|
|
|
Anar a: [ Flei ] [ Flo ] [ Flores ] [ Florida ] [ Fluixa ] [ Fluvia, J ] Tota la vida que em miro les paraules com si les estigués veient per primer cop. (Ernest Miller Hemingway) 1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fleix (la Vall de Laguar, Marina Alta) Poble (437 m alt) i cap del municipi (o Alfleix), a la dreta i damunt del barranc de l'Infern, capçalera del riu Girona. La parròquia és dedicada als sants Abdó i Senén. Hi havia hagut un castell. Era de la jurisdicció dels ducs de Gandia. Fou un lloc de moriscs del terme de Laguar, dins la fillola d'Oliva. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fleix i Solans, Francesc (Lleida, 1804 - Vichy, França, 1870) Eclesiàstic. Es formà a les universitats de Barcelona, Alcalá, Valladolid i Bolonya. Canonge de Tarragona i capellà d'honor de la capella reial, fou promogut a bisbe de l'Havana (1846-64), on organitzà el seminari tridentí. El 1864 fou elegit arquebisbe de Tarragona. Prengué part, a Roma, en el Concili Vaticà I (1869-70). 3 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
4 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Fleta, Miguel (Albalate de Cinca, Aragó, 1893 - A Corunya, Galícia, 1938) Tenor. El seu nom real era Miguel Burro Fleta. Va estudiar al Conservatori municipal de Barcelona i va ampliar estudis a Itàlia. Es va presentar a Barcelona (1925) amb l'obra Carmen, de Bizet. 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fletxa, Mateu (dit el Vell) (Prades, Baix Camp, 1481 - Poblet, Conca de Barberà, 1553) Compositor. Estudià segurament amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona. En 1523-25 fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i en 1544-48, mestre de capella de les infantes Maria i 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fletxa, Mateu (dit el Jove) (Prades, Baix Camp, 1530 - la Portella, Berguedà, 20/feb/1604) Compositor. Nebot de Mateu Fletxa el Vell. Es formà al costat del seu oncle a la cort castellana. Ingressà a l'orde carmelità el 1552 a la província de València. Va viure a Itàlia i va treballar a la cort austriaca, on el 1564 fou capellà de l'emperadriu Maria, esposa de Maximilià II, i més tard cantor de la capella imperial, on actuà fins al 1581. En morir Maximilià, l'emperador Rodolf II el premià pels serveis fets al seu pare amb el nomenament d'abat de Tihanny (Hongria). Visità la Península Ibèrica els anys 1570, 1581 i 1586, per reclutar cantors per a la capella imperial. A Venècia publica Il primo libro di madrigali a 4 et 5 (1568). Escriví també tres llibres de música polifònica: el Libro de música de punto, perdut, Divinarum completarum psalmi, incomplet, i Las ensaladas, dedicades a Joan de Borja i d'Aragó i publicades a Praga el 1581, també és autor d'Harmonia a 5, per a cinc instruments de corda, i un Miserere a 4 veus, conservades en forma manuscrita. El 1599 Felip III el nomenà abat del monestir de la Portella, lloc on es retirà. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flinch, Antoni (Catalunya, s XIX) Forjador. Germà de Joan. Té obres remarcables a diverses residències particulars de Barcelona. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA
10 CATALUNYA - MUNICIPI
11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Flix (Sant Martí de Tous, Anoia) Caseria i antic hostal del municipi, a l'oest del poble. 12 CATALUNYA - HISTÒRIA Flix (Balaguer, Noguera) Antiga quadra, separada del sector principal del terme, entre els de la Sentiu de Sió i de Montgai. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Flix, embassament de (Flix, Ribera d'Ebre) Embassament de l'Ebre. Té una capacitat d'11,4 milions de m3, i més de 40.000 kWh de mitjana. Gairebé tota l'energia elèctrica es dirigeix cap a Reus i Barcelona. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flò i Guitart, Eduard (Badalona, Barcelonès, 8/des/1881 – Barcelona, 1958) Pintor. Estudià a Llotja i viatjà pensionat a Roma i a París. Es consagrà com a retratista i com a tal desenvolupà una activitat molt profusa. Exercí la docència a la seva pròpia acadèmia, primerament establerta a Badalona (1906-14) i després traslladada a Barcelona. Féu exposicions individuals a la Sala Parés i concorregué a certàmens oficials. Ell mateix contribuí a l'organització de les exposicions de belles arts que es feren a Badalona els anys quaranta. Els seus retrats s'inscriuen dins d'un corrent naturalista influït per Antoni Caba. Més esporàdicament tractà el paisatge, la pintura religiosa i l'escena costumista. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flor, Francesc (Barcelona, 1895 – 1920) Dibuixant. Féu excel·lents retrats al plom de personalitats intel·lectuals catalanes. Gran part dels seus dibuixos foren recollits a la seva mort per Ferran Callicó. 16 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Flor, Roger de (Brindisi, Itàlia, 1267 – Adrianòpolis, Turquia, 30/abr/1305) Cavaller i aventurer. Fill d'un falconer alemany anomenat Richard von Blume i d'una italiana. Ingressà de molt jove a l'orde dels templers, a Barcelona, i participà, en la darrera croada, en la defensa de Sant Joan d'Acre, que caigué en poder dels turcs (1291). Acusat d'apropiar-se els béns de l'orde, i perseguit, abandonà els templers i passà a Sicília. Allí 17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Flor, Rogeró de (Constantinoble, Turquia, 1305 - Grècia ?, s XIV) Fill de Roger de Flor i de la princesa Maria de Bulgària. nascut poc després de l'assassinat del seu pare. Falten notícies sobre la seva persona. En 1325, escrivint la seva Crònica, Ramon Muntaner en parlava i el sabia viu. 18 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Flor de Cavalleria (País Valencià, s XV) Novel·la, atribuïda a Joanot Martorell, de la qual només es conserva un fragment del pròleg (Biblioteca Nacional de Madrid), on parla de les batalles de sant Miquel amb els àngels rebels i de la licitud dels combats cavallerescs. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Flor de Maig, la (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental) Antic sanatori antituberculós, al vessant septentrional de Collserola. 20 CATALUNYA - LITERATURA Flor d'enamorats (Barcelona, 1562) Recull imprès de poesies líriques en castellà i en català (cast: Cancionero llamado flor de enamorados). La darrera edició (de deu) fou feta el 1681. La primera edició consta de 280 peces, una de les quals bilingüe i quatre de catalanes (la més coneguda és Bella de vós só enamorós). A partir del 1601, almenys, el recull és augmentat amb més cobles catalanes. Des del 1573 el cançoner fou atribuït a un desconegut Juan de Linares, però l'autor és Joan Timoneda, que el degué editar per primera vegada a València el 1556 i 1557. Els poemes catalans han estat editats per Joan Fuster en un recull de l'obra catalana de Timoneda titulat Flor d'enamorats (1973). 21 CATALUNYA - LITERATURA
22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Florejacs (Torrefeta i Florejacs, Segarra) Poble (491 m alt) i antic municipi, és aturonat entre els barrancs de Joncar i de Gravet, tributaris del Sió. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. És esmentat ja el 1083. Al s XII és esmentat el castell de Florejacs. El terme fou unit el 1972 al de Torrefeta amb el nom oficial de Torreflor. L'antic terme comprenia, a més, el poble i castell de les Sitges, els pobles de Palou de Sanaüja, Gra, Granollers de Segarra, Selvanera, la Morana i Sant Martí de la Morana, els antics termes de Vantalada i Nial, l'antic santuari de Tauladella i el terme, separat, de les Cases de la Serra amb la casa i l'església de Pujol. 23 CATALUNYA - HIS TÒRIA Florejacs, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, centrada en el castell homònim que pertangué als Josa. Passà als Cortit (1571), als Bartomeu (1574), als Agulló (1613), als Ribera (1625) i, des del 1741, als marquesos de Gironella. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Florença, mas (Puigcerdà, Baixa Cerdanya) Masia, de l'antic municipi de Vilallobent, important explotació agrícola i ramadera del terme d'Age, a l'esquerra del Segre, entre Age i Puigcerdà. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - BIOGRAFIA
27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Florent (Confrides, Marina Baixa) Llogaret, al sud del poble, als vessants del tossal de Florent, contrafort meridional de la Serrella. Era lloc de moriscs (22 focs el 1602), de la fillola de Guadalest. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Flores i Algobia, Antoni (Elx, Baix Vinalopó, 1820 – Madrid, 1866) Escriptor costumista. D'origen humil, de molt jove s'instal·là a Madrid, on publicà articles en diversos periòdics, com "El Laberinto", del qual fou director. Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón (1861). Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda (1846), Ayer, hoy y mañana (1853), quadres de la vida de l'època, i la novel·la Fe, esperanza y caridad (1850). Traduí al castellà Los misterios de París, de Sue. 29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flores i Valls, Josep (Girona, 1829 – 1892) Jurista. És autor de diversos treballs professionals. 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Flores i Vela, Josep (València, 1818 – 1880) Pintor. Es dedicà preferentment a la decoració de cases i de palaus (com els de Josep Campo, el marquès de Dosaigües i el comte d'Alcúdia); també decorà la parròquia dels Sants Joans i, al tremp, l'asil i la casa de la vila de Carcaixent. Conreà també l'escenografia, en el desaparegut Teatre Apolo i en d'altres, també de València. 32 CATALUNYA - MUNICIPI
33 CATALUNYA - GEOGRAFIA
34 CATALUNYA - HISTÒRIA Floresta, marquesat de la (Catalunya) Títol, concedit per Felip V el 1703 a Antoni de Potau-Moles i Ferreró, únic titular, sobre les seves possessions de vil·la Floresta i de l'hospital d'Ardèvol de Tàrrega, conegut modernament amb el nom de Casa dels Marquesos de la Floresta; el s XIX era dels Subies, senyors de Puiggròs. 35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Florí (Ur, Alta Cerdanya) Masia, a la dreta del riu d'Angostrina. Era un llogaret esmentat ja l'any 1011. 36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Floriana, Gabriel (Palma de Mallorca, 1774 – 1856) Metge. Destacà en la professió i també per la seva vasta cultura. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Florida, la (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès) Barri obrer, a l'extrem nord del municipi, al límit amb el terme de Barcelona i amb els barris de Collblanc i de la Torrassa. És un barri dormitori, constituït per blocs de pisos, aïllat del centre de l'Hospitalet. El 1958, quan hi habitaven ja uns deu mil habitants, fou aprovat el pla parcial d'ordenació urbana de la Florida, que hi preveïa un augment de la població fins als 20.000 h, xifra que el 1971 s'havia doblat de sobra i havia provocat un gros dèficit d'equipament urbà, sobretot escolar. La densitat de població (697 h/ha) és alta. Hi ha dos mercats municipals i estació de ferrocarril metropolità. Des del 1973 dóna nom a un dels sis districtes administratius de l'Hospitalet. Hi ha en projecte la construcció d'un parc públic. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA
39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Florida, la (Alacant, Alacantí) Barri perifèric obrer, a l'est de la ciutat, erigit en parròquia (el Roser) el 1952. Entre els seus edificis hi ha l'antiga presó correccional on fou afusellat (1936) José Antonio Primo de Rivera, convertida en casa religiosa de la Mare de Déu del Roser. 40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Florida, la (Paiporta, Horta) Barri del municipi, a l'esquerra del barranc de Torrent, a tocar de les Casesnoves de Torrent. Fins al 1964 pertangué al terme municipal de Picanya. 41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Florida, la (Dolores, Baix Segura) Caseria, al sud-est de la vila. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Florida, la (Benetússer, Horta) Barri, al sud del nucli principal. 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Florida, la (Crevillent, Baix Vinalopó) Veure> Sant Antoni de la Florida. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Florit, Josep (Valls, Alt Camp, s XIX – Catalunya, s XX) Escriptor i metge. Destacà per la seva erudició. Escriví en vers sobre qüestions de la seva professió. Defensà el remei conegut per triaca magna. 45 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Flos, Francesc (País Valencià, s XV – s XVI) Prelat. Fou successivament vice-secretari del papa Alexandre VI, bisbe d'Elna, patriarca de Constantinoble, legat pontifici a França i cardenal diaca (1503). Fou enterrat a Sant Pere de Roma. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flos i Calcat, Francesc (Arenys de Mar, Maresme, 1856 – Barcelona, 1929) Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Estudià magisteri i l'exercí al Masnou. El 1886 publicà una Memòria pedagògica sobre l'ensenyament a Catalunya, i el 1898 fundà l'Escola Sant Jordi, la primera escola catalana dels temps moderns. Al I Congrés Internacional de Llengua Catalana (1906), proposà un mètode pedagògic per a l'ensenyament de la gramàtica catalana a les escoles. Del 1917 al 1922 dirigí el "Butlletí del Foment Pedagògic". Col·laborà a la fundació d'altres escoles catalanes i participà en diverses publicacions, sempre en pro del foment de l'ensenyament català. També publicà una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal (1869) i un Cançoner escolar català (1918) -en col·laboració amb Joan Salvat-, així com diversos llibres de text. 48 CATALUNYA - LITERATURA Flos Mundi (Catalunya, 1407) Crònica, la més extensa de les cròniques universals catalanes. Arribava fins al temps del rei Martí, però en l'únic exemplar conegut s'atura, per mutilació, en l'episodi del desafiament de Bordeus. En temps de Pere Miquel, que l'esmenta, el text era encara complet. Montfar i Sors ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n'era el possessor, l'hi deixà examinar. Fou composta principalment a base d'un versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere el Cerimoniós, amb aportacions d'altres procedències, com la crònica universal francesa 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flotats i Canals, Lluís (Barcelona, 1917 – 1987) Pintor. Es formà a l'Escola de Belles Arts i a l'Escola Massana, de Barcelona. Exposà a Barcelona i a Mallorca. Residí i exposà a París (1950-51). S'establí a Veneçuela (1955), on assolí un cert prestigi. Tot i que al principi conreà l'abstracció esporàdicament, el seu estil s'inclou dins un realisme convencional. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flotats i Comabella, Marià (Cervera, Segarra, s XIX – Barcelona, 1869) Escriptor i jurista. Graduat en lleis, fou oficial de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó i director i redactor del diari "El Telégrafo", de Barcelona (1859-66), on publicà diversos treballs amb el títol d'Efemérides de la historia de Cataluña. Col·laborà amb Antoni de Bofarull en la traducció al castellà de la Crónica del rei En Jaume I d'Aragó (1848). 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Flotats i Llucià, Joan (Manresa, Bages, 1847 – Barcelona, 1917) Escultor. Fou deixeble dels Vallmitjana a Barcelona. Féu algunes figures per a la cascada monumental del parc de la Ciutadella (Dànae). Però, sobretot, conreà la imatgeria religiosa; se li deu la imatge de Sant Sever de la façana gòtica de l'ajuntament barceloní, feta en substitució de la primitiva, del s XVI, que s'havia perdut. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fluixà (Benidorm, Marina Baixa) Masia i caseriu, al nord de la vila. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluixà, Antoni (Illes Balears, s XIX - Inca, Mallorca, s XIX) Sabater. El 1870 reuní els artesans més anomenats de Mallorca i formà amb ells la primera fàbrica de sabates de l'illa. 55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fluixà, Guillem (Palma de Mallorca, s XVII – 1743) Eclesiàstic. Era canonge penitencier de la seu mallorquina. Destacà entre els partidaris de Carles d'Àustria. A la victòria dels borbònics, en 1715, fou desterrat. No pogué tornar a l'illa fins al 1723. 56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fluixà, Pau (Illes Balears, s XVI - Palma de Mallorca, 1604) Religiós dominicà. Fou prior del convent d'Eivissa. Excel·lí com a predicador. Deixà alguns escrits. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluixench i Triel, Miquel (Tarragona, 1820 – Barcelona, 1874 ?) Pintor. Es formà a l'Escola de Llotja de Barcelona, i amplià estudis a Roma (1845-46). El 1855 fou catedràtic de Llotja, d'on ja era supernumerari des del 1844. Participà en diverses exposicions de Barcelona i Madrid. Féu obres per a esglésies de Tarragona, i conreà també el retrat. Il·lustrà una edició del Quixot (1862). Fou pintor de costums i d'història, dins l'estètica romàntica, i hom l'ha relacionat amb el grup dels natzarens. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA
59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fluvià (Guissona, Segarra) Barri, un dels tres en què es divideix la vila. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Antoni de (Catalunya, s XIV – Rodes, 1437) Cavaller de l'orde de l'Hospital de Sant Joan. Fou banderer (1416), lloctinent del gran mestre (1419), gran prior o conservador de Xipre (1420) i únanimement elegit gran mestre de l'orde (1421-37). Lluità a Egipte contra els turcs, davant Alexandria. Elevà la comanda de Mallorca a batllia (1428), i decretà la creació d'un arxiu general de l'orde (1428). Portà una vida política activa i gestionà l'alliberament del rei de Xipre, Joan II, captiu a Egipte. Així mateix, gestionà la pau entre el soldà d'Egipte i el rei Alfons IV el Magnànim, que fou signada a Rodes (1430). Convocà capítols generals de l'orde els anys 1428 i 1433. Bastí nombrosos edificis i fortificà Rodes. Dotà la capella dita dels cavallers catalans, i en el testament féu una deixa important per a la construcció de l'Hospital dels Cavallers (ara Museu Arqueològic), erigit en 1440-89. El seu nebot Antoni de Fluvià fou comanador de l'orde a Gebut, Cervera-Ametlla i Puig-reig. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fluvià, el (Catalunya) Riu (97,2 km) dels Pirineus Orientals. Neix a la Garrotxa, al grau d'Olot, a 920 m alt, recorre la plana d'en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d'haver passat per Castellfollit de la Roca, 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Francesc Xavier (Olot, Garrotxa, 1699 – Ferrara, Itàlia, 1783) Jesuïta. Fou catedràtic de filosofia i teologia a Barcelona. Escriví Vida de san Ignacio de Loyola... (1753) i Afanes apostólicos de la Compañía de Jesús en las Indias (1753). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Guillem de (Catalunya, s XIII - Lleida, 1283) Prelat. Fou elegit bisbe de Lleida el 1282, succeint a Guillem de Montcada. La seva governació fou molt breu, ja que morí l'any següent. Promulgà tanmateix unes constitucions notables. Successor seu fou Guerau d'Andrià. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Guillem de (Catalunya, s XIV) Noble. Era casat amb Brunissenda de Cardona, filla natural del vescomte Ramon Folc VI, i germana, per tant, dels successius vescomtes Ramon Folc VII i Hug VI d'Empúries. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Guillem de (Catalunya, s XIV – s XV) Cavaller. Serví el papa Benet XIII. El 1398 es trobava entre els defensors del pontífex assetjats a Avinyó. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Hug de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, a l'expedició per sotmetre l'illa que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Alfons III. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Jordi de (Barcelona, s XVII) Cavaller. Fou conseller tercer el 1620 i primer o en cap el 1630. El 1636 era nomenat administrador de places de Barcelona. L'any següent fou designat capità de les forces de la ciutat, però renuncià al càrrec per raons de salut i d'edat. 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fluvià, la Torre de (Cubells, Noguera) Veure> Torre de Fluvià, la. 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Fluvià, marquesat de (Catalunya) Títol, concedit pel primer Carles III probablement a Francesc de Fluvià-Torrelles i d'Aguilar, senyor de Montseny, de la quadra de Campins i del castell de Fluvià, únic titular. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Ramon (Catalunya, s XV) Marí. Possiblement parent del gran mestre de l'Hospital Antoni Fluvià. En diverses ocasions navegà per la Mediterrània per compte de l'orde esmentat. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià, Ramon Berenguer de (Catalunya, s XIV – Savoia, Alemanya, s XV) Cavaller, dit també Berenguer de Fluvià. Fou conseller, capità i un dels principals valedors del comte Jaume II d'Urgell en la lluita contra Ferran d'Antequera. Després del compromís de Casp (1412), aconsellà a Jaume d'Urgell la immediata insurrecció. Fracassà en l'intent d'apoderar-se de Lleida, però derrotà les forces reialistes de Francesc d'Erill i d'Orcau i de Jordi de Caramany prop de Margalef (1413). Restà al costat de Jaume a Balaguer i lluità contra el setge de la ciutat. Derrotats els urgellistes, s'exilià a França i passà, més tard, al ducat de Savoia, on el duc Amadeu VIII li donà un càrrec oficial. Des d'allí intentà de nou algun altre projecte a favor del d'Urgell. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA
74 CATALUNYA - HISTÒRIA Fluvià d'Empordà (Alt Empordà) Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Miquel de Fluvià. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià i Borràs, Manuel de (Corro d'Avall, Vallès Oriental, 1866 – Barcelona, 1898) Músic i cal·lígraf. És autor de peces musicals, com la gran marxa Les vestales (1888), premiada per l'Académie Lamartine, de París, el poema musical Manfred (1892), per a piano, estudis, etc. Fou cal·lígraf del capítol de la catedral de Barcelona (1883-98). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià i Borràs, Pius de (Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 1958) Autor teatral. Germà de Manuel. Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis, etc. Escriví monòlegs, sainets, com Un promés denunciat (1925), i peces com La clínica del doctor Llanceta (1925), La rifada de la rifa (1931), Gelós per força (1946), etc. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià i Mas, Joan (Barcelona, 1911 - 25/ago/2001) Pintor. Es formà en l'estudi dels postimpressionistes i els fauves, i fou decisiu en la seva formació el mestratge de Raoul Dufy el 1945, a París. Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault. Fundà l'Associació d'Artistes Actuals i el Saló de Maig. El 1960 participà a la biennal de Venècia. La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fluvià i Vendrell, Armand de (Barcelona, 1901 – 1967) Pianista i compositor. Fill de Pius de Fluvià i Borràs. Fou deixeble d'Enric Granados i de l'Acadèmia Marshall, on més tard fou professor. Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l'Institut de Cultura Musical de Barcelona. És autor de cançons sobre text de Carner (Fred, 1926), López-Picó, etc, sardanes, com Desig (1926), música de cambra, etc. El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - POLÍTICA FNC Sigla del Front Nacional de Catalunya. 82 CATALUNYA - POLÍTICA FNEC Sigla de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya.
Anar a: [ Flei ] [ Flo ] [ Flores ] [ Florida ] [ Fluixa ] [ Fluvia, J ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Fletcher i Valls, Domènec
Flix
Florensa i Ferrer, Adolf
Floresta, la
Flotats i Picas, Josep Maria
Fluvià i Escorsa, Armand de