A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    San ]    [ San O ]    [ Sanau ]    [ Sanç, a ]    [ Sanç d ]    [ Sança de ]

Tenint mandra i dropada no és la millor manera de començar un dia. (Ramon Piera)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Antonio de Requena  (Requena, Plana d'Utiel Poble, al sud-est de la ciutat, a la plana regada a l'esquerra del Magre.

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Bartolomé  (Oriola, Baix Segura Veure> Sant Bartomeu d'Almisdrà.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Benito  (Aiora, Vall de Cofrents Llogaret, al límit amb el terme d'Almansa (Múrcia), al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d'uns 90 km2 d'extensió, entre el Carroig (est), el puntal d'Arciseco i la serra d'El Mugrón (oest), on hi havia la llacuna de San Benito (uns 4,5 km2), dessecada a partir del començament del s XIX. L'Empresa de La Laguna, per a la cura i vigilància del sistema de desguàs, es reuneix a Almansa.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSan Epifanio Ruiz, Juan Antonio Epi  (Saragossa, Aragó, 12/jun/1959 - )  Jugador de basquetbol. Procedent de l'Helios de Saragossa, va incorporar-se el 1974 a la disciplina del F.C. Barcelona, equip amb el qual aconseguí set lligues. Declarat millor jugador europeu de la dècada dels 80, va ser 223 vegades internacional amb la selecció espanyola i guanyà amb ella la medalla d'argent dels Jocs Olímpics de Los Angeles 1984. Als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 realitzà el darrer relleu de la torxa olímpica. Es retirà el 1995.

5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

San Felipe  (Xàtiva, Costera)  Nom donat a la ciutat i a la seva governació (governació de San Felipe) per Felip V, després de la conquesta i destrucció de la ciutat per les forces borbòniques el 1707. L'antic nom fou restituït oficialment per decisió de les corts de Cadis del 26/set/1811.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

San Felipe, marquès de  Nom amb què també és conegut el diplomàtic Vicenç Bacallar i Sanna.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Felipe Neri  (Crevillent, Baix Vinalopó Veure> Sant Felip Neri.

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Fulgencio  (Baix Segura Veure> Sant Fulgenci.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

San Gabriel i Closas, Albert  (Barcelona, 1932 - )  Veterinari. Especialista en patologia aviària, ha ocupat càrrecs a l'Institut de Biologia Animal (1969) i a l'Institut d'Investigacions Agràries (1972). Ha realitzat estudis d'investigació histològica de malalties contagioses de l'aviram; ha publicat Explotación de aves de puesta en baterías i Patología de la incubación y del pollito recién nacido.

10 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaSan Gabrio Cervelló, ducat de  (Milà, Itàlia)  Títol concedit el 1684, al ducat de Milà, a Gabriel de Cervelló.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

San Germán, Antoni de  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1755 - Catalunya ?, 1833)  Cirurgià. Fou professor del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, i, per les seves idees liberals, fou separat del càrrec l'any 1824. Escriví nombroses obres entre les quals destaca un Tratado elemental de efectos externos y operaciones de cirugía (1822), que fou utilitzat com a llibre de text durant molts anys. El 1813 fou primer cirurgià del primer exèrcit antinapoleònic.

12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Guillermo  (Castellfabib, Racó Convent de franciscans, situat prop de la vila, a la part de llevant de la població, separat pel riu Ebrón. Després de mitjan s XIII hi havia a l'indret una capella, situada sota la cova on segons una tradició totalment imaginària féu penitència Guillem I d'Aquitània. S'hi establí un convent de frares agustinians vers el 1340. Posteriorment, fou convent de carmelitans calçats i de franciscans.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

San i Ricart, Ramon  (Vic, Osona, 1882 – Barcelona, 1955)  Cirurgià. Estudià a Barcelona i fou deixeble i ajudant de Valentí Carulla i de Cardenal. Pensionat per la Junta, viatjà per Europa i pels EUA. Fou un dels fundadors de la revista "Therapia" (1909) de terapèutica física i farmacològica. Es dedicà especialment a problemes ortopèdics i publicà nombrosos treballs de cirurgia experimental i general.

13 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraSan Isidro  (Baix Segura)  Municipi: 11,69 km2, 12 m alt, 1.874 h (2015). Situat al nord de la comarca, al límit amb el Baix Vinalopó, a la zona de parla castellana del País Valencià. La superfície agrícola és tota de regadiu: els conreus més importants són el cotó, els farratges i els fruiters (especialment les magranes). Ramaderia de bestiar porcí i cunicultura. El principal recurs econòmic, però, és la indústria (de la construcció, d'estructures metàl·liques, del calçat i deInici página catifes). Té estació de ferrocarril i està comunicat per autopista. El poble fou planejat com a barri de colonització del terme d'Albatera, construït en 1953-55 i ocupat per persones provinents de distints llocs d'Espanya i dels pobles expropiats del pantà de Cenajo (Albacete). L'església parroquial de San Isidro Labrador fou construïda el 1956. Se segregà d'Albatera el 1993. Àrea comercial d'Oriola. Ajuntament (en castellà)

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Juan de Requena  (Requena, Plana d'Utiel Poble, al sud-est de la ciutat, a la plana regada a la dreta del Magre.

15 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

San Juan de Violada, comtat de  (Osca, Aragó)  Títol concedit el 1883, a sol·licitud d'alguns ajuntaments de la província d'Osca, al terratinent i comerciant menorquí Llorenç Oliver i Soler, el qual fou succeït el 1886 pel seu fill Josep Oliver i Méndez, resident a Barcelona i darrer titular.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

San Leocadio, Felip Pau de  Veure> Sant Leocadi, Felip Pau de.

17 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

San Lorenzo, comtat de  (Itàlia)  Títol concedit el 1690 a Francesc de Sant Just.

18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Miguel de Salinas  (Baix Segura Veure> Sant Miquel de les Salines.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Onofre  (Oriola, Baix Segura Veure> Sant Onofre.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSan Pedro, Miguel de los Santos  (Santervas, Castella, s XVI - Granada, Andalusia, 1633)  Bisbe de Solsona (1624). Fou lloctinent general de Catalunya (1627-29). Perseguí durament el bandolerisme i es remarcà per les seves cartes al rei sobre l’estat del Principat de Catalunya i dels comtats de Rosselló i de Cerdanya. De tornada a Solsona, reuní un important sínode i publicà les primeres constitucions sinodals. A la fi del 1629 el rei el nomenà president del consell de Castella, i traslladà la residència a Madrid. El 1630 renuncià el càrrec d’abat de Gerri, que tenien els primers bisbes de Solsona, i instà el rei que elegís abats propis, i fou nomenat arquebisbe de Granada.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

San Pedro de Riuseñada, comte de  Veure> Güell i de Churruca, Joan Claudi (títol amb què és conegut).

22 ESTAT ESPANYOL - HISTÒRIA

San Petrillo, baronia de  (estat espanyol ?)  Jurisdicció senyorial vinculada el 1677, amb prèvia facultat reial, per Roderic de Borja-Llançol de Romaní i Olivera, baró de Campo Sobrarbe, cavaller de Sant Jaume. El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada. Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana. En fou també titular Josep Caruana i Reig.

23 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

San Piero de Monforte, comtat de  (Sicília, Itàlia)  Títol concedit el 1628 a Josep de Montcada- Policino- Castagna i Saccano. Continua en la mateixa família.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

San Valero i Aparisi, Julià  (València, 7/ago/1913 - 1998)  Prehistoriador. Catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València. S'especialitzà en el neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual ha publicat diversos treballs: La península hispánica en el mundo neolítico (1948), El neolítico hispánicoInici página (1954), La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia (1950), Origen de la agricultura (1955), Los orígenes de la agricultura valenciana (1964). Ha publicat també diverses memòries d’excavacions i estudis d’etnologia valenciana: Poble, cultura i llengua (1977), Guía para el estudio de la cultura popular (1980). Fou director, fins el 1983, de l’Institut d’Estudis Ibèrics i d’Etnologia Valenciana de la Institució Alfons el Magnànim de la diputació de València.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

San Vicente de Piedrahita  (Cortes d'Arenos, Alt Millars)  Poble (ant: de Piedrafita), al sud del terme, al coll de Piedrahita, a l'interfluvi del Millars i del riu de Vilamalefa. La seva església (Sant Vicent) depèn de la de Cortes i fou bastida a mitjan s XIX.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sanabra, la  (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)  Masia, església i caseria, al sud del terme.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanabre i Sanromà, Josep  (Bonastre, Baix Penedès, 10/nov/1892 – Barcelona, 18/abr/1976)  Eclesiàstic i historiador. Estudià arxivística a Roma. Arxiver diocesà de Barcelona des del 1927, féu una reorganització a fons de l'arxiu i hi aportà nous documents. Beneficiat de la catedral, escriví a "El Matí" i se significà per les seves amistats intel·lectuals del país. El 1936 fou detingut per la FAI com a clergue, però, de manera sorprenent, el deixaren anar. Esdevingué una mena de funcionari de la Generalitat i alhora el braç dret del pare J.M. Torrent, vicari general en la clandestinitat, i tingué un paper actiu en l'organització del culte clandestí. Després de la guerra civil tornà a reorganitzar l'arxiu i adoptà una actitud, passats els primers anys, d'oberta oposició al règim. Com a historiador publicà Los sínodos diocesanos de Barcelona...  Segueix... 

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanagustín i Jaumot, Felip  (Barcelona, 1895 – 1963)  Tenor. Usava també el cognom de Santagostino. Amplià els seus estudis a Itàlia i hi residí gran part de la seva vida. Actuà sovint al teatre de la Scala, de Milà, i al de Sant Carles, de Nàpols. Es presentà la Liceu de Barcelona amb Aida de Verdi.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSanahuja i Bosch, Romà  (Vilasana, Pla d'Urgell, 1907 – Barcelona, 27/gen/1997)  Empresari constructor. Fou un dels principals constructors d’habitatges socials promoguts pel ministeri de l’habitatge al llarg dels anys 1950 i 1960. A la dècada del 1990, la seva immobiliària quedà associada amb els problemes del ciment aluminós (aluminosi), especialment als barris barcelonins del Turó de la Peira i les Corts. Un dels seus darrers grans projectes fou el complex Illa Diagonal de Barcelona, inaugurat el 1993.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanahuja i Saperas, David  (Barcelona, 22/feb/1915 - 21/abr/1990)  Poeta. Advocat. Fou tinent de sanitat de l'exèrcit republicà. La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació, sobretot Espriu, a més de la influència cristal·lina i popularitzant de Garcés. Ha publicat L'illa sense nom (1946), Poemes del circ (1948), El carro de l'exili (1969) i La cavalcada (1976).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanahuja i Vallverdú, Pere  (Montblanc, Conca de Barberà, 1882 – Lleida, 1959)  Historiador i frare franciscà. Fou lector general de filosofia i exercí el seu mestratge a Vila-real (1909-10), a Balaguer (1913-26), a Berga (1926-30) i a Lleida (1930-36). Després del 1940 es reincorporà al convent de Lleida, on es donà de ple a la recopilació de dades per a la seva monumental Historia de la seráfica provincia de Cataluña (1956). És autor, també, de L'antiga ciutat de Balaguer (1930) i d'una important Història de Balaguer, que deixà manuscrita, i de la Historia de la villa de Ager (1961).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanahuja i Yll, Eduard  (Barcelona, 20/mar/1953 - )  Poeta. Estudià filologia romànica i és professor universitari. La seva obra poètica, de considerable intensitat, s'inicià a El gos del galiot (1981) i ha continuat a Mirador (1983), Doble joc (1988) i En defensa pròpia (1994). L'any 1990 fou confundador de l'Aula de Poesia de Barcelona.

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSanarús  (Ripoll, Ripollès Antiga masia, dins l'antic terme de la Parròquia de Ripoll, enfilada a la dreta del Ter, entre els masos Coma i Oriola. El seu territori fou adquirit pel monestir de Sant Joan de les Abadesses el 992 i més tard formà, amb la Coma de Senar, les Vernedes i altres terres veïnes, una batllia de la sagristia de Sant Joan, radicada al mas Anglada del Sanarús.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sanata  (Llinars del Vallès, Vallès Oriental Veure> Sant Joan Sanata.

36 PAÍS VALENCIÀ - VARIS

Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré  (Bétera, Camp de Túria, 1972 - )  Centre sanitari de la diputació provincial de València. És l'antic Hospital dels Folls, creat el 1409, que fou traslladat el 1866 a l'antic convent de Santa Maria de Jesús de la ciutat de València.

37 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraSanaüja  (Segarra Municipi: 32,72 km2, 409 m alt, 427 hab (2015). Situat a la dreta del Llobregós, afluent del Segre per l'esquerra, a l'extrem nord-oest de la comarca, al límit amb la Noguera. Comprèn gairebé tota la vall baixa de la riera de Sanaüja. Al nord i l'est accidenten el territori les serres que marquen el límit amb el Solsonès (Pedrafita, 672 m alt). L'economia es basa en l'agricultura, totalment de secà, i els conreus prinicipals són els de cereals (blat, ordi, civada), vinya i olivera. Ramaderia de la llana i bestiar porcí. Avicultura. Petita indústria tèxtil cotonera. La vila és a la dreta de la riera de Sanaüja, dominada per una elevació on s'aixequen les restes de l'antic castell de Sanaüja; església parroquial de Santa Maria, gòtica amb façana barroca. Dins el terme hi ha l'antiga canònica augustiniana del Pla. Àrea comercial de Ponts. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

114 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sanaüja  (Canovelles, Vallès Oriental)  Veïnat. Hi ha el mas de ca l'Ignasi.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSanaüja, Arnau de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Acompanyà el comte Ermengol VII d'Urgell a Castella. Al costat d'ell, el 1167, fou una figura important de la reconquesta d'Extremadura.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Arnau de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Cavaller. Almenys des del 1206 apareix com a senyor de les Borges Blanques, possessió que abans havia estat d'Esteve de Marimon i els seus.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Bernat de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Li foren concedides propietats a Lleida, dins el pla de repoblació de la ciutat, que havia estat conquerida el 1149.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sanaüja, col·legiata de  (Sanaüja, Segarra Comunitat eclesiàstica. Formada per quinze preveres beneficiats i presidida pel rector, que des del s XVII era instal·lada a l'església parroquial de Santa Maria. Alguns d'aquests beneficis existien des del s XIV, però la reglamentació de la comunitat es féu vers el 1635.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Guerau de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Al seu temps, el 1383, el casal que la família posseïa a Lleida esdevingué local de la Paeria. Per bé que amb reformes, l'edifici subsisteix actualment estatjant el consistori lleidatà. Fou, durant el Parlament de l'Interregne (1410-12), el cap de la facció de cavallers i homes de paratge que pretenien confirmar-se com a quart braç o estament de Corts, separat dels nobles. Els braços reial o popular i l'eclesiàstic s'hi oposaren amb èxit, per impedir que augmentés la influència del sector aristocràtic.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Manuel  (les Voltes, Baix Camp, 1755 - La Paz ?, Bolívia, 1834)  Missioner franciscà llec. Format al col·legi de missions d'Escornalbou, passà al Perú (1796); es destacà pels seus coneixements d'arquitectura;Inici página intervingué en la construcció de l'església principal de Potosí (1812-29) i en la de la catedral de La Paz (1830-34) i en altres construccions, en les quals introduí l'estil neoclàssic.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Pere de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Li foren cedides propietats a Lleida, dins el pla de repoblació de la ciutat, conquerida el 1149.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Pere de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Participà a la conquesta de València, el 1238, i a d'altres campanyes valencianes de Jaume I. Rebé terres a Benimaclet i encara donacions secundàries, com a recompensa dels seus serveis.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Li foren cedides propietats a Lleida, dins el pla de repoblació de la ciutat, conquerida el 1149.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sanaüja, riera de  (Solsonès / Segarra Afluent del Llobregós, que neix entre la serra de Torregassa i el pla del Boix, dins el terme d'Olius; fa de límit entre els termes de Llobera i de Pinell; entra a la Segarra per Lloberola (Biosca); a Sallent rep per la dreta el riu de Sallent i, després de passar per Sanaüja, desemboca al seu col·lector per la dreta, dins el terme de Vilanova de l'Aguda.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanaüja, Rodolf de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Apareix documentat el 1147 en una concòrdia que signà amb els frares del Temple. Dos anys després participà a la presa de Lleida. És el cavaller més antic, entre els coneguts, del seu notable llinatge, que amb el temps havia de senyorejar la vila de les Borges Blanques.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSanavastre  (Das, Baixa Cerdanya Poble (1.081 m alt), a la dreta del torrent de la Valira, prop de la seva confluència amb el Segre. La seva església parroquial (Sant Iscle) és romànica.

50 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sanç  (l'Énova, Ribera Alta Antic poble, bastit al llarg de la carretera de Manuel, que forma actualment una conurbació amb el cap del municipi, al qual fou agregat al s XIX. Era lloc de moriscs, que perdé el 1609 les 56 famílies que l'habitaven. En féu la repoblació el monestir de Sant Miquel dels Reis, de València (el 1646 tenia 17 veïns). L'església, dedicada a sant Josep, fou fins el 1835 una vicaria de l'Énova. Hi ha les ruïnes d'un palau dit el castell de Sanç.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sanç  (Benidorm, Marina Baixa Partida i ermita (Sant Antoni), al nord-est de la vila, vora Almafrà.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç  (Catalunya, 1288 – s XIII)  Fill natural de Jaume II el Just i de la siciliana Gerolda. Morí de molt poca edat. El seu germà bessó Napolió, en canvi, sobrevisqué i féu una carrera estimable.

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sanç  (Illes Balears, s XIV)  Segon fill natural de l'infant Ferran de Mallorca. Es casà amb Laura, filla del cavaller Ferrer de Rosselló.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Un dels tres fills naturals de Frederic III de Sicília.

56 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sanç  (Saragossa, Aragó, nov/1327)  Setè fill de l'infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, i de Teresa d'Entença. Morí al poc de nèixer. La seva mare morí de sobrepart el dia 28 del mateix mes.

57 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaSanç  (Castella, s XIV - Medina del Campo, Castella, 1415/16)  Quart fill baró de Ferran I d'Antequera i d'Elionor d'Alburquerque. El 1409, essent el seu pare co-regent de Castella, el féu elegir gran mestre de l'orde de Calatrava. El 1412 el seu pare cenyí la corona catalano-aragonesa en virtut del compromís de Casp, amb tota la família, l'acompanyà als nous dominis. Morí molt jove.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sanç, alqueria de  (Penàguila, Alcoià Veure> Alqueria de Sanç, la.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanç, Arnau  (País Valencià, s XV)  Cavaller. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1458 era governador del Castell Nou de Nàpols. Quan morí el rei, fou el qui n'informà el papa Calixt III.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç, Domènec  (Barcelona, s XV – a 1515)  Pintor. Autor del retaule dels Paers de Lleida, i dues tables notables per a Santa Maria del Mar de Barcelona.

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanç, Hipòlit  (Xàtiva, Costera, s XVI)  Poeta. Cavaller de Sant Joan de Jerusalem, estigué present al setge de Malta que posaren els turcs el 1565 i el descriví en un poema èpic en octaves, de dotze cants, en castellà, La Maltea (València 1582).

62 EUROPA - BIOGRAFIA

Sanç, Jaume (o Jacques)  (Montpeller, França, s XII - Illes Balears ?, s XIII)  Missatger montpellerí. Enviat per Jaume I, en 1228, al rei de Mallorca. Havia de demanar-li la restitució de dues naus catalanes preses pels corsaris sarraïns. Féu el viatge en un lleny de seixanta rems. Davant la negativa rebuda, Sanç recordà al rei mallorquí que el seu senyor era fill del vencedor d'Úbeda (Pere I el Catòlic). L'observació li valgué amenaces a les quals respongué amb dignitat. En 1229, ja envaïda l'illa i assetjada la capital, Sanç fou triat per Jaume I, amb Berenguer Durfort, com a batlle d'una partida de Mallorca que se sotmetéInici página pacíficament. En tot cas els dos elegits, davant l'actitud animosa que trobaren més tard, acudiren novament al costat del rei poc abans de caure Palma de Mallorca.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanç, Jeroni  (Xàtiva, Costera, s XVI)  Darrer abat vitalici del monestir de Benifassà. Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l'establiment per part del papa d'abats triennals. És autor d'un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V (el 1526), amb explicacions en castellà (Aragonum clara insignia regum, 1541), i d'una Vita Joannis II Aragonum regis. Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanç, Joan  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1557 – València, 1608)  Escriptor espiritual. Professà a Xàtiva el 1573, al convent de carmelitans observants recentment fundat i s’ordenà el 1581. Ensenyà arts als convents de Calataiud (1579-82) i d’Onda (1584-86), es doctorà en teologia (1586) a València i estudià hebreu. El 1593 assistí al capítol general de Cremona -en el qual tingué lloc la separació dels descalços-. Fou prior del convent de València (1597-1600), provincial d’Aragó (1603-06), i al seu esperit reformista es deu la florida intel·lectual i religiosa de la província al s XVII. Promogué l’exercici de l’oració metòdica i aspirativa i fou un amic i col·laborador del patriarca Juan de Ribera en l’obra de reforma posttridentina. A la seva mort fou iniciat el procés de beatificació. Publicà uns Abecedarios espirituales y el exercicio dellos, reeditats amb d’altres que deixà manuscrits el 1612 i el 1679. Escriví diverses cartes de direcció espiritual, set d’elles publicades, i altres tractats espirituals, inèdits. És considerat un dels millors representants de l’espiritualitat posttridentina de l’orde a la península Ibèrica.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç, Joan Baptista  (Vic, Osona, s XVII)  Escriptor. Presencià a Vic els avalots i conflictes que precediren la guerra dels Segadors i els inicis d'aquesta. Indignat per la covardia i la irresponsabilitat dels seus convilatans, el 1641 redactà una Relació breu dels successos, segones intencions i locures que han succeït...Inici página en la ciutat de Vic des del... 1634 fins al... 1641, que inclou també una vivida descripció de l'esclat de la revolta del 1640.

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sanç, Josep  (Perpinyà, s XVIII - Catalunya Nord, s XIX)  Físic. Era sacerdot. Fou professor de filosofia i física experimental a la Universitat de Perpinyà. Més tard s'establí a París. Fou un actiu propagador de la teoria del magnetisme animal i experimentà el tractament de les paràlisis amb corrents elèctrics; el 1772 publicà Guérison de la paralysie par l'electricité. Poc abans de la Revolució Francesa tornà a Perpinyà. El 1789 era vicari de Taurinyà.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç, Josep  (Catalunya, s XVII)  Abat del monestir de Poblet (1652-56). Expirat el torn de l'abadiat segon de Rafael Llobera, fou elegit com a LXII abat de la sèrie pobletana, el VIII dels quadriennals. Fou succeït per Joaquim Arbolí.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç, Pere  (Catalunya, s XIII)  Escrivà. Era notari reial de Jaume I el Conqueridor. L'acompanyà a la conquesta del regne de València. Durant el setge de la capital intervingué a les negociacions de capitulació com a missatger del monarca.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanç, Pere Lluís  (València, s XVI)  Escriptor. Doctor en drets, advocat de la ciutat de València; cavaller vinculat a la cort valenciana dels ducs de Calàbria, per encàrrec de Germana de Foix traduí al castellà les Reglas del sexto de las decretales (1535) i és autor de Trezientos proverbios, consejos y avisos (sd), en tercets. Fou un dels testimonis del procés de castellanització originat per la cort dels lloctinents generals de València el primer terç del s XVI.

70 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaSanç IV de Castella "El Brau"  (Castella, 1258 - Toledo, Castella, 25/abr/1295)  Rei de Castella i Lleó (1284-95). Fill d’Alfons X i de Violant d’Aragó. Per l’acord de Lió (1288), es comprometé a ajudar Felip IV de França contra Aragó, en canvi de la renúncia francesa a intervenir en els afers successoris de Castella. Aquest tractat ocasionà la ruptura de relacions amb Alfons II de Catalunya-Aragó, la proclamació com a rei de Castella d’Alfons de La Cerda, a Jaca (1288), i l’inici de la guerra entre Castella i Catalunya-Aragó. Mort Alfons II, signà amb Jaume II la concòrdia de Monteagudo (1291), per la qual es comprometé a ajudar-lo contra un possible atac de la coalició franco-angevina, en canvi de la col·laboració catalano-aragonesa en la reconquesta castellana.

71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sanç I de Cerdanya  Veure> Sanç I de Rosselló-Cerdanya.

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sanç II de Cerdanya  Veure> Sanç I de Mallorca.

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sanç I de MallorcaSanç I de Mallorca  (Montpeller, França, 1276 - Formiguera, Capcir, 4/set/1324)  Rei de Mallorca (1311-24). Fill de Jaume II de Mallorca i d'Esclarmunda de Foix. Des del 1285 Pere II el Gran el retingué en captivitat, juntament amb la seva mare i els seus germans Jaume i Ferran, fins que pogueren fugir a Perpinyà. El 1295 el seu pare recobrà les possessions del regne de Mallorca. En renunciar al tron el seu germà primogènit, Jaume, per fer-se franciscà, Sanç fou jurat (1302) hereu del reialme mallorquí. El 1309 es casà amb Maria d'Anjou, filla de Carles II el Coix, alhora que la seva germana Constança es maridava amb Robert d'Anjou, germà d'aquella. En morir el seu pare (1311), ocupà el tron mallorquí i el 1312 prestà jurament de vassallatge a Jaume II de Catalunya-Aragó. El 1313 tornà a Catalunya la Vall d'Aran, que tenia sota la seva guarda per decisió del papa Bonifaci VIII arran deInici página l'ocupació per part de les forces de Felip l'Ardit. El seu regnat fou pacífic malgrat els intents...  Segueix... 

74 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sanç III de Navarra "el Major"Sanç III de Navarra el Major  (Navarra, v 992 – 18/oct/1035)  Rei de Pamplona (1000-35) i comte d’Aragó (Sanç II: 1000-35), de Ribagorça (Sanç I: 1017-35) i de Castella (Sanç II: 1029-35), fill i successor de Garcia IV. Es casà amb Múnia, dita Major, hereva dels comtats de Castella i Ribagorça, matrimoni que el 1016 l’ajudà a delimitar la frontera entre Castella i Navarra per la banda de la Rioja. Poc després, potser defensant els drets de la seva muller a la terra ribagorçana -Major era besnéta del comte Ramon III de Ribagorça-, aprofità la mort del comte Guillem II de Ribagorça (1017) per a annexar-se Sobrarb, la part central de la Ribagorça (1017-18) i més tard (v1025) la resta del comtat ribagorçà. Convertit ja en el sobirà més poderós de l’àrea pirinenca i dels regnes hispànics, actuà de mitjancer en les desavinences (1023) entre el comte de Barcelona Berenguer Ramon I, que es reconegué vassall seu, i la seva mare, la comtessa Ermessenda. Concertà el matrimoni...  Segueix... 

75 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sanç VII de Navarra el Fort  (Navarra, 1154 - Tudela, Navarra, 7/abr/1234)  Rei de Navarra (1194-1234). En un principi actuà de comú acord amb Alfons VIII de Castella, però després pactà amb els lleonesos i els almohades contra Castella i hagué de fer cara a l’aliança de Castella i Aragó contra Navarra (Calataiud, 1198). Reconciliat amb Castella i amb Pere el Catòlic de Catalunya-Aragó (Monteagudo, 1208), participà en la croada peninsular contra els almohades que culminà en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). La nova amistat entre Navarra i Catalunya es refermà al castell de Tudela (1231), on Sanç VII i Jaume I de Catalunya-Aragó s’afillaren mútuament i es declararen hereus dels regnes respectius. Tanmateix, a la seva mort el succeí el seu nebot Teobald.

76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sanç I de Provença  Veure> Sanç I de Rosselló-Cerdanya.

77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaSanç I de Rosselló-Cerdanya  (Catalunya, 1161 - Aragó ?, 1223)  Comte de Provença (1181-85), de Cerdanya (1168-1223) i de Rosselló (1185-1223). Tercer fill de Ramon Berenguer IV i de Peronella. En morir assassinat el seu germà Ramon Berenguer IV de Provença, Sanç en fou nomenat comte (1181), però el 1185 fou destituït del govern pel seu germà, el rei catalano-aragonès Alfons I, per tal de donar-lo al seu fill. El 1209 morí Alfons II de Provença, i Sanç tornà a governar el país perquè el comte provençal Ramon Berenguer V era menor d’edat. Amb el seu fill Nunyo Sanç acudí a la batalla dels Ports del Muradal (1212). El 1213 va morir Pere I el Catòlic, quan el rei Jaume I només tenia cinc anys, i el comte Sanç es va veure investit amb el càrrec de procurador dels regnes. El procurador havia de governar amb l’assistència d’un...  Segueix... 

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sanç II de Rosselló-Cerdanya  Veure> Sanç I de Mallorca.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç d'Aragó  (Barcelona ?, v 1248 - Jaén, Andalusia, 1275)  Arquebisbe de Toledo. Fill petit de Jaume I i de Violant d'Hongria. Li foren concedits, infant encara, els càrrecs d'ardiaca de Belchite, d'abat de Valladolid i de canonge sagristà de Lleida (1254). El 1266 li fou atorgat l'arquebisbat de Toledo. El 1274 féu costat al seu pare en la preparació de la fracassada croada a Terra Santa. Va morir en terres andaluces en un enfrontament contra una invasió sarraïna.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç d'Aragó  (Catalunya ?, s XIII - Xipre ?, s XIV)  Fill natural de Pere II el Gran i d'Agnès Zapata. Ingressà en l'orde de l'Hospital i fou lloctinent de la castellania d'Amposta (1327) i després el castellà titular d'aquesta (1328-41). El 1314 representà Jaume II en les gestions empreses pel monarca amb vista al matrimoni amb Maria de Lusignan. Residí a Xipre entre els hospitalers.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSanç de Barcelona  (Catalunya, s XI)  Fill segon de Berenguer Ramon I de Barcelona i de Sança de Castella. En la divisió que el seu pare féu dels seus dominis (1035) li correspongué part del comtat de Barcelona, des del Llobregat a la terra sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I. L'inici del seu govern anà lligat a la rebel·lió de Mir Geribert d'Olèrdola. El 1049 renuncià voluntàriament els seus dominis en favor del seu germà Ramon Berenguer, el qual havia de passar-li una pensió vitalícia. Fou monjo de Sant Ponç de Tomeres, a Occitània, i després prior de Sant Benet de Bages. Vivia encara el 1057, quan rebé un llegat de la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i de Barutell, Joan de  (Barcelona, 1756 – 1822)  Erudit. Fill de Marià de Sanç i de Sala. Estudià a Cervera, on es doctorà en lleis (1777). Serví uns quants anys a la marina de guerra, on entrà de guardiamarina el 1781. Més tard (1796) fou comissionat pel govern de Carles IV per a fer recerques als arxius de Simancas i de Barcelona. Hi reuní còpies d'articles interessants, que hom conserva a l'Academia de la Historia, de Madrid, de la qual fou membre. El 1779 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí memòries i treballs. El 1822 fou nomenat bibliotecari de la Universitat de Barcelona.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i de Barutell, Josep Antoni de  (Arenys de Munt, Maresme, 1761 – Saragossa, Aragó, 1830)  Militar. Germà de Joan. Participà a la campanya d’Orà (1790) i a la del Rosselló (1793), on fou fet presoner pels francesos, però se'n féu escàpol i passà a Andalusia i participà a la batalla de Bailèn. Adjunt del mariscal de camp Sarsfield (1812) al País València i al Principat, fou enviat al País Basc i ascendit a mariscal de camp (1816).

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i de Barutell, Ramon de  (Alella, Maresme, 1762 - Cadis, Andalusia, 1811)  Marí. Germà de Joan i de Josep Antoni. Bernét de Francesc Sanç i de Miquel. El 1804 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Més tard fou regidor perpetu de Barcelona. Els altres regidors el nomenaren representant deInici página Barcelona a les corts de Cadis. Morí poc després d'haver estat iniciades les sessions.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i de Miquel, Lluís de  (Barcelona, v 1670 – 6/oct/1713)  Militar. Germà d'Ignasi Sans i Miquel i del general Francesc. Com aquest, serví contra els borbònics a la guerra de Successió. El 1713 formà part de la guarnició de Barcelona, en començar el setge de la ciutat. Tenia aleshores el grau de capità. El 6/set caigué ferit al combat de la Creu Coberta. Ja refet, es reincorporà al servei. En el transcurs dels atacs catalans a la part de Mas Guinardó que facilitaren l'entrada a la plaça de forces importants que havien restat aïllades a l'exterior, conduí novament la seva companyia i resultà mort.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i de Miquel de Mont-rodon, Francesc de  (Barcelona, 1667 - Viena, Àustria, s XVIII)  Militar. Fill de Francesc Sanç i Puig, i germà de Lluís. El 1690 es casà amb Maria de Mont-rodon i de Mas, senyora de Mont-rodon, el cognom de la qual incorporà als seus. El 1700 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats i hi presentà treballs de tema militar. Féu d’enllaç entre les autoritats del Principat i el lloctinent de Felip V, Fernández de Portocarrero, i defensà activament les constitucions del Principat, conculcades per les autoritats borbòniques. Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió al setge de Cardona (1711), a Castellciutat (Alt Urgell) i a Barcelona, on comandà les forces del castell de Montjuïc; el jul/1714 fou nomenat general de batalla. Fet presoner en caure la ciutat, fou reclòs a Hondarribia (1715-19) i Segòvia (1719-25). Alliberat arran de la pau de Viena, anà a residir a la cort de l’emperador Carles VI.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i de Sala, Francesc de  (Arenys de Munt, Maresme, 1730 – Barcelona, 1823)  Eclesiàstic. Canonge de la seu barcelonina. El 1770 ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres, on presentà alguns treballs de caràcter jurídic. En 1808-14, essent vicari general de la diòcesi, restà a la capital, de la qual havia fugit el bisbe, Pau de Sijar. Malgrat el tancament de temples i el decret de dissolució de comunitats, sostingué les posicions d'eclesiàstics i religiosos enfront de les autoritats napoleòniques. Reorganitzà l'Acadèmia de Bones Lletres elInici página 1814.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i de Sala, Marià de  (Arenys de Munt, Maresme, 1734 – 1801)  Jurista. Germà de Francesc. Membre del reial consell, havia entrat a l'Acadèmia de Bones Lletres el 1758 i hi llegí diverses composicions catalanes (1791, 1793, 1797).

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i Jordà, Pere  (Ascó, Ribera d'Ebre, 1680 - Fuzhou, Xina, 1747)  Missioner. Conegut amb el nom de sant Pere Màrtir. El 1698 ingressà en l'orde dominicà. El 1704 s'ordenà de sacerdot i exercí el ministeri a Lleida. El 1713 passà a les Filipines i el 1715 passà a les missions de Xina; fou vicari apostòlic de Tonkín (des del 1730). Perseguit i empresonat, fou degollat després d'un any de tortures. El papa Lleó XIII el beatificà (1893) i fou canonitzat pel papa Joan Pau II (2000).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sanç i Manegat, Lluís  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1547 – Barcelona, 1620)  Bisbe de Solsona (1594-1612) i de Barcelona (1612-20). Fill del mercader Francesc Sanç i de Caterina Manegat i Comelles. Per un error en la seva làpida sepulcral se li ha atribuït el segon cognom de Còdol. Fou rector de Sant Martí d’Ur i passà a Roma, on fou nomenat canonge d’Urgell. De retorn, fou vicari general de la Seu d’Urgell (1574), canonge de Barcelona en substitució del seu oncle, Rafael Manegat (el qual fou nomenat sagristà de Tortosa) i comissari de la Santa Croada amb l’encàrrec de fer l’inventari dels arxius reials. Fou també prior del castell de Centelles i visitador general dels tribunals reials al regne de Mallorca. Quan anava a exercir aquest càrrec fou elegit bisbe d’Elna (1593), càrrec que li fou canviat pel de primer bisbe de Solsona (1594)...  Segueix... 

90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanç i Moia, Josep  (Alcoi, Alcoià, 1884 – València, 1962)  Escriptor. Residí uns quants anys a Amèrica. Publicà els volums de narracions Raimet de pastor (1989) i Els pells roges (1954) i el drama en quatre quadres I sant Francesc digué (1962), a més de Camí i alba, poemes, i De la meva fullaraca (notes deInici página dietari).

91 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sança  (Lleó ?, Castella, s XII - Catalunya, s XII)  Dama. Casada amb Ponç II de Cabrera, vescomte de Girona i d'Àger. No tingué fills, o bé aquests ja eren morts en traspassar el seu marit, devers el 1145.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sança, Baltasar  (Cervera, Segarra, s XVI – 1560)  Dramaturg i eclesiàstic. Amb Pere Pons, també eclesiàstic, escriví un Misteri de la Passió de Jesucrist, sota el patronatge dels membres de la parròquia de Santa Maria de Cervera. Fou l'animador principal de les funcions teatrals religioses de l'època, i sotmeté un petit repertori a la censura de la inquisició.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sança d'Aragó  (Aragó, s XI - Urgell, d 1067)  Comtessa d'Urgell. Filla del rei Ramir I d'Aragó. Fou la tercera muller d'Ermengol III d'Urgell i mare d'Ermengol IV.

94 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Sança d'Aragó  (Catalunya, s XII - Tolosa ?, França, d 1241)  Comtessa de Tolosa. Filla del rei Alfons I de Catalunya-Aragó. El 1211 fou casada amb el comte Ramon VII de Tolosa, quan encara era hereu del comtat, però el matrimoni fou anul·lat el 1241.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sança d'Aragó  (Catalunya, s XIII - Jerusalem, Palestina, d 1275)  Infanta. Una de les filles de Jaume I el Conqueridor i de Violant d'Hongria. El 1253 havia estat previst el seu matrimoni amb Tibau el Jove de Navarra, que resultà inefectiu. Féu un viatge en peregrinació a Terra Santa. Hi restà, servint anònimament a l'hospital de Sant Joan de Jerusalem, on moriria. Les seves restes foren dutes a Catalunya i enterrades al convent de Vallbona, on eres les despulles de la seva mare.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSança de Barcelona  (Catalunya, a 1076 - 1082/95)  Comtessa de Cerdanya. Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló. Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell. El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sança de Castella  (Castella, v 1006 - Barcelona, 1026/27)  Comtessa de Barcelona. Filla del comte Sanç Garcia de Castella. Primera muller de Berenguer Ramon I de Barcelona, amb el qual s'hi casà el 1021, i ell l'associà al govern. Li donà dos fills: el futur Ramon Berenguer I i Sanç Berenguer.

98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sança de Castella  (Castella, 1154 - Sixena, Aragó, 1208)  Reina de Catalunya-Aragó (1174-96) pel matrimoni amb Alfons I el Cast. Filla d'Alfons VII de Castella i de la princesa Ricliza. S'havia convingut el seu matrimoni amb l'hereu (no nascut) de Ramon Berenguer IV de Barcelona, matrimoni ratificat el 1170 pel tractat de Sahagún, però no efectuat fins al 1174 a Saragossa. Alfons I i Sança foren pares de Pere el Catòlic, Alfons II de Provença, Ferran (abat de Muntaragò), Constança, Elionor, Sança i Dolça. Alfons I morí el 1196 i Sança exercí la tutoria de llur fill Pere I fins que aquest complí vint anys; no hi tingué gaires bones relacions. Es retirà (1196) al monestir de Sixena, que ella mateixa havia fet fundar, on professà com a religiosa; s'hi estigué, però, amb rang de reina, i hi fou soterrada.

99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sança de Mallorca  (Mallorca, a 1284 - Nàpols, Itàlia, 1346)  Reina de Nàpols. Filla de Jaume II de Mallorca i d'Esclarmunda de Foix. El 1304 es casà amb Robert d'Anjou, fill de Carles II el Coix. El seu marit fou proclamat rei de Jerusalem i de Sicília, bé que aquesta illa era ocupada per Frederic III. Esmerçà la seva col·laboració a fundar monestirs i convents a Nàpols i Terra Santa. Emparà el franciscanisme espiritualista deInici página Miquel de Cesena, ministre general dels franciscans perseguit pel papa a causa de les seves idees rigoristes. En morir el seu marit (1343) prestà el seu ajut per afrontar la invasió del rei Pere III el Cerimoniós contra Mallorca.

101 EUROPA - BIOGRAFIA

Sança de Provença  (Provença, França, s XIII – Anglaterra, 1261)  Comtessa de Cornualla. Filla tercera del comte Ramon Berenguer V de Provença, el qual la nomenà hereva del comtat i la prometé en matrimoni, d'acord amb Jaume I de Catalunya-Aragó, al comte Ramon VII de Tolosa (1241), però no aconseguí la dispensa pontifícia. Llavors el seu pare nomenà hereva la filla petita Beatriu, i casà (1242) Sança amb Ricard d'Anglaterra, comte de Cornualla.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sança d'Urgell  (Catalunya, s XI - 1093/1122)  Comtessa d'Empúries. Filla del comte Ermengol IV d'Urgell i probablement, de la seva primera esposa, Llúcia. Fou casada vers el 1067 amb el comte Hug II d'Empúries, quan aquest encara no havia succeït el seu pare, Ponç I. Fou hereva a manca del seu germà Guillem. El seu fill fou Ponç II d'Empúries.

103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Sança Núñez de Lara  (Castella, s XII – s XIII)  Dama. Filla del comte Nuño Pérez de Lara, senyor de Lara i alferes i regent de Castella, i de Teresa Fernández de Trava, germana uterina del rei comte Sanç I de Rosselló, Cerdanya i Provença.

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Sanceloni, Francesc  (Illes Balears, s XVI – s XVII)  Eclesiàstic. Era canonge del capítol de Mallorca. Deixà escrita una crònica dels fets esdevinguts a l'illa del 1605 al 1627.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSanches, Francisco  (Lisboa, Portugal, s XVI - Montserrat, Bages, 1620)  Hebraista i exageta. Monjo de Montserrat. Autor d'un diccionari hebraic i d'un tractat De divinis nominibus, deixà setze volums manuscrits de comentaris als llibres històrics i sapiencials de l'Antic Testament, dels quals només un, In Ecclesiasten commentarium cum concordia Vulgatae editionis et hebraici textus, arribà a imprimir-se (Barcelona 1619).

106 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sanchez, Frederic  (Antella, Ribera Alta, 1744 – València, 1809)  Jurista. Fou tresorer de l'Hospital General de la capital valenciana. És autor d'una Disertación sobre el utilísimo fruto del arroz y su cosecha (1809).

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sánchez, Jordi  Veure> Sánchez i Zaragoza, Jordi.

108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sánchez, Marià Ramon  (València, 1740 – Madrid, 1822)  Pintor i miniaturista. Fou pintor de cambra de Carles III. Féu, per encàrrec d'aquest, quadres que representaven vistes de tots els ports d'Espanya.

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sànchez, Miquel  (Sogorb, Alt Palància, 1662 – València, 1730)  Religiós de Sant Felip Neri. Deixà escrit un bon nombre d'obres religioses.

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sànchez i Adell, Josep  (Castelló de la Plana, 1923 - )  Historiador. Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València, i membre corresponent de la Real Academia de la Historia i secretari de la Societat Castellonenca de Cultura, publicà diversos treballs sobre temes medievals i del s XVIII: Cognoms castellonencs de 1588 i 1769 (1965) i Primeros años de la fábrica de cerámica de Alcora (1973), entre altres. Fou també autor de nombrosos catàlegs i repertoris d’arxius comarcals: Catálogos de pergaminos del Archivo Municipal de Castellón, Noticias documentales para la historia de Lucena i una Guía de la Provincia de Castellón.

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSànchez i Artigues, Tomàs  (País Valencià, s XVII)  Escultor. Féu diverses escultures per al presbiteri de la catedral de València, arran de la reforma del temple realitzada al seu temps.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Sánchez i BoschSánchez i Bosch, Jordi  (Barcelona, 1934 - València, 5/jul/2011)  Biblista. Fill del poeta Sebastià Sánchez i Juan, féu els estudis eclesiàstics a Barcelona i Salamanca. Ordenat de prevere (1957), s’especialitzà en la Bíblia a Roma i Jerusalem. Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l’Institut de Teologia de Barcelona, fou membre de dues comissions de les Societats Bíbliques Unides i col·laborà assíduament en revistes teològiques i bíbliques, entre les quals cal citar la "Revista Catalana de Teologia" i el "Butlletí de l'Associació Bíblica de Catalunya", de la qual fou membre. El vessant de biblista es reflectí sobretot en una intervenció destacada en la publicació de la Bíblia Catalana Interconfessional (1993) i, sobretot, del Nou Testament grec-llatí-català (1995). Són notables també els seus estudis sobre la figura de sant Pau: Gloriarse según san Pablo (1970), Libertad y gracia en la carta a los Romanos (1973), Nascut a temps. Una vida de Pau, l’apòstol (1992), Escritos paulinos. Introducción al estudio de la Biblia (1998) i Maestro de los pueblos. Una teología de Pablo (2007). El 1996 fou nomenat per la Santa Seu membre de la Pontifícia Comissió Bíblica, organisme vinculat a la Congregació de la doctrina de la fe i encarregat de vetllar pels estudis bíblics en tot el món catòlic.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sánchez Coello, Alfonso  Veure> Sanxes-Coello i de Moia, Alfons.

Anar a:    San ]    [ San O ]    [ Sanau ]    [ Sanç, a ]    [ Sanç d ]    [ Sança de ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -