A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Saur ]    [ Saurí ]    [ Savall, S ]    [ Sax ]    [ Scho ]    [ Sec d ]

La crisi consisteix en el fet que allò vell es mor i alló nou no pot néixer. (Antonio Gramsci)

1 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Saura, Antoni  (Illes Balears, s XVI – s XVII)  Arquitecte. El 1620 enllestí les obres de la porta del moll de Palma, porta que era ornada amb una imatge de la Concepció. El 1836, una reforma urbana enderrocà aquesta part de la ciutat.

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Saura, arenal de son  (es Mercadal, Menorca Veure> Olla, s'.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Saura, Domènec  (Llucena, Alcalatén, s XVII – 1715)  Pintor i eclesiàstic. S'inicià en la pintura després d'ordenar-se sacerdot, a una edat ja avançada. És autor de nombroses natures mortes i d'obres de temàtica religiosa: Mort de Sant Pasqual Bailon, a Vila-real; Sant Nicolau, a Llucena.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSaura, Joan Antoni  (Morella, Ports, s XVI – València, 1647)  Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou comissari de la Inquisició de Toledo. Visqué alguns anys a Madrid. És autor de l'obra Votum Platonis de justo examine doctrinarum, editada a Alcalà d'Henares el 1638.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Saura, Miquel  (Vinarós, Baix Maestrat, s XVI)  Gramàtic. Ensenyà a València, Pamplona i altres ciutats. Publicà Grammaticae tabulae (1564), De constructione octo partium orationis institutio brevis (1566), Libellus de figuris rethoricis (1567) i Syntaxis cum obervationibus (1569).

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saura, Salvador  (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1950 - )  Dissenyador gràfic i editor. Entre el 1970 i el 1973 realitzà pintures en les quals confluïa l'interès pel suprematisme de Malevic amb plantejaments propers al minimal art. El 1976 creà, amb Ramon Torrente, un estudi de disseny gràfic i el 1983 fundaren les Edicions de l'Eixample. Han realitzat treballs de creació per al món de les arts plàstiques i el teatre i, especialment, llibres objecte com Sol-Solet, Carmen o Transnarcís, pels quals han rebut diversos premis.

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Saura, Sebastià  (Menorca, s XVI)  Arquitecte. Es dedicà principalment a obres de caràcter militar. Fou arquitecte major del castell de Sant Felip de Menorca. Traçà, el 1572, els plans de la fortificació d'Alaior.

8 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Saura, son  (Ciutadella, Menorca)  Antic lloc o possessió, situat prop de la costa de Migjorn; dins el seu territori hi ha l'antiga torre Saura, de defensa contra les incursions corsàries, prop de la qual fou construïda una notable residència d'estiu amb jardí, que donà nom al comtat de Torre Saura. A la costa, vora la llacuna de Prat, hi ha la cala i els arenals de son Saura, de sorra fina.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSaura i Eymar, Rafael  (Maó, Menorca, 1813 – 1871)  Metge. S'especialitzà en patologia de la dona i de l'infant i en obstetrícia, disciplines de les quals fou catedràtic a la universitat de Madrid. El 1839 publicà a París un recull de treballs científics en francès. Fou metge de cambra d'Isabel II i senador. El 1861 féu a Madrid la primera operació de laparotomia a l'estat espanyol.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Saura i LaportaSaura i Laporta, Joan  (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 24/abr/1950 - )  Polític. Estudià enginyeria química. Tinent d’alcalde a l’Hospitalet de Llobregat (1979-91) i diputat al Parlament de Catalunya (1988-95), el 1993 fou elegit vicepresident d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV). Diputat al Congrés el 1996 i reelegit el 2000, el 1998 s’integrà en el grup mixt del Congrés dels Diputats. El 2000 fou nomenat president d’IC-Verds, en substitució de Rafael Ribó i Massó, càrrec en el qual fou confirmat el 2004 i el 2008. Al mai/2002 fou escollit candidat d’ICV a la presidència de la Generalitat, i després dels comicis catalans de l’any següent fou un dels artífex de l’acord del Tinell que portà Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat al capdavant d’un govern tripartit integrat pel PSC, ERC i ICV. Fruit d’aquest pacte de govern, fou nomenat conseller de relacions institucionals i participació. Des d’aquest càrrec fou un dels impulsors de l’elaboració del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya...  Segueix... 

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Saura i Llorens, Alfons  (Alcoi, Alcoià, 1929 - )  Pintor, ceramista i gravador. Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando (Madrid). Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes. Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives. Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino. Treballa l’oli i les tècniques mixtes. Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural. Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea -on visqué i treballà-, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra (1976). Té obra en col·leccions particulars, al Museu del Casal de Sant Jordi d’Alcoi i al palau de la diputació d’Alacant.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSaura i Mascaró, Santiago Àngel  (Barcelona, 1818 – 1882)  Naturalista i escriptor. Fou col·laborador d'"El Nacional", "El Sol" i "La Abeja", i publicà la "Biblioteca Europea" i "El Eco de los siglos" (1843). Reuní diverses col·leccions (entolomogia, ceràmica, antiguitats, etc) que anaren al Museu Martorell de Barcelona. Publicà diversos treballs científics: Importancia de los estudios entomológicos (1871), Montserrat subterránea (1882), així com un Almanaque histórico perpetuo, literario y popular (1848) i un Diccionari manual de les llengües catalano-castellana i castellano-catalana, reeditat nombroses vegades.

13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Saura i Morell, Joan Miquel  (Ciutadella, Menorca, 1670 – 1729)  Cavaller. Promotor de l'alçament a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria (1706). Dirigí la lluita contra els partidaris de Felip de Borbó a l'illa. Vençuts els revoltats amb l'arribada de reforços borbònics, fugí a Mallorca. En ocupar els anglesos Menorca (1708), hi tornà i hi fou capità i governador civil. Casat amb Àgata Martorell i Esquella, originà la segona branca dels Saura, avui residents a Maó.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sauret, Maria  (Lleida, s XVII – s XVIII)  Patriota. El 1707 es distingí a la defensa de la plaça contra l'exèrcit invasor que manava el duc d'Orleans, a la Guerra de Successió. En una ocasió capturà un soldat francès fora de les muralles i el dugué presoner a la ciutat.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sauret i Garcia, Joan  (Balaguer, Noguera, 20/feb/1899 – 8/abr/1985)  Polític i periodista. Col·laborà a diverses publicacions de Balaguer, com "La Branca", i fou cofundador del setmanari "Pla i Muntanya". Fou cronista polític de "La Humanitat". Formà part del consell directiu d'Esquerra Republicana de Catalunya, i fou diputat al Parlament de Catalunya per Lleida i director general de sanitat (1938). Exiliat a França, guanyà diversos premis als Jocs Florals de la Llengua Catalana. És autor d'una Història de l'exili català 1939-1972.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSaurí  (Sort, Pallars Sobirà Poble (1.233 m alt), fins el 1970 pertanyia al municipi de Llessui. És situat a la vall d'Àssua, a la dreta del riu Pamano. Al s XIX formà el municipi de Saurí i Menauri. De l'església parroquial (Sant Víctor) depèn l'antic terme de Menauri. En aquest poble hi havia les esglésies de Sant Vicenç i de Sant Esteve, que formaven la cel·la o monestir de Saurí, que l'any 979 ja era regit per un prevere. Hom en desconeix l'origen i la filiació.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saurí, Felip  (Lleida, 1750 ? – 1825)  Tallista i escultor barroc. És autor de l'altar major de la capella episcopal de Lleida i del relleu de L'aparició de la Mare de Déu de Sant Jaume, de la capella de l'Hospital d'aquesta mateixa ciutat. Autor, encara, de nombroses imatges per a les esglésies de Lleida, ciutat on tenia el taller, i de la seva comarca.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saurí, Manuel  (Barcelona, s XIX)  Escriptor i editor. S'especialitzà en l'edició de guies de Catalunya i nomenclàtors comercials de Barcelona. Amb Josep Mates, va publicar una Guía de forasteros de Barcelona (1843) i un Manual histórico-topográfico o Guía general de Barcelona (1849).

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saurí i Fajula, Laura  (Vic, Osona, 1943 - )  Pintora i dibuixant. Es formà a Llotja i a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professora. Féu la primera exposició individual el 1972. En la seva obra, de caràcter simbòlic, predomina el traç dibuixístic. L'any 1984 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Saurina  (Canals / Cerdà / Xàtiva, Costera)  Territori de la Foia de Cerdà, repartit en petits enclavaments dels tres municipis.

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaSaurina, Tomàs  (Illes Balears, 1793 – 1850)  Escriptor. Professà al convent dominicà de Palma de Mallorca, on passà tota la seva vida. És autor d'una Oración fúnebre por las víctimas de Felanitz (1844) i de diverses obres piadoses i novenes impreses a Mallorca entre els anys 1845 i 1849. Morí en el vaixell de guerra "Lepant".

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saurina i Serra, Francesc  (Oristà, Osona, 1851 – Barcelona, 1919)  Autor d'obres de medicina. Estudià al seminari de Vic, on s’ordenà el 1876. Es dedicà des de jove a l’estudi de la medicina. El 1884 entrà a la congregació claretiana. Fou infermer del col·legi de Cervera i tingué diversos càrrecs dintre la congregació. Es dedicà a les missions populars i practicà sempre la medicina pels llocs on predicava. És autor de tractats de divulgació, com Notas terapéuticas o Recetario práctico (1811), Instrucciones a los enfermos (1908), La medicina a domicilio (1909), i d’una obra de tipus més científic, Fitografía aplicada a la terapéutica (1916), impresos a Barcelona.

23 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàSaus  (Alt Empordà Municipi: 11,43 km2, 86 m alt, 830 hab (2015). Situat a la zona de petits turons, entre les conques del Fluvià i del Ter, al límit amb el Baix Empordà. Travessa el terme la riera de Saus o de Cotet. Agricultura de secà (cereals, moresc i alfals). Ramaderia bovina, porcina i avicultura. Petita indústria metal·lúrgica, de la construcció i tèxtil. El cap municipal és el poble de Camallera, amb l'església parroquial de Sant Bartomeu. El municipi comprèn també els pobles de Llampaies i de Saus, situat al nord-est del terme municipal, a la dreta de la capçalera de la riera de Cotet, amb l'església parroquial de Santa Eugènia que conserva la portada romànica (s XII). Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

24 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentSautó  (Conflent Municipi: 8,43 km2, 1.548 m alt, 93 hab (2013), (ant: Saltó). Situat a la vall alta de la Tet, a l'extrem oest de la comarca, al límit amb l'Alta Cerdanya. El terme és molt muntanyós i hi abunden les pastures. Agricultura amb conreus de cereals de secà i patates. Ramaderia bovina i ovina. Central hidroelèctrica de la Cassanya. El poble és situat al voltant de l'església parroquial de Sant Maurici, antiga capella del castell de Sautó, el campanar de la qualInici página era una torre de guaita; conserva una taula gòtica procedent d'un convent de Perpinyà. El municipi inclou, també, el poble de Fetges i el veïnat de la Cassanya. El lloc és esmentat ja el 985 i havia estat possessió del monestir de Cuixà. Turisme (en castellà)

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sauva Negra  (Castellcir, Vallès Oriental / Centelles / Sant Martí de Centelles, Osona)  Massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol (972 m alt), que enllaça, per l'est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels tres municipis. Limita pel nord i per l'est amb el curs de la riera de Castellcir (dit, a la capçalera, torrent de Sauva Negra). És característica, pel seu caràcter residual, la important fageda de Sauva Negra.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sauvanya  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Poble (1.081 m alt), fins al 1968 del municipi de Tost, emplaçat a la dreta del riu de Tost.

27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Alfred SauvySauvy, Alfred  (Vilanova de Raó, Rosselló, 31/oct/1898 - París, França, 30/oct/1990)  Demògraf i economista. Estudià a Montpeller i s'establí a París, on dirigí l'Institut National d'Études Démographiques (1945-62) i dirigí la revista "Population". Formulà una nova ciència, la demografia social. El seu estudi Théorie générale de la population (1952-54) fou traduït a un gran nombre d'idiomes. Altres obres seves són Richesse et population (1944), Bien-être et population (1945), De Malthus a Mao-Tsé-Tung (1958), Malthus et les deux Marx (1963), Le socialisme en liberté (1970), Croissance zéro (1973), Éléments de démographie (1977), Le travail noir et l'économie de demain (1984). Fou el creador de la denominació tercer món aplicada als països no industrialitzats d'Àsia, Amèrica i Àfrica. La seva contribució al volum Région Languedoc-Roussillon. Économie et population (1957) és important per a l'estudi de la Catalunya del nord de l'Albera. Jordi Nadal és el principal introductor de SauvyInici página dins el pensament demogràfic català.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Savall  (Subirats, Alt Penedès Antiga quadra, masia i església, prop de la caseria de Can Rossell.

29 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Savall, Andreu  (Grècia, s XIV)  Ciutadà de Neopàtria. Autor durant el període 1377-80 de diverses violències i fins i tot morts al ducat de Neopàtria. Es mostrà partidari de lliurar els ducats catalans de Grècia al rei Pere III el Cerimoniós. El 1390, essent ell el capità del castell de Neopàtria (ho era des del 1381), la dita fortalesa i la ciutat d'aquest ducat caigueren en poder dels grecs.

30 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Savall, Bernat  (Grècia, s XIV)  Ciutadà de Neopàtria. Pare d'Andreu i personatge destacat de la Grècia catalana. Fou capità del castell de Neopàtria. De geni turbulent, arrabassà al català Arnau Despuig la torre de Lespuleia o Spília, a Livàdia. Frederic III ordenà al vicari general i mariscal Roger de Llúria, el 1366, que fes restituir aquella possessió malgrat l'eventual oposició de Savall. El qui després fou capità de Neopàtria, Berenguer de Villosa, tingué qüestions contra ell i el sotmeté a una exacció de 20.000 perpres, que la família recuperà en temps del seu fill.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Savall, Bertran Ramon  (Catalunya, s XV)  Diplomàtic. Serví la Generalitat contra Joan II, des del 1462. Dos anys més tard, arribat ja Pere de Portugal, fou ambaixador d'aquest a Provença, per demanar ajut al Gran Bastard de Borgonya.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Savall, Pasqual Bailon  (Berga, Berguedà, s XVII - Barcelona ?, 1692)  Pintor. Autor del conjunt de setanta-vuit figures i composicions murals conservades a la capella de Sant Benet, al monestir de Sant Cugat del Vallès. És un conjunt decoratiu, contractat el 1688, d'esperit barroc. També cal atribuir-li les pintures de la capella de Sant Pere Nolasc, a la girola de la catedral de Barcelona. Fou el primer mestre del pintorInici página Viladomat.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Savall, Ramon  (Catalunya, s XIV – 1415)  Mestre racional i poeta. Membre del Consell de Cent, fou enviat a la cort de Joan I a Perpinyà per denunciar els abusos dels consellers reials, però el monarca no acceptà les acusacions. A la mort del rei, com tot el patriciat barceloní es posà al costat de la reina Maria de Luna, i fou l'organitzador del procés contra els exconsellers de Joan I, entre els quals Bernat Metge. Més endavant, el 1396, fou enviat com a ambaixador de la ciutat a la cort siciliana de Martí l'Humà, per demanar-li que tornés al Principat. Exercí diversos càrrecs oficials (batlle general de Catalunya, conseller en cap de Barcelona en tres ocasions, i mestre racional del rei Martí). Fou també poeta, però de la seva producció només se n'ha conservat una poesia.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Savall, Ramon  (Catalunya, s XV)  Poeta. Potser fill de l'homònim. En la seva poesia ataca el moviment dels pagesos de remença.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Savall, Sant Llorenç  (Vallès Occidental Veure> Sant Llorenç Savall.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Savall, Santa Maria  (Balenyà, Osona Veure> Santa Maria Savall.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Savall de Gaià  (Gaià, Bages)  Antiga quadra (o la vall de Gaià).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Jordi Savall i BernadetSavall i Bernadet, Jordi  (Igualada, Anoia, 1/ago/1941 - )  Gambista i director d'orquestra. Especialitzat en la interpretació de música antiga. Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i a la Schola Cantorum Basiliensis, de Brussel·les, de la qual fou director (1974). El mateix any creà el conjunt Hespèrion XX, que se situà ràpidament entre els més importants recuperadors de la música medieval, renaixentista i barroca. El 1987 creà el grup La Capella ReialInici página de Catalunya, dedicat a la interpretació de la música religiosa anterior al 1800. Professor de viola de gamba a la Schola Cantorum Basiliensis, ha redescobert nombroses partitures oblidades i ha enregistrat més de 80 discos. Ha obtingut nombrosos premis, entre els quals els de l'Acadèmia Charles Cros (1989), el Diapasó d'Or (1991) i un Cèsar per la banda sonora de la pel·lícula francesa Tous les matins du monde (1990), que li reportà fama internacional. Autoritat reconeguda internacionalment en el seu camp.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Savall i Mallacs, Joan  (Barcelona, 1680 – 1743)  Pintor. Fill de Pasqual Bailon Savall. Ingressà al col·legi de pintors (1692) i en fou cònsol primer.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Savallà, comtat de  (Catalunya Títol senyorial concedit el 1599 a Bernat de Boixadors i d'Erill, senyor de Savallà. La grandesa d'Espanya li fou annexada el 1705 pel rei-arxiduc Carles d'Àustria al seu besnét i cinquè titular, Joan Antoni de Boixadors i de Pinós. El títol, sense la grandesa, passà als Sureda i als Montaner.

41 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Conca de BarberàSavallà del Comtat  (Conca de Barberà Municipi: 14,78 km2, 825 m alt, 62 hab (2015). Situat al nord de la comarca, a la capçalera del Corb i prop del seu afluent el Segura, al límit amb la Segarra i accidentat per les serres de Teixonera i de Forès. Agricultura de secà (cereals i lleguminoses). Ramaderia (bestiar oví i porcí); avicultura. Actualment és indret d'estiueig i segona residència. A dalt del tossal hi ha les restes (grans panys dels murs) de l'antic castell de Savallà, del qual es fa esment ja el s. XII i que fou el centre del comtat de Savallà; església parroquial de Sant Pere. Comprèn el poble de Segura. Àrea comercial de Santa Coloma de Queralt. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSavalls, Cosme Damià  (Oriola, Baix Segura, s XVI)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de grec (1524) i oratòria (1530) a la Universitat de València. Publicà, entre altres obres, Oratio paraenetica de optimo statu reipublicae litterariae (1531). Deixeble de Joan Andreu Estrany, contribuí a la difusió del llatí ciceronià, dins l'ideal humanista.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Savalls i MassotSavalls i Massot, Francesc  (la Pera, Baix Empordà, 1817 - Niça, França, 1886)  Militar carlí. Va prendre part a la primera guerra carlina, i en acabar aquesta va emigrar a França. Havent tornat al servei de Carles VII, fou cap de les guerrilles de Girona i aprofità la desorganització de l'exèrcit enemic per derrotar els principals caps liberals i dominar part de Catalunya. S'apoderà de Cardedeu (1873), però la seva forma autònoma d'actuar li impedí d'obtenir resultats més decisius. Després de la rendició de la Seu d'Urgell (1875) hagué de comparèixer davant un consell de guerra de la cort de Don Carles (nov/1875) que l'obligà a cedir el comandament al general Castells, i emigrà a França.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Savalls i Peres, Ignasi  (València, 1656 – 1746)  Erudit i eclesiàstic. Fou catedràtic de grec i d'oratòria. És autor de diversos treballs llatins de caràcter docent.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Savassona  (Tavèrnoles, Osona)  Antiga demarcació parroquial, al nord-est del cap del municipi, centrat per l’antic castell i l’església parroquial de Sant Pere. L’antic terme del castell comprenia tot l’actual municipi de Tavèrnoles i més tard els de Tavertet i part del de Vilanova de Sau. El castell, a 611 m alt, estratègicament situat, fou renovat als s XVII i XIX i és encara habitat. Existia el 890 i estigué sota l’alt domini dels vescomtes d’Osona, però regit per una família de cavallers, els Savassona, que esdevingueren senyors de la baronia de Savassona. L’antiga parròquia de Sant Pere, sufragània de la de Tavèrnoles des del s XV, és als peus del castell i fou reedificada el 1060; es conserva íntegre l’edifici romànic. En un puig enfront del castell,Inici página sobre l’emplaçament d’un antic poblat ibèric, hi ha la capella de Sant Feliu de Savassona o Sant Feliuet.

46 CATALUNYA - HISTÒRIA

Savassona, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial, centrada al castell termenal de Savassona, que pertangué al llinatge dels Savassona, antics castlans del castell. Passà als Vilanova, als Prat, als Vila, als Llupià i als Ferrer, que obtingueren (1784) que fos reconeguda com a títol del regne i d’entre els quals destacà el baró Josep Francesc de Ferrer-Llupià-Vila de Savassona i d’Ibáñez-Cuevas, a la mort del qual, sense fills, passà a la seva cosina segona Maria dels Dolors-Lluïsa Desprat i de Marimon. Morí soltera el 1840 i passà als Díaz de Mayorga i als Urbina, comtes de Cartoajal. El 1864 passà a uns Urbina col·laterals, sense cap consanguinitat amb els primitius barons i, posteriorment, als Díez de Tejada.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Savellà, Ramon  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou comanador d'Aliaga. Participà a les operacions militars que prepararen el setge de Barcelona (1233). Al costat de Jaume I concorregué al setge de la ciutat de València (1238).

48 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Savelli, Giovanni Battista  (Roma ?, Itàlia, 1428 - Castelgandolfo, Itàlia, 1498)  Cardenal i bisbe de Mallorca (1492-93). Essent un dels candidats a la tiara el 1492, pactà amb Roderic de Borja, el qual li atorgà el ric bisbat de Mallorca. Alexandre VI el considerà filonapolità el 1493; li llevà la dignitat cardenalícia però poc després la hi restituí. L'any següent, en canvi, Savelli es decantà a favor de Carles VIII de França.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Saver, Gabriel  (Catalunya, s XVII)  Religiós. Pertanyent a l'orde dels mínims. Visqué força temps a Roma. Hi escriví, el 1640, un llibre de pronòstics titulat Declaracions de la present nativitat.

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSaverneda  (Soriguera, Pallars Sobirà Masia i antiga quadra.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Savila  (Castellar de la Ribera, Solsonès Santuari de Santa Maria de Savila, a la dreta de la ribera Salada, dins la parròquia de Ceuró. És esmentat ja el 1250. La imatge fou tallada el s. XIII, però en 1781-88 fou bastit el nou edifici. Una tradició llegendària fa la imatge procedent de la ciutat de Sevilla.

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Savina, la  (Formentera, Eivissa Nucli de població i port de l'illa, d'on arrenca la carretera que, per Sant Francesc i Sant Ferran, arriba a l'extrem oriental de sa Mola, on hi ha el far. La Savina pertany a la parròquia de Sant Francesc de Formentera. El port té un moviment creixent i als seus voltants hi ha alguns establiments turístics.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Savines, coll de les  (Cervera, Segarra Indret on es formà la ciutat i on hi hagué, antigament, el santuari de la Mare de Déu del Coll de les Savines, nom que duu la imatge gòtica que presideix l'altar major de l'església de Santa Maria de Cervera.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Savinosa, la  (Tarragona, Tarragonès Platja de la costa, a ponent de la ciutat, separada de la de l'Arrabassada per la punta de l'Arrabassada. En aquest promontori hom bastí a la dècada del 1920 el Sanatori Preventiu Antituberculós de la Savinosa, que funcionà fins a la dècada del 1950. El veïnat, que comprèn ambdués platges, és residencial i turístic.

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sax  (Alt Vinalopó Veure> Saix.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaSax, Marçal de  Veure> Marçal de Sax.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sayas, Feliu de  (Navarra, s XVIII - Lleida ?, s XVIII)  Escultor. Després de residir a Saragossa, s'establí a Lleida (v 1788). Construí el retaule major de l'Albí (1788-92), acabà el d'Aspa (1795), iniciat per Joan Adán, i esculpí les imatges del de la Granadella. Les seves obres, d'estil barroc acadèmic, tenen elements propis de períodes anteriors.

57 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sayas-Rabanera y Ortubia, Francisco Diego  (La Almunia de Doña Godina, Aragó, v 1597 - Saragossa ?, Aragó, 1680)  Historiador. Cronista del regne d’Aragó (1653). Era sacerdot, després d’haver estat casat. Publicà el 1666 els seus Anales de Aragón desde el año de 1520 ... hasta el de 1525, com a continuació dels Anales de B.L. de Argensola. Com aquest, tracta en realitat de la corona catalano-aragonesa; per a la part del Regne de València segueix bàsicament R.M. de Viciana i per al de Mallorca, V. Mut. La part més original és la que tracta del regne d’Aragó. Fa referència també als descobriments d’Amèrica, que intercala cronològicament amb els altres fets. Deixà inèdits diversos treballs històrics, com una vida de Felip III i una crònica d’esdeveniments del 1662 al 1668, així com algunes poesies.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Sayé i SempereSayé i Sempere, Lluís  (Barcelona, 19/feb/1888 – 27/jun/1975)  Metge. Deixeble de Ramón y Cajal, es doctorà el 1912; fou professor auxiliar d'anatomia patològica a la Facultat de Medicina de Barcelona. Director dels serveis d'Assistència Social dels Tuberculosos de la Mancomunitat de Catalunya (1918), director dels Serveis de Vacunació Antituberculosa de la Generalitat de Catalunya i primer catedràtic universitari de tisiologia, s'encarregà de la direcció de l'Obra Antituberculosa Universitària. S'exilià, i del 1939 al 1951, a Montevideo, continuà la lluita antituberculosa. Des del 1953, prosseguí la campanya BCG al Dispensari Central de la Junta de Protecció a la Infància, a Barcelona, i a l'Obra Antituberculosa, a la universitat. Féu notables estudis de ressó universal, sobre la quimioteràpia de la tuberculosi, i fou un dels tisiòlegs més eminents. És autor de Pneumolysie intrapleuraleInici página (1932), Crisoteràpia de la Tuberculosi, Les noves orientacions antituberculosa i la seva aplicació a Catalunya (1933) i Tratamiento y profilaxis de la tuberculosis pulmonar (1958), que es pot considerar la seva obra definitiva.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sayol i Echevarria, Josep  (Barcelona, 1810 – 1885)  Eclesiàstic, historiador i publicista. Estudià al seminari de Barcelona, on s’ordenà el 1835. Fou beneficiat de la catedral i professor de teologia al seminari de Barcelona i canonge de Tarragona i de Barcelona. Es dedicà sobretot a l’hagiografia i publicà molts treballs d’aquesta especialitat a La leyenda de oro, que ell dirigí i revisà. Publicà un Eucologio romano (1861), El diamante divino (1864) i Oficio de la Semana Santa (1862), molt reeditats, i altres obres piadoses. També és autor d’un tractat de religió i història sagrada que serví de text a molts seminaris. Escriví sempre en castellà.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sayol i Sala, Tomàs  (Barcelona, 1908 - 1992)  Pintor. Format a Llotja. Exposà el 1936 al Primer Saló d'Artistes Independents de Barcelona i el 1938 al Saló de Tardor. Sensible aquarel·lista, fou premiat l'any 1954 al Primer Saló Nacional de l'Aquarel·la de Barcelona. Fou president (des del 1955) de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya. Ha fet diverses exposicions i té diferents premis. Professor de l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, en fou nomenat director l'any 1964. És representat a museus de Barcelona i Figueres.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sayrach i Carreras, Manuel  (Sants, Barcelona, 10/gen/1886 - Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 10/gen/1937)  Arquitecte i escriptor. Titulat a Barcelona el 1917, fou un seguidor de l'estil gaudinià. Construí, entre d'altres, la casa familiar a Sant Feliu de Guíxols (coneguda com la casa dels Dimonis) i, a Barcelona, la casa Sayrach a la Diagonal i la casa veïna del carrer Enric Granados. Influït per les teories wagnerianes, concebia la creació artística com un tot. Planificà la seva producció literària com un cicle de Set drames de laInici página llum, dels quals escriví només Abelard i Eloïsa (1919) i Reigzel, l'íntim amic (1920).

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sayrach i Fatjó dels Xiprers, Manuel  (Barcelona, 1928 - )  Dibuixant. Germà de Miquel Àngel, junt amb el qual foren cofundadors, entre d'altres, de l'Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana de Barcelona (tercera etapa) (1935) i, posteriorment, ambdós, de la revista "L'Infantil" en la seva nova etapa (1963), que dirigiren.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sayrach i Fatjó dels Xiprers, Miquel Àngel  (Barcelona, 18/oct/1927 - 3/oct/1993)  Periodista, pintor i dibuixant. Fill de Manuel Sayrach i Carreras. Cofundador, entre d’altres, junt amb el seu germà, Manuel, de l’Acadèmia de Llengua Catalana de la Congregació Mariana de Barcelona (tercera etapa) (1953). Posteriorment, ambdós germans dirigiren la revista "L’Infantil" en la seva nova etapa (1963), més tard esdevinguda "Tretzevents". Creà els personatges de les formigues Bibi i Tobi -transposició al món animal dels problemes d’una col·lectivitat oprimida-, del Cavaller Pelfort, etc. Reuní les seves historietes en volums: La gran guerra o La Roda (1965), Bibi i Tobi: missió 1X2 (1972), Bibi i Tobi al país de les cuques de llum (1972), Una ampolla amb missatge i La clapa que taca (1984).

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Antoni Maria Sbert i MassanetSbert i Massanet, Antoni Maria  (Palma de Mallorca, 29/set/1901 – Mèxic DF, Mèxic, 29/gen/1980)  Polític. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou president de l'Associació d'Estudiants d'Enginyers Agrònoms (1925), participà en l'aixecament de La Sanjuanada (24/jun/1926), i fou comissari general i membre del Consell executiu de la Federació Universitària Escolar (FUE, 1929). Encapçalà l'oposició estudiantil al govern de Primo de Rivera. El 1929 fou detingut al promoure vagues estudiantils. Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, fou conseller de Cultura de la Generalitat des del 14/des/1936 fins a 3/abr/1937, i després ocupà la Conselleria de Governació fins al final de la guerra. S'exilià a França el 1939, i, poc temps després, a Mèxic, on morí. FouInici página representant de la Generalitat de Catalunya al govern de la República a l'exili.

65 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Scala, marquesat de la  (País Valencià Títol concedit el 1705, per Felip V, a Vicent Boïl de la Scala i de Perellós, baró de Manises. Passà als Maldonado, comtes de Villagonzalo.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Scala Dei  (la Morera de Montsant, Priorat Veure> Escaladei.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Scals i Aracil, Jaume de  (Xixona, Alacantí, 1913 - País Valencià, 1978)  Ceramista. Estudià a l'Escola de Sant Carles i ha estat professor de dibuix a diversos centres. S'ha especialitzat en la producció de grans murals o de petites rajoles que imiten la ceràmica valenciana del s. XV. Hi ha obres seves a nombrosos edificis públics del País Valencià. Restaurador de la casa de la ciutat de València, en restaurà la col·lecció de ceràmica.

68 ALGUER - BIOGRAFIA

Pasqual ScanuScanu, Pasqual  (l'Alguer, 1908 – Sàsser, Itàlia, 1978)  Escriptor i pedagog. Doctorat en lletres a Roma, exercí la docència del 1937 al 1975 com a professor de gramàtica catalana a la Universitat de Sàsser i fou un entusiasta impulsor de les relacions entre Catalunya i l'Alguer. Dedicat a la cultura popular i a la història de l'Alguer, publicà Alguero e la Catalogna (1962), Pervivència de la llengua catalana oficial a l'Alguer (1964), Sardegna (1964), Sardegna nostra (1976), Poesia d'Alguer (1970), Guida d'Alghero (1971) i Rondalles alguereses (1985). També conreà la poesia.

109 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Scena  (Catalunya, nov/1949 - v 1960)  Butlletí bilingüe de l'entitat teatral Festa. Deixà d'editar-se a la darreria de la dècada de 1960. La seva col·lecció és molt interessant per a l'estudi del moviment teatral d'aficionats a Catalunya.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSchaaff i de Bobes, Alexandre  (Barcelona, 1914 - 9/abr/1985)  Pintor. Sobresortí com a paisatgista. Ha estat secretari del Cercle Artístic de Sant Lluc i del Foment Gracienc de les Arts. El seu art ha evolucionat en la recerca d'efectes òptics originals.

70 EUROPA - BIOGRAFIA

Scherrer, Ludwig  (Suïssa, s XVIII)  Mestre orguener. Treballà a Catalunya, on construí, entre altres, l'orgue de la seu nova de Lleida i el de l'església parroquial de Sant Salvador, del Vendrell, encara existent (amb contracte del 1775).

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Schmid i Moló, Llorenç Maria  (Tarragona, 1807 - Catalunya ?, s XIX)  Militar. De família noble, ingressà a vuit anys al regiment de Wimpffen, com a cadet, al costat del seu pare, Amanz Schmid, també militar, suís de naixement. Actuà en accions militars a Catalunya (1820-33) i combaté els carlins a Navarra (1833-36). Ascendit a general, fou comandant general de Terol (1853) i governador militar de Santander i Santoña (1854). Participà en l'alçament progressista del 1854, fet per qual ascendí a mariscal de camp.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Schmid i Saludes, Juli  (Barcelona, 1935 - )  Arquitecte. Es titulà el 1962 i es doctorà el 1967. Becat per la Ford Foundation, s'especialitzà en disseny industrial als EUA (1964). De tornada a Barcelona, fou nomenat professor de l'Escola de Disseny Elisava. Ha promogut la VIII Conferència Internacional d'Estudiants d'Arquitectura (1963), la creació del Centre Informatiu del Disseny Industrial i el Congrés Internacional de Disseny a Eivissa (1971), etc. Ha estat secretari-fundador de l'ADI-FAD i fou vice-president del FAD.

73 CATALUNYA - CULTURA

Schola Christi  (Tremp, Pallars Jussà Nom que rebé el col·legi dominicà de Sant Jaume de Pallars.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaSchroeder Bilhère, Juan Germán  (Pamplona, Navarra, 1918 – Barcelona, 29/jun/1997)  Autor i director teatral. Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre. El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona. Els anys 1960 i 1970 representà sobretot teatre clàssic espanyol. Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida (1955), La esfinge furiosa (1955), La trompeta y los niños (1961), La ira del humo (1963) i Summa, estrenat a París el 1981. Destacà com a director en El pleito matrimonial, de Calderón, les òperes Tiefland (Terra baixa), d’E. d’Albert, Amunt, d’Altisent, etc.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Schumann, Paulina (Paulina Andreu i Busto)  (Barcelona, 17/feb/1921 - )  Artista de circ. Nom de casada de la filla de Charlie Rivel. Debutà al circ a sis anys. Treballà amb la família fins el 1945, en què es casà amb el director danès Albert Schumann i s’integrà al circ del mateix nom com a funàmbula i acròbata eqüestre. Tancat el circ (1969), actuà per Europa com a parella del seu pare (1972-82). L’any 2007 rebé la Medalla d’Or de les Belles Arts del Ministeri de Cultura i el 2008 rebé el Premi Nacional de Circ de la Generalitat de Catalunya.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Scio Riaza, Felipe  (La Granja, Castella, 1738 – València, 1796)  Biblista. Conegut pel nom de religió Felipe Scio de San Miguel. És famós per la seva versió castellana de la Bíblia (Vulgata), editada a València (1791-93).

77 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Sclàfani, Margarida  (Sicília, Itàlia, s XIV)  Dama. Filla del comte Mateu Sclàfani. Es casà amb Guillem Ramon de Montcada, primer comte d'Agosta, de la branca montcadina de Sicília. Fill seu fou Mateu de Montcada, segon comte d'Agosta.

78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Inici páginaScriptorium  (Ripoll, Ripollès, gen/1923 – mai/1936)  Revista mensual. Editada i impresa per Daniel Maideu i Auguet, dedicada especialment a literatura i folklore. Tomàs Raguer i Fossas en fou director i l'ànima. Era una revista de categoria inspirada en l'ideari nacionalista del grup d'Acció Catalana. Constava de dotze planes.

79 CATALUNYA - EMPRESA

SCRITC  Sigla de la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament.

80 CATALUNYA - HISTÒRIA

Seana  (Bellpuig d'Urgell, Urgell Antic terme, al nord de la vila, entre els de Barbens, Castellnou de Seana i Anglesola. Al límit amb el de Barbens, i proper a aquest poble, s'ha format el barri de Seana.

81 CATALUNYA - EMPRESA

anagrama de SEATSEAT (Sociedad Española de Automóviles de Turismo)  (Catalunya, 9/mai/1949 - )  Empresa fabricant d'automòbils. Promoguda per l'Instituto Nacional de Industria el jun/1949 i fundada el 1950 amb una participació de FIAT i sis bancs espanyols. L'objectiu social era la fabricació d'automòbils a la Zona Franca de Barcelona, activitat en la qual jugà un paper pioner. Posteriorment s'acordà la construcció d'altres factories a Martorell (1972), el Prat de Llobregat (1979) i Pamplona (el 1975, després d'una operació comercial). Des del 1978 patí una forta crisi, especialment després de la retirada de FIAT el 1980, i l'INI es va fer càrrec del control de l'empresa per garantir-ne la supervivència. El 1982 fou signat un acord de col·laboració amb Volkswagen, empresa a la qual fou venuda posteriorment. Les despeses provocades per noves inversions (especialment una nova planta a Martorell) van fer necessari un nou pla de reestructuració, el desmembrament en diverses filials (entre elles la financera Fiseat) i la venda i tancament d'algunes plantes (com la de la Zona Franca). SEAT (en castellà)

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sebastià, Joan  (Xèrica, Alt Palància, s XVI)  Escriptor. Fou poeta en català. Participà al certamen celebrat el 1532, a València, per honorar la Immaculada Concepció.

83 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaSebolla  (el Puig de Santa Maria, Horta Despoblat i partida (l'antic Puig de Sebolla), al sud del nucli urbà.

84 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Sec, el  (Calvià, Mallorca Occidental Derelicte situat prop de l'illot del Sec. És datat de la meitat del s. IV aC i és l'únic d'aquesta cronologia a la Mediterrània occidental. Portava un carregament compost principalment per àmfores gregues i ceràmiques fines àtiques. Amb tot, la presència de peces púniques i, sobretot, els grafits de mercader en aquesta llengua gravats sobre peces àtiques han fet pensar que devia ser una nau púnica.

85 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sec, illa del  (Calvià, Mallorca Illot de la costa meridional de l'illa, entre Portals Vells i es Magaluf.

86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sec, puig  (Castell de Vernet / Vallmanya, Conflent Cim (2.665 m alt) del massís del Canigó, al sud de la pica del Canigó (de la qual el separa la portella de Vallmanya), termenal dels dos municipis.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sec, riu  (Ribera d'Ebre / Terra Alta Afluent dretà de l'Ebre, que neix a la creu de Saboga, vora Gandesa, passa per Corbera de Terra Alta i Campossines i s'uneix al seu col·lector aigua avall de Móra d'Ebre.

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sec, riu  (Alt Maestrat Afluent esquerrà del riu de Montlleó, que neix dins el terme de Vilafranca del Maestrat i s'uneix al seu col·lector al límit dels termes de Culla i de Benassal.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sec, riu  (País Valencià Veure> Carraixet, barranc de.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSec, riu  (Vallès Occidental Curs d'aigua intermitent, que neix als vessants meridionals del massís de Sant Llorenç del Munt; drena els termes de Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola i Barberà del Vallès. Donà nom al lloc de Sant Pau de Riu-sec.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sec, riu  (Alacant / Xixona, Alacantí Veure> Montnegre.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sec de Betxí, riu  (Onda, Plana Baixa Veure> Sonella, riu de.

93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sec de Borriol, riu  (Borriol, Plana Alta Veure> Borriol, riu de.

94 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Seca, la  (Borriana, Plana Baixa Antiga possessió dels templers, els quals la reberen el 1237 arran de la conquesta cristiana.

95 ANDORRA - CULTURA

Seca, la  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  Indret, més o menys imaginari, de la parròquia, que hom ha volgut identificar amb el castell de pui d'Olivesa, esmentat en la frase de seguir la Seca, la Meca i la vall d'Andorra, aplicada al qui ha visitat tot Andorra -la Meca és, igualment, un lloc imaginari, que hom situa a Ordino-, la qual, per extensió, s'aplica també al qui coneix o pretén conèixer molts països.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Seca, rambla  (Baix Maestrat Veure> Cervera, rambla de.

97 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaSeca, torre de na  (Fornalutx, Mallorca Occidental Antiga torre de defensa de la costa, situada damunt el cingle de n'Amer, construïda en 1582-84.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Secà, vall del  (Segrià Vall de la comarca, a la zona de contacte amb les Garrigues, que es forma dins el terme d'Alfés i es dirigeix vers l'oest fins al Segre, aigua avall de Torres de Segre. Les aigües de pluja que s'hi escolen són retingudes pel pantà del Secà (o pantà d'Utxesa), abans d'arribar al seu col·lector natural.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Secà de Sant Pere, el  (Lleida, Segrià Barri de la ciutat, sorgit modernament per l'expansió de la ciutat vers el nord, en un planell sobre la carretera de Torre-serona, on hi havia hagut un antic raval, Sant Pere de la Pedra.

100 CATALUNYA - HISTÒRIA

Secabecs  (Torrelles de Foix, Alt Penedès Antic castell, que esdevingué després masia (ca l'Isaac, de la caseria de les Llombardes), al cim d'un turó que domina, per l'esquerra, el riu de Foix. És esmentat ja el s. XIII. El s. XVII pertanyia a Guerau de Peguera. Prop seu hi ha la masia del Soler de Secabecs.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Secanella  (Veciana, Anoia Caseria i església (Sant Cristòfol), dins el terme de la parròquia de Sant Salvador de Miralles. L'antic mas Secanella i l'església són esmentats ja el 1330.

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Secanets  (la Vila Joiosa, Marina Baixa Caseria, al nord-est de la vila.

103 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Inici páginaSecanilla, Francesc  (la Sorollera, Matarranya, 1775 - Calahorra, Castella, 1832)  Músic. Fou mestre de capella a Alfaro i a Calahorra. Escriví motets, himnos i nadales, un Pange lingua a set veus i dos cors, una Salve a quatre veus amb orgue i una missa, que Eslava publicà a la seva Lira Sacro-Hispana. També escriví llibres teòrics notables, com una Teoría de la formación de los acordes, inèdita.

104 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Secar de la Real, es  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Barri, al nord del centre urbà, al llarg de la carretera d'Establiments, vora el monestir de la Real.

111 CATALUNYA - HISTÒRIA

Secessió, guerra de  (Catalunya, 1640 - 1652)  Veure> Segadors, guerra dels.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Seco i Shelly, Manuel  (País Valencià, s XIX)  Poeta. Col·laborà al setmanari "Una Nube de Verano". És autor del recull poètic En la playa, editat a Alacant el 1864.

106 CATALUNYA - CULTURA

Secretariat dels Orfeons de Catalunya  (Barcelona, 1959 - 1981)  Institució cultural fundada a Barcelona i, com a delegació d'Òmnium Cultural, a Manresa l'any 1968. Continuadora de la tasca de la Germanor dels Orfeons de Catalunya. Organitzava cursos, aplecs, trobades internacionals, etc. Col·laborà amb el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. Tingué com a òrgan la "Revista dels Orfeons de Catalunya", fundada el 1964, la qual d'ençà del 1968 publicà una circular mensual. El 1981 s'acordà la refundació i canviInici página de nom de l'entitat, que passà a dir-se Federació Catalana d'Entitats Corals (FCEC).

107 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsSecuita, la  (Tarragonès Municipi: 17,79 km2, 169 m alt, 1.670 hab (2015). Situat al límit amb l'Alt Camp, a la divisòria d'aigües entre els rius Francolí i Gaià, al nord de Tarragona. El nord del terme és accidentat per alguns turons. La superfície no conreada és ocupada per pasturatge, bosc i garriga. L'agricultura és predominantment de secà, i els principals conreus són la vinya i les oliveres, a més d'avellaners, garrofers i cereals; hi ha algunes clapes de regadiu. La ramaderia, amb granges d'aviram i de conills i la cria de porcs, complementen l'agricultura. El poble és en un tossal; el retaule de l'església parroquial de Santa Maria es conserva al Museu Diocesà de Tarragona, anònim (dit del Mestre de la Secuita). El castell de la Secuita fou cedit a Santes Creus fins al s XIX. El municipi comprèn, a més, els pobles de l'Argilaga, les Gunyoles i Vistabella, la caseria dels Masos de la Secuita, els antics termes de la Tallada i del Pontarró i l'antiga masia de l'Albereda. Àrea comercial de Tarragona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sèculi i Brillas, Josep  (Gavà, Baix Llobregat, 1917 – Barcelona, 11/mar/1998)  Veterinari. Ha promogut activitats científiques: dirigí les revistes "Anales", "Veterinaria" i "Noticias Neosan" i ha publicat un gran nombre d'articles, a més d'obres com Hormonoterapía, Veterinaria práctica, etc. Fou membre de l'Acadèmia de Medicina i de la de Farmàcia de Barcelona. Des del 1954 fou president del Col·legi de Veterinaris de Barcelona.

Anar a:    Saur ]    [ Saurí ]    [ Savall, S ]    [ Sax ]    [ Scho ]    [ Sec d ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -