A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   [ Bola ]    [ Boli ]    [ Bolq ]    [ Bona ]    [ Bonal ]    [ Bonas ]

Errar és propi de qualsevol persona; però obstinar-se en l'error, només ho és dels necis. (Ciceró)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boladeres i Romà, Guillem de  (Maldà, Urgell, 1853 – Sitges, Garraf, 1928)  Polític. Fou una figura destacada del partit conservador, però col·laborà en algunes iniciatives de la Lliga Regionalista. Pertanyia a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Fou alcalde de Barcelona en dues ocasions (1903-04 i 1914-15).

2 ILLES BALEARS - CULTURA

Bolanguera, la  (Països Catalans Personatge popular femení -dona poc treballadora que fa diners sense gaire esforç- que ha inspirat el text del ball tradicional català del mateix nom, de compàs binari i de moviment viu i tonada alegre. La Bolanguera, per la seva primera part, sempre en ball rodó, sembla d'origen antic, i és derivat molt probablement de la Boulangére francesa. Fou ballada arreu dels Països Catalans. El mateix nom ha designat una cançó tradicional, sobretot a Mallorca, on ha pres la forma de la Balanguera.

3 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaBolaric, turó de  (l'Albera, Vallespir)  Cim (1.031 m alt) de la serra que, destacada de la serra de l'Albera, separa l'antic terme de les Illes del de Ceret.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bolata, el  (Marina Alta Altre nom amb que també és conegut el riu Girona.

5 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Canal de NavarrésBolbait  (Canal de Navarrés Municipi: 40,4 km2, 253 m alt, 1.369 hab (2014), (cast: Bolbaite). Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, a la conca alta del riu de Sallent, anomenada rambla de Bolbait, aigua amunt de Xella, que corre encaixat entre un doble vessant muntanyós d'escassa altitud, al nord-oest de Xàtiva. Una tercera part del territori és ocupada per la vegetació natural, formada per boscs de pins i extenses àrees de pasturatges, explotades tradicionalment per bestiar oví, actualment en decadència. A les terres conreades predomina el secà (garrofers, ametllers, vinya i oliveres), base de l'economia local, sobre el regadiu (hortalisses). Hi ha una petita explotació de guix. El poble, a la vora de la rambla de Bolbait, s'enfila per un petit turó al cim del qual hi ha, mig enrunat, el castell de Bolbait; hi destaca l'església parroquial de Sant Francesc de Paula, consagrada el 1535. Els banys de Bolbait, d'aigües medicinals, es troben al sud, dins el terme veí de Xella. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament (en castellà)

6 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Bolbait, baronia de  (País Valencià Jurisdicció feudal que el s XV pertanyia als Marrades i al començament del XVI als Cabanyelles. Passà als Pardo de la Casta, barons d'Alaquàs, als Fernández de Córdoba, comtes de Priego, als Lanti Della Rovere i als Manfredi.

7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Bolcàssim  (la Vall de Gallinera, Marina Alta)  Despoblat. Antic lloc de moriscs (el 1602 era habitat per 7 famílies), fou inicialment agregat a Alpatró, i després, a Benissivà.

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBoldís Jussà  (Lladorre, Pallars Sobirà)  Poble (1.303 m alt) (o Boldís de Baix), situat en una vall lateral a l'esquerra de la Noguera de Cardós, drenada pel torrent de Sant Miquel. A més de l'església de Sant Pere, moderna, conserva la vella, romànica; la parròquia és esmentada el 839.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boldís Sobirà  (Lladorre, Pallars Sobirà)  Poble (1.480 m alt) (o Boldís de Munt o de Dalt), sobre Boldís Jussà, al camí de Lladorre als plans de Boldís, gran plana de pasturatge (2.500 m alt) al cim de la serra que separa la vall Ferrera de la vall de Cardós. La seva església de Sant Miquel és esmentada el 839.

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boldisos, els  (Lladorre, Pallars Sobirà)  Antic municipi (o Boldís), format pels pobles de Boldís Jussà i Boldís Sobirà, agregat el s XIX a l'actual.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boldú  (la Fuliola, Urgell)  Poble (266 m alt), situat al llarg de la carretera de Tàrrega a Balaguer, a la plana regada d'Urgell, al sud de la serra d'Almenara. L'església parroquial és dedicada a l'Assumpció. És esmentat ja al s XI formant part del comtat d'Urgell com a quadra de Ponç Dalmau. El 1415 passà a la jurisdicció de Poblet. Formà part del municipi de Tornabous fins el 1949, en que fou annexat a l'actual.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Boleda, Cristòfor de  (Tàrrega, Urgell, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Metge. És autor del tractar Questión médico-moral en que resolutiva y sólidamente se disputa qué tiempo sea el oportuno para administrar la extrema unción.

13 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bolès, riu del  (Rosselló Veure> Bulès, el.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaBolet, el  (Mediona, Alt Penedès)  Antiga quadra i masia (703 m alt), situat al vessant septentrional de la serra de Font-rubí.

15 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Boletar, el  (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.

16 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Boletín de la Real Academia de Buenas Letras  Veure> Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

17 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana  Veure> Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana.

18 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura  (Castelló de la Plana, 1920 - )  Revista de la Societat Castellonenca de Cultura. Començà a ésser publicada en fascicles bimestrals, sota la direcció de Ricard Carreras i Balado, primer, i d'Àngel Sánchez i Gonzalbo, després. Bàsicament dedicada a l'erudició local, ha destinat també molt d'espai a temes més generals d'història literària, de lingüística, d'arqueologia i de folklore, relatius al País Valencià, així com a la literatura de creació i a l'assaig científic i sociològic. Cessà d'aparèixer del 1936 al 1943, i actualment surt amb periodicitat trimestral. Entorn de la revista, i editades per la mateixa Societat, hi ha diverses col·leccions de llibres que en complementen les activitats i l'abast.

19 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Boletó, riera del  (Rosselló Veure> Buletó, el.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bolinches, Lluís  (València, 1895 - 1980)  Escultor. Fou professor de l'Acadèmia de Sant Carles. Ha excel·lit com a imatger i també com a ceramista.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBolla, la  (Flaçà, Gironès)  Barri, a l'est del poble, on hi ha l'estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bolleria, la  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)  Caseriu, al nord-est del poble, tocant a Bellcaire d'Empordà.

23 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana  (Palma de Mallorca, 1885 - )  Revista bilingüe. Editat per la Societat Arqueològica Lul·liana, el seu primer director fou Gabriel Llabrés i Quintana. Dedicada fonamentalment als estudis històrics, conté també altres treballs. Ha publicat diverses sèries de documents molt importants per a la història de les Balears i, en plecs separats, alguns texts notables, com ara Vida del Beato Raimundo Lulio, d'Antoni R. Pasqual, i Informacions judicials sobre els addictes a la Germania, de Josep Maria Quadrado. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana

24 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana  (Palma de Mallorca, des/1901 – 1936)  Revista filològica. La primera dels Països Catalans, fundada per Antoni M. Alcover, amb la finalitat de mantenir la connexió entre els diferents col·laboradors del Diccionari català valencià balear (originalment concebut com a "Diccionari de la llengua catalana"). Aparegueren 14 volums fins al 1926 (gairebé tots redactats per Alcover), que tenen una gran importància per a la història de la llengua catalana durant aquests anys i recullen un bon nombre d'articles (de dialectologia sobretot) de primer ordre, al costat de descripcions dels viatges del mateix Alcover i de pintorescs treballs de polèmica. Pel gen/1933 Francesc de B. Moll en reprengué la publicació, però l'hagué d'interrompre en esclatar la guerra civil.

25 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bollidor, baronia del  (CatalunyaJurisdicció feudal (o del Bullidor), comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà. El 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot, i el 1859 passà als Dalmases.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBoloix i Canela, Josep  (Igualada, Anoia, 1866 – Barcelona, 1921)  Poeta. Abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la literatura i a l'ensenyament. Fundador i director de la revista catòlica "La Creu de Catalunya" (1904), la seva obra poètica més important es titula Voladúries (1903). El 1927 li foren publicades les Obres Completes.

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bolón  (Elda, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, a la dreta del Vinalopó, davant la ciutat, al peu de la serra de Bolón (656 m alt).

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Boloriu, bordes de  (les Valls de la Valira, Alt Urgell)  Grup d'habitatges temporals de l'antic mun. d'Arcavell, situat al vessant septentrional del coll de Boloriu, obert a ponent del turó de Pradal, a la serra d'Arcavell.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bolòs  (Olot, Garrotxa, s XVIII - )  Família de farmacèutics i naturalistes originària d'Olot. El primer membre fou Antoni de Bolòs i Ferrussola.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bolòs  (Camprodon, Ripollès)  Poble (700 m alt) i antic terme de Freixenet de Camprodon, a l'esquerra de la riera de Bolòs, capçalera de la riera de Salarsa, a la vall del Llierca. L'església de Santa Maria, consagrada el 1050, conserva elements de la primitiva construcció, romànica; havia pertangut al monestir de Camprodon.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bolós, Arnau de  (Ripoll, Ripollès, s XIII - Olot ?, Garrotxa, s XIII)  Noble. Vivia a Olot el 1293. Es el cap conegut del llinatge del mateix nom residenciat a la capital de la Garrotxa, del qual han sortit en temps moderns eminents naturalistes. Fins a mitjan s XIX els membres d'aquesta família visqueren a la mateixa casa.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBolòs i Capdevila, Maria del Tura de  (Olot, Garrotxa, 1926 - )  Geògrafa. Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi La comarca de Olot. Estudio de geografía regional, que fou publicada el 1978. Professora a la Universitat de Barcelona des de l'any 1964, i catedràtica des de 1981. Ha publicat: La inmigración en Barcelona en los últimos decenios (1959), Las migraciones y las densidades e índices migratorios (1960), La acción humana en el paisaje. El caso de la Conrería (1975), Manual de ciencia del paisaje (1992). Ha col·laborat en diverses obres de conjunt.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Oriol de Bolòs i CapdevilaBolòs i Capdevila, Oriol de  (Olot, Garrotxa, 16/mar/1924 - Barcelona, 22/mar/2007)  Botànic. Fill d'Antoni de Bolòs i Vayreda. Catedràtic de botànica a la Universitat de Barcelona (1953), membre de diverses institucions científiques catalanes i internacionals i director de l'Institut Botànic de Barcelona (1967-84). Ha centrat les seves investigacions en l'estudi de la flora dels Països Catalans, del Pirineu i de la depressió de l'Ebre. Ha publicat nombrosos treballs, alguns en col·laboració, com: La vegetación de las comarcas barcelonesas (1950), Les groupements végétaux du bassin moyen de l'Ebre et leur dynamisme (1957), Les zones de vegetació de Catalunya (1957), Èl paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic (premi Josep Massot i Palmés 1957) (1968), Recherches phytosociologiques dans l'Île de Majorque (1959), El paisaje vegetal barcelonés (1962), Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos Llobregat y Segura (1967), La botànica catalana als darrers decennis (1969), Contribution à la géobotanique de l'Île de Majorque (1972), La vegetació de la Serreta Negra de Fraga (1973), L'Aphyllanthion dans les Pays Catalans (1976), La vegetació del Montseny (1983) i Flora als Països Catalans (1984).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bolòs i Ferrussola, Antoni de  (Olot, Garrotxa, 1714 – 1772)  Farmacèutic i naturalista. Primer membre destacat de la família. Féu exploracions botàniques en companyia del seu gendre Joan Minuart i de JosepInici página Quer. Era avi de Francesc Xavier de Bòlos i Germà.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Xavier de Bolòs i GermàBolòs i Germà, Francesc Xavier de  (Olot, Garrotxa, 26/mai/1773 – 25/set/1844)  Farmacèutic i naturalista. Tingué una participació important en el descobriment dels volcans de la Garrotxa i del Gironès, dels quals publicà una memòria Noticia de los extinguidos volcanes de la villa de Olot (1820, 2a. edició, 1841). Inicià i sotingué durant molts anys les observacions meteorològiques a Olot. Juntament amb Pierre André Pourret, féu exploracions florístiques, confeccionà un herbari amb 6.000 espècies, conservat actualment a l'Institut Botànic de Barcelona, i escriví Plantarum olotensium catalugus, en 24 volums i que romangué inèdit fins l'any 1936. També redactà un catàleg dels animals d'Olot, publicat el 1895. S'interessà també per la numismàtica. Participà en el moviment artístic olotí de l'època i estimulà l'obra de diversos artistes; ell mateix es distingí per les seves pintures d'iconografia vegetal. Fou membre corresponent de les Acadèmies de Ciències i Arts, de Medicina i Cirurgia i de Bones Lletres, de Barcelona, i es relacionà amb les grans personalitats científiques europees de l'època.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bolós i Noguera, Domènec de  (Olot, Garrotxa, s XVIII - 1772)  Farmacèutic. Fou apotecari de cambra del rei Ferran IV de Nàpols.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bolòs i Saderra, Joaquim de  (Olot, Garrotxa, 1856 – Barcelona, 1937)  Advocat i publicista carlí. Interrompé els estudis de dret per prendre part a la Tercera Guerra Carlina (1872-76). El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia. Fou conseller de l'ajuntament de Barcelona (1918-22 i 1929-30), i és autor de La Guerra civil en Cataluña (1872-1876) (1928) i El Carlismo en Cataluña (1930), on exposa els fets d'un manera força imparcial.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBolòs i Saderra, Ramon de  (Olot, Garrotxa, 1852 – 1914)  Farmacèutic. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà. Fou un dels deixebles d'Antoni-Cebrià Costa i Cuixart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d'Història Natural.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bolòs i Vayreda, Antoni de  (Olot, Garrotxa, 1889 – Barcelona, 1975)  Farmacèutic i botànic. Conservador d'herbaris de l'Institut Botànic de Barcelona (des del 1934), en fou director el 1939, també fou director de l'Institut Municipal de Ciències Naturals. Fundador de la revista "Collectanea Botanica" (1946) i membre de l'Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de la Institució Catalana d'Història Natural. Entre les seves publicacions cal destacar La vegetación de las comarcas barcelonesas (1950), escrita en col·laboració amb el seu pare, Oriol de Bolòs, i el seu discurs d'ingrés a l'Acadèmia de Farmàcia, Nuevos datos para la historia de la familia Salvador (1959).

40 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaBolquera  (Alta Cerdanya Municipi: 17,61 km2, 1.613 m alt, 781 hab (2012), (fr: Bolquère). Estès per l'altiplà de la Perxa, a la confluència dels rius Segre i de la Tet, a la riba dreta d'aquest riu, límit oriental del terme. El relleu és molt accidentat i cobert en bona part per boscs comunals de pi negre, de pi roig i d'avets, i d'abundants pasturatges naturals d'estiu, aprofitats pel bestiar boví i oví. Les tradicionals activitats agrícoles (cereals -blat, segol, civada-, i pastures) i ramaderes (bestiar boví, per a la producció de llet) complementen la vida econòmica del municipi, que ha esdevingut al llarg del s XX (amb la construcció primerament del balneari helioteràpic de Bolquera i després del nucli de Superbolquera) un important centre turístic. Hi ha també una central elèctrica al pla dels Avellans. El poble és emplaçat a la vora del riu de Bolquera (que s'uneix amb el riu d'Eina i forma el riu d'Angost); destaca l'església parroquial de Santa Eulàlia, del s XIII, que és emplaçada al lloc de l'antic castell de Bolquera i que conserva importants retaules barrocs. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

41 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBolquera, el Capellà de  (Catalunya Nord, s XIV)  Poeta. Sacerdot i capellà de Bolquera (Alta Cerdanya), fou xantre i arxiprest i residí un quant temps a Carcassona. De les tres poesies del Cançoneret de Ripoll que porten el seu nom, la millor és Li fait Dieu son escur, seguici de lamentacions d'ordre material i espiritual. Les seves composicions denoten una forta influència de Cerverí de Girona, a causa de la qual hom li atribueix també d'altres composicions. En l'obra conservada es mostra com a poeta cortès, clergue moralista, home turmentat i autor de sàtires misògines, d'una personalitat molt remarcable, la qual cosa fa suposar que la seva obra fou extensa.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bolsós  Veure> Escaiola, Josep.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Boluda, Jaume  (Xàtiva, Costera, s XVI – Bellús, Vall d'Albaida, 1/set/1522)  Agermanat. Un dels més destacats a l'alçament del 1521 contra els nobles. A la fi de l'any ajudà a rebutjar el terrible atac del virrei Diego Hurtado de Mendoza, contra Xàtiva. Al nou combat que es produí l'any següent, lluità com a sergent i cap de la infanteria local, durant l'acció entaulada a camp obert amb les tropes del virrei. Boluda fou supervivent d'aquell combat i en sortí amb gran prestigi. Convertit en un dels més acreditats militars de la Germania, morí a la batalla de Bellús.

44 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina BaixaBolulla  (Marina Baixa Municipi: 13,69 km2, 214 m alt, 421 hab (2014) (pop: Bollulla). Estès per la vall de Tàrbena, i drenat pel riu de Bolulla, afluent per la dreta de l'Algar, al nord-est de la Vila Joiosa. El terreny, accidentat pels contraforts de les serres de Bèrnia i de la Xortà, és cobert en bona part per boscos de pins i alzines i extenses àrees de matolls. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, amb predomini del secà (cereals, garrofers, ametllers i oliveres) sobre el regadiu (hortalisses). La ramaderia ovina és en decadència. La població ha experimentat una davallada constant des del començament del s XX i sobretot a partir de la segona meitat. El poble, d'origen islàmic,Inici página comprèn tota la població del municipi; hi destaca l'església parroquial de Sant Josep. Dins el terme hi ha els despoblats d'Alcia, Garx, Rocina i Soraja i, dalt d'un turó, prop del poble, les ruïnes de l'antic castell de Bolulla. Àrea comercial d'Alacant. Ajuntament

45 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaBolvir  (Baixa Cerdanya Municipi: 10,3 km2, 1.145 m alt, 373 hab (2014). Situat a la zona axial pirinenca, a la vall de capçalera del Segre, en un terreny pla, a la dreta del riu, el qual drena el territori juntament amb els seus afluents els rius Querol i d'Agustins; al sud-oest de Puigcerdà. La part no conreada del terme és coberta de pastures naturals que aprofita la cabana bovina i ovina, hi ha també bestiar porcí estabulat i avicultura. L'activitat econòmica tradicional del municipi ha estat la ramaderia, complementada per l'agricultura (prats, cereals, patates i farratges), amb conreus de secà, però, gràcies a la sèquia derivada del Segre, preponderen les terres regades. Avui, però, s'han vist superades pel gran creixement de les activitats derivades del turisme. És tradicional l'explotació de prederes per a la producció de llicorelles per a cobertes. El poble s'esglaona en un coster a la vora del torrent Forcat; destaca l'església romànica de Santa Cecília, del s XII, on hi ha una capella amb un retaule gòtic. Dins el terme hi ha el poble de Talltorta, el veïnat del Castell, la masia i antic poble de Sallenç, els despoblats de Soler, Santa Fe de Talltorta i Sant Grau de Talltorta, i la zona residencial del camp de golf, una urbanització de xalets d'estiueig i turisme d'hivern. Àrea comercial de Puigcerdà. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

121 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bolzana, la  (Fenolleda)  Riu, afluent dretà de l'Aglí. Neix al vessant septentrional de la serra d'Escales, a la part actualment llenguadociana de l'antic vescomtat de Fenollet, segueix, inicialment, la direcció sud-nord (sector de la conca anomenat vall de Santa Creu) fins al lloc de la Pradella, on pren la direcció oest-est; passa després per Cauders de Fenollet i s'uneix a l'Aglí prop de Sant Pau de Fenollet, després de més de 30 km de recorregut.

46 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaBom, pic del  (Benasc, Alta Ribagorça)  Cim (3.006 m alt) de la zona axial pirinenca, al límit amb la vall gascona de Lis. El coll del Bom (2.900 m alt) el separa, a l'oest, del pic de Malpàs, i una bretxa, a l'est, del mall Barrat. La primera ascensió hi fou efectuada el 1858.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bomba, la  (Oliva, Safor)  Partida i caseriu, entre la ciutat i la Platja d'Oliva.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bomba, la  (l'Hospitalet del Llobregat, Barcelonès)  Barri de barraques, situat al sud de la Gran Via prop de l'extrem oriental del terme; sorgí al voltant del 1950.

49 ALGUER - GEOGRAFIA

Bombardes, les  (l'Alguer, Sardenya)  Indret de la costa, prop de Fertília, on hi ha una de les millors platges del terme.

50 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bomburguet  (Alcover, Alt Camp)  Antic terme (o Burguet), situat al sud de la vila, a la dreta del Glorieta, formava part de la comuna del Camp de Tarragona.

51 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóBompàs  (Rosselló Municipi: 5,70 km2, 16 m alt, 7.129 hab (2012). (ant: Malpàs). Situat a la plana al·luvial de la vall de la Tet, a la riba esquerra del riu. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura; el regadiu, que aprofita l'aigua del riu a través de canals d'irrigació, produeix principalment hortalisses i arbres fruiters; el secà és dedicat al monoconreu de la vinya i ha donat lloc a la creació d'una cooperativa vinícola. Hi ha bestiar oví. La indústria està formada per una fàbrica d'embalatges per a fruita i d'una empresa d'instal·lacions elèctriques. Cal destacar el notable creixement experimentat per la població durant els últims anys. El poble, a la plana al·luvial de la Tet, a laInici página riba d'un canal d'irrigació, va adoptar el nom actual al s XIII arran de la construcció d'un pont sobre el riu. Fou centre de la comanda de Bompàs, de l'orde de Sant Joan. Dins el terme es troben la masia i antiga església de Sant Salvador de Canomals i les ruïnes de l'antic castell de Malpàs. Ajuntament (en francès) - Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bon  Pseudònim del caricaturista Romà Bonet i Síntes.

53 CATALUNYA - CULTURA

bon caçador, El  (CatalunyaCançó popular, una de les més conegudes arreu del país. Hom n'ha recollit moltes variants. L'argument del bon caçador matiner que s'enamora d'una pastora ha servit per a muntar diversos balls populars (Quinquagèsima de Merlès, Berguedà).

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bon Pastor, el  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, a la riba dreta del Besòs, en l'antic terme municipal de Santa Coloma de Gramanet. Creat el 1927-29 amb la construcció, per iniciativa oficial, de cases barates per allotjar els immigrants establerts al barri d'Estadella (Montjuïc). El 1935 l'església fou erigida en parròquia, de la qual prengué el nom el barri. Durant la dècada de 1950 fou un important nucli d'atracció d'immigrants.

55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Bon Pastor, El  (Barcelona, 1927 – jul/1936)  Revista mensual. Fundada pel canonge Carles Cardó adreçada especialment al clericat dels Països Catalans. Influí sobretot entre els sacerdots joves i contribuí a crear una nova concepció pastoral donant especialment una orientació per a les homilies; aportava també estudis teològics. L'editorial, escrit sempre per Cardó, donava el to de la publicació, alt exponent d'un temps d'expansió religiosa.

56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBona, cala  (Son Cervera, Mallorca Oriental)  Cala, on hi ha la urbanització de Cala Bona.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bona, cala  (Blanes, Selva)  Cala, anomenada també platja de Sant Francesc. Situada al nord de la ciutat. El s XVIII hi hagué una almadrava. L'ermita dedicada a Sant Francesc Xavier (1681), refeta, encara es conserva.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bona, cala  (Tossa, Selva)  Cala, situada al nord del terme, a ponent de la cala de Pola.

59 ALGUER - GEOGRAFIA

Bona, cala  (l'Alguer, Sardenya)  Petita cala de la costa, a ponent del port de l'Alguer; hi desemboca el riuet de cala Bona.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bona, coma  (Gisclareny / Saldes, Berguedà)  Coma, entre els dos municipis, devalla des dels pics de coma Bona (2.530 m alt), els cims més orientals del Cadí.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bona, Fèlix de  (Catalunya, 1821 – Madrid, 1899)  Economista. Es traslladà a Madrid juntament amb el seu cosí l'economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull. Fou redactor de "La Discusión" (1850-59) i d'altres diaris polítics. Defensor del lliure canvi, formà part de l'Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española (1865). És autor d'Economía popular (1870) i La huelga (publicada pòstumament), novel·la en defensa del lliurecanvisme.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bona, riu de  (Alt Urgell Riu de la vall de la Vansa, afluent, per la dreta, del riu de la Vansa, aigua avall de Sorribes. Neix al vessant septentrional del Cadí.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBona, vall  (Sitges, Garraf)  Vall del massís del Garraf, la més oriental del teme. Es forma als vessants meridionals del Rascler i desemboca a la mar al començament de les costes de Garraf.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bona i Puig, Eusebi  (Begur, Baix Empordà, 1890 – Barcelona, 1972)  Arquitecte. Titulat el 1915 a Barcelona. Catedràtic a l'escola d'arquitectura en el període 1920-60. Del 1920 al 1925 col·laborà amb Francesc de P. Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l'actual palau de Pedralbes. La seva producció historicista (edifici de La Unión y el Fénix Español) evolucionà cap a una progressiva simplificació, amb les façanes reduïdes als elements constructius primaris (blocs del Frare Negre, 1935-40; Banco Español de Crédito, 1942-47; edifici Nestlé, 1956).

65 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bonabosc, torrent de  (Arles, Vallespir)  Afluent esquerrà del Tec, al qual desemboca prop del nucli d'Arles, aigua avall del riu Ferrer. A la seva esquerra hi ha l'antiga masia de Bonabosc.

66 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bonacase, Sergi  (Oms, Rosselló, 1924 – 1977)  Pintor. Estudià a les acadèmies d'André Lhote i de Fernand Léger i, al Brasil, amb Portinari (1948-50). Després del viatge a Amèrica abandonà la pintura figurativa i es dedicà a la pintura abstracta, de factura lineal i evocadora de moviment. Obtingué el premi Joan Miró els anys 1964, 1965 i 1966.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Bonaconjunta  (Dosrius, Maresme Antic nom de Sant Andreu del Far.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonafè, Macià  (Barcelona, s XV)  Fuster i tallista. Treballà als cors de Santa Maria del Mar de Barcelona, de Santa Maria de Manresa i de la seu de Vic; féu el cor inferior de la catedral de Barcelona (1456).

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaBonafè, Rafael  (Palma de Mallorca, 1606 – Manila, Filipines, 1668)  Missioner jesuïta. Des del 1631, ensenyà humanitats, filosofia i teologia a Manila. Publicà Excelencias y oficios de piedad del Arcángel San Rafael (Madrid, 1659).

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Bonafè i Barceló, Francesc  (Biniamar, Selva de Mallorca, 1912 - Mallorca, 1994)  Botànic i escriptor. Religiós dels Sagrats Cors, fou professor de ciències naturals a Sóller i autor d'una Flora de Mallorca (1977-81) en quatre volums. Traductor de Verdaguer al castellà, poeta i recopilador de cultura popular, ha publicat, entre altres obres, Vols d'orenetes (1982).

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonafilla  (Catalunya, s X)  Filla de Borrell II de Barcelona. Després de la presa de la ciutat per les forces d'Al-Mansur, i exterminada la comunitat de Sant Pere de les Puel·les, el convent fou refet i Bonefilla en fou nomenada abadessa.

72 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Bonafont, Josep  (el Soler, Rosselló, 1854 - Illa, Rosselló, 1935)  Poeta. Amb el pseudònim de Pastorellet de la Vall d'Arles, conreà una poesia de caràcter floralesc. Deixeble de Jacint Verdaguer, publicà articles i poesies en català en periòdics i revistes com "Le Roussillon", "La Croix des Pyrénées", "La Revue Catalane" i "La Veu de Catalunya". Representant del moviment renaixentista al Rosselló, publicà el recull poètic Refilades (1882), l'antologia Garbera catalana (1884), un aplec d'elegies, Ais (1887), Ais i albades (1914), i un estudi, Los Goigs (1907).

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonafós, Vidal  (Barcelona, s XV)  Filòsof hebreu. Fou un dels homes de més prestigi de la comunitat de la ciutat pel seu talent i el seu saber.

122 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaBonafòs i Siau, Emmanuel  (Perpinyà, 1774 - 1854)  Metge i botànic. Deixeble de Gouan, fou nomenat director del Jardí Botànic de Perpinyà el 1794 i, dos anys després, professor d'història natural de l'Escola Central de Perpinyà (1796-1808). Herboritzà pel Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Cerdanya i la vall de Núria i reféu el jardí botànic, molt malmés per les operacions bèl·liques durant la Guerra Gran. Fou un dels introductors dels vaccins a Catalunya Nord (1800). A partir de la Restauració dels Borbons a França i fins a la Revolució del 1848 fou un dels metges més influents de Perpinyà i acumulà un gran nombre de càrrecs. El 1854 fou, amb Amat Massot, un dels primer membres catalans de la Societat Botànica de França, tot just fundada.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonafulla, Leopoldo  Pseudònim del propagandista llibertari Joan Baptista Esteve.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bonaigua, port de la  (Pallars Sobirà / Vall d'Aran Port de muntanya del Pirineu (2.072 m alt), entre les dues comarques, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d'Àneu, a la divisòria de les aigües de la Garona i la Noguera Pallaresa (hi neix el riu de la Bonaigua, afluent seu). Centre d'una important àrea de pasturatges estiuencs. Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l'antiga via romana. Pot estar tancat al trànsit fins a uns 7 mesos a causa de la neu. Però en obrir un túnel al port de Viella (1948) va deixar de ser l'únic accés a la Vall d'Aran des de la resta de Catalunya. Al vessant pallarès hi ha el refugi de les Ares, l'hospital de la Bonaigua (desaparegut) i, més avall, l'hospital de la Bonaigua de Baix, actualment un petit nucli de turisme de muntanya. Davant els antics hostals de la Bonaigua, s'alça el tuc (o port) de la Bonaigua (2.777 m alt).

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBonaigua, riu de la  (Pallars Sobirà Riu de la vall d'Àneu, afluent, per la dreta, de la Noguera Pallaresa; drena la vall de la Bonaigua. És format per les aigües procedents dels circs lacustres de Gerber i de Cabanes i del torrent de Cap de Port, que davalla del port de la Bonaigua. Després de deixar, a la dreta, València d'Àneu i, a l'esquerra, les restes de l'antic castell de Portaran, s'uneix a la Noguera poc abans d'Esterri d'Àneu. Una gran zona forestal, en part d'avetoses, cobreix la baga d'aquesta vall.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bonaire  (Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental)  Veïnat, a l'est del poble, a l'esquerra de la riera de Tenes.

123 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Bonaire  (Càller, Sardenya, Itàlia)  Actual barri de la ciutat (it: Bonaria). Era una antiga ciutat fundada en un puig vora la mar per l'infant Alfons, damunt el campament instal·lat durant el setge de Càller. Després del tractat amb Pisa, Alfons l'encerclà amb un mur i hi construí un port i un castell, amb la intenció que aquesta nova ciutat, poblada de catalans, superés la Càller pisana. Jaume II li atorgà (1325) privilegis similars a Barcelona i per això fou anomenada també Barceloneta. El 1336 arribà a tenir uns 8.000 habitants, però des del 1327, l'any següent de la rendició de Càller, fou agregada al castell de Càller. La seva antiga església parroquial, edifici d'un sola nau d'estil gòtic català, conservat en una petita part, donada el 1336 a l'orde de la Mercè, esdevingué el més gran santuari marià de Sardenya. Pau VI la visità el 1970. La imatge de la Mare de Déu de Bonaire (1370), ben aviat patrona dels mariners, fou declarada patrona de Sardenya el 1907. Probablement, aquesta advocació mariana donà el nom a Buenos Aires (Santa Maria del Buen Aire) el 1536.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bonaire, el carrer del  (Sagàs, Berguedà Veure> Carrer del Bonaire, el.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bonaire, Santa Maria del  (Alzira, Ribera Alta Veure> Santa Maria del Bonaire.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBonal, Agustí  (Figueres, Alt Empordà, 1879 - Buenos Aires, Argentina, s XX)  Director d'orquestra i professor de violí. Ha fundat, a Buenos Aires, una acadèmia de música i ha publicat Problemas de teoría musical.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonal, Joan  (Terrades, Alt Empordà, 1769 - Zuera, Aragó, 1829)  Eclesiàstic i fundador. Estudià filosofia a la universitat d'Osca i biologia al col·legi dominicà de Barcelona i a la universitat de Saragossa. Fou passioner de l'hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l'assistència del qual fundà (1804) un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en col·laboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s'extingí al cap de poc.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonal, Josep de  (Catalunya, s XIII)  Jurista i religiós. El 1277, essent abat de Sant Feliu de Girona, fou designat amb Arnau Desjardins, bisbe de Tortosa, i Domènec de Terol, per a la ponència redactora del Llibre dels Costums de Tortosa. No pogué ocupar-se'n. Hagué de substituir-lo Ramon de Besalú.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bonamira, el Rafalet de  (Llocnou de Sant Jeroni, Safor Veure> Llocnou de Sant Jeroni.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonamusa i Gaspà, Francesc  (Barcelona, 1947 - )  Historiador. Doctor en ciències polítiques per la Universitat Complutense de Madrid i llicenciat en ciències econòmiques, ha exercit la docència a les Universitats de Barcelona i Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat, a més, vice-rector (1980-86) i és catedràtic des del 1983. És autor d'El Bloc Obrer i Camperol (1930-1932) (1974), Andreu Nin y el movimiento comunista en España (1930-1937) (1973) i ha contribuït a la Història de Catalunya dirigida per Joaquim Nadal (1983), a més de publicar altres treballs d'història social.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBonanasc  (Cervera, Segarra, s XIV - Catalunya, s XIV)  Metge de la comunitat hebrea, molt estimat del rei Pere III el Cerimoniós. Aquest el dispensà de portar el distintiu que aleshores era obligatori als de la seva raça.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonanasc Salomó  (Barcelona, s XIII)  Rabí de la comunitat hebrea barcelonina. El rei Jaume I el Conqueridor l'autoritzà a construir una sinagoga.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonanat de Pere  Veure> Pere, Bonanat de.

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bonança  (Oriola, Baix Segura)  Caseriu (ant: Bonanza), a la dreta del Segura, entre la ciutat i La Aparecida, al peu de la serra d'Oriola.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bonanova, la  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, que comprèn la part alta de l'antic mun. de Sant Gervasi de Cassoles, la més pròxima a Sàrria, on és situada l'església parroquial de Sant Gervasi, alhora santuari de la Mare de Déu de la Bonanova. Ja des del s XVII era venerada la imatge de la Mare de Déu en un altar secundari de la petita església de Sant Gervasi, convertida el 1842 en un nou i important santuari marià; destruït el 1936, ha estat reedificat posteriorment. El 1850 fou iniciada la urbanització del sector de Sant Gervasi pròxim al santuari, i el 1857 hom constituí aquest sector en un dels tres districtes en què fou dividit el municipi. Al llarg del s XX ha esdevingut barri residencial de l'alta burgesia barcelonina. El passeig de la Bonanova l'uneix amb Sarrià.

90 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaBonanova, la  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Santuari (la Mare de Déu de la Bonanova) i barri de la ciutat, situat entre Portopí i Gènova, a l'esquerra del torrent des Malpàs. És un centre residencial i d'estiueig. L'església fou construïda al final del s XVIII, al lloc d'un oratori fundat el 1472 pels carmelitans, dedicat a sant Antoni, on havia estat erigit un altar a la Mare de Déu de la Bonanova. Des del 1836 al 1860 fou església de Gènova.

91 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta RibagorçaBonansa  (Alta Ribagorça Municipi: 37,29 km2, 1.256 m alt, 84 hab (2014). Situat a la conca de la Noguera Ribagorçana, límit oriental del municipi, entre la Valira de Castanesa i l'Isàvena, subafluents del Segre, al sud-oest del Pont de Suert. La part muntanyosa del terme, formada pels contraforts septentrionals de la serra del Cis, és ocupat en la seva major part per pasturatges naturals, actualment en retrocés a favor del bosc. Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a les tradicionals activitats agrícoles de secà (farratge i cereals) i ramaderes (bestiar oví i boví), circumstància que ha provocat un important descens de la població, sobretot a partir de les últimes dècades. Una indústria explota les pedreres. Al poble, a l'esquerra de la riera de la Mola, destaca l'església parroquial, dedicada a santa Coloma. El terme comprèn, a més, el poble de Sirés, les caseries d'Espolla i de la Torre de Buira, el llogaret de Gavarret, i els despoblats de Bibils i Buira. Ajuntament (en castellà)

92 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Bonany  (Petra, Mallorca Oriental)  Santuari i ermita de la Mare de Déu de Bonany, prop del cim del puig de Bonany (317 m alt), abans anomenat puig de Burguès, entre la vila de Petra i les de Sant Joan de Sineu i Vilafranca de Bonany. L'església, d'estil neoclàssic, fou edificada damunt l'anterior (obra del s XVII) entre 1920-25; hi és venerada la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta medieval. El santuari estigué a càrrec de donats fins al 1896, que fou confiat als ermitans de Sant Pau i de Sant Antoni Abat. Hi ha una hostatgeria.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBonany  (Querol, Alt Camp)  Caseriu (595 m alt), a l'extrem sud del pla de Valldossera, a la parròquia de la qual pertany. Vora un turó hi ha les ruïnes de l'antic castell de Bonany. Ha estat creada la urbanització dels ranxos de Bonany.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonaplata, Carme  (Barcelona, 1871 – 1911)  Soprano. Filla de Teodor Bonaplata. Debutà a Milà amb l'Aïda de Verdi, i després actuà amb èxit a diversos països d'Europa (Barcelona, 1890), i d'Amèrica. El 1904 es retirà i es dedicà a l'ensenyament del cant. La seva filla Carme Bau i Bonaplata, fou també cantant.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonaplata, Teodor  (Barcelona, 1841 – 1903)  Actor dramàtic. El 1870 es va traslladar a l'Argentina, on durant uns anys va treballar com a primer actor, interpretant especialment melodrames. El 1883 tornà a Barcelona i s'encarregà de la direcció del Teatre Català (Romea), on actuà en castellà. Àngel Guimerà el trià com a protagonista de les seves obres Mar i cel (1888), L'ànima morta, Rei i monjo, Terra baixa, etc, i això marcà el seu establiment definitiu en el teatre en català. Estrenà també obres de Frederic Soler, de Josep Pin i Soler, etc. Els darrers anys s'especialitzà en papers còmics. Va escriure alguns treballs sobre l'art dramàtic i traduí i adaptà les més celebrades produccions estrangeres.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Bonaplata i CorriolBonaplata i Corriol, Josep  (Barcelona, 1795 - Bunyol, Foia de Bunyol, 2/jun/1843)  Industrial. Fill d'un impressor d'indianes de Barcelona, s'associà amb Joan Vilaregut i establí a Sallent (Bages) una fàbrica amb els primers telers mecànics de cotó. A fi de millorar-la, viatjà a Anglaterra per conèixer-ne el procés industrial i per comprar maquinària. Demanà autorització al govern espanyol per a importar-la i constituí el 1832 la societat en comandita Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia. en la qual participaven també tres germans —Salvador, Ramon i Narcís— per dedicar-se a la filatura i al tissatge del cotó, amb una foneria i un taller mecànic adjunts, aplicats a la construcció deInici página màquines. Aquesta instal·lació industrial utilitzà per primera vegada a Catalunya i a l'estat espanyol la màquina de vapor com a font d'energia i ha estat considerada com el moment més significatiu en l'inici del procés d'industrialització català. La fàbrica, instal·lada al carrer dels Tallers de...  Segueix... 

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonareu i Bussot, Jordi  (Mataró, Maresme, 1934 - )  Jugador de basquetbol. Iniciat en el Club Esportiu Mataró, passà posteriorment al Club de Futbol Barcelona. En els Jocs Mediterranis de l'any 1955 assolí el record europeu de puntuació (45 punts). Ha estat 17 vegades internacional.

124 EUROPA - BIOGRAFIA

Bonas, mariscal  (França, s XVII - s XVIII)  Militar. Subordinat del duc de Berwick durant la invasió de Catalunya per part de la Quàdruple Aliança contra Felip V, inicià la penetració per la Vall d'Aran (1719) i n'esdevingué governador. Ocupà el Pallars fins al Montsec amb la col·laboració de Carrasclet i entrà a la Seu d'Urgell, on anuncià la restauració de les llibertats catalanes abolides per Felip V. Les forces filipistes obligaren els francesos a retirar-se al principi del 1720.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bona-sort, la  (Prats de Lluçanès, Osona)  Santuari de la Mare de Déu de la Bona-sort. És una construcció del s XIII. Fins al 1649 fou la parròquia de la vila.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bonastre  (Tortosa, Baix Ebre)  Partida, constitueix el sector occidental de l'illa de la Mar, al delta de l'Ebre.

100 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Bonastre  (Vila-real, Plana Baixa)  Antiga alqueria, a la dreta del riu de Sonella; és una de les que formarenInici página la parròquia de les Alqueries de la Plana.

101 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix PenedèsBonastre  (Baix Penedès Municipi: 24,86 km2, 177 m alt, 622 hab (2014). Situat en una petita vall a l'oest de la comarca, al límit amb les del Tarragonès i de l'Alt Camp, al nord-est de la ciutat de Tarragona. El terreny és accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell i cobert de petits bosquets de pi blanc i garrigues, en part aprofitats com a pasturatge per al ramat oví. Els recursos econòmics del municipi són escassos i pràcticament limitats a l'agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals i d'oliveres, que s'han expandit durant el s XX a costa de la vinya, seguits dels avellaners i els ametllers. Predomina el règim directe d'explotació de les terres de conreu. Hi ha petits jaciments de plom i de ferro, sense explotar. Ha desaparegut la petita indústria tradicional dedicada als teixits de lli i als treballs de margalló i de cànem. El poble ocupa tota la població del municipi. Fins a la segona meitat del s XIV pertanyia a la jurisdicció del monestir de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonastre, Bernat de  (Catalunya, s XIV)  Protonotari del rei Pere III de Catalunya-Aragó (1376-83). Era escrivà reial i, després, secretari des del 1352. Intervingué amb alguna composició poètica bescanviada entre Guerau de Queralt, el rei Pere, l'infant Joan i Pere March el 1374.

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bonastre, mestre de  Nom amb què alguns historiadors de l'art anomenen l'autor de diverses obres atribuïdes al mestre d'Alaquàs.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Bonastre i BertranBonastre i Bertran, Francesc  (Montblanc, Conca de Barberà, 1944 - )  Musicòleg i compositor. Féu estudis musicals amb Francesc Tàpies, a Tarragona. Es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1967 amb la tesi Estudis sobre la verbeta, per la qual obtingué el primer Premio Nacional de Musicologia (1976) i fou publicada a Tarragona el 1982. Professor d'història de la música a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1968 i director de l'Institut de Musicologia Josep Ricart i Matas, de la mateixaInici página universitat (1980). Ha publicat Música y parámetros de especulación (1977), Felip Pedrell. Acotaciones a una idea (1977), De l'organologia musical i els aspectes crítics (1980) i les edicions crítiques d'obres de Ll.V. Gargallo, F. Soler i B. Bertran. De la seva obra com a compositor cal esmentar el poema simfònic per a cobla Sant Ramon de Penyafort (1964), que obtingué el primer premi Joaquim Serra, les cantates Joglaresques (1967) i Cançons d'estudiant (1970) i l'oratori Canticum Trium Puerorum (1981-82).

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Bonastre i Sisteró, Serafina  (València, 1571 – Saragossa, Aragó, 1649)  Escriptora carmelitana. Fundadora del convent de l'orde a Saragossa (1615). Escriví una autobiografia i tres tractats espirituals publicats el 1675.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonastruc de Porta  (Girona, 1194 - Haifa ?, Àfrica, 1270)  Rabí de l'aljama de Girona i metge. De nom Mosé ben Nahman, fou anomenat també Nahmànides i, en sigla, RaMBaN. Es destacà com a filòsof talmudista i cabalista. Prengué part en una controvèrsia pública (1263) amb cristians celebrada a Barcelona davant Jaume I i Ramon de Penyafort. La part cristiana hi era representada pel dominicà convers Pau Cristià. Hom conserva d'aquesta disputa, en la qual ambdós contrincants es consideraren guanyadors, una versió llatina i una altra d'hebraica, aquesta escrita pel mateix Bonastruc. Obligat a exiliar-se per les autoritats eclesiàstiques; després d'una breu estada a Castella i a Provença, es traslladà a Palestina (1267). Escriví nombrosos treballs sobre la Bíblia i i el Talmud, poesia cabalística (Tresor de la vida i Investigació) i sagrada i llibres didàctics (Epístola de la santedat, La llei de l'home).

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonastruc Desmaestre  (Girona ?, s XIV - s XV)  Rabí de Girona. Intervingué activament en la controvèrsia de Tortosa. Té un escrit conservat en l'obra Sébet Yëhudà de Sëlomó ibn Verga.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBonaterra i Gras, Josep  (Figueres, Alt Empordà, 1884 - s XX)  Pintor. Destacà com a paisatgista.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonaterra i Matas, Alexandre  (Figueres, Alt Empordà, 1916 - )  Pintor i arquitecte. Com a arquitecte municipal, és autor d'una sèrie notable d'edificis i de projectes urbanístics a la seva ciutat natal. Com a pintor ha conreat de preferència l'aquarel·la.

110 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bonaula, riera de  (Gironès / SelvaCurs d'aigua de la Depressió Pre-litoral Catalana, afluent, per la dreta, de l'Onyar prop de Riudellots de la Selva. Neix a la Serralada Litoral, al nord-oest del puig de les Cadiretes, dins el terme de Llagostera; passa prop de Caldes de Malavella i de Sant Andreu Salou.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonaventura de Barcelona  (Riudoms, Baix Camp, 1620 – Roma, Itàlia, 1684)  Religiós, de nom Miquel Gran. Morta la seva muller, el 1640 entrà al convent d'Escornalbou dels menors franciscans reformats, del qual passà, sempre llec, a Móra i a Terrassa. El 1658 anà a Roma, on, a partir del 1662, inicià la fundació d'una sèrie de convents de recés, fins a constituir-ne un equip dit de La Riformella, que durà fins el 1900. El 1906 fou beatificat; la seva festa se celebra a Tarragona, i, en l'orde franciscà, l'11 de setembre.

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonavia i Flores, Salvador  (Barcelona, 1876 – 1925)  Comediògraf i editor. Per tal de popularitzar les seves obres dramàtiques escrites en col·laboració amb altres autors (L'emperador del Paralelo, 1903; El detectiu Jep-Roch-Hans, 1909, etc), publicà la revista setmanal "L'Escena Catalana" (1918) i la "Biblioteca Bonavia". Edità el "Bloc Manelic".

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaBonavia i Panyella, Salvador  (Barcelona, 1907 – 1959)  Comediògraf i editor. Fill de Salvador Bonavia i Flores, del qual fou continuador de les seves activitats, després de la seva mort assumí la direcció de "L'Escena Catalana". Participà en el moviment teatral català els anys 1935-60. Escriví Marieta Cistellera, les peces de teatre infantil La volta al món en patinet (1932), Quimet I, rei de Xauxa, etc, i alguns vodevils (La Te verda).

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bonavida, Patró  Nom amb què era conegut l'eclesiàstic Bernat de Pau.

115 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bonavista  (el Pla del Penedès, Alt Penedès)  Caseriu (229 m alt), a l'est del poble.

116 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Bonavista  (Tarragona, Tarragonès)  Barri i parròquia (51 m alt). Antic barri del municipi de la Canonja, des del 1964 incorporat a l'actual, format 1 km a l'est del poble, prop de la carretera de Barcelona a València, sense cap pla d'urbanització. És constituït bàsicament per població immigrada que treballen als polígons industrials pròxims i de la construcció per al turisme a Salou. Cada diumenge s'hi celebra un important mercat.

117 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Bonavista de la Creu  (Alacant, Alacantí)  Barri residencial (cast: Vistahermosa de la Cruz), situat al nord-est de la ciutat, al llarg de la carretera de València, prop del tossal de Manises, creat després del 1939. El 1952 fou erigit en parròquia.

118 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaBonbac, el  (Ripoll, Ripollès Altre nom de Sant Jaume del Barretó.

119 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Bonconsell, el  (Vingrau, Rosselló)  Santuari de la Mare de Déu del Bonconsell, situat a l'est del poble.

120 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Bondaví  (Barcelona, s XIV)  Diplomàtic i home de gran fortuna. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona. Fou enviat com a ambaixador a Tunis, en representació del rei Jaume I el Conqueridor, l'any 1293, per tal d'obtenir del soldà Otman el pagament del tribut anual concertat amb Pere II de Catalunya-Aragó, el 1277, i que havia caigut en desús. La gestió topà amb la negativa del soldà.

Anar a:   [ Bola ]    [ Boli ]    [ Bolq ]    [ Bona ]    [ Bonal ]    [ Bonas ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -