A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Fai ]    [ Faj ]    [ Falco, F ]    [ Falcon ]    [ Falgu ]    [ Fam ]

El llibre desmesurat sol passar molt temps desat. (Ramon Miquel i Planas)

1 CATALUNYA - POLÍTICA

FAI  Veure> Federació Anarquista Ibèrica  (sigla).

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fai, el  (Bigues i Riells, Vallès Oriental Sallent, el més espectacular de la conca del Besòs, a la confluència de la riera de Tenes i el Rossinyol, que constitueix la capçalera de la vall de Riells i de Sant Miquel. La major part de les fonts són d'origen càrstic, i les coves calcàries del Tries són foradades per l'aigua. La seva altitud ateny els 765 m, amb un desnivell de 200 m. És aprofitat per una petita central hidroelèctrica. S'hi troba el monestir benedicti de Sant Miquel del Fai i és un centre d'interès turístic.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fai, el  (Bigues i Riells, Vallès Oriental)  Priorat benedictí (Sant Miquel del Fai). És un centre de gran atracció excursionista a causa de la bellesa natural del paisatge (cascades del riu Rossinyol i coves amb llacs subterranis, estalactites i estalagmites). El monestir fou fundat pel noble Gombau de Besora, entre els anys 997 i 1006. L'església de Sant Miquel consta d'una sala espaiosa construïda sota la roca viva, amb un portalInici página romànic; no es conserven els antics altars i retaules gòtics que l'exornaven. La casa del prior ha estat convertida en hostal. La comunitat benedictina va arribar a tenir fins a sis monjos, i desaparegué el 1567. Amb la desamortització de Mendizábal (1835-36), la propietat de Sant Miquel passà a mans particulars.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Faiada de Malpàs, la  (Alta Ribagorça Alineació muntanyosa (1.701 m alt), a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana; separa les valls de Viu i de Trepadús.

5 CATALUNYA - ART

Faianç Català  (Sabadell, Vallès Occidental, 1891 - )  Establiment artístic. Creat pel ceramista Marià Burguès com a taller ceràmic, amb botigues a Barcelona. El seu nebot, Santiago Segura, li donà un nou tomb: assessorat per diversos artistes, una de les botigues barcelonines esdevingué la sala d'exposicions de la plana major del noucentisme. Hi nasqueren Les Arts i els Artistes (1910), hi foren promogudes revistes com "Picarol" (1912), "Revista Nova" (1914 i 1916) i "Vell i Nou" (1915-19) i hi fou protegida la primera època de "Papitu" (1908-11). En ésser fundada la seva filial, Galeries Laietanes, prosseguí només com a botiga d'objectes d'art.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Faidella  (Abella de la Conca, Pallars Jussà Caseria, vora el coll de Baió, divisòria d'aigües entre els rius d'Abella i de Rialb.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Faidella, la  (Figuerola d'Orcau, Pallars Jussà Raval.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faidella i Colea, Antoni  (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 11/des/1891 - Llucmajor, Mallorca, 25/nov/1970)  Titellaire. Aprengué l'ofici amb Joan Palou, Joan Llenas i Juli Pi i, amb la seva barraca Els Tres Tranquils, es convertí en el paradigma d'empresa familiar de titellaires ambulants. Dotat d'un potent tòrax, mitjançant la llengüeta feia cantar sarsuela als titelles. Creà la màquina infernal, un enginyós estriInici página escenogràfic que donava gran verisme a les escenes de l'avern. Després de la guerra civil s'instal·la a Mallorca, on continuà actuant gairebé fins a la mort. Les seves filles Rosa i Joaquima encara continuaren treballant alguns anys més per l'illa. Joaquima Faidella rebé un homenatge al Segon Festival Internacional de Teatre de Teresetes de Mallorca (mai/2000).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faidida de l'Illa Jordan  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Comtessa d'Urgell. Filla de Jordà V de l'Illa Jordan, vescomte de Gimoès. Fou casada (1300) amb el comte Ermengol X d'Urgell, a qui no donà descendència.

10 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Faiet, torrent de  (Conflent Afluent dretà de la Tet, que neix al pic de Cimbells i desemboca als banys de Toès.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Faig-i-branca, coll de  (Berguedà / Ripollès Coll (1.416 m alt) de la serra que separa la vall de Lillet de la vall del Merdançol, al límit de les dues comarques, entre el puig Lluent i el serrat de Faig-i-branca (1.515 m alt).

102 CATALUNYA - HISTÒRIA

Faigs, els  (Cervià de les Garrigues, Garrigues)  Antiga quadra (o Valldefaigs).

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Faigverd, serra de  (Osona / Selva Altiplà (1.182 m alt) del massís de les Guilleries que separa les valls deInici página les rieres d'Osor i Major, al nord del pla de les Arenes.

13 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaFaió  (Matarranya Municipi: 67,19 km2, 92 m alt, 348 hab (2014), (cast: Fayón). Administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català. Situat a banda i banda de l'Ebre fins a la seva confluència amb el Matarranya, a l'extrem nord-oest de la comarca. Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines. La construcció de l'embassament de Riba-roja ha negat part dels antics conreus de secà (oliveres i cereals), de regadiu i algunes mines, base de l'economia local, fet que ha lesionat sensiblement l'economia del municipi i ha provocat una forta immigració. El poble també ha estat afectat per la construcció del pantà i pràcticament se n'ha hagut d'edificar un de nou, el qual és planer i quadriculat, de cases baixes. Fou lloc de pas del transport fluvial del lignit procedent de Mequinensa, Ebre avall, cap a Flix, l'abandonament del qual explica el desús dels camins de sirga que remuntaven el riu i la desaparició del pas de barca. Dins el terme hi ha el caseriu i l'ermita de Sant Jordi. Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament (en castellà)

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faiol, Gaspar Vicenç  (Lleida, s XV)  Dominicà. Professor de l'Estudi General de Lleida. Fou primer prior del convent de Sant Onofre de València i, poc després, vicari general de l'observança de la província d'Aragó (1491). Fundà el convent de monges de Santa Caterina, a València, el 1491. Estengué la reforma a diversos convents claustrals. És autor de diversos tractats: De articulis fidei, De Sacramentis (recopilació de les seves lliçons), Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos.

15 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Faitanar  (Paiporta, Horta Despoblat, que donà nom a la sèquia de Faitanar, un dels dos braços de la de Benàger i Faitanar.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Faitús  (Llanars, Ripollès Poble (1.200 m alt), a la capçalera del riberal de Faitús, afluent del Ter per l'esquerra, que desemboca al poble de Llanars; és limitat, a l'oest, per la serra de Faitús (puig de les Agudes, 1.978 m alt), alineació que des del puig Sistra (1.988 m alt), contrafort meridional de Costabona,Inici página davalla cap al sud. L'església és dedicada a sant Pere.

17 CATALUNYA - HISTÒRIA

Faja, castell de  (Gisclareny, Berguedà)  Antic castell, a la dreta del Bastareny, en resta la capella (Santa Magdalena), esmentada ja el 1288; depenia de Sant Martí del Puig.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Faja, coll de  (Garrotxa Coll (980 m alt) de la comarca, que separa les valls de Llierca i de Borró, entre les serres de Gitarriu i d'Entreperes.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fajadell, Bernat  (Barcelona, s XV)  Beneficiat de la catedral de Barcelona. Fou blasmat i ridiculitzat, amb motiu del seu abandó de la vida religiosa, en cinc poesies, posteriors al 1445, copiades al cançoner de la universitat de Saragossa.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fajadell, Felip  (Catalunya, s XV)  Diplomàtic. Fou enviat (1428) per Alfons IV de Catalunya-Aragó, juntament amb Pere de Bònia, com a ambaixador davant el negus d'Eiopia.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fajardo i Izquierdo, Lluís  (Barcelona, 1829 - Cartagena, Múrcia, 1886)  Militar. Germà de Ramon. Morí durant una revolta a Cartagena, on era governador militar.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fajardo i Izquierdo, Ramon  (Alacant, 1826 – Madrid, 1888)  Militar. Lluità en la primera guerra carlina, a la guerra d'Àfrica (1859-60) i a la primera guerra cubana. Fou ascendit a general (1870). En 1874-75 lluità novament contra els carlins. Fou capità general d'Aragó, Andalusia, València (1878-81), Cuba i Puerto Rico i senador per Alacant. Era germà del també militar Lluís.

22 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaFajardo Zúñiga-Requesens y Pimentel, Pedro  (Mula, Múrcia, 1602 – Palerm, Itàlia, 1647)  Militar i cinquè marquès de Los Vélez. Fou virrei de València (1631-35). El 1640 el comte-duc d'Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l'exèrcit castellà que penetrà per recuperar-la. Després d'avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i de reprimir la resistència amb actes de crueltat (setge de Cambrils), arribà davant Barcelona, on fou derrotat de manera estrepitosa per les forces catalanes i franceses davant Montjuïc (26/gen/1641), que motivà la seva destitució. Fou nomenat ambaixador a la Cort pontifícia i, posteriorment, virrei de Sicília, on la seva actuació desafortunada provocà una rebel·lió, en la qual morí.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fajarnés i Cardona, Enric  (Eivissa, 1918 - 2003)  Llicenciat en dret i escriptor. S'inicià, ensems que com a prosista, amb poemes publicats a diverses revistes i amb els versos densos de Primer cancionero (1945) i els evocadors de Los islotes (1955) i El puerto antiguo (1957). En prosa ha escrit articles i contes i, sobretot, Viaje a Ibiza (1958), un estudi penetrant, de forma treballada, de la terra, el passat i la realitat insulars. Ha conreat esporàdicament, en prosa i en vers, la llengua catalana.

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fajarnés i Tur, Enric  (Eivissa, Eivissa, 1858 – 1934)  Historiador i sociòleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1880). Com a funcionari de correus residí a Mallorca i Menorca. Dirigí el "Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana" i fou sots-director general del cos de correus (1919). Publicà nombrosos estudis: La germanía en Ibiza, La epidemia de peste en Ibiza en 1652, Política económica de Ibiza en el siglo XVII, Origen y desarrollo de los pueblos centrales de Menorca, etc.

25 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Falç  (Tolba, Ribagorça Despoblat, dins el terme de Segarres Baixes. Hi ha restes de l'antiga església parroquial (Sant Just), del s XI, i del castell de Falç, els senyors del qual eren castlans de Ribagorça. Arnau Mir de Tost el llegà (1071) a la seva filla Ledgarda i al seu nét Guerau. Als s XI i XII hi havia a l'església una comunitat de canonges regulars, regida per un abat, però el 1161 el bisbe de Lleida subordinà l'església alInici página prior de Roda.

26 CATALUNYA - POLÍTICA

Falç, Joventut Nacionalista la  Veure> Joventut Nacionalista la Falç.

27 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ

Falç, La  (Catalunya Nord, set/1970 - 1981)  Publicació periòdica. D'aparició mensual en principi, però amb moltes irregularitats. Fins al novè número es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació (CREA). A partir del núm. 10 (1973) fins a la seva desaparició de fet, fou el portaveu de l'Esquerra Catalana dels Treballadors. Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l'ECT o li eren afins. A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins del catalanisme nord-català d'esquerres, del qual ha estat l'expressió més radical, fins a l'aparició de "La Nova Falç" (1977).

28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó  (València, s XV – s XVI)  Dinastia de pintors. Oscil·laren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d'Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano. El pare de la dinastia sembla que fou Onofre Falcó (I).

29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó, Bernat  (Castelló de la Plana, s XVIII – s XIX)  Eclesiàstic. Es doctorà en teologia i en dret a la Universitat de València. Fou diputat a corts per Castelló (1820-23). Publicà una Historia compendiada de la religión antes de la venida de Jesucristo (1826), que en bona part és traducció.

30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Falcó, cap des  (Palma de Mallorca, Mallorca Extrem sud-oriental de l'illa de Cabrera, damunt l'illa de l'Imperial.

31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaFalcó, cap des  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Cap de la costa sud del municipi, a ponent de la punta Roma, que forma un alt i extens penya-segat.

32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó, Eusebi  (València, s XVII – 1678)  Eclesiàstic. Des del 1637 era canonge de la seu de València. És autor dels escrits: Repasos y fundamentos del Ilustre Consistoria de la Generalidad del Reino de Valencia, para no admitir el juramento de diputados a un grave sujeto eclesiástico regular, que decía tener pretexto para serlo (1663), Discurso político, teológico y jurídico sobre que la menor edad no impide ni priva a uno de ejercer gobiernos y oficios públicos (1667), De probationibus i De officio et potestate judicis delegati.

33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó, Feliu  (País Valencià, s XVII)  Pintor. Deixeble de Jeroni d'Espinosa.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó, Jaume Joan  (València, 1565 – 1641)  Frare dominicà. Fill de l'homònim. Escriví en llatí i en castellà. Fou cronista del seu convent a València, i autor de diverses obres religioses.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó, Joan  (Catalunya, s XV – Montpeller, França, s XVI)  Metge. Féu amplis estudis a l'estranger. S'establí a Montpeller, on assolí un gran prestigi. És autor d'escrits professionals.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó, Josep Agustí  (Catalunya, s XVIII)  Frare franciscà. Fou missioner a Zacatecas (Mèxic). És autor de bon nombre d'obres de caràcter religiós.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó, Nicolau  (València ?, 1470/75 – a 1560)  Pintor. Conreà un estil a cavall de dos corrents artístics: el del gòtic tardà i el del primer Renaixement. És autor de l'Aparició de Crist i els sants pares a la Mare de DéuInici página (Art Museum, Cambridge), quatre taules de sants i àngels (Museu de Belles Arts de València), de Sant Dionís i Sant Nicolau (Museu de Xàtiva), de l'Anunciació (Museu Diocesà de València), de les Lamentacions a la mort de Crist (Santa Maria de Morella) i la seva obra mestra, el retaule de la Mare de Déu de la Sapiència (1515-16, capella de la Universitat de València). L'any 1560 fou nomenat pintor de la Generalitat de València, càrrec de què havia gaudit el seu pare, Onofre.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó, Nicolau (II)  (València, v 1500 - 1560)  Pintor. Probable fill d'Onofre (I), al qual succeí en el càrrec de pintor de la generalitat valenciana, que exercí fins a la mort. Fou el pare d'Onofre (II) i potser de Nicolau (III).

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó, Nicolau (III)  (País Valencià, s XVI)  Pintor. Potser era fill de Nicolau (II) i germà d'Onofre (II). Treballà cap al 1565. Fou fill seu Onofre Dionís.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó, Onofre (I)  (València, s XVI - 1556)  Pintor. Sembla que fou el creador de la dinastia. Nomenat pintor de la Generalitat de València el 1503, com en fou posteriorment el seu fill o germà Nicolau. Un altre possible fill seu fou Nicolau (II).

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó, Onofre (II)  (València ?, 1520/23 - s XVI)  Pintor. Fill de Nicolau (II), al qual succeí com a pintor de la generalitat valenciana (1560). Potser era germà seu Nicolau (III).

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó, Onofre Dionís  (País Valencià, s XVI)  Pintor. Fill de Nicolau (III). Probablement fou el darrer pintor de la dinastia.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFalcó, punta del  (Alt Empordà Cap de la costa, al sud del cap de Cervera, entre els quals passa la frontera franco-espanyola.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Falcó, raval de  (Tortosa, Baix Ebre Raval, al sud de la ciutat.

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó de Belaochaga, Fèlix  (València, 1625 – 1715)  Polític, militar i pintor. Tingué el grau de mestre de camp d'un dels terços de la milícia valenciana. Fou regidor perpetu i tres vegades jurat en cap de València. El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía... Hasta Felipe V. Durant la guerra de Successió es mostrà filipista; el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei-arxiduc Carles III.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó i Castell, Jaume  (Castelló de la Plana, 1634 - País Valencià, s XVII)  Mestre de gramàtica de l'estudi de Castelló. Publicà Syntaxeos compendia (1677) i De prosodia et poetica (1682).

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó i Segura, Jaume Joan  (València, 1522 – Madrid, 1594)  Poeta i matemàtic. Comanador de Montesa (1559), lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja i primer lloctinent general de Montesa en revertir l'orde a la corona (1593). La seva producció poètica, en llatí, publicada pòstumament (Operum poeticarum, València, 1600), manifesta la seva vinculació a l'esperit de la Contrareforma. És autor també del tractat De quadratura circuli (1587).

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Falcó i Torró, Josep  (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1840 – Madrid, 1898)  Compositor. Estudià al conservatori de València i guanyà diferents primers premis i la medalla d'or (1866). El 1876 fou professor de l'Escuela Nacional de Música de Madrid. Escriví obres religioses per a veus i orgue i nombroses cançons (SerenataInici página moruna). Les seves obres didàctiques tingueren una gran difusió.

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Falconera, la  (Garraf Riu subterrani de la costa, dins de la comarca, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt. En 1/2 km. baixa 100 m, i ha originat l'avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat. Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf, 1/2 km al sud-oest del port, es dreça el penya-segat de la Falconera, d'un centenar de metres. Al capdavall s'obre, ran d'aigua, la cova semisubmarina que serveix d'escorredor al riu, la deu submarina d'aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans. La cova és penetrable uns 60 m aigua endins, i uns 300 m mitjançant galeries practicades per aprofitar-ne l'aigua.

50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Falconera, la  (Gandia / Palma de Gandia, Safor Cim culminant (452 m alt) de la serra de la Falconera (o Creu del Mestre Pau), al sud del Mondúver amb orientació sud-nord.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Falconera, punta  (Roses, Alt Empordà)  Cap de la costa sud de la península del cap de Creus, a ponent del cap Norfeu.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Falconera, roca  (Priorat Cim (1.150 m alt) del Montsant, a l'oest de la roca Corbatera.

53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Falconera d'Alfurinet, sa  (Ciutadella, Menorca)  Espadat (205 m alt) de la costa de Tramuntana, prop de la possessió d'Alfurinet.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFalcons, els  (Penelles, Noguera Caseria, 2 km al sud-est del poble.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Falcs, Bartomeu de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Lluità a la guerra contra Castella. En 1363 formava part dels reforços catalans que passaren a Aragó quan caigué Carinyena.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Falcs, Berenguer de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Fou fidel servidor de Pere III el Cerimoniós, ja des del temps que aquest era infant reial i topava amb l'hostilitat de la reina Elionor. El 1334, per ordre de l'infant, procedí contra els cavallers que havien comès abusos a Vila-rodona. Després de pujar al tron Pere, en fou conseller. En 1341 formava part de l'assemblea especial reunida a Poblet per tractar de la tibantor existent amb França i dels conflictes de Montpeller.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Falcs, Pere  (Catalunya, s XIV – s XV)  Jurista. Actuà també com a diplomàtic. El 1414 fou ambaixador del rei Ferran I prop de l'emperador d'Alemanya, per tal de proposar-li una entrevista a Perpinyà, convenient per a la resolució del cisma existent.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faldell, Miquel Pau  (Catalunya, s XVI)  Notari i oficial del consell municipal de Barcelona. Prosseguí la redacció del Dietari de l'antic Consell Barceloní.

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Faldes de Tarragona, les  (Tarragona, Tarragonès Nom que tenia el terme general de la ciutat. Al s XIV comprenia els llocs dels Pallaresos, el Torell, Botarell, el Burgar, el Mas de Moretó, el Milà, el Rourell, els Montgons, els Masos d'En Goda, Font de l'Astor, el Codony, Constantí, Vila-seca de Solcina, Vila-seca del Comú, Barenys, la Pineda, Masricard, Mascalbó i Vilafortuny.

60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaFaldeta  (Manuel, Ribera Alta Antic poble, unit actualment al nucli urbà de Manuel, on fou agregat el 1836. Lloc de moriscs (33 focs el 1602) de la parròquia de l'Énova, fou agregat el 1535 a la nova parròquia de Manuel. Despoblat (1609), el 1646 l'habitaven ja 15 famílies.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Falgars  (Beuda, Garrotxa Masia i caseria (950 m alt), dins la parròquia de Segueró, al vessant oriental de la muntanya de la Mare de Déu del Mont. A tocar de la casa hi ha la capella de l'Anunciació.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Falgars  (la Pobla de Lillet, Berguedà Santuari marià (Santa Maria de Falgars), a la serra de Falgars. El lloc consta des del 984, en l'acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona. Bé que una tradició pretén de situat la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l'església de Santa Maria, que aleshores s'edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà. Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi (1352), i més tard, ermitans. L'església fou reedificada el 1646. Presideix el santuari una imatge gòtica d'alabastre, del s XV. És lloc de molta devoció.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Falgars, serra de  (Berguedà Alineacio muntanyosa dels Prepirineus orientals, que s'estén en direcció est-oest, paral·lelament a la serra de Cadí, per damunt del Llobregat. És un massís calcari mesozoic. L'altitud màxima l'assoleix el pic de Falgars, de 1.288 m, amb la collada de Falgars, a 1.250 m. S'hi troba el santuari de Santa Maria de Falgars, del s XI.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Falgars d'en Bas  (la Vall d'En Bas, Garrotxa Poble (949 m alt), prop de la vora oriental de l'altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra. L'altiplà és limitat, al sud, per l'acinglerada serra de Llancers, que el separa de la vall de Joanetes i, per l'est, pels cingles de Falgars, que dominen la plana d'En Bas. L'església parroquial de Sant Pere, romànica, fou restaurada al s XVI. Formà part de l'antic terme deInici página Joanetes.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Falgons  (Sant Miquel de Campmajor, Pla de l'Estany)  Poble (376 m alt), al vessant oriental de la serra de Falgons, contrafort septentrional de les serres de Finestres i Rocacorba. L'església parroquial de Sant Vicenç, romànica (s XI), depenia del monestir de Banyoles (el lloc és esmentat ja el 947). El 18/set s'hi celebra l'aplec de Sant Ferriol. Es conserva (restaurat modernament) el castell de Falgons, de planta quadrada i quatre torres rectangulars als angles, que fou centre de la baronia de Falgons, propietat de la família de Cartellà.

66 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Falgós  (Serrallonga, Vallespir Masia, al vessant septentrional del pla de la Muga, a l'indret de l'extens bosc de Falgós.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Falguera, Josep  (Terrassa, Vallès Occidental, 1778 - Balmonte, Castella, 1823/24)  Compositor. Estudià violí i orgue a Montserrat, i l'any 1794 ingressà a l'orde dels jerònims a l'Escorial. Compongué algunes misses, una Salve Regina, un Veni Creator i unes matines, estrenades en presència de Ferran VII (1821). Era conegut pel sobrenom de Pere Montserrat.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Falguera i de Puiguriguer, Fèlix Maria de  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1897)  Jurista i notari. Catedràtic de la Facultat de Dret i degà del Col·legi de Notaris de Barcelona. L'any 1858 fundà la revista "La Notaría". Membre de diverses acadèmies doctes de Barcelona. És autor de Formulario completo de notarías (1862), Apuntes de notarías (1871) i Tratado de la prescripción catalana (1880). Féu unes quantes conferències sobre dret català a l'Ateneu Barcelonès (1870-80), publicades el 1889. El Col·legi de Notaris de Barcelona ha instituït, en honor seu, el Premi Falguera, al millor treball sobre redacció de documentsInici página notarials. Dedicat també a les ciències naturals, a la literatura i a la música, va escriure La combustión espontánea del cuerpo humano, La visión y los efectos del estereoscopio, Discurso sobre el arte musical español, etc.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Falguera i Jutglà, Lluís  (Olot, Garrotxa, 1866 – Barcelona, 1930)  Religiós escolapi, orador i dramaturg. Escriví en castellà nombroses obres per a infants, algunes de les quals foren musicades. Col·laborà a la premsa castellana de Barcelona, on passà a residir.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Falguera i Sivilla, Antoni de  (Barcelona, 1876 – 1945)  Arquitecte (1900) i historiador de l'art. Adscrit al moviment modernista, en representà una vessant esteticista, bé que fou influït per Puig i Cadafalch. Construí a Sentmenat, Tossa i Castellar del Vallès, llocs d'on fou arquitecte municipal, però les seves obres més representatives estan a Barcelona (Casa de la Lactància, 1910, Casa Chico, 1912, i l'Escola Municipal de Música, 1928). Publicà una monografia sobre Sant Pere de Roda (1910), prologada per Josep Puig i Cadafalch, amb el qual col·laborà en l'obra bàsica L'arquitectura romànica a Catalunya (1909-18).

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Falgueras, Francesc  (Hostalric, Selva, 1864 – Saragossa, 1893)  Jesuïta i llatinista. És autor de diversos comentaris i versions castellanes d'obres de Ciceró, Virgili, Catul, Anacreont, Marcial i Sèneca.

72 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Falgueres, coll de les  (Garrotxa / Vallespir Coll (1.189 m alt) de la serra que separa les valls de la Menera i de Sant Aniol, entre el pla de la Muga i la serra de Monars.

73 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Falla Matheu, Manuel de  (Cadis, Andalusia, 1876 - Alta Gracia, Argentina, 1946)  Compositor. Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca. Més tard amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell. En ple segon període de creació escriví els primers esbossos deInici página L'Atlàntida (1928), sobre el text de Jacint Verdaguer. El 1933 compongué una obra per a cor mixt dedicada a la Capella Clàssica de Joan M. Thomas i basada en un tema de la segona balada de Chopin: Balada de Mallorca. El 1935 escriví Pedrelliana, sobre temes de l'òpera de Pedrell La Celestina.

74 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

falles  (País Valencià Estructura feta de material combustible, les quals es cremen la nit de Sant Josep. L'origen de la festa es remunta al s XVI, promoguda pel gremi de fusters. Actualment, la crema de les falles constitueix una de les festes socials i folklóriques més importants de la ciutat de València, estesa a una bona part del País Valencià, amb una ingent afluència turística. El dia 16 de març es planten totes les falles als carrers, perquè puguin ésser admirades, fins a la nit del 19 (nit del foc), que es cremen, llevat d'un dels ninots, que, indultat, passa a formar part del Museu Faller.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Falp, Antoni  (Catalunya, s XIX)  Metge. Estudiós del còlera, anà a Polònia per estudiar l'epidèmia. Publicà una memòria sobre les observacions fetes, editada a Madrid el 1832.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Falp i Plana, Josep  (Solsona, Solsonès, 1878 – Barcelona, 1913)  Metge i escriptor. Fou fundador i president de la Lliga Vegetariana de Catalunya i director de la "Revista Vegetariana" (1908-09). Per la seva Topografía médica de Solsona li fou concedit el premi de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Fundador de la revista "Atlàntida", entre els seus poemes excel·leix Lo Geni Català (1905), de to popular i floralesc.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Falqués i Urpí, Pere  (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 – Barcelona, 1916)  Arquitecte (1873). Inicià la seva carrera dins l'entusiasme del romanticisme català per l'art dels períodes medieval i renaixentista. Més tard evolucionà vers un modernisme grandiloqüent i monumentalista, d'accentuats valors expressionistes. En són exemples alguns edificis importants per a l'Exposició del 1888, pot ésser consideratInici página un dels representants del modernisme municipal barceloní: monuments a Rius i Taulet (1897-1901), a Pitarra (1906), fanals del passeig de Gràcia, ampliació de l'edifici de l'antic Arsenal, al parc de la Ciutadella (1915), amb finalitats museístiques, etc. Fou l'arquitecte oficial de l'ajuntament de Barcelona des del 1889, i president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya (1899-1900).

78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Falquia  (Alcàntera, Ribera Alta Partida.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fals  (Fonollosa, Bages Poble, situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa. Conserva les restes de l'antic castell de Fals (dues notables torres, especialment) i l'església parroquial de Sant Vicenç, molt renovada en 1647-56 i ampliada el 1885. Fou centre d'un terme feudal que des del s XI estigué en poder dels Cardona; la família Fals, senyors útils del castell, s'extinguí vers el 1246 amb Elisenda de Fals, fundadora de la pabordia de Caselles. Modernament el nucli del poble s'ha traslladat al pla, al raval de les Oliveres, dit també raval de Fals, prop de l'antiga torre de Fals.

80 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del PrioratFalset  (Priorat Municipi i cap comarcal: 31,60 km2, 363 m alt, 2.838 hab (2014). Situat a la serralada Pre-litoral, als estreps septentrional de la serra de Llaberia, a la conca central del riu de Siurana, que limita el terme pel nord, entre el Camp de Tarragona i el nus de l'Ebre. El relleu és en part accidentat, i les terres no conreades són ocupades per garriga, boscs de pi blanc i pasturatges. Les bases de l'economia local són l'agricultura, amb predomini del secà (s'hi conrea vinya i avellaners, alternant amb oliveres, ametllers i garrofers), al regadiu s'hi conreen arbres fruiters i hortalisses, i la indústria (del moble, de la confecció, etc), que ha deturat el descens demogràfic iniciat a començament del s XX. La vila, d'origen islàmic, s'estén al peu de l'antic castell de Falset, medieval i actual presó; se'n destaquen l'església parroquial de Santa Maria, barroca; la plaça porticada de la Quartera i l'edificiInici página del celler cooperatiu (del 1919, obra de Cèsar Martinell). Prop de la vila hi ha l'ermita de...  Segueix... 

81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Falset  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa Masia, al sud-est de la vila.

82 EUROPA - BIOGRAFIA

Faluba, Kálmán  (Budapest, Hongría, 1941 - )  Catalanòfil. Llicenciat en filologia hispànica i italiana el 1965 a la universitat Eötvos Lorand de Budapest, hi exercí la docència. Membre fundador de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, ha estat l'introductor dels estudis de català a Hongria (1971). Ha publicat estudis de gramàtica històrica i ha promogut la traducció d'obres literàries entre el català i l'hongarès. És autor, juntament amb Károly Morvay, d'un diccionari català-hongarès (1990). El 1993 rebé el premi Ramon Llull.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Famadas i Blanchart, Amador  (Girona, 1889 – Barcelona, 1962)  Tenor. Debutà a Barcelona el 1909. Actuà a Europa i Amèrica. Hi aconseguí grans èxits.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fambuena i Ramírez, Josep  (València, 1847 – Madrid, 1909)  Periodista i escriptor. Col·laborà assíduament a "El Mercantil Valenciano". Fou membre de Lo Rat Penat; escriví nombroses peces teatrals (Un francès en Almàssera, Fer les cartes) i alguns poemes en català (1877-88).

85 CATALUNYA - ART

Família Deu, La  (Catalunya, 1902)  Oli de Marià Pidelaserra (280x200 cm; Museu d'Art Modern de Barcelona) (o La família). Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades. L'autor, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïve. Fou una deInici página les obres més discutides del seu temps.

86 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del ComtatFamorca  (Comtat Municipi: 9,72 km2, 680 m alt, 52 hab (2014). Situat al sector més occidental de la vall de Seta. El terme és accidentat, al nord, per la serra d'Alfaro i, al sud, pels contraforts septentrionals de la Serrella. Travessa el terme d'est a oest el barranc de Famorca, afluent de capçalera del riu de Gorgos. Prop de tres quartes parts del terme són ocupats per pins i matollar. La vida econòmica del municipi es limita a les tradicionals activitats agrícoles, bàsicament de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya), concentrada a la vall, ja que la major part del terme és muntanyós. La ramaderia (ovins i cabrum) hi té una certa importància. La població ha disminuït notablement al llarg del s XX. El poble, al fons de la vall, agrupa tota la població del municipi. L'església de Sant Gaietà depèn de la parròquia de Fageca. Lloc de moriscs, fou de la jurisdicció dels marquesos de Guadalest. Àrea comercial d'Alcoi. Ajuntament

87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fanadix  (Benissa, Marina Baixa Caseria, a la zona costanera.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fando i Rais, Urbà  (Barcelona, 1855 – Porto, Portugal, 1911)  Compositor. De l'escolania de l'església de la Mercè, de Barcelona. Féu estudis de piano i d'orgue. Mestre de cors del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Compongué diverses sarsueles, que esdevingueren cèlebres: L'illa tranquil·la (1894), El príncep del Congo (1894) i El somni de la innocència (1895), amb text de Conrad Colomer, que restà molts anys al repertori líric català.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Faneca  (Bellcaire d'Urgell / Sentiu de Sió, Noguera)  Despoblat, al límit entre els dos termes. La torre de Faneca, esmentada ja en 1080-92 dins el comtat d'Urgell i reconstruïda a mitjan s XII pels comtes, donà lloc a un efímer nucli de població, que depenia de la granja de Rocaverd, possessió de Poblet.

101 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaFanelli, Giuseppe  (Itàlia, 1826 - 1877)  Anarquista. Arquitecte i enginyer. El comitè ginebrí de l'AIT li confià l'encàrrec d'establir relacions amb el moviment obrer espanyol i difondre els principis internacionalistes. Al final d'oct/1868 arribà a Barcelona, i acompanyat per alguns republicans federals estigué a Tarragona, Tortosa, València i Madrid, fins al feb/1869, i aconseguí de constituir els primers grups d'obrers internacionalistes.

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Faner i Coll, Pau  (Ciutadella, Menorca, 4/abr/1949 - )  Escriptor. Introductor del realisme màgic, influït per la novel·la sud-americana, s'ha destacat com a renovador de la literatura menorquina amb títols com Contes menorquins (1972), L'arcàngel (1974, premi Ciutat de Palma 1972), Un regne per a mi (1975, premi Sant Jordi), El camp de les tulipes (1976), Potser només la fosca (1979), Amb la mort al darrera (1980), Lady Valentine (1984, premi Víctor Català), Fins al cel (1984, premi Josep Pla i Joan Crexells), Viatge de nit (1986), Moro de rei (1988, premi Ramon Llull), Mal camí i bon senyor (1993, premi Joanot Martorell) i, en castellà Caballos de carga (1984), AEIOU (1986) i Flor de sal (1986, premi Nadal). Ha realitzat també algunes exposicions de pintura.

91 CATALUNYA - CULTURA

Fanfarra, La  (Barcelona, 1976 - )  Grup de teatre de marionetes. Fundat per Mariona Masgrau, Eugeni Navarro i Toni Rumbau. Ha creat el personatge d'En Malic, una mena d'aventurer ibèric que ha donat nom a un teatre (1984) i a una revista anual de marionetes (1990). Els seus espectacles Malic a la Xina, Malic a Nova York, Les aventures d'en Malic, A dues mans, Malic enamorat o Carmen han tingut un important èxit arreu d'Europa. El 1992 la companyia obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFang, mata del  (València, Horta)  Mata de l'Albufera, la més extensa, situada a la vora oriental, davant la Devesa.

93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fangar, es  (Manacor, Mallorca Oriental Caseria i possessió, vora el terme de Felanitx, al vessant oriental de la mola des Fangar (318 m alt).

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fangar, port del  (Tortosa, Baix Ebre)  Entrant de la mar, al nord del delta de l'Ebre, davant la badia de l'Ampolla, al litoral de l'illa de la Mar, d'uns 6 km de llargada per 3 d'amplada màxima. Abans de formar-se la península era famós per haver acollit un cert tràfic marítim (des de finals del s XIII era conegut com un dels bons ports catalans), però a la segona meitat del s XIX ja quedà inutilitzat per les mateixes terres al·luvials que han format l'actual punta del Fangar.

95 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fangós, port  (Tortosa, Baix Ebre)  Antic port, al delta de l'Ebre, al sud de l'actual gola de Migjorn, a l'indret de les actuals basses de l'Alfacada i de les Platjoles, cegat ja vers la fi del s XIV per la sorra i conegut més tard, fins al s XVIII, amb el nom del Pantà, època que s'inicià el dessecament i la bonificació intensius. Al sud es formà el port nou dels Alfacs.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFantaixat  (Benissa, Marina Alta Caseria.

97 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsFanzara  (Alt Millars)  Municipi: 34,86 km2, 229 m alt, 323 hab (2014). A la zona de llengua castellana del País Valencià. Situat entre la confluència del Millars amb el seu afluent, el Vilamalefa, i la serra de Cantallops, que limita el terme pel sud i que el separa de la Plana Baixa. El relleu és muntanyós i drenat per diversos barrancs, amb abundància de boscos i pastures. L'economia del municipi es basa en l'agricultura de secà amb conreus de cereals, oliveres i garrofers, amb algunes hectàrees de regadiu (hortalisses i tarongers), localitzats a la vora del Millars. La vila, d'origen islàmic, és a l'esquerra del Millars i agrupa tota la població del municipi; l'església parroquial és dedicada a santa Maria. El bisbe de Barcelona Teodor Granell hi bastí (1720) un palau. Dins el terme hi ha els despoblats de Castell de Fanzara i l'Alcúdia de Fanzara. Àrea comercial de Castelló de la Plana. El parlar de Fanzara té un marcat i característic caràcter de dialecte de transició. Ajuntament (en castellà)

98 CATALUNYA - POLÍTICA

FAPAC  Sigla de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya.

99 CATALUNYA - POLÍTICA

FAPAES  Sigla de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya.

Anar a:    Fai ]    [ Faj ]    [ Falco, F ]    [ Falcon ]    [ Falgu ]    [ Fam ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -