A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Palau, R ]    [ Palau del ]    [ Palau i M ]    [ Palau-S ]    [ Pale ]    [ Palla ]

No m'agraden les persones que viuen com si mai haguessin de morir i que després moren sense quasi haver viscut. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Ramon de  (Catalunya, s XIII)  Noble. Casat amb Eldiardis de Torroja. Mort sense successió el seu cunyat Hug de Torroja (1221), lloctinent del vescomtat de Bas, aquest disposà hereditàriament de la lloctinència i la deixà a Eldiardis. Aquesta la cediria deu anys després al seu fill Simó de Palau en ocasió de casar-se Simó amb Gueraua d'Anglesola. Simó es titularia vescomte de Bas, perquè els titulars residien a Sardenya de feia més de mig segle. La seva filla Constança es casà amb el vescomte Jofre III de Rocabertí.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Sibil·la de  (Catalunya, d 1231 - d 1280)  Vescomtessa de Bas. Filla de Simó de Palau i de Gueraua d'Anglesola, rebé el títol a la mort del seu pare (1247). Vers el 1262 es casà amb el comte Hug V d'Empúries. Amb el seu fill Ponç V (1277-1313), mantingué unes relacions tan difícils, que a la mort del seu marit (1277) ella s'estimà vendre el vescomtat al rei Pere el Gran (1280). Més tard, però, Ponç V rebé el vescomtat de BasInici página de part del rei i després el cedí al seu germà Hug.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau, Simó de  (Catalunya, s XIII - 1247)  Fill de Ramon de Palau i d'Eldiardis de Torroja. L'any 1231 es casà amb Gueraua d'Anglesola, i en aquesta ocasió Eldiardis li cedia la lloctinència que tenia sobre el vescomtat de Bas. El 1243 començà a titular-se'n vescomte, ja que els Bas residien a Sardenya des de més de mig segle enrera. Aquesta usurpació evident, avalada per raons pràctiques, no fou discutida pels reis. A la seva mort deixà hereva la seva filla Sibil·la, sota la tutela de la muller Gueraua.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palau, Vicenç  (Dénia, Marina Alta, s XVI – s XVII)  Frare franciscà. Visqué al convent de Sant Sebastià, de Cocentaina. És autor d'algunes pintures i escultures per al convent esmentat.

5 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellPalau d'Anglesola, el  (Pla d'Urgell Municipi: 12,31 km2, 250 m alt, 2.135 hab (2014). Situat a la pla d'Urgell, a l'esquerra del Corb, afluent del Segre, a la zona de regatge del canal d'Urgell, al nord de Mollerussa. Amb prou feines té accidents orogràfics i la totalitat de la seva superfície és plana. La base de l'economia és l'agricultura de regadiu: cereals, fruiters i productes d'horta. Ramaderia (bovins, ovins, porcins). Indústria alimentària, amb la Cooperativa Agrícola del Camp, obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, i tèxtil. Església parroquial de Sant Joan Baptista, erigida el 1802, d'estil barroc i amb una portada curiosa. Al terme hi ha l'ermita de Santa Llúcia, on hi ha la tomba de mossèn Ignasi Carbó i Florensa. Àrea comercial de Lleida. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Arnau Berenguer

6 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaPalau de Cerdanya  (Alta Cerdanya Municipi: 11,50 km2, 1.270 m alt, 444 hab (2012), (o de la Llavanera, fr: Palau de Cerdagne). Situat vora el riu de la Llavanera, afluent per l'esquerra del Segre, estès des del pla de Salines, el coll de la Bassa i el coll de la Creu de Maians, al sud-est de Puigcerdà, vers el límit amb la Baixa Cerdanya. El terme és drenat a més pels torrents de n'Aragó i de Vilallobent. Els sectors més alts del terme són boscats (bosc de Palau). Conreus de secàInici página (cereals i patates). Ramaderia bovina i ovina. El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta de la Llavanera. L'església parroquial

7 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA

Palau de Congressos de ValènciaPalau de Congressos de València  (València, 1998 - )  Recinte d'exposicions i congressos. Disposa de més de 16.000 m2 d'espai i consta de tres auditoris interconnectats, la capacitat global dels quals supera els 2.200 participants, nou sales de treball per a tallers, seminaris o aules de treball i una àrea d'exposicions. Situat al nord-oest de la ciutat, el palau fou dissenyat per l'estudi de Norman Foster, que volgué combinar la idea d'un espai de reunions amb l'entorn urbanístic de l'exterior i, especialment, amb la llum natural. Basat en el motiu mariner d'un peix, té la forma d'una lent convexa emmarcada per dues façanes asimètriques en forma d'arc. Palau de Congressos de València

108 CATALUNYA - ART

Palau de Justícia de BarcelonaPalau de Justícia de Barcelona  (Barcelona, 1911 - )  Edifici al passeig de Lluís Companys. Seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i de l'Audiència Provincial de Barcelona. És un edifici projectat per Enric Sagnier i J. Domènech i Estapà el 1887, en estil modernista; fou acabat el 1911. És una obra en pedra de Montjuïc, imponent com a massa arquitectònica; a l'interior cal esmentar el Saló dels Passos Perduts, cobert amb volta de ferro, que té tres naus separades per columnes de pòrfir. Són notables les pintures murals de Josep MariaInici página Sert, en oli sobre tela.

105 PAÍS VALENCIÀ - ART

Palau de Justícia de ValènciaPalau de Justícia de València  (València, 1760 - )  Seu de l'antiga duana. Fou començat en temps de Ferran VI, a instàncies de l'intendent Josep Avilés i finançat amb els impostos que el poble de València pagava pels queviures que entraven a la ciutat. Els treballs foren realitzats entre el 1758 i el 1760 i en resultà un dels edificis més esplèndits de l'època. La part alta de l'ingrés fou decorada per Ignasi Vergara amb estàtues de Carles III, la Justícia i la Prudència, i un escut. Entre el 1828 i el 1922 fou fàbrica de tabacs, i a partir del 1922, Palau de Justícia.

9 CATALUNYA - CULTURA

Palau de la Música CatalanaPalau de la Música Catalana  (Barcelona, 1905/08)  Edifici de Lluís Domènech i Montaner, construït com a sala de concerts de l'Orfeó Català, dins l'estil modernista, s'aixeca en el lloc que ocupà el claustre renaixentista del convent dels Mínims, desaparegut el 1835, al barri de Sant Pere. L'exterior és de maó vist amb revestiments de mosaic ceràmic; a l'interior són àmpliament utilitzats materials policroms, com ara mosaics i vidres de color amb temes decoratius de tipus floral. A l'exterior cal esmentar, al xamfrà, el grup escultòric de Blay, representant la cançó popular; a l'interior, les figures de l'escenari amb cos de mosaic i bust en relleu d'Eusebi Arnau, l'al·legoria de la cançó catalana de Gargallo a l'esquerra de l'escenari i, a la dreta, el bust de Beethoven i les valquíries. Declarat monument nacional el 1977, entre 1985 i 1989 s'hi realitzaren obres de reforma, segonsInici página un projecte dels arquitectes O. Tusquets i C. Die.

8 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Palau de la Música de ValènciaPalau de la Música de València  (València, 1987 - )  Auditori. Projectat per José María de Paredes i A. Osorio Arijón. Cobert per una volta de vidre paral·lela al llit del Túria que permet l'entrada de llum directament a l'auditori, el Palau participa dels jardins del Túria, i especialment de l'estany que Ricard Bofill dissenyà per a aquest tram del riu. Consta de dues sales per a concerts -una d'elles, la sala Iturbi, amb una capacitat per a 1.793 espectadors i només 2,1 s de temps de reverberació-, dues per a reunions i una sala d'exposicions. Amb més de 300.000 espectadors per any, el Palau és seu de l'orquestra de València, el cor de València, un taller d'òpera i diferents grups de cambra. Palau de la Música de València

10 CATALUNYA - ART

Palau de la Virreina (Barcelona)Palau de la Virreina  (Barcelona)  Edifici rococó situat a la Rambla. Construït pel virrei del Perú i marquès de Castellbell, Manuel Amat i de Junyent. Mort prematurament, el palau fou habitat per la seva vídua, i per aixó li fou posat el nom que du. No se sap qui fou l'autor del projecte -es conserven els plànols del 1770-, però les obres, que varen començar el 1772, foren dirigides per l'arquitecte i escultor Carles Grau. El 1778 era acabada tota l'obra, que pertany a l'estil Lluís XIV, bé que amb nombrosos elements interpretats segons el gust barroc català. Cal esmentar el repertori decoratiu i la fantasiosa decoració d'algunes sales interiors.

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau de l'Horta  (Lleida, Segrià Veure> Palauet.

12 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaPalau de Montagut  (Sant Jaume de Llierca, Garrotxa Antic nom del municipi, era un terme de la parròquia de Montagut de Fluvià, anomenat també Palau d'Avall, en relació amb Palau d'Amunt, nom amb el qual també era conegut el castell de Montpalau, dins l'actual terme d'Argelaguer.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau de Noguera  (Tremp, Pallars Jussà Poble (438 m alt) (ant: Vilanova de Pallars), situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 3 km de la ciutat, vora la carretera de Balaguer i Esterri d'Àneu. Antigament tingué importància perquè controlava un gual del riu. L'església parroquial, dedicada a sant Joan, és esmentada ja el 1100. El lloc, fundat pels comtes de Pallars a mitjan s XII al solar de l'antic palau (la carta de franqueses és del 1168), fou de la jurisdicció dels hospitalers, dins la comanda de Susterris. Fou municipi independent fins el 1972. L'antic terme comprenia també el poble i terme separat de Puigcercós i l'església de Santa Maria del Puig.

14 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau de Plegamans  (Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental Altre nom del poble de Plegamans.

15 CATALUNYA - HISTÒRIA

Palau de Reig  (Valls, Alt Camp Despoblat, actualment ocupat per l'ampliació del polígon industrial de la ciutat.

16 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau de Rialb  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Llogaret, vora el límit amb el d'Anya, a la vall de la riera de Torreblanca.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPalau de Sant Feliu  (Girona, Gironès Veure> Palau-sacosta.

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàPalau de Santa Eulàlia  (Alt Empordà Municipi: 8,62 km2, 86 m alt, 98 hab (2014), (o Palau Sardiaca). Situat a la plana empordanesa, a l'esquerra del Fluvià, que forma el límit meridional del terme, i al sud de Figueres. Una petita part del territori és boscada (pins i, vora el Fluvià, arbres de ribera). L'agricultura n'és la base econòmica: cereals (blat i ordi), blat de moro, farratge, a més de vinya i d'olivera. Complementa l'agricultura la ramaderia de bestiar porcí i bovi sobretot, i l'avicultura, a més de les activitats derivades de l'agricultura. Els dos nuclis principals són el poble de Santa Eulàlia de Palau, cap administratiu, i el llogaret de Palau Sardiaca, que és la capital històrica. Pertanyia a la canònica de la seu de Girona. El 1698 era lloc reial de la batllia de Siurana. El municipi comprèn també el veïnat d'Estanyet. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

99 CATALUNYA - ART

Palau del Lloctinent  (Barcelona)  Edifici de planta rectangular. Construït entre el 1549 i el 1557 per Antoni Carbonell, en estil gòtic tardà amb elements renaixentistes. Substitut del pavelló del conestable Pere de Portugal i d'altres dependències del Palau Reial, cal esmentar l'harmoniosa simplicitat de les façanes, amb grans finestrals decorats amb els senyals del General, el pati central, l'escala d'honor, l'excepcional enteixinat renaixentista, obra personal d'Antoni Carbonell, i la porta moderna de Subirachs, dedicada a Sant Jordi. Fou la seu de l'Arxiu General de la Corona d'Aragó.

100 PAÍS VALENCIÀ - ART

Palau del Marquès de Dosaigües  (València, s XV - )  Seu del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Decoratives González Martí. Fou construït per la família Rabassa de Perellós i reformat a mitjan s XVIII sota la direcció d'Hipòlit Rovira, que decorà personalment les dues façanes i va fer el disseny de la porta, que fou executada per Ignasi Vergara, amb l'al·legoria de les dues aigües de València, el Túria i el Xúquer. Una reforma de la darreria del s XIX féu desapareixer les pintures de Rovira i donà a l'edifici el seu aspecteInici página modern.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Palau del Vallès  (Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental Antiga comanda templera. Creada en 1150-60, era la principal de la regió de Barcelona i els seus béns s'estenien des d'Osona i el Montseny fins a Montjuïc. El seu comanador -Berenguer de Santvicenç (1159-63) és el primer conegut- governava també la casa templera de la ciutat de Barcelona, on residia habitualment. A l'extinció de l'orde (1317) passà als hospitalers, que l'integraren al gran priorat de Catalunya i a la casa hospitalera de Barcelona (1328). Era a la dreta de la riera de Caldes, a l'indret de Santa Magdalena; en resta l'església, sense culte, i els murs del casal.

20 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóPalau del Vidre  (Rosselló Municipi: 10,41 km2, 20 m alt, 3.052 hab (2012). Situat al Riberal, a la dreta del riu Tec, al límit amb el terme d'Elna. La part septentrional és regada pel rec de Palau. L'economia és basa en l'agricultura: de secà s'hi conrea vinya (dedicada a la producció de vi). Hi preponderen, però, els conreus de regadiu, els quals són possibles gràcies a l'aprofitament del rec de Palau, i s'hi produeixen verdures, llegums i fruita (albercocs, prèssecs, pomes). Indústria derivada de l'activitat agrícola; comerç de fruites. El poble es formà al voltant de l'església parroquial, que conserva dos retaules del s XIV. El municipi comprèn a més el poble de Vilaclara i la masia de les Garrigues. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

101 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Palau del Vidre, mestre de  (Rosselló, s XV)  Pintor gòtic anònim. És autor del retaule de Sant Joan, conservat a la vila rossellonesa de Palau del Vidre. La seva obra pot relacionar-se amb la d'Arnau Gacies i amb l'estil del retaule dels Sants Joans a la parròquia del Voló.

21 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaPalau dels Reis de Mallorca  (Perpinyà, Rosselló Veure> Perpinyà, castell de.

102 CATALUNYA - ART

Palau Episcopal de BarcelonaPalau Episcopal  (Barcelona, s XII - )  Edifici del carrer dels Comtes, tocant a la plaça de Sant Iu. Fou la primera residència dels bisbes de Barcelona. Fou venut a Jaume II el 1316 per a l'ampliació del Palau Reial Major. Al final del s XII o al començament del s XIII fou edificat un nou palau a l'actual carrer del Bisbe, d'un sol cos, adossat a la muralla romana. Als s XIII, XIV i XV sofrí diverses reformes. El 1784 fou acabat el pati i construïda, dins l'estil barroc, la façana de la plaça Nova. El 1823 varen quedar separades les torres de la Porta Bisbal, en ésser destruït l'arc que les unia, i la més propera al Palau va deixar de pertànyer a la Casa de l'Ardiaca i passà al Palau Episcopal. En el seu interior s'ha trobat la porta romana més antiga de Barcelona, així com unes galeries romàniques.

103 CATALUNYA - ART

Palau Fiveller  (Barcelona, s XV - )  Edifici del carrer de Lledó. Conserva encara part de la seva estructura gòtica: dos trams de l'escala, unes galeries tapiades, sectors de parament i un finestral del pati, decorat amb escultures que semblen pertànyer al cercle de Pere Joan. És interessant l'àmplia portalada amb la llinda de dovelles i una curiosa composició de mènsules. En aquesta casa va viure Joan Fiveller, defensor de les llibertats públiques enfront del poder reial al s XV.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Manuel Palau i BoixPalau i Boix, Manuel  (Alfara del Patriarca, Horta, 4/gen/1893 – València, 18/feb/1967)  Compositor. Estudià al Conservatori de València (1914-18) i després a París amb Charles Köchlin (1824-26). Dirigí les bandes de Montcada i de Llíria. L'any 1952 fou nomenat director del Conservatori de València, membre del Consejo Nacional de Educación Musical (1959), president de l'Institut de Musicologia de la Institució Alfons el Magnànim, de València. Amb Gongoriana (1927) i Atardecer (1945) guanyà dues vegades el premi Nacional de Música. L'evolució de la seva obra el dugué, des d'uns inicis propers al folklorisme, vers l'impressionisme i l'atonalitat. És autor de dues simfonies (1939,Inici página 1944), de Concierto levantino, per a guitarra i orquestra (1947), Salmantinas, per a piano i orquestra (1950),

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Boscà, Melcior de  (Mataró, Maresme, v 1600 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1670)  Eclesiàstic i polític. El 1639 participà a la batalla de Salses. Ardiaca de Vic, com a tal menà, el 1640, la resistència dels canonges a pagar uns impostos al govern. Aquell mateix any fou enviat pel virrei Santa Coloma a Madrid per explicar-hi l'estat en què es trobava Catalunya. El 1664 fou nomenat bisbe d'Urgell. Hi reuní sínodes diocesans el 1665 i el 1670.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Camps, Josep Maria  (Barcelona, 10/mar/1914 – Palma de Mallorca, 1996)  Escriptor. Vinculat al món del turisme, el 1941 es traslladà a Mallorca. Poeta neosimbolista, va publicar Mosaic d'espurnes (1951) i D'Orient a d'Occident (1959). Novel·lista de caire realista (Els transplantats, 1963; El sol surt al crepuscle, 1993) i de gènere (Assassinat al club dels poetes, 1983), i autor d'un llibre sobre Palma de Mallorca, Carrers, places i un rellotge (1959). Autor inquiet pel teatre, va estrenar, entre d'altres, Un diumenge al capvespre, i publicà S'ha venut un home (1957) i Del cel i de la terra (1974).

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palau i Casanova, Marc Antoni  (Dénia, Marina Alta, 1543 – 1645)  Erudit i apologista. Ocupà càrrecs d'importància. Conreà la poesia. Publicà obres religioses en llatí i en castellà. En deixà d'inèdites de caràcter històric i literari.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalau i Català, Bonaventura de  (Catalunya, s XIX - s XX)  Advocat. Germà de Melcior. Ocupà els càrrecs de secretari de la junta de carreteres de Catalunya, de la Diputació Provincial de Barcelona i del Consell de la Província.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Català, Melcior de  (Mataró, Maresme, 1843 – Madrid, 1910)  Enginyer, poeta i publicista. Cursà la carrera d'enginyer de camins, canals i ports, i la de lleis. Fou enginyer en cap de la diputació provincial de Barcelona, des del 1892. Ocupà la càtedra de geologia i paleontologia de l'Escola Especial de Camins, Canals i Ports, de Madrid. Conreà la literatura, en castellà, i el 1908 ingressà a la Real Academia Española. Alternà els escrits tècnics i els de caràcter literari, i fou col·laborador a diverses revistes i periòdics espanyols, francesos i italians. És autor de Carreteras-tranvías (1874), Poesías (1876), Horas de amor (1877), Verdades poéticas (1879), Geología aplicada (1880), Acontecimientos literarios. Impresiones y notas bibliográficas (1888-96, recull de crítica literària), Cantares (1904), La Ciencia como fuente de inspiración poética (1908), discurs d'ingrés a l'Academia Española, El libro de los cantares (1909) i féu la traducció castellana de L'Atlàntida de Verdaguer (1878). En català li foren editades pòstumament Poesies (1914) i Poesies catalanes (1917).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Claveras, Josep  (Barcelona, 1903 – 1985)  Escriptor. Fill d'Antoni Palau i Dolcet i germà de Miquel. Periodista i crític cinematogràfic. Publicà el recull Filosofia i música (1935), El somriure de Sa Boquera (1949) i Llibre de Tossa (1952).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Claveras, Miquel  (Barcelona, 1901 – 1987)  Llibreter i escriptor. Fill d'Antoni Palau i Dolcet i germà de Josep. Va publicar Galeria de tipus excursionistes (1924), Llibre d'emboscats (1927), el conte infantil La cava de Vilafortuny i el poema satíric El Comte Arnat (1961). Fou autor també de llibres d'investigació com Rellotges de sol. Hitòria i art de construir-los (1970) i La pintoresca història del calendari (1973).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalau i d'Huguet, Josep de  (Barcelona, 1848 – 1913)  Advocat i escriptor. Fou auxiliar a la facultat de dret de Barcelona. Dirigí la revista "Dogma y Razón" i presidí la Joventut Catòlica de Barcelona. Fundà la biblioteca "Verdadera Ciencia Española". És autor de diverses obres apologètiques i traduccions.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Antoni Palau i DulcetPalau i Dulcet, Antoni  (Montblanc, Conca de Barberà, 20/des/1867 – Barcelona, 30/nov/1954)  Llibreter, bibliògraf i escriptor. Traslladat de petit a Barcelona, entrà com a aprenent en una llibreria i després n'obrí una que fou un centre de recerca bibliogràfica, la qual cosa li permeté de publicar l'obra monumental Manual del librero hispano-americano (1923-27), molt acrescuda en una segona edició (1948-76) pel seu fill Agustí: vint-i-set volums i uns 375.000 títols en qualsevol llengua, publicats per autors nascuts a la península Ibèrica i a Hispanoamèrica. Es tracta del repertori bibliogràfic més complet dins el seu àmbit. Publicà també, des del 1901 una sèrie titulada Teatro antiguo y moderno, que comprenia quaranta-set volums, El año literario y artístico de Barcelona (1895), La biblioteca del marquès de Llió (1909), Bibliografia de la Conca de Barberà (1915), Bibliografia cronològica de Balmes (1915), La Corona d'Aragó i sos antics dominis: Catalunya, València, Balears...  Segueix... 

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Palau i FabrePalau i Fabre, Josep  (Barcelona, 21/abr/1917 - 23/feb/2008)  Poeta, assagista i dramaturg. Féu estudis de lletres, que deixà inacabats, i ja de jove es revelà com a poeta amb Balades amargues (1943) i L'aprenent de poeta (1943), alhora que esdevingué un promotor de la cultura catalana clandestina dels anys quaranta. A partir d'aquest període reactivà els "Amics de la Poesia", crea la revista "Poesia" i formà part del grup fundador d'"Ariel". La seva obra forma un cas aïllat dins el tipus de poesia catalana de la postguerra, diferenciada per la violència d'expressió com a exemple de rebel·lió. Poeta lúcid, admirador de Rimbaud i Baudelaire, ha bastit una poesia basada en l'experiència de l'alquímia, prenent com a exemple a autors medievals de la literatura catalana, com ara Arnau de Vilanova i Ramon Llull. Ha residit a París (durant més de quinze anys), on a més d'entrar en relació amb els escriptors francesosInici página comtemporanis, féu el seu descubriment de Picasso, a qui ha dedicat diferents estudis. En narrativa destaquen els volums Contes

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Ferré, Maties  (Montblanc, Conca de Barberà, 1924 - 2/gen/2000)  Pintor. Participà en algunes edicions del Saló d'Octubre de Barcelona (1955-57). Conrea un figurativisme expressionista i constructiu, progressivament abocat al decorativisme. Ha obtingut notables èxits entre el públic nord-americà. Arran d'un plet que tingué amb un marxant, des del 1974 cremà tot alló que pintà en senyal de protesta. L'any 2001 s'obrí a Montblanc el Museu d'Art Palau Ferré.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Ferrer, Francesc  (Blanes, Selva, s XIX – 1908)  Marí. Visqué molts anys a Amèrica, on tingué una vida agitada i fou almirall en una revolució. De tornada a Blanes féu estudis sobre les pesqueries africanes i fundà, l'any anterior de la seva mort, una societat anònima per a la pesca.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Ferrer, Pere Claver  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès, 1881 – Palma de Mallorca, 1956)  Botànic i farmacèutic. Impulsà la fundació de la Societat d'Història Natural de les Balears i centrà els seus estudis en la flora de Mallorca i Cabrera. Publicà Les plantes medicinals baleàriques (1954) i, pòstumament, Catàleg de la flòrula de Cabrera i dels illots que l'envolten (1976).

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i González de Quijano, Pere  (Mayagües, Puerto Rico, 1851 – Barcelona, 1928)  Poeta. Residí des de petit a Barcelona, on estudià dret. Col·laborà a "La Renaixença", "Joventut", "Catalunya Nova", etc, i fou un dels fundadors de la societat La Jove Catalunya (1870). Amic de Jacint Verdaguer -prologà el seu llibre Eucarístiques (1904)-, conreà la poesia, en català i en castellà, mística i religiosa; obtingué diversos premis (entre ells, als Jocs Florals de Barcelona dels anys 1897, 1901 i 1905). Fou conseller general de l'Acadèmia Bibliogràfica Mariana de Lleida.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalau i March, Rafael  (Mataró, Maresme, 1810 - la Garriga, Vallès Oriental, 1890)  Músic. Escolà de Montserrat (1821-26) i monjo (1826), fou mestre de capella (1835). Emigrat a França, fou organista de la seu de Montpeller, on amb el seu talent d'improvisador atreia molta gent. De retorn a Montserrat, fou mestre de l'escolania, primer com a ajudant de Jacint Boada. Per motius de salut passà a Granollers, on actuà com a organista, així com a Caldes de Montbui. Escriví misses, motets, simfonies, sonates, fugues, etc.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Martí, Montserrat  (Barcelona, 1916 - Sant Julià de Lòria, Andorra, feb/2004)  Bibliotecària i etnòloga. Féu la carrera de bibliotecària a Barcelona i es llicencià en lletres i psicologia a París. Fou doctora en etnologia amb un estudi sobre etnologia africana. Ha publicat l'estudi Andorra (1967).

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Oller, Josep  (Barcelona, 1888 – s XX)  Pintor. Estudià a les acadèmies Torres i Baixas. De jova dibuixà per a la premsa. Després es dedicà només a la pintura, amb paisatges i, sobretot, natures mortes i temes florals.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Quer, Francesc  (Aitona, Segrià, 1811 – Tarragona, 1872)  Fundador carmelità descalç. Fundà a Barcelona el convent de Terciàries Descalces. És autor d'obres piadoses.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Simon, Melcior  (Mataró, Maresme, 1897 – 1915)  Arquitecte. Fou arquitecte municipal de Mataró des del 1908 i dirigí l'Escola d'Arts i Oficis local, on féu una tasca estimable.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Soler, Joan  (Mataró, Maresme, 1832 – 1881)  Eclesiàstic. Fou vicari capitular de Barcelona. Publicà dues obres religioses.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPalau i Soler, Josep de  (Mataró, Maresme, s XVII - Escaladei, Priorat, 1722)  Erudit. Nebot del bisbe Melcior de Palau i Boscà, fou cartoixa d'Escaladei (1685), d'on fou procurador i visitador uns vint anys. Investigà sobre la història de l'orde i deixà inèdits uns Annales priorum cartusiae Scalae Dei i unes Notitiae de rebus cartusiarum Hispaniarum, que s'han perdut quasi integrament. Fou mestre de l'historiador Serra i Postius.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Térmens, Antoni  (Valls, Alt Camp , 1806 – Barcelona, 1862)  Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Barcelona, a Cervera i a Tarragona i s'ordenà el 1837. Fundà la "Revista Católica" (1844) i publicà obres piadoses i apologètiques. Fou catedràtic als seminaris de Barcelona i Tarragona. Bisbe de Vic (1854), inicià la reforma parroquial i la publicació del "Boletín Oficial del Obispado"; el 1857 fou traslladat a la diòcesi de Barcelona, que substituí a Domènec Costa, i fou substituït per P. Montserrat.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Vera, Joan  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1919)  Pedagog. Llicenciat en filosofia i lletres. Fundà i dirigí el Col·legi Mont d'Or (1905), escola privada experimental dirigida a la classe burgesa. Lligat a la Institución Libre de Enseñanza, aprofundí el mètode Montessori, el qual, becat per la diputació de Barcelona, estudià a Roma (1912). Capdavanter en la seva divulgació i introducció organitzà la primera escola montessoriana de Barcelona (Casa de la Maternitat de la Diputació). Publicà Un assaig d'aplicació del mètode Montessori a la Casa de la Maternitat (1919), a més de nombroses traduccions. Edità manuals didàctics d'aritmètica, ciències naturals i, especialment, geografia, i l'assaig La educación del ciudadano (1918).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palau i Verdera, Antoni  (Blanes, Selva, 1734 – Madrid, 1793)  Botànic i farmacèutic. Catedràtic del Jardí Botànic de Madrid, publicà monografies sobre diverses plantes, i fou traductor i comentarista de les obres de Linné. Pertanyia a l'Acadèmia de Medicina de Madrid, a la de Ciències i Arts de Barcelona i a d'altresInici página corporacions científiques. Va escriure Explicación de la filosofía y fundamentos botánicos de Linneo (1778) i Parte práctica de Botánica del caballero Carlos Linneo (1784).

109 CATALUNYA - ART

façana del Palau Larrard (Barcelona)Palau Larrard  (Barcelona, 1778)  Edifici del núm. 28 del carrer Ample. Fou construït per Francesc Fernández de Còrdova i Cardona d'Aragó, duc de Sessa, virrei de Catalunya i descendent del Gran Capità. El 1772 fou aprovat el projecte de l'arquitecte Josep Ribas i Margarit i fou començada l'obra, que finalitzà el 1778, amb la intervenció, en la decoració, de Josep Amadeu i Manuel Tramulles. El 1779 fou comprat pel banquer J.A. Larrard, cònsol de Dinamarca, que canvià l'escut dels Sessa pel seu. El palau té la bellesa i simplicitat de les construccions barcelonines de la segona meitat del s XVIII, bé que la porta i el balcó de la façana estan enriquits amb profusa ornamentació escultòrica rococó, de Carles Grau. A l'interior cal esmentar, per la seva amplitud, el pati i l'escala. Hi són també notables els treballs de fusteria.

47 CATALUNYA - ART

Palau Nacional (Barcelona)Palau Nacional  (Barcelona, 1929)  Edifici -un dels més grans de la ciutat-. Construït com a element principal del conjunt d'edificacions bastides a Montjuïc amb motiu de l'Exposició Internacional de l'any 1929. És obra dels arquitectes Eugenio-Pedro Cendoya i Enric Catà, amb la col·laboració de Pere Domènech i Roura. Fou concebut amb criteris eclèctics, i hom féu ús d'elements barroquitzants en les parts més significatives dels exteriors. Vist frontalment ofereix una perspectiva escenogràfica i monumental, esdevinguda característica en tant que constitueix el coronament visual de tot el recinte de l'Exposició. De l'interior es destaquen el vestíbul, el gran saló i la sala de la cúpula -amb pintures de F. Galí-, situats sobre l'eix principal. Durant l'Exposició fou la seu d'actes oficials i acollí la gran mostra El Arte en España. Durant el període republicà s'hi instal·là el Museu d'Art de Catalunya (inaugurat el 1934) i, posteriorment, el Museu de Ceràmica (1966-86). Entre 1992-96 els interiors foren sotmesos a una profunda remodelació a partir d'un projecte deInici página l'arquitectessa Gae Aulenti per tal de condicionar el Museu Nacional d'Art de Catalunya (nom que prengué el Museu d'Art de Catalunya des del 1990).

104 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Palau Reial de València  (València, s XIII - inici s XIX)  Edifici que féu construir Pere II de Catalunya-Aragó com a residència de la seva muller, l'emperadriu Constança de Sicília, i fet remodelar per Pere el Cerimoniós el 1364. Fou destruït al començament del s XIX per raons bèl·liques. Per gravats i descripcions antigues se'n coneixen les característiques: el luxe decoratiu dels interiors, la disposició dels cossos d'edificis de diferents èpoques i l'existència d'una gran jardí zoològic amb lleons, camells, óssos i gaseles. Fou residència del virrei i posteriorment del capità general.

48 CATALUNYA - ART

Palau Reial Major (Barcelona)Palau Reial Major  (Barcelona, s XIV)  Conjunt d'edificis, que constitueixen la residència reial a la ciutat. Es conserven vestigis del primitiu palau del s XI, residència dels comtes de Barcelona, reformat i ampliat el s XIII, com ara les façanes exteriors, principalment la meridional, que dóna a la plaça del Rei. Les parts més importants del conjunt són la capella reial, dedicada a santa Àgata, que essencialment construïda en temps de Jaume II (1291-1327), té una sola nau i torre octagonal; en el seu altar major hi ha el retaule anomenat del Conestable, encarregat per Pere de Portugal a Jaume Huguet (1465), i el gran Saló del Tinell (1359-70), encomanat per Pere III a l'arquitecte Guillem Carbonell, que aprofità en part els murs de l'antic palau romànic. La torre de guaita, anomenada popularment Mirador del rei Martí, és realment una obra renaixentista, deguda a Antoni Carbonell (1555).

49 CATALUNYA - ART

Palau Reial Menor  (Barcelona, s XIV - mitjan s XIX)  Antiga residència Inici página aquest darrer amb P. Moragues i P. Llobet. Sota la direcció de Carbonell fou feta la Sala dels Cavalls i la Cambra Blanca i completat el magnífic jardí zoològic; Roca construí el gran saló. Mentre la vida pública continuava al Palau Major, el Palau Menor fou una de les residències privades dels reis de Catalunya-Aragó, fins que Joan II la cedí a Galceran de Requesens al final del s XV. Fou enderrocat a mitjans del s XIX i només es conserven algunes restes.

50 CATALUNYA - ART

Palau Robert (Barcelona)Palau Robert  (Barcelona)  Edfici de la ciutat que pertany a la Generalitat de Catalunya i actualment n'acull el departament de Turisme. Remodelat per l'arquitecte C. Solsona, en el palau es realitzen, des del 1980, actes institucionals; és centre de dades en èpoques d'eleccions i és també un centre d'exposicions, on s'organitzen mostres tant de temàtica general (Catalunya viva, Construïm Catalunya, Eina, vint anys d'avantguarda, etc), com de caràcter artístic i antològic (Barcelona, París, Nova York, Arranz Bravo, Els tallers de Miró, Antoni Clavé, Modest Cuixart, Primers 20 anys de Salvador Dalí). També acull mostres de fotografia o de moda (Pertegaz) o de cartells (Art i Passió, mostra de cartells de La Passió d'Olesa de Montserrat fets per artistes catalans de primera fila com Tàpies i Perejaume, entre d'altres). Palau Robert

51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Palau Rotger  (Rosselló)  Veure> Palau del Vidre.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau-sacosta  (Girona, Gironès Poble (140 m alt), antic municipi (fins al 1962) i actual barri de la ciutat (o Palau de Sant Feliu). L'antic poble estava centrat per l'església parroquial de Sant Miquel, davant la qual hi ha el castell senyorial dit les Torres de Palau, que es conserva en bon estat i fou bastit el 1495 per la família Sarriera. Prop del castell, hom ha descobert unes làpides hebraiques que han fet suposar l'existència d'un cementiri jueu. És una de les zones d'expansió urbanística de la ciutat.

53 CATALUNYA - ESPORT

Inici páginaPalau Sant Jordi  (Barcelona, 1990)  Poliesportiu. Forma part de l'Anella Olímpica de Montjuïc. Obra de l'arquitecte japonés Arata Isozaki, representa unes solucions tecnològicament molt avançades en la concepció i la realització estructurals. Amb una capacitat de 17.000 espectadors, consta d'una gran sala poliesportiva, on hom també realitza actes culturals i espectacles, i una sala polivalent, a la part posterior.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau Sardiaca  (Alt Empordà Veure> Palau de Santa Eulàlia.

55 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix EmpordàPalau-sator  (Baix Empordà Municipi: 12,38 km2, 20 m alt, 305 hab (2014). Situat en un territori pla, al centre de la comarca, a la dreta del Daró, prop de la costa. És drenat per la riera Grossa i accidentat al sud per les Gavarres. Conreus de regadiu gràcies a diverses sèquies i pous: cereals, hortalisses i farratges; i també de secà: cereals, vinya i olivera. El bestiar boví, porcí i l'aviram hi tenen importància. Àrea comercial de la Bisbal d'Empordà. El poble estigué emmurallat i conserva el notable portal gòtic dit la Torre de les Hores, així com restes de muralles i defenses; l'església parroquial romànica de Sant Pere (s XII-XIII) era l'església de l'antic castell de Palau-sator. El terme comprèn, a més, els pobles de Fontclara, Sant Julià de Boada, Sant Feliu de Boada i el veïnat de Pantaleu. Hi ha vestigis arqueològics i d'època romana. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

56 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàPalau-saverdera  (Alt Empordà Municipi: 16,19 km2, 78 m alt, 1.437 hab (2014). Situat als contraforts sud-occidentals de la serra de Rodes (el cim on s'aixeca el castell de Sant Salvador de Verdera), que accidenta el sector oriental del terme. El sector pla, al peu d'aquesta serra, arriba fins a la zona pantanosa dels estanys de Castelló, al grau de la Muga. Diversos barrancs drenen el terme. El sector muntanyós és cobert en part d'alzines sureres. Predomina l'agricultura de secà, amb conreus de vinya i intercalacions d'oliveres. Ramaderia de bestiar boví i porcí. Avicultura. CooperativaInici página agrícola. Explotació de pedreres de quars. El poble és dominat per l'antic castell de Sant Salvador de Verdera; l'església parroquial de Sant Joan és d'origen romànic. De l'antic castell de Palau-saverdera resten dues torres de planta circular. El municipi comprèn, a més, el veïnat de les Torroelles. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

107 CATALUNYA - EMPRESA

Palaus de l'Exposició i Fira de Mostres de Barcelona  (Barcelona, 1929)  Veure> Exposició Internacional de Barcelona.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau-solità  (Palau-solità i Plegamans, Vallès Occidental)  Poble (131 m alt), dit popularment la Sagrera. És centrat per la parròquia de Santa Maria, notable exemplar d'origen romànic (fou consagrada el 1122) i ampliada i refeta posteriorment (el campanar és del començament del s XVI); són notables el retaule gòtic fet en 1513-19 i atribuït al mestre Arés i el del Roser, amb un antipendi de ceràmica de Llorenç Passoles (segona meitat del s XVII). El lloc és esmentat ja el 955.

57 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalPalau-solità i Plegamans  (Vallès Occidental Municipi: 14,93 km2, 131 m alt, 14.454 hab (2014). Situat al límit amb el Vallès Oriental, està drenat per la riera de Caldes, afluent del Besòs. Vora la riera hi ha conreus d'horta, si bé la principal activitat econòmica del municipi és la indústria, que s'hi troba molt diversificada: indústria tèxtil, química, de plàstics, etc. Des del 1920 és lloc d'estiueig, si bé aquesta funció ha anat perdent importància a causa de la pressió que exerceix la indústria. La població ha experimentat un agument demogràfic al llarg del s XX, multiplicant-se per deu des del 1900. Àrea comercial de Sabadell. El centre administratiu del municipi és el poble de Plegamans (dit també Palau de Plegamans). El terme comprèn també el poble de Palau-solità, l'ermita de Santa Magdalena, on hi hagué la comanda templera de Palau del Vallès, el menhir dit de la Pedra Llarga iInici página diverses i antigues masies. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palau-surroca  (Terrades, Alt Empordà Poble (ant: Palau-sarroca), de poblament disseminat, al sud-est del terme, a la vora del rec de Palau, afluent de capçalera del Rissec. El castell de Palau-surroca, la capella de Sant Llorenç la qual és obra del s XII o XIII, ha estat modificat diverses vegades i actualment té el caràcter de gran masia, amb elements defensius antics. Pertangué als Palau (s XIII) i passà per successió als Sarroca, cognomenats també Sarroca Palau, i als Sorribes (la senyoria major fou fins el 1359 dels senyors de Peralada); passà el 1695, per venda, als Croses (senyors de Calabuig) i als seus descendents els Dou i als Alòs, marquesos de Dou, que en tenen actualment la propietat.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palauborrell  (Viladamat, Alt Empordà Poble, situat al sector occidental del terme. L'església parroquial de Santa Eulàlia depèn de la de Viladamat.

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palaudà, Ramon de  (Illes Balears, s XIII)  Cavaller. Governava el castell d'Alaró per Jaume II de Mallorca durant l'expedició a l'illa d'Alfons II el Franc (1285-86). De primer es negà a lliurar la fortalesa, però acabà cedint a les gestions portades per Asbert de Mediona en nom d'Alfons II, després de la rendició de la capital.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palaudàries  (Lliçà de Munt, Vallès Oriental Poble, situat a la dreta del torrent de Paiaigua (afluent del Besòs prop de Mollet), al sector muntanyós occidental del terme. La seva parròquia de Sant Esteve depenia de la de Parets. El lloc, esmentat ja el 959, fou de la baronia de Montbui.

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palauet  (Lleida, Segrià)  Partida de l'horta, a l'esquerra del Segre. A la torre del Pastoret prop del modern cementiri de la ciutat hi havia hagut el poble de contribució de Palau d'Horta o Palauet, despoblat arran de laInici página Guerra dels Segadors.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Palaus, els  (la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà Caseria, a l'est del poble, vora la rambla de Tarafa.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palautordera  (Vallès Oriental Veure> Santa Maria de Palautordera.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palautordera, Sant Esteve de  (Vallès Oriental Veure> Sant Esteve de Palautordera.

66 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Palaz   (Teresa de Cofrents, Vall de Cofrents Despoblat, a l'esquerra del riu d'Aiora, a l'extrem meridional del terme.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Palència i Gil, Francesc  (València, 1880 – Barcelona, 1928)  Marí. Era capità de navili. Fou poeta i publicista, partidari d'una promoció decidida de la Renaixença valenciana. Durant bastants anys treballà a l'Observatori de l'Ebre. Col·laborà a diverses revistes, com "Ibérica".

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Paler i Trullols, Enriqueta  (Figueres, Alt Empordà, 1842 – s XIX)  Escriptora. Publicà gran nombre de poesies a revistes i diaris de Barcelona i de diverses comarques. N'hi ha un recull a les edicions de "Lectura Popular".

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palera  (Beuda, Garrotxa Poble, a la vora del torrent de Palera (afluent per la dreta de la riera de Capellada), centrat per l'església parroquial de Santa Maria de Palera, romànica, d'una sola nau, sufragània de la de Lligordà; prop seu hi ha l'església de Sant Domènec de Palera, que pertanyia a l'antic priorat benedictíInici página del Sant Sepulcre de Palera.

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Palerm i Vich, Àngel  (Eivissa, Eivissa, 1917 - Mèxic DF, Mèxic, 1980)  Antropòleg. Prengué part a la guerra civil, finalitzada la qual s'exilià a Mèxic, on estudià història i antropologia cultural. Resident des del 1952 als EUA, treballà en l'Organització dels Estats Americans i arribà a ésser secretari de la Unió Panamericana. Realitzà treballs de camp a Guatemala, Perú, Israel i, sobretot, a Mèxic. Les seves obres més importants són: The Irrigation Civilizations (1954), Studies in Human Ecologs (1957), totes dues en col·laboració, Planificación regional (1965), Teoría etnológica (1967), Agricultura y sociedad en Mesoamérica (1972), Historia de la etnología (en tres volums, 1974-77) i Antropología y marxismo (1980).

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palés, Josep M.  (Barcelona, 1963 - )  Jugador de tennis de taula. Començà a jugar l'any 1971 amb el Club 7 a 9 de Barcelona, després l'any 1981 passà ésser jugador d'equips de fora de Catalunya. Aconseguí ésser nou vegades campió d'Espanya i fou 350 vegades internacional. Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

72 CATALUNYA - POLÍTICA

Palestra  (Barcelona, 10/abr/1930 - 1938)  Entitat catalanista, fundada per Josep Maria Batista i Roca. L'objectiu de la qual era promoure un moviment de la joventut catalana per al seu millorament en els aspectes moral, intel·lectual, social i físic. Dirigida per Pompeu Fabra, emprengué una campanya de conferències i de cursets i organitzà cercles d'estudi, debats, etc. De tots els òrgans de treball de Palestra, sobresortiren els Cercles d'Estudi polítics, econòmics i culturals. El departament d'Acció Patriòtica organitzà conferències i aplecs comarcals, com el de Balaguer i el de Cambrils. Al si de Palestra hi havia encara l'Estol de Follets (nois de 8 a 12 anys), dues seccions de Minyons de Muntanya (de 12 a 18 anys) i una de Guies Excursionistes (de més de 18 anys), així com la secció d'aviació Els falziots, i el Club Mare Nostrum, d'esports marítims.

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaPalet, Fulgenci  (Palma de Mallorca, s XVIII – s XIX)  Frare teatí. El 1814 publicà un pamflet polèmic que l'oposava als escrits del pare Strauch.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palet, Guillem  (Catalunya, s XIII)  Diplomàtic. El 1281, amb el sicilià Gentile de Padula, fou enviat per Pere II el Gran a entrevistar-se amb disset altes personalitats sicilianes i napolitanes. Aquesta ambaixada preparà en gran manera la intervenció catalana a Sicília de l'any següent.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palet, Josep  (Martorell, Baix Llobregat, 1876 - Milà, Itàlia, 1946)  Tenor. Fou cantant ben remarcable. Obtingué èxits importants als seus viatges artístics per Europa i Amèrica.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Domènec Palet i BarbaPalet i Barba, Domènec  (Terrassa, Vallès Occidental, 10/jun/1872 – Barcelona, 5/gen/1953)  Advocat, industrial, polític i geòleg. S'especialitzà en estudis de geologia i publicà diverses monografies relacionades amb el subsòl de les comarques vallesanes. Fou un dels fundadors del Centre Excursionista de Terrassa, entitat que presidí durant uns quants anys, i realitzà diverses pràctiques de sondeig per a l'aflorament d'aigües en diferents indrets peninsulars, les quals foren seguides i encomiades pels medis científics geològics d'Espanya. Políticament, representava les tendències catalanistes del seu temps i, amb aquest caràcter, fou elegit conseller municipal els anys 1899, 1904 i 1909. En representació del districte electoral Sabadell-Terrassa, formà part de la diputació provincial de Barcelona, i l'any 1923 fou elegit diputat a corts per Terrassa. Membre d'ERC, fou també diputat per la circumscripció de Barcelona (1931, 1933 i 1936).

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Palet i Riba, Josep (Palet de Rubí)  (Rubí, Vallès Occidental, 1845 – 1908)  Guerriller republicà i polític. Lliurepensador i anticlerical. Va prendre part, entre altres, en el moviment revolucionari del 1868. Fou diputatInici página provincial els anys 1869 i 1873. Identificat amb la política d'Estanislau Figueras, en ésser proclamada la

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palissa, la  (Sort, Pallars Sobirà Passeig de la vila, a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, vora l'areny.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Palla, hostal de la  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Antic hostal, amb una adjunta capella de Sant Martí, a la vall Fosca, a la dreta del Flamicell, aigua avall del poble.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Josep Pallach i CarolàPallach i Carolà, Josep  (Figueres, Alt Empordà, 10/feb/1920 - Esclanyà, Baix Empordà, 11/gen/1977)  Polític i pedagog. Inicià l'activitat política com a militant del BOC. Durant la guerra civil aparegué en actes públics al costat d'Andreu Nin com a membre del POUM. El 1939 passà a França amb l'exèrcit republicà i tornà clandestinament el 1942. Assistí al congrés de creació de Moviment Socialista de Catalunya (MSC) a Tolosa (1944). Empresonat a Figueres (1944), fugí el 1946. Escindit el MSC (1967-68), n'encapçalà un dels corrents. Diplomat en psicologia pedagògica a la Sorbona, el 1969 fou contractat com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, i obtingué el doctorat el 1975. Participà molt activament en la fundació de Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (jul/1974), que el mai/1976 esdevingué polèmicament Partit Socialista de Catalunya- Reagrupament, de caràcter socialdemòcrata i nacionalista. Elegit secretari general (gen/1977), morí al cap de pocs dies.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaPallardó, Concepció  (Catalunya, s XIX)  Actriu. Germana d'Alfred. Actuà sovint amb la companyia catalana del teatre Romea de Barcelona.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallardó i Bestard de la Torre, Alfred  (Santa Coloma de Farners, Selva, 1855 – Barcelona, 1929)  Periodista i escriptor. Impressor d'ofici, el 1887 es traslladà a Madrid i, després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 passà a residir a Barcelona. Hi fundà la revista "Juventud Ilustrada" i fou redactor en cap de "Las Noticias". Publicà, moltes vegades amb pseudònim, obres teatrals, com Los misterios de Barcelona (1915), Lo marit de la meva dona (1921) i Geni i figura.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès, Dídac  (Lleida, s XVII – s XVIII)  Cavaller i militar. El 1706 participà a la defensa de Barcelona contra Felip V, com a ajudant del príncep Enric de Darmstadt, i féu la guerra de Successió contra els borbònics. El 1713 assistí a la junta de braços de Barcelona que decidí la defensa de la ciutat. Lluità durament durant el setge, juntament amb tres fills seus. La nit del 13 i 14/ago/1714 participà a la terrible batalla del baluard de Santa Clara, on una explosió accidental el cremà amb els seus tres fills, per bé que cap d'ells no morí, encara que un d'ells, tinent, moriria a la batalla de l'11/set. Després de la capitulació obtingué un passaport i s'exilià.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès, Ferrer  (Catalunya, s XIII - València ?, s XIII)  Paborde de la seu de Tarragona. A la cort de Barcelona del 1228 es comprometé a participar en la conquesta de Mallorca amb una galera armada i quatre cavallers. Formà part del consell de guerra de Jaume I i es distingí per la seva habilitat i astúcia en l'enderrocament d'una torre, a la presa de Palma de Mallorca. Tingué problemes a l'hora del repartiment de botí i la seva casa fou saquejada. Fou nomenat administrador de la seu de Mallorca mentre es decidia el plet sobre la dependència de Barcelona. L'any 1238, un cop conquerida la ciutat de València, passà a aquellInici página bisbat.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès, Francesc  (Barcelona, s XV – 1462)  Alt funcionari municipal. A mitjan s XV residia a Barcelona. El 1449 fou elegit administrador del pes de la farina i de les places del Blat i del Vi. Elegit el 1461 conseller segon de la ciutat, en un clima de pre-guerra civil, l'any 1462, acusat de reialista i de conspirar a favor de Joan II i de Joana Enríquez, fou desposseït de la gramalla, i dut a la presó comuna amb altres acusats de conspiració. No foren respectats els privilegis inherents al seu càrrec i, llegit el llarg procés a la diputació i al Consell de Cent, fou condemnat a mort i ofegat a l'interior de la presó.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès, Jaume  (la Selva del Camp, Baix Camp, s XVII - Poblet, Conca de Barberà, d 1648)  Abat de Poblet. Estudià teologia a Lleida. Monjo de Poblet, fou elegit abat dues vegades, la primera el 1636 i la segona el 1644; ambdués vegades fou succeït per Rafael Llobera. Al final del primer abadiat (1640) Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d'anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se. La seva segona elecció es féu amb variants sobre el sistema congregacional de les eleccions, a causa d'haver-se separat Catalunya d'Espanya. Durant els seus abadiats fou ben palesa l'adhesió de Poblet a la causa catalana de la guerra dels Segadors, i fou una època dura de privacions per al monestir. Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona. El 1648 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del Principat.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès, Jaume (àlies Ombau)  (Barcelona, a 1388 – 1424)  Cavaller. Fill del ciutadà de Barcelona Bernat Pallarès, senyor del castell de Sant Esteve del Mur. Fou conseller i promovedor de les corts de Joan I i de Martí l'Humà. Fou un dels processats després de la mort de Joan I, acusat com altres membres del consell i de la cúria de malversació, mals consells, etc, però fou absolt el 1398. El mateix any fou nomenat vicecanceller i regent de la cancelleria juntament amb el doctor en lleis Bernat Miquel perquè presidís elInici página tribunal reial quan no pogués fer-ho el primer vicecanceller Macià Castelló. Amb la seva muller Margarida comprà el mas de la Carcerenya el 1399, que d'ell i els seus descendents prengué el nom de Torre Pallaresa.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès, Josep Simó  (Catalunya, s XVIII)  Frare mercenari. És autor d'un Tractat de l'Anti-Crist, que suscità al seu temps comentaris bastant encesos.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès, Ramon  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Serví Joan I com a militar. Fou un dels organitzadors de la defensa del país contra la invasió del comte d'Armanyac el 1389-90. Era el comandant de la zona de reserva de Palamós.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès, Víctor P.  (Lleida, 1933 - )  Pintor. Estudià a França pensionat pel Cercle Maillol. Ha practicat el collage en la seva obra encarada a l'informalisme i a l'anomenat pop-art. El govern francès li concedí la medalla Watteau de gravat. Ha exposat a les biennals de Sao Paulo i d'Alexandria, així com a diverses ciutats de França, Itàlia, Suïssa, Portugal, Argentina i Xina. Ha presentat a Lleida nombroses exhibicions personals de les seves obres.

91 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Pallarès i Gil, Maties  (Matarranya, s XIX – Barcelona, 1925)  Prehistoriador i historiador. Autodidacte. Treballà amb el grup d'arqueòlegs del Baix Aragó i amb el Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans (1916-25). Entre les diverses excavacions que portà a terme hi ha la de Sant Julià de Ramis, on descubrí el solutrià a Catalunya, i la d'Ulla juntament amb Pericot. Explorà les pinturesInici página rupestres i altres jaciments del voltant de Tivissa. Publicà els seus descobriments a l'"Anuari" de l'IEC i en d'altres publicacions. Autor de La caja de Valderrobles o la Peña de Aznar la Gaya (1905), notícies històriques de la contrada de Vall-de-roures, El salutrià de Sant Julià de Ramis (1920) i, en col·laboració amb Ll. Pericot,

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès i Grau, Manuel  (Horta de Sant Joan, Terra Alta, 1876 – Barcelona, 1974)  Pintor. Era deixeble d'Antoni Caba. Conreà la pintura de gènere.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès-Lleó, Amadeu  (el Perelló, Baix Ebre, 1917 - 2002)  Pintor. Ha exposat particularment a Barcelona, Tortosa, Tarragona, París i Estocolm. Li han estat otorgats diversos premis, entre ells la medalla Gimeno. Té obres als museus d'Amposta, Tortosa i Tossa.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarès i Salvador, Francesca  (Barcelona, 1934 - )  Arqueòloga. Formada a la Universitat de Barcelona, estigué vinculada des del 1958 a l'Instituto di Studi Liguri de Bordighera. Ha publicat nombrosos treballs sobre arqueologia romana, especialment ceràmica, i El poblado ibérico de San Antonio de Calaceite (1965), Las excavaciones de la plaza de San Miguel y la topografía romana de Barcino (1969), La topografia e le origini di Barcellona romana (1970).

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaPallaresa, torre  (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès Residència senyorial (1342) de l'antic terme de Badalona. Es troba en una alta vall sota el mirador de Sant Jeroni, no lluny del monestir de la Murtra. Originàriament (1012) el lloc es deia la vall Carcerenya, on s'establí un mas i llinatge dels Carcerenya (1342) que esdevingueren ciutadans de Barcelona. Al principi del s XV el mas passà a les mans del cavaller Jaume Pallarès; ell i els seus successors el posseïren per espai de cent vint anys i fou conegut pel nom de Torre Pallaresa. El 1520 adquirí la torre i finca Joan de Cardona, bisbe de Barcelona, que inicià la reconstrucció i ampliació del vell casal convertit en una gran mansió renaixentista, amb una torre a cada costat de la façana i un pati interior amb una galeria; el 1543 Carles V li concedí el títol de castell. Vers el 1561 passà a ésser

96 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsPallaresos, els  (Tarragonès Municipi: 5,13 km2, 120 m alt, 4.547 hab (2015). Situat al nord de Tarragona, a l'esquerra del Francolí, accidentat al sector oriental per una sèrie de tossals paral·lels al riu. Gairebé la meitat del terme és inculta, on predomina la garriga, els pasturatges i els boscs de pins. Els conreus són de secà, amb predomini d'avellaners, cereals, vinya i oliveres. Indústria química. Urbanitzacions amb funcions de segona residència. El poble és damunt un petit tossal. L'església parroquial de Sant Salvador depengué fins al 1751 de la seu de Tarragona. El lloc era considerat un raval de la ciutat i formava part del seu territori general conegut per les Faldes de Tarragona. Al límit amb la ciutat hi ha el barri de Sant Salvador. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut

97 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraPallargues, les  (Segarra Municipi: 56,0 km2, 412 m alt, 560 hab (2014), (o els Plans de Sió). Situat a la vall mitjana del Sió. Predomini dels conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres i vinya) sobre els de regadiu (hortalisses), els quals es localitzen a la vora del riu. Ramaderia de bestiar porcí i oví; granges d'aviram. Hi ha una fàbrica de pinsos. El poble és a la dreta del Sió, al voltant de l'antic castell de les Pallargues, que es conserva en bon estat; té una notable arcada gòtica a la façana. L'església parroquial és dedicada a sant Salvador. El municipi comprèn, a més, els pobles de Pelagalls, Sisteró i Mont-roig de Segarra, els antics termes i masies de Queralt de Meca i Golonor, el despoblat de Claret i l'antiga quadra de Talarn. El 1974 li fou agregat el municipi de l'Aranyó i adoptà el nom oficial dels Plans de Sió. Àrea comercial de Cervera. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pallarols i Colomer, Joan  (Barcelona, 1888 – 1965)  Moblista i decorador. Continuador de l'establiment fundat pel seu avi Josep al carrer del Consolat el 1842. Creà i dirigí tallers per a la instal·lació de moblatge i agençament de corporacions i de centres oficials. Habilità el palau reial de Pedralbes (1926, i el rehabilità el 1948), la capitania general de Catalunya i el govern civil de la província de Barcelona el 1929. Obtingué grans premis a les Exposicions Internacionals de San Francisco de Califòrnia (1916), Filadèlfia (1926) i de Barcelona (1929).

Anar a:    Palau, R ]    [ Palau del ]    [ Palau i M ]    [ Palau-S ]    [ Pale ]    [ Palla ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -