A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Fonta ]    [ Fontane ]    [ Fontanet, F ]    [ Fontb ]    [ Fontd ]    [ Fonti ]

Conec la utilitat de la inutilitat. I tinc la riquesa de no voler ser ric. (Joan Brossa i Cuervo)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontaines, Perrie de  (França, s XIV – Girona, 1518)  Pintor actiu a Barcelona i a Girona. El 1511 pintà les portes de l'orgue de Santa Caterina, i el 1513 dictaminà sobre l'obra de Joan de Borgonya a Santa Maria del Mar. El 1514 pintà una cortina per a la catedral de Barcelona, i el 1517 començà el retaule de Sant Feliu de Girona, del qual féu la pradel·la i les portes. El seu estil és fortament inspirat en gravadors alemanys, decorat amb motius renaixentistes.

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontalba, coma de  (Ripollès Coma de la vall de Núria, al vessant oriental del Puigmal.

3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fontalbres  (Biar, Alcoià)  Caseria, al vessant septentrional del coll de Fontalbres (1.015 m alt), depressió de la serra del Reconco, que separa la vall de Biar de la foia de Castalla (Onil).

4 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaFontallada  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès Despoblat, vora la ciutat. Esmentat el s X.

5 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Fontana, Aleix  (Sàsser, Sardenya, Itàlia, s XVI - 1558)  Cavaller. Fou jurista de la cancelleria imperial per a la corona catalano-aragonesa i el 1535 acompanyà Carles I a l'expedició a Tunis; després del 1556 fou mestre racional de Sardenya. Humanista, es relacionà amb l'erasmista català Miquel Mai; fou amic i admirador d'Ignasi de Loiola, i gràcies als seus béns, cedits en testament de 1556, féu construir a Sàsser el primer col·legi de la companyia a Sardenya.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontana, Guillem  (Catalunya, s XV)  Escriptor. Traduí al català les obres llatines de Francesc Eiximenis Psalterium laudatorium (traducció acabada per l'abr/1416 i publicada a Ginebra el 1495) i Expositio in psalmos paenitentiales.

7 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Fontana, torre de la  (Xàbia, Marina Alta Antiga torre de defensa de la badia de Xàbia, damunt el cap de la Fontana, que tanca per ponent la cala de la Fontana, prop del parador nacional de Xàbia.

8 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fontana de Gràcia, la  (Barcelona, Barcelonès Antiga casa de camp del terme de Gràcia, entre la riera de Cassoles i el carrer Major. La finca començà a utilitzar-se el 1883. Donà nom a una estació del Metro.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontana i Codina, Enric  (Reus, Baix Camp, 1921 - )  Empresari i polític. Lluità a la guerra civil de 1936-39 amb el terç de requetès. Es llicencià en dret i regentà un important negoci familiar d'oli. Entre altres càrrecs,Inici página durant el franquisme fou procurador a corts, conseller del regne i ministre de comerç (1969-73).

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Fontana i LázaroFontana i Lázaro, Josep  (Barcelona, 20/nov/1931 - )  Historiador. Llicenciat en lletres (1956) i doctorat (1970) per la Universitat de Barcelona. Deixeble de J. Vicens Vives, P. Nadal, F. Soldevila i P. Vilar, fou lector a Liverpool (1956-57), agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-74), catedràtic d'història econòmica a la de València (1974-76) i de nou a l'Autònoma de Barcelona des del 1976. Iniciador de les escoles renovadores en l'estudi de la historiografia contemporània, ha investigat sobretot els models de la transició de l'antic règim cap al capitalisme. Entre una llarga bibliografia es destaquen La revolució de 1820 a Catalunya (1961), La vieja Bolsa de Barcelona 1815-1914 (1961), Aribau i la indústria cotonera a Catalunya (1963), La quiebra de la monarquía absoluta 1814-1820 (tesi doctoral, 1972), Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX (1973), Hacienda y estado: 1823-1830 (1974), La crisis del Antiguo Régimen (1808-1833)...  Segueix... 

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontana i Tarrats, Josep Maria  (Reus, Baix Camp, 1911 - Pontevedra, Galícia, 1984)  Polític i escriptor. Fou un dels primers militants de la Falange Española al Camp de Tarragona. El 1936 passà a la zona del govern de Burgos i s'incorporà al front. Residí a Madrid, on ha detingut càrrecs públics. Dels seus llibres en castellà té un valor testimonial Los catalanes en la Guerra de España (1951), i l'apologètic, Franco. Radiografía del personaje para sus contemporáneos (1979).

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanals, Alfred  (Catalunya, s XIX – s XX)  Director i productor cinematogràfic. Tècnic de la Barcinógrafo, els anys de la Primera Guerra Mundial fundà, amb Joan Solà i Mestres, la productora Studio Films, que es dedicà als films d'aventures i de misteri (Emboscada trágica) o a drames realistes (Humanitat, Regeneració). El seu èxit principal fou La boja del monestir de Montserrat, continuada per L'herencia delInici página diable. En tots els films la direcció i la fotografia anava a càrrec d'ambdós socis.

13 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaFontanals de Cerdanya  (Baixa Cerdanya Municipi: 28,6 km2, 1.180 m alt, 443 hab (2014). Situat a la baga de la depressió comarcal, a l'esquerra del Segre. Al sud abraça una extensa zona de boscos de pi negre, en un conjunt de serrats que envolten el pla de les Forques, i amb abundància de pastures. El municipi és el resultat de la unió, el 1969, dels termes de Queixans i Urtx. La principal font d'ingressos del municipi és la ramaderia bovina, complementada per l'agricultura. El cap municipal és el poble del Vilar d'Urtx, a la plana, entre Urtx i Alp. Dins el terme es destaquen l'església parroquial de Sant Martí d'Urtx, romànica del s XII, i l'església també romànica de Sant Cosme i Sant Damià, a Queixans. El terme comprèn també els pobles d'Escadarcs, Estoll, Soriguerola i les Pereres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanals i del Castillo, Joaquim  (Cuba, 1842 – Barcelona, 1894)  Historiador de l'art. Establert a Barcelona. Col·laborà al "Diario de Barcelona". Fou membre de la Comissió de Monuments i de l'Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona. Estudià (1869) la conservació dels monuments durant les revolucions franceses del 1789 i el 1848. Col·laborà en la realització de la Historia General del Arte, de Lluís Domènech i Montaner. És autor d'un treball molt seriós sobre la vida i l'obra d'un pintor català del s XVIII, Antonio Viladomat, el artista olvidado y maestro de la pintura catalana (1877), représ més tard per Santiago Alcolea en la seva tesi doctoral (1969). Sobresortí també com a crític d'art.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanals i Mateu, Francesc  (Mataró, Maresme, 1900 – Barcelona, 1968)  Dibuixant, pintor, escenògraf i decorador. Germà de Manuel, amb el qual s'inicià en treballs pictòrics. Format a l'Escola de Llotja de Barcelona. Viatjà a París, Nova York, Itàlia i Mèxic. Amb diferents pseudònims dibuixà pel "Virolet", "El BeInici página Negre" i "Destino". Féu escenografies originals i de molt èxit per a obres de J. M. de Sagarra i per a la companyia de revistes Els Vienesos, en col·laboració amb Emili Ferrer, i per a diverses companyies italianes, per les quals obtingué la Maschera d'Argento (1948-49).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanals i Mateu, Manuel  (Mataró, Maresme, 1893 – Mèxic, 1972)  Escenògraf i decorador. Fill de l'ebenista Tomàs Fontanals i Sivilla i germà de Francesc. Residí a París fins al 1914. Fou deixeble de l'acadèmia de Francesc Galí a Barcelona. Començà treballant com a decorador i realitzà nombroses pintures amb aquest fi. Degut a la seva preparació al taller d'arquitectura de Puig i Cadafalch i el seu viatge a Alemanya (1919), el menaren vers l'escenografia. Home d'una gran cultura, fou mestre de teatres de Madrid. A Barcelona intervingué en els treballs de muntatge de l'Exposició Internacional del 1929 i en la realització del Poble Espanyol de Montjuïc. En esclatar la guerra civil, se n'anà a Mèxic, on aconseguí molt d'èxit amb la decoració d'establiments de luxe i s'especialitzà en el muntatge de decorats per al cinema.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanals i Rovirosa, Francesc  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1777 – Barcelona, 1827)  Pintor i gravador. Alumne destacat de l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, fou pensionat per aquesta institució per estudiar a Madrid i a Florència. Posteriorment anà a París i, tot seguit, s'establí durant una llarga temporada a Dijon, on influït pel seu mestre Rafael Morghen, tractà l'aiguafort i preferentment el burí a la planxa d'acer, amb la qual traduïa retrats i pintura religiosa. Dedicà una Mater Christi, de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d'Antoni Rodríguez gravà l'Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d'abril de 1809. Els darrers anys fou sots-director de dibuix a l'Escola de Llotja de Barcelona; la secció de gravat del Museu conserva una bona part de la seva producció.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanals i Sivilla, Tomàs  (Catalunya, s XIX)  Dibuixant i projectista. Són molt notables els seusInici página projectes de mobiliari, que foren justament lloats.

19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fontanar  (Onil, Alcoià Caseria, a l'oest de la vila.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fontanars  (Cerdà, Costera Enclavament (0,67 km2), al sector de la Plana, damunt la Foia de Cerdà.

21 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaFontanars dels Alforins  (Vall d'Albaida Municipi: 74,69 km2, 625 m alt, 993 hab (2014), (o els Fontanars, o l'Alforí, ant:

22 ANDORRA - GEOGRAFIA

Fontaneda  (Sant Julià de Lòria, Andorra)  Poble (1.293 m alt), vora el riu de Fontaneda, afluent, per la dreta, de la Valira, que neix al pla de Mossers i s'obre pas entre la serra del Teix i el pic del Cossol (als vessants del qual s'estés la zona forestal coneguda com la baga de Fontaneda). Té una petita església romànica amb campanar d'espadanya.

23 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Fontaneda, congost de  (Alta Ribagorça / Ribagorça)  Veure> Ovarra, congost d'.

24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFontanella  (Xàbia, Marina Alta Caseria, a l'esquerra del riu de Gorgos, aigua amunt de la vila.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanella, Joan Pere  (Olot, Garrotxa, 1576 - Catalunya, 1649)  Jurista i polític. Jurisconsult de prestigi internacional (sintetitzà el dret comú amb el dret especial de Catalunya), assessor jurídic de la Generalitat i del Consell de Cent, fou elegit conseller en cap el 1640, i com a tal va presidir la Junta de Guerra formada per militars catalans i francesos el 1641. Fou un enèrgic defensor de les llibertats catalanes davant el virregnat del duc d'Alcalá. Fou un dels caps revolucionaris que, des de l'inici de la revolta catalana contra Felip IV, s'havia compromés a tractar amb els francesos i va tenir un paper fonamental en els fets que portaren a la proclamació de la República Catalana i a la unió amb França. Va escriure De pactis nuptialibus, sive capitulis matrimonialibus tractatus (1612), amb reedicions a Ginebra, Venècia i Lió, i Sacri Senatus Cathaloniae decisiones (1639). Fou el pare de Francesc i de Josep Fontanella i Garraver.

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fontanella, vescomtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1648 per Lluís XIV de França a Josep de Fontanella i Garraver, únic titular.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanella i Garraver, Francesc  (Barcelona, 1610 – Perpinyà, 1685)  Escriptor i polític. En política col·laborà amb el seu pare Joan Pere Fontanella i el seu germà Josep, partidaris de la incorporació de Catalunya a la corona de Lluís XIII de França. Participà en el congrés de Münster (1643), va romandre a Barcelona durant el setge del 1652 i s'exilià a Perpinyà el 1660, on es féu frare dominicà i fou prior del convent de Sant Domènec de Perpinyà. L'any 1641 publicà, a Barcelona, el panegíric culteranista dedicat a Pau Claris. Va escriure romanços, als quals donà el nom de giletes, sonets i composicions semblants a les relacions epistolars, de to generalment bucòlic. La seva primera època de poeta barroc, es pleInici página d'optimisme,que expressà en Amor, fermesa i porfia (1640). El drama de l'evolució de la guerra marcà la seva segona època, que es materialitzà en El desengany. És una de les figures clau de la literatura del s XVII.

28 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fontanella i Garraver, Josep  (Barcelona, s XVII – Perpinyà, 1680)  Jurisconsult i polític. Fill de Joan Pere Fontanella i germà de Francesc. Fou advocat fiscal de la Generalitat. Membre del Consell de Cent, prengué part molt activa en la guerra dels Segadors i en els esdeveniments que separaren Catalunya de la monarquia espanyola. Diputat per Catalunya a la conferència de Münster (1643). L'any 1648 anà a París per tal d'informar de la situació de Catalunya, i el 1652 marxà a l'exili. Nomenat vescomte de Canet i comte de Peralada, s'instal·là al Rosselló, on, després del Tractat dels Pirineus, presidí l'anomenat Consell Sobirà del Rosselló, a Perpinyà.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fontanelles, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1725 per l'emperador Carles VI a Cristòfor Descatllar i de Fontanelles (nat el 1684), únic titular.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fontanelles, les  (Biar, Alcoià Caseria, al nord-est de la vila, al peu de la serra de les Fontanelles (1.061 m alt), a l'extrem occidental de la serra de Mariola.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanelles, Pere  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Cavaller i militar. El seu cognom veritable era Descatllar, que canvià per raons d'heretatge. Fou element principal a l'alçament d'Osona contra Felip V, el 1705. El mateix any fou nomenat alferes amb el grau de sergent major al nou regiment de Guàrdies Catalanes. Lluità a l'ofensiva per alliberar Aragó. Destacà a la batalla de Villaviciosa (1710).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanelles i Calaf, Francesc Xavier  (Capellades, Anoia, s XIX – Barcelona, 1852)  Comerciant de colonials. Primer marquès de casa Fontanelles (1849). Establert a Vilanova i la Geltrú, durant el Trienni Constitucional s'establí a Barcelona. Organitzà un petit negoci de banca i des del 1842 fou comissionat delInici página Banco de San Fernando. Membre de diverses societats, era de la junta de govern dels Caminos de Hierro del Norte de España. Defensor del proteccionisme, el 1830 va ésser vocal de la Junta de Comerç. El 1852 promogué un procés d'usurpació d'estat civil contra un impostor que pretenia d'ésser un fill seu segrestat el 1845 i que fou famós (durà fins al 1865) per les doctrines jurídiques establertes amb motiu de la seva discussió.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontaner i Martell, Josep  (Tarragona, s XVII - d 1708)  Eclesiàstic i escriptor. Potser comensal de la seu de Tarragona, és autor del llibre de poesies en castellà Libro de diversas letras (manuscrit datat a Barcelona el 1689). Torres i Amat (1835) li atribuí l'obra de Francesc Fontanella, que fins aleshores circulava en manuscrits signats amb el pseudònim de Fontano.

34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fontanes  (Rosselló Veure> Sant Genís de Fontanes.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontanet  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà Antic nom de la població.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontanet  (Piera, Anoia Altre nom de l'antic castell de Piera.

37 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontanet  (Torà de Riubregós, Segarra Poble, fins el 1968 pertanyia al terme de Llanera de Solsonès, a la vora de la riera de Llanera, a 2 km de la vila. La seva església parroquial (Sant Miquel) depèn de la de Torà; al s XIX en depenien les de Figuerola i de Puig-redon i la quadra de Jovans.

38 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFontanet  (Cabó, Alt Urgell Llogaret, forma un enclavament dins el d'Organyà, al vessant septentrional de la muntanya de Nargó, prop de la plana al·luvial del Segre.

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontanet  (Lleida, Segrià Partida de l'horta, a l'esquerra del Segre, al sud de la ciutat. És terra d'al·luvió, d'una gran fertilitat; hom hi conrea hortalisses i arbres fruiters (pereres i presseguers); antigament hi predominà el cànem i, a la part més alta, la vinya. Els monestirs de Montserrat i d'Escaladei hi tenien extenses possessions. És regada per l'antiga sèquia de Fontanet, que pren l'aigua a Vilanova de la Barca. És la partida més important del sector de l'horta de Lleida a l'esquerra del Segre. Fins el 1716 una de les prohomenies que el consell de la paeria nomenava anualment, la prohomenia de Fontanet, tenia cura dels afers derivats del sequiatge.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanet  (Ivorra, Segarra, s XIV - Barcelona, s XVI)  Família de vidriers i pintors establerts a Barcelona. Documentalment, el més antic és Gil Fontanet.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanet, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Eclesiàstic. Era doctor en filosofia, teologia i cànons. Escriví obres diverses.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanet, Gil  (Ivorra, Segarra, s XV - Barcelona, s XVI)  Mestre vidrier. Documentat a Barcelona del 1484 al 1512. Fou un artista de transició entre l'estil gòtic i el renaixentista. La principal de les seves obres conegudes és la vidriera de la capella baptismal de la seu de Barcelona, on representà la trobada de Jesús i la Magdalena segons un cartró de Bermejo (1495). També treballà a les vidrieres de la Llotja (1496-98), Santa Maria del Mar (1502), Pedralbes (1514), etc.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFontanet, Jaume  (Ivorra, Segarra, s XVI – Barcelona, v 1550)  Mestre vidrier. Fill de l'homònim. Treballà a Barcelona, a Sant Jaume i Sant Francesc. El retaule major de Sant Miquel, de Molins de Rei, també són probablement obra seva.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanet, Jaume  (Barcelona, s XVI)  Mestre vidrier. Fill de Jaume Fontanet. Treballà a Barcelona, on féu tres vidrieres per a Sant Jaume (1553) i una altra per a Sant Francesc (1555). Tres vidrieres i el retaule major de Sant Miquel, de Molins de Rei, també és probablement obra d'ell (v 1559).

45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fontanet, Montserrat  (Lloret de Vistalegre, Mallorca, s XVIII – Manacor, Mallorca, 1762)  Agricultor. Escriví el Llibre de l'art del corró (1747), inèdit. Introduí l'ús del corró dentat.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanet, Salvador  (Catalunya, s XVI – Madrid, 1633)  Polític. Regent del Consell d'Aragó a Madrid. El 1625 fou enviat pel comte-duc d'Olivares al Principat per tal de persuadir els catalans d'acceptar el projecte de la Unió d'Armes. Fracassada la gestió, assistí a les corts catalanes del 1626 i, quan Felip IV les abandonà, fou encarregat de mantenir-les, sense èxit. Tot i la seva actitud reial, desaconsellà la separació del Principat dels comtats de Rosselló i Cerdanya que Felip IV considerava com a mitjà per a debilitar els catalans.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanet i Clec, Amadeu  (Manresa, Bages, 1907 - Barcelona, 1982)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on s'establí. Féu la seva primera exposició individual el 1942. Ha destacat pels seus paisatges i les seves marines. Ha obtingut diversos premis, com la medalla de l'Exposició Nacional d'Arts Decoratives (1947), la tercera medalla Nacional de Belles Arts (1948), Medalla d'Honor de Manresa (1958),Inici página "Citation of Excellence" a Chicago (1960), i d'altres. Ha dirigit diverses galeries d'art.

48 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàFontanilles  (Baix Empordà Municipi: 9,3 km2, 29 m alt, 160 hab (2014). Situat al centre de la comarca, al nord-est de la ciutat de la Bisbal d'Empordà i a la dreta del Ter. El terme és travessat pel riu Daró en dos sectors. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de regadiu (especialment a la part nord que és regat per la sèquia de Gualta, i a on s'hi conrea arròs); al secà s'hi conrea blat. Hi ha ramaderia bovina i porcina. La població, tanmateix, s'ha reduït gairebé a la

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanilles, Baltasar  (Catalunya, s XVII - s XVIII)  Abat de Poblet (1720-28). En plena guerra de Successió l'abat Francesc Dorda fou nomenat bisbe de Solsona, quedant la seu d'abat vacant. Baltasar actuà de prior president, amb molt d'encert, tot i les grans dificultats que tingué, ja que la comunitat s'omplí de cistercencs refugiats, però, així i tot, fou enllestit el nou hospital de pobres. El 1713 fou nomenat abat Josep Escuder, i Fontanilles acabà la llarga època com a prior. El 1720 fou elegit abat, succeint a Baltasar de Saiol, en el seu primer període. Era el LXXVIII de la sèrie general pobletana i el XXIV dels quadriennals. Cessà en 1728 i fou succeït per Fèlix Genover.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanilles, Eduard  (Catalunya, s XIX - Cuba ?, s XIX)  Metge. S'establí a Vueltabajo (Cuba). Gaudí de gran prestigi. Publicà diversos escrits de caràcter professional, entre els quals destaca el llibre Apología del médico (1878).

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFontanilles, Narcís de  (Girona, 1898 – s XX)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions catalanes. Obtingué alguns premis.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontanilles i Junyent, Ramon  (Barcelona, 1913 – 1979)  Escriptor. Escriví les novel·les La ploma groga (1953), de to humorístic, La cort maia de Txikinamit (1956), El solar (1956), de caire més realista, Categoria preferent (1977) i el recull de narracions A sol i a serena.

53 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fontanills  (Arles, Vallespir Llogaret, al vessant occidental del turó de Bellmaig. Citat el 993, el 1799 tenia 93 habitants.

54 ANDORRA - GEOGRAFIA

Fontargent, pic de  (Canillo, Andorra)  Cim (2.582 m alt), de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix, a ponent del port de Fontargent o d'Incles (2.252 m alt), per on passa el camí de Soldeu a Foix per l'estany de Fontargent.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontarnau  (Vic, Osona)  Masia, al peu de la serra de la Telleda, esmentada ja el 1150. Té a prop la capella de Santa Margarida de Fontarnau, traslladada al s XIX des del veí pla de la Carrera, on s'anomenà inicialment de Santa Cecília. Formava part de l'antic terme de Sentfores.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontaubella  (la Torre de Fontaubella, Priorat)  Despoblat.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontbernat i Verdaguer, Josep  (Estanyol, Gironès, 1897 - Andorra la Vella, Andorra, 1977)  Músic, polític i escriptor. Deixeble d'Enric Morera i de Déodat de Séverac, fundà amb aquest el Cor Català de Perpinyà i diverses corals occitanes. Participà en els Fets de Prats de Molló (1926). Tornà a Barcelona i hiInici página fundà la coral Els Cent Homes. Fou elegit diputat per Esquerra Republicana (1932) i fou director general de radiodifusió de Catalunya (1936-39). Exiliat a Andorra, participà en programes en català de Ràdio Andorra i hi fundà els Cors Andorrans. Publicà La batalla de Prats de Molló (1930) i Glossari andorrà (1966) i harmonitzà cançons populars occitanes.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fontblanca, barranc de la  (la Vall d'Alcalà, Marina Alta Capçalera del riu Girona.

59 ANDORRA - GEOGRAFIA

Fontblanca, coma de  (Ordino, Andorra)  Coma de la vall d'Ordino, a la capçalera del Rialb o riu de Fontblanca, que forma al Serrat, juntament amb el riu de Tristaina, la ribera d'Ordino.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Fontbona i de VallescarFontbona i de Vallescar, Francesc  (Barcelona, 20/jul/1948 - )  Historiador de l'art. Especialitzat en el coneixement de l'art del període comprès entre el Modernisme i el Noucentisme, època sobre la qual ha publicat nombrosos estudis, com La crisi del modernisme artístic (1975), El paisatgisme a Catalunya (1979), Del Neoclassicisme a la Restauració 1808-1888 (1983) i, en col·laboració amb Francesc Miralles, Crònica del Pla-Narbona (1974), Anglada Camarasa (1981) i Del Modernisme al Noucentisme 1888-1917 (1985). Conservador de la secció de gravats de la Biblioteca de Catalunya. Francesc Fontbona

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontbona i Ventosa, Emili  (Barcelona, 1879 – 30/set/1938)  Escultor. Germà de Josep i de Marià. Es formà a l'Acadèmia Borrell de Barcelona, fou deixeble d'Eduard Pagès i, sobretot, d'Eusebi Arnau i molt amic de Xavier Nogués, i s'integrà al grup d'El rovell de l'Ou. Vers l'any 1899 anà a París, on tractà Manuel Martínez i Hugué i Picasso, el qual es començà a formar com a escultor a casa seva. S'integrà en l'Associació de Pintors i Escultors Catalans, i exposà el 1905, any que col·laborà amb Antoni Gaudí en la decoració de laInici página Sagrada Família. El 1906, any que perdé la raó, abandonà l'escultura. En un principi, s'integrà dins el modernisme, però després optà per un estil molt arcaïtzant, utilitzant materials molt fràgils, que han provocat que gairebé cap obra seva no s'hagi conservat.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontbona i Ventosa, Josep  (Barcelona, 1876 – 9/feb/1940)  Metge. Es llicencià el 1898 i es doctorà el 1927. Membre del Centre Escolar Catalanista, publicà treballs a diverses revistes. Fou secretari de redacció de "La Ginecologia Catalana" (1898-99), primera revista mèdica en català. Clínic eminent, presidí (1931-33) el Col·legi de Metges de Barcelona, del qual fou també president honorari, i portà a terme una important tasca social, i inaugurà el Casal del Metge (1932).

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontbona i Ventosa, Marià  (Barcelona, 1885 – 1965)  Consignatari de vaixells. Germà de Josep. President de l'Associació de Consignataris de Barcelona (1928-32 i 1945-60) i vicepresident de la Cambra de Comerç i Navegació (1954-57) i de la Junta d'Obres del Port de Barcelona (1946-47). Fou el fundador de la Mútua d'Accidents Portuaris.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Maria Fontboté i MussolesFontboté i Mussoles, Josep Maria  (Barcelona, 1923 - Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 13/set/1989)  Geòleg.Inici página l'Acadèmia de Ciències de Barcelona.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontcalçada, Sant Llorenç de  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental Veure> Sant Llorenç de Fontcalçada.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontcalda, la  (Gandesa, Terra Alta Santuari (la Mare de Déu de la Fontcalda) i balneari, a l'engorjament del riu de la Canaleta, al peu de la serra de Pàndols. A tocar de l'església hi ha una font d'aigües minero-medicinals que brolla a 25ºC i que duu clorur i carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic. Al s XIV o al XV uns frares trinitaris procedents probablement de Tortosa hi iniciaren una comunitat monàstica; l'església actual fou construïda el 1756. Ha esdevingut un centre d'estiueig.

67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fontcalent  (Alacant, Alacantí Caseria, a l'oest del terme, al vessant occidental de la serra de Fontcalent (426 m alt), anticlinal fallat juràssic, que forma part de les elevacions que limiten la plana d'Alacant.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontclara  (Palau-sator, Baix Empordà)  Poble, al nord-est del cap del municipi. L'església parroquial, romànica, d'una sola nau, a la qual foren afegides capelles laterals, és la de l'antic monestir de Sant Pau de Montclara, esmentat el 889 i que le 908 depenia ja del monestir de la Grassa.

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontclara, monestir de  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Antic monestir (Sant Vicenç de Fontclara),Inici página probablement d'origen visigòtic, prop de la vila. Hom sap solament que el 971 el comte Borrell en cedí l'església al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, la qual cosa indica que aleshores ja no tenia comunitat.

71 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla de l'EstanyFontcoberta  (Pla de l'Estany Municipi: 17,3 km2, 207 m alt, 1.442 hab (2014). Situat al nord-est del pla de Banyoles, a la capçalera de la riera de Garrumbert, afluent del Terri per l'esquerra; drena també el terme la riera de la Farga, al nord de Banyoles. Hi ha prop d'un miler d'hectàrees de vegetació natural, principalment pinedes, rouredes i alzinars. Les bases de l'economia local són la ramaderia (bestiar boví i porcí), l'avicultura i l'agricultura de secà (cereals i llegums). La població ha crescut notablement els darrers anys. El poble és a l'interfluvi d'ambdues rieres; s'hi destaca l'església parroquial de Sant Felip, consagrada el 922, que conserva una torre romànica del s XII modificada en l'època barroca. Dins el terme hi ha, a més, els veïnats de Figueroles i de la Farrés, els pobles d'Espasens i de Vilavenut, on hi ha restes d'esglésies romàniques, i el santuari de la Font. Àrea comercial de Banyoles. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Turisme

72 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fontcoberta  (Queixàs, Rosselló Poble, al cor dels Aspres, al vessant oriental del coll de l'Orri, on neix la riera de Fontcoberta, afluent, per l'esquerra, de la Canta-rana. L'església parroquial (Santa Maria) és, enlairada, al nord del poble, damunt la carena que separa les valls de les Illes i de Fontcoberta.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontcuberta, Andreu  (Catalunya, s XIX)  Escriptor i teòric polític. Fou, des d'"El Vapor", en 1835-36, i des d'"El Nuevo Vapor", en 1836-37, el principal introductor a Espanya de les doctrines de Saint-Simon. Rebé moltes crítiques quan s'adherí al partit moderat (1837) i se n'hagué d'anar de Barcelona. Tingué, d'altra banda, una certa activitat literària, en una línia de romanticisme liberal (Teresita o una mujer del siglo XIX,Inici página 1835). Utilitzà molt sovint el pseudònim d'Andrew de Covert-Spring.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Fontcuberta i VillàFontcuberta i Villà, Joan  (Barcelona, 24/feb/1955 - )  Fotògraf. Ha desenvolupat una activitat multidisciplinar en el món de la fotografia. Col·laborador habitual de premsa, el 1980 fundà la revista "Photovision" i ha estat professor a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona (1979-86). Algunes de les seves obres són exposades als principals museus del món. Entre els seus llibres destaquen: Estética fotográfica (1982), Josep Renau (1985), Herbàrium (1985), Fauna (1989), Fotografia: conceptos y procedimientos (1990), Ría de Bilbao: vulkanoren sutegia (1994, amb M. Vázquez Montalbán) i Màscara i mirall (1997).

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontdecera, coll de  (Alella, Maresme / Vallromanes, Vallès Oriental Depressió (265 m alt) de la Serralada Litoral, al límit dels dos termes, on passa la carretera del Masnou a Granollers.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontdepou  (Àger, Noguera)  Poble (820 m alt), al sud del terme, al vessant meridional de la serra de Montlleó. L'església parroquial (Sant Macarí) depèn de la d'Àger.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontdevila i Cruixent, Manuel  (Granollers, Vallès Oriental, 1887 - Buenos Aires, Argentina, 1957)  Periodista i escriptor. Fou redactor de "La Tribuna", "La Publicidad" i "L'Esquella de la Torratxa", fou corresponsal a França del "Diario Gráfico", durant la Primera Guerra Mundial. Arribà a director d'"El Heraldo de Madrid" (1927). S'exilià el 1939 a l'Argentina, on publicà a "Catalunya", de Buenos Aires, records de la vida bohèmia de Barcelona. És autor de diverses obres teatrals, entre les quals El cavaller immoral, La dona verge i Les dones del music-hall, i altres de tipus musical.

78 MÓN - BIOGRAFIA

Inici páginaFontecilla Camps, Ernesto  (Santiago de Xile, Xile, 1938 - )  Pintor. Des de l'any 1973 residí a Catalunya. S'interessà per la figura humana, especialment els rostres, que deforma intencionadament. Sovint pren com a punts de referència obres o moments de la història de la pintura. També ha dut a terme accions i muntatges.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontejau  (Girona, Gironès Veure> Sant Ponç de Fontejau.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontelles  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Despoblat, al nord-est del poble, al vessant meridional de la serra de Tost. Al s XIX hi havia el mas de Fontelles. S'hi dreça l'antiga església de Sant Fruitós.

81 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsFontes  (Alt Millars Municipi: 10,98 km2, 505 m alt, 135 hab (2014), (cast: Fuentes de Ayódar).

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fontes  (Castalla, Alcoià Caseria, uns 3 km al sud de la ciutat.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFonteta  (Forallac, Baix Empordà Poble (67 m alt), situat a la dreta de la riera de Fonteta, a 1,5 km a l'est de la Bisbal. És esmentat ja el 844. La parròquia (Santa Maria) fou sufragània de la de la Bisbal des del 904. Formà municipi independent fins el 1976. L'antic terme comprenia el poble de Fitor, el veïnat d'Abellars i l'antic poble de Torroella de Mont-ras.

84 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Fonteta, la  (Guardamar, Baix Segura Assentament fenici, situat a la dreta de la desembocadura del Segura, el lloc és cobert actualment per dunes que n'han afavorit una bona conservació. Els treballs desenvolupats entre el 1992 i el 1998 han permès documentar una potent muralla, que devia tancar una superfície d'1,5 ha. La presència d'un gran nombre de materials ceràmics de producció fenícia i d'esteles betil reutilitzades en la

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fonteta de Sant Lluís, la  (València, Horta Barri (o la Font de Sant Lluís), dins l'antic terme de Russafa, al sud de la ciutat, emmarcat per l'actual carretera de València a Alacant, el nou curs del Túria i l'estació de mercaderies del ferrocarril de la Font de Sant Lluís. Antiga partida rural, hom hi edificà una ermita a Sant Lluís Bertran, que esdevingué vicaria, dependent de la parròquia de Russafa, i el 1902, parròquia independent. Hi ha diverses indústries, entre les quals es destaca una de les principals fàbriques de mobles del País Valencià.

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontetes, les  (Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental Barri, al sud-est del poble. Es començà a construir al voltant del 1970 i és format per grans blocs d'habitatges. Barri-dormitori de les zones industrials properes, consta d'uns 4.000 habitatges.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFontfreda  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)  Poble, al sud del terme. L'església de Sant Miquel, romànica (fou donada el 1109 al monestir de Lledó), depèn de la parròquia dels Horts.

101 EUROPA - HISTÒRIA

Fontfreda, monestir de  (Llenguadoc, França, 1097 - )  Important abadia cistercenca (Santa Maria de Fontfedra), al vessant septentrional de les Corberes, al sud-oest de Narbona. Fou fundada pel vescomte Eimeric I de Narbona i el seu patrimoni s'extengué fins a la Fenolleda i el Principat de Catalunya; les abadies de Poblet (1153) i de Vallbona d'Elna (1242) en foren filials i funda el monestir femení de l'Eula a la diòcesi d'Elna. El 1764 li fou suprimit el títol abacial, i les seves rendes foren unides a la seu de Perpinyà. S'hi refugià i hi morí, el 1870, Antoni M. Claret.

88 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fontfreda, pic de  (Porta, Alta Cerdanya)  Cim (2.736 m alt) a l'extrem oriental del massís d'Envalira, que domina la vall de Querol.

89 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fontfreda, pic de  (Ceret / Morellàs i les Illes, Vallespir Contrafort (1.061 m alt) septentrional del roc de Frausa, termenal dels dos municipis.

90 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fontfreda, serra de la  (Alcoi, Alcoià / Bocairent, Vall d'Albaida Alineació muntanyosa (1.093 m alt), al límit dels dos municipis, continuació vers el sud-oest de la serra de Mariola.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fontfreda de Ter  (Ripoll, Ripollès Nom adoptat el 1937 per l'antic municipi de la Parròquia de Ripoll.

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaFontilles  (la Vall de Laguar, Marina Alta Sanatori, a l'est de Campell, dedicat a acollir leprosos, de caire benèfic. Fou fundat pel jesuïta Carles Ferris el 1909, i l'orde ha continuat dirigint-lo. És una de les institucions benèfiques més populars del País Valencià. Entorn seu s'ha format un nucli de població.

93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Fontinyent  (Vall d'Albaida Suposat antic nom d'Ontinyent.

94 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Fontjanina  (Montanui, Alta Ribagorça)  Llogaret (1.390 m alt), fins al 1966 pertanyia al municipi de Castanesa, situat damunt la riba esquerra de la Valira de Castanesa, a l'indret del pont de Siscarri.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontlletera, puig de  (Queralbs / Vilallonga de Ter, Ripollès Cim (2.598 m alt) de la serra del Catllar, al límit de l'alta vall del Ter i del Freser, al nord del coll dels Tres Pics.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontllonga  (Camarasa, Noguera Poble (801 m alt), situat al vessant occidental de la Cabeçola (801 m alt), damunt el pantà de Camarasa. L'església parroquial és dedicada a sant Miquel. Pertangué al marquesat de Camarasa. Fou municipi independent fins el 1970, que fou unit a l'actual. El nou mun. rebé el nom oficial de Camarasa i Fontllonga. Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Figuerola de Meià, Sant Oïsme, la Maçana, l'Ametlla de Montsec, els despoblats de Montaspre i Oroners, la caseria de Sant Just i la quadra de Rúbies, separada pel terme de Vilanova de Meià.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fontllops, Pere  (Tarragona, s XIV – s XV)  Frare dominicà. Fou deixeble de sant Vicent Ferrer. El 1412 fou elegit provincial d'Aragó i inquisidor. Excel·lí com a teòleg.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFontnegra, coma de  (Queralbs, Ripollès Coma de la vall de Núria, afluent, per l'esquerra, del riu de Núria; és dominada pel puig de Fontnegra (2.730 m alt), separat, al sud, pel collet de Fontnegra de la serra de Torreneules.

99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fontnegra, port de la  (Porta, Alta Cerdanya Coll obert entre el pic d'Envalira i el pic Negre (2.812 m alt) o pic de la Fontnegra, a la línia de crestes que separa les valls de l'Arieja i del Segre (vall de Campquerdós). Al vessant septentrional hi ha el petit estany de la Fontnegra, on neix l'Arieja.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fontnegra, ras de la  (Farrera de Pallars, Pallars Sobirà Massís muntanyós (2.386 m alt) que separa la coma de Burg, al nord, de la Ribalera, al sud.

Anar a:    Fonta ]    [ Fontane ]    [ Fontanet, F ]    [ Fontb ]    [ Fontd ]    [ Fonti ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -