A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Peguera i de G ]    [ Peguera i de V ]    [ Peiro i ]    [ Pele ]    [ Pell ]    [ Pelo ]

Les dones han inventat l'amor, i els homes el matrimoni i la fidelitat. (Paul Géraldy)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Gelpi, Carles de  (Catalunya, s XVIII)  Senyor de Gra. Fill de Bonaventura de Peguera i d'Alegre. Sembla que amb ell s'extinguí la línia dels senyors de Mura i de la quadra de Castelltallat.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Guilla, Antoni de  (Catalunya, s XVII – 1689)  Noble. Fill de Jacint de Peguera i Desbosc. Fou l'iniciador de la branca de Barcelona, per herència dels béns de la ciutat. Fou el pare d'Ermengol de Peguera i de Riba.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Gurb, Ramon de  (Catalunya, s XIII – v 1290)  Senyor de Peguera i d'Olost. Fill de Guillem de Peguera i d'Ermessenda de Gurb i d'Olost. Comprà (1281) el castell de Balsareny als Vilallonga-Balsareny.Inici página Fou avi de Bernat de Peguera.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Jorba, Bernat de  (Catalunya, s XVI – 1564)  Noble. Besnét de Joan de Peguera i de Vilalta. Fou agraciat amb el privilegi de noble. Fou avi de Jacint de Peguera i Desbosc.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Llaudes, Lluís de  (Catalunya, s XVII)  Cavaller de Sant Jaume (1646). Combaté contra els francesos al Rosselló. El 1637 era sergent major d'un contingent barceloní de 500 homes que reforça les tropes amb què el duc de Cardona tractava, sense resultat, de prendre Leucata. Assolí el grau de mestre de camp. Al front de 1.000 homes a les seves ordres, participà al duríssim i al capdavall victoriós setge de Salses, el 1639. L'any següent era nomenat lloctinent del coronel de la milícia barcelonesa, per situar-se a Granollers amb una força i evitar desordres propis d'aquell període revolucionari.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Llentes, Àngela de  (Catalunya, s XVII – 1670)  Cosina segona d'Àngela de Peguera i de Vilafranca. Senyora de Fraumier. Muller de Lluís Soler. Darrera membre de la línia secundària de Manresa.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Montbui, Berenguer de  (Catalunya, s XV - 1509/10)  Iniciador de la branca d'Olost. Fill d'un segon matrimoni de Bernat de Peguera i de Rajadell, que heretà el castell d'Olost i es casà amb la que havia estat amant del príncep Carles de Viana, Brianda de Vega. La branca fou continuada per llur fill, Nuri Joan de Peguera i de Vega.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Montbui, Guillem de  (Catalunya, s XV)  Fill de Bernat de Peguera i de Rajadell. Es casà amb Maria Graida de Cruïlles i de Vilafranca, senyora de Foix i de la quadra de Torrelles de Foix. Sembla que fou l'iniciador de la línia de Torrelles de Foix. El seu rebesnét fou Lluís de Peguera i de Llaudes.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPeguera i de Pedrolo, Maria Manuela de  (Catalunya, s XIX – 1881)  Baronessa de Rocafort de Queralt. Besnéta de Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric. Darrera membre de la línia de Torrelles de Foix, ja que morí soltera i deixà els seus béns a les religioses saleses de Barcelona.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Rajadell, Bernat de  (Catalunya, s XV - 1454/56)  Tercer fill d'Andreu de Peguera i de Cervelló. Fou l'autor de la línia secundària de Manresa. Heretà la casa de Manresa i pladejà amb el seu cosí Ramon de Peguera i de Torrelles i amb els Pinós pels castells de Tornamira i Olost, que guanyà. Participà amb el cosí i el germà a l'expedició de Nàpols. Fou el pare d'Andreu i de Bernat de Peguera i de Corbera, i de Guillem de Peguera i de Montbui.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Rajadell, Elionor de  (Catalunya, s XV)  Filla i successora de Ramon de Peguera i de Torrelles. Fou la darrera representant de la línia primogènita de Lluçà, ja que degué morir sense successió.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Rajadell, Guillem de  (Catalunya, s XIV – 1439)  Segon fill d'Andreu de Peguera i de Cervelló i germà de Joan i de Bernat. A la mort del seu germà Joan (1416), el succeí. El 1423 anà a l'expedició de Nàpols. El 1433 féu donació dels seus béns al seu fill Pere Miquel de Peguera i de Torrelles.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Rajadell, Joan de  (Catalunya, s XIV – 1416)  Fill d'Andreu de Peguera i de Cervelló, i germà de Bernat. Heretà Balsareny, Santa Maria de Cornet, Santa Creu de Mujal i Sant Genís de Massadella. Morí sense fills i fou succeït pel seu altre germà Guillem.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Rialb, Josep de  (Catalunya, s XVIII)  Fill d'Ermengol de Peguera i de Riba, i de Teresa deInici página Rialb. Vengué les senyories de Pi i Vilar als Barutell, el 1746. Fou l'avi de Joan de Peguera i Baillet.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Riba, Ermengol de  (Catalunya, s XVII – 1744)  Noble. Fill d'Antoni de Peguera i de Guilla. Es casà primer amb Teresa de Rialb i després amb Maria Antònia de Vilana-Peguera i de Millars, senyora de Millars i de Monells, hereva i germana del primer marquès de Vilana. Fou pare de Josep de Peguera i de Rialb i d'Antoni de Peguera i de Vilana-Peguera.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Torrelles, Pere Miquel de  (Catalunya, s XV – 1494)  Fill i hereu (1433) de Guillem de Peguera i de Rajadell. Fou el darrer representant de la línia secundària de Balsareny. Fou enemic del rei en la guerra contra Joan II. Morí sense fills i féu hereva la seva neboda Elionor de Saplana i de Peguera, muller de Lluís d'Oliver.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Torrelles, Ramon de  (Catalunya, s XIV - 1458/62)  Noble. Fill de Ramon de Peguera i de Cervelló. El 1423 anà a l'expedició a Nàpols amb els seus cosins de la línia de Balsareny. El 1436 vengué Lluçà, Olost i Tornamira a Galceran (VII) de Pinós i de Mur, baró de Pinós. En la resta dels dominis el succeí la seva filla Elionor de Peguera i de Rajadell.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Vega, Nuri Joan de  (Catalunya, s. XVI – 1546)  Senyor d'Olost i cavaller de Sant Jaume. Fill de Berenguer de Peguera i de Montbui. Morí sense successió legítima i deixà els seus béns a la seva neboda Brianda de Brihuega i de Peguera.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Vilafranca, Àngela de  (Catalunya, s XVII)  Besnéta de Pere Joan de Peguera i de Vilanova, i cosina segona d'Àngela de Peguera i de Llentes, junt amb la qual s'extingí la línia secundària de Manresa.Inici página Aportà el patrimoni als seus descendents i del seu tercer marit Onofre de Cortit, senyor de Gra.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Vilalta, Joan de  (Catalunya, s XIV - a 1431)  Fill de Guillem de Peguera i de Cervelló. Es casà (1404) amb Elisabet Sescomes, que li aportà el castell de Mura, Claret dels Cavallers i la quadra de Castelltallat. Comprà part del castell de Castelladral. Llur besnét fou Bernat de Peguera i de Jorba.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Vilana-Peguera, Antoni de  (Catalunya, s XVIII)  Fill d'Ermengol de Peguera i de Riba. Dit també Antoni de Millars. Fou l'iniciador de la subbranca dels marquesos de Vilana a Nàpols. Fou senyor de Monells, Millars i Toloriu i creat marquès de Vilana al regne de Nàpols el 1750. El seu fill i successor fou Francesc de Paula de Millars, òlim de Peguera i de Camps.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Vilanova, Lluís de  (Catalunya, s XVI – 1561)  Veguer de Manresa i Vic. Iniciador de la branca del jurista Lluís. Germà de Pere Joan, també fou agraciat amb el privilegi de noble. Fou el pare de Lluís de Peguera.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i de Vilanova, Pere Joan de (o Pere)  (Catalunya, s XVI - 1543/60)  Fill de Bernat de Peguera i de Corbera i germà de Lluís. Era senyor en part de Castelladral i de la quadra de Valldeperes. Assolí el privilegi de noble. Es casà amb la seva cosina segona Brianda de Brihuega i de Peguera, senyora d'Olost i de Vilanova de l'Aguda. Fou el besavi d'Àngela de Peguera i de Vilafranca i d'Àngela de Peguera i de Llentes.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera i Desbosc, Jacint de  (Catalunya, s XVI – 1611)  Nét de Bernat de Peguera i de Jorba. Tingué (sencers o en part, i alguns d'hipotecats) els feus de Castelltallat, Claret dels Cavallers, Salom, Mejà, les quadres de Valldeperes i d'Orriols, i fou veguer de Manresa. El seu nét fou el coronel Josep de Peguera i deInici página Cortit.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peguera-Vilana i de Millars, Josep de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Noble. Besnét de Maciana de Peguera i Clarís. Fou tinent coronel austriacista de la Coronela de Barcelona, on tingué una brillant intervenció.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pegueroles  (Navès, Solsonès Poble (663 m alt), al sud-est del municipi, entre les rieres de Gargallà i de l'Hospital. De la seva església parroquial (Sant Martí) depèn la de Viladeny.

118 CATALUNYA - POLÍTICA

PEIN  (CatalunyaVeure> Pla d'Espais d'Interès Natural.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peira, turó de la  (Barcelona, Barcelonès Turó (133 m alt) del pla de la ciutat, dins l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar, que al nord-est s'estén ja pel d'Horta. Als seus vessants s'aixeca el nucli de cases barates Ramon Albó (1929) i l'antic poble de Santa Eulàlia de Vilapicina. Al final dels anys 1950 ja era urbanitzat tot el volt del turó, que ha restat com a parc públic.

28 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Peiraforca, pic de  (Porta, Alta Cerdanya Contrafort (2.647 m alt) septentrional del Campquerdós.

29 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Peira-roja, refugi de  (Vall d'Aran Refugi forestal, al pla de Beret, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, dins el territori de la mancomunitat de Bagergue, Unya, Gessa, Tredós i Salardú.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Josep Peirats i VallsPeirats i Valls, Josep  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa, 15/mar/1908 – Barcelona, 20/ago/1989)  Anarcosindicalista. Membre de les Joventuts Llibertàries de Catalunya i redactor de "Ruta", destacà durant la guerra civil de 1936-39 per les seves posicions d'anarquisme intransigent. Exiliat després per Amèrica i Europa, col·laborà en gairebé totes les publicacions llibertàries —emprant entre d'altres els pseudònims de Jazmín i Fraternal Lux—, es mantingué fins el 1961 prop de laInici página CNT "apolítica" i fou director de "CNT" i membre del secretariat intercontinental del MLE. Posteriorment trencà amb la tendència encapçalada per Frederica Montseny i Germinal Esgleas. Autor d'alguns fullets abans del 1939 (Glosas anárquicas, 1934; Para una nueva concepción del arte; Lo que podría ser un cinema social, 1935; Los intelectuales en la revolución, 1937), a l'exili continuà la producció publicista amb Estampas del exilio en América (1950), La Sión hispánica (1961), Examen crítico-constructivo del...  Segueix... 

31 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Pèire de Vic  (Vic-sur-Cère, Occitània, s XII - Vilafranca de Conflent ?, Conflent, s XII)  Trobador. És conegut també com lo monge de Montaudon, del nom d'un priorat d'Alvèrnia, que ell governà. Després de destacar-se a la cort del Puèi, fou el protegit d'Alfons el Cast. Excel·lí en la cançó realista i satìrica, d'inspiració festiva, que fa pensar en la dels goliards.

32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Peirestortes  (Rosselló Veure> Parestortes.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peiri, Antoni  (Porrera, Priorat, 1769 - Barcelona ?, s XIX)  Missioner franciscà. Des del 1796 treballà a Califòrnia, primer al centre de San Luis Obispo i després al de San Luis Rey (1798-1831), que fundà; malgrat haver jurat fidelitat a les noves autoritats mexicanes (1826), el 1832 sortí de les missions i anà a Mèxic i després a Barcelona (1834).

34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Peiró, Bartomeu  (Perpinyà, v 1325 – 1408)  Bisbe d'Elna (1387-1408). Fill d'una família de comerciants perpinyanesos. Carmelità, el 1379 era provincial de l'orde a Nàpols. El papa Climent VII el nomenà bisbe d'Elna el 1384, però no prengué possessió de la diòcesi fins el 1387. Passà una bona part del seu episcopat en legacions diplomàtiques: el 1390 gestionà el casament de Violant d'Aragó amb Lluís II, duc d'Anjou i rei de Sicília i a partir del 1395 en diferents legacions del papa Benet XIII, del qual fou un fervent partidari. Intentà reformar el capítol canonical de Sant Joan de Perpinyà, però no hi reeixí. Tingué problemes amb el rei Martí I pel fet d'oposar-se a les exaccions pecuniàries que exigia el rei, cosa que també el féu encarar ambInici página Benet XIII. S'esforçà en la reforma del clergat i donà moltes constitucions sinodals per a aquest fi entre el 1396 i el 1400. És autor d'un tractat llatí titulat De Sanctis, de tema hagiogràfic.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peiró, Ferrer  (Catalunya, s XV)  Arquitecte. El 1326, en unió de Domènec Granyena, dirigia la construcció de l'església de Pedralbes, inaugurada l'any següent.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peiró, Josep  (Catalunya ?, s XVII – Madrid, s XVIII)  Compositor. Era del Principat o de Mallorca. A partir del 1701 residí a Madrid, on actuà com a músic d'una companyia teatral. Autor de comèdies i actes sacramentals, deu dels quals s'han conservat. Pedrell publicà la seva obra escènica El jardín de Falerina.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peiró, Tomàs  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Ciutadà. El 1705, amb la seva muller Jerònia i el seu fill Antoni, tingué una part destacadíssima a l'alçament popular que precipità l'entrada a Barcelona de les forces aliades que assetjaven la guarnició borbònica. Ells sols desarmaren setanta soldats napolitans que acabaven de desemparar el baluard de Santa Clara. Recolliren les armes a casa seva, davant l'església de Santa Marta, i les lliuraren al poble. Després anà amb la muller a la caserna propera de Carnalatge, on es trobaven dos regiments de napolitans, i els persuadí perquè abandonessin tota resistència i es refugiessin a diverses esglésies del barri de Ribera, en senyal de rendició.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Peiró i BelisPeiró i Belis, Joan  (Sants, Barcelona, 18/feb/1887 - Paterna, Horta, 24/jul/1942)  Anarco-sindicalista. Fill d'una família obrera, a deu anys entrà d'aprenent en una fàbrica de vidre, professió que no abandonà en tota la seva vida, tret de breus períodes en què ocupà càrrecs oficials. Fou un dels principals organitzadors de la Federació Nacional d'Obrers Vidriers i el secretari general (1912-20). Partidari del sindicalisme revolucionari, va intervenir en la fundacióInici página formació de sindicats únics, norma organitzativa que reportà grans èxits al moviment sindicalista. El 1920 fou empressonat amb motiu de la repressió portada a terme per Martínez Anido contra els principals dirigents de la classe obrera catalana. Posat en llibertat el 1923, va sofrir atemptats perpetrats per membres de l'organització patronal dels Sindicats Lliures. Durant la Dictadura de Primo de Rivera...  Segueix... 

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peiró i Gurrea, Joan  (Grau de València, 1847 – València, 1924)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual seria professor. Destacà en la seva tasca docent. Fou pintor figurista i de gènere. També treballà com a decorador i conreà l'escultura. el seu retrat, fet per Francesc Domingo, és al Museu de València.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peiró i Marco, Jaume  (Catalunya, 1833 – Barcelona, s XIX)  Pedagog. Estudià la carrera de mestre, que exercí a Barcelona. Renunciant a percebre cap sou, establí per primera vegada al país l'escola gratuïta, de la qual era partidari incondicional. És autor de l'obra Educación paternal, de diversos treballs de caràcter pedagògic i d'alguns llibres docents.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peiró i Mezquita, Antoni  (València, 1882 – 1953)  Pintor, escultor i ceramista. Fou catedràtic a l'Escola de Ceràmica de Madrid.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peironet  (Catalunya, s XIII)  Joglar. Ma

43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaPeitaví, Antoni  (Tolosa de Llenguadoc, França, s XVI – Rosselló, 1592)  Pintor. Treballà a la Seu d'Urgell, Puigcerdà i en general a la Cerdanya i al Rosselló, associat sovint amb Joan Perles i Josep Brell. Entre diverses altres obres sabudes a Salses, Cabestany, Osseja, Valiella i Nyer, pintà el retaule de l'altar major de l'església de Molig (1567) i féu les pintures del de la Concepció a l'església de Sant Joan de Perpinyà (1584). Treballà sovint amb el lleidatà Miquel Verdaguer i la seva obra domina tota la segona meitat del s XVI a Perpinyà.

44 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Peix, estany des  (Formentera, Eivissa i Formentera Albufera del nord de l'illa, que per la boca de l'estany des Peix comunica amb la mar. La caseria i les salines de sa Savina el separen de l'estany Pudent.

116 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peix, Josep  (Barcelona ?, s XVIII - s XIX)  Herbolari. Creà un jardí botànic privat i aplegà un herbari considerable. Fou un dels principals corresponsals d'Antoni Palau i Verdera, a qui envià regularment llavors i plantes vives per al Real Jardín Botánico de Madrid, i amb qui herboritzà pel Principat, la flora del qual arribà a conèixer força bé. S'enfrontà sovint amb els botànics acadèmics del seu temps.

45 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Peixets, santuari dels  (Alboraia, Horta Veure> Miracle, el.

117 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pejoan i Sanmartí, Bernat  (Catalunya, 1864 - 1926)  Arquitecte. Titulat el 1889. Fou col·laborador d'Elies Rogent i intervingué en la reconstrucció del monestir de Santa Maria de Ripoll. A més, projectà convents, escoles, etc, a diverses ciutats de l'estat espanyol.

46 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Pèl & Ploma  (Barcelona, 3/jun/1899 – des/1903)  Publicació dedicada a exaltar i promoure el corrent artístic i la mentalitat modernista dels anys en que s'edità. En portaren la direcció el pintor Ramon Casas i l'escriptor Miquel Utrillo, els quals pràcticament ompliren sols les pàgines dels primers números. Setmanal fins al 1901; després, fins a la desaparició, aparegué mensualment. Hi col·laboraren importants artistes iInici página escriptors de l'època. En la segona etapa adquirí una excel·lent presentació amb cobertes il·lustrades amb reproduccions d'obres d'art a diferents colors. S'hi inseriren també textos en castellà i en francès. Va arribar a publicar fins a cent números.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pelacalç  (Ventalló, Alt Empordà Poble: 205 h (2009), situat al sud de Montiró, de la parròquia del qual depenia l'església i actual santuari de l'Om. L'antic castell de Pelacalç, esmentat el 1363, pertangué a la família Margarit, de la branca de Castell Empordà, i fou destruït durant la guerra dels Segadors com a represàlia contra Josep de Margarit i de Biure. La seva capella romànica, d'una sola nau, és construïda amb elements més vells.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pelada, muntanya  (Barcelona, Barcelonès Petita elevació muntanyosa, al nord del pla de Barcelona, que culmina als turons del Carmel o d'en Móra (267 m alt) i de la Rovira (261 m alt) i que, juntament amb el turó de la Creueta del Coll, separa l'antic terme d'Horta dels de Gràcia i Sant Martí de Provençals. Al vessant oriental es formà a partir del 1896 el barri del Guinardó i, al començament del s XX, el parc municipal del mateix nom (90.910 m2); a la mateixa època i al vessant septentrional es formà el barri de la Font d'En Fargues, del tipus ciutat jardí. El sector occidental (que hom tendeix a considerar modernament com a exclòs de la designació de muntanya Pelada), fou urbanitzat a partir del 1875 pel vessant de Gràcia i, ja dins el s XX, pel d'Horta (Carmel); el 1903, al vessant meridional, es construí el parc Güell.

49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Pelada, na  (ses Salines de Santanyí, Mallorca Oriental Illot de la costa meridional, davant la platja de ses Roquetes i al sud de l'illot de na Moltona.

50 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaPelada, puig de la  (Censà / Oleta, Conflent Contrafort (2.370 m alt) meridional del massís de Madres, termenal dels dos municipis.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pelagalls  (les Pallargues, Segarra Poble (411 m alt), al sud del terme, a l'esquerra del Sió. De la seva església parroquial (Sant Esteve) depenen Sisteró, Golonor i Queralt de Meca. El s XIX formà el municipi de Pelagalls i Sisteró.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pèlags, barranc dels  (Priorat Curs d'aigua del Montsant, molt engorjat, el qual neix al vessant occidental de la roca Corbatera i aflueix al riu de Montsant, per l'esquerra, al congost de Fraguerau.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pelai  (Reus, Baix Camp)  Barri perifèric, a l'oest del centre urbà, format per cases petites habitades principalment per població immigrant. Manca dels principals equipaments d'infrastructures i serveis.

54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pelat, tòs  (Llíria / la Pobla de Vallbona, Camp de Túria Turó (235 m alt), entre els dos municipis

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pelat, tòs  (Bétera, Camp de Túria / Montcada, Horta Turó (92 m alt), al límit dels dos municipis.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pelat de Talltendre, el  (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)  Cim (2.235 m alt) de la serra que separa les valls de la Llosa (a l'oest), de la Quera (a l'est) i de Bellver de Cerdanya (al sud), dins l'antic mun. de Talltendre.

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaPelayo, Adolf  (Villena, Alt Vinalopó, s XIX – s XX)  Pintor. Destacà com a retratista i com a pintor d'obres de gènere, així com pels seus nus femenins.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pelecha, Antoni  (València, 1724 – 1801)  Eclesiàstic. Fou examinador sinodal de l'arxidiòcesi. Publicà dos volums de sermons i altres escrits de caràcter religiós.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ramon Pelegero i Sanchis "Raimon"Pelegero i Sanchis, Ramon "Raimon"  (Xàtiva, Costera, 2/des/1940 - )  Cantant i compositor. Es llicencià en història a la Universitat de València. Simultàniament treballà a Ràdio Xàtiva, practicà oboè i flauta i inicià estudis de teatre. Debutà com a intèrpret amb la cançó Al vent! (1962), que obtingué un èxit immediat; l’any següent edità un primer disc (1963) i guanyà, a més, el festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb el tema Se’n va anar. Integrat en certa manera en el moviment de la Nova Cançó, el 1964 publicà un segon disc que contenia el tema Diguem no, convertit en un himne reivindicatiu i de denúncia que li reportà una gran popularitat. Els seus textos, de profund i emocionat lirisme (A copls, Som, La pedra), i el registre melòdic personalíssim de les seves cançons el convertiren en un dels compositors més destacats del gènere. Conreà amb encert la cançó protesta, sense abandonar però el contingut emocional i poètic de les seves lletres, moltes de les quals esdevingueren cèlebres...  Segueix... 

D'un temps que ja és un poc nostre, / d'un país que ja anem fent, / cante les esperances / i plore la poca fe. (Raimon)

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pelegrí, el  Pseudònim de l'artista Lluís Vermell i Busquets.

61 CATALUNYA NORD - LITERATURA

pelegrí apassionat, El  (Perpinyà, 1952 – Barcelona, 1977)  Cicle novel·lístic de Joan Puig i Ferreter, en dotze volums, publicats a Perpinyà: Janet vol ser un heroi (1952), Homes i camins (1952), Janet imita el seu autor (1954), Vells i nous camins de França (1955), Els emotius (1956), Demà... (1957), Les profanacionsInici página (1958), Els amants enemics (1959), La traïció de Llavaneres (1961), El penitent (1962), Pel camí dels desgreuges (1963) i Ascensió (1977, a Barcelona). Sota l'influx de Dostojevskij i de Proust, la gran saga de Puig i Ferreter vol ésser un ambiciós retaule de la Catalunya literària i política dels primers quaranta anys del s XX. El protagonista Janet Masdeu -transposició de l'autor-, que ja surt a El cercle màgic (1929), per defensar-se de l'acusació d'haver especulat amb fons de la Generalitat a París, no dubta a fer escàndol contra l'escàndol que l'envolta. Malgrat l'ambició i la força narrativa, el cicle és desigual i sovint reiteratiu, i els seus freqüents al·legats i justificacions el feren motiu d'una inacabable polèmica.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pelegrí de Mataró  (Mataró, Maresme, 1879 - Managua, Nicaràgua, 1939)  Missioner caputxí, escriptor ascètic i periodista. Ingressà a l'orde caputxí el 1894. Fou predicador molt popular i divulgador de vides de sants i de la Mare de Déu, sobre els quals escriví prop de vint llibres i opuscles en 1905-26, la meitat en català. El 1922 fou tramès a les missions d'Amèrica Central, i a Costa Rica organitzà concursos literaris de rang nacional. El 1928 tornà a Barcelona, on es féu càrrec de l'editorial Franciscana. El 1936 retornà a Costa Rica i a Managua, on fou superior del convent de Cartago i de la residència San Sebastián de Managua.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pelegrí i Clariana, Josep  (Abrera, Baix Llobregat, 1838 – Barcelona, 1878)  Esmaltador. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Conreà la pintura a l'oli i el gravat a l'aiguafort. Adscrit a la joieria Masriera, anà a Ginebra a aprendre la tècnica dels esmalts, de manera que des del 1866 es féu càrrec d'aquesta especialitat en aquella casa.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pelegrí i Mulet, Francesc  (Palma de Mallorca, 1809 - Illes Balears, s XIX)  Poeta. Publicà Nou tractat dels vicis i males costums d'questa present temporada (1850), Dècimes satíriques sobre lo enganyós que és elInici página món... (1861, 1862), El carro triunfal de la Beata Catalina (1862) i El dia de Sant Bernat... (1862), totes elles en vers.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pelegrí i Nicolau, Joan  (Barcelona, 1880 – 1941)  Advocat. Treballà a la diputació de Barcelona, de la qual era secretari en morir, i fou professor, des del 1919, de l'Escola d'Administració Local. Entre les seves obres hi ha: Las sociedades de responsabilidad limitada (1917), El crèdit i els municipis (1919), La Deuda Público-local en Europa y en la América del Norte (1925) i Curs elemental de la Legislació Financera (1934).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pelegrí i Partegàs, Antoni  (Barcelona, 1907 - )  Advocat i escriptor. Ha estat adaptador o traductor al català d'òperes o oratoris de Cornelius, Haendel i Bach. Com a advocat s'ha especialitzat en el dret còsmic, tema que ha estudiat a fons en treballs científics. Poeta menor, ha publicat -amb el pseudònim de Santserni- Garlanda d'agapants (1949) i Transfiguració (1963).

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Pelegrí i PartegàsPelegrí i Partegàs, Joan  (Barcelona, 9/mai/1910 – 27/mar/1998)  Metge i escriptor. Fou un dels fundadors de l'Escola Tècnica Professional d'Hostafrans, a través de la qual -i dins l'Acadèmia de la Llengua Catalana de les Congregacions Marianes, etc- ha dut una tasca cívica i pedagògica de formació dels joves. Guanyà nombrosos premis als Jocs Florals de l'exili i publicà diverses monografies històriques. En narrativa breu ha publicat 3 dimensions educacionals (1968), Combat per la fe (1969), Rally per les capitals comarcals dels Països Catalans (1978), Fidelitat a Catalunya (1986), etc. La seva obra s'ha traduït a diverses llengües. Fou distingit amb la Creu de Sant Jordi (1984) i amb el premi Jaume I d'actuació cívica catalana (1986). Escola Joan Pelegrí i Partegàs

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pelegrí i Torné, Bonaventura  (Lleida, 1879 – 1937)  Escriptor i eclesiàstic. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques. Obtingué diversos premis als Jocs Florals de Lleida, amb treballs notables com els titulats La parla de Catalunya o evolució històrica de la llengua catalana (1911), Assaig d'història crítica de laInici página literatura catalana (1912), Renaixement i Noucentisme (1913), La prosa literària del Renaixement (1914) i Filosofia i política del Renaixement català (1915). D'altres obres seves són Epistemología balmesiana (1910), Filosfía crítica (1914), el més notable dels seus assaigs, i Lleida en la renaixença literària de Catalunya (1935). Deixà inèdits alguns escrits d'interès.

69 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Pelegrinyó  (el Campell, Llitera Poble que forma un enclavament dins el terme de Sant Esteve de Llitera (i que limita amb els de Peralta de la Sal i Tamarit de Llitera); la seva església depèn de la de Rocafort de Llitera.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peleguer, Vicent  (València, s XIX – Madrid, 1865)  Gravador. Format a Sant Carles. Acadèmic de mèrit de San Fernando i professor de gravat allà. Fou gravador de cambra. Retratà Antoni Despuig i Dameto, Ferran VII i altres personatges.

71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Peleguer i Tossar, Manuel  (País Valencià, s XVIII – s XIX)  Gravador. Professor a l'Acadèmia de Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit. Documentat del 1777 al 1813. Féu les làmines del Quixot de Barcelona (1808-14), retratà fra Gabriel Ferrandis, el P. Francesc Costa, etc, i féu també medalles commemoratives de Godoy (1807) i de la visita dels reis (1802), entre altres.

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pelejana, mas de la  (la Vall d'Alba, Plana Alta Masia, al nord-oest del poble, a la plana al·luvial de la dreta de la rambla de la Viuda.

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pelejaneta, la  (la Vall d'Alba, Plana Alta)  Caseria, al nord-oest del terme, prop del mas de la Pelejana.

74 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPelencà, roca de  (Vilallonga de Ter, Ripollès Veure> Roca de Pelancà, la.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pelfort i Manció, Joaquim  (Barcelona, s XIX – 1912)  Pedagog. Fou regidor de l'ajuntament barceloní. És autor d'unes Breves consideraciones sobre la instrucción primaria en España. A la seva mort deixà una fundació destinada a l'ampliació d'estudis a favor de dos mestres.

76 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Pelita, Constança Mendes  (Portugal, s XIII - Catalunya, s XIV)  Dama. Es casà amb Pere, fill natural de Pere II i Agnès Zapata, el qual havia anat a Portugal per gaudir de la protecció de la reina Elisabet, germanastra seva. La parella tingué un fill anomenat Alfons.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pell, Octavi  (Catalunya, 1885 – 1906)  Poeta. Sojornà un temps a París. Malgrat la seva mort prematura, deixà un cert nombre de poesies catalanes bastant remarcables.

78 CATALUNYA - LITERATURA

pell de brau, La  (Catalunya, 1960)  Poema de Salvador Espriu. Sota l'al·legoria de Sepharad, que representa Espanya, és un plany de la guerra civil espanyola i de la manca de ponts de diàleg entre les diverses llengües i nacionalitats peninsulars. Poema civil, ètic, més narratiu que líric, no és la seva obra fonamental, però les circumstàncies n'han fet un símbol i ha estat traduït al francès, al castellà i a l'italià.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Pella i ForgasPella i Forgas, Josep  (Begur, Baix Empordà, 1852 – Barcelona, 1918)  Historiador, jurista i polític. Fou un dels fundadors de la societat catalanista La Jove Catalunya (1870) i un dels redactors del Memorial de Greuges presentat a Alfons XII (1885). Erudit de la Renaixença, fundà el periòdic "La Gramalla" (1870), i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. El 1901 fou elegit entre els regionalistes a les eleccions municipals i el 1906 fou elegit president de l'Acadèmia deInici página Jurisprudència i Legislació de Barcelona. Intercedí per l'ensenyament del català i de la història catalana a les escoles subvencionades pel municipi, i fou un dels que iniciaren els estudis historicocientífics elaborats amb una crítica depurada. Entre les seves nombroses obres es destaquen una història comarcal, Historia del Ampurdán (1883), i importants estadis referents a la història de les institucions catalanes, sovint en col·laboració amb Josep Coroleu, com Les Corts Catalanes (1876) i Los fueros de Cataluña (1916-19) en 4 volums.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pella i Forgas, Pere  (Begur, Baix Empordà, 1858 - Catalunya, s XIX)  Enginyer. Germà de Josep. Realitzà nombrosos projectes de línies ferroviàries a Catalunya i Aragó. És autor de nombroses monografies tècniques, en la seva majoria relacionades amb l'enginyeria de mines.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pella i Tort, Ramon  (Begur, Baix Empordà, 1884 - Catalunya, s XX)  Advocat. Fill de Josep Pella i Forgas. És autor de Cuestiones procesales en la propiedad industrial (1909) i Tratado teórico-práctico de las marcas de fábrica y de comercio de España (1911).

82 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Pellicena i Camacho, Joaquim  (Madrid, 1881 - París, França, 1938)  Periodista i polític. Instal·lat a Barcelona vers el 1917, fou nomenat director tècnic de "La Veu de Catalunya", càrrec que exercí fins al 1936. Milità a la Lliga i fou regidor de Barcelona i diputat a corts per Barcelona (1933). Publicà nombrosos articles polítics i de crítica literària. És autor de Los últimos repatriados (1904) i El nostre imperialisme. La idea imperial de Prat de la Riba (1930). Presidí (1922-32) l'Associació de Periodistes de Barcelona, que l'anomenà president d'honor. En esclatar la guerra civil s'exilià a París.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pellicer, Carles  (Barcelona, 1896 - s XX)  Pianista. Fou professor de piano del Conservatori Municipal barceloní.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPellicer, Gabriel  (Catalunya, s XV – Barcelona ?, s XVI)  Arquitecte. Establert a Barcelona, el 1516, amb Pau Mateu, treballava a la façana de l'església de Sant Miquel, obra plateresca de notable qualitat. L'església ha desaparegut (1869) però el portal fou desmuntat i refet en una ala de la basílica de la Mercè. És una de les primeres obres plateresques bastides en aquesta ciutat.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pellicer, Jaume  (Catalunya, s XV)  Secretari de Pere de Portugal. El 1464, amb Bernat Ramon Savall, anà a Provença per entrevistar-se amb el Gran Bastard de Borgonya i sol·licitar el seu ajut a la guerra contra Joan II.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pellicer, Josep  (Barcelona, s XVIII)  Escriptor. És autor d'una Idea de Cataluña, que es conserva inèdita a la Biblioteca Episcopal de Barcelona, amb dades d'interès sobre fets històrics de la seva centúria i de les dues precedents.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Pellicer, Marià  (Carlet, Ribera Alta, 1802 - Lingayen, Filipines, 1844)  Missioner i filòleg. Dominicà (1819), el 1825 anà com a missioner a les Filipines. Evangelitzà la província de Pangasinan i estudià a fons la seva llengua; així, pogué refer l'antiga gramàtica (escrita el 1690 pel dominicà Andreu López) i publicar-ne una titulada Arte de la lengua pangasinana o caboloam (1840, 1862). És autor també d'algunes obres piadoses en aquest idioma.

88 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Pellicer, Vicenç  (Illes Balears, s XVII – 1692)  Frare dominicà. L'any 1691 fou elegit prior del convent de Palma. Deixà escrites set obres, una d'elles en català.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPellicer de Ossau y de Salas, Antonio  (Madrid, s XVII – Barcelona, 1652)  Militar i escriptor. Participà com a mestre de camp en la campanya del Rosselló el 1639 i després en la guerra contra Catalunya, en la qual fou fet presoner (1642) i dut a França. Alliberat dos anys més tard, continuà intervenint en la lluita fins a la seva mort en acció de guerra. Redactà un Diario de la guerra de Cataluña, desde la entrada con el ejército real del marqués de Los Vélez, la segona part del qual sembla irremíssiblement perduda.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Pellicer i BruPellicer i Bru, Josep  (Barcelona, 18/mai/1925 - )  Numismàtic. President de l'Associació Numismàtica Espanyola. Soci d'honor de l'Associaçáo Numismática de Portugal i membre corresponent de l'Instituto de Numismática e Historia de San Nicolás de los Arroyos (Argentina). Fou vicepresident fundador de la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics de l'Institut d'Estudis Catalans. Col·laborador de la UNED. Autor, entre d'altres, de Los reales de a 5, medios duros acuñados en Cataluña durante la guerra de separación 1640-1659 (1965), El medio duro (1971), La introducció del marc reial de Barcelona i Sardenya (1971), Glosario de maestros de ceca y ensayadores (1975), Referencias monetarias en la documentación del archivo de la Catedral de Córdoba, siglo XIV (2007) —en col·laboració—, i Las acuñaciones y quiebras monetarias de Alfonso X y Sancho IV 1252-1284-1295 (2008).

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Lluís Pellicer i FenyéPellicer i Fenyé, Josep Lluís  (Barcelona, 12/mai/1842 – 15/jun/1901)  Dibuixant, pintor i polític. Deixeble de Martí i Alsina, completà els estudis artístics a Roma. Extraordinàriament dotat per al dibuix, és conegut sobretot en aquesta especialitat artística, més que no pas en la pintura. Els seus primers dibuixos van aparèixer en publicacions locals ("El Xanquet") amb el pseudònim de Nyapus. Durant la tercera guerra carlina i, a partir del 1877, en el transcurs de la contesa russo-turca, fou corresponsal de "La Ilustración Española y Americana", "L'Illustration", de París, i altres publicacions, a totes les quals enviava dibuixos evocadors dels conflictes a que assistia. Com a il·lustrador desplegà una extraordinària activitat (Don Quijote, La leyenda del Cid, Episodios nacionales, de Pérez Galdós, alguns dels Singlots poètics, de Pitarra, etc). Com a dibuixant costumista plasmà belles i emotives escenesInici página de la vida quotidiana barcelonina (L'enterrament del músic orb). També va obtenir èxits...  Segueix... 

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pellicer i Pagès, Josep Maria  (Barcelona, 1843 - Mataró, Maresme, 1903)  Historiador i literat. Exercí com a mestre a Ripoll, Girona i Mataró. Fou un dels promotors de la reconstrucció del monestir de Ripoll. És autor de diverses monografies de divulgació, com El monasterio de Ripoll (1872), Estudios histórico- arqueológicos sobre Iluro (1887), Reales privilegios de Mataró (1888), La crema de Ripoll, 1839 (1896).

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pellicer i Pagès, Pere  (Ripoll, Ripollès, s XIX – 1899)  Escriptor. Germà de Josep Maria. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Fou alcalde de Ripoll. Secundà amb èxit les campanyes del seu germà per impulsar la restauració de l'abadia de Ripoll.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pellicer i Peraire, Antoni  (Barcelona, 1851 - Buenos Aires, Argentina, 1916)  Obrer tipògraf i internacionalista. Visqué a l'Argentina des del 1891. Hi fundà diverses publicacions destinades al perfeccionament de la tipografia.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pellicer i Rouvière, Carles  (Barcelona, 1865 – 1959)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Amplià la seva formació a París, on fou deixeble de Bongereau. Visqué disset anys a la capital francesa. Són molt remarcables els seus dibuixos al plom.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Pellisser, alqueries de  (Xirivella, Horta)  Caseria, al límit del terme de València.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPelós, el  Sobrenom del comte Guifré I de Barcelona.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pelràs  (Corçà, Baix Empordà Veure> Caçà de Pelràs.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Pelut, el  (Orís, Osona)  Colònia tèxtil de filats de cotó, de la societat Imbert, situada a la dreta del Ter, enfront de Sant Pere de Torelló. El 1859 hom hi establí una adoberia, convertida després en filatura. Passà a mans de diversos propietaris; el darrer, Calvet, renovà edificis i habitatges i construí un nou pont sobre el Ter.

100 CATALUNYA - CULTURA

Pen Club, Centre Català del  (Barcelona, 1922 - )  Associació d'escriptors. Presidida en una primera etapa clandestina, entre d'altres, per J. Pous i Pagès, J. Puig i Cadafalch, C. Riba, J. Carner, J.V. Foix i J. Oliver, durant el franquisme hagué d'actuar clandestinament; a partir de la seva legalització el 1976 fou dirigida per escriptors com ara J. Palau i Fabre, M.A. Capmany i J. Sarsanedas. Ha organitzat dos congressos internacionals del Pen Club Internacional, el 1935 i el 1992.

101 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Pena  (les Cases de Pena, Rosselló)  Antic castell (castell de Pena) i actual santuari (la Mare de Déu de Pena), situat a 173 m alt, en un contrafort septentrional de la serra de Pena, alineació calcària de direcció oest-est, que limita pel sud la vall de l'Aglí entre Estagell i Espirà de l'Aglí, que culmina prop del santuari de Salt de la Donzella (348 m alt). El santuari, antiga capella del castell, és una església d'una nau amb absis; desafectada el 1789, fou restaurada el 1843. La imatge venerada en una capella lateral, dita la Mare de Déu Espanyola, no és l'antiga imatge, desapareguda amb la Revolució Francesa.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPena, Arnau de la  (Catalunya, s XIV – s XV)  Il·luminador. Establert a Barcelona i documentat del 1356 al 1410. Personalitat encara no ben determinada, ja que estilísticament la seva obra es confón amb la de l'Arnau Bassa. Sembla que cal atribuir-li el Llibre Verd, conservat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, trevallat vers el 1380 i estretament relacionat amb el Saltiri anglès de la Biblioteca Nacional de París il·luminat a Catalunya, ambdues obres d'influència sienesa.

103 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pena, castell de  (Ogassa, Ripollès Antic castell, situat al puig de Sant Amanç, entre Saltor i Bruguera. Existia ja el 1024 i era propietat d'Oriol, senyor d'Ogassa. El seu fill Bernat Oriol el 1092 el llegà al monestir de Sant Joan de les Abadesses, bo i deixant-ne la castlania als seus successors, i molt de temps fou objecte de litigis entre els abats de Sant Joan i els castlans, fins que el monestir de Sant Joan, per compres del 1264 i 1267, n'adquirí tot el domini. Fou abandonat el s XIV. El pla de Pena i la font de Pena recorden el seu emplaçament.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peña, Felip  (Barcelona, 1921 – 9/abr/1989)  Actor. Començà la seva activitat al Cercle Catòlic de Gràcia i des del 1948 formà part del quadre escènic de Radio Nacional de España. La seva importància ha estat molt gran en el món del doblatge, però també ha destacat en les seves interpretacions de Pel davant i pel darrera de Frayn i Maria Rosa de Guimerà, i en el paper d'Ezequiel Pich de L'òpera de tres rals, que dirigí Mario Gas, entre moltes altres.

105 CATALUNYA - HISTÒRIA

Pena, la  (Vimbodí, Conca de Barberà Antiga granja de Poblet (882 m alt), actualment és casa forestal (xalet de la Pena), situada al bosc de Poblet, als vessants septentrionals de les muntanyes de Prades, al capdamunt de la vall de la Pena. La capella de la granja era dedicada a santa Magdalena.

106 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaPena, riu de la  (Beseit / Vall-de-roures, Matarranya Afluent esquerrà del Matarranya, que neix al vessant occidental del tossal dels Tres Reis, al sector occidental dels ports de Beseit. Després de rebre, per la dreta, el riu del racó de Patorrat i el barranc de Formenta, en un sector on és terminal entre els dos municipis, és embassat al pantà de la Pena.

107 CATALUNYA - POLÍTICA

Peña Blanca  Veure> Penya Blanca.

108 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Peña Cortada, aqüeducte de La  (Xelva, Serrans Aqüeducte, probablement romà, a 5 km a l'est de la vila.

109 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Pena d'Asnarlagaia, la  (Matarranya)  Antic nom del terme de Vall-de-roures.

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Peña i Carulla, Victòria  (Barcelona, 11/gen/1954 - )  Actriu. Filla dels actors Felip Peña i Montserrat Carulla. Ha destacat sobretot en teatre: Doña Rosita la soltera (1980), El temps i els Conway (1992), Othello (1994), Sweeney Todd (1995) i La reina de bellesa de Leenane (1998), que també ha dirigit. En cinema cal esmentar, a part del seu treball en doblatge, films com La casa de Bernarda Alba (1986), El llarg hivern (1991), La buena vida (1996) i Secretos del corazón (1996).

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pena i Costa, Joaquim  (Barcelona, 1873 – 1944)  Musicòleg i crític musical. El 1901 fundà l'Assoiació Wagneriana, la primera d'Espanya destinada a promoure l'obra de Wagner, i traduí dos assaigs de l'autor i les seves obres escèniques al català. Autor d'un Cançoner selecte amb obres de Beethoven, Schubert, Bach iInici página Fauré. Actuà com a crític a "Joventut" i a "La Publicitat" i escriví el llibre Enric Morera (1937).

112 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Peña i Gelabert, Antoni Maria  (Palma de Mallorca, 1863 – 1948)  Poeta. Era fill de Pere d'A. Peña. Estudià filosofia i lletres i entrà al cos d'arxivers i bibliotecaris, treballà a l'Institut Balear de Palma. Col·laborà a "La Ignorància", "Museo Balear", "El Felanigense" i, amb el pseudònim Harley, al "Diario de Mallorca". Per encàrrec de l'arxiduc Lluís Salvador, recollí tradicions i cants populars que foren publicats al volum Märchen aus Mallorca (1895); publicà també Gloses (1896) i Cançons populars mallorquines (1896). Les seves poesies, d'un valor literari escàs, han restat disperses, excepte les recollides a Poesies i a Marina. Idili mallorquí.

113 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Peña i Nicolau, Pere d'Alcàntara  (Palma de Mallorca, 1823 – 1906)  Escriptor. Es dedicà ja de jove a la literatura, especialment al conreu de la poesia. L'any 1842 es traslladà a Barcelona amb la intenció d'estudiar dret, però es dedicà a les matemàtiques i a la música. Arrelat a la terra, les seves composicions són dedicades a temes mallorquins, i és mantingué en un ideari realista que l'apartà del romanticisme: La colcada, Els tamborers de la Sala, Un pi i La font de la vida són petites obres mestres en el seu art. És, a més, autor del llibre Records i esperances (1885), i d'un aplec de Qüentos Mallorquins (1884). L'any 1892 li foren publicades Poesies en mallorquí popular (1892). Fou també autor teatral, festiu i popular: El cordó de la vida (1886), Un criat nou (1892), Mestre Fornari (1900), etc.

114 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPeña i Nicolau, Victòria  (Palma de Mallorca, 1827 – Barcelona, 1898)  Poetessa. Germana de Pere d'A. Peña. Casada amb el poeta Miquel Victorià Amer (1860), residí a Barcelona. Conreà des de molt jove la poesia i participà assíduament als Jocs Florals de Barcelona; obtingué ja un accèssit el 1859 amb Anyorança i fou premiada encara en diverses ocasions. Un recull dels seus poemes fou publicat al volum Poesies (1855), ampliat el 1908, però moltes han estat disperses a publicacions de Barcelona i Palma de Mallorca. La seva poesia, basada en temes populars, familiars i sobretot religiosos, és influïda sovint per la lírica popular i té en moltes composicions una gran senzillesa i equilibri i un cert encant.

115 CATALUNYA - POLÍTICA

Peña Ibérica  (Barcelona, fi 1923 – s XX)  Entitat política i esportiva ultradretana i anticatalana. Creada entre els socis i els partidaris del C.E. Espanyol. Dirigida per Francesc Palau i Rabassó, José Maria Poblador i alguns més. Promogué successivament dos setmanaris, "Lucha Deportiva" (1926) i "La Verdad Deportiva" (1928), i protagonitzà freqüents enfrontaments amb els seguidors del F.C. Barcelona. Durant la República, molts dels seus membres es decantaren cap a grups de tipus feixista i paramilitar, com la Unión Social Hispánica.

Anar a:  Peguera i de G ]    [ Peguera i de V ]    [ Peiro i ]    [ Pele ]    [ Pell ]    [ Pelo ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -