A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Cana ]    [ Canal ]    [ Canalet ]    [ Canals ]    [ Canals, R ]    [ Canam ]

Davant de tant imbècil amb carnet d'opinant, els savis callen. (Pepe Rubianes)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cana, riu de la  (Catalunya Afluent esquerrà de l'Ebre, que neix als contraforts occidentals de serra la Llena, passa encaixat en direcció nord-est - sud-oest; constitueix el termenal entre la Pobla de Cérvoles i Bovera (Garrigues), al nord, i la Bisbal de Falset (Priorat) i a la Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre), al sud; desemboca davant el castell de Flix.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canada, la  (Alt Maestrat / Ports Altiplà, drenat per la canada d'Ares, al límit de les dues comarques, d'uns 7 km de longitud i 1 km d'amplada, a l'est de les moles del Vilar i d'Ares (al peu de la qual hi ha la vila d'Ares del Maestrat).

2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cañada Seca  (Alpont, Serrans)  Llogaret, al límit amb el terme de la Iessa.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCanadal  (la Jonquera, Alt Empordà)  Poble, al sud-est de la vila. El castell de Canadal, enrunat, formà part del vescomtat de Rocabertí. L'església és dedicada a santa Cristina. Al sud-est hi ha els estanys de Canadal, on neix el Merdançà.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canadell  (Calders, Bages Església romànica (Sant Salvador) i masia (mas de Canadell) de la comarca, a la dreta de la riera de Calders, vora Viladecavalls de Calders.

6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Canadell, cap  (Vallespir Cap de la costa de la Marenda, a la comarca, entre les cales de Terrimbou i de Cervera.

7 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Canadella  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Vénda, a la parròquia de Sant Llorenç de Balàfia.

8 CATALUNYA - EMPRESA

Canadenca, La  (CatalunyaNom popular de l'empresa Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited.

9 CATALUNYA - POLÍTICA

fàbrica de La Canadenca (Barcelona)Canadenca, vaga de La  (Barcelona, 5/feb/1919 - 14/abr/1919)  Conflicte social que tingué lloc a la ciutat. Produït a l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro de Barcelona, filial de l'empresa canadenca Barcelona Traction Light and Power, que es transformà en vaga general. A causa de l'acomiadament d'obrers de Riegos, s'inicià la vaga, que s'extengué, per solidaritat, als obrers de l'aigua i tèxtils, i foren empresonats prop de 3.000 obrers a Montjuïc. El sindicat d'arts gràfiques emprà la "censura roja" per controlar les informacions sobre el moviment. Davant l'extensió del conflicte, el cap del govern, comte de Romanones, envià Montañés com a governador civil, i Doval com a cap de policia, per establir un acord. L'actuació de S. Seguí en el míting de les Arenes (14/mar) féu possible l'acord, i es tornà al treball. Tanmateix, les autoritats militars no acceptaren elsInici página termes del pacte, i quedà sense efecte l'alliberament dels 79 vaguistes detinguts. Així...  Segueix... 

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canadilla, La  (Alpont, Serrans)  Llogaret, al nord de la vila.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canagot, Ramon de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. A la darrera fase de la reconquesta del Principat, forçà el coll d'Alforja amb els seus homes i arribà a Siurana, davant la qual participà al setge que hi sostingueren d'altres cavalles i nobles, especialment els pertanyents al casal de Cervera (1153).

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canal, la  (Sueca, Ribera Baixa)  Barri del nord de la ciutat.

17 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canal, la  (Xixona, Alacantí)  Districte rural, al sud-oest del coll de la Carrasqueta, al vessant meridional del cabeç de Corbó, separació amb la canal d'Alcoi.

18 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Canal, sa  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Vénda, caseria i carregador de sal de les salines, a l'extrem meridional de l'illa, al fons d'una cala entre la punta de ses Portes i la punta de la Rama.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canal, vall de la  (País Valencià Vall situada entre les foies d'Alcoi i de Xixona, formada per les altes valls del barranc del Molinar (o de la Batalla), afluent del riu d'Alcoi, i de la rambla de la Gavarrera (que obre la vall vers el sud-oest al nord de la foia de Castalla, sector que rep també el nom de vall d'Ibi), unides al coll de la Carrasqueta. Limiten aquesta depressió, al nord, les serres del Carrascar d'Alcoi, de la Serreta i de l'Ull del Moro (alineació que talla el barranc del Molinar) i, al sud, les serres del Guanter, de Carbó (o de la Carrasqueta), del Rentonar i dels Plans. És compresa als termes d'Ibi, Xixona i Alcoi (partides de la Canal Alta i de la Canal Baixa).

12 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaCanal 33  (Catalunya, 10/set/1988 - )  Canal de televisió. Creat per Televisió de Catalunya SA i integrat a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), juntament amb TV3 i TVC Satèli·lit. Creat com a complement de la programació de TV3.

13 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Canal 9  (País Valencià, 5/set/1989 - )  Canal de la televisió autonòmica valenciana, creat dins l'ens de Televisió de Valencia (TVV).

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canal d'Alcoi, la  (Alcoià Veure> Alcoi, canal d'.

15 PAÍS VALENCIÀ - COMARCA

Situació de la comarca del Canal de NavarrésCanal de Navarrés, el  (País Valencià Comarca: 709,29 km2, 17.201 hab (2006), cap: Énguera. Situada a la regió interior, entre la Foia de Bunyol, al nord, la Vall de Cofrents i la Manxa, a l'oest, la Costera, al sud, i la Ribera Alta, a l'est. - GEOGRAFIA FÍSICA: Ocupa els contraforts meridionals del sistema Ibèric, amb l'inici de formacions de tipus prebètic. Dominen els materials secundaris, i el sector principal de la comarca està tectònicament constituït per una sèrie d'anticlinals esventrats, que han originat una depressió elevada, voltada de relleus més elevats. El relleu està bàsicament format pel sector oriental del massís del Caroig, amb un paisatge de valls profundes de morfologia càrstica. El clima és mediterrani amb tendència a la continentalitat, amb temperatures entre 11 i 15 ºC de mitjana anual i precipitacions al voltant dels 500 mm. La xarxa hidrogràfica està formada pel Xùquer i els seus afluents: el primer fa de frontera septentrional i travessa la comarca en...  Segueix... 

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canalbona  (Pallars Sobirà Vall del massís de la pica d'Estats, dins la comarca, capçalera de la vall d'Areste, a la vall Ferrera. És dominada, al nord, pel pic de Canalbona (2.959 m alt), a l'est del qual s'obre el port de Canalbona, que comunica amb la vall occitana de Vic-de-sòs.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCanalda  (Odèn, Solsonès)  Poble (1.153 m alt), situat sobre la serra de Canalda (contrafort meridional de la serra de Port del Comte), a la dreta de la riera de Canalda (que neix als prats de Bacies i s'uneix a la rasa d'Encies, afluent de la ribera Salada). Domina el poble, a l'oest, l'alta cinglera del puig Sobirà de Canalda (1.943 m alt), dita la roca de Canalda (hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics), i al nord, la de la serra de Querol, al peu de la qual s'estenen els prats de Canalda, destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda. L'església (Sant Julià) és del s XII; la parròquia ja és esmentada el 839. El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canalda i Bargués, Lluís  (Cervera, Segarra, 1843 – Barcelona, 1911)  Enginyer industrial. Estudià a Barcelona. Fou cap d'estadística de la província de Cadis (1870). De retorn a Cervera (1872), dugué a terme un projecte de fortificació de la ciutat i en dirigí les obres (1874), durant la Tercera Guerra Carlina. Des del 1876 fou catedràtic de construcció de màquines a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona. Publicà diversos treballs sobre cinemàtica, astronomia, tormodinàmica i geologia en revistes especialitzades.

23 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canaleja, la  (Alpont, Serrans)  Llogaret.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canalejas i Casas, Josep  (Barcelona, 4/des/1827 – Madrid, 22/nov/1902)  Enginyer i publicista. Pare de José Canalejas y Méndez. Estudià a Madrid i a Lieja. Per encàrrec del famós banquer José de Salamanca va construir algunes línies fèrries. Milità al partit liberal i fou diputat i senador. Director de la companyia del ferrocarril de Ciudad Real, a Badajoz. Dirigí la revista "El Eco Agrícola", i col·laborà a "El Ingeniero Industrial". És autor, entre altres treballs, d'un Anuario de los progresos tecnológicos de la industria y de la agricultura (1861) i Estudio de la situación moral y material de los reclusos de la casa municipal de corrección de Barcelona (1860).

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCanalejas i Fustegueres, Frederic  (Llucena, Alcalatén, 1873 - Madrid ?, 1899)  Escriptor. Fou brillant col·laborador de la premsa de Madrid durant la seva breu carrera literària. Versificà en castellà. Després de la seva mort li fou publicat un volum de Poesías.

26 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Canalejas Méndez, José  (El Ferrol, Galícia, 31/jul/1854 – Madrid, 12/nov/1912)  Polític liberal i advocat. Fill de l'enginyer Josep Canalejas i Casas. Com a president del consell de ministres (1910-12) i amb l'oposició d'importants sectors conservadors i liberals, acceptà parcialment les reclamacions catalanes per a l'autonomia i presentà a les corts el projecte de llei de mancomunitats i delegacions (1911), que possibilità la constitució de la Mancomunitat de Catalunya (1914). Morí tirotejat per un anarquista.

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canaleta, la  (Ador, Safor)  Caseriu, a la part muntanyosa del municipi.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canaleta, riu de la  (Terra Alta / Baix Ebre Afluent dretà de l'Ebre. Neix a la serra de l'Espina, contrafort septentrional dels ports de Beseit, dins el terme d'Horta de Sant Joan; le seu curs forma un veritable canno fins a Bot, tot seguint una direcció sud-nord; després de travessar la paret de conglomerats que limita el curs de l'Ebre per la dreta i de constituir, en aquest sector, el límit entre els termes de Gandesa, al nord, i de Prat del Comte i del Pinell de Brai, al sud, es dirigeix, ja a la plana, vers el sud-est i desemboca al seu col·lector aigua avall de Benifallet. Aquest canvi de direcció és originat, possiblement, per captació de la conca alta del riu Sec dels Estrets, per un altre afluent de l'Ebre, que correspon a l'actual riu de les Canaletes.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canaleta i Font, Joan  (Barcelona, 1744 – 1808)  Fabricant d'indianes. Nebot i hereu de Josep Canaleta i Poc. En esclatar la Guerra Gran (1793) es comprometé a pagar deu homes armats i a muntar la guàrdia de la ciutat amb trenta homes de la fàbrica un cop a la setmana. L'any 1798 formà part del consistori municipal.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCanaleta i Poc, Josep  (Barcelona, 1714 – 1768)  Mestre veler i fabricant d'indianes. Fou un dels primers industrials catalans que filà el cotó en la seva fàbrica, amb caràcter clarament competitiu respecte al que venia important-se fins aleshores de Malta. Demanà exempció de franquícia per a la importació de cotò en floca d'Amèrica, i sol·licità de la Junta de Comerç dues naus per importar cotó de Veracruz, projecte que fou aprovat el 1768. La seva iniciativa donà nou impuls a la indústria cotonera catalana.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canaletes  (Cabrera d'Igualada, Anoia)  Barri i cap del municipi, al sud del terme. Es formà en dos petits nuclis a banda i banda de l'antic mas de Canaletes.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canaletes  (Barcelona, Barcelonès)  Sector de la Rambla, al capdamunt del passeig. Fins al 1855 hi hagué les torres de Canaletes, del s XIV, anomenades així per les canals d'aigua. La font de Canaletes recull l'aigua que nodria la font de l'Estudi General. Des dels anys 20 és indret de reunió per a comentar els partits de futbol i per celebrar les victòries importants del F.C. Barcelona.

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canalí  (Marina Alta Veure> Alcanalí.

35 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Canalias, Anna  (Magallón, Aragó, 1886 – Tetuan, Marroc, 1963 ?)  Poetessa de pares catalans. Exercí el magisteri a Barcelona, Osca, Segòvia i Girona. Publicà els reculls poètics Líriques, Natura. Sonets erudits i Poesies, evocació de mons medievals i orientals.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canalias, Jaume  (Barcelona, s XIV)  Pintor. El 1372 treballava per a l'ajuntament de Barcelona, fent l'entixinat de la Casa de la Ciutat.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCanalias i Vintró, Josep  (Catalunya, s XIX – s XX)  Escultor. En la seva obra perviuen els temes anecdòtics pintorescs a la manera de Benlliure o Querol (Amor al proïsme, 1907; Home de mar, 1908). És autor del bust de Joaquim Vayreda a la façana posterior del Museu d'Art Modern de Barcelona.

38 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Canalitx  (Felanitx, Mallorca Oriental)  Antic nom de la població.

39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canalosa, la  (Fondó de les Neus, Vinalopó Mitjà)  Caseriu, dividit en la Canalosa de Dalt i la Canalosa de Baix, situades entre les serres dels Frares i de la Cava.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canalot, el  (Baix Ebre Llengua de sorra a la costa. Extrem septentrional del delta de l'Ebre, que tanca per llevant el port del Fangar.

41 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraCanals  (Costera Municipi: 21,86 km2, 160 m alt, 13.360 hab (2014). Situat en una vall, a la vora del Cànyoles i del seu afluent, el riu dels Sants, entre la serra Grossa i la serra Plana, al sud-oest de Xàtiva. La principal font de riquesa del municipi és la indústria (sobresurt la tèxtil, i també l'alimentària, la terrissera i la de construcció), complementada per l'agricultura, sobretot de regadiu (tarongers, hortalisses, patates, tabac, melons, maduixes, cacauets, etc), gràcies a les aigües dels dos rius; de secà cal esmentar els garrofers, ametllers i oliveres, i algunes activitats avícoles i ramaderes (bestiar oví i porcí). La població ha experimentat un notable ascens, sobretot a partir del 1950. La vila, d'origen islàmic, és a la confluència dels rius Cànyoles i dels Sants; conserva part de l'antiga església del s XIII; l'actual temple parroquial de Sant Antoni fou construïda en 1623-34 i decorada de nou el 1690; el nucli urbà ja ha absorbit l'antic llogaret de la Torreta de Canals i és pràcticament unit a de l'Alcúdia de Crespins. Ajuntament

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCanals  (Sacanyet, Alt Palància)  Poble (1.200 m alt) (o Canals de Begís, cast: Canales), al vessant occidental de la serra de la Bellida. L'església (Santa Bàrbara) depenia de Begís, del qual municipi fou segregat el 1842, juntament amb Sacanyet.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canals  (el Riu del Pendís, Baixa Cerdanya)  Llogaret (1.425 m alt), al vessant septentrional del Moixeró, vora l'antic camí ral del Pendís. Sota el poble hi ha un espadat de calcàries d'aspecte basàltic.

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Canals  (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)  Despoblat recent del terme de Peramea (913 m alt) (ant: els Masos de Canals), dominant el pla de Corts.

45 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Canals  (Baix Cinca Despoblat de la comarca, a l'esquerra del riu, entre Fraga i Saidí.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canals  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)  Antiga quadra (o Canalsroges), a l'oest de Valldoreix. L'antic castell de Canals, enrunat, passà, el s XIII, dels Cervelló al monestir de Sant Cugat (l'abat es titulà baró de Canals). El centre era l'església, desapareguda, de Sant Martí de Bosquerons.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Canals, Antoni  (País Valencià, v 1352 - 1415/19)  Escriptor i humanista. De jove ingressà a l'orde dominicà i estudià gramàtica a València i a Girona, lògica a Mallorca, Manresa i Lleida, i filosofia a Barcelona, sota el mestratge de Vicent Ferrer. Continuà els estudis de teologia a València, a Tolosa i a París. El 1387 era professor a Lleida, on assolí un gran prestigi. Amb la seva obra representa la figura més important del pre-Renaixement a Catalunya, i supedita a la seva tasca apologètica els dots d'orador i de literat. De la seva obra conservada, tota en català, cal esmentar dues obres originals, l'Scala de contemplació (1399-1400) i elInici página Tractat de confessió (1413). D'entre les seves traduccions de clàssics sobresurten el Llibre anomenat Valeri Màxim, versió dels Dictarum factorumque memorabilium (1396), la traducció de De arrha animae d'Hug de Sant Víctor, i De providentia de Sèneca (1396-1404). És posterior la versió en prosa i comentari del setè llibre de l'Àfrica de Petrarca, que titulà Raonament fet entre Scipió e Aníbal.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canals, Bartomeu de  (Penedès ?, 1318 - Catalunya, 1344)  Cronista. Monjo de Santes Creus, actuà com a notari el 1327 i el 1333. És autor d'Opusculum, crònica llatina sobre fets del seu temps, el fragment conservat del qual abasta del 1282 al 1344, però sembla que l'original començava amb Ramon Berenguer IV. L'obra ha estat estudiada modernament per Jordi Rubió i Balaguer. Part del seu contingut és pres pel Compendium de fra Bernat Mallol.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canals, Gaspar  (Barcelona, s XVI)  Argenter. El 1552 formava part del Consell de Cent.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canals, Joan (dit "el Negre Canals")  (Llinars del Vallès, Vallès Oriental, s XVI – Catalunya, s XVII)  Bandoler. Formà part de la banda de Perot Rocaguinarda. Era parent de dos deseners de la unió de Sant Antoni de Vilamajor, la qual cosa li permetia d'actuar amb més impunitat. Fou detingut vers l'any 1610.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canals, Josep  (Barcelona, 1887 – 1935)  Empresari teatral. Destacà molt per les seves iniciatives. Actuà durant la dècada 1920-30 als teatres Romea i Novetats. Des de llurs escenaris imposà un teatre català de categoria, obert a les tendències més diverses, equilibrant la presentació d'autors joves amb la dels consagrats i també amb excel·lents traduccions.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCanals, les  (Lleida, Segrià)  Partida de l'horta, a l'esquerra del Segre, al sud d'Alcoletge, terme del qual procedeix la sèquia de les Canals, que desguassa al Segre a l'est de Lleida.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Canals, Pere  (Xàtiva ?, Costera, s XIV - València ?, s XV)  Frare dominicà i teòleg. Era germà d'Antoni. Gaudí de la protecció reial. Quan Antoni anà a Barcelona el 1398, deixant així el lectorat de teologia de la seu de València, Pere el substituí en aquest càrrec, per ordre de Martí l'Humà

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canals, Pere de  (Tarragona, inici s XV - Sant Cugat del Vallès ?, Vallès Occidental, s XV)  Monjo. Per ordre del rei Joan II traduí del llatí una obra de caràcter històric.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canals, Ramon  (Girona, 1929 - )  Pedagog i eclesiàstic. Consiliari de diversos centres docents. Ha escrit amb col·laboració de Pere Darder i Vidal El nen i l'altre. Aquesta obra guanyà el premi Antoni Balmanya 1965, i fou publicada l'any següent.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canals, Sant Martí de  (el Pont de Claverol, Pallars Jussà Veure> Sant Martí de Canals.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canals, serra de les  (Alt Urgell Alineació muntanyosa (840 m alt), de direcció nord-est - sud-oest, que forma la paret oriental del grau d'Oliana.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canals de Catllarí, les  (Montmajor, Berguedà Altre nom de l'antiga quadra de Catllarí.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCanals i Cendrós, Maria Remei  (Barcelona, 1913 - )  Pianista. Cursà estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i es perfeccionà amb Ricard Viñes. Exercí una notable tasca pedagògica i ha fundat el premi Maria Canals d'execució musical. És autora del llibre Una vida dins la música (1969), i ha fet nombrosos enregistraments.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canals i Cussó, Enric  (Tiana, Maresme, 1952 - )  Periodista. Llicenciat en ciències de la informació. Formà part de l'equip fundacional de Televisió de Catalunya (TVC), que dirigí entre el 1984 i el 1989. Ha treballat a Ràdio Barcelona i als diaris "El País" i "Diari de Barcelona". Ha estat director d'"El Observador" (1991). Creà la productora audiovisual Mercuri (1990), des d'on féu els programes Avui per demà, Te'n recordes?, Els dies que van canviar la nostra vida, Aquest temps, aquest país i Classificació A.C.R., premi Òmnium Cultural 1995. Fou assessor del govern d'Andorra en la creació de l'organisme de ràdio i televisió d'aquest país i membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya des del 1997.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canals i Ferrer, Dolors  (Santa Sussana, Maresme, 1891 - Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1984)  Mestra. Fou subvencionada per l'ajuntament de Barcelona per a cursar pedagogia a Roma, amb Maria Montessori. En tornar fou directora, fins a la seva jubilació, de la Casa dels Nens (1917-61), escola de l'ajuntament, que introduí el sistema Montessori.

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Canals i Frau, Salvador  (Illes Balears, 1893 – Argentina, 1958)  Etnògraf. Emigrà a l'Argentina (1930), país on desenvolupà la major part de la seva activitat. Fou catedràtic de les universitats de Tucuman, Cuyo i Buenos Aires. La Comisión Nacional de Cultura argentina el distingí amb un premi (1940). És autor de més d'un centenar de treballs monogràfics, amb obres tan notables com les titulades Prehistoria de América, Etnografía de los huarpes, Tres estudios de etnografía de Cuyo i Las poblaciones indígenas de la Argentina.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCanals i Guerau, Esteve  (Barcelona, s XVII – 1756)  Botiguer de draps i fabricant. El 1709 fou sancionat pel fet de vendre teixits deficientment tenyits. Vers el 1738, associat amb Antoni Serra (Antoni Serra i Companyia), instal·là prop del portal Nou una manufactura d'indianes que fou probablement la primera de la Península Ibèrica. Mort el seu soci, s'uní al seu parent Bonavantura Canet. La societat disposava el 1941 d'una dotzena de telers i fou autoritzada a importar cotó de Malta pagant la meitat dels drets, i a emprar el títol de fàbrica reial. En la fabricació d'indianes utilitzà tècnics i artistes, algun dels quals era estranger. El 1746 l'ajuntament li concedí l'ús d'un terreny proper al rec Comtal, a l'indret anomenat la Granota.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canals i Llambí, Ricard  (Barcelona, 1876 – 1931)  Pintor. Membre de la Colla del Safrà, dirigida per Nonell, exposà, juntament amb ell, a París (1898), on es consagrà gràcies al suport del marxant Durand-Ruel. Conreà temes hispànics, i excel·lí en les figures i el retrat (Retrat del fill de l'artista, 1913). La seva pintura és la síntesi d'un cert naturalisme burgés, d'una particular visió del color deguda a l'ambient modernista i de les influències impressionistes, especialment de Renoir. Fundà i dirigí, a Barcelona, "Les Arts i els Artistes".

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canals i Martí, Joan Pau  (Barcelona, 1730 – Madrid, 1786)  Fabricant d'indianes i químic. Era fill d'Esteve Canals, fundador d'una de les primeres fàbriques d'estampats del Principat (1738). L'any 1760 anà a Madrid comissionat pels fabricants d'indianes de Barcelona. Fruit dels seus estudis sobre tints, redactà un informe favorable sobre la roja espanyola i fou nomenat director i inspector general de tints (1764), i creà a Madrid una companyia per al conreu i comerç de la roja, que s'estengué especialment per Castella la Vella-Lleó (especialment Valladolid i Mojados) i també per Andalusia i Catalunya. En demostrar-se la seva qualitat, s'inicià l'exportació a França, Anglaterra i Holanda, que prengué un gran impuls fins als primers anys del s. XIX. Fou un dels fundadors de la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona (1772). El 1778 sol·licità i obtingué el títol de baró de Vall-Roja. Era membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Deixà nombroses memòries i estudis, entre els quals Recopilació de las reglas principals sobre lo cultiu i preparacióInici página de la planta anomenada roja o granza (1766), i Informe sobre la cochinilla.

66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Canals i Mayol, Antoni  (Palma de Mallorca, s XIX – 1856)  Advocat. Secretari de la comissió provincial d'instrucció primària de Mallorca i de la Universal Consignació. El 1849 fou comissionat a Madrid per resoldre el problema del deute consignat, per a la qual cosa escriví una Memoria sobre la Universal Consignación de Mallorca (1849), base per a la definitiva abolició d'aquesta càrrega que gravava l'economia mallorquina des de la baixa edat mitjana.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc d'Assis Canals i VidalCanals i Vidal, Francesc d'Assís  (Barcelona, 30/mai/1922 - 7/feb/2009)  Filòsof i articulista. Llicenciat en dret i filosofia a Barcelona, es doctorà en filosofia (1952) a Madrid i en dret (1956) a Barcelona amb una tesi sobre la gènesi romàntica del catolicisme liberal, publicada el 1957 amb el títol de Cristianismo y revolución. Integrat en el cenacle del jesuïta Ramon Orlandis, l'Escola Cordis Iesu, des del 1944 fou col·laborador de la revista "Cristiandad", on ha publicat nombrosos articles, en part recollits a Política española: pasado y futuro (1980). Catedràtic d'institut des del 1958, el 1966 succeí Jaume Bofill i Bofill en la càtedra de metafísica de la Universitat de Barcelona. Membre de l'Institut Internacional del Cor de Jesús, en fou conseller el 1978, i el 1981 fou president de la secció espanyola de la Societat Internacional Tomàs d'Aquino, del consell de la qual fou membre permanent. Llicenciat en teologia (1973), el 1981 féu la tesi doctoral sobre sant Josep. Membre de la Maioricensis Schola Lullistica, en fou magister des del 1982. De la seva obra filosòfica, amb aportacions des del 1956, n'és recopilació el volum Cuestiones de fundamentación (1981).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canals i Vilaró, Salvador  (San Juan de Puerto Rico, 1867 – Barcelona, 1938)  Polític i periodista. Fou crític teatral i director de la revista "Nuestro Tiempo" (1901-27). Milità al partit conservador i fou diputat per Alacant, Xàtiva, Valls i Lleida fins al 1923. Amb l'adveniment de la Dictadura es retirà de la política. Publicà Los sucesos de España en 1909 (1910-11), El proceso Ferrer ante las Cortes (1911), La cuestión catalanaInici página desde el punto de vista español (1919), La crisis exterior de la peseta (1930) i La caída de la Monarquía (1931).

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canalsroges  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Veure> Canals.

70 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Canamunt  (Palma de Mallorca, s XIV – Illes Balears, 1667)  Facció mallorquina, rival de la de Canavall. Aquests noms sembla que provenen de llur localització en la part alta i baixa de la ciutat. Les lluites dels dos bàndols, de caràcter nobiliari i esteses entre la població urbana i les autoritats civils i eclesiàstiques, assoliren la màxima virulència durant la primera meitat del s XVII. La mort d'Arnau Santacília (1615), desencadenà fortes violències, que finalitzaren amb una reconciliació entre tots dos bàndols, però els enfrontaments es reprengueren fins a la segona reconciliació entre els membres de la noblesa (1645). Tot i això, els bandejats continuaren les lluites fins a la repressió final del lloctinent Roderic de Borja (1667).

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Canapost  (Forallac, Baix Empordà)  Poble de l'antic mun. de Peratallada. L'antiga església parroquial de Sant Esteve és romànica, amb dues naus i un notable campanar; el retaule major, gòtic, del denominat Mestre de Canapost, es conserva al Museu Diocesà de Girona.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Canapost, Mestre de  (Catalunya, s XV)  Pintor anònim. Autor del retaule de la Mare de Déu de la Llet, de l'església de Canapost (Baix Empordà), conservat al Museu Diocesà de Girona. Influït pel goticisme franco-flamenc, especialment per l'estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d'accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement. Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d'un medalló-reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496. Darrerament s'han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre l'altra obra i la del Mestre de la SeuInici página d'Urgell.

73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Canar, cala des  (Santa Eulària del Riu, Eivissa)  Cala de la costa oriental de l'illa, al nord de la punta d'Arabí, davant la petita illa des Canar; ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l'illa.

74 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Canar, el  (Peralta de la Sal, Llitera)  Llogaret i antic terme (3,19 km2) de l'antic mun. de Gavasa, situat 6 km al sud del sector principal del terme.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cañardo i Lacasta, Marià  (Olite, Navarra, 5/feb/1906 – Barcelona, 20/jun/1987)  Corredor ciclista. Establert a Barcelona el 1920, guanyà, entre altres competicions, entre el 1928 i el 1939, vuit vegades la Volta Ciclista a Catalunya, i fou quatre vegades (1930, 1931, 1933 i 1936) campió d'Espanya. Ha estat seleccionador i ha dirigit l'equip espanyol en la Volta a França, i des del 1969 fou president de la Federació Catalana de Ciclisme.

76 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Canarrossa  (Mallorca Antic districte musulmà, un dels dotze en que era dividida l'illa; després de la conquesta cristiana fou adjudicat a Gastó de Montcada, vescomte de Biarn. Comprenia els termes actuals de Sencelles, Costitx, Binissalem, Lloseta, Alaró, Consell, Santa Maria i Santa Eugènia.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Cañas i CañasCañas i Cañas, Josep  (Banyeres del Penedès, Baix Penedès, 1905 - el Vendrell, Baix Penedès, 5/gen/2001)  Escultor i dibuixant. De formació autodidacta, exposà individualment per primera vegada a Barcelona l'any 1931 (Sala Parés). Becat per la Generalitat, el 1935 feu estades a Londres i a París. Després de la guerra civil féu una llarga estada a Mèxic, on recreà el tema indigenista i que ha influït notablement la seva producció posterior. Té obra als museus d'art modern de Barcelona, Madrid, Bilbao, Mèxic, etc. Entre les seves obres més populars, cal destacar-ne elsInici página monuments A fra Ginebre Serra (a Carmel, Monterrey, Califòrnia), La Sardana (parc de Montjuïc de Barcelona) i el monument Als castellers (Vilafranca del Penedès, 1963). És autor del llibre El Vandalismo glorificado (1975).

78 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Cañas y barro  (País Valencià, 1902)  Novel·la de Vicent Blasco i Ibáñez. L'argument de la qual se centra en la vida dels habitants de l'albufera valenciana, condicionada per l'hostilitat intrínseca de la naturalesa.

79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Canastell  (Sant Vicent del Raspeig, Alacantí)  Caseriu, a l'esquerra de la rambla de les Ovelles.

80 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Canavall  (Illes BalearsNom d'una facció del s XVII, rival de la dels Canamunt.

81 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentCanavelles  (Conflent Municipi: 10,95 km2, 932 m alt, 48 hab (2012). Situat a l'antiga vall d'Engarra, a l'esquerra de la Tet, on hi ha els graus de Canavelles (o d'Oleta), a la zona més alta de la comarca. És el típic municipi de muntanya que no ha pogut desenvolupar prou la seva economia a causa de les poques condicions del terreny i la dificultat de les comunicacions. Hi ha conreus de secà (cereals) i, vora el riu, conreus irrigats (fruiters). Ramaderia. La despoblació, en conseqüència, ha estat una constant durant el s XX, si bé darrerament s'ha deturat. El poble és en un replà del vessant oriental del roc de Concalles. Dins el terme hi ha el poble de Llar, el balneari dels Graus de Canavelles i els antics castells de Nyòvols i de Serola, on resta l'església de Sant Pere d'Eixalada. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCànaves, Mateu  (Palma de Mallorca, 1704 – 1767)  Prior dels convents augustinians de Palma de Mallorca i de Felanitx, i vicari general i visitador de l'orde, i catedràtic de teologia a la Universitat de Mallorca. Publicà, en castellà, ampul·loses oracions fúnebres de Caterina Tomàs (1737) i del bisbe Panyelles (1744), i una glossa d'uns versicles del Llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull: Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750.

83 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cànaves i Marc, Jaume  (Pollença, Mallorca, 1653 – Malta, 1721)  Bisbe de Malta (1713-21). Graduat en teologia a Mallorca, el 1677 professà a l'orde militar de Sant Joan i es traslladà a Malta, on fou nomenat (1700) prior de l'església major de Sant Joan.

Anar a:    Cana ]    [ Canal ]    [ Canalet ]    [ Canals ]    [ Canals, R ]    [ Canam ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -