|
|
|
Anar a: [ Fai ] [ Faj ] [ Falco, F ] [ Falcon ] [ Falgu ] [ Fam ] El llibre desmesurat sol passar molt temps desat. (Ramon Miquel i Planas) 1 CATALUNYA - POLÍTICA FAI Veure> Federació Anarquista Ibèrica (sigla). 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fai, el (Bigues i Riells, Vallès Oriental) Sallent, el més espectacular de la conca del Besòs, a la confluència de la riera de Tenes i el Rossinyol, que constitueix la capçalera de la vall de Riells i de Sant Miquel. La major part de les fonts són d'origen càrstic, i les coves calcàries del Tries són foradades per l'aigua. La seva altitud ateny els 765 m, amb un desnivell de 200 m. És aprofitat per una petita central hidroelèctrica. S'hi troba el monestir benedicti de Sant Miquel del Fai i és un centre d'interès turístic. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fai, el (Bigues i Riells, Vallès Oriental) Priorat benedictí (Sant Miquel del Fai). És un centre de gran atracció excursionista a causa de la bellesa natural del paisatge (cascades del riu Rossinyol i coves amb llacs subterranis, estalactites i estalagmites). El monestir fou fundat pel noble Gombau de Besora, entre els anys 997 i 1006. L'església de Sant Miquel consta d'una sala espaiosa construïda sota la roca viva, amb un portal 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Faiada de Malpàs, la (Alta Ribagorça) Alineació muntanyosa (1.701 m alt), a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana; separa les valls de Viu i de Trepadús. 5 CATALUNYA - ART Faianç Català (Sabadell, Vallès Occidental, 1891 - ) Establiment artístic. Creat pel ceramista Marià Burguès com a taller ceràmic, amb botigues a Barcelona. El seu nebot, Santiago Segura, li donà un nou tomb: assessorat per diversos artistes, una de les botigues barcelonines esdevingué la sala d'exposicions de la plana major del noucentisme. Hi nasqueren Les Arts i els Artistes (1910), hi foren promogudes revistes com "Picarol" (1912), "Revista Nova" (1914 i 1916) i "Vell i Nou" (1915-19) i hi fou protegida la primera època de "Papitu" (1908-11). En ésser fundada la seva filial, Galeries Laietanes, prosseguí només com a botiga d'objectes d'art. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Faidella (Abella de la Conca, Pallars Jussà) Caseria, vora el coll de Baió, divisòria d'aigües entre els rius d'Abella i de Rialb. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Faidella, la (Figuerola d'Orcau, Pallars Jussà) Raval. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faidella i Colea, Antoni (Sant Martí de Provençals, Barcelona, 11/des/1891 - Llucmajor, Mallorca, 25/nov/1970) Titellaire. Aprengué l'ofici amb Joan Palou, Joan Llenas i Juli Pi i, amb la seva barraca Els Tres Tranquils, es convertí en el paradigma d'empresa familiar de titellaires ambulants. Dotat d'un potent tòrax, mitjançant la llengüeta feia cantar sarsuela als titelles. Creà la màquina infernal, un enginyós estri 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faidida de l'Illa Jordan (Catalunya, s XIII – s XIV) Comtessa d'Urgell. Filla de Jordà V de l'Illa Jordan, vescomte de Gimoès. Fou casada (1300) amb el comte Ermengol X d'Urgell, a qui no donà descendència. 10 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Faiet, torrent de (Conflent) Afluent dretà de la Tet, que neix al pic de Cimbells i desemboca als banys de Toès. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Faig-i-branca, coll de (Berguedà / Ripollès) Coll (1.416 m alt) de la serra que separa la vall de Lillet de la vall del Merdançol, al límit de les dues comarques, entre el puig Lluent i el serrat de Faig-i-branca (1.515 m alt). 102 CATALUNYA - HISTÒRIA Faigs, els (Cervià de les Garrigues, Garrigues) Antiga quadra (o Valldefaigs). 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Faigverd, serra de (Osona / Selva) Altiplà (1.182 m alt) del massís de les Guilleries que separa les valls de 13 FRANJA PONENT - MUNICIPI
14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faiol, Gaspar Vicenç (Lleida, s XV) Dominicà. Professor de l'Estudi General de Lleida. Fou primer prior del convent de Sant Onofre de València i, poc després, vicari general de l'observança de la província d'Aragó (1491). Fundà el convent de monges de Santa Caterina, a València, el 1491. Estengué la reforma a diversos convents claustrals. És autor de diversos tractats: De articulis fidei, De Sacramentis (recopilació de les seves lliçons), Tractatus contra judaeos i Tractatus contra agarenos. 15 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Faitanar (Paiporta, Horta) Despoblat, que donà nom a la sèquia de Faitanar, un dels dos braços de la de Benàger i Faitanar. 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Faitús (Llanars, Ripollès) Poble (1.200 m alt), a la capçalera del riberal de Faitús, afluent del Ter per l'esquerra, que desemboca al poble de Llanars; és limitat, a l'oest, per la serra de Faitús (puig de les Agudes, 1.978 m alt), alineació que des del puig Sistra (1.988 m alt), contrafort meridional de Costabona, 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Faja, castell de (Gisclareny, Berguedà) Antic castell, a la dreta del Bastareny, en resta la capella (Santa Magdalena), esmentada ja el 1288; depenia de Sant Martí del Puig. 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Faja, coll de (Garrotxa) Coll (980 m alt) de la comarca, que separa les valls de Llierca i de Borró, entre les serres de Gitarriu i d'Entreperes. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fajadell, Bernat (Barcelona, s XV) Beneficiat de la catedral de Barcelona. Fou blasmat i ridiculitzat, amb motiu del seu abandó de la vida religiosa, en cinc poesies, posteriors al 1445, copiades al cançoner de la universitat de Saragossa. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fajadell, Felip (Catalunya, s XV) Diplomàtic. Fou enviat (1428) per Alfons IV de Catalunya-Aragó, juntament amb Pere de Bònia, com a ambaixador davant el negus d'Eiopia. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fajardo i Izquierdo, Lluís (Barcelona, 1829 - Cartagena, Múrcia, 1886) Militar. Germà de Ramon. Morí durant una revolta a Cartagena, on era governador militar. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fajardo i Izquierdo, Ramon (Alacant, 1826 – Madrid, 1888) Militar. Lluità en la primera guerra carlina, a la guerra d'Àfrica (1859-60) i a la primera guerra cubana. Fou ascendit a general (1870). En 1874-75 lluità novament contra els carlins. Fou capità general d'Aragó, Andalusia, València (1878-81), Cuba i Puerto Rico i senador per Alacant. Era germà del també militar Lluís. 22 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fajarnés i Cardona, Enric (Eivissa, 1918 - 2003) Llicenciat en dret i escriptor. S'inicià, ensems que com a prosista, amb poemes publicats a diverses revistes i amb els versos densos de Primer cancionero (1945) i els evocadors de Los islotes (1955) i El puerto antiguo (1957). En prosa ha escrit articles i contes i, sobretot, Viaje a Ibiza (1958), un estudi penetrant, de forma treballada, de la terra, el passat i la realitat insulars. Ha conreat esporàdicament, en prosa i en vers, la llengua catalana. 24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fajarnés i Tur, Enric (Eivissa, Eivissa, 1858 – 1934) Historiador i sociòleg. Es llicencià en medicina a Barcelona (1880). Com a funcionari de correus residí a Mallorca i Menorca. Dirigí el "Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana" i fou sots-director general del cos de correus (1919). Publicà nombrosos estudis: La germanía en Ibiza, La epidemia de peste en Ibiza en 1652, Política económica de Ibiza en el siglo XVII, Origen y desarrollo de los pueblos centrales de Menorca, etc. 25 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Falç (Tolba, Ribagorça) Despoblat, dins el terme de Segarres Baixes. Hi ha restes de l'antiga església parroquial (Sant Just), del s XI, i del castell de Falç, els senyors del qual eren castlans de Ribagorça. Arnau Mir de Tost el llegà (1071) a la seva filla Ledgarda i al seu nét Guerau. Als s XI i XII hi havia a l'església una comunitat de canonges regulars, regida per un abat, però el 1161 el bisbe de Lleida subordinà l'església al 26 CATALUNYA - POLÍTICA Falç, Joventut Nacionalista la Veure> Joventut Nacionalista la Falç. 27 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Falç, La (Catalunya Nord, set/1970 - 1981) Publicació periòdica. D'aparició mensual en principi, però amb moltes irregularitats. Fins al novè número es presentà com a publicació del Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació (CREA). A partir del núm. 10 (1973) fins a la seva desaparició de fet, fou el portaveu de l'Esquerra Catalana dels Treballadors. Escrita en català i en francès, indistintament, publicava articles, comentaris i reportatges polítics que expressaven el punt de vista de l'ECT o li eren afins. A desgrat de la seva difusió molt limitada als cercles més nacionalistes, especialment joves, exercí un paper important dins del catalanisme nord-català d'esquerres, del qual ha estat l'expressió més radical, fins a l'aparició de "La Nova Falç" (1977). 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó (València, s XV – s XVI) Dinastia de pintors. Oscil·laren estilísticament entre el goticisme derivat dels epígons de Jacomart i de Roderic d'Osona i el primer Renaixement, introduït per Paolo de San Leocadio i Francesco Pagano. El pare de la dinastia sembla que fou Onofre Falcó (I). 29 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Bernat (Castelló de la Plana, s XVIII – s XIX) Eclesiàstic. Es doctorà en teologia i en dret a la Universitat de València. Fou diputat a corts per Castelló (1820-23). Publicà una Historia compendiada de la religión antes de la venida de Jesucristo (1826), que en bona part és traducció. 30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Falcó, cap des (Palma de Mallorca, Mallorca) Extrem sud-oriental de l'illa de Cabrera, damunt l'illa de l'Imperial. 31 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
32 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Eusebi (València, s XVII – 1678) Eclesiàstic. Des del 1637 era canonge de la seu de València. És autor dels escrits: Repasos y fundamentos del Ilustre Consistoria de la Generalidad del Reino de Valencia, para no admitir el juramento de diputados a un grave sujeto eclesiástico regular, que decía tener pretexto para serlo (1663), Discurso político, teológico y jurídico sobre que la menor edad no impide ni priva a uno de ejercer gobiernos y oficios públicos (1667), De probationibus i De officio et potestate judicis delegati. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Feliu (País Valencià, s XVII) Pintor. Deixeble de Jeroni d'Espinosa. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Jaume Joan (València, 1565 – 1641) Frare dominicà. Fill de l'homònim. Escriví en llatí i en castellà. Fou cronista del seu convent a València, i autor de diverses obres religioses. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Joan (Catalunya, s XV – Montpeller, França, s XVI) Metge. Féu amplis estudis a l'estranger. S'establí a Montpeller, on assolí un gran prestigi. És autor d'escrits professionals. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Josep Agustí (Catalunya, s XVIII) Frare franciscà. Fou missioner a Zacatecas (Mèxic). És autor de bon nombre d'obres de caràcter religiós. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Nicolau (València ?, 1470/75 – a 1560) Pintor. Conreà un estil a cavall de dos corrents artístics: el del gòtic tardà i el del primer Renaixement. És autor de l'Aparició de Crist i els sants pares a la Mare de Déu 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Nicolau (II) (València, v 1500 - 1560) Pintor. Probable fill d'Onofre (I), al qual succeí en el càrrec de pintor de la generalitat valenciana, que exercí fins a la mort. Fou el pare d'Onofre (II) i potser de Nicolau (III). 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Nicolau (III) (País Valencià, s XVI) Pintor. Potser era fill de Nicolau (II) i germà d'Onofre (II). Treballà cap al 1565. Fou fill seu Onofre Dionís. 40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Onofre (I) (València, s XVI - 1556) Pintor. Sembla que fou el creador de la dinastia. Nomenat pintor de la Generalitat de València el 1503, com en fou posteriorment el seu fill o germà Nicolau. Un altre possible fill seu fou Nicolau (II). 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Onofre (II) (València ?, 1520/23 - s XVI) Pintor. Fill de Nicolau (II), al qual succeí com a pintor de la generalitat valenciana (1560). Potser era germà seu Nicolau (III). 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó, Onofre Dionís (País Valencià, s XVI) Pintor. Fill de Nicolau (III). Probablement fou el darrer pintor de la dinastia. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falcó, raval de (Tortosa, Baix Ebre) Raval, al sud de la ciutat. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó de Belaochaga, Fèlix (València, 1625 – 1715) Polític, militar i pintor. Tingué el grau de mestre de camp d'un dels terços de la milícia valenciana. Fou regidor perpetu i tres vegades jurat en cap de València. El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía... Hasta Felipe V. Durant la guerra de Successió es mostrà filipista; el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei-arxiduc Carles III. 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó i Castell, Jaume (Castelló de la Plana, 1634 - País Valencià, s XVII) Mestre de gramàtica de l'estudi de Castelló. Publicà Syntaxeos compendia (1677) i De prosodia et poetica (1682). 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó i Segura, Jaume Joan (València, 1522 – Madrid, 1594) Poeta i matemàtic. Comanador de Montesa (1559), lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja i primer lloctinent general de Montesa en revertir l'orde a la corona (1593). La seva producció poètica, en llatí, publicada pòstumament (Operum poeticarum, València, 1600), manifesta la seva vinculació a l'esperit de la Contrareforma. És autor també del tractat De quadratura circuli (1587). 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Falcó i Torró, Josep (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1840 – Madrid, 1898) Compositor. Estudià al conservatori de València i guanyà diferents primers premis i la medalla d'or (1866). El 1876 fou professor de l'Escuela Nacional de Música de Madrid. Escriví obres religioses per a veus i orgue i nombroses cançons (Serenata 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falconera, la (Garraf) Riu subterrani de la costa, dins de la comarca, originat segurament per la filtració del torrent de la Falconera, nascut en un vessant del coster de la Fita, a uns 280 m alt. En 1/2 km. baixa 100 m, i ha originat l'avenc de la Falconera, de 22 m de profunditat. Uns 2 km més avall desapareix totalment, a tocar de la caseria de Garraf, 1/2 km al sud-oest del port, es dreça el penya-segat de la Falconera, d'un centenar de metres. Al capdavall s'obre, ran d'aigua, la cova semisubmarina que serveix d'escorredor al riu, la deu submarina d'aigua dolça més cabalosa de les aforades als Països Catalans. La cova és penetrable uns 60 m aigua endins, i uns 300 m mitjançant galeries practicades per aprofitar-ne l'aigua. 50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Falconera, la (Gandia / Palma de Gandia, Safor) Cim culminant (452 m alt) de la serra de la Falconera (o Creu del Mestre Pau), al sud del Mondúver amb orientació sud-nord. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falconera, punta (Roses, Alt Empordà) Cap de la costa sud de la península del cap de Creus, a ponent del cap Norfeu. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falconera, roca (Priorat) Cim (1.150 m alt) del Montsant, a l'oest de la roca Corbatera. 53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Falconera d'Alfurinet, sa (Ciutadella, Menorca) Espadat (205 m alt) de la costa de Tramuntana, prop de la possessió d'Alfurinet. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falcs, Bartomeu de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Lluità a la guerra contra Castella. En 1363 formava part dels reforços catalans que passaren a Aragó quan caigué Carinyena. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falcs, Berenguer de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Fou fidel servidor de Pere III el Cerimoniós, ja des del temps que aquest era infant reial i topava amb l'hostilitat de la reina Elionor. El 1334, per ordre de l'infant, procedí contra els cavallers que havien comès abusos a Vila-rodona. Després de pujar al tron Pere, en fou conseller. En 1341 formava part de l'assemblea especial reunida a Poblet per tractar de la tibantor existent amb França i dels conflictes de Montpeller. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falcs, Pere (Catalunya, s XIV – s XV) Jurista. Actuà també com a diplomàtic. El 1414 fou ambaixador del rei Ferran I prop de l'emperador d'Alemanya, per tal de proposar-li una entrevista a Perpinyà, convenient per a la resolució del cisma existent. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faldell, Miquel Pau (Catalunya, s XVI) Notari i oficial del consell municipal de Barcelona. Prosseguí la redacció del Dietari de l'antic Consell Barceloní. 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Faldes de Tarragona, les (Tarragona, Tarragonès) Nom que tenia el terme general de la ciutat. Al s XIV comprenia els llocs dels Pallaresos, el Torell, Botarell, el Burgar, el Mas de Moretó, el Milà, el Rourell, els Montgons, els Masos d'En Goda, Font de l'Astor, el Codony, Constantí, Vila-seca de Solcina, Vila-seca del Comú, Barenys, la Pineda, Masricard, Mascalbó i Vilafortuny. 60 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falgars (Beuda, Garrotxa) Masia i caseria (950 m alt), dins la parròquia de Segueró, al vessant oriental de la muntanya de la Mare de Déu del Mont. A tocar de la casa hi ha la capella de l'Anunciació. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falgars (la Pobla de Lillet, Berguedà) Santuari marià (Santa Maria de Falgars), a la serra de Falgars. El lloc consta des del 984, en l'acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona. Bé que una tradició pretén de situat la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l'església de Santa Maria, que aleshores s'edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà. Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi (1352), i més tard, ermitans. L'església fou reedificada el 1646. Presideix el santuari una imatge gòtica d'alabastre, del s XV. És lloc de molta devoció. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falgars, serra de (Berguedà) Alineacio muntanyosa dels Prepirineus orientals, que s'estén en direcció est-oest, paral·lelament a la serra de Cadí, per damunt del Llobregat. És un massís calcari mesozoic. L'altitud màxima l'assoleix el pic de Falgars, de 1.288 m, amb la collada de Falgars, a 1.250 m. S'hi troba el santuari de Santa Maria de Falgars, del s XI. 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falgars d'en Bas (la Vall d'En Bas, Garrotxa) Poble (949 m alt), prop de la vora oriental de l'altiplà que la serra de Cabrera separa del de Collsacabra. L'altiplà és limitat, al sud, per l'acinglerada serra de Llancers, que el separa de la vall de Joanetes i, per l'est, pels cingles de Falgars, que dominen la plana d'En Bas. L'església parroquial de Sant Pere, romànica, fou restaurada al s XVI. Formà part de l'antic terme de 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Falgons (Sant Miquel de Campmajor, Pla de l'Estany) Poble (376 m alt), al vessant oriental de la serra de Falgons, contrafort septentrional de les serres de Finestres i Rocacorba. L'església parroquial de Sant Vicenç, romànica (s XI), depenia del monestir de Banyoles (el lloc és esmentat ja el 947). El 18/set s'hi celebra l'aplec de Sant Ferriol. Es conserva (restaurat modernament) el castell de Falgons, de planta quadrada i quatre torres rectangulars als angles, que fou centre de la baronia de Falgons, propietat de la família de Cartellà. 66 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Falgós (Serrallonga, Vallespir) Masia, al vessant septentrional del pla de la Muga, a l'indret de l'extens bosc de Falgós. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falguera, Josep (Terrassa, Vallès Occidental, 1778 - Balmonte, Castella, 1823/24) Compositor. Estudià violí i orgue a Montserrat, i l'any 1794 ingressà a l'orde dels jerònims a l'Escorial. Compongué algunes misses, una Salve Regina, un Veni Creator i unes matines, estrenades en presència de Ferran VII (1821). Era conegut pel sobrenom de Pere Montserrat. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falguera i de Puiguriguer, Fèlix Maria de (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1897) Jurista i notari. Catedràtic de la Facultat de Dret i degà del Col·legi de Notaris de Barcelona. L'any 1858 fundà la revista "La Notaría". Membre de diverses acadèmies doctes de Barcelona. És autor de Formulario completo de notarías (1862), Apuntes de notarías (1871) i Tratado de la prescripción catalana (1880). Féu unes quantes conferències sobre dret català a l'Ateneu Barcelonès (1870-80), publicades el 1889. El Col·legi de Notaris de Barcelona ha instituït, en honor seu, el Premi Falguera, al millor treball sobre redacció de documents 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falguera i Jutglà, Lluís (Olot, Garrotxa, 1866 – Barcelona, 1930) Religiós escolapi, orador i dramaturg. Escriví en castellà nombroses obres per a infants, algunes de les quals foren musicades. Col·laborà a la premsa castellana de Barcelona, on passà a residir. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falguera i Sivilla, Antoni de (Barcelona, 1876 – 1945) Arquitecte (1900) i historiador de l'art. Adscrit al moviment modernista, en representà una vessant esteticista, bé que fou influït per Puig i Cadafalch. Construí a Sentmenat, Tossa i Castellar del Vallès, llocs d'on fou arquitecte municipal, però les seves obres més representatives estan a Barcelona (Casa de la Lactància, 1910, Casa Chico, 1912, i l'Escola Municipal de Música, 1928). Publicà una monografia sobre Sant Pere de Roda (1910), prologada per Josep Puig i Cadafalch, amb el qual col·laborà en l'obra bàsica L'arquitectura romànica a Catalunya (1909-18). 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falgueras, Francesc (Hostalric, Selva, 1864 – Saragossa, 1893) Jesuïta i llatinista. És autor de diversos comentaris i versions castellanes d'obres de Ciceró, Virgili, Catul, Anacreont, Marcial i Sèneca. 72 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Falgueres, coll de les (Garrotxa / Vallespir) Coll (1.189 m alt) de la serra que separa les valls de la Menera i de Sant Aniol, entre el pla de la Muga i la serra de Monars. 73 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Falla Matheu, Manuel de (Cadis, Andalusia, 1876 - Alta Gracia, Argentina, 1946) Compositor. Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca. Més tard amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell. En ple segon període de creació escriví els primers esbossos de 74 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA falles (País Valencià) Estructura feta de material combustible, les quals es cremen la nit de Sant Josep. L'origen de la festa es remunta al s XVI, promoguda pel gremi de fusters. Actualment, la crema de les falles constitueix una de les festes socials i folklóriques més importants de la ciutat de València, estesa a una bona part del País Valencià, amb una ingent afluència turística. El dia 16 de març es planten totes les falles als carrers, perquè puguin ésser admirades, fins a la nit del 19 (nit del foc), que es cremen, llevat d'un dels ninots, que, indultat, passa a formar part del Museu Faller. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falp, Antoni (Catalunya, s XIX) Metge. Estudiós del còlera, anà a Polònia per estudiar l'epidèmia. Publicà una memòria sobre les observacions fetes, editada a Madrid el 1832. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falp i Plana, Josep (Solsona, Solsonès, 1878 – Barcelona, 1913) Metge i escriptor. Fou fundador i president de la Lliga Vegetariana de Catalunya i director de la "Revista Vegetariana" (1908-09). Per la seva Topografía médica de Solsona li fou concedit el premi de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Fundador de la revista "Atlàntida", entre els seus poemes excel·leix Lo Geni Català (1905), de to popular i floralesc. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Falqués i Urpí, Pere (Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 1850 – Barcelona, 1916) Arquitecte (1873). Inicià la seva carrera dins l'entusiasme del romanticisme català per l'art dels períodes medieval i renaixentista. Més tard evolucionà vers un modernisme grandiloqüent i monumentalista, d'accentuats valors expressionistes. En són exemples alguns edificis importants per a l'Exposició del 1888, pot ésser considerat 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Falquia (Alcàntera, Ribera Alta) Partida. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fals (Fonollosa, Bages) Poble, situat en un coster, a la dreta del torrent de la Vall, aigua avall de Fonollosa. Conserva les restes de l'antic castell de Fals (dues notables torres, especialment) i l'església parroquial de Sant Vicenç, molt renovada en 1647-56 i ampliada el 1885. Fou centre d'un terme feudal que des del s XI estigué en poder dels Cardona; la família Fals, senyors útils del castell, s'extinguí vers el 1246 amb Elisenda de Fals, fundadora de la pabordia de Caselles. Modernament el nucli del poble s'ha traslladat al pla, al raval de les Oliveres, dit també raval de Fals, prop de l'antiga torre de Fals. 80 CATALUNYA - MUNICIPI
81 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Falset (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa) Masia, al sud-est de la vila. 82 EUROPA - BIOGRAFIA Faluba, Kálmán (Budapest, Hongría, 1941 - ) Catalanòfil. Llicenciat en filologia hispànica i italiana el 1965 a la universitat Eötvos Lorand de Budapest, hi exercí la docència. Membre fundador de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, ha estat l'introductor dels estudis de català a Hongria (1971). Ha publicat estudis de gramàtica històrica i ha promogut la traducció d'obres literàries entre el català i l'hongarès. És autor, juntament amb Károly Morvay, d'un diccionari català-hongarès (1990). El 1993 rebé el premi Ramon Llull. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Famadas i Blanchart, Amador (Girona, 1889 – Barcelona, 1962) Tenor. Debutà a Barcelona el 1909. Actuà a Europa i Amèrica. Hi aconseguí grans èxits. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fambuena i Ramírez, Josep (València, 1847 – Madrid, 1909) Periodista i escriptor. Col·laborà assíduament a "El Mercantil Valenciano". Fou membre de Lo Rat Penat; escriví nombroses peces teatrals (Un francès en Almàssera, Fer les cartes) i alguns poemes en català (1877-88). 85 CATALUNYA - ART Família Deu, La (Catalunya, 1902) Oli de Marià Pidelaserra (280x200 cm; Museu d'Art Modern de Barcelona) (o La família). Pintat i exposat el 1902, representa la família del seu oncle Narcís Deu i Mata, i és la peça més ambiciosa del seu autor, entre les conservades. L'autor, que hi sintetitzà la lliçó impressionista apresa a París i el seu innat realisme, hi assolí plenament la seva personalitat, un punt naïve. Fou una de 86 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
87 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fanadix (Benissa, Marina Baixa) Caseria, a la zona costanera. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fando i Rais, Urbà (Barcelona, 1855 – Porto, Portugal, 1911) Compositor. De l'escolania de l'església de la Mercè, de Barcelona. Féu estudis de piano i d'orgue. Mestre de cors del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Compongué diverses sarsueles, que esdevingueren cèlebres: L'illa tranquil·la (1894), El príncep del Congo (1894) i El somni de la innocència (1895), amb text de Conrad Colomer, que restà molts anys al repertori líric català. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Faneca (Bellcaire d'Urgell / Sentiu de Sió, Noguera) Despoblat, al límit entre els dos termes. La torre de Faneca, esmentada ja en 1080-92 dins el comtat d'Urgell i reconstruïda a mitjan s XII pels comtes, donà lloc a un efímer nucli de població, que depenia de la granja de Rocaverd, possessió de Poblet. 101 EUROPA - BIOGRAFIA
90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Faner i Coll, Pau (Ciutadella, Menorca, 4/abr/1949 - ) Escriptor. Introductor del realisme màgic, influït per la novel·la sud-americana, s'ha destacat com a renovador de la literatura menorquina amb títols com Contes menorquins (1972), L'arcàngel (1974, premi Ciutat de Palma 1972), Un regne per a mi (1975, premi Sant Jordi), El camp de les tulipes (1976), Potser només la fosca (1979), Amb la mort al darrera (1980), Lady Valentine (1984, premi Víctor Català), Fins al cel (1984, premi Josep Pla i Joan Crexells), Viatge de nit (1986), Moro de rei (1988, premi Ramon Llull), Mal camí i bon senyor (1993, premi Joanot Martorell) i, en castellà Caballos de carga (1984), AEIOU (1986) i Flor de sal (1986, premi Nadal). Ha realitzat també algunes exposicions de pintura. 91 CATALUNYA - CULTURA Fanfarra, La (Barcelona, 1976 - ) Grup de teatre de marionetes. Fundat per Mariona Masgrau, Eugeni Navarro i Toni Rumbau. Ha creat el personatge d'En Malic, una mena d'aventurer ibèric que ha donat nom a un teatre (1984) i a una revista anual de marionetes (1990). Els seus espectacles Malic a la Xina, Malic a Nova York, Les aventures d'en Malic, A dues mans, Malic enamorat o Carmen han tingut un important èxit arreu d'Europa. El 1992 la companyia obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre. 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Fangar, es (Manacor, Mallorca Oriental) Caseria i possessió, vora el terme de Felanitx, al vessant oriental de la mola des Fangar (318 m alt). 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fangar, port del (Tortosa, Baix Ebre) Entrant de la mar, al nord del delta de l'Ebre, davant la badia de l'Ampolla, al litoral de l'illa de la Mar, d'uns 6 km de llargada per 3 d'amplada màxima. Abans de formar-se la península era famós per haver acollit un cert tràfic marítim (des de finals del s XIII era conegut com un dels bons ports catalans), però a la segona meitat del s XIX ja quedà inutilitzat per les mateixes terres al·luvials que han format l'actual punta del Fangar. 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Fangós, port (Tortosa, Baix Ebre) Antic port, al delta de l'Ebre, al sud de l'actual gola de Migjorn, a l'indret de les actuals basses de l'Alfacada i de les Platjoles, cegat ja vers la fi del s XIV per la sorra i conegut més tard, fins al s XVIII, amb el nom del Pantà, època que s'inicià el dessecament i la bonificació intensius. Al sud es formà el port nou dels Alfacs. 96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
97 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
98 CATALUNYA - POLÍTICA FAPAC Sigla de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya. 99 CATALUNYA - POLÍTICA FAPAES Sigla de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari de Catalunya.
Anar a: [ Fai ] [ Faj ] [ Falco, F ] [ Falcon ] [ Falgu ] [ Fam ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Faió
Falset
