A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]             

Anar a:    Guio ]    [ Guit ]    [ Guitera ]    [ Guix ]    [ Gun ]    [ Gus ]

Seria insuportable veure's com els altres et veuen. (Jaume Perich)

1 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Guiomar de Portugal  (Portugal, s XV - Catalunya, 1516)  Infanta. Era la muller de l'infant Enric, dit Enric Fortuna, el qual la sobrevisqué sis anys. compartí el destí atzarós del seu marit. Fou enterrada a Poblet. Fill seu era Alfons d'Empúries.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guioret, Castellana  (València, s XV – 1501)  Conversa judaïtzant. Muller del mercader Salvador Vives i Valeriola i tia de l'humanista Lluís Vives. Quan la Inquisició descobrí (1500) a casa seva una sinagoga clandestina, fou processada juntament amb el seu fill Miquel, rabí, i cremats vius, i al solar de llur casa, destruïda, fou erigida una església.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guiot, Dionís  (València, s XV)  Poeta. Notari. El Cançoner de París conté una poesia seva, a honor del reiInici página Alfons IV el Magnànim, coneguda també per altres reculls.

4 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guiraud, A.  (Rosselló, 1800 – Perpinyà, 1879)  Pintor. Conreà el retrat i els temes històrics, dins una línia eminentment acadèmica.

5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guiraud i Rotger, Joan  (Pollença, Mallorca, 1862 – 1887)  Escriptor. La seva breu activitat poètica revela una forta influència de Miquel Costa i Llobera. El 1888 fou publicada, amb pròleg de Costa, una edició pòstuma de les Poesies de Guiraud.

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Guirnei  (Petrer, Vinalopó MitjàPartida i caseria, al sud de la vila.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guiró  (la Torre de Cabdella, Pallars JussàPoble (1.351 m alt), situat a la dreta del Flamicell, damunt Oveix. L'església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista. Pertangué al monestir de Lavaix i posteriorment als marquesos de la Manresana.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guirró, Francesc  (Barcelona, v 1630 – 1700)  Pintor. Les poques notícies que se'n tenen el presenten com a un dels pintors principals del barroc català, segons els elogis de Francesc Fontanella i Ceán Bermúdez. Hom l'ha identificat sense certesa amb un Francesc Aguirre o Deguirro.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guisad  (Catalunya, s IX - Urgell, v 872)  Prelat. Era bisbe d'Urgell. N'hi ha notícia fins al 872. L'any 854 protegí l'entrada al monestir d'Eixalada de Protasi i els seus monjos urgellencs. Fou succeït per Galderic. AlInici página segle següent hi hauria un altre bisbe de mateix nom a la diòcesi urgellenca.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guisad  (Catalunya, s X - 978)  Bisbe d'Urgell (942-78). Portà a terme una forta activitat administrativa i religiosa, consagrant esglésies i monestirs (participà en les consagracions de Cuixà i Sant Benet de Bages). L'any 951 anà a Roma. S'oposà a les temptatives del monjo Cesari de Montserrat per reconstituir la província eclesiàstica Tarraconense, en 956. Era germà de Guadald, vescomte d'Osona. Al segle anterior hi havia hagut un altre bisbe d'Urgell amb el mateix nom.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guisla  (Catalunya, s XI)  Dama. Era filla de Folc, senyor del castell de Port. Fou la segona muller de l'ambiciós Mir Geribert. Els seus fills foren Bernat, que morí amb Mir Geribert el 1060, Gombau Mir i Arnau Mir.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guisla  (Catalunya, s XI)  Dama. Filla del vescomte Geribert de Barcelona i d'Ermengarda, una de les filles de Borrell II de Barcelona. Era germana, per tant, del cèlebre i bel·licós Mir Geribert. Es casà amb Folc I de Cardona. Fills seus foren els futurs vescomtes de Cardona Ramon Folc I i Folc II.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guisla de Lluçà (o de Balsareny)  (Catalunya, s XI - d 1079)  Comtessa de Barcelona. Segona muller de Berenguer Ramon I el Corbat (1027), al qual li donà dos fills: Guillem I d'Osona i Bernat. Pertanyia a una família molt coneguda i era neboda del conseller comtal Gombau de Besora. El testament del comte li concedí el condomini del comtat d'Osona, al costat del seu fill Guillem, mentre no es tornés a casar. Guisla no es beneficià gaire temps d'aquella disposició, perquè no trigà a contraure segon matrimoni amb el vescomte de Barcelona Udalard II. Fins a data recent hom havia cregut que pertanyia a la casa comtal d'Empúries. Actualment sembla predominar la nova identificació dins el casal de Balsareny.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuislabert  (Catalunya, s XI - Barcelona ?, v 1062)  Vescomte i bisbe de Barcelona (v1034-62). Fill d'Udalard I i de Riquilda. Tot i que era casat fou elegit bisbe. Participà en qüestions polítiques oposant-se a Ramon Berenguer I i posant-se a favor de la revolta de Mir Giribert. Més tard es reconcilià amb el comte i formà part del tribunal que va jutjar Mir Giribert. Féu acabar la catedral romànica (1058).

15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guislabert I de Rosselló  (Catalunya Nord, s X – 1013)  Comte de Rosselló (991-1013). Succeí el seu pare Gausfred I en el comtat, mentre que el seu germà Hug I ho féu en el d'Empúries-Peralada. Es casà, successivament, amb Beliarda i Ermengarda. Hom creu que fou el primer que traslladà la residència de Castellrosselló a Perpinyà.

16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guislabert II de Rosselló  (Catalunya Nord, s XI – 1102)  Comte de Rosselló (1070/74-1102). Fill de Gausfred II. Firmà amb Ponç I d'Empúries una convinença (1075) segons la qual quedaven establertes les obligacions i els drets de cadascú. A Guislabert li foren reconeguts part del bisbat d'Elna, dels castells de Salses, Rocabertí, Rocamora, Oltrera, Sant Cristau i Requesens, la meitat de la ciutat d'Empúries i del vescomtat de Rosselló, i també les abadies de Sant Andreu de Sureda, Sant Genís les Fonts i Sant Esteve de la Tet.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guissart, Pere Joan  (Bohèmia, Alemanya, v 1743 - València ?, 1803)  Escultor. Resident d'infant a València, es formà amb I. Vergara. Autor de les estàtues de la façana de l'església parroquial de Xest, d'una Pietat de l'església de Teulada, d'un retaule de Sant Nicolau de València i d'unes estàtues de l'antic convent del Carme de València. Féu, a Múrcia, uns relleus a l'església de San Juan. Acadèmic de Sant Carles (1772) i de San Fernando.

18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaGuisset, Pere  (Ceret, Vallespir, 17/gen/1920 - 31/des/2000)  Escriptor teatral. Començá molt jove com a actor d'Els Artistes Amateurs Ceretans. Fou influït per l'obra d'Un Tal i pel grup perpinyanès Les Trétaux i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets. És autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals representades per grups d'afeccionats de Ceret i de pobles dels Vallespir. Ha escrit els sainets Les calces d'en Joan, Les estàtues, L'amo del temps, En Ventura fa el "tiercé", El revell embruixat i Quim l'americà. La seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista, fou estrenada el 1974, ha obtingut un èxit enorme i ha marcat una fita en la història del teatre català al Rosselló.

19 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraGuissona  (SegarraMunicipi: 18,12 km2, 484 ma alt, 6.827 hab (2014). Situat al centre de la plana que duu el seu nom. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, la ramaderia i l'avicultura, i té una important cooperativa agropecuària. La indústria és força diversificada. La població, que havia començat a minvar a la fi del s XIX, reprengué el creixement a partir del 1900. Els orígens de la vila es remunten a l'Edat del Ferro; després va ésser un poblat ibèric i més tard, municipi romà. Del nucli medieval en resta part de la muralla. A la vila també destaquen la plaça Major, porticada, l'església arxiprestal neoclàssica i barroca de Santa Maria, antiga col·legiata de Guissona, i el Museu Municipal, amb importants col·leccions d'història local. El municipi comprèn, a més, l'antic terme de Fluvià (on hi ha les ruïnes d'un palau episcopal renaixentista inacabat) i l'enclavament del mas d'en Portes, separat del terme, a ponent. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Biblioteca - Institut - Museu - Margeners (colla castellera)

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guissona, col·legiata de  (Guissona, Segarra)  Antiga canònica augustiniana (Santa Maria de Guissona), radicada a l'església arxiprestal de la vila. Fundada la segona meitat del s XII, l'església fou consagrada elInici página 1099 per sant Ot; era filial de la canònica d'Urgell (el prior era sempre canonge de la seu). Secularitzada el

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitard  (Catalunya, s X - v 985)  Vescomte de Barcelona (v966-v985). Primera anella segura del llinatge vescomtal de Barcelona. Hom el creu fill del seu antecessor Gombau. El 966 era marmessor del comte Miró i els anys 974 i 976 anà a Còrdova, com a ambaixador del comte Borrell II. Refermà el lligam amb aquest casant dos dels seus fills, Udalard -que el succeí- i Geribert, amb dues filles d'aquell, Riquilda i Ermengarda.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitard  (Catalunya, s XI)  Abat de Sant Cugat del Vallès (1011-1053). Desplegà una gran activitat en la defensa i el repoblament de les terres del seu monestir al Penedès (Olèrdola, Santa Oliva, Albinyana, estanys de Calders), que li disputaven la casa vescomtal barcelonina i els Santmartí i altres nobles (hagué de recòrrer sovint al tribunal comtal: 1011, 1013, 1017).

23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guitard, Gerard  (Perpinyà, 1925 - )  Geòleg. És autor d'importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans. Fou professor de la universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993. Les seves idees foren publicades en el llibre Le métamorphisme hercynien mésozonal et les gneiss oeillés du massif du Canigou (Pyrénées Orientales) (1970). Les seves investigacions l'han conduït a proposar una nova síntesi litostratigràfica dels terrenys metamòrfics dels Pirineus catalans.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuitard, Joan  (Vallcebre, Berguedà, 1815 – Perpinyà, 1904)  Sacerdot. Estudià a Solsona i a Vic. Formant part de l'exèrcit liberal, durant la primera guerra carlina, es passà al bàndol carlí. Acabada la guerra, féu estudis eclesiàstics a Bèlgica i a Perpinyà. Anà amb Antoni M. Claret a Cuba. En tornar a Europa s'establí a Perpinyà.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitard, Rafael  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, s XVIII - Catalunya, s XVIII)  Teòleg. És autor d'alguns estudis de la seva especialitat.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guitarriu  (Sales de Llierca, GarrotxaVeure> Gitarriu.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitart, Mateu P.  (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1893 – Catalunya, s XX)  Tenor. Es presentà al públic el 1918. Es dedicà de preferència a la sarsuela. N'estrenà algunes d'anomenada, com La villana, de Vives, Los claveles, de Serrano, i Katiuska, de Sorozábal. Ha intervingut com a cantant en diverses pel·lícules.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitart, Pere  (Catalunya, s XVI)  Pintor. És autor de sis quadres per a l'altar nou de la parròquia de Reus, pintats entre 1560 i 1579.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitart, Ramon  (Badalona, Barcelonès, 1880 – Barcelona, 1921)  Pedagog i músic. Deixeble de cant de Manuel Garcia. El 1910 fundà una escola de cant a Buenos Aires. Amb Joaquim Cassadó escriví la sarsuela La Bohème.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Guitart i DuranGuitart i Duran, Josep  (Badalona, Barcelonès, 1946 - )  Arqueòleg. Llicenciat (1968) i doctorat (1974) a la Universitat de Barcelona, fou professor de la mateixa del 1968 al 1979, i a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1979, d'on fou catedràtic d'arqueologia des del 1991. Director del Museu de Badalona en 1975-80, ha ocupat diversos càrrecs oficials a la Generalitat de Catalunya: cap del Servei de Museus (1980-82), sotsdirector general de Museus, Arts Plàstiques iInici página Arqueologia (1982-84), sotsdirector general d'Universitats (1987-90) i director general d'Universitats (1990-93). Ha dirigit excavacions a les ciutats romanes de Baetulo, Iesso i Clunia. Membre del Comitè Espanyol per a l'elaboració de la Tabula Imperii Romani, de la Junta de Museus de Catalunya i de l'Institut d'Estudis Catalans. Autor, entre altres publicacions, de Baetulo: topografía arqueológica, urbanismo e historia (1976) i, en col·laboració, del Llibre blanc dels museus de Catalunya: Criteris per a l'organització del patrimoni museístic del país (1984).

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitart i Lostalo, General  (Barcelona, 1859 – 1926)  Arquitecte (1887). Fou ajudant d'Elies Rogent i professor de fusteria i mobles (1892). Exercí alguns anys la secretaria a l'escola de Llotja. Formà part de la primera junta directiva del FAD (1903). Féu obres a Alella, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols (pla urbà, asil Sweis), Santa Perpètua de Mogoda (casa de la vila, 1892), entre d'altres.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitart i Matas, Enric  (Barcelona, 1909 – 1999)  Actor teatral i cinematogràfic. Fill de l'actor i director Enric Guitart i Soldevila, es va formar en les companyies catalanes d'Enric Borràs i Maria Vila-Pius Daví. A partir del 1939 es destacà com a primer actor de l'escena espanyola, sobretot en la interpretació del monòleg de P. Bloch Les mans d'Eurídice, que representà milers de vegades en castellà i, darrerament, també en català.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitart i Soldevila, Enric  (Barcelona, 1863 – 1933)  Actor i director teatral. Debutà al Teatre Espanyol de Barcelona. Del 1890 al 1895 actuà en la companyia d'Antoni Tutau i formà part de les de Josep Valero i Martínez Sierra. Prengué part en l'estrena de moltes obres teatrals modernistes estrangeres (d'Ibsen, Maeterlinck, Hauptmann, Wilde, etc) i d'autors catalans (com Frederic Soler, Guimerà, Iglésias, Rusiñol, etc). Participà en les representacions de l'Agrupació Avenir organitzades per Felip Cortiella. Fou director del Teatre de les Arts (1904-05) i de la companyia del Foment del Teatre Català.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuitart i Vilardebó, Ernest  (Barcelona, 1873 – 1930)  Escriptor. Jesuïta. Publicà La Iglesia y el obrero (1908-15) i altres estudis que revelen la seva preocupació social, dins la línia catòlica de l'època.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitart i Vilardebó, Justí  (Barcelona, 1875 – 1940)  Eclesiàstic. Es llicencià en dret. Fou professor del seminari barceloní i vicari general de la diòcesi. L'any 1915 fou promogut bisbe d'Urgell. En esclatar la guerra civil residí a Andorra, de la qual fou copríncep. Més tard es traslladà a Itàlia. De nou a Espanya, s'establí a Saragossa, i posteriorment a la seva diòcesi.

36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guiter, Enric  (Ceret, Vallespir, 14/jun/1909 - 15/abr/1994)  Escriptor, lingüista i científic. Es doctorà en física a Montpeller (1939), i en lletres (1943) amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin. Professor a Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà, dirigí l'Atlas linguistique des Pyrénées-Orientales (1966). Ha publicat, a més de nombrosos articles, Preverbes et dictions catalans (1969), els llibres de poesia Cançó de juny (1951) i De porpra i d'or (1957), la peça teatral Teló de boca (1952) i les narracions Contes a Pipiu (1960).

37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guiter, Josep Antoni  (Torrelles de la Salanca, Rosselló, 1761 – París, França, 1829)  Polític. Estudià a Perpinyà, es doctorà en teologia i fou ordenat sacerdot. Amb motiu de la Revolució francesa, abandonà l'estat eclesiàstic i fou alcalde de Perpinyà (1790-92). Representant dels Pirineus Orientals a la Convenció, s'oposà a l'execució de Lluís XVI. D'actitud moderada, fou empresonat pels jacobins i alliberat a la caiguda de Robespierre (1794). Diputat dels Pirineus Orientals al Consell dels Cinc-cents, aprovà el cop d'estat napoleònic (1799). Durant els Cent Dies (1815) fou diputat una altra vegada.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuiteras, Ramon  (Arenys de Mar, Maresme, 1824 – Matanzas, Cuba, 1880)  Industrial. Partidari de la independència cubana i de l'aboliment de l'esclavitud, fou perseguit perquè era simpatitzant de Carlos Manuel Céspedes. Els seus fills moriren als EUA perseguits pel seu ideari independentista.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guiteras de Solo, Josep  (Xàtiva, Costera, 1885 – 1950)  Pintor. Era advocat. Fou amic de Santiago Rusiñol, que l'encoratjà a continuar pintant. Destacà com a paisatgista. Al Museu de València hi ha el seu quadre La font monumental.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiteras i Guiu, Eusebi  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1861 - Barcelona ?, s XIX)  Compositor. Deixeble d'Anselm Barba i de Josep Rodoreda. Director d'algunes societats corals. Escriví obres per a orquestra i un quintet de corda. És autor de cançons i de sardanes (La pluja de Riells, Aplec de la sardana, etc).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiteras i Vilanova, Joan  (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 1939 - )  Eclesiàstic i teòleg. Sacerdot (1963), exercí càrrecs directius al Seminari Conciliar i a la Facultat de Teologia de Barcelona, i el 1979 fou designat director de l'Institut de Teologia, des d'on portà a terme una tasca de divulgació teològica, sobretot entre els laics. Doctor en teologia (1985), el 1986 fou nomenat canonge penitencier de la catedral de Barcelona. Col·laborà habitualment a diverses publicacions religioses. Entre les seves nombroses obres teològiques i catequètiques, cal destacar Fets i paraules (1981), Des de la fe (1983), Evangelització (1985), Paraula del Senyor (1989), Sereu el meu poble (1991).

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Guiteres, Andreu  (Illes Balears ?, s XIII – s XIV)  Cavaller. Fou un dels principals acompanyants de l'infant Ferran de Mallorca a l'expedició que féu aquest per dominar la Morea (1315). Després d'haver mort l'infant a la batalla de la Manolada, governà per un temps les restes dels expedicionaris concentrats a la ciutat de Clarença, fins que la possició esdevingué insostenible i fou abandonada als angevins després d'una traicióInici página irreparable.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitert i Fontserè, Joaquim  (Barcelona, 1875 - la Selva del Camp, Baix Camp, 1957)  Metge i historiador. Vinculat a les terres tarragonines. Publicà diverses obres sobre el monestir de Poblet. Fou membre de la Comissió de Monuments de Tarragona (1928) i de la Societat Arqueològica de Tarragona (1932), i el primer president de l'Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus (1947).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiu (o Guigó)  (Septimània, França, s IX – Catalunya, v 936)  Bisbe de Girona (907-41). Fou nomenat per manament del rei franc Carles el Ximple, i fou un element actiu en el manteniment de l'autoritat reial franca a Catalunya. El 922 rebé un privilegi carolingi de confirmació de béns i noves donacions. L'última notícia d'ell data del juny de 936.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiu  (Catalunya, s XIII)  Metge reial. Assistí sempre la reina Violant d'Hongria, muller de Jaume I, fins a la mort d'aquella a Osca, el 12/oct/1251. El testament de la reina el recomanava amb elogi al rei Jaume. Fou aleshores metge de l'infant Pere, el futur Pere II el Gran.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiu, Francesc  (Catalunya, s XIX)  Eclesiàstic i escriptor. Fou rector de Sant Martí de Provençals (avui Barcelona) i autor d'un piadós Manual per a dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiu, Joan  (Barcelona, s XVII)  Cronista. Continuà les Rúbriques del Cerimonial d'Esteve Gilabert Bruniquer. Féu la part corresponent als anys 1618-40. Continuà encara l'obra Jeroni Brotons.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuiu, Josep  (Catalunya, s XVIII)  Metge. Exercí a Lleida. És autor de diversos escrits de caràcter professional.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiu, Pau  (Cardona, Bages, s XVII – Catalunya, 1705)  Religiós mercenari. Publicà una Visita de malcontentos i poesies en castellà.

50 EUROPA - BIOGRAFIA

Guiu I d'Albon  (Albon, França, s XI)  Comte d'Albon. Es casà amb Agnès de Barcelona, filla de Ramon Berenguer I de Barcelona. Tinguereun un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu'tamid de Sevilla (1077), i combaté amb el Cid; fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal (1081).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiu de Boulogne (dit d'Alvèrnia)  (França, 1313/16 – Lleida, 1374)  Cardenal i arquebisbe de Lió (1340). el 1359 començà a intervenir com a legat papal en els afers catalans i el 1361 obtingué la pau entre els reis de Catalunya-Aragó i de Castella. Més tard el papa l'envià de nou com a legat (1371) per evitar una guerra entre Pere III i Gènova.

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guiu de Perpinyà  Veure> Terrena, Guiu de.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiu i Giralt, Francesc  (Igualada, Anoia, 1927 - )  Físic. Obtingué a Londres el doctorat en física de metalls (1965) i en ciències (1979). Treballà en el camp de la física industrial a Madrid, i després ho féu en el de la indústria com a investigador del 1957 al 1961. A partir de llavors ha ocupat diversos càrrecs a Anglaterra on fou professor de ciència de materials a la universitat de Londres. Ha estudiat la teoria de defectes i plasticitat dels cristalls i les propietats mecàniques dels sòlids. És autor de més de quaranta articles especialitzats iInici página ocupà diversos càrrecs consultius i de gestió a la universitat de Londres.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiu i Martí, Estanislau  (Barcelona, 1850 – s XX)  Militar i escriptor. Lluità contra l'alçament republicà de Sarrià (1874) i contra els carlins, a Navarra i a Catalunya. A Cuba (1876-79) organitzà les defenses de diversos castells. De retorn a la Península, fou destinat a la Junta Facultativa del cos d'artilleria i publicà un Prontuario de Artillería que assolí un veritable èxit internacional. Ascendit a capità l'any 1882, va ésser nomenat professor de l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia i ajudant del mateix cos. L'èxit del llibre li valgué l'ascens a comandant i, en retirar-se (1907), era coronel. També és autor de la Historia militar de España dispuesta en forma de efemérides (1887-92).

55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Guium  (Illes BalearsNom d'una ciutat a l'època romana. Coneguda per una referència de Plini i per una inscripció trobada a Tarragona. Una lectura errònia del manuscrit ha fet que durant anys els historiadors suposessin que el nom fou Cinium. Segons Plini fou ciutat de dret llatí. No ha pogut ésser localitzada amb seguretat.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guivernau i Sans, Joan Baptista  (Barcelona, 1909 - )  Ceramista. Seguí el tipus tradicional català. Ha exposat individualment a Barcelona (1941 i 1945). Hi ha plafons seus al Camí dels Artistes de Montserrat i a la font de la Portaferrissa, a Barcelona.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guix, el  (Manresa, BagesMasia, veïnat i antiga quadra, al nord-est de la ciutat, al límit amb Sant Fruitós de Bages. El s. XIII era del paborde de Manresa. Als s. XVI i XVII fou propietat del jurista Lluís de Peguera.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuix, el  (Cardona, Bages)  Masia i antiga capella (Sant Julià del Guix), al camí de Calaf; la capella, esmentada ja el 1402, era regida per donats.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guix, el  (Guixers, SolsonèsMasia, vora la qual es troba l'església de la Trinitat, antiga parròquia de Sant Martí de Guixers.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guix i Ferreres, Josep Maria  (la Coromina, Cardona, Bages, 1927 - )  Eclesiàstic. Rebé l'ordenació sacerdotal el 1952 i l'episcopal el 1968. Fou bisbe auxiliar de Barcelona (1968-83). El 1983 fou nomenat bisbe de Vic. Expert en doctrina social de l'església, fou catedràtic, degà i sotsdirector de l'Institut Social Lleó XIII de Madrid. Doctor en teologia per la universitat pontifícia de Comillas i en ciències socials per la universitat pontifícia de Salamanca. Entre les seves obres destaquen Recepció episcopal de la Rerum

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guix i Lladó, Josep  (Reus, Baix Camp, 1877 – Barcelona, 1913)  Compositor. Autor d'obres corals i de peces per a piano. Cultivà la sarsuela: Nieves (1901) i El derribo del Paralelo (1905). Escriví sardanes d'una qualitat notable.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guix i Lozano, Joan  (València, 1832 – 1904)  Impressor. Edità el setmanari satíric "El Tío Nelo" (1862). Entre les obres d'autors valencians que publicà destaquen les d'Escalante. Fundà, amb el seu gendre, F. Peris i Mencheta, "La Correspondencia Valenciana".

63 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaGuixà  (Orellà, ConflentLlogaret, a la vall de Cabrils, a l'esquerra del riu, al voltant de l'antiga parròquia de Sant Julià.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guixà, Dalmau de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Abat del monestir de Sant Pere de Besalú (1387-1409). Durant el seu període de govern li fou reconeguda jurisdicció sobre els delictes comesos al seu territori, llevat dels que duien aparellada sentència de mort i esquarterament.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guixa, la  (Vic, Osona)  Poble, antic cap del municipi de Sentfores (unit a Vic el 1940), situat al peu de la carretera de Vic a Súria. Es formà al s XVIII i adquirí prou importància perquè hi fos traslladada l'antiga parroquialitat de Sant Martí de Sentfores. L'església fou construïda entre l'any 1865 i el 1878.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guixà i Alsina, Celdoni  (Igualada, Anoia, 1787 – 1848)  Escultor. Fou deixeble de Salvador Gurri a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, d'on esdevingué professor de gravat (1840). Fou autor de la font de Ceres (1825) per al passeig de Gràcia de Barcelona (actualment instal·lada al parc de Montjuïc). Col·laborà en els relleus de l'edifici dels Porxos d'En Xifré i en la decoració de la font de Neptú, erigida l'any 1826 al Pla de les Comèdies de Barcelona. Féu altres obres per a Santa Maria del Mar, per a Montserrat, per a Tàrrega, etc.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guixaró, el  (Casserres, Berguedà)  Poble i colònia tèxtil (o colònia Comelles), situat al sud del terme, a la dreta del Llobregat.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guixé, Joan  (Castelló de Farfanyà, Noguera, 1886 - Catalunya, s XX)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions. Publicà en castellà algunes obres, la majoria sobre l'actualitat política.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuixeres, les  (Capolat, Berguedà)  Veïnat (1.300 m alt), situat al vessant meridional de la serra dels Lladres.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guixeres de Vilobí, les  (Vilobí del Penedès, Alt PenedèsCaseria, dividit en dos nuclis: les Guixeres de Baix i les Guixeres de Dalt, situats al sud del poble.

71 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SolsonèsGuixers  (SolsonèsMunicipi: 66,45 km2, 840 m alt, 142 hab (2015). Situat entre la serra de Guixers (1.425 m alt, contrafort meridional de la serra del Verd) i la dels Bastets, a la vall del Lord, a la capçalera del riu Cardener. El territori, a banda i banda del riu, és molt muntanyós i abrupte, en bona part ocupat per prats i pastures i algunes pinedes de pi roig. Els conreus són escassos i la vida econòmica del municipi es basa en la ramaderia (bovina, ovina i porcina). Hi ha indústria tèxtil (cotó) i de la construcció (teuleria). La població, molt disseminada, tendeix a disminuir. El sector occidental del terme comprèn els pobles de Vilamantells (amb les esglésies de Santa Creu d'Ollers i de Sant Serni del Grau) i de Cap-de-rec, i el sector oriental, els de Castelltort, Valls (on hi ha la Casanova de Valls, capital del municipi), la Corriu (amb el santuari de Puig-aguilar), Montcalb i Sisquer. Dins el terme hi ha l'antiga església de Sant Martí de Guíxers, romànica. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

72 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guíxols  (Baix Empordà)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Feliu de Guíxols.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gulatdar, serra de  (Benimantell / Finestrat / Polop, Marina BaixaContrafort septentrional (1.015 m alt) del Puigcampana, al límit dels tres termes. Separa les aigües del barranc de l'Arc (tributari del riu de Sella) i del barranc de Gulatdar, afluent del riu de Guadalest per la dreta.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGumà, C.  Veure> Guibernau, Juli F.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gumbau  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida de l'horta, entre la ciutat i el Grau.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gumí i Cardona, Jordi  (Barcelona, 1931 - )  Fotògraf. Féu estudis de química. Es dedicà professionalment a la fotografia l'any 1957. Ha treballat per al món industrial i comercial, però també en el creatiu amb les seves visions de viatges i d'aspectes de Catalunya. Despunta sobretot en la il·lustració de llibres com ara L'art romànic a Catalunya, L'art popular a Catalunya, La joguina a Catalunya, etc. A més s'ha especialitzat en la fotografia científica per a l'anàlisi tècnica d'obres d'art i ha publicat diversos treballs sobre la matèria. Fou professor de la seva especialitat a l'Escola Massana de Barcelona (1968) i sots-director de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (1973). L'any 1978 fou nomenat maître photographe européen per l'Associació Europea de fotògrafs professionals.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gumilla, Josep  (Càrcer, Ribera Alta, 1686 - Los Llanos, Veneçuela, 1750)  Missioner, geògraf i etnòleg. Membre de la Companyia de Jesús enviat a la regió de l'Orinoco, estudià la història natural d'aquella regió. Obra: El Orinoco ilustrado y defendido. Historia natural, civil y geográfica de este gran río y sus caudalosas vertientes (1741).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gummà i Martí, Alfred  (Barcelona, 1873 - s XX)  Geògraf. Destacà en alguns congressos internacionals. Publicà algunes memòries sobre aspectes monogràfics de la història dels descobriments.

79 EUROPA - BIOGRAFIA

Gunderic  (Alemanya, s IV – Hispània ?, 428)  Rei dels vàndals asdings. Al davant del seu poble travessà el Rin i s'establí a Hispània (409) com a federat de l'Imperi Romà (411). Ocupà de Bètica i la Cartaginense iInici página organitzà una expedició a les Balears i a Mauritània.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gundimar  (Catalunya, s III)  Bisbe de Barcelona. Mort a començaments del s III.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gunyoles, les  (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)  Poble, al sud de les Cabòries. L'església parroquial és dedicada a sant Salvador. Esmentat des del s X, al s XII passà a ésser possessió dels templers, que el poblaren el 1160 i hi construïren una fortificació; abans del 1205 la preceptoria de Gunyoles fou traslladada al Montmell.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gunyoles, les  (la Secuita, Tarragonès)  Poble i antiga quadra, al sector nord-occidental, al nord del poble dels Garidells. El lloc és esmentat ja el segon terç del s XII. Pertangué a la família Sesgunyoles fins el 1258, que passà per compra a Santes Creus.

91 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaGurb  (OsonaMunicipi: 51,63 km2, 516 m alt, 2.545 hab (2014). Al centre de la plana de Vic, al nord mateix d'aquesta ciutat. Rouredes, pinedes i alzinars als sectors més muntanyosos. Les bases de l'economia local són l'agricultura, amb predomini del secà, la ramaderia i la indústria, molt afavorida per la proximitat de Vic, ciutat que també ha permés l'expansió demogràfica del terme com a zona residencial. El poblament és molt disseminat i el terme es centrat per la parròquia de Sant Andreu de Gurb, romànica. La casa del comú és a l'antic convent de l'Esperança, prop de Vic. El municipi comprèn també, entre altres, els pobles de Granollers de la Plana (amb l'església romànica de Sant Esteve), Sant Julià Sassorba, Vespella i Santa Anna de Mont-ral, la caseria de la Creu de Roda, el castell de Vilagelans, amb capella romànica, l'església de Sant Fruitós de Quadres i el santuari de Palau. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurb  (Catalunya, s X - s XIII)  Llinatge de l'estament militar. Els seus membres figuren com a vicaris o veguers del castell de Gurb (Osona) des de mitjan s X. El primer membre conegut és Ansulf (942-992), que hom creu fill d'Ansulf i Druda i casat amb Riquilda. El seu fill Sendred (890-1021), casat amb Matresinda i després amb Ermengarda, és el tronc comú de les famílies Gurb i Cervelló. El seu hereu Bernat de Gurb (1022-39), casat amb Quítxol, i el fill d'aquest, Guillem de Gurb (1038-1103), casat amb Ermessenda, foren els darrers a cognomenar-se Gurbs; els seus successors prengueren el cognom de Queralt. Originàriament posseïren els castells de Gurb i Queralt, als quals afegiren el de Sallent (1033) i els de Voltregà i Solterra (Sant Hilari Sacalm) el 1083.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGurb  (Catalunya, 1117 – 1503)  Llinatge de castlans del castell de Gurb. Conegut des d'Arnau Pere (1117), que devers el 1254 adquiriren el castell de Solterra, de primer com a castlans i després com a senyors, i que el 1503 es refongué amb la família Sarriera.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurb, Arnau de  (Gurb de la Plana, Osona, 1210 ? – Barcelona, 1284)  Bisbe de Barcelona (1252-84). Home actiu i d'una gran cultura, fou ambaixador i conseller de Jaume I el Conqueridor. L'acompanyà en els preparatius i en la conquesta de Múrcia (1265-66) i el dissuadí de la projectada croada a Terra Santa (1269). Sostingué una controvèrsia teològica a Barcelona amb el rabí Moisès bar Nahman, a conseqüència de la qual es produïren nombroses conversions entre els jueus. Féu construir la capella de Santa Llúcia i segurament inicià la del palau episcopal. Publicà un bon nombre de Constitucions.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurb, Bernat de  (Catalunya, s XII)  Noble. Participà a l'expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurb, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Germà del futur bisbe Arnau. Participà amb Jaume I a la conquesta de Mallorca. A l'assalt decisiu de la capital, el 31/des/1229, fou el segon cavaller dels primers que entraren a la ciutat.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurb, Bernat Sendred de  (Catalunya, s XI)  Magnat. Senyor del castell de Gurb. Era fill de Sendred i germà del bisbe d'Elna Berenguer. Fou actiu repoblador i defensor dels castells de marca de l'Anoia i el Penedès. Entaulà un llarg plet sobre jurisdiccions amb el bisbat de Vic, sostingut pel seu parent Hug de Cervelló. El plet fou resolt a favor del bisbat per una sentència del 1029 i per una concòrdia obtinguda, gràcies als bons oficis del bisbe Oliba, devers el 1034. Aquest any participà amb altres cavallers en una dura acció contra els sarraïns prop d'Argençola, en la qual morí Guillem de Mediona. Fou partidari de Mir Geribert en l'oposició queInici página aquest noble mantingué contra el comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurb, Guillem de (o Guillem-Bernat de Gurb-Queralt)  (Catalunya, 1038 – 1103)  Noble. Fou el darrer a fer servir el cognom Gurb: el seu fill ja es cognominà Queralt. El 1050 tingué dissensions amb el bisbe de Vic pel fet d'usurpar les parròquies del terme de Gurb, i per això fou excomunicat en un concili de Narbona (1055). El 1066, després d'un llarg plet, reconegué tenir els castell de Gurb i de Sallent en feu pels comtes de Barcelona.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurb, Oliver Bernat de  (Catalunya, s XI)  Magnat. Fill de Bernat Sendred. Vengué a Ramon Berenguer III, el 1072, els

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gurn, el  (Garrotxa)  (o el Gurni) Afluent esquerrà del Fluvià, a la plana d'en Bas, format per la unió de les rieres de Collfred i de Sallent (que neixen a les serres de Santa Magdalena de Cambrils i del Puigsacalm) i que després de passar vora Sant Privat d'En Bas i del Mallol, desemboca al seu col·lector prop del veïnat deInici página Cirera.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gurp de la Conca  (Tremp, Pallars JussàPoble (917 m alt) (o Sant Andreu de Gurp), situat a la capçalera del barranc de Seròs; l'església parroquial de Sant Andreu depèn de la de Santa Engràcia, i al nord del nucli antic hi ha el raval de Gurp. Pertangué a la baronia de Claret. Fou municipi independent fins el 1970. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Sant Adrià de Tendrui, de Tendrui i de Santa Engràcia i les bordes del Seix de Gurp.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurrea, Dídac  (Reus, Baix Camp, s XVII - d 1647)  Escriptor. Autor d'Exposición del cerdo (1637), Arte de enseñar hijos de príncipes y señores (1624) i d'altres obres.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurrea i d'Aragó, Carles de  Veure> Borja i d'Aragó-Gurrea, Carles de.

120 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Gurrea y Cerdán, Miguel de  (Aragó, v 1474 - s XVI)  Noble. Governador general de Mallorca des del 1512, s'enemistà amb la noblesa de l'illa i es veié llavors incapaç de sufocar la revolta de la Germania, que aconseguí destituir-lo esgrimint un antic privilegi reial que impedia que Mallorca tingués governador aragonès. Expulsat a Eivissa, col·laborà en l'organització d'una flota per tal de lluitar contra els agermanats. Desembarcà a Alcúdia (1523) i vencè els revoltats diversos cops fins a entrar a Palma de Mallorca. Inicià aleshores una dura repressió, fins que el 1525 cessà definitivament el càrrec.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurri, Lluís  (Catalunya, s XIX)  Dibuixant. Conreà molt les escenes de costums, algunes de les quals figuren al Museu Marès de Barcelona. Tingué gran activitat com a il·lustrador, entre les quals figuren les de Los Misterios de Barcelona i les figures de les litografies de Parcerisa al volum Catalunya dels Recuerdos yInici página Bellezas de España, de Piferrer.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurri, Pere  (Camprodon, Ripollès, s XVII - 1703)  Hebraista. Traduí la Bíblia al llatí, per bé que la seva mort no li deixaria enllestir la seva tasca. Ensenyà la llengua hebrea a Sevilla.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gurri, riu  (Osona)  Curs d'aigua, afluent dretà del Ter. Neix al nord-oest del Matagalls, al Montseny, travessa longitudinalment de sud a nord la plana de Vic, la qual en part és resultat de la seva força erosiva, passa per Vic, i desguassa al Ter poc abans de la gorja de Sau, al sud de l'altiplà de Collsacabra, a Roda de Ter.  Hi van a parar les aigües de la riera de Taradell, del riu de Tona i del riu Mèder.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurri i Coromines, Salvador  (Tona, Osona, 1749 – Barcelona, 1819)  Escultor. Fill de l'arquitecte Jacint Jurri. De formació autodidàctica. El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l'Assumpta. Treballà també a la Mercè (1775). El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d'escultura a l'Escola de Llotja (fins al 1815). Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid (1777). Construí a Mataró (1779) el retaule major de l'església arxiprestral (destruït el 1936); allà tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny. El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on féu el retaule -destruït- de Santa Eulàlia i el lavabo neoclàssic de la sagristia (1791-1801). Treballà també a Reus. A la fi del segle féu a Barcelona les estàtues al·legòriques del Comerç i la Indústria a l'escala de la Llotja i el retaule de l'Adoració dels Reis a Sant Felip Neri. Treballà a diverses esglésies barcelonines i de Tarragona. Del 1803 al 1805 compartí amb Tomàs Solanes la direcció de Llotja. Fou un bon representant del barroc acadèmic.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGurt i Esparraguera, Josep Maria  (Figueres, Alt Empordà, 1951 - )  Arqueòleg i numismàtic. Des del 1984 fou professor numerari i des del 1989 catedràtic d'arqueologia de la Universitat de Barcelona. S'ha especialitzat en l'estudi del món romà i ha centrat la seva tasca de recerca en l'antiguitat tardana i en la numismàtica. Des del 1987, a més, inicià una línia de recerca sobre arqueometria amb la creació de l'Equip de Recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona. Ha dirigit i participat en diferents treballs d'excavació, sobretot a la ciutat romana de Clunia (Burgos). Entre les seves publicacions destaca La romanización de la Meseta Norte a través de la circulación monetaria en la ciudad de Clunia (1985) i Le trésor d'Eauze. Bijoux et monnaies du IIIe s. Après J.-C. (1992, en col·laboració). Fou col·laborador de la Encyclopaedia of Early Christian Art.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gusart i Vila, Antoni  (Barcelona, 1833 – 1905)  Dirigent obrerista. Teixidor de veles, milità en el partit republicà federal i defensà un sindicalisme cooperativista i mutualista. Fundà i dirigí el periòdic "El Obrero" (1864-66), i organitzà un primer congrés obrer català el des/1865, el qual es manifestà especialment preocupat per l'obtenció de la llibertat d'associació. El 1866 fou deportat a les Canàries. Després de la Revolució de Setembre (1868), assistí al primer congrés obrer espanyol (1870) celebrat a Barcelona, i s'alineà en el sector cooperativista. Secretari de l'ajuntament de Sant Andreu de Palomar el 1873, posteriorment se'n va anar a Mataró, on intentà de dirigir una cooperativa de producció.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gusi i Gener, Francesc  (Barcelona, 1942 - )  Arqueòleg i prehistoriador. Deixeble de Lluís Pericot, Joan Maluquer de Motes i Eduard Ripoll. Ha estat director del Museu Arqueològic Luis Siret d'Almeria (1971-72) i del Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la diputació de Castelló des de la seva fundació (1975). Fundador (1974) i director de la revista "Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló" i de les Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques. Ha excavat nombrosos jaciments prehistòrics i protohistòrics, entre els quals cal destacar el poblat calcolític de Terrera Ventura (Tabernas, Almeria), l'assentament de l'edat del bronze d'Orpesa la Vella (Plana Alta) i el poblat ibèric del puig de la Nau (Benicarló, Baix Maestrat). Entre les seves publicacions cal destacar Castellón en la Prehistoria (1981, 1984,Inici página en col·laboració amb Carme Olaria), Arquitectura del mundo ibérico (1984), El poblado neoneolítico de Terrera Ventura (1991) i El Puig de la Nau, Benicarló, Castellón. Un poblado fortificado ibérico en el ámbito mediterráneo peninsular (1995).

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gusils i Prax, Miquel  (Barcelona, 1924 - )  Escultor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis i a la de Belles Arts de Sant Jordi. Fou premiat per la diputació de Barcelona el 1942. Formà part del grup dels Vuit. Féu la primera exposició individual, en unió de la pintora Maria Girona, el 1947, a Barcelona. L'any següent anà a París. El seu art s'inscriu en una línia no figurativa.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guspí  (Sant Ramon de Portell, Segarra)  Veure> Gospí.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gussinyé i Gironella, Pere  (Olot, Garrotxa, 1890 – 1980)  Pintor. Es formà primerament a l'Escola de Belles Arts d'Olot, on tingué com a mestre Berga i Boix, i després a Barcelona. Conreà el paisatge, dins les característiques de l'escola d'Olot. Exposà a Espanya i també a l'Amèrica del Sud, i obtingué diversos premis a Madrid (1943 i 1946) i a Barcelona (1944).

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gustà i Bondia, Jaume  (Barcelona, 1854 – 1936)  Mestre d'obres i arquitecte. Fou cap de secció de l'Oficina Facultativa d'Urbanització i Obres de l'Ajuntament de Barcelona. A ell es deuen, entre altres obres, algunes cases de Barcelona, de línia neogoticitzant, i alguns pavellons per a l'Exposició Universal del 1888 (després destruïts). Féu una monografia del monestir de Sant Benet de Bages.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGustà i Salvador, Francesc  (Barcelona, 1744 – Palerm, Itàlia, 1816)  Apologista i crític. Jesuïta (1759). Se n'anà a Itàlia amb motiu de l'expulsió d'Espanya del seu orde (1767) i residí a diverses ciutats. Ordenat sacerdot, fou professor d'història eclesiàstica. Escriví nombrosos llibres, molts inèdits. De les obres publicades, una treintena, la majoria són de caràcter apologètic contra el jansenisme, l'enciclopedisme i la Revolució francesa.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gustavo, Soledad  Pseudònim de l'anarquista Teresa Mañé i Miravet.

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gutiérrez, Francesc  (Xàtiva, Costera, 1562 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1609)  Religiós jesuïta. Escriví obres dogmàtiques i destacà com a predicador.

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gutiérrez, Isidor  (Biar, Alt Vinalopó, s XVII - Gandia, Safor, 1729)  Frare franciscà. És autor de diversos escrits religiosos.

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gutiérrez, Tomàs  (Oriola, Baix Segura, s XVI – Itui, Filipines, 1633)  Frare dominicà. Prengué l'hàbit el 1579. Visqué trenta-cinc anys a les Filipines. Escriví sermons i textos piadosos en la llengua del país, que aprengué perfectament.

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gutiérrez Cossío, Francisco  (San Diego de los Baños, Cuba, 1894 – Alacant, 1970)  Pintor. Conegut com a Pancho Cossío. S'inicià en la pintura a Santander i a Madrid, i posteriorment residí a París (1923-32), fins que tornà a Santander. La seva obra es caracteritza per l'estudi de la matèria, d'una densitat pastosa, i pelInici página dibuix esquemàtic, amb temes diversos (marines, natures mortes, paisatges i retrats).

113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gutiérrez del Caño, Marcel·lí  (Madrid, 1861 – València, 1922)  Erudit. Fou arxiver a València. Entre les seves obres cal esmentar: Monografía histórica de la Villa de Altea (1911), Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch (1913) i Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia (1913).

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gutiérrez i Díaz, Antoni  (Premià de Mar, Maresme, 1929 - )  Polític i metge. Ingressà al PSUC el 1959, i fou empresonat durant els anys 1962-65 i el 1973. Secretari general del partit (1977-81 i 1982-86), impulsà l'orientació eurocomunista. Fou diputat al congrés de Madrid (1977-78), conseller de la Generalitat presidida per Tarradellas (1977-78), elegit diputat al Parlament català el 1980 i el 1984 i des del 1987 diputat al Parlament europeu. Dirigent d'Iniciativa per Catalunya, del qual fou des de 1994 vice-president. Era una de les principals personalitats de l'Assemblea de Catalunya.

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gutiérrez González, Fernando  (Barcelona, 1911 – 1984)  Escriptor. Militant de Falange Española, el 1939 fou alt funcionari del departament de censura a Barcelona. Fou un dels fundadors de la revista barcelonina "Entregas de Poesía". Poeta postsimbolista i classicitzant, publicà Primera tristeza (1945), Los ángeles diarios (1947), Anteo e Isolda (1951), etc. Exercí de crític d'art a "La Vanguardia", i publicà una antologia de poesia catalana (1947).

116 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gutiérrez i Polop, Ignasi  (Albatera, Baix Segura, 1761 - País Valencià, s XVIII)  Eclesiàstic. Era doctor en teologia. És autor de les obres España recuperada (1809) i La redención de España (1814), a més d'escrits inèdits.

121 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gutiérrez Santamarina, Luis  Veure> Santamarina, Luys.

117 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaGuzmán, Santiago Miguel de  Veure> Guzmán Dávalos y Spínola, Jaime Miguel de.

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guzmán Dávalos y Spínola, Jaime Miguel de  (Sevilla, Andalusia, 1690 – Barcelona, 1765)  Militar. El 1742 fou nomenat capità general de Catalunya, que fou el comandament més dilatat de la història de Catalunya (25 anys), i l'exercí com una dictadura personal; mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir-li l'edifici de Llotja, i impulsà obres públiques mitjançant contribucions especials creades per ell. Preocupat per embellir Barcelona, féu progressar la construcció de la Barceloneta per tal d'eliminar les barraques dels refugiats del barri de Ribera; el 1755 hi inaugurà l'església de Sant Miquel del Port. El 1766 les seves mesures per prevenir l'escassetat de blat provocaren un encariment i les protestes de la població, la qual ell amenaça amb els canons de Montjuïc i de la Ciutadella.

119 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guzmán i Martínez, Joan Baptista  (Aldaia, Horta, 1846 – Montserrat, Bages, 1909)  Músic i monjo de Montserrat. Després d'haver estat organista a Salamanca i a Covadonga, actuà com a mestre de capella de les seus d'Àvila, Valladolid i València. L'any 1888 ingressà com a monjo a Montserrat i, l'any següent, fou nomenat mestre de l'Escolania, que reorganitzà notablement. És autor d'una àmplia, bé que desigual, producció religiosa.

Anar a:    Guio ]    [ Guit ]    [ Guitera ]    [ Guix ]    [ Gun ]    [ Gus ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc

© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons