|
|
|
Anar a: [ Verd ] [ Verdag ] [ Vardaguer i T ] [ Verdú ] [ Verge ] [ Verges i ] Qui coneix la seva ignorància revela la més profunda saviesa. (Lao-Tsé) 1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Verd, cingle (Pollença, Mallorca Septentrional) Sector de la costa de Tramuntana, prop del límit amb el d'Escorca. 2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verd, Gabriel (Palma de Mallorca, s XVIII – 1790) Advocat. Fou un dels qui fundaren el col·legi d'advocats de Palma. És autor de diverses obres de caràcter jurídic. 3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Verd, pla (Menorca) Plana (50-70 m alt) de sa Mitjania, estesa al sud-oest de les serres de s'Enclusa i de Santa Àgueda, al sud de les garrigues de Binissuès i al sud-est de l'extens bosc de la Vall, al límit dels termes de Ferreries (sector drenat pel barranc d'Aljandar) i Ciutadella (drenat pel barranc de sa Fontsanta o de la Vall), travessada de sud-est a nord-oest per la carretera de Maó a Ciutadella. És zona mitja de conreus farratgers (en part de regadiu) i de cereals. 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Verd, riu (Baix Maestrat / Montsià) Veure> Sènia, riu de la. 6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Verd, riu (Ribera Alta) Veure> Ullals, riu dels. 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Verd, serra del (la Coma i la Pedra, Solsonès / Gósol, Berguedà / Tuixén, Alt Urgell) Massís muntanyós (2.274 m alt) del Pre-pirineu, adivisòria dels tres municipis, entre les serres d'Ensija (a l'est) i de Port de Compte (a l'oest). Als seus vessants neix el Cardener, afluent del Llobregat. 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verd i Torelló, Gabriel (Palma de Mallorca, s XVII – Madrid, 1748) Jurista. Hagué d'exiliar-se de Mallorca per haver-se mostrat addicte a Felip V. Després del triomf d'aquest, fou nomenat jutge d'Eivissa i, més tard, oïdor de l'audiència de València. És autor d'alguns escrits. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Verda, collada (Pardines / Vilallonga de Ter, Ripollès) Pas (1.595 m alt) de la serralada que separa les valls de Camprodon i de Ribes, al sud del puig de Mont-roig. 10 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
11 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Verdad, La (Barcelona, 2/set/1842 - 20/nov/1842) Periòdic de política y mejoras sociales. D'informació general i tendència progressista, apareixia els diumenges, els dimarts i els divendres, i seguí una línia de defensa del proteccionisme i moderada oposició a la regència d'Espartero. Desaparegué arran de l'aixecament antiesparterista. 12 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Verdad, La (Molins de Rei, Baix Llobregat, 20/set/1843 - Barcelona, 31/des/1844) Periòdic. Aparegut com a òrgan del partit moderat i de les classes benestants que havien fugit de Barcelona, dominada aleshores per l'aixecament centralista i popular de la Jamància. Per aquest motiu, es publicà inicialment a Molins de Rei, i després a Gràcia, fins que, reconquerida Barcelona per l'exèrcit, s'hi traslladà la redacció. Sortia tres dies la setmana, i desaparegué per donar lloc, fusionat amb "El Imparcial", a "El Fomento". 13 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Verdad, La (Tortosa, Baix Ebre, 1880 - 30/abr/1903) Periòdic catòlic i conservador, aparegut primer com a setmanari. El 1883 era ja diari polític, de notícies i interessos generals. Fou, de fet, el portaveu de la família González, i desaparegué en perdre les eleccions la candidatura d'aquest. 14 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Verdad, La (Barcelona, 2/oct/1902 - 24/gen/1904) Setmanari polític. Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Riuz, hi col·laboraren, entre d'altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz. Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol. 15 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
16 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Verdader Català, Lo (Barcelona, 15/mar/1843 - 31/mai/1843) Revista religiosa, política, científica, industrial i literària en català. El seu lema era La prosperitat de Catalunya i lo record de les seves grandeses. Tingué una periodicitat quinzenal, però per dificultats econòmiques -no aconseguí gaires subscriptors- només n'aparegueren sis números. Tingué només tres redactors, que signaren sempre amb inicials: MRB (que no ha estat identificat), JMR (possiblement identificable amb el mercedari Josep Maria Rodríguez) i PRP (potser Pere Roquer i Pagani), però no ha estat provada una suposada intervenció de Joaquim Rubió i Ors. La publicació defensà aferrisadament l'ús de la llengua catalana i publicà especialment articles religiosos (d'apologètica catòlica), temes agrícoles i industrials (defensà el proteccionisme), polítics (molt conservador, però amb un cert to moderat) i de divulgació de la història i literatura de Catalunya. Malgrat la seva curta durada, la seva importància és molt considerable, tant pel contingut com per l'època en què aparegué, i hom l'ha considerada com un clar precedent periodístic de la Renaixença. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Verdaguer, Honorat (Elx ?, Baix Vinalopó, s XVIII - País Valencià, s XIX) Compositor. Participà en les oposicions a mestre de la capella d'Elx. És autor d'obres religioses, responsoris, lamentacions i nadales. Entre aquests darrers es destaquen En los montes y en las brechas, dedicats a l'Assumpció, escrit l'any 1815, per a quatre veus i orquestra. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer, Miquel (Lleida, s XVI) Pintor. Residí a Perpinyà. Fou col·laborador del tolosà Peitaví en obres de caràcter religiós. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer, Pere (Vic, Osona, 1888 - Catalunya, s XX) Escriptor i eclesiàstic. Col·laborà a la "Gaseta de Vic", "La Nova Revista", "Revista d'Olot", "Il·lustració Catalana", "Catalana", "Vida Lleidatana", "Scriptorium" de Ripoll -que dirigí per un any-, "La Veu de Catalunya" i "El Matí", entre d'altres publicacions. És autor de moltes poesies esparses, pròlegs i conferències. Publicà en llibre Estudis literaris (1935), Siluetes literàries i el recull poètic Aures de la Plana. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer, Salvador (Catalunya, s XVIII – 1826) Eclesiàstic. Fou catedràtic de retòrica al seminari de Vic. És autor de nombrosos escrits en llatí. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Bollich, Francesca (Barcelona, 1790 - s XIX) Impressora. Filla de Vicenç Verdaguer i Vila i germana de Joaquim. Treballà com a caixista a la casa Brusi i aconseguí una bona anomenada en el seu ofici. Durant la Guerra del Francès organitzà una premsa volant; anà després a Mallorca i el 1814 es casà amb Llorenç Bocabella, que fou regent de la impremta del "Diario de Barcelona". 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Bollich, Joaquim (Barcelona, 1803 – 1864) Impressor. Fill de Vicenç Verdaguer i Vila. Perfeccionà el seu ofici a París. S'establí a Barcelona el 1828 i instal·là la primera premsa de ferro Stanhope. Fou un dels principals impressors de les primeres obres de la Renaixença. Posteriorment obrí també la Llibreria Verdaguer a la Rambla, que es féu famosa per la seva tertúlia literària. Era germà de Francesca i pare de Dionís, Celestí i Àlvar Verdaguer i Coromina. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Callís, Narcís (Vic, Osona, 1863 – Barcelona, 1918) Advocat i polític. Fundador del Centre Escolar Catalanista, entitat on es formaren políticament, entre altres, Prat de la Riba, Cambó i Ventosa. Des de "L'Almogàver", setmanari de Vic fundat per ell, propugnà el regionalisme. Fundador també de la "Veu de Catalunya", en fou director fins que esdevingué diari (1898). Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona, diputat provincial per Vic-Granollers i diputat a Corts per Vic. Fundà i dirigí, encara, altres publicacions catalanes i publicà La primera victòria del catalanisme (1914). Com a poeta, cal assenyalar que fou traductor de la Divina Comèdia de Dante. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Coma, Josep (Barcelona, 1923 - ) Pintor. Estudià a Llotja i a Madrid. Amplià estudis a París. Exposà figures i paisatges a Barcelona (1973). Inicialment se centrà sovint en temes de barraques, els encants, etc, amb un estil d'arrel expressionista. Posteriorment ha exposat paisatges d'Europa i de Barcelona, més estructurats i amb una certa influència de Van Gogh en la pinzellada. Ha exposat també a diverses ciutats de Catalunya, Espanya, Europa, Chicago i Tel Aviv. Té diversos murals a esglésies i edificis públics de tot Catalunya. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Coromina, Àlvar (Barcelona, 1840 – 1915) Enginyer industrial. Fill de Joaquim Verdaguer i Bollich, i germà de Celestí i Dionís. Continuà al davant dels negocis establerts pel seu pare i engrandí especialment el negoci de llibreria. Col·laborà a "Lo Gai Saber", "La Renaixença" i "Calendari Català", on publicà una versió rimada de Fénelon (Les màximes i consells, 1879). 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Coromina, Dionís (Barcelona, s XIX – 1858) Dibuixant de cartells. Fill de Joaquim Verdaguer i Bollich, i germà de Celestí i d'Àlvar. Treballà a París. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Juanola, Pere (Banyoles, Pla de l'Estany, 9/abr/1929 - ) Escriptor. Resident a Perpinyà. Marxà de petit amb els seus pares a l'exili. Es llicencià en lletres i s'ha dedicat a l'ensenyament. També ha exercit el periodisme i ha divulgat temes catalans a la premsa francesa. Fou el fundador i el motor de la Universitat Catalana d'Estiu. S'inicià en la literatura publicant llibres de poesia en francès. En català ha publicat Lectures escollides rosselloneses (1966), Poesia rossellonesa del segle XX (1967), El Rosselló, avui (1969), Catalunya francesa (1969), Faulistes rossellonesos (1973), Introducció a l'obra poètica de Jordi-Pere Cerdà (1969), Defensa del Rosselló català (1974); novel·les de ciència-ficció i reculls de contes. També ha publicat un Cours de langue catalane (1974) i una Histoire de la littérature catalane (1982). 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Santaló, Jacint (Folgueroles, Osona, 17/mai/1845 - Vallvidrera, Barcelona, 10/jun/1902) Poeta i escriptor romàntic. Conegut popularment per Mossèn Cinto. De família camperola, a 11 anys ingressà al seminari de Vic, visquè en una masia de Sant Martí de Riudeperes, on féu de pagès i després de preceptor. Aquests anys de seminari i de vida camperola crearen en ell una facultat d'identificació amb la poesia popular, característica de tota la seva obra. Va concòrrer als Jocs Florals, on fou distingit l'any 1865. El 1867 presidí les reunions de l'Esbart de Vic, els membres del qual havien de tenir gran importància en la renaixença literària de la comarca, i el 1870 fou ordenat sacerdot. Format en la preceptiva clàssica, se sentí atret per l'èpica; va concebre un poema sobre el descobriment d'Amèrica i, en el curs de la realització, la idea primitiva evolucionà fins a esdevenir el poema L'Atlàntida, premiat als Jocs Florals de Barcelona del 1877. El 1879 publicà Idil·lis i cants místics i el 1880, any en què fou proclamat mestre en gai saber, va publicar Cançons de Montserrat i Llegenda de Montserrat (versió definitiva, 1888-89). L'Oda a Barcelona (1883) acusa l'influència de V. Hugo i conté una erudició mitològica i històrica que no ofega la inspiració ni l'impuls patriòtic. El 1885 publicà Canigó, hi perduren elements descriptius de la natura i l'obsessió d'interpretar el paisatge amb criteri cosmogònic (com en els primers cants de L'Atlàntida), però el to líric i la influència formal de l'èpica de l'edat mitjana (atribuïble potser a l'estudi de la poesia heròico-popular reivindicada per Milà i Fontanals) donen al conjunt més humanitat i frescor. El 1887 publicà El somni de Sant Joan i el 1890 inicià la publicació de la trilogia Jesús infant (1896), on són glosades llegendes dels Evangelis apòcrifs amb la musicalitat i la capacitat emotiva dels millors Idil·lis. El 1893 s'inicià l'època dolorosa de la vida de Verdaguer marcada per la influència de persones que explotaven la ingenuïtat del poeta. Verdaguer era almoiner del marquès de Comillas, i sembla que algunes persones es valien de la seva ingenuïtat amb preteses intuicions místiques; aleshores fou retirat al santuari de la Gleva, prop de Vic. Abandonà el retir sense permís del bisbe i aquest el privà de la celebració de la missa (1895). La polèmica arribà al carrer amb els articles de Verdaguer aplegats a En defensa pròpia. A aquesta època pertanyen les obres Roser de tot l'any (1894), Sant Francesc (1895) i Flors del calvari (1896). El 1898 li foren retornades les llicències i passà a la diòcesi de Barcelona, on li fou concedit un benefici a la parròquia de Betlem. Els reculls Santa Eulària (1899), Aires del Montseny (1901), Flors de Maria i una abundant producció de tema eucarístic (pòstuma) constitueixen les obres més importants d'aquesta darrera època. Morí a la Vil·la Joana, i l'enterrament constituí una gran manifestació popular de dol. La poesia de Verdaguer, lligada al convencionalisme dels certàmens acadèmics, troba el to autèntic quan interpretava les llegendes populars (religioses o profanes); l'apropament al poble era assolit no solament pels camins del sentiment i l'emoció, sinó per un art de llenguatge i de l'expressió poètica que donaren flexibilitat moderna a l'idioma. Aquestes qualitats són també aplicables a la prosa: Rondalles (1905); discursos (Record necrològic de Rubió i Ors), i l'expressivitat descriptiva del Diari d'un pelegrí a Terra Santa (1886). 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Serra, Antoni (Terrassa, Vallès Occidental, 1954 - ) Realitzador cinematogràfic. Procedent del cinema amateur, entre 1974 i 1976 estudià cinema a París. De retorn a Catalunya, treballà com a ajudant de direcció i dirigí dos curtmetratges. El 1986 acceptà dirigir el llargmetratge L’escot -adaptació d’una novel·la de Maria Jaen- com a pas previ dels retrats històrics La teranyina (1989) i Havanera (1992). Posteriorment realitzà Parella de tres (1995). 34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
35 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verdaguer i Travessi, Màrius (Maó, Menorca, 1885 – Barcelona, 1963) Escriptor i pintor. Nebot de Narcís Verdaguer i Callís i germà de Joaquim. Es formà a Segòvia, on el seu pare, Magí Verdaguer i Callís, fou catedràtic d’institut. Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novel·la i un recull poètic. Es llicencià en dret a Barcelona (1914), però no exercí. Treballà a "El Día Gráfico" i "La Vanguardia" (des del 1915), on Gaziel li encomanà la crítica literària: Puig i Ferreter a Servitud el descriu amb el nom de Veguer. Fundà la revista "Mundo Ibérico" (1927), relacionada amb el grup avantguardista del Ateneíllo de l'Hospitalet, agrupat entorn de Rafael Barradas. Com a novel·lista, cerebral i sovint irònic, publicà La isla de oro (1926) -traduïda a cinc idiomes-, El marido, la mujer y la sombra (1927), Piedras y viento (1928), La mujer de los cuatro fantasmas (1931), Un intelectual y su carcoma (1934), etc. Estrenà a Madrid l’obra d’avantguarda El sonido 13 (1930). Traduí al castellà G. Papini i Thomas Mann, entre altres autors. Instal·lat a Palma el 1940, recopilà els seus records a La ciudad desvanecida (1953; versió catalana ampliada La ciutat esvaïda, 1976) i els de Barcelona a Medio siglo de vida barcelonesa (1957). Col·laborà a "Destino", "Diario de Mallorca" i "Revista", i publicà la novel·la Un verano en Mallorca (1959), així com biografies i alguns assaigs històrics (La dominación británica en Menorca, 1952). Deixà inèdites unes ambicioses memòries. Com a pintor, les seves obres -pràcticament inèdites en vida- acusen influències de l’estampa japonesa i de l’expressionisme alemany; són fruit d’un pòsit avantguardista matisat pel seu característic lirisme d’intel·lectual contemplatiu i hipersensible. 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdaguer i Vila, Vicenç (Barcelona, 1752 - s XIX) Impressor. Fou el pare de Joaquim i de Francesca Verdaguer i Bollich. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Verdanxa, Joan (País Valencià, s XV) Escriptor i notari. Participà a certamens de poesia religiosa com el celebrat a València el 1474 en honor de la Mare de Déu. Sostingué un debat amb Bernat Fenollar, Joan Vidal i Pere Vilaspinosa. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verde i Aldea, Josep (Granollers, Vallès Oriental, 1929 - ) Polític. Secretari de publicació de l'Institut Catòlic d'Estudis Socials de Barcelona i d'EISA, des del 1967 col·laborà en diferents revistes catòliques de caràcter progressista i jurídiques. Membre del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, del qual fou secretari general des de la mort del seu fundador Josep Pallach, al començament del 1977. Elegit diputat (juny de 1977) pel Pacte Democràtic per Catalunya, després reorientà el seu partit cap a la unificació (juliol de 1978) en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), pel qual sortí elegit diputat al Congrés (1979, 1982 i 1986) i al Parlament Europeu (1986, 1987 i 1991). 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verde i Camps, Agustí Lluís (Barcelona, 1694 – 1777) Frare agustí. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres. Hi presentà diverses memòries sobre temes històrics i filosòfics. A l'entitat esmentada es conserva una estàtua de Mercuri, en bronze, descoberta per ell a Torroella de Montgrí. És autor del llibre Los antiguos tiempos de la Iglesia Católica (1744). 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Verde i Rubio, Ricard (València, 1876 – 1955) Pintor i gravador. Fou acadèmic de Sant Carles, on fou professor. Són notables els seus aiguaforts. Es dedicà de preferència al paisatge i al retrat. Destaquen alguns autoretrats que féu. 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Verdeguer i González, Alfons (València, 1923 – 1971) Escriptor. Advocat, estigué lligat al grup literari de l'Editorial Torre, i publicà els volums d'assaig literari Els clàssics, la terra i jo (1954), evocació d'escriptors catalans medievals, Grecs en la meua tinta (1958), sobre figures de l'antiguitat grega, i Viatge a Àusias March (1961). 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Verdeguer i Sapena, Salvador (València, 1894 - s XX) Escriptor. Ha estat obrer metal·lúrgic i regidor de teatre. És autor d'un cert nombre de poesies esparses i del recull poètic El crit de la lluerna (1954). 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Verdera, serra de (Alt Empordà) Sector (670 m alt) de la serra de Rodes, on hi ha les restes del castell de Sant Salvador de Verdera o castell de Verdera, prop del monestir de Sant Pere de Rodes. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Verderes, Sant Jaume dels (Vilanant, Alt Empordà) Veure> Sant Jaume dels Solers 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verderol i Roig, Bernat (Tarragona, s XIX) Escultor i arquitecte. Treballà algun temps a Madrid, on havia estudiat. Féu estàtues decoratives per a la façana de l'ajuntament de Tarragona. Era professor de l'escola de dibuix establerta a la ciutat per la Societat Econòmica d'Amics del País. Entre els seus deixebles figuren Aleu i Julio Antonio. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Verders, Sant Vicenç de (Santa Maria de Corcó, Osona) Veure> Sant Vicenç Sarriera. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdós i Mauri, Pere (Terrassa, Vallès Occidental, 1855 – Barcelona, 1929) Metge. Es doctorà el 1882 i fou un dels primers que practicà l'oto-rino-laringologia a Barcelona. Obtingué el premi Garí (1883). Fou redactor de la "Gaceta Médica de Cataluña" i membre corresponent de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Publicà diverses obres professionals i inventà un aparell que anomenà otoscopoprensor. Fou germà d'Ignasi. 51 CATALUNYA - MUNICIPI
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdú (Catalunya, s XV) Escriptor. Figura a l'anomenat Cançoner de París amb la seva cançó que comença Moltes gents són en aquest món lloades. 53 CATALUNYA - HISTÒRIA V 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Verdú i de Sanç, Blai (Catí, Baix Maestrat, s XVI – Tarragona, 1620) Escriptor. Dominicà, catedràtic de la Universitat de València i de la de Tarragona; fou rector del col·legi de l’orde de Tortosa i lector de la seu de Tortosa. Publicà diversos tractats filosòfics amb finalitat didàctica, com De rebus universalibus disputatio (1593), Opuscula philosophica (1598), Commentaria... super disputationem de Trinitate... Divi Thome (1602), Acromatica super universam Aristotelis logicam (1614) i Commentaria in logicam Aristotelis (1614), algunes obres pietoses, un Libro de las aguas potables y milagrosas de la fuente de Nuestra Señora de Avellá (1607) i Engaños y desengaños del tiempo con un discurso de la expulsión de los moriscos de España (1612). 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Verdú i Feliu, Josep (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1853 – Barcelona, 1885) Escriptor. Popularitzà el pseudònim de Gestus. Cal·laborà en un gran nombre de publicacions de Vilanova i de Barcelona. Estrenà moltes peces curtes de teatre, còmiques i en català, algunes de les quals foren publicades: entre moltes d'altres, Jan petit (1874), Los pintors de Barcelona (1875) i Colls i punys (1895). Publicà també Poesies festives i sèries (1894) i Colección de cantos populares de Murcia... (1906); altres poesies seves foren recollides a "Lectura Popular". 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Verdú i Verdú, Gregori (Monòver, Valls del Vinalopó, 1818 - Dima, Navarra, 1876) Militar. Es graduà de tinent d'enginyers militars i participà en la primera guerra Carlina. Fou catedràtic de l'Academia de Ingenieros Militares de Madrid (1843). Amplià estudis a París (1847-51) i fou enviat a estudiar l'exposició de Londres del 1851. Més tard serví a les Filipines, i després fou ascendit a coronel (1863) i li foren confiades tasques científiques, especialment treballs cartogràfics. Ascendit a general (1873), participà en el setge de Cartagena i lluità contra els carlins a Navarra, on morí en acció de guerra. El 1854 havia publicat 'Nuevas minas de guerra (traduït al francès l'any següent). 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Verdum, el (Barcelona, Barcelonès) Barri, dins l'antic terme municipal de Sant Andreu de Palomar. Es formà a partir d'una antiga barriada situada vora l'actual avinguda de la Meridiana — de la qual és separada pel barri de la Prosperitat—, on hi ha el sector més ben urbanitzat del barri i on habita població catalana i treballadors qualificats. Vers el sector muntanyós (turó de les Roquetes) es començaren a edificar entre el 1950 i el 1955 grups d'habitatges de protecció estatal caracteritzats per la baixa qualitat de la construcció i l'alta densitat d'ocupació del sòl. Amb l'edificació del sector més muntanyós del turó de les Roquetes una part de l'antic barri del Verdum passà a anomenar-se de les Roquetes. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Verga, Pere Lluís (País Valencià, s XVI) Humanista. Estudià a París. Visquè a València, on fou empresonat, en 1559, sota l'acusació de tenir contactes amb l'ideari calvinista. Un cop alliberat fou sentenciat a no sortir del país. Ell desobeí i la Inquisició s'assabentà que en 1570 era a Gènova, defensant les seves teories religioses. 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vergara (País Valencià, s XVIII - s XIX) Família d'artistes. Iniciada pels germans Francesc i Manuel Vergara. Tot i que la branca de Manuel és menys important, la complexitat familiar en la mateixa tasca delata l'estructura artística encara vigent: ensenyament de tipus gremial i familiar, no creada encara l'Acadèmia ni cap centre oficial. 61 CATALUNYA - HISTÒRIA Vergarà, comtat de (Catalunya) Títol concedit el 1847 a Isidre Alaix i Fàbregues (mort el 1853), únic titular. 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vergara, Manuel (València, s XVII – s XVIII) Escultor. Germà de Francesc i pare de Francesc Vergara i Bartual. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vergara i Bartual, Francesc (Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 1713 - Roma, Itàlia, 1771) Escultor. Fill de Manuel. Treballà molt a Roma, on fou protegit pels papes. L'anomenaven el romà. És autor d'escultures notables, com la de sant Pere d'Alcàntera. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vergara i Gimeno, Francesc (País Valencià, s XVIII) Escultor. Germà d'Ignasi i de Josep i fill de Francesc. Col·laborà amb el seu pare. 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vergara i Gimeno, Ignasi (València, 1715 – 13/abr/1776) Escultor. Un dels més importants del seu temps a València. De família d’artistes, aprengué al taller del seu pare, Francesc Vergara, el modelatge en fang, i a l’escola del pintor Evarist Munyós estudià dibuix. Amplià estudis més tard a Madrid i a Roma, costum que aleshores començava a instituir-se. Les seves obres són molt extenses, d’un estil molt correcte, que delata ja, clarament, la transició de les arts cap al que fou més tard el neoclassicisme. Les més importants i conegudes són la façana del palau del marquès de Dosaigües, obra realitzada amb el pintor Hipòlit Rovira, l’estàtua de Carles III que corona el Palau de Justícia, i un grup escultòric de la façana barroca de la catedral, tot a València. L’interès més gran de la seva personalitat, però, és d’haver estat, amb el seu germà Josep i 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vergara i Gimeno, Josep (València, 1726 – 1779) Pintor. Fill de Francesc Vergara i germà d'Ignasi, els quals constitueixen la branca més famosa de la família. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Verger, Antoni (València, 1900 – 1934) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles, on fou premiat. Es casà amb l'escultora Maria Labrandero. Fou també dibuixant i caricaturista. 70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Verger, coll des (Banyalbufar, Mallorca Occidental) Coll, a la carretera a Estellencs, damunt la costa, on hi ha la torre de Verger o del coll des Verger (o la talaia de ses Ànimes). 71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verger, Damià (Illes Balears, s XIX - Palma de Mallorca, 1849) Metge. Figurà entre els fundadors de l'Acadèmia de Medicina de Mallorca (1828). Pertanyia a diverses corporacions doctes. És autor de diversos escrits professionals i d'una inacabada Historia médico-tipográfica de les Balears. 72 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
73 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Verger, marquesat del (Illes Balears) Títol concedit el 1708, pel rei-arxiduc Carles III, al noble mallorquí Tomàs Burguès de Safortesa i d'Olesa, diputat de Mallorca i cavaller d'Alcántara, sobre la seva propietat del verger de Vinagrella. Continua en la mateixa família. 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verger, Miquel (Illes Balears, s XVI – s XVII) Arquitecte. És autor de la portada de la catedral de Mallorca (1592-1601), obra amb columnes i capitells manieristes que palesen potser la influència de Palladio. 75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verger, Rafael Josep (Santanyí, Mallorca, 1722 - Linares, Mèxic, 1790) Eclesiàstic i missioner. El 1738 entrà al convent de franciscans de Jesús de Mallorca i es graduà en filosofia i teologia. Refusà una càtedra de filosofia a la universitat de Mallorca, i el 1750 se n'anà cap a Mèxic, on treballà en les missions i fou tres anys lector de teologia a la seva universitat. El 1768 tornà a Mèxic amb 48 sacerdots, amb els quals emprengué una intensa campanya per tots els estats de Nova Espanya i Nou Regne de Lleó. Fou comissari visitador de l'orde franciscà als convents de San Francisco de Pachueca i de Santa Cruz de Quéretaro, i el 1783 fou nomenat segon bisbe de Linares a Nou Lleó. Acabà la catedral i es dedicà a la pacificació del país. Fou l'introductor de noves espècies agrícoles i destacat promotor del progrés material i espiritual de la seva diòcesi. És autor d'una Historia de los adelantos que han hecho la agricultura, artes y comercio en el Nuevo Reyno de León (inèdita) i d'un Mapa de las Californias, que fou imprès en quatre fulls, i molts altres treballs pastorals i erudits. 76 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Verger i Ventayol, Maria (Alcúdia, Mallorca Septentrional, 1905 - Madrid, 1983) Escriptora. Es titulà de bibliotecària i arxivera, i des del 1923 fou bibliotecària i auxiliar arxivera de l'Arxiu Municipal de Terrassa i bibliotecària i conservadora del Museu Soler i Palet de Terrassa, fins el 1943. L'any 1935 guanyà un concurs d'arxius convocat per la diputació de Barcelona. Creà la biblioteca escolar de l'Escola d'Economia i la de la presó del partit judicial. Residí alguns anys a sud-amèrica, i després visqué a Madrid. Ha publicat obres de poesia, com Clarors matinals (1924), Tendal d'estrelles (1930), L'estela d'or (1934), etc, i la narració L'enflorament d'una il·lusió (1930) i Reseña histórica de los archivos y bibliotecas del ayuntamiento de Tarrasa (1942). 78 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
79 CATALUNYA - MUNICIPI
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés (Barcelona, s XX - ) Nissaga de titellaires. Iniciada per Sebastià Vergés i Prats (1900-1974), que, havent après l’ofici amb Jaume Anglès i Vilaplana, fundà Putxinel·lis Vergés amb el seu germà Antoni (1909-1990) i la seva muller, Isabel Cadena (1905-1997). Els seus fills Sebastià (1929) i Martí Vergés i Cadena (1931) s’afegiren al grup, que viatjà per tot Catalunya i treballà de forma estable al Turó Parc, el Tibidabo i diversos locals barcelonins: Els Quatre Gats (1939-45), el Poble Espanyol de Montjuïc (1940-58) i Can Jorba (1949-63). Pioners dels espectacles de titelles per televisió, han fet també obres per a adults (La guerra de la Independència, Batalla Naval, L’enderrocament de l’Infern, etc). El 1973, la secció de titelles de l’Institut del Teatre atorgà a Vergés i Prats el Premi d’Honor a la trajectòria artística, i el mateix any debutà Sebastià Vergés i Martínez (Barcelona 1958). Els Vergés disposen de tres companyies, que combinen obres 81 CATALUNYA - HISTÒRIA Verges, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Verges i que comprenia també Bellcaire i la Tallada d'Empordà, que pertangué des del 1418 als vescomtes de Rocabertí i a una línia d'aquest llinatge, la dels barons de Sant Mori. Passà als Cardona, i el 1587 fou incorporada a la corona. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés, Esteve (Barcelona, s XIX - 1862) Pedagog. Dirigí a Barcelona diverses escoles públiques. És autor d'alguns llibres de caràcter docent. 83 ILLES BALEARS - CULTURA Verges, festa de les (Mallorca) Festa popular de les Onze Mil Verges celebrada el 21 d'octubre a l'illa, on és considerada la festa de les noies solteres, les quals fan una capta, s'adornen d'una manera especial i reben serenates dels joves, sovint amb cant de composicions de to humorístic. 84 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Verges, serra de (Ancinyà / Centernac, Fenolleda) Elevació muntanyosa (583 m alt), a l'esquerra de l'Aglí, termenal dels dos municipis. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Barris, Joan (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1873 - Palafrugell, Baix Empordà, 1914) Escriptor. Publicà la conferència Orientacions polítiques del Centre Nacionalista Republicà de Palafrugell (1907) i un cert nombre de poemes. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergès i Coma, Rosa (Barcelona, 1955 - ) Realitzadora cinematogràfica. Llicenciada en història de l'art per les universitats de Barcelona i La Sorbona, al principi dels anys setanta inicià una prolífica activitat publicitària i com a guionista. Coguionista d'Un parell d'ous (1984) de Francesc Bellmunt, el 1989 dirigí el llarg metratge Boom Boom, que obtingué el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. També ha dirigit l'escenografia de l'arribada a Empúries de la flama olímpica dels Jocs de Barcelona. El 1994 dirigí el seu segon film, Souvenir, i el 1997 TVE estrenà el telefilm musical Tic, Tac. També ha fet incursions en el món del teatre dirigint obres com Fes córrer la veu! (1999). L'any 1998, rebé el premi Ciutat de Barcelona d'audiovisuals. 90 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Vergés i de Ricaudy, Manuel de (Perpinyà, 1857 – 1911) Escriptor. Financer. Presidí nombroses associacions, com la Societat Filharmònica de Santa Cecília (1880), el Club Alpí Francès (1884) i la Societat d'Estudis Catalans des de la seva fundació (1906). Publicà Notice historique sur la section du Canigou... (1906), Notice historique sur la Caisse d'Épargne de Perpignan (1908) i Toponymie du Roussillon. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Fàbregas, Josep (Barcelona, 1903 – Palma de Mallorca, 1984) Humanista i pedagog. Llicenciat en filosofia i lletres (1927). Deixeble de J. Balcells. Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona. Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat (1930), catedràtic de llatí (1932) incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat; en fou també el secretari. El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona. En jubilar-se (1973), era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals. Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company J. Petit, l’edició i la traducció dels 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Farnés, Pere (Barcelona, 1896 – 1970) Pedagog. Fill de menestrals, fou alumne de la sucursal de tenia l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia al Poble Sec, i després de les Escoles Catalanes del Districte VI. El 1920 fou nomenat director de les Escoles Catalanes del Districte II, però aviat va deixar aquesta escola perquè Manuel Ainaud el cridà per organitzar l'Escola del Mar de l'ajuntament de Barcelona, que dirigí fins a la jubilació. Obres: La nostra posició pedagògica (1932) i Libro de evocaciones 1922-1947. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Grau, Josep (Sant Quirze de Besora, Osona, 1925 - ) Pintor i poeta. S'inicià tardanament en el conreu de la pintura. Féu la primera exposició individual a Vic, el 1970. Interessat per la matèria i les textures, pintà detalls de paret intentant de representar qualitats matèriques i jugant amb els contrasts. Ha escrit i il·lustrat llibres de poemes com Jeroglífic (1982), Llunari bilingüe (1987) o L'arc voltaic (1987). Signà Vergesgrau. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Mirassó, Antoni (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1832 – 1874) Eclesiàstic i escriptor. El 1867 féu restaurar el monestir de Sant Llorenç del Munt, i publicà, a més de diverses obres religioses en català, l'estudi Sant Llorenç del Munt: son passat, son present i venidor (1871). 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Paulí, Ramon (Tortosa, Baix Ebre, 1874 – 1938) Periodista. És autor d'un extens aplec de costums tortosins, publicat a l'obra Espurnes de la llar. Costums i tradicions de Tortosa (1909-12), de la qual aparegueren quatre volums. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Permanyer, Felip (Catalunya, v 1811 – Barcelona, 1889) Advocat i eclesiàstic. Fou catedràtic i degà de la facultat de dret de Barcelona. Assolí un fort prestigi com a jurista. Era membre de l'Acadèmia de Bones Lletres des del 1852. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Príncep, Gerard (Tortosa, Baix Ebre, 7/mar/1931 - ) Escriptor. Amb L'ombra rogenca de la lloba guanyà el premi Carles Riba el 1981, al qual seguiren altres reculls poètics. També ha publicat els assaigs El pintor tortosí Antoni Casanova (1847-1898) (1983), Tretze biografies imperfectes (1986, premi Josep Pla 1985), Eros i Art (1991, premi Josep Vallverdú 1990) i el llibre de viatges Barques i fogons, de Vinaròs a Calafell (1990). Ha dut a terme una excel·lent traducció de tots els sonets de Shakespeare (1992). 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vergés i Zaragoza, Josep (Tortosa, Baix Ebre, 1862 – 1927) Escriptor. Es llicencià en ciències exactes i escriví profusament a "El Correo de Tortosa". Usà el pseudònim de Costante, i fou un propagandista catòlic. Publicà Recordances (1925) i Epistolario joco-serio (1925).
Anar a: [ Verd ] [ Verdag ] [ Vardaguer i T ] [ Verdú ] [ Verge ] [ Verges i ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Verdaguer i Portet, Josep
Verdú (
Verger, el (
Verges (