A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:   Sant N ]  [ Sant No ]  [ Sant Pau d ]  [ Sant Pau de V ]  [ Sant Pere d ]  [ Sant Pere de Cl ]

Gaudir molt de les tradicions, la gent i la natura de Catalunya és la millor manera d'estimar-la. (Ramon Piera)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Narcís  (Girona, Gironès Barri residencial, situat al sud-oest de la ciutat, tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars. Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Sant Narcís, Mestre de  (País Valencià, s XV - València ?, s XVI)  Pintor renaixentista anònim. Autor del retaule amb escenes de la vida de Sant Narcís que es conserva parcialment a la seu de València. Probablement fou deixeble dels Osona i de Pau de Sant Leocadi i n'acusa la influència. Se li atribueix, també, una escena de l'Ecce-Homo.

3 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaSant Narcís des Mercadal  (es Mercadal, Menorca Antiga església (o de la Pobla de Mercadal).

4 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóSant Nazari  (Rosselló Municipi: 10,33 km2, 6 m alt, 2.543 hab (2012), (ant: la Solsa, fr: Saint Nazaire). Situat a banda i banda del Rard, vora l'estany de Sant Nazari o estany de Canet, alimentat per les aigües d'aquest riu, que hi desemboca. Economia agrícola; als sectors més a l'interior es conreen hortalisses i fruiters (albercoquers i presseguers) de regadiu, i els terrenys propers al litoral es dediquen a la vinya. Cooperativa vinícola. Ramaderia ovina. Turisme. Població en ascens. El poble és situat al nord del terme, a ponent de l'estany. El municipi inclou, a més, el santuari marià de l'Arca. Fou annexat oficialment al municipi de Canet de Rosselló el 1975, però se'n segregà el 1984, arran d'una consulta popular. Ajuntament (en castellà) - Turisme (en francès)

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Nazari  (Oristà, Osona)  Masia i capella, dins la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, vora el límit amb el terme de Prats de Lluçanès, prop del Besí. Consta existent des del 1164. La capella actual fou reedificada al s XVIII.

106 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Nazari, estany de  (Rosselló)  Estany situat a la Salanca, entre les desembocadures de la Tet i del Tec, que s'estén al llarg d'una faixa sorrenca paral·lela a la costa, per la qual comunica amb el mar mitjançant graus. Rep les aigües del riu Rard. També s'anomena estany de Canet.

6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Nazari de Barbadell  (Bulaternera, Rosselló Església, a l'esquerra del riu de Bolès, aigua amunt del poble.

7 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Nazari de Gréixer  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Antiga església, desapareguda, de la parròquia de Sant Andreu de Gréixer. És documentada entre el 1255 i el 1343. El seu culte es traslladà mésInici página tard a un altar de la parròquia de Gréixer (1427).

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Nazari de la Vola  (Sant Pere de Torelló, Osona Santuari (961 m alt), situat dins la parròquia de la Vola, vers l’extrem oriental del terme, en una petita vall tributària del riu Fornès. Existia ja el 1382 i tenia un ermità que captava per a ella. Fou reedificada vers el 1721 i restaurada el 1921. Té un petit atri i cor rectangular. És oberta al culte, malgrat que no s’hi celebra per raó del despoblament de la contrada.

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Nicolau  (Ordis, Alt Empordà Veïnat i església, al sud del terme, a la dreta de la riera d'Àlguema.

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Nicolau  (Dénia, Marina Alta Ermita, a llevant de la ciutat, vora la costa, a l'indret de l'antic castell d'Orimblai. A la costa, entre el port de Dénia i la punta de Sant Nicolau, s'obre el racó de Sant Nicolau, davant el qual s'esten el banc o placer de Sant Nicolau (o del Racó).

11 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Nicolau  (Sabadell, Vallès Occidental Veure> Arraona.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Nicolau  (Granollers, Vallès Oriental Masia, a la dreta del Congost, davant la ciutat. Era una antiga granja de la comunitat de preveres de Sant Esteve de Granollers, la qual la posseïa encara el 1851.

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Nicolau, castell de  (Camprodon, Ripollès Antic castell construït el 1196, amb autorització del rei Pere I, a la Vila de Baix, en el puig de les Relíquies o de Sant Nicolau, sobre el Ritort. Era de domini reial i el rei en féu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anès a Camprodon. Se'n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut perInici página castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d'aquest titular. El féu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles.

14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

castell de Sant Nicolau (Menorca)Sant Nicolau, castell de  (Ciutadella, Menorca Castell, a la riba meridional de la boca del port de Ciutadella, a l’extrem occidental de la península que separa aquest port, al nord, de la cala des Degollador, al sud. L’espai entre la ciutat antiga i aquest castell, travessat pel camí de Sant Nicolau, ha esdevingut un modern barri residencial de la burgesia ciutadellenca. El castell és una antiga fortificació (de la fi del s XVII) de defensa contra els atacs marítims, voltat d’un fossat de 6 m d’ample, actualment reblert, que havia tingut al seu costat una capella de Sant Nicolau, fa molt de temps desapareguda. Fou adquirit el 1966 pel municipi de Ciutadella, que n'urbanitzà el sector i hi dedicà un monument a l’almirall David Glasgow Farragut.

15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Sant Nicolau, riu de  (Alta Ribagorça)  Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí. És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot (estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà), que alimenta l’estany Llong. A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau, la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part alta, dins el parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Fins a l’estany de la Llebreta (on s’acaba la zona protegida) travessa diverses planes, com el prat d’Aigües d’Ací, el planell Gran, el pla de la Molina i, sobretot, Aigüestortes (amb la capella del Sant Esperit)...  Segueix... 

16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Nicolau d'Aiguaviva  (Pontellà, Rosselló Veure> Aiguaviva.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Nicolau de Calabuig  (Bàscara, Alt Empordà Veure> Calabuig.

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Nicolau de Camprodon  (Camprodon, Ripollès Monestir de monges o canongesses de Sant Agustí. Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau. L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283. A mitjan s XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora. El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops. L’església de Sant Nicolau fou feta volar juntament amb el castell de Camprodon el 1689. Ara, al seu lloc, hi ha una moderna capelleta dedicada al Sagrat Cor.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Nicolau de l'Hospitalet  (Fondarella, Pla d'Urgell Monestir premonstratès (o de Fondarella), situat prop de la població, a la partida de l’Hospitalet. El 1220 Guillem d’Anglesola fundà un hospital en honor de sant Nicolau, prop del camí ral d’Aragó. El 1224 aquest hospital fou lliurat pels seus fundadors al monestir de canonges premonstratencs de Bellpuig de les Avellanes; aquest hi establí una comunitat de canonges que arribà a 9 religiosos el 1231 i era regida per un abat. El 1250 era regida per un prior, i conservà aquesta categoria fins el 1505. Durant el s XIII tenia 8 religiosos, que disminuïren a dos o tres a partir del 1350. El 1510 es mantenia el seu caràcter d’hospital, però era regit només per un sacerdot secular, en provisió de comenda, sense traces de tipus monàstic. L’última vegada que se cita l’església i comenda de Sant Nicolau és el 1592. El 1593 el lloc passà del bisbat de Vic a la nova diòcesi de Solsona. L’hospital i l’església eren arruïnats a mitjan s XVII.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Nicolau del Tretzè  (Piera, Anoia)  Capella de la quadra del Freixe. Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els s XV i XVI. L'edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossadaInici página a les restes d'una vella torre.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Nicolau dels Pontells (Vall d'Aran)Sant Nicolau dels Pontells  (Viella, Vall d'Aran Antic hospital (1.626 m alt) (o hospital de Viella), situat al vessant ribagorçà del port de Viella, a tocar de la boca meridional del túnel de Viella. Fou fundat el 1192 per disposició del rei Alfons II, que li concedí terres i immunitat. Era regentat per un sacerdot i uns donats. El 1570 passà a ésser propietat de la vila de Viella per confirmació de les corts de Benavarri. El reglament de l’hospital preveia que tothom que hi arribés tenia dret a aigua, sal i vinagre i a un seient prop del foc. Hi havia també llits per als malalts, però era més hostal que no pas hospital. Estigué en ús, bé que secularitzat al darrer segle, fins a l’obertura del túnel, l’any 1948. És format per l’església, refeta al s XVIII, l’hostal, els corrals i les bordes, formant un carreró. Avui és pràcticament abandonat i sols són aprofitades per pastors algunes de les seves dependències.

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Nofre  (Sant Joan de Sineu, Mallorca Oriental Ermita, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sineu, prop del cim del puig de Sant Nofre (255 m alt). És esmentada ja el 1400, i el 1414 consta ja que hi residia un ermità.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Nofre  (Tortosa, Baix Ebre Ermita i torre (105 m alt), aturonada vora la carretera de Tortosa a l'Aldea.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Oïsme  (Camarasa, Noguera Poble (o la Baronia de Sant Oïsme, o la Baronia), fins el 1970 del municipi de Fontllonga. És situat dalt un turó a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a la sortida del congost de Terradets, enfront de la vall d'Àger. L'església parroquial (Sant Bartomeu) és romànica (s XI-XII); prop seu s'alcen les restes de l'antic castell de Sant Oïsme (uns murs i una torre rodona), centre de la baronia de Sant Oïsme, que al s XVIII pertanyia als Gassol, dels quals passà als Sobies i als Boatella, cognomenatsInici página Sobies.

25 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Oleguer  (Sabadell, Vallès Occidental Barri (o les Cases de Can Garcia Planes), situat al sud-est del nucli urbà, prop del Ripoll. Els habitatges són unifamiliars i amb un petit jardí; foren construïts inicialment per l’empresa tèxtil Garcia Planas en un territori que el pla general d’ordenació urbana del 1955 destinava a parc urbà, en resposta a una iniciativa de l’alcalde J.M. Marcet, i on des del 1950 s’havien excavat unes barraques d’immigrats prop del riu (tancades els anys 1960). El 1971 hom hi instal·là el Pavelló d’Esports i les Piscines Municipals de Sabadell (ja hi havia aleshores un poliesportiu, una església i un col·legi dels salesians). Al costat, al set/2010, s’inaugurà la pista coberta d’atletisme de Catalunya, una instal·lació de 12.700 m2 i amb una capacitat per a 2.500 persones. Es conserva l’antiga casa pairal de sant Oleguer, que ha donat nom al barri, en la qual, segons tradició, hi havia fet estada el sant.

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Onofre  (Oriola, Baix Segura Caseria (cast: San Onofre), a 8 km de la ciutat.

27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Sant Onofre de Museros  (Museros, Horta)  Antic convent dominicà, a l'oest del poble, que ha estat convertit en mas de Sant Onofre. Era una antiga ermita cedida el 1471 pel seu propietari als dominicans observants; en fou prior Lluís Bertran. Fou noviciat i casa d'estudis de l'orde.

28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Onofre de Quart  (Quart de Poblet, Horta Barri, a l'oest de la vila, al voltant de l'ermita de Sant Onofre. El 1808 hi tingué lloc, la vesprada del 27/jun, una batalla entre les tropes napoleòniques, manades pel mariscal Moncey, i les forces de Josep Caro i Sureda. Aquest hagué de replegar les seves forces sobre València, des d'on els defensors de la ciutat assoliren de rebutjar l'enemic (29/jun).

29 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Orenç  (Sopeira, Ribagorça Poble (1.060 m alt), situat en un planell que domina la vall d’Aulet. És presidit per l’església parroquial de Sant Orenç. El lloc és esmentat ja el 1249. Formà municipi independent fins el 1970. L’antic terme comprenia, al sector més baix de la vall, el despoblat de Pallerol i l’església i despoblat de Sant Serni d’Aulet, i, vora la vall de la Noguera Ribagorçana, inundada pel pantà d’Escales, el poble d'Aulet, a la dreta, i el santuari de Rocamora, a l’esquerra. Al nord-est del terme, més enllà de la collada de Santa Bàrbara (on s’alça l’església i despoblat de Sant Pere d’Iscles), al vessant de la vall de Cellers, hi ha el santuari i despoblat del Torm.

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Pasqual  (Crevillent, Baix Vinalopó)  Barri, al nord de la vila.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Patllari  (Porqueres, Pla de l'Estany Santuari (654 m alt), situat sobre Pujarnol, al cim de la serra de Sant Patllari, contrafort de la serra de Rocacorba. Existia ja el 1327, per bé que l’edifici actual fou refet al s XVIII. A l’indret de la capella hi hagué una antiga fortalesa (dita Specula el 1182). S'hi celebra un aplec el 25/ago.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau  (Manresa, Bages)  Barri i petita colònia industrial, a migdia de la ciutat, a l'esquerra i aigua avall del Cardener, a l'indret de l'antic priorat de Sant Pau de Manresa.

33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Pau, castell de  (Alacant, Alacantí Castell de l'illa Plana, al seu extrem occidental (Nova Tabarca).

34 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Sant Pau, col·legi de  (València, Horta)  Col·legi de la Companyia de Jesús. Fundat el 1544 per Joan Jeroni Domènec com a residència dels estudiants de l’orde que cursaven estudis a la universitat. Des del 1567 s’hiInici página feren classes de teologia als jesuïtes, i després a tothom. Arribà a una convivència pactada amb la universitat. El 1569 hi habitaven 40 jesuïtes. Acabada la part central de l’edifici el 1564, el 1670 fou edificat, al costat, el seminari (convictori) de Sant Ignasi per als nobles, i quasi un segle després s’iniciaren les obres d’una casa d’exercicis. Fou col·legi màxim de la província jesuítica d’Aragó, i tingué una bona biblioteca. Des del 1700 hi residiren pares missioners. Expulsat l’orde (1767), la monarquia hi continuà en part l’obra educativa, i algunes de les seves ensenyances passaren a la universitat. En ésser restaurada la Companyia, recobrà els edificis, reobrí el seminari de nobles i traslladà a l’antiga casa professa el col·legi de Sant Pau (1816-20). Expulsat de nou, del 1823 al 1835 tornà a reprendre la seva tasca. Més endavant, els edificis del col·legi de Sant Pau i del seminari de nobles, en mans de l’estat, foren convertits en institut de segon ensenyament, i la Companyia construí un nou col·legi -el de Sant Josep- (1870) en un altre lloc de la ciutat.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau, torre de  (Sant Pol de Mar, Maresme Nom popular de l'església de l'antic monestir de Sant Pol del Maresme, fortificada i convertida en baluard contra la pirateria.

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Pau d'Albocàsser  (Albocàsser, Alt Maestrat Santuari i caseria, al sud-oest de la vila, al centre d’un pla estès a l’esquerra de la rambla de la Viuda. L’església, de grans proporcions, és del 1590 i té annexa una hostatgeria, de construcció renaixentista i amb un notable pati. A la sala del Consell es conserven pintures murals del s XVI, de Vicent Guilló, amb escenes de la vida de sant Pau.

37 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pau de Casserres  (Casserres, Berguedà Antiga església parroquial, situada en un fondal a 3 km de la vila, entre la carretera de Casserres a Gironella i la riera de Clarà. Una primera església de Sant Pau fou consagrada el 907. L’actual fou construïda al s XII. És un notable edifici romànic amb portada i finestra de l’absis decorats amb columnes i capitells treballats. Té restes de pintures romàniques. Fins al s XIX mantingué el títol parroquial del terme, però el culte i la pràctica parroquial passaren primer a Santa Maria deInici página l’Antiguitat i des del 1600 a una església construïda al nucli del poble.

38 CATALUNYA NORT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la FenolledaSant Pau de Fenollet  (Fenolleda Municipi i capital de la comarca: 43,90 km2, 267 m alt, 1.872 hab (2013), (occ: Sant Pau de Fenolhet, ant: Sant Pau de Valloles, fr: Saint Paul de Fenouillet). Situat a la zona de llengua occitana, a la confluència de l'Aglí (amb les espectaculars gorges de Gamalús i de la Fou) amb la Bolzana, a la capçalera del riu de Maurí, al límit amb el Perapertusès (lo pla de Sant Pau, 915 m alt). Agricultura, el conreu principal és la vinya que es fonamentalment destinada a la producció de vi dolç natural i de vi de qualitat superior; hi ha una important cooperativa vinícola); hom conrea també (mínimament) arbres fruiters, oliveres, figueres i hortalisses. L'indústria és la principal activitat del municipi: alimentació, de la pell, de la fusta, de la construcció, tèxtil, mecànica. La vila és situada a l'esquerra de l'Aglí, al voltant de l'església parroquial de Sant Pere, del s XIV, i de l'antic monestir de Sant Pau de Fenollet, dit el Capítol. Dins el terme també hi ha el santuari de Sant Antoni de Gamalús. Ajuntament (en francès) - Turisme (en castellà)

39 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

campanar del monestir de Sant Pau de Fenollet (Fenolleda)Sant Pau de Fenollet, monestir de  (Sant Pau de Fenollet, Fenolleda Abadia benedictina i més tard col·legiata, situada a la vila. S'anomenava abans Sant Pau de Monisat o de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir. Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba (1046) sota la dependència de Cuixà. El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles. Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló. El 1318 el papa Joan XXII el transformà en col·legiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal subsistí fins a la Revolució Francesa. En resta l’església, d’estil gòtic tardà, molt abandonada, composta d’una nau amb capelles laterals i absis pentagonal, construïda al s XVII i amb un campanar poligonal. El claustre és avui un simple pati envoltat de cases construïdes sobre el solar deInici página l’antiga abadia.

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pau de Fontclara  (Palau-sator, Baix Empordà)  Monestir benedictí i actual església parroquial de Fontclara. Fou fundat per l'abat Saborell poc abans del 889. Aquest any obtingué un precepte del rei Odó que el posava sota la seva protecció i li confirmava propietats a Boada i Morella (Baix Empordà) i les esglésies de Santa Reparada i Sant Mateu. Ja no existia a la fi del s X; sembla que fou refós a la Grassa.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau de Fornils  (Susqueda, Selva Capella i masia, situada sota la cinglera del Far, prop del castell de Fornils, conegut també per això castell de Pau. Existia ja el 1269. Hom la coneix també per Sant Pau de la Coma, pel veïnatge d'aquest mas. La capella actual fou refeta al s XVII. No te culte.

42 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pau de Gémenes  (Centelles, Osona)  Antiga ermita, situada sota la cinglera de la Garga, davant el poble d'Aiguafreda. Rebé el nom de la vil·la rural de Gémenes, existent ja el 898; la capella és coneguda des del 1180. Era regida per un ermità (s XIV-XVII) i més tard en tenia cura el mas Ventaiola. El 1868 passà a la parròquia d'Aiguafreda. Fou restaurada el 1946 i aparegué l'obra romànica. Ara no té culte i forma una dependència de la casa que té adossada.

43 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau de la Calçada  (Figueres, Alt Empordà Poble, situat al sud-est de la ciutat, a l'esquerra del riu Manol. L'església parroquial de Sant Pau és un petit edifici romànic prop de l'antic camí ral de Barcelona a Perpinyà.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pau de la Figuera  (la Figuera, Priorat Ermita, a l'oest de la població. Hi és venerada la imatge de la Mare de Déu de la Mola.

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau de la Guàrdia  (el Bruc, Anoia)  Poble que s’aixecava primitivament (Sant Pau Vell) al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentat des del 973, contrafort del Montserrat, al nord-oest del coll de can Maçana. Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del s XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada. Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del s XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon. Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del s XV s’invertiren els papers i entre els s XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc. Al s XIX recuperà el caràcter de parròquia rural.

46 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Pau de les Botifarres  (Reiners, Vallespir Veure> Sant Pau d'Envistadors.

47 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau de Manresa  (Manresa, Bages Priorat cistercenc masculí, prop de la ciutat, filial de Poblet. Fou establert el 1461, al lloc que ocupà fins aleshores la comunitat femenina de Santa Maria de Valldaura, traslladada el 1398 a Valldaura del Berguedà. El 1465 aquest monestir, situat prop del portal d'Urgell, fou destruït amb motiu de la guerra contra Joan II; per això el rei Joan II li cedí, el 1472, la casa hospital de Sant Pau, situada al peu de la ciutat, a l'altra riba del Cardener, ocupada fins aleshores per un grup d'ermitans o donats que hi constaven des del 1300. Aquest priorat, que arribà a disposar d'un màxim de cinc monjos i un prior, nomenat per l'abat de Poblet, subsistí fins el 1700, que fou cedit als jesuïtes, que l'ocuparen fins l'any 1767. Després passà a mans particulars. Li resta només l'església, del s XIV, on es venerà inicialment la Mare de Déu de l'Alba.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pau de Pinós  (Santa Maria de Merlès, Berguedà)  Poble (760 m alt), situat damunt una petita serralada, a l'esquerra de la riera de Merlès. El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l'important llinatge dels Pinós. La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169; és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre. Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els s. XIV i XIX. Tenia 9 famílies el 1686. Recobrà la independència el 1878. Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l'antic castell de Pinós o torre de Ginebret.

49 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pau de Riu-sec (Sabadell)Sant Pau de Riu-sec  (Sabadell, Vallès Occidental Antic priorat i parròquia, situada al sud del terme. El lloc és conegut des del 995, i el 1054 fou consagrada una església dedicada a sant Pau de Narbona. Sembla que pertangué als templers i després (1307) als hospitalers, que hi establiren un priorat, el qual tenia una petita feligresia annexa. El domini de Riu-sec passà als senyors de Sabadell, i el 1471 el rei Joan II uní el terme, que només tenia una família, al de la ciutat. Els sacerdots amb títol de prior se succeïren fins el 1765; després el regí el rector de Barberà. El 1868 perdé la parroquialitat, que passà, juntament amb la petita imatge gòtica de Santa Maria de Riu-sec, a la nova parròquia de la Puríssima de Sabadell. El 1900 l'església, romànica amb transformacions tardanes, i amb l'antiga rectoria, acabada el 1798, foren venudes a uns particulars. No té culte i hi ha un projecte de restauració.

50 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del RipollèsSant Pau de Seguries  (Ripollès Municipi: 8,68 km2, 867 m alt, 682 hab (2015). Situat en un terreny muntanyós, accidentat pels vessants septentrionals de la serra de Capsacosta, i pel puig de Miralles, contraforts meridionals de la serra Cavallera, a la vall del Ter, al límit amb la Garrotxa. Els boscs de pins i faigs i el pasturatge ocupen gran part del territori. Agricultura de secà (blat i patates). Ramaderia (bestiar porcí i boví). Indústria tèxtil cotonera, elèctrica, alimentària i de derivats de la fusta. Posseeix una certa infrastructura turística. El poble és a l'esquerra del Ter; església deInici página Sant Pau, d'origen romànic, però reedificada el 1693 amb estil barroc i campanar massís; el 1971 hom hi bastí una nova església. Comprèn el poble de la Ral i diverses grans masies i cortals. Hi ha restes d'una via romana amb trams en bon estat. Àrea comercial d'Olot. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola

51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Sant Pau de so n'Amer  (Escorca, Mallorca Septentrional Veure> Amer, ermita de so n'.

52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Pau de Valloles, monestir de  (Fenolleda Veure> Sant Pau de Fenollet, monestir de.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pau del Camp (Barcelona)Sant Pau del Camp  (Barcelona, Barcelonès Monestir benedictí. Des del 977 hi ha notícies d'una comunitat benedictina instal·lada a Sant Pau. Després de les devastacions d'al-Mansur i els almoràvits, fou restaurat el 1117 amb l'ajut del matrimoni format per Guibert Guitard i Rollendis. El 1127 fou lliurat al monestir de Sant Cugat del Vallès. L'església actual (del principi del s XII) té planta de creu grega, volta de canó i cimbori sobre petxines; en els seus murs apareixen com a decoració arcuacions cegues, mènsules esculturades i finestres amb llinda monolítica als tres absis d'eix paral·lel. La façana (s XIII) està decorarada amb la imatge de Jesús entre Sant Pere i Sant Pau i els símbols dels evangelistes, i uns capitells merovingis. El claustre annex (s XIII) és de planta rectangular, té arcs lobulats i columnes geminades amb capitells de poca qualitat. S'hi conserva la sala capitular i la residència abacial (s XIV).

54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Pau d'Envistadors  (Reiners, Vallespir Església i veïnat (o dels Envistadors; pop: Sant Pau de les Botifarres), a l'esquerra del Tec, al límit amb el terme de Ceret.

55 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pau d'Ordal  (Subirats, Alt Penedès)  Poble i cap del municipi, situat a l'esquerra de la carretera de Barcelona a Tarragona, al peu del massís d'Ordal, on s'ha format, dins la seva antiga demarcació, la nova parròquia de Sant Esteve d'Ordal. La seva església existia ja el 1059 i depenia dels senyors del castell de Subirats, que el 1095 la cediren al monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Des d'aquest moment formà una quadra que fou de domini de Sant Sebastià dels Gorgs, i més tard, de Montserrat, fins que al principi del s XX es fusionà amb el terme de Subirats, del qual ja depenia originàriament.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pau Vell  (el Bruc, Anoia Antiga església de Sant Pau de la Guàrdia.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pelegrí  (Biosca, Segarra Veure> Pla, santuari del.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Per  (Viella, Vall d'Aran Caseria, vora el poble de Gausac, a la dreta del barranc de Safustà.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Perabella  (Peramea, Pallars Sobirà Veure> Perabella.

60 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere  (Cubelles, Garraf Antiga quadra, vora mar (punta de Sant Pere), a l'indret de l'antic priorat de Sant Pere de Cubelles, de la jurisdicció del qual pertanyia. És esmentada ja el s. XIV.

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere, barri de  (Tarragona, Tarragonès Veure> Serrallo, el.

62 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Sant Pere, castell de  (Fenollet, Fenolleda Un dels castells, identificable amb l'antic castell de Fenollet.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pere, castell de  (Ribes de Freser, Ripollès Nom popular de l'antic castell de Ribes, situat al sector de la vila vella. Consta des del 1069, primer com a propietat dels comtes de Cerdanya i després de la casa de Barcelona, que l'infeudaren als barons de Mataplana (1347) i a Damià Descatllar (1473). En resten notables murs. Rebé el nom de la capella que hi fou construïda.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere, mas de  (Biosca, Segarra Veure> Sant Pere Sasserra.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sant Pere, Miquel dels Sants de  (Catalunya, s XVII - Granada ?, Andalusia, s XVII)  Prelat. Fou nomenat bisbe de Solsona el 1624, com a successor de Juan Alvaro. Felip IV el féu lloctinent reial al Principat. Residí aleshores a Barcelona (1627), però no per gaire temps. Celebrà un sínode diocesà el 1629, on foren promulgades constitucions d'importància. El rei el nomenà encara president del Consell de Castella. En aquesta nova avinentesa anà a viure a Madrid. El 1631 era promogut a l'arquebisbat de Granada. Fou succeït a Solsona per Pere de Puigmarí.

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere, secà de  (Lleida, Segrià Veure> Secà de Sant Pere, el.

67 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere, torre de  (Alcanar, Montsià Antiga torre de defensa de la costa, vora les Cases d'Alcanar.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pere Cercada  (Santa Coloma de Farners, Selva Poble, al sector sud-occidental del terme, a la capçalera de la riera de l'Esparra, centrat per l'antic monestir de Sant Pere Cercada.

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

monestir de Sant Pere Cercada (Selva)Sant Pere Cercada, monestir de  (Santa Coloma de Farners, Selva Antic priorat canonincal (s XII-1592). La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063. Al principi del s XII es reuní una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual cediren l'església de Sant Pere el 1136. La pobresa inicial i l'oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139. El bisbe de Girona confià a la nova comunitat de canonges de Sant Agustí les esglésies veïnes de Sauleda, l'Esparra, Vallcanera i Santa Coloma de Farners, que els confirmà el papa Climent III el 1198. Ben aviat els canonges aixecaren la nova església de Sant Pere, l'actual, que el 1245 consagrà el bisbe gironí. És un magnífic temple de planta de creu llatina, amb un cimbori i tres absis que s'obren en el creuer. Té un magnífic puntal amb capitells i...  Segueix... 

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere d'Àger  (Àger, Noguera Veure> Àger, col·legiata d'.

71 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere d'Aguiló  (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)  Antiga parròquia. Existia ja el 1152 i perdé l'autonomia el segle XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló. Formà terme o quadraInici página autònoma els segles XIII i XIV. Modernament es conegut per Sant Pere de les Roques.

72 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaSant Pere d'Albaida  (Vall d'Albaida Municipi: 3,83 km2, 250 m alt, 52 hab (2015), (o Sentpere, o Sempere; ant: Sant Pere de Cartaina). Situat al centre de la comarca, a banda i banda del riu d'Albaida, entre les confluències amb el riu de Micena i amb el barranc dels Pilarets, amb un relleu suaument ondulat; per aixó, la major part de la terra es conrea com a secà, dedicat quasi per complet a la vinya per a raïm de taula; també hi ha oliveres i cereals. El regadiu es limita a una petita horta vora el riu, amb conreus d'hortalisses. No hi ha activitat ramadera ni industrial. La població ha estat estabilitzada al llarg el s XIX, fins el 1920 en que ha baixat fortament. El poble és 1 km a l'esquerra del riu, sobre un petit turó; l'església parroquial és dedicada a sant Blai; conserva el palau senyorial dels marquesos de Sant Josep. El municipi inclou el llogaret de Cartaina. Àrea comercial de Xàtiva. Ajuntament (en castellà)

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere d'Albanyà  (Albanyà, Alt Empordà Veure> Albanyà, monestir d'.

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Pere d'Albocàsser  (Albocàsser, Alt Maestrat Santuari i caseria, 2 km a l'oest de la vila. És un edifici del s. XV, amb un atri posterior.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere d'Ardesa  (Rubió, Anoia)  Església en ruïnes. Fou centre d'una petita demarcació parroquial de l'antic castell d'Ardesa, fusionat amb el de Rubió, situat al sud del municipi, al puig de Sant Miquel (233 m alt), veí de l'església. Té un absis del s XI, i es completà la nau al s XII. Fou consagrada el 1192 i modificada la volta al s XVII. No té culte des del 1936 i ha caigut la seva volta.

76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pere d'Artà, colònia de  (Artà, Mallorca Oriental Nucli de població, situat a la costa, a ponent del cap de Ferrutx. Fou fundada el 1880 pels propietaris de la possessió de sa Devesa de Ferrutx com a colònia agrícola; hi anaren a viure 108 famílies. L'oratori de Sant Pere esdevingué el 1927 vicaria in capite.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere d'Aüira  (Campdevànol, Ripollès Poble (1.200 m alt) i antiga parròquia, dalt un cim que s'aixeca a l'esquerra del Freser, per sobre del mas Rotllan. Existia ja el 1150. El 1235 Bernat Calbó consagrà l'església actual, a la qual s'afegiren dues capelles laterals el 1640. El s XIV perdé la feligresia i s'uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon. Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Bertí  (Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental Veure> Bertí.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Besalú  (Besalú, Garrotxa Veure> Besalú, monestir de.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Bianya  (la Vall de Bianya, Garrotxa Veure> Sant Pere Espuig.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Camprodon  (Camprodon, Ripollès Veure> Camprodon, monestir de.

82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Pere de Cartaina  (Vall d'Albaida Veure> Sant Pere d'Albaida.

83 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Pere de Casserres  (Casserres, Berguedà)  Antic priorat benedictí, desaparegut, prop de Casserres, vers la masia dita els Porxos, on encara hi ha un camp dit de Sant Pere. Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l'any 1040. Tingué una escassa vida monàstica els s XII i XIII. L'any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles. Les seves notícies es perden el s XV.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Casserres  (les Masies de Roda, Osona Veure> Casserres, monestir de.

85 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere de Castanyadell  (Vilanova de Sau, Osona)  Antiga parròquia rural (596 m alt) i actual nucli del municipi.

86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Pere de Castellnou  (Castellnou dels Aspres, Rosselló Veure> Castellnou, priorat de.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Clarà  (Argentona, Maresme Veure> Clarà, monestir de.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Copons  (Copons, Anoia Caseria (o de Comalats), situada 2 km vers el nord-est de la vila, a la vall de la riera d'Anoia, a l'esquerra del riu. L'església de Sant Pere, existent ja el 1038, tenia un petit nucli o sagrera pròpia el 1320, que es despoblà totalment als s XIV i XV. Modernament es formà entorn seu una petita caseria que tenia nou cases el 1850.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaSant Pere de Cubelles  (Cubelles, Garraf Antic priorat canonical agustinià, dependent de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona. Existia ja el 1205, i encara era priorat el 1581. Amb el nom de priorat, però, ja regularitzat, subsistí la nova església fins a l'inici del segle passat, prop de la mar. Les seves ruïnes, conegudes pel priorat de Sant Pere, foren arrassades fa poc en fer-hi una urbanització.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Frontanyà  (la Quar, Berguedà Nom primitiu del monestir de Sant Pere de la Portella, conegut amb aquest nom del 1003 al 1100, per trobar-se edificat, segons els vells documents, en la vall de Frontanyà o en terme del castell de Frontanyà.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere de Gaià  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Antic eremitori, a l'esquerra del Gaià, davant el monestir de Santes Creus. El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154; la comunitat que hi residia es refongué (v1170) amb la comunitat cistercenca de Santes Creus. Des del segle XIII en endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus. Ara només resten al lloc ruïnes de l'església i dels edificis eremítics.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Galligants (Girona)Sant Pere de Galligants  (Girona, Gironès Abadia benedictina, situada a l'entrada de la vall de Galligants, a la ciutat. S'inicià gràcies a la generositat del comte Ramon Borrell, al final del s X. Al s XII fou unida al monestir de la Grassa, bé que el lligam fou més nominal que no pas efectiu. L'actual església fou erigida (v 1130) amb l'ajut del comte Ramon Berenguer; en aquesta època fou renovada l'esglesiola de Sant Nicolau, que exercia la cura parroquial del raval de Galligants i que estava situada dins l'àmbit del cementiri. Els claustres són del final del s XII. El temple consta de tres naus i un creuer, damunt el qual s'aixeca, a la part de l'Evangeli, la llanterna campanar; té quatre absis de dimensions desiguals. Són molt interessants els capitells de lesInici página columnes interiors de l'església. El petit claustre presenta columnes dobles i quintuples al centre de les galeries; els temes iconogràfics dels capitells s'assemblen als de Sant Cugat i als del claustre de la catedral de Girona.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Ger  (Ger, Baixa Cerdanya Barri de la població, situat en una petita vall entre Gréixer, All i Saga, al voltant d’un antic monestir de tipus clerical. A l’origen era una capella comtal, situada prop de l'estrata Francisca. Consta el 965 una petita comunitat clerical que tenia cura de l’església de Sant Pere; el 978 el comte Borrell la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles. El 1268 el lloc encara pertanyia a Tavèrnoles, però sense rastre de comunitat local.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Graudescales  (Montmajor, Berguedà Veure> Graudescales, monestir de.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Sant Pere de la Barcella  (Xert, Baix Maestrat Veure> Barcella, la.

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere de la Curullada  (Granyanella, Segarra (ant: Sant Pere Sacruïllada o Sant Pere Gros de la Cruïllada). Antic terme, molí i església (desapareguda) de la parroquia de la Curullada, vora el riu d'Ondara, esmentat al s XIV.

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de la Portella  (la Quar, Berguedà Veure> Portella, monestir de la.

98 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaSant Pere de la Roca  (Fullà, Conflent Església i casa monàstica, situada sobre la població, al vessant de la muntanya, prop d’una gran cova. Existia ja el 1060. El 1225 se li uní un hospital creat al raval o vilanova de Vilafranca, regit per donats d’ambdós sexes. El 1242 l’església de Sant Pere i l’hospital foren units al priorat canonical de Cornellà de Conflent, amb l’obligació de servir-lo i tenir-hi alguns canonges. El superior de la casa rebé el nom de paborde de Sant Pere, i era un membre de la comunitat de Cornellà. Després de la secularització (1592) continuà essent una dependència teòrica de la col·legiata de Cornellà. L’església, romànica, fou restaurada el 1627. Es feren aleshores nous retaules barrocs, entre els quals un de dedicat a santa Maria de la Vida, que començà a canviar la denominació de la capella. Fou desafectada el 1791, i els seus retaules traslladats a la parroquial de Vilafranca. Es restaurà l’església i el culte el 1855, amb motiu del còlera de l’any anterior, sota el títol exclusiu de Santa Maria de la Vida.

99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Sant Pere de la Serra  (Prunet i Bellpuig, Rosselló Veure> Trinitat de Bellpuig, la.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de Lavansa  (Lavansa i Fòrnols, Alt Urgell Caseria, al sud-est de Sorribes.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de l'Arç  (Calonge de Segarra, Anoia Veure> Sant Pesselaç.

102 CATALUNYA - HISTÒRIA

Sant Pere de l'Erm  (Sant Martí de Tous, Anoia)  Antiga església, situada prop de la carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt, a l'oest del poble. Era un gran edifici romànic de tres absis, consagrat vers el 1035. En resta en peu la capçalera, convertida el s XV en una capella més reduïda. No té culte des del s XX, i esInici página convertí en un edifici per a usos agrícoles.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de les Cigales  (Gaià, Bages)  Caseria i capella, en una petita vall tributària, per l'esquerra, del Llobregat, vora Gramolar.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de les Maleses  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà Veure> Maleses, monestir de les.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Sant Pere de les Puelles (Barcelona)Sant Pere de les Puelles  (Barcelona, Barcelonès Abadia de monges benedictines. Consagrada per primera vegada el 945 quan se suposa que no era sinó un annex de l'església dedicada a Sant Sadurní de Tolosa de Llenguadoc per Lluís el Piadós (801). Es creu que aquesta darrera fou absorbida per Sant Pere quan aquesta fou reconstruïda i novament consagrada el 1147. L'església, que formava part del conjunt de l'abadia del mateix nom, sofrí nombroses transformacions al llarg de la història: conserva encara capitells i impostes preromàniques del primitiu edifici, però ha estat reconstruïda i molt modificada en diverses ocasions (especialment el 1909 i el 1936). La comunitat de monges benedictines, de notable importància a l'edat mitjana, es traslladà el 1876 a l'actual convent del carrer Anglí, al barri de Sarrià, i l'església quedà com a parròquia barcelonina.

Anar a:   Sant N ]  [ Sant No ]  [ Sant Pau d ]  [ Sant Pau de V ]  [ Sant Pere d ]  [ Sant Pere de Cl ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -