A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Flei ]    [ Flo ]    [ Flores ]    [ Florida ]    [ Fluixa ]    [ Fluvia, J ]

Tota la vida que em miro les paraules com si les estigués veient per primer cop. (Ernest Miller Hemingway)

1 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fleix  (la Vall de Laguar, Marina Alta Poble (437 m alt) i cap del municipi (o Alfleix), a la dreta i damunt del barranc de l'Infern, capçalera del riu Girona. La parròquia és dedicada als sants Abdó i Senén. Hi havia hagut un castell. Era de la jurisdicció dels ducs de Gandia. Fou un lloc de moriscs del terme de Laguar, dins la fillola d'Oliva.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fleix i Solans, Francesc  (Lleida, 1804 - Vichy, França, 1870)  Eclesiàstic. Es formà a les universitats de Barcelona, Alcalá, Valladolid i Bolonya. Canonge de Tarragona i capellà d'honor de la capella reial, fou promogut a bisbe de l'Havana (1846-64), on organitzà el seminari tridentí. El 1864 fou elegit arquebisbe de Tarragona. Prengué part, a Roma, en el Concili Vaticà I (1869-70).

3 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaFleta, Ignasi  (Huesa del Común, Aragó, 1897 - Barcelona, 1977)  Constructor d'instruments musicals. Deixeble de Philippe Le Duc, s'establí a Barcelona el 1927. Fabricà violins, violoncels i guitarres d'una extraordinària qualitat i construí instruments de corda segons models antics o interpretant representacions iconogràfiques.

4 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Fleta, Miguel  (Albalate de Cinca, Aragó, 1893 - A Corunya, Galícia, 1938)  Tenor. El seu nom real era Miguel Burro Fleta. Va estudiar al Conservatori municipal de Barcelona i va ampliar estudis a Itàlia. Es va presentar a Barcelona (1925) amb l'obra Carmen, de Bizet.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Domènec Fletcher i VallsFletcher i Valls, Domènec  (València, 19/ago/1912 – 31/ago/1995)  Prehistoriador. Director del Servei d'Investigacions Prehistòriques de la diputació de València des del 1950 fins al 1982. Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, ha dirigit o ha participat en moltes excavacions organitzades per l'esmentat servei. Entre els seus nombrosos treballs, cal destacar El arte prehistórico valenciano y sus orígenes (1949), Repertorio de bibliografía arqueológica valenciana (en col·laboració amb E. Pla i Ballester, des del 1951), Algunas consideraciones sobre los valencianos prerromanos (1952), Inscripciones ibéricas del Museo de Prehistoria de Valencia (1953), Els valencians preromans (1954), La edad del hierro en el levante español (1954), El poblado de la edad de bronce de la Muntanyeta de Cabrera, Vedat de Torrente (1956), Problemes de la cultura ibèrica (1960), La necrópolis ibérica de Solivella, Alcalá de Chivert (1961), La Ereta del Pedregal, Navarrés (1965), El poblado ibérico de la Bastida de Mogente (1965 i 1969), El plomo ibérico de Mogente (1982), Els ibers. Descobrim el País Valencià (1983), Textos ibéricos del Museo de Prehistoria de Valencia (1985) i Recerques del Museu d'Alcoi (1992). També fou consultor de diverses obres sobre arqueologia i prehistòria del País Valencià.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fletxa, Mateu (dit el Vell)  (Prades, Baix Camp, 1481 - Poblet, Conca de Barberà, 1553)  Compositor. Estudià segurament amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona. En 1523-25 fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i en 1544-48, mestre de capella de les infantes Maria iInici página Joana, filles de l'emperador Carles V. Durant els anys que hom en desconeix l'activitat, sembla que tingué relacions amb el País Valencià. La seva actuació a la cort castellana el familiaritzà amb el repertori de música hispànica i amb la música religiosa i profana francesa, germànica i italiana que executava la capella imperial. Les obres més importants de Fletxa són les ensalades. Les nadales conservades de Fletxa a tres i a quatre veus mostren una tècnica contrapuntística notable. Algunes obres seves foren transcrites per a veu i viola de mà. Tot i compondre la peça Què farem del pobre li han estat atribuïdes altres peces anònimes amb text català del Cançoner del duc de Calàbria.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fletxa, Mateu (dit el Jove)  (Prades, Baix Camp, 1530 - la Portella, Berguedà, 20/feb/1604)  Compositor. Nebot de Mateu Fletxa el Vell. Es formà al costat del seu oncle a la cort castellana. Ingressà a l'orde carmelità el 1552 a la província de València. Va viure a Itàlia i va treballar a la cort austriaca, on el 1564 fou capellà de l'emperadriu Maria, esposa de Maximilià II, i més tard cantor de la capella imperial, on actuà fins al 1581. En morir Maximilià, l'emperador Rodolf II el premià pels serveis fets al seu pare amb el nomenament d'abat de Tihanny (Hongria). Visità la Península Ibèrica els anys 1570, 1581 i 1586, per reclutar cantors per a la capella imperial. A Venècia publica Il primo libro di madrigali a 4 et 5 (1568). Escriví també tres llibres de música polifònica: el Libro de música de punto, perdut, Divinarum completarum psalmi, incomplet, i Las ensaladas, dedicades a Joan de Borja i d'Aragó i publicades a Praga el 1581, també és autor d'Harmonia a 5, per a cinc instruments de corda, i un Miserere a 4 veus, conservades en forma manuscrita. El 1599 Felip III el nomenà abat del monestir de la Portella, lloc on es retirà.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flinch, Antoni  (Catalunya, s XIX)  Forjador. Germà de Joan. Té obres remarcables a diverses residències particulars de Barcelona.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFlinch, Joan  (Catalunya, s XIX)  Forjador. Germà d'Antoni. Les seves obres foren molt estimades. Algunes d'elles obtingueren la medalla d'argent a l'exposició de Ferros Artístics celebrada a Barcelona el 1921.

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera d'EbreFlix  (Ribera d'Ebre Municipi: 116,9 km2, 47 m alt, 3.795 hab (2014). Situat en un gran meandre de l'Ebre, a la Depressió, al peu de la serra de la Fatarella, estenent-se a banda i banda del riu. El terreny és abundant en vegetació natural, especialment pinedes. Tradicionalment l'agricultura ha estat l'activitat econòmica principal; s'hi conreen, de secà, vinya, gra, ametllers i, sobretot, oliveres. Al regadiu, aprofitant les aigües de l'Ebre, arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia de bestiar oví, boví, porcí, cavallí i cabrum. La indústria, però, és l'activitat econòmica que ocupa una part més gran de la població activa (electroquímica, metal·lúrgica, construcció, confecció, arts gràfiques). També hi ha l'embassament de Flix, amb la central elèctrica de Flix. El municipi té una cooperativa agrícola. La població, en ascens des de mitjan s XIX, s'ha estabilitzat a partir del 1980. La vila és al lloc de més estrangulament d'un pronunciat meandre de l'Ebre; es va formar al voltant del castell de Flix, esmentat...  Segueix... 

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Flix  (Sant Martí de Tous, Anoia Caseria i antic hostal del municipi, a l'oest del poble.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Flix  (Balaguer, Noguera)  Antiga quadra, separada del sector principal del terme, entre els de la Sentiu de Sió i de Montgai.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Flix, embassament de  (Flix, Ribera d'Ebre)  Embassament de l'Ebre. Té una capacitat d'11,4 milions de m3, i més de 40.000 kWh de mitjana. Gairebé tota l'energia elèctrica es dirigeix cap a Reus i Barcelona.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFlix, Manuel  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Polític i advocat. Actuà d'assessor jurídic dels parlamentaris catalans a les Corts de 1701-02, presidides per Felip V. El 1712 sortí elegit Conseller en Cap de Barcelona. Amb aquest caràcter presidí la reunió del Braç Popular a la famosa Junta de Braços de 1713, on fou decidida la resistència als borbònics. Era partidari de sotmetre-s'hi, i presentà una moció en aquest sentit que obtingué sis vots. Tanmateix acatà la voluntat majoritària de defensa a ultrança. Quan començà el setge ocupava encara el càrrec de Conseller en Cap i també de coronel de la Coronela, i el seu mandat cessà en el terme reglamentari (30/nov/1713) i seria succeït per Rafael Casanova. Restà molt vinculat al Consell de Cent i fou nomenat advocat fiscal de la corporació, així mateix, tingué un lloc a les Juntes que formaven aleshores el govern provisional català. L'11/set/1714, en l'atac definitiu, prengué les armes i participà en el contraatac que conduí Casanova i en el qual resultà ferit. Després de l'ocupació borbònica li foren confiscats els béns.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flò i Guitart, Eduard  (Badalona, Barcelonès, 8/des/1881 – Barcelona, 1958)  Pintor. Estudià a Llotja i viatjà pensionat a Roma i a París. Es consagrà com a retratista i com a tal desenvolupà una activitat molt profusa. Exercí la docència a la seva pròpia acadèmia, primerament establerta a Badalona (1906-14) i després traslladada a Barcelona. Féu exposicions individuals a la Sala Parés i concorregué a certàmens oficials. Ell mateix contribuí a l'organització de les exposicions de belles arts que es feren a Badalona els anys quaranta. Els seus retrats s'inscriuen dins d'un corrent naturalista influït per Antoni Caba. Més esporàdicament tractà el paisatge, la pintura religiosa i l'escena costumista.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flor, Francesc  (Barcelona, 1895 – 1920)  Dibuixant. Féu excel·lents retrats al plom de personalitats intel·lectuals catalanes. Gran part dels seus dibuixos foren recollits a la seva mort per Ferran Callicó.

16 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Flor, Roger de  (Brindisi, Itàlia, 1267 – Adrianòpolis, Turquia, 30/abr/1305)  Cavaller i aventurer. Fill d'un falconer alemany anomenat Richard von Blume i d'una italiana. Ingressà de molt jove a l'orde dels templers, a Barcelona, i participà, en la darrera croada, en la defensa de Sant Joan d'Acre, que caigué en poder dels turcs (1291). Acusat d'apropiar-se els béns de l'orde, i perseguit, abandonà els templers i passà a Sicília. AllíInici página es posà a les ordres de Frederic II de Sicília i actuà com a corsari contra els angevins. Capturà diversos vaixells i formà una companyia de catalans i aragonesos mercenaris que posà al servei del rei. Aquest el nomenà vicealmirall per a la conquesta de Sicília. L'any 1301, comandant dues naus, aixecà el setge del duc de Calàbria a Messina. Aquesta victòria fou decisiva, i portà a la pau de Caltabellota...  Segueix... 

17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Flor, Rogeró de  (Constantinoble, Turquia, 1305 - Grècia ?, s XIV)  Fill de Roger de Flor i de la princesa Maria de Bulgària. nascut poc després de l'assassinat del seu pare. Falten notícies sobre la seva persona. En 1325, escrivint la seva Crònica, Ramon Muntaner en parlava i el sabia viu.

18 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Flor de Cavalleria  (País Valencià, s XV)  Novel·la, atribuïda a Joanot Martorell, de la qual només es conserva un fragment del pròleg (Biblioteca Nacional de Madrid), on parla de les batalles de sant Miquel amb els àngels rebels i de la licitud dels combats cavallerescs.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Flor de Maig, la  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental Antic sanatori antituberculós, al vessant septentrional de Collserola.

20 CATALUNYA - LITERATURA

Flor d'enamorats  (Barcelona, 1562)  Recull imprès de poesies líriques en castellà i en català (cast: Cancionero llamado flor de enamorados). La darrera edició (de deu) fou feta el 1681. La primera edició consta de 280 peces, una de les quals bilingüe i quatre de catalanes (la més coneguda és Bella de vós só enamorós). A partir del 1601, almenys, el recull és augmentat amb més cobles catalanes. Des del 1573 el cançoner fou atribuït a un desconegut Juan de Linares, però l'autor és Joan Timoneda, que el degué editar per primera vegada a València el 1556 i 1557. Els poemes catalans han estat editats per Joan Fuster en un recull de l'obra catalana de Timoneda titulat Flor d'enamorats (1973).

21 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaFlora de Catalunya  (Catalunya)  Obra de Joan Cadevall i Diars. Publicada per l'Institut d'Estudis Catalans. Iniciada el 1913, no fou acabada fins el 1937. En els tres primers volums col·laborà Àngel Sallent i Cotés, i en els tres darrers Pius Font i Quer. Malgrat ésser antiquada ja des del moment de l'aparició del primer volum, constitueix la primera gran obra de síntesi sobre la flora del Principat de Catalunya. Hi ha claus de determinació i la descripció de cada espècie, acompanyada d'una il·lustració i de dades diverses, referents a l'hàbitat, la distribució geogràfica, els noms vulgars, etc.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Florejacs  (Torrefeta i Florejacs, Segarra Poble (491 m alt) i antic municipi, és aturonat entre els barrancs de Joncar i de Gravet, tributaris del Sió. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. És esmentat ja el 1083. Al s XII és esmentat el castell de Florejacs. El terme fou unit el 1972 al de Torrefeta amb el nom oficial de Torreflor. L'antic terme comprenia, a més, el poble i castell de les Sitges, els pobles de Palou de Sanaüja, Gra, Granollers de Segarra, Selvanera, la Morana i Sant Martí de la Morana, els antics termes de Vantalada i Nial, l'antic santuari de Tauladella i el terme, separat, de les Cases de la Serra amb la casa i l'església de Pujol.

23 CATALUNYA - HIS TÒRIA

Florejacs, baronia de  (Catalunya Jurisdicció senyorial, centrada en el castell homònim que pertangué als Josa. Passà als Cortit (1571), als Bartomeu (1574), als Agulló (1613), als Ribera (1625) i, des del 1741, als marquesos de Gironella.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Florença, mas  (Puigcerdà, Baixa Cerdanya)  Masia, de l'antic municipi de Vilallobent, important explotació agrícola i ramadera del terme d'Age, a l'esquerra del Segre, entre Age i Puigcerdà.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFlorensa i Arnús, Salvador  (Barcelona, 1880 – 1919)  Pintor. Sobresortí com a paisatgista i especialment en la pintura de jardins.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Adolf Florensa i FerrerFlorensa i Ferrer, Adolf  (Lleida, 15/mai/1889 – Barcelona, 14/jul/1968)  Arquitecte. Titulat el 1914, any en que guanyà una càtedra a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, i el 1924 fou arquitecte municipal de la ciutat. Entre les seves obres, la majoria inspirades en el classicisme, cal citar el Casal del Metge (1919), el Palau de Comunicacions (1929) de Montjuïc, l'Escola de Nàutica, en col·laboració amb J. Vilaseca, el Foment Nacional del Treball (1931-34), amb A. Barba i Miracle, i diverses cases de pisos (cases Cambó, 1921-25), totes a Barcelona. Restaurà edificis antics (Capitania General, 1928, i la Duana Nova) i fou el responsable de les abundoses restauracions del nucli antic de Barcelona. Construí l'hospital de Lleida i restaurà el castell de Peralada. Publicà nombroses treballs en les "Memòries" de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, entitat a la qual pertanyia des del 1927; reuní en tres volums les restauracions municipals del 1927 al 1960 i en publicà diverses monografies des del 1958; i és autor, juntament amb d'altres arquitectes, de l'obra Architecture gothique civile en Catalogne (1935).

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Florent  (Confrides, Marina Baixa Llogaret, al sud del poble, als vessants del tossal de Florent, contrafort meridional de la Serrella. Era lloc de moriscs (22 focs el 1602), de la fillola de Guadalest.

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Flores i Algobia, Antoni  (Elx, Baix Vinalopó, 1820 – Madrid, 1866)  Escriptor costumista. D'origen humil, de molt jove s'instal·là a Madrid, on publicà articles en diversos periòdics, com "El Laberinto", del qual fou director. Ocupà càrrecs administratius i formà part del seguici reial en alguns viatges, que narrà en la Crónica del viaje de sus majestades a las islas Baleares, Cataluña y Aragón (1861). Més entitat tenen els llibres Doce españoles de brocha gorda (1846), Ayer, hoy y mañana (1853), quadres de la vida de l'època, i la novel·la Fe, esperanza y caridad (1850). Traduí al castellà Los misterios de París, de Sue.

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFlores i Casas, Hilari  (Maó, Menorca, 1903 – Barcelona, 5/jul/2000)  Entomòleg. S'ha especialitzat en microlepidòpters presents a Catalunya, dels quals ha aplegat uns 8.000 exemplars, pertanyents a unes 850 espècies diferents. D'ençà del 1980 fou membre honorari de la Societat Catalana de Lepidopterologia; ha publicat diversos articles sobre el tema.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flores i Valls, Josep  (Girona, 1829 – 1892)  Jurista. És autor de diversos treballs professionals.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Flores i Vela, Josep  (València, 1818 – 1880)  Pintor. Es dedicà preferentment a la decoració de cases i de palaus (com els de Josep Campo, el marquès de Dosaigües i el comte d'Alcúdia); també decorà la parròquia dels Sants Joans i, al tremp, l'asil i la casa de la vila de Carcaixent. Conreà també l'escenografia, en el desaparegut Teatre Apolo i en d'altres, també de València.

32 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesFloresta, la  (Garrigues Municipi: 5,49 km2, 316 m alt, 162 hab (2014). A l'est de les Borges Blanques, al límit amb la plana d'Urgell. Situat prop de la zona de regadius del canal d'Urgell, l'aigua no arriba, però, al terme. La vida econòmica del municipi és basa en l'agricultura de secà, dedicada sobretot a l'olivera, amb conreus associats de vinya, ametller i cereals. Les terres són d'explotació directa. La ramaderia (porcina i ovina) i l'avicultura fan de complement. Hi ha una cooperativa agrícola per a la produccuó d'oli. Hom explota pedreres de gres. La població ha experimentat un fort descens a partir del segon terç del s XX, si bé actualment s'ha estabilitzat. El poble és a la vora del torrent de Vinaixa, al voltant de l'antic castell de la Floresta, del s XIV amb vestigis romans. L'església parroquial és dedicada a sant Blai. Hi ha estació del ferrocarril de Tarragona a Lleida. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFloresta, la  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Barri, al vessant occidental de la serra de Collserola. Fou projectat per Pearson a la primeria del s XX. Bé que inicialment fou un lloc d'estiueig i esbarjo, a partir dels anys 1950-70 s'ha convertit en primera residència d'universitaris i de professionals liberals de Barcelona.

34 CATALUNYA - HISTÒRIA

Floresta, marquesat de la  (Catalunya Títol, concedit per Felip V el 1703 a Antoni de Potau-Moles i Ferreró, únic titular, sobre les seves possessions de vil·la Floresta i de l'hospital d'Ardèvol de Tàrrega, conegut modernament amb el nom de Casa dels Marquesos de la Floresta; el s XIX era dels Subies, senyors de Puiggròs.

35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Florí  (Ur, Alta Cerdanya Masia, a la dreta del riu d'Angostrina. Era un llogaret esmentat ja l'any 1011.

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Floriana, Gabriel  (Palma de Mallorca, 1774 – 1856)  Metge. Destacà en la professió i també per la seva vasta cultura.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Florida, la  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)  Barri obrer, a l'extrem nord del municipi, al límit amb el terme de Barcelona i amb els barris de Collblanc i de la Torrassa. És un barri dormitori, constituït per blocs de pisos, aïllat del centre de l'Hospitalet. El 1958, quan hi habitaven ja uns deu mil habitants, fou aprovat el pla parcial d'ordenació urbana de la Florida, que hi preveïa un augment de la població fins als 20.000 h, xifra que el 1971 s'havia doblat de sobra i havia provocat un gros dèficit d'equipament urbà, sobretot escolar. La densitat de població (697 h/ha) és alta. Hi ha dos mercats municipals i estació de ferrocarril metropolità. Des del 1973 dóna nom a un dels sis districtes administratius de l'Hospitalet. Hi ha en projecte la construcció d'un parc públic.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFlorida, la  (Santa Perpètua de Mogoda, Vallès Occidental)  Barri obrer, a 2 km del centre urbà, aigua avall de la riera de Caldes. Sorgit els anys 1930 com a ciutat-jardí, el seu creixement posterior fou impulsat pel procés d'industrialització del Vallès dels anys 1950 i 1960. La construcció hi ha estat efectuada d'una forma anàrquica i no ha anat acompanyada de les més mínimes obres d'urbanització. Hi ha una escola municipal i el baixador de Santa Perpètua de Mogoda del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Florida, la  (Alacant, Alacantí)  Barri perifèric obrer, a l'est de la ciutat, erigit en parròquia (el Roser) el 1952. Entre els seus edificis hi ha l'antiga presó correccional on fou afusellat (1936) José Antonio Primo de Rivera, convertida en casa religiosa de la Mare de Déu del Roser.

40 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Florida, la  (Paiporta, Horta)  Barri del municipi, a l'esquerra del barranc de Torrent, a tocar de les Casesnoves de Torrent. Fins al 1964 pertangué al terme municipal de Picanya.

41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Florida, la  (Dolores, Baix Segura Caseria, al sud-est de la vila.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Florida, la  (Benetússer, Horta)  Barri, al sud del nucli principal.

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Florida, la  (Crevillent, Baix Vinalopó Veure> Sant Antoni de la Florida.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Florit, Josep  (Valls, Alt Camp, s XIX – Catalunya, s XX)  Escriptor i metge. Destacà per la seva erudició. Escriví en vers sobre qüestions de la seva professió. Defensà el remei conegut per triaca magna.

45 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaFlorit i Rodero, Josep Lluís  (Madrid, 1909 - París, França, 2000)  Pintor. Format a Madrid i París (1935), s'establí després a Barcelona. En un estil relacionable amb el de Grau i Sala, conreà escenes romàntiques i il·lustrà llibres. Posteriorment ha evolucionat vers un tachisme colorista i amable.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Flos, Francesc  (País Valencià, s XV – s XVI)  Prelat. Fou successivament vice-secretari del papa Alexandre VI, bisbe d'Elna, patriarca de Constantinoble, legat pontifici a França i cardenal diaca (1503). Fou enterrat a Sant Pere de Roma.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flos i Calcat, Francesc  (Arenys de Mar, Maresme, 1856 – Barcelona, 1929)  Pedagog, cal·lígraf i escriptor. Estudià magisteri i l'exercí al Masnou. El 1886 publicà una Memòria pedagògica sobre l'ensenyament a Catalunya, i el 1898 fundà l'Escola Sant Jordi, la primera escola catalana dels temps moderns. Al I Congrés Internacional de Llengua Catalana (1906), proposà un mètode pedagògic per a l'ensenyament de la gramàtica catalana a les escoles. Del 1917 al 1922 dirigí el "Butlletí del Foment Pedagògic". Col·laborà a la fundació d'altres escoles catalanes i participà en diverses publicacions, sempre en pro del foment de l'ensenyament català. També publicà una Geografia de Catalunya amb mapa de la divisió comarcal (1869) i un Cançoner escolar català (1918) -en col·laboració amb Joan Salvat-, així com diversos llibres de text.

48 CATALUNYA - LITERATURA

Flos Mundi  (Catalunya, 1407)  Crònica, la més extensa de les cròniques universals catalanes. Arribava fins al temps del rei Martí, però en l'únic exemplar conegut s'atura, per mutilació, en l'episodi del desafiament de Bordeus. En temps de Pere Miquel, que l'esmenta, el text era encara complet. Montfar i Sors ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n'era el possessor, l'hi deixà examinar. Fou composta principalment a base d'un versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere el Cerimoniós, amb aportacions d'altres procedències, com la crònica universal francesaInici página atribuïda a Gaucher de Denanin i la Crònica d'Espanya, de Pere Ribera de Perpinyà. L'estil és, en general, fortament llatinitzant. L'autor, anònim, potser tenia relació amb la casa de Cervera.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flotats i Canals, Lluís  (Barcelona, 1917 – 1987)  Pintor. Es formà a l'Escola de Belles Arts i a l'Escola Massana, de Barcelona. Exposà a Barcelona i a Mallorca. Residí i exposà a París (1950-51). S'establí a Veneçuela (1955), on assolí un cert prestigi. Tot i que al principi conreà l'abstracció esporàdicament, el seu estil s'inclou dins un realisme convencional.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flotats i Comabella, Marià  (Cervera, Segarra, s XIX – Barcelona, 1869)  Escriptor i jurista. Graduat en lleis, fou oficial de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó i director i redactor del diari "El Telégrafo", de Barcelona (1859-66), on publicà diversos treballs amb el títol d'Efemérides de la historia de Cataluña. Col·laborà amb Antoni de Bofarull en la traducció al castellà de la Crónica del rei En Jaume I d'Aragó (1848).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Flotats i Llucià, Joan  (Manresa, Bages, 1847 – Barcelona, 1917)  Escultor. Fou deixeble dels Vallmitjana a Barcelona. Féu algunes figures per a la cascada monumental del parc de la Ciutadella (Dànae). Però, sobretot, conreà la imatgeria religiosa; se li deu la imatge de Sant Sever de la façana gòtica de l'ajuntament barceloní, feta en substitució de la primitiva, del s XVI, que s'havia perdut.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Flotats i PicasFlotats i Picas, Josep Maria  (Barcelona, 12/gen/1939 - )  Actor i director teatral. Es va iniciar en l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i després es va traslladar a França (1959), on va treballar al Théâtre National Populaire i al cinema, i el 1980 va entrar com a primer actor a la Comédie Française. El 1984 va tornar a Catalunya, encarregat per la Generalitat de la gestió del Teatre Poliorama, on ha interpretat, entre altres, Cyrano de Bergerac (1985) d'Edmon Rostand i Per un si o per un no (1986) de Nathalie Sarraute i on s'ha estrenat també com a director escènic. El 1992 protagonitzà Don Quijote, la seva primera interpretació en castellà. Des de 1994 i fins a la inauguració enInici página 1997 es dedicà a preparar la gestió del Teatre Nacional de Catalunya, del qual ha estat el primer director, fins que dimití el 1998. Ha treballat també en cinema i ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Teatre (1989), el premi Max al millor director teatral (1999) i amb les més importants distincions de l'Estat francès.

53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fluixà  (Benidorm, Marina Baixa Masia i caseriu, al nord de la vila.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluixà, Antoni  (Illes Balears, s XIX - Inca, Mallorca, s XIX)  Sabater. El 1870 reuní els artesans més anomenats de Mallorca i formà amb ells la primera fàbrica de sabates de l'illa.

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fluixà, Guillem  (Palma de Mallorca, s XVII – 1743)  Eclesiàstic. Era canonge penitencier de la seu mallorquina. Destacà entre els partidaris de Carles d'Àustria. A la victòria dels borbònics, en 1715, fou desterrat. No pogué tornar a l'illa fins al 1723.

56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fluixà, Pau  (Illes Balears, s XVI - Palma de Mallorca, 1604)  Religiós dominicà. Fou prior del convent d'Eivissa. Excel·lí com a predicador. Deixà alguns escrits.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluixench i Triel, Miquel  (Tarragona, 1820 – Barcelona, 1874 ?)  Pintor. Es formà a l'Escola de Llotja de Barcelona, i amplià estudis a Roma (1845-46). El 1855 fou catedràtic de Llotja, d'on ja era supernumerari des del 1844. Participà en diverses exposicions de Barcelona i Madrid. Féu obres per a esglésies de Tarragona, i conreà també el retrat. Il·lustrà una edició del Quixot (1862). Fou pintor de costums i d'història, dins l'estètica romàntica, i hom l'ha relacionat amb el grup dels natzarens.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFluvià  (Guissona, Segarra Despoblat, a la plana, al nord-est de la vila, prop del naixement del torrent de Fluvià, afluent del Sió. Al s XIII és esmentat aquest lloc, presidit pel castell i la parròquia de Sant Jordi (on era molt venerada una imatge de Santa Llúcia). Els senyors de Llucià, de cognom homònim, posseïen (s XI i XII), a més, extensos feus a la Segarra, a l'Urgell i a la Noguera. Essent bisbe d'Urgell Pere de Cardona inicià la construcció d'una residència per als bisbes, coneguda amb el nom d'obra de Fluvià o de Santa Llúcia, que correspon a un gran casal de pedra, quadrat, amb un pati central, construït fins al primer pis, cobert fins a la destrucció parcial que sofrí el 1808 per part de les tropes napoleòniques.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fluvià  (Guissona, Segarra Barri, un dels tres en què es divideix la vila.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Antoni de  (Catalunya, s XIV – Rodes, 1437)  Cavaller de l'orde de l'Hospital de Sant Joan. Fou banderer (1416), lloctinent del gran mestre (1419), gran prior o conservador de Xipre (1420) i únanimement elegit gran mestre de l'orde (1421-37). Lluità a Egipte contra els turcs, davant Alexandria. Elevà la comanda de Mallorca a batllia (1428), i decretà la creació d'un arxiu general de l'orde (1428). Portà una vida política activa i gestionà l'alliberament del rei de Xipre, Joan II, captiu a Egipte. Així mateix, gestionà la pau entre el soldà d'Egipte i el rei Alfons IV el Magnànim, que fou signada a Rodes (1430). Convocà capítols generals de l'orde els anys 1428 i 1433. Bastí nombrosos edificis i fortificà Rodes. Dotà la capella dita dels cavallers catalans, i en el testament féu una deixa important per a la construcció de l'Hospital dels Cavallers (ara Museu Arqueològic), erigit en 1440-89. El seu nebot Antoni de Fluvià fou comanador de l'orde a Gebut, Cervera-Ametlla i Puig-reig.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fluvià, el  (Catalunya Riu (97,2 km) dels Pirineus Orientals. Neix a la Garrotxa, al grau d'Olot, a 920 m alt, recorre la plana d'en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d'haver passat per Castellfollit de la Roca,Inici página Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià. Els afluents esquerres són els més importants (riera de Bianya, el Llierca i el Borró); l'únic afluent dret d'una certa importància és el Ser. El règim és essencialment pluvial, amb una certa influència de la neu de capçalera i de la Garrotxa. Presenta un eixut d'agost, un màxim principal al març, amb una rèplica de maig, i un màxim secundari d'octubre. L'aigua del Fluvià és escassament aprofitada per al regatge, excepte a partir de Bàscara, gràcies a la...  Segueix... 

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Francesc Xavier  (Olot, Garrotxa, 1699 – Ferrara, Itàlia, 1783)  Jesuïta. Fou catedràtic de filosofia i teologia a Barcelona. Escriví Vida de san Ignacio de Loyola... (1753) i Afanes apostólicos de la Compañía de Jesús en las Indias (1753).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Guillem de  (Catalunya, s XIII - Lleida, 1283)  Prelat. Fou elegit bisbe de Lleida el 1282, succeint a Guillem de Montcada. La seva governació fou molt breu, ja que morí l'any següent. Promulgà tanmateix unes constitucions notables. Successor seu fou Guerau d'Andrià.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Noble. Era casat amb Brunissenda de Cardona, filla natural del vescomte Ramon Folc VI, i germana, per tant, dels successius vescomtes Ramon Folc VII i Hug VI d'Empúries.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Guillem de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. Serví el papa Benet XIII. El 1398 es trobava entre els defensors del pontífex assetjats a Avinyó.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Hug de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Anà a combatre a Sardenya el 1323, a l'expedició per sotmetre l'illa que dirigia l'infant Alfons, el futur rei Alfons III.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFluvià, Joan de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1413 col·laborà amb Jaume d'Urgell a la revolta d'aquest contra Ferran I.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Jordi de  (Barcelona, s XVII)  Cavaller. Fou conseller tercer el 1620 i primer o en cap el 1630. El 1636 era nomenat administrador de places de Barcelona. L'any següent fou designat capità de les forces de la ciutat, però renuncià al càrrec per raons de salut i d'edat.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fluvià, la Torre de  (Cubells, Noguera Veure> Torre de Fluvià, la.

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fluvià, marquesat de  (Catalunya Títol, concedit pel primer Carles III probablement a Francesc de Fluvià-Torrelles i d'Aguilar, senyor de Montseny, de la quadra de Campins i del castell de Fluvià, únic titular.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Ramon  (Catalunya, s XV)  Marí. Possiblement parent del gran mestre de l'Hospital Antoni Fluvià. En diverses ocasions navegà per la Mediterrània per compte de l'orde esmentat.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià, Ramon Berenguer de  (Catalunya, s XIV – Savoia, Alemanya, s XV)  Cavaller, dit també Berenguer de Fluvià. Fou conseller, capità i un dels principals valedors del comte Jaume II d'Urgell en la lluita contra Ferran d'Antequera. Després del compromís de Casp (1412), aconsellà a Jaume d'Urgell la immediata insurrecció. Fracassà en l'intent d'apoderar-se de Lleida, però derrotà les forces reialistes de Francesc d'Erill i d'Orcau i de Jordi de Caramany prop de Margalef (1413). Restà al costat de Jaume a Balaguer i lluità contra el setge de la ciutat. Derrotats els urgellistes, s'exilià a França i passà, més tard, al ducat de Savoia, on el duc Amadeu VIII li donà un càrrec oficial. Des d'allí intentà de nou algun altre projecte a favor del d'Urgell.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFluvià, torre de  (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental Casa aloera (o casa de Sant Cebrià), dita modernament castell de Fluvià, al peu del vessant sud-oriental del Montseny. Pertanyia a l'antic terme del castell de Montclús, i en depenia la quadra de Campins.

74 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fluvià d'Empordà  (Alt Empordà)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Miquel de Fluvià.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià i Borràs, Manuel de  (Corro d'Avall, Vallès Oriental, 1866 – Barcelona, 1898)  Músic i cal·lígraf. És autor de peces musicals, com la gran marxa Les vestales (1888), premiada per l'Académie Lamartine, de París, el poema musical Manfred (1892), per a piano, estudis, etc. Fou cal·lígraf del capítol de la catedral de Barcelona (1883-98).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià i Borràs, Pius de  (Granollers, Vallès Oriental, 1872 – Barcelona, 1958)  Autor teatral. Germà de Manuel. Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis, etc. Escriví monòlegs, sainets, com Un promés denunciat (1925), i peces com La clínica del doctor Llanceta (1925), La rifada de la rifa (1931), Gelós per força (1946), etc.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Armand de Fluvià i EscorsaFluvià i Escorsa, Armand de  (Barcelona, 17/oct/1931 - )  Genealogista i heraldista. Llicenciat en dret el 1959, s'ha especialitzat en genealogia catalana i en les dinasties comtals dels Països Catalans. Assessor en heràldica de la Generalitat de Catalunya, ha estat fundador i president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica i Sigil·lografia, i és membre, entre altres entitats, de l'Académie Internacionale d'Héraldique. Ha publicat, entre altres treballs, El solar catalán-valenciano-balear dels germans García Carrafa (1968), Pacte de Joia (1974), un Diccionari general d'heràldica (1982), Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya (1989), A la recerca dels avantpassats: manual de genealogia (1995) i Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries de Catalunya (1998).Inici página Participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (1976) i de la coalició Nacionalistes d'Esquerra (1979). Fou un dels impulsors del Front d'Alliberament Gai de Catalunya, organització que dirigí de 1975 a 1980, i fundador de l'Institut Lambda (1976). El 1984 va obtenir el primer premi d'Arenberg de genealogia.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià i Mas, Joan  (Barcelona, 1911 - 25/ago/2001)  Pintor. Es formà en l'estudi dels postimpressionistes i els fauves, i fou decisiu en la seva formació el mestratge de Raoul Dufy el 1945, a París. Director i conseller de la galeria El Jardí, de Barcelona, el 1957 organitzà una gran exposició Rouault. Fundà l'Associació d'Artistes Actuals i el Saló de Maig. El 1960 participà a la biennal de Venècia. La seva pintura transmet un confiat lliurament a la realitat immediata a través de la volada lírica i del sentiment sensual de la matèria.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fluvià i Vendrell, Armand de  (Barcelona, 1901 – 1967)  Pianista i compositor. Fill de Pius de Fluvià i Borràs. Fou deixeble d'Enric Granados i de l'Acadèmia Marshall, on més tard fou professor. Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l'Institut de Cultura Musical de Barcelona. És autor de cançons sobre text de Carner (Fred, 1926), López-Picó, etc, sardanes, com Desig (1926), música de cambra, etc. El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFluvià-Torrelles i de Llordat, Antoni de  (Catalunya, v 1592 - Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental, 1/feb/1640)  Noble. Senyor de la casa aloera dita torre de Fluvià, de Montseny i de Sant Joan de Campins. Fou habilitat pel braç militar (1626). Fou assassinat, a la capella de casa seva, assaltada per les tropes del terç napolità del capità Spatafora, en negar-se (pel fet d'ésser exempt d'allotjament) a obrir-los les portes. Aquest fou el primer dels grans fets de sang que donaren origen al Corpus de Sang, i fou recollit a la cançó popular Els Segadors'. Conreà la pintura (el 1637 pintà un retaule de santa Eulàlia per als caputxins de Sarrià).

81 CATALUNYA - POLÍTICA

FNC  Sigla del Front Nacional de Catalunya.

82 CATALUNYA - POLÍTICA

FNEC  Sigla de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya.

Anar a:    Flei ]    [ Flo ]    [ Flores ]    [ Florida ]    [ Fluixa ]    [ Fluvia, J ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -