que rebé una gran acceptació i es coneix internacionalment com a operació de Gimbernat; duu també el seu nom el lligament de Gimbernat, la part fibrosa del canal crural, que ell havia descobert. Després d'una estada a Edimburg i a Amsterdam, retornà a la península el 1778...  Segueix... 

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimbernat i Ballvé, Antoni de  (Barcelona, 1875 – 1951)  Actor. Besnét del cirurgià Antoni de Gimbernat i Arboç. Estrenà a Barcelona obres de J.M. de Sagarra, com Les llàgrimes d'Angelina (1928), La filla del Carmesí (1929), L'Hostal de la Glòria (1931), etc.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimbernau, Juli Francesc  (Barcelona, 1856 – s XX)  Escriptor humorístic. Conegut amb el pseudònim de C. Gumà. Col·laborà a "La Campana de Gràcia" i "L'Esquella de la Torratxa". Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat. Publicà una Guia còmica de l'Exposició Universal de Barcelona (1888) i Barcelona a la vista (1900).

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gimenells  (els Gimenells i el Pla de la Font, Segrià)  Poble i cap del municipi. El poble era centrat pel castell de Gimenells, les restes del qual s'aixequen a 262 m alt, al nord del terme. Partanyia al capítol de Lleida. El 1595 era una senyoria dels Desvalls de Lleida. Es despoblà, probablement durant la guerra de Successió, peròInici página després del 1939 fou repoblat per l'Institut Nacional de Colonització amb la construcció d'un nou nucli, 3 km al sud de l'antic castell, aprofitant els nous regatges del canal de Vallmanya, derivat del d'Aragó i Catalunya. L'església esdevingué parroquial el 1958.

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàGimenells i el Pla de la Font  (Segrià)  Municipi: 55,8 km2, 258 m alt, 1.129 hab (2014). Estès pels altiplans de la Sardera, al vessant oriental de la serra del Coscollar, entre les conques del Cinca i el Segre, al límit amb la Llitera i el Baix Cinca. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de regadiu (cereals i fruiters), alimentats pel canal de Vallmanyà. Pel que fa a la ramaderia, hi ha granges de porcs, vedells i conills. El terme té dues cooperatives, la del Camp a Gimenells i la de Sant Josep Obrer al Pla de la Font. Algunes activitats industrials completen l'oferta econòmica. El municipi es va constituir el 1991 en separar-se del terme d'Alpicat el poble de Gimenells i el caseriu del Pla de la Font. El cap municipal és Gimenells, al peu de les restes de l'antic castell de Gimenells. Dins el terme hi ha l'antiga colònia de Santa Maria de Gimenells. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giménez, Paco  (València, 1954 - )  Il·lustrador. Autodidacte, als vint anys compaginava les tasques de dibuixant d'historietes amb les de dissenyador gràfic de publicitat, i més endavant s'introduí en el món de l'il·lustració, treballant per a edicions italianes. L'any 1980 començà a il·lustrar llibres i contes infantils, dels quals destaquen Pericot Rodaire Voltamon (1988), Mitja dotzena (1984), L'espasa i la cançó (1986), Història del príncep Pipó (1987) i L'escletxa assassina (1990). Ha col·laborat també en diaris i revistes, i ha publicat cartells, quaderns educatius i llibres de text. El 1988 obtingué el Premio Lazarillo d'il·lustració i fou seleccionat a la biennal d'il·lustració de Bratislava l'any 1989.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGiménez i Atenelle, Albert  (Barcelona, 1937 - )  Pianista. Deixeble de Franck Marshall i Marcel Ciampi al Conservatori de Música de París, als setze anys es presentà com a solista de l'Orquestra Municipal de Barcelona, amb el Concert núm. 1 de Beethoven. Ha guanyat diversos premis en concursos internacionals. Desenvolupa la seva carrera musical en el vessant artístic i en el pedagògic (a l'Escola de Música de Barcelona, que creà amb els germans Claret).

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giménez i Blat, Leopold  (València, 1881 - País Valencià, s XX)  Autor teatral. Entre el 1919 i el 1936 escriví, entre altres obres, El roser, La tornada de l'orfeó, De soldat a general, La mateixa sang, etc, que foren estrenades a València i a Barcelona.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giménez i Botey, Josep Maria  (Barcelona, 1911 – 1974)  Escultor i dibuixant. Participà al I Saló d'Independents de Barcelona (1936). Exiliat a Mèxic (1940-66), col·laborà com a il·lustrador en publicacions periòdiques i llibres editats en català. La seva obra evolucionà des d'un estil no figuratiu (Mèxic) cap a un mediterranisme abstracte (Catalunya).

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giménez i Fayos, Josep Maria  (València, 1886 – 1974)  Historiador. Doctor en ciències exactes per la universitat de Madrid i llicenciat en història per la de València, fou professor de la facultat de ciències i de l'Escola d'Arts i Oficis de València. Fundà i dirigí les revistes "Esto Vir" i "Cultura Valenciana" (1926-31), dedicada sobretot a estudis relacionats amb l'art i les lletres autòctones de caràcter bilingüe, però que anà abandonant a poc a poc la utilització del català en les seves planes. El 1932 fou secretari i després president de Lo Rat Penat. Fou delegat del Patrimoni Artístic Nacional a València, Castelló i Alacant, i vice-president de l'Acadèmia Valenciana d'Història. Dedicà especial atenció a diversos aspectes de la història del País Valencià i publicà, entre d'altres, les obres Ramón Muntaner y su Crónica (1944), La ciudad de Valencia en tiempos de san Vicente Ferrer (1953), El misterio de Elche (1952) i La lonja de los Mercaderes (1952).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGiménez i Gràcia, Eduard  (Mataró, Maresme, 2/jun/1940 - )  Tenor. Format a Barcelona, amplià estudis a Itàlia i guanyà el concurs Achille Peri, de Reggio de l'Emilia (1967) i el mateix any hi debutà amb L'elisir d'amore. De veu lírico-lleugera, s'ha especialitzat en Rossini, Donizetti, Cimarosa, Mozart i autors del s XVIII. Ha actuat per tot el món i especialment a Itàlia (sovint al Teatro alla Scala de Milà). A Barcelona ha actuat regularment al Liceu d'ençà del 1970. Ha enregistrat òperes i un disc de cançons tradicionals catalanes (1982).

119 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giménez i Iroz, Manuel  (Barcelona, 1840 - 1925)  Actor. Pare del també actor Enric Giménez i Lloberas.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giménez i Lloberas, Enric  (Barcelona, 1866 – 1939)  Actor teatral. Fill d'actor, va debutar en l'escena catalana el 1894. Va aconseguir un gran prestigi com a intèrpret de les versions catalanes d'obres clàssiques i del repertori universal, que va alternan amb el repertori català. Va exercir també com a director d'escena i professor de declamació i va ésser un dels principals col·laboradors d'Adrià Gual en el Teatre Íntim.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giménez i Malla, Ceferino  (Benavent de Segrià, Segrià, 1861 - Barbastre, Aragó, 1936)  Beat. Fill d'una família gitana, viatjà molt per Catalunya, Aragó i el sud de França fins que s'instal·là a Barbastre, on, conegut amb el sobrenom d'el Pelé, dugué una vida cristiana exemplar. Morí màrtir de la persecució religiosa del 1936. El 1997 fou beatificat per Joan Pau II i esdevingué el primer gitano que ha pujat als altars.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giménez Moya, Manuel  (Catalunya ?, s XIX – Manacor ?, Mallorca, s XX)  Dirigent republicà. Conegut orador del lerrouxisme a Barcelona, organitzà les damas rojas del partit radical. En el procés pels fets de la Setmana Tràgica (1909) intentà de culpar Francesc Ferrer i Guàrdia com a principal promotor. Desterrat a Manacor, hi creà el partit radical i fundà i dirigí el setmanari "Justicia" (1909-12).

116 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaGiménez Soler, Andrés  (Saragossa, Aragó, 1869 - 1938)  Historiador. El 1893 ingressà al cos d'arxivers i fou destinat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on treballà fins al 1905, que fou nomenat catedràtic d'història antiga i medieval d'Espanya a Sevilla, i més tard a Saragossa. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres des del 1899 i governador civil de Girona el 1918. Entre les seves obres d'erudició, que es caracteritzen pel seu apassionament anticatalà que fa desmerèixer sovint el mèrit de les seves obres i el valor dels seus arguments, destaquen El poder judicial en la Corona de Aragón (1901, tesi doctoral), La Corona de Aragón y Granada (1909) i diversos estudis sobre les relacions entre la corona catalano-aragonesa i els estats musulmans. El 1930 publicà el manual La edad media en la Corona de Aragón, on considera apòcrifs el Llibre dels feits d'armes de Catalunya i La fi del comte d'Urgell.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gimeno, Rafael  (País Valencià, 1759 – Mèxic, 1803)  Pintor i gravador. Practicà el retrat i la pintura religiosa. Morí a Mèxic, on exercí l'ensenyament.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gimeno Agnius, José  (Sogorb, Alt Palància, 1835 – Madrid, 1901)  Economista i escriptor. Advocat, es dedicà a estudis estadístics. Fou un dels fundadors d'"El Imparcial", redactor de "La Revista de España" i col·laborador gairebé únic de "La Revista General de Estadística". Diputat a les corts constituents del 1869, fou interventor general a les Filipines (1870-73 i 1891-95). Publicà Usos y abusos de la estadística i Reformas de la ortografía castellana.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimeno i Arasa, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, 1858 – Barcelona, 1927)  Pintor i dibuixant. Després d'una estada a Barcelona, se n'anà a Madrid, on fou deixeble del belga De Haes a l'Escola de Belles Arts. La seva primera exposició individual, que tingué lloc a la galeria Dalmau i per iniciativa del pintor J. Mallol, no se celebrà fins al 1915. La seva obra es caracteritza pel realisme i la gran riquesa colorista i per una pinzelladaInici página àgil i lliure que l'acosten, d'una manera molt personal, a l'impressionisme. Com a paisatgista, és autor de vistes rurals i urbanes molt notables (Racó de la Costa Brava, Un poble empordanès, Teulades de Sant Feliu). També és autor de bones composicions amb figures, caracteritzades pels contrasts de llum (El nen del gos, Mare i fill).

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gimeno Baron  (Vila-real, Plana Baixa, s XX - )  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Paisatgista remarcable.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gimeno i Bartual, Agustí  (València, 1798 – Roma, Itàlia, 1853)  Pintor. Format a l'Acadèmia de Sant Carles. Premiat el 1823, anà, pensionat, a Roma (1825), on pintà dues teles de grans dimensions: La mort de Sòcrates, anticipació molt directa del que després fou anomenat pintura d'història, i Judes rebent el pagament de la seva infame venda, que regalà a Ferran VII i que li valgué, per voluntat del rei, de prosseguir l'estada a Roma. Altres obres dignes de destacar són Judit i L'Assumpció de la Mare de Déu (ambdués al Museu de Belles Arts de València).

22 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Gimeno i Cabañas, Amali  (Cartagena, Múrcia, 31/mai/1852 - Madrid, 13/set/1936)  Metge i polític. De jove fou redactor i director del "Centro Popular" i president de la Joventut Republicana de València. Es doctorà en medicina el 1874 i fou catedràtic d'anatomia patològica a Santiago, Valladolid i València (1876) i d'higiene a Madrid (1888), a més de pertànyer a l'Academia de Medicina. Fou un actiu defensor, a València, del vaccí anticolèric del doctor Ferran. Havia passat al liberalisme i el 1886 fou diputat, i del 1891 al 1908, senador, després vitalici, i cap de diversos ministeris. Fou delegat d'Espanya a la Societat de Nacions (1921-22). Residí molts anys a València i fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1894. Va escriure El partido republicano de Valencia ante la Historia. Memoria de los sucesos de octubre de 1869 (1870). El 1920 li fou concedit el comtat de Gimeno, que continua en la seva família. Fou pare de Vicent Gimeno i Rodríguez Jaén.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGimeno i Carrera, Antoni  (València, 1757 – Madrid, 1808)  Gravador. Pertanyia a l'Academia de San Fernando.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimeno i Navarro, Josep  (Barcelona, 1901 – 1956)  Poeta, dramaturg i pintor. Fou caixista d'impremta, futbolista professional i, més tard, en retirar-se de l'esport, escriptor. Va prendre part a la premsa amb col·laboracions a "Pamflet", "El Nostre Teatre" i "Meridià". Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català i estrenà, entre altres obres, Barraques de Montjuïc (1936), L'amor infinit, Demà comença la vida, La inútil veritat i Els desheretats, algunes de to social. Com a poeta conreà una línia populista influïda per García Lorca. Adquirí fama durant la guerra civil amb els seus poemes, que tenien com a tema el suburbi, la guerra i l'amor. Entre les obres publicades, cal citar els llibres poètics El moliner invisible (1935), Poemes de raval (1937), L'íntim recés (1937), Festeig (1938), Dolor de la guerra (1938), Les ales dels àngels (1948) i L'enyor perdurable (1949). Després de la guerra trobà un nou mitjà d'expressió en el dibuix i la pintura. Féu la primera exposició el 1943.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimeno i Planes, Rafael  Veure> Ximeno i Planes, Rafael.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gimeno i Regnier, Eugeni  (Xàtiva, Costera, 1848 – Madrid, 1920)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Obtingué, tot estudiant, algunes distincions. Rebé una menció honorífica a l'Exposició de València de 1867. En 1878 s'instal·là a Barcelona. Hi treballà com a il·lustrador de llibres. Realitzà diversos viatges d'estudis per Espanya. Fou nomenat conservador de l'església d'Alcalá de Henares (1906) i professor de dibuix litogràfic i gravat a l'Escola Nacional d'Arts Gràfiques el mateix any de la seva creació (1909).

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gimeno i Rodríguez-Jaén, Vicent  (València, 1878 - País Valencià, s XX)  Metge i polític. Fill d'Amali Gimeno i Cabañas. Fou professor de medicina a Barcelona i a Madrid i diputat a corts per Llíria i Sagunt.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGimeno i Tolaguera, Andreu  (Barcelona, 3/ago/1937 - )  Tennista. Vinculat des d'infant al club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor. En el camp amateur obtingué diversos èxits, com la Copa Galea (1956 i 1957) i el campionat d'Espanya, sense oblidar les participacions en la Copa Davis (1958-60). En el camp professional (1960-71) guanyà el campionat del món el 1966. Quan els torneigs esdevingueren open (1968), arribà a semifinals a Wimbledon (1970) i li fou adjudicat el Roland-Garros (1972). Es va retirar el 1974 i posteriorment fou seleccionador de l'equip espanyol de Copa Davis.

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Giment  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa Antic llogaret i actual masia (ant: Benigiment), al sud-est de la vila.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimferrer, Miquel  (Figueres, Alt Empordà, s XIX – s XX)  Pintor. La seva figura és molt poc coneguda. Hom li coneix retrats notables.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Gimferrer i TorrentsGimferrer i Torrents, Pere  (Barcelona, 22/jun/1945 - )  Poeta, crític literari i editor. Es donà a conèixer amb una obra en llengua castellana, Arde el mar (Premio Nacional de Poesía, 1966), amb influències d'Aleixandre i de Paz, i es convertí en el màxim representant de la poesia culturalista espanyola. Reorientant la seva carrera literària, començà la producció en català a partir d'Els miralls (1970), amb influències d'Ausiàs March, el simbolisme i l'avantguardisme; Hora foscant (1972), Foc cec (1973), L'espai desert (1977), Aparicions (1981), El vendaval (1989, premi Nacional de Literatura), La llum (1992), Mascarada (1996), Dietari (1979-80 i 1980-82), col·lecció d'articles; les novel·les Fortuny (premi Ramon Llull 1983) i L'agent provocador (1998). Com a crític és autor de La poesia de J.V. Foix (1974), Miró, colpir sense nafrar (1978) i Lecturas de Octavio Paz (1980). Fou membre de la Real Academia Española (1985) i premi Nacional de les Lletres el 1998.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGiminells  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès Antiga quadra (o Gemenella), a la vall de la riera de Sant Marc, dominant la qual hi ha les restes d'una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou. Formà un sol terme amb Torregassa fins al primer terç del s XIX.

33 CATALUNYA - ESPORTS

Gimnàstic de Tarragona, Club  (Tarragona, 1886 - )  Entitat esportiva. Creada per a la pràctica de la gimnàstica. El 1914 se'n va crear la secció de futbol, el primer equip de la qual, popularment conegut amb el nom de Nàstic, va jugar en la primera divisió del futbol espanyol dels anys 1947-50 i la temporada 2006-07. Després ha estat habitualment en la segona i tercera divisió. Els jugadors vesteixen samarreta vermella i pantalons blancs.

34 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Gimnèsies, les  (Illes BalearsNom donat pels grecs a les Balears majors (Mallorca i Menorca).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimpera i Flaquer, Teresa  (Igualada, Anoia, 1936 - )  Actriu. Es va introduir en el món de la comunicació com a model publicitària (1960), d'on va passar al cinema amb films de l'anomenada escola de Barcelona com Fata Morgana (1965), als quals seguiren Una historia de amor (1966), La cena (1968), Las crueles (1968), El extraño caso del doctor Fausto (1969), El espíritu de la colmena (1973), La ocasión (1978), La guerra de papá (1978) i Victòria! (1981-82).

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ginard, Julià  (Campos, Mallorca, 1580 – Palma de Mallorca, 1661)  Frare franciscà. Excel·lí en l'ensenyament i guanyà fama pel seu saber. Fou definidor i general de Mallorca del seu orde. Deixà escrites en llatí diverses obres de caràcter filosòfic.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGinard, Onofre Bartomeu  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Jurisconsult i cavaller. Doctor en drets i especialista en dret foral valencià, fou catedràtic de la Universitat de València. Formà part del Consell reial i exercí d'advocat fiscal i patrimonial i d'oïdor criminal i després civil en la Reial Audiència Valenciana. El rei el nomenà regent del Consell d'Aragó, però morí abans d'ocupar aquest càrrec. Escriví Repertori general i breu sumari per ordre alfabètic de totes les matèries dels furs de València, fins a les Corts de l'any 1604 inclusivament, i els privilegis de dita ciutat i regne (València 1608).

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ginard i Bauçà, Rafael  (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1899 - Artà, Mallorca, 1976)  Folklorista i eclesiàstic. Ingressà als franciscans d'Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924. Fou premiat diverses vegades als jocs florals. Estudiós del folklore de Mallorca, la seva obra cabdal és Cançoner popular de Mallorca (1966-74, quatre volums). També conreà la poesia i la prosa (Croquis artanencs, 1929). Va fer la introducció al Blanquerna per a les Obres Literàries de Ramon Llull (1948) i el pròleg del volum XXI de les Obres de Ramon Llull.

39 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ginast  (Montanui, Alta Ribagorça Poble, a la vall de Barravés, al nord del terme, a la dreta de la Noguera Ribagorçana. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. Formava un municipi independent a mitjan s XIX.

115 EUROPA - BIOGRAFIA

Gincamps, Joan  (França, s XIV - s XV)  Mestre d'obres de la catedral de Narbona. L'any 1416, participà, a la seu de Girona, a la reunió d'arquitectes convocada per determinar la prossecució de la seu en una o en tres naus. Es mostrà partidari de la solució de la nau única, la que es dugué a terme, i d'obrir tres rosasses al murInici página que hi ha entre els arcs torals i la volta del primer tram prop de l'absis.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Giné i PartagàsGiné i Partagàs, Joan  (Barcelona, 21/nov/1836 - 28/feb/1903)  Metge. Es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1858 i es doctorà el 1862. Catedràtic de Santiago (1866), l'any següent retornà a Barcelona com a primer catedràtic titular d'higiene (el 1871 ho esdevingué de clínica quirúrgica). Introduí els estudis d'història de la medicina a la facultat. El 1866 havia creat l'Institut Mèdic de Barcelona, que fou el primer assaig d'escola lliure en medicina. Des del 1873 dirigí el manicomi de Nova Betlem (Sant Gervasi), establiment capdavanter en les tècniques de tractament i primera escola psiquiàtrica de la Península; el 1883 hi tingué lloc el Certamen Frenopàtic, primer dels congressos celebrats a Catalunya. Fundà la revista "La Independencia Médica" (1869) i en féu tribuna de les seves teories organicista (com a psiquiatre), positivista (com a científic) i de defensa d'un ensenyament millor i de reivindicació higiènico-social. El 1881 fundà la "Revista Frenopática Barcelonesa"...  Segueix... 

41 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ginebre, pic de  (Puigbalador, Capcir Cim (2.382 m alt) de la serralada que, entre el massís del Carlit i l'Aude, separa el Capcir del Donasà.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ginebre, puntal del  (Petrer, Vinalopó Mitjà)  Contrafort oriental (1.017 m alt) del Maigmó.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginebreda, Antoni  (Barcelona, s XIV – 1394)  Escriptor i dominic. Estudià teologia a Barcelona (1357), Girona, Lleida, Tolosa (1372) i París (1376). Continuà la versió catalana del De consolatione philosophiae, de Boeci, que havia iniciat Pere Saplana i dedicada a l'infant Jaume de Mallorca, presoner de Pere III, la qual serví de base a l'edició castellana del 1488 i del 1493. El 1385 Pere el Cerimoniós li encarregà la traducció i l'adaptació del Speculum historiae, de Beauvais, que el 1360 havia començat Jaume Domènec. El resultat fou una història universal titulada Compendi historiae, obra en la qual són incorporades diverses fonts catalano-aragoneses. El 1386 Pere III el nomenà predicador de la capella reial. El 1390 fou elegit prior delInici página convent de Barcelona. Ha estat confós, erròniament, amb el seu homònim bisbe d'Atenes mort el 1390.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginebrer, Guillem  (Catalunya, s XIV)  Imatger. En coneixem la prometença que féu de bastir un retaule per a l'església de Santa Coloma de Queralt (1337).

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ginebrers  (Navès, Solsonès Masia i antiga església (Sant Serni), damunt un contrafort meridional de la serra de Busa. És esmentada ja el s XI com a dependent de la parròquia de la Selva.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ginebret  (Ripollès i Berguedà Veure> Sant Grau de Ginebret.

47 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ginebró, tuca del  (Alta Ribagorça Cim (2.712 m alt) de la serra que separa les valls d'Estós i de Grist, a la vall de Benasc, entre el pic d'Escobets i les tuques d'Ixeia.

48 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaGinebrosa, la  (Matarranya Municipi: 80,1 km2, 702 m alt, 206 hab (2014). Situat a la vall del Guadalop, prop de la confluència amb el Bergantes. La serra de la Ginebrosa (888 m alt), continuació de la serra de Cirerals, és al nord-est del terme, entre el riu de Mesquí i el Bergantes; el sector a l'esquerra d'aquest darrer riu és drenat pel barranc de la Canaleta. La zona forestal és poblada de pins i matollar. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (dedicada sobretot a la vinya i a les oliveres, així com a cereals); al regadiu, que aprofita l'aigua del Bergantes, s'hi conreen patates, alfals i llegums. Hi ha explotacions ramaderes de bestiar de llana i porcí. Les activitats industrials són derivades de l'agricultura. La vila és al vessant meridional de la serra de la Ginebrosa; l'església parroquial és dedicada a sant Bartomeu. Dins el terme hi ha, a més, el despoblat de Bunyol. El parlar del municipi té les característiques pròpies de la transició al castellà. Àrea comercial d'Alcanyís. Inici página Ajuntament (en castellà)

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Giner  (Illes Balears, s XVI)  Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner, Balbí  (València, 1910 - )  Pintor. Obtingué el premi de Roma, de València, Alacant i Castelló de la Plana (1931) i, després, el 1934, el premi de Roma per a Espanya. Resident al Rosselló, ha exposat repetidament tant a Catalunya com a l'estat i a l'estranger, i en especial a Perpinyà.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner, Damià  (Xàbia, Marina Alta, s XVI - País Valencià, s XVI)  Frare observant. Fou ministre provincial de l'orde. És autor d'uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner, Enric  (Nules, Plana Baixa, 1899 - País Valencià, s XX)  Escultor. Professor de l'Acadèmia de Sant Carles. Ha destacat com a medallista. Obtingué premis importants. Al Museu de ValènciaL'escultor, l'obra i la model.

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Giner, Francesc  (Illes Balears, s XVI)  Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Joan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Giner, Francesc Hilari  (Maó, Menorca, 1939 - )  Ceramista. Estudià a l'Escola del Treball de Barcelona. Figurà entre els fundadors del grup "Sa Taula" (1964) i pertangué al "Grup Menorca". Les seves obres han estat molt ben acollides per la crítica.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGiner, Gregori  (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778)  Religiós agustí. És autor d'un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner, Joan  (Catalunya, s XVIII)  Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d'una Aritmètica.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner, Joaquim  (València, 1730 – 1755)  Gravador. Autor de treballs notables.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner, Sebastià  (València, s XVIII)  Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d'una obra dialèctica, publicada el 1741.

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner i Aliño, Bernat  (València, 1871 – 1908)  Escriptor. Llicenciat en farmàcia, es dedicà a investigacions agrícoles. Fou col·laborador de "Las Provincias" i de diverses revistes tècniques i publicà Tratado completo del naranjo (1893), Patología del naranjo, Tratado de abonos químicos i Química agrícola; algunes d'aquestes obres foren traduïdes a l'anglès.

118 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Giner de los Ríos, Francisco  (Ronda, Andalusia, 1839 - Madrid, 1915)  Pedagog i escriptor. Germà d'Hermenegildo. Inicià els seus estudis filosòfics a la Universitat de Barcelona amb Llorens i Barba, i els completà a Granada. Fou l'ànima de la Institución Libre de Enseñanza.

59 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaGiner de los Ríos, Hermenegildo  (Cadis, Andalusia, 1847 – Granada, Andalusia, 1923)  Polític, professor i escriptor. Germà de Francisco, amb el qual col·laborà en la Institución Libre de Enseñanza. Catedràtic als instituts de Burgos, Alacant i Barcelona. Desposseït de la seva càtedra (1875), fou rehabilitat (1881). Adscrit al partit republicà, després de Solidaritat Catalana, passà al partit radical. Diputat a corts per Barcelona (1908, 1910 i 1914). Com a conseller municipal de cultura de Barcelona, impulsà la infraestructura escolar (construcció d'escoles i renovació del material didàctic), les colònies, biblioteques i caixes d'estalvi escolars i per les campanyes entorn del laïcisme. Escriví sobre pedagogia (Resumen de psicología, 1904; Preceptos pedagógicos para el profesorado de las escuelas libres, neutrales o laicas, 1913) i art (Filosofía y arte i Teoría del arte e historia de las bellas artes en la antigüedad).

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Salvador Giner i de San JuliánGiner i de San Julián, Salvador  (Barcelona, 10/feb/1934 - )  Sociòleg. Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1975) i doctor en sociologia per la universitat de Chicago (1968), ha estat professor de les universitat de Puerto Rico, de Reading i de Lancester (ambdues britàniques) i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1958-59 i 1964-65). Fou el primer president de l'Associació Catalana de Sociologia (1978-81) i membre del comitè executiu de l'associació Internacional de Sociologia, des del 1983. Els seus treballs tracten principalment sobre la problemàtica del conflicte social i el canvi a les societats industrials. Entre les seves obres cal esmentar: La societat de masses (1961), Historia del pensamiento social (1967), Sociología (1968), Comtemporary Europe: Class, Status and Power (1970), Mass Society (1976), Contemporary Europe: Social Structures and Cultural Patterns (1971), La estructura social de Cataluña (1980-84), Comunió, domini, innovació (1985), Religión y sociedad en España (1994), Carta sobre la democracía (1996), etc.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner i Marco, Josep  (València, 1912 – 1996)  Filòleg. Fou alumne de Pompeu Fabra, a Barcelona. Llicenciat en filosofia i lletres, ha publicat La conjugació dels verbs en valencià (1934), la introducció al Diccionari de la rima de F. Ferrer i Pastor (1956) i diversos articles sobre el català del País Valencià, alguns dels quals amb el pseudònim de Guillem Renat i Ferris. Treballà al seminari de lexicografia de la RealInici página Academia Española.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner i Salelles, Josep  (Ondara, Marina Alta, s XVIII - País Valencià, s XIX)  Frare jerònim. Fou prior del monestir de Sant Miquel dels Reis. Publicà diversos dels seus sermons.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Alfred Giner i SorollaGiner i Sorolla, Alfred  (Vinaròs, Baix Maestrat, 23/set/1919 - 7/feb/2005)  Bioquímic i farmacòleg. Llicenciat en ciències químiques a València (1944) i en farmàcia a Madrid (1946), es doctorà en farmàcia a Barcelona (1954). Traslladat a Nova York, començà a investigar sobre la quimioteràpia experimental anticancerosa a l'institut Sloan-Kettering. Es doctorà en bioquímica per la universitat Cornell de Nova York, i passà dos anys a la universitat de Cambridge, Anglaterra (1960). Posteriorment tornà a l'institut Sloan-Kettering, com a especialista en síntesi i assaig de quimioteràpics antineoplàstics, i com a cap del laboratori de recerca. Ha estudiat també l'evolució pre-biològica i la gènesi de la vida. És coautor de Quimioteràpia antineoplàstica (1976), i en el camp de la poesia ha publicat Dol duen les flames i Al·legòriques (1973). Ha participat també en la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent).

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner i Vidal, Carles  (València, 1834 – 1917)  Pintor. Fou deixeble de Francesc Llàcer a l'Acadèmia de Sant Carles de València i, després, estudià a l'Academia de San Fernando de Madrid amb F. de Madrazo. Tornà a València el 1862. Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid del 1862 i del 1864. Conreà especialment els temes religiosos, d'un especial misticisme. També excel·lí com a copista de Joan de Joanes, com a retratista (retrat del seu germà Salvador) i amb la pintura d'ambient històric.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGiner i Vidal, Salvador  (València, 1832 – 1911)  Músic. Va ésser director del conservatori de València (1901). Autor de sarsueles i òperes (El somniador, El fantasma, 1901, Morel, Sagunt), una Elegia a la memòria de Rossini, obres corals i religioses, tot i que en la seva obra destaquen sobretot els seus poemes simfònics (Nit d'albades, Es xopà hasta la Moma, El festí de Baltasar, L'entrada de la murtra), que amalgamen la música descriptiva amb els elements populars.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner i Vidal, Vicent  (València, s XIX – 1897)  Escultor. Germà de Carles i Salvador.

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ginés i Marín, Josep  (Polop, Marina Baixa, 1768 – Madrid, 1823)  Escultor. Format a les acadèmia de Sant Carles de València, la qual el pensionà perquè estudiés a la de San Fernando, de Madrid (1786), de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1814), tinent director (1817) i director honorari. Obres destacades d'aquesta època són: Degollament dels Innocents (1789) i Venus i Cupido. D'estil acadèmic i neoclàssic, fou nomenat escultor de cambra de Carles IV (1794), estucador de cambra (1800) i, més tard, fou el primer escultor de Ferran VII el 1816. Decorà l'escala del palau Reial de Madrid, esculpí el grup dels evangelistes per a la capella d'aquest mateix palau i intervingué en moltes altres obres reials. Realitzà també nombrosos encàrrecs de caràcter oficial, entre els quals sobresurt el grup que corona la porta de Toledo, a Madrid. Excel·lí en l'elaboració d'escultures de petita mida, de les quals són remarcables les realitzades per al pessebre de Carles IV, d'un accentuat realisme que constrasta amb l'estil acadèmic, habitual en la seva obra.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ginés i Pérez, Joan  (Oriola, Baix Segura, 1548 - v 1612)  Músic. Mestre de capella d'Oriola fins al 1581, de la seu de València i de l'església del Corpus Christi (1581-95). A partir d'aquesta última data residí a Oriola, fins el 1600. Se n'han conservat quaranta obres de tres a sis veus, salms a quatre veus i un Magnificat, un Gloria laus i un Miseremini fidelis, a cinc veus. Fou també l'autor d'uns quants fragments polifònics, d'una gran qualitat, per al Misteri d'Elx.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGinés i Soteras, Jordi "Gin"  (Barcelona, 1930 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 1996)  Dibuixant. Col·laborà primer en publicacions com "Florita", "Nicolás", "Can-can" i "DDT". Marxà a París, on treballà també per a "Pardon", "Stern" o "Playboy". De retorn a Barcelona, col·laborà a "El Papus", que posteriorment dirigí. Fou fundador i col·laborador habitual d'"El Jueves", que dirigí. El 1995 fou nomenat Catedràtic de l'Humor per la universitat d'Alcalá de Henares.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginesi, Antonio  (Itàlia, 1791 – Barcelona, 1824)  Arquitecte. Després de viatjar per Grècia i Egipte, s'establí a Barcelona (1814?). És autor dels plànols del cementiri Vell (1818); hi edificà la capella neoclàssica d'aquest, la portalada i el monument als morts de l'epidèmia del 1821. En la seva obra, escassa i poc coneguda, hi ha una combinació original d'elements grecs, romans i egipcis que li donen un caràcter molt particular, i que fou durament criticada per A. Cellers. Fou vice-cònsol de la Toscana a Barcelona.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginesta, Agustí  (Piera, Anoia, v 1756 – Madrid, 1815)  Cirurgià i pedagog. El 1788 fou nomenat catedràtic del col·legi de Cirurgia de Barcelona, i el 1789, del de San Carlos de Madrid. Fou cirurgia de cambra del rei (1801) i acadèmic de la llengua. Publicà El Conservador de los niños (1797).

73 CATALUNYA NORD - CULTURA

Ginesta d'Or, Companyia Literària de la  Veure> Companyia Literària de la Ginesta d'Or.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginesta i Batllori, Salvador  (Barcelona, 1915 - )  Escriptor. Col·laborà intensament amb Joan Amades, el prestigiós folklorista. És autor del llibre El Maresme. Comarca privilegiada, que aconseguí el premi Maspons i Camarasa de 1967.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGinesta i Clavell, Montserrat  (Seva, Osona, 1952 - )  Dibuixant i escriptora. Es formà a Llotja, a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola Eina, de Barcelona. S'ha especialitzat en la il·lustració del llibre infantil i juvenil, en què s'ha manifestat com una gran colorista. Destaca, sobretot, com a creadora d'un món personalíssim de personatges. Col·labora habitualment en diverses revistes i editorials. Li han estat atorgats diversos premis de il·lustració. Directora de la revista "Tretzevents".

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginesta i de Tort, Antoni Maria  (Ripoll, Ripollès, s XIX – 1888)  Arqueòleg. Col·laborà a la restauració del magnífic monestir ripollès de Santa Maria.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ginesta i Peris, Enric  (Carlet, Ribera Alta, 1896 - País Valencià, s XX)  Pintor. Fou pensionat en la seva joventut per estudiar la pintura flamenca. Ha destacat en l'ensenyament. S'ha dedicat de preferència als paisatges i als temes florals.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginestà i Punset, General  (Ripoll, Ripollès, 1880 - Santiago de Cuba, Cuba, 1940)  Escriptor i impressor. Des d'abans del 1915 anà a viure a Cuba, on edità les publicacions "El Eco de Mataré" i "Emancipación" i impulsà "Correu de Catalunya". Publicà les col·leccions "Biblioteca Oriente" i "Avante". De les seves obres teatrals cal recordar Deliri (1894), El guardador del Bruc (1896), Les aurenetes (1907) i Flor muntanyenca (1915), i és autor de l'òpera Sigiberta (1921).

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ginestar  (Castellar de la Ribera, Solsonès)  Masia i antic terme, a la dreta de la ribera Salada, davantInici página Castellar. La seva església (Sant Joan) depèn de la parròquia de Castellar.

80 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera d'EbreGinestar  (Ribera d'Ebre Municipi: 15,82 km2, 26 m alt, 819 hab (2014), (o Ginestar d'Ebre). Situat al sud de Móra d'Ebre, a l'esquerra de l'Ebre, que limita el terme pel sud, al nord de Tortosa. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà i de regadiu, que ocupa una part important del terme; s'hi conrea vinya, ametllers, oliveres, fruiters (presseguers), avellaners, hortalisses i cereals. També és important la ramaderia, l'avicultura i la indústria agropecuària (cooperativa agrícola que produeix oli i vi). Prop de dues terceres parts de la població activa és dediquen a l'agricultura. Hi és tradicional la fabricació de gerres olieres i càntirs. La vila, d'origen islàmic, és davant un banc de sorra deixat per l'Ebre, dit l'Illa; és dominada per la notable església parroquial de Sant Martí, notable edifici construït al s XVIII sobre les restes de l'església primitiva. Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Pàmies

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ginestar de Llémena  (Sant Gregori, Gironès)  Poble, al límit amb el terme de Sant Martí de Llémena, a la dreta de la riera de Llémena. L'església parroquial de Santa Maria, esmentada ja el 1184, és d'origen romànic; en depèn el santuari de Santa Afra.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ginestarre  (Esterri de Cardós, Pallars Sobirà Poble (1.364 m alt), enlairat al nord del cap del municipi. L'església parroquial, romànica (Santa Maria), era decorada amb unes notables pintures murals a l'absis (actualment al Museu d'Art de Catalunya) representant el Pantocràtor, voltat dels evangelistes, sobre la Mare de Déu i els apòstols, dins l'estil del mestre d'Urgell, i posseïa dos frontals d'estuc policromat (un al Museu d'Art de Catalunya i l'altre al Metropolitan Museum de Nova York). El lloc formava municipi independent a mitjan s XIX.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGinestosa, la  (Molló, Ripollès Veïnat, a la confluència de la riera de la Ginestosa, que devalla del coll d'Ares, amb el Ritort.

84 EUROPA - BIOGRAFIA

Gingamps, Joan  Veure> Gincamps, Joan.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginot, Josep  (Catalunya, s XVIII)  Arquitecte. D'acord amb una moda renovadora de malaurades conseqüències, cobrí les nobles línies romàniques de la catedral de la Seu d'Urgell amb una reforma d'estil neoclàssic. La reforma ha estat destruïda modernament, per tal de restablir les línies primitives.

86 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Ginyent  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional Antiga parròquia (Sant Jaume), al sud-oest de la ciutat, fundada al temps de la conquesta catalana (s XII), els habitants de la qual es traslladaren el mateix segle a l'actual nucli de la ciutat, igualment com la parròquia.

87 ALGUER - BIOGRAFIA

Giorgio Vitelli, Joan de  Veure> De Giorgio i Vitelli, Joan.

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Giraba  (Lludient, Alt Millars Caseria, a la dreta del riu de Vilamalefa, aigua amunt de la vila.

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Giral, Aimé  (Perpinyà, 1825 - el Marne, França, 1915)  Esportista. Fou l'element més destacat de l'equip de l'Associació Esportiva Perpinyanesa, campió de França de rugby a quinze, el 1914. Un estadi de Perpinyà duu el seu nom.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGiral i d'Arquer, Eugeni  (Barcelona, 1894 – 1953)  Advocat. Afiliat a la Joventut Nacionalista de , va escriure L'actuació de les joventuts nacionalistes (1920). Preocupat pels problemes de l'habitatge, fou un dels capdavanters de les cases barates als Països Catalans, és autor, juntament amb Albert Carbó i Pompidó, de Les cases a bon preu. Les institucions socials i els problemes obrers (1920). El 1921 fou pensionat per l'ajuntament de Barcelona per tal que fes una memòria sobre les cases populars a Itàlia. Va fer també alguns estudis sobre dret i institucions marítimes catalanes.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giral i Quintana, Eugeni  (Barcelona, 1941 - )  Economista i publicista. Coautor, amb Ernest Lluch, de L'economia del Baix Ebre (1967) i de L'economia de la regió de Tarragona. Ha escrit també La població catalana, apèndix de la versió catalana de La població (1964), d'Alfred Sauvy, i és coautor de l'obra col·lectiva Economia crítica. Una perspectiva catalana (1972). Fou professor de l'Escola de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Girald, Joan Pere  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, s XVII - Catalunya Nord ?, s XVII)  Escultor. Començà a treballar a Perpinyà vers el 1639 (estàtues de l'església del convent dels Grans Agustins). És autor d'un retaule de la confraria de la Immaculada Concepció de Ceret (1656) i d'un retaule de Trullars (Sant Iscle i Santa Victòria), que encara es conserva.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Girald Corementrat  (Barcelona, s XI)  Jueu (llat: Quadragesima Intrante). Probablement convers, com indica el seu nom, comerciant acabalat, que intervingué en diverses transaccions de compra-venda a la ciutat de Barcelona i els voltants entre els anys 1060 i 1092. Era casat amb una dama de nom Narbona.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGiralt, Bartomeu  (Barcelona, s XVIII)  Impressor. Té obres documentades del 1706 al 1727. El seu taller continuà treballant dirigit per la seva vídua i els seus successors.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt, Jaume  Veure> Girard, Jaume.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt, Joan  (Barcelona, 1772 – s XIX)  Pintor. Era gendre de Pere Pau Muntanya. Fou professor de l'Escola de Nobles Arts. S'inspirà sovint en temes històrics.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt, Josep  (Barcelona ?, s XVIII - s XIX)  Industrial. Membre de la Comissió de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó (1820). El 1829 era propietari d'una de les fàbriques d'estampats més actualitzades de Barcelona, equipada amb un cilindre d'estampar mecànic. Participà en la constitució de la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia (1831), que instal·là la primera màquina de vapor (1832) aplicada a la indústria tèxtil dels Països Catalans.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt i Alemany, Pere  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1856 - l'Havana, Cuba, 1924)  Periodista. El 1873 es traslladà a Cuba, on col·laborà a "El Progreso" de l'Havana. Hi fundà les revistes "L'Atlàntida" (1881), en català, i "L'Almovàger" (1885), en bilingüe, i a la ciutat de Colón fundà "El Imparcial" (1891). Entre les seves diverses publicacions destaquen Historia contemporánea de Cuba 1801-1806 (1896), Destellos de arte y crítica (1912), La vida del corazón (1919) i Cronología moderna universal de los sucesos notables ocurridos en el mundo, especialmente en Cuba y en España desde 1800 a 1923 (1924).

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt i Bullich, Casimir  (Barcelona, 1883 – 1957)  Advocat i polític. Format al Centre Nacionaliste Republicà, fou una figura preeminent al Partit Republicà Radical; detingué la presidència de la minoriaInici página d'aquest grup, després del 1931, a l'ajuntament de Barcelona. Redactor d'"El Poble Català". Conseller de Finances de la Generalitat (1931-32). Autor d'una novel·la (Aiguaforts) i d'obres dramàtiques (La barcelonina, Boi el meravellós, Deslliurança, 1904, etc).

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt i Casadesús, Ricard  (Barcelona, 1884 – 1970)  Arquitecte i urbanista. Els seus primers projectes d'unes escoles per a Figueres (1920) i Girona (1927), que no foren fetes, eren encara influïts pel modernisme. Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d'Espanya, al Masnou. Participà en els Congressos d'Arquitectes de la Llengua Catalana (1932-33) i en el Primer Congrés Municipalista Català. D'ençà de llavors les seves obres es mogueren dins el corrent racionalista (escola del barri de Pedret i escola Prat de la Riba, ambdués a Girona). Féu uns estudis sobre la problemàtica de l'habitatge econòmic (1932-49). Fou degà del COAC, arquitecte municipal de Girona i Figueres i professor de l'Escola de Funcionaris de l'Administració Local de la Generalitat.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt i Cunyadó, Vicenç  (Barcelona, 1761 – 1821)  Religiós mercenari. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Sobresortí com a orador sagrat. El 1809 fou editat el seu sermó pronunciat a Berga a l'ocasió de les exèquies dels qui havien estat executats pels francesos a Barcelona.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ricard Giralt i MiracleGiralt i Miracle, Ricard  (Barcelona, 1911 – 26/nov/1994)  Creador gràfic, dissenyador i impressor. Es formà amb el seu pare i a Llotja. Des dels anys 1930 es va dedicar a la creació de cartells, cobertes i sobrecobertes de llibres i edicions de bibliòfil. Durant molt de temps fou director artístic de Seix i Barral. Impulsà el trànsit entre el darrer noucentisme i el disseny gràfic contemporani. El 1947 fundà Filograf, Institut d'Art Gràfic, on creà alfabets (entre ells el Gaudí, guardonat el 1962 amb el Delta d'Or), marques, plaquetes, calidoscopis, etc, compaginant magistralment tradició i innovació i on es realitzaren les diverses revistes del grup Dau al Set. El 1954 va crear l'editorialInici página PEN. Entre d'altres premis va rebre el Ciutat de Barcelona (1982), la Creu de Sant Jordi (1986), el Graphic Design Escellence Awards (1989), el Premio Nacional de Diseño (1991) i el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1992).

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Emili Giralt i RaventósGiralt i Raventós, Emili  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1/abr/1927 - Barcelona, 16/abr/2008)  Historiador. Deixeble de Jaume Vicens i Vives, ha estat lector de castellà a Durham (1954-55), professor a la Universitat de Barcelona (1959) i catedràtic d'història contemporània a la Universitat de València (1966) i a la de Barcelona (des del 1971). Especialista en estudis de població, d'història agrària i de moviments socials als Països Catalans, ha publicat La colonia mercantil francesa en Barcelona a mediados del siglo XVII (1956-59) i, juntament amb Jordi Nadal, La population catalane de 1553 à 1717 (1960), Barcelona en 1717-18, un modelo de sociedad preindustrial (1963) i La immigració francesa a Mataró durant el segle XVIII (1966). També és autor de Los estudios de historia agraria en España. Desde 1940 a 1961 (1962), El conflicto "rabassaire" y la cuestión agraria en Cataluña hasta 1936 (1964), Premsa clandestina i de l'exili (1939-1976) (1977), Dos...  Segueix... 

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt i Vila, Manuel  (Barcelona, 1864 – s XX)  Escriptor de poesia i teatre. Estrenà i edità l'obra satírica Nebots (1882).

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Daniel Giralt-Miracle i RodríguezGiralt-Miracle i Rodríguez, Daniel  (Barcelona, 3/set/1944 - )  Crític i tractadista d'art. Fill de Ricard Giralt i Miracle. Especialista en l'estudi de les arts, el disseny i l'arquitectura contemporània. Professor de comunicació visual a la Universitat de Barcelona des del 1970. Fou fundador i director de la revista d'art "Batik" (1973-78) i ha estat col·laborador de diverses revistes. Ha organitzat nombroses exposicions, entre les quals cal destacar Barcelona, París, Nova York (1985), Le Corbusier i Barcelona (1988) i Avantguardes a Catalunya (1992), que va rebre el Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1993). Coautor de Catalunya II (1978), Argenters i joiers de Catalunya (1986) i coordinador delInici página Llibre blanc del disseny gràfic a Catalunya (1985). Autor, entre d'altres, de L'art català contemporani (1972), El crit de la terra. Joan Miró i el Camp de Tarragona, Subirachs (1973), Guinovart, la força del llenguatge plàstic (1979), Dels bells oficis al disseny actual. Història de les arts decoratives a Catalunya (1981), Dalí, un artista multidimensional (1990), Ràfols-Casamada (1995). Ha estat president de l'ACCA i ha tingut responsabilitats públiques en la gestió de museus i d'exposicions.

106 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Giramonts  (Queixàs, Rosselló Veure> Santa Coloma de les Illes.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Girard, Berenguer  (Barcelona, s XIII)  Ciutadà. A les corts de Barcelona de des/1228, en nom del braç popular, féu el parlament inicial de salutació al rei Jaume I. En aquella ocasió serien proclamades definitives constitucions de Pau i Treva per a la pacificació interior, i seria aprovat el projecte d'expedició a Mallorca.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Girard, Jaume (o Girald)  (Catalunya, s XIV - Poblet, Conca de Barberà, 1456)  Bisbe de Barcelona (1445-56) i polític. Fou bisbe de Sogorb (1437-45). Fou conseller de la reina Maria. Tingué problemes amb la generalitat per un prèstec, i en especial amb el capítol de Barcelona, amb el qual pladejà des del 1448, fins al punt que en morir no li feren exèquies. El papa Calixt III el nomenà legat per a la reforma de monestirs, i morí a Poblet exercint aquesta missió.

109 CATALUNYA NORD - LITERATURA

Girard de Rosselló  (Rosselló, s IX)  Personatge llegendari. Basat en les persones de Girard, comte de Viena (?-877), i Girard I, comte de Rosselló (1102-13). Comparsa de la Cançó de Rotllan, protagonitza una cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115. N'hi ha una versió coneguda, redactada en francoprovençal a mitjan s XII. Els autors de les dues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multipliquen els topònims i antropònims catalans i esmenten el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya, llavors poc difosos fronteres enllà. Guerau de Cabrera, el rei Martí, la crònica Flos mundi i JeroniInici página Pujades conegueren els poemes o texts derivats d'ells.

110 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Girard I de Rosselló (o Guinard)  (Rosselló, s XI – 1113)  Comte de Rosselló (v1102-13). Fill de Guislabert II i d'Estefania. Es casà amb Agnès i, durant les croades, va lluitar en les conquestes de Nicea, d'Antioquia i de Jerusalem. Tornà al Rosselló (1102) i més tard retornà a Terra Santa (1112), on fou assassinat. El succeí el seu fill Jofre III.

111 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Girard II de Rosselló  (Rosselló, s XII – 1172)  Comte de Rosselló (1164-72). Fill de Jofre III i d'Ermengarda de Carcassona-Besiers. Quan el seu pare repudià la muller, fou associat al govern del comtat (1139). Vers el 1150 es rebel·là contra el seu pare juntament amb el seu oncle, Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers. El 1151, però, Jofre III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l'associà més estretament en el govern -es qualificà comte des del 1162-. El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou; el 1165 rebé l'homenatge del vescomte Ramon de Tatzó. Morí sense successió i testà a favor d'Alfons I de Catalunya-Aragó, amb la qual cosa el Rosselló deixà d'ésser un comtat independent.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Girard-Thevenot, Joan  (Durfòrt, França, 1929 - )  Forjador. S'especialitzà en el treball del coure: el 1962 instal·là el seu obrador a l'Armentera (Alt Empordà), i el 1968 a Palamós (Baix Empordà). Ha forjat els canelobres de l'església parroquial d'Armentera i gran quantitat d'escuts familiars, xocolateres, floreres i campanes de xemeneies, repartits per tot Catalunya.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGirau, Jeroni  Veure> Girava, Jeroni.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Girava, Jeroni  (Tarragona, s XVI – Itàlia, s XVI)  Geògraf (conegut també per Jeroni Girau). Fou cosmògraf de Carles V i és autor de diverses obres geogràfiques i de cosmografia, entre les quals destaca una geografia universal, amb especial dedicació al Nou Món, titulada Dos libros de cosmografía, reeditada a Venècia el 1552 i el 1570, i a Milà el 1556. Corregí i ordenà una versió castellana del tractat de geometria pràctica del matemàtic francès Oronie Fine Protomathesis, que precedí d'un llarg pròleg, dirigit al futur Felip II, amb un elogi de les ciències (1553). Morí a Itàlia, on fou enviat en missió diplomàtica per Carles V.

114 CATALUNYA - CULTURA

Giravolt de Maig, El  (Catalunya, 1928)  Òpera còmica en un acte amb lletra de Josep Carner i música d'Eduard Toldrà. Estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués. Una de les expressions més reeixides del noucentisme musical, amb un text, fi i no exempt d'ironia, i la música, que reflecteix l'època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claretat. Conta els amors que es viuen en un hostal del s XVIII i que el seny fa fracassar. Estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ha estat enregistrada en disc.

Anar a:    Gim ]    [ Gimeno A ]    [ Gine ]    [ Giner i A ]    [ Ginestar ]    [ Giralt i A ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -