|
|
|
Anar a: [ Sant N ] [ Sant No ] [ Sant Pau d ] [ Sant Pau de V ] [ Sant Pere d ] [ Sant Pere de Cl ] Gaudir molt de les tradicions, la gent i la natura de Catalunya és la millor manera d'estimar-la. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Narcís (Girona, Gironès) Barri residencial, situat al sud-oest de la ciutat, tingué l’origen en una actuació urbanística de caràcter oficial, basada en un model de barri d’habitatges unifamiliars. Posteriorment, i en zones de terrenys marginals no afectades per la urbanització originària, s’ha produït una construcció molt desordenada, amb excés de densitat i desvirtuant el sentit inicial del barri. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Sant Narcís, Mestre de (País Valencià, s XV - València ?, s XVI) Pintor renaixentista anònim. Autor del retaule amb escenes de la vida de Sant Narcís que es conserva parcialment a la seu de València. Probablement fou deixeble dels Osona i de Pau de Sant Leocadi i n'acusa la influència. Se li atribueix, també, una escena de l'Ecce-Homo. 3 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
4 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Nazari (Oristà, Osona) Masia i capella, dins la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines, vora el límit amb el terme de Prats de Lluçanès, prop del Besí. Consta existent des del 1164. La capella actual fou reedificada al s XVIII. 106 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Nazari, estany de (Rosselló) Estany situat a la Salanca, entre les desembocadures de la Tet i del Tec, que s'estén al llarg d'una faixa sorrenca paral·lela a la costa, per la qual comunica amb el mar mitjançant graus. Rep les aigües del riu Rard. També s'anomena estany de Canet. 6 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Nazari de Barbadell (Bulaternera, Rosselló) Església, a l'esquerra del riu de Bolès, aigua amunt del poble. 7 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Nazari de Gréixer (Guardiola de Berguedà, Berguedà) Antiga església, desapareguda, de la parròquia de Sant Andreu de Gréixer. És documentada entre el 1255 i el 1343. El seu culte es traslladà més 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Nazari de la Vola (Sant Pere de Torelló, Osona) Santuari (961 m alt), situat dins la parròquia de la Vola, vers l’extrem oriental del terme, en una petita vall tributària del riu Fornès. Existia ja el 1382 i tenia un ermità que captava per a ella. Fou reedificada vers el 1721 i restaurada el 1921. Té un petit atri i cor rectangular. És oberta al culte, malgrat que no s’hi celebra per raó del despoblament de la contrada. 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Nicolau (Ordis, Alt Empordà) Veïnat i església, al sud del terme, a la dreta de la riera d'Àlguema. 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Nicolau (Dénia, Marina Alta) Ermita, a llevant de la ciutat, vora la costa, a l'indret de l'antic castell d'Orimblai. A la costa, entre el port de Dénia i la punta de Sant Nicolau, s'obre el racó de Sant Nicolau, davant el qual s'esten el banc o placer de Sant Nicolau (o del Racó). 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Nicolau (Sabadell, Vallès Occidental) Veure> Arraona. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Nicolau (Granollers, Vallès Oriental) Masia, a la dreta del Congost, davant la ciutat. Era una antiga granja de la comunitat de preveres de Sant Esteve de Granollers, la qual la posseïa encara el 1851. 13 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Nicolau, castell de (Camprodon, Ripollès) Antic castell construït el 1196, amb autorització del rei Pere I, a la Vila de Baix, en el puig de les Relíquies o de Sant Nicolau, sobre el Ritort. Era de domini reial i el rei en féu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anès a Camprodon. Se'n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per 14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
15 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Sant Nicolau, riu de (Alta Ribagorça) Riu de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, dins el municipi de la Vall de Boí. És emissari del circ lacustre format entre el gran tuc de Colomers, el pic de Bergús, la serra de Crabes i el portarró d’Espot (estanys de Bergús i Redó, del terme d’Espot, al Pallars Sobirà), que alimenta l’estany Llong. A partir de l’estany Llong, s’inicia pròpiament la vall o ribera de Sant Nicolau, la qual, per la seva vegetació i la seva bellesa, ha esdevingut una de les més famoses del Pirineu català i ha estat inclosa, a la seva part alta, dins el parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Fins a l’estany de la Llebreta (on s’acaba la zona protegida) travessa diverses planes, com el prat d’Aigües d’Ací, el planell Gran, el pla de la Molina i, sobretot, Aigüestortes (amb la capella del Sant Esperit)... Segueix... 16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Nicolau d'Aiguaviva (Pontellà, Rosselló) Veure> Aiguaviva. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA
18 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Nicolau de Camprodon (Camprodon, Ripollès) Monestir de monges o canongesses de Sant Agustí. Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau. L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283. A mitjan s XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora. El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops. L’església de Sant Nicolau fou feta volar juntament amb el castell de Camprodon el 1689. Ara, al seu lloc, hi ha una moderna capelleta dedicada al Sagrat Cor. 19 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Nicolau de l'Hospitalet (Fondarella, Pla d'Urgell) Monestir premonstratès (o de Fondarella), situat prop de la població, a la partida de l’Hospitalet. El 1220 Guillem d’Anglesola fundà un hospital en honor de sant Nicolau, prop del camí ral d’Aragó. El 1224 aquest hospital fou lliurat pels seus fundadors al monestir de canonges premonstratencs de Bellpuig de les Avellanes; aquest hi establí una comunitat de canonges que arribà a 9 religiosos el 1231 i era regida per un abat. El 1250 era regida per un prior, i conservà aquesta categoria fins el 1505. Durant el s XIII tenia 8 religiosos, que disminuïren a dos o tres a partir del 1350. El 1510 es mantenia el seu caràcter d’hospital, però era regit només per un sacerdot secular, en provisió de comenda, sense traces de tipus monàstic. L’última vegada que se cita l’església i comenda de Sant Nicolau és el 1592. El 1593 el lloc passà del bisbat de Vic a la nova diòcesi de Solsona. L’hospital i l’església eren arruïnats a mitjan s XVII. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Nicolau del Tretzè (Piera, Anoia) Capella de la quadra del Freixe. Existia ja el 1260 i surt com a sufragània de Piera entre els s XV i XVI. L'edificació, en part romànica, ha estat renovada i es troba adossada 21 CATALUNYA - HISTÒRIA
22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Nofre (Sant Joan de Sineu, Mallorca Oriental) Ermita, al nord de la vila, al límit amb el terme de Sineu, prop del cim del puig de Sant Nofre (255 m alt). És esmentada ja el 1400, i el 1414 consta ja que hi residia un ermità. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Nofre (Tortosa, Baix Ebre) Ermita i torre (105 m alt), aturonada vora la carretera de Tortosa a l'Aldea. 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Oïsme (Camarasa, Noguera) Poble (o la Baronia de Sant Oïsme, o la Baronia), fins el 1970 del municipi de Fontllonga. És situat dalt un turó a l'esquerra de la Noguera Pallaresa, a la sortida del congost de Terradets, enfront de la vall d'Àger. L'església parroquial (Sant Bartomeu) és romànica (s XI-XII); prop seu s'alcen les restes de l'antic castell de Sant Oïsme (uns murs i una torre rodona), centre de la baronia de Sant Oïsme, que al s XVIII pertanyia als Gassol, dels quals passà als Sobies i als Boatella, cognomenats 25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Oleguer (Sabadell, Vallès Occidental) Barri (o les Cases de Can Garcia Planes), situat al sud-est del nucli urbà, prop del Ripoll. Els habitatges són unifamiliars i amb un petit jardí; foren construïts inicialment per l’empresa tèxtil Garcia Planas en un territori que el pla general d’ordenació urbana del 1955 destinava a parc urbà, en resposta a una iniciativa de l’alcalde J.M. Marcet, i on des del 1950 s’havien excavat unes barraques d’immigrats prop del riu (tancades els anys 1960). El 1971 hom hi instal·là el Pavelló d’Esports i les Piscines Municipals de Sabadell (ja hi havia aleshores un poliesportiu, una església i un col·legi dels salesians). Al costat, al set/2010, s’inaugurà la pista coberta d’atletisme de Catalunya, una instal·lació de 12.700 m2 i amb una capacitat per a 2.500 persones. Es conserva l’antiga casa pairal de sant Oleguer, que ha donat nom al barri, en la qual, segons tradició, hi havia fet estada el sant. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Onofre (Oriola, Baix Segura) Caseria (cast: San Onofre), a 8 km de la ciutat. 27 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Sant Onofre de Museros (Museros, Horta) Antic convent dominicà, a l'oest del poble, que ha estat convertit en mas de Sant Onofre. Era una antiga ermita cedida el 1471 pel seu propietari als dominicans observants; en fou prior Lluís Bertran. Fou noviciat i casa d'estudis de l'orde. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Onofre de Quart (Quart de Poblet, Horta) Barri, a l'oest de la vila, al voltant de l'ermita de Sant Onofre. El 1808 hi tingué lloc, la vesprada del 27/jun, una batalla entre les tropes napoleòniques, manades pel mariscal Moncey, i les forces de Josep Caro i Sureda. Aquest hagué de replegar les seves forces sobre València, des d'on els defensors de la ciutat assoliren de rebutjar l'enemic (29/jun). 29 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Pasqual (Crevillent, Baix Vinalopó) Barri, al nord de la vila. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Patllari (Porqueres, Pla de l'Estany) Santuari (654 m alt), situat sobre Pujarnol, al cim de la serra de Sant Patllari, contrafort de la serra de Rocacorba. Existia ja el 1327, per bé que l’edifici actual fou refet al s XVIII. A l’indret de la capella hi hagué una antiga fortalesa (dita Specula el 1182). S'hi celebra un aplec el 25/ago. 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau (Manresa, Bages) Barri i petita colònia industrial, a migdia de la ciutat, a l'esquerra i aigua avall del Cardener, a l'indret de l'antic priorat de Sant Pau de Manresa. 33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Pau, castell de (Alacant, Alacantí) Castell de l'illa Plana, al seu extrem occidental (Nova Tabarca). 34 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Sant Pau, col·legi de (València, Horta) Col·legi de la Companyia de Jesús. Fundat el 1544 per Joan Jeroni Domènec com a residència dels estudiants de l’orde que cursaven estudis a la universitat. Des del 1567 s’hi 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau, torre de (Sant Pol de Mar, Maresme) Nom popular de l'església de l'antic monestir de Sant Pol del Maresme, fortificada i convertida en baluard contra la pirateria. 36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Pau d'Albocàsser (Albocàsser, Alt Maestrat) Santuari i caseria, al sud-oest de la vila, al centre d’un pla estès a l’esquerra de la rambla de la Viuda. L’església, de grans proporcions, és del 1590 i té annexa una hostatgeria, de construcció renaixentista i amb un notable pati. A la sala del Consell es conserven pintures murals del s XVI, de Vicent Guilló, amb escenes de la vida de sant Pau. 37 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pau de Casserres (Casserres, Berguedà) Antiga església parroquial, situada en un fondal a 3 km de la vila, entre la carretera de Casserres a Gironella i la riera de Clarà. Una primera església de Sant Pau fou consagrada el 907. L’actual fou construïda al s XII. És un notable edifici romànic amb portada i finestra de l’absis decorats amb columnes i capitells treballats. Té restes de pintures romàniques. Fins al s XIX mantingué el títol parroquial del terme, però el culte i la pràctica parroquial passaren primer a Santa Maria de 38 CATALUNYA NORT - MUNICIPI
39 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
40 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pau de Fontclara (Palau-sator, Baix Empordà) Monestir benedictí i actual església parroquial de Fontclara. Fou fundat per l'abat Saborell poc abans del 889. Aquest any obtingué un precepte del rei Odó que el posava sota la seva protecció i li confirmava propietats a Boada i Morella (Baix Empordà) i les esglésies de Santa Reparada i Sant Mateu. Ja no existia a la fi del s X; sembla que fou refós a la Grassa. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau de Fornils (Susqueda, Selva) Capella i masia, situada sota la cinglera del Far, prop del castell de Fornils, conegut també per això castell de Pau. Existia ja el 1269. Hom la coneix també per Sant Pau de la Coma, pel veïnatge d'aquest mas. La capella actual fou refeta al s XVII. No te culte. 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pau de Gémenes (Centelles, Osona) Antiga ermita, situada sota la cinglera de la Garga, davant el poble d'Aiguafreda. Rebé el nom de la vil·la rural de Gémenes, existent ja el 898; la capella és coneguda des del 1180. Era regida per un ermità (s XIV-XVII) i més tard en tenia cura el mas Ventaiola. El 1868 passà a la parròquia d'Aiguafreda. Fou restaurada el 1946 i aparegué l'obra romànica. Ara no té culte i forma una dependència de la casa que té adossada. 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau de la Calçada (Figueres, Alt Empordà) Poble, situat al sud-est de la ciutat, a l'esquerra del riu Manol. L'església parroquial de Sant Pau és un petit edifici romànic prop de l'antic camí ral de Barcelona a Perpinyà. 44 CATALUNYA - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau de la Guàrdia (el Bruc, Anoia) Poble que s’aixecava primitivament (Sant Pau Vell) al costat del castell de la Guàrdia o de Bonifaci (la Guàrdia del Bruc), documentat des del 973, contrafort del Montserrat, al nord-oest del coll de can Maçana. Existia una primera església de Sant Pau el 1084, que fou renovada al pas del s XIII al XIV i que avui és en ruïnes i abandonada. Entre el 1740 i el 1742 es construí una nova església un xic més avall, prop de l’antic mas Elies o Forn del Vidre, al lloc on hi havia des del s XIII una capella dedicada a sant Abundi o sant Aon. Originàriament la parròquia de Sant Pau fou matriu del terme del Bruc, però a partir del despoblament del s XV s’invertiren els papers i entre els s XVI i XIX consta com a sufragània del Bruc. Al s XIX recuperà el caràcter de parròquia rural. 46 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Pau de les Botifarres (Reiners, Vallespir) Veure> Sant Pau d'Envistadors. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pau de Manresa (Manresa, Bages) Priorat cistercenc masculí, prop de la ciutat, filial de Poblet. Fou establert el 1461, al lloc que ocupà fins aleshores la comunitat femenina de Santa Maria de Valldaura, traslladada el 1398 a Valldaura del Berguedà. El 1465 aquest monestir, situat prop del portal d'Urgell, fou destruït amb motiu de la guerra contra Joan II; per això el rei Joan II li cedí, el 1472, la casa hospital de Sant Pau, situada al peu de la ciutat, a l'altra riba del Cardener, ocupada fins aleshores per un grup d'ermitans o donats que hi constaven des del 1300. Aquest priorat, que arribà a disposar d'un màxim de cinc monjos i un prior, nomenat per l'abat de Poblet, subsistí fins el 1700, que fou cedit als jesuïtes, que l'ocuparen fins l'any 1767. Després passà a mans particulars. Li resta només l'església, del s XIV, on es venerà inicialment la Mare de Déu de l'Alba. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA
49 CATALUNYA - HISTÒRIA
50 CATALUNYA - MUNICIPI
51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Sant Pau de so n'Amer (Escorca, Mallorca Septentrional) Veure> Amer, ermita de so n'. 52 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Pau de Valloles, monestir de (Fenolleda) Veure> Sant Pau de Fenollet, monestir de. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA
54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Pau d'Envistadors (Reiners, Vallespir) Església i veïnat (o dels Envistadors; pop: Sant Pau de les Botifarres), a l'esquerra del Tec, al límit amb el terme de Ceret. 55 CATALUNYA - GEOGRAFIA
56 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pau Vell (el Bruc, Anoia) Antiga església de Sant Pau de la Guàrdia. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pelegrí (Biosca, Segarra) Veure> Pla, santuari del. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Per (Viella, Vall d'Aran) Caseria, vora el poble de Gausac, a la dreta del barranc de Safustà. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Perabella (Peramea, Pallars Sobirà) Veure> Perabella. 60 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere (Cubelles, Garraf) Antiga quadra, vora mar (punta de Sant Pere), a l'indret de l'antic priorat de Sant Pere de Cubelles, de la jurisdicció del qual pertanyia. És esmentada ja el s. XIV. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere, barri de (Tarragona, Tarragonès) Veure> Serrallo, el. 62 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Sant Pere, castell de (Fenollet, Fenolleda) Un dels castells, identificable amb l'antic castell de Fenollet. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere, mas de (Biosca, Segarra) Veure> Sant Pere Sasserra. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Sant Pere, Miquel dels Sants de (Catalunya, s XVII - Granada ?, Andalusia, s XVII) Prelat. Fou nomenat bisbe de Solsona el 1624, com a successor de Juan Alvaro. Felip IV el féu lloctinent reial al Principat. Residí aleshores a Barcelona (1627), però no per gaire temps. Celebrà un sínode diocesà el 1629, on foren promulgades constitucions d'importància. El rei el nomenà encara president del Consell de Castella. En aquesta nova avinentesa anà a viure a Madrid. El 1631 era promogut a l'arquebisbat de Granada. Fou succeït a Solsona per Pere de Puigmarí. 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere, secà de (Lleida, Segrià) Veure> Secà de Sant Pere, el. 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere, torre de (Alcanar, Montsià) Antiga torre de defensa de la costa, vora les Cases d'Alcanar. 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA
69 CATALUNYA - HISTÒRIA
70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere d'Àger (Àger, Noguera) Veure> Àger, col·legiata d'. 71 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere d'Aguiló (Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà) Antiga parròquia. Existia ja el 1152 i perdé l'autonomia el segle XIV, que restà sotmesa a la de Santa Maria d'Aguiló. Formà terme o quadra 72 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere d'Albanyà (Albanyà, Alt Empordà) Veure> Albanyà, monestir d'. 74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Pere d'Albocàsser (Albocàsser, Alt Maestrat) Santuari i caseria, 2 km a l'oest de la vila. És un edifici del s. XV, amb un atri posterior. 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere d'Ardesa (Rubió, Anoia) Església en ruïnes. Fou centre d'una petita demarcació parroquial de l'antic castell d'Ardesa, fusionat amb el de Rubió, situat al sud del municipi, al puig de Sant Miquel (233 m alt), veí de l'església. Té un absis del s XI, i es completà la nau al s XII. Fou consagrada el 1192 i modificada la volta al s XVII. No té culte des del 1936 i ha caigut la seva volta. 76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere d'Aüira (Campdevànol, Ripollès) Poble (1.200 m alt) i antiga parròquia, dalt un cim que s'aixeca a l'esquerra del Freser, per sobre del mas Rotllan. Existia ja el 1150. El 1235 Bernat Calbó consagrà l'església actual, a la qual s'afegiren dues capelles laterals el 1640. El s XIV perdé la feligresia i s'uní com a sufragània a Sant Quintí de Puig-rodon. Els amos del Rotllan tenien cura del seu manteniment. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Bertí (Sant Quirze Safaja, Vallès Oriental) Veure> Bertí. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Besalú (Besalú, Garrotxa) Veure> Besalú, monestir de. 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Bianya (la Vall de Bianya, Garrotxa) Veure> Sant Pere Espuig. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Camprodon (Camprodon, Ripollès) Veure> Camprodon, monestir de. 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Pere de Cartaina (Vall d'Albaida) Veure> Sant Pere d'Albaida. 83 CATALUNYA - HISTÒRIA
84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda, Osona) Veure> Casserres, monestir de. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere de Castanyadell (Vilanova de Sau, Osona) Antiga parròquia rural (596 m alt) i actual nucli del municipi. 86 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Pere de Castellnou (Castellnou dels Aspres, Rosselló) Veure> Castellnou, priorat de. 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Clarà (Argentona, Maresme) Veure> Clarà, monestir de. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Copons (Copons, Anoia) Caseria (o de Comalats), situada 2 km vers el nord-est de la vila, a la vall de la riera d'Anoia, a l'esquerra del riu. L'església de Sant Pere, existent ja el 1038, tenia un petit nucli o sagrera pròpia el 1320, que es despoblà totalment als s XIV i XV. Modernament es formà entorn seu una petita caseria que tenia nou cases el 1850. 89 CATALUNYA - HISTÒRIA
90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Frontanyà (la Quar, Berguedà) Nom primitiu del monestir de Sant Pere de la Portella, conegut amb aquest nom del 1003 al 1100, per trobar-se edificat, segons els vells documents, en la vall de Frontanyà o en terme del castell de Frontanyà. 91 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere de Gaià (Aiguamúrcia, Alt Camp) Antic eremitori, a l'esquerra del Gaià, davant el monestir de Santes Creus. El lloc i església de Sant Pere són esmentats des dels anys 980 i 1154; la comunitat que hi residia es refongué (v1170) amb la comunitat cistercenca de Santes Creus. Des del segle XIII en endavant consten residint a Sant Pere uns ermitans, dedicats a la vida ascètica, sota la cura i la dependència dels abats de Santes Creus. Ara només resten al lloc ruïnes de l'església i dels edificis eremítics. 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA
93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Ger (Ger, Baixa Cerdanya) Barri de la població, situat en una petita vall entre Gréixer, All i Saga, al voltant d’un antic monestir de tipus clerical. A l’origen era una capella comtal, situada prop de l'estrata Francisca. Consta el 965 una petita comunitat clerical que tenia cura de l’església de Sant Pere; el 978 el comte Borrell la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles. El 1268 el lloc encara pertanyia a Tavèrnoles, però sense rastre de comunitat local. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Graudescales (Montmajor, Berguedà) Veure> Graudescales, monestir de. 95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Sant Pere de la Barcella (Xert, Baix Maestrat) Veure> Barcella, la. 96 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere de la Curullada (Granyanella, Segarra) (ant: Sant Pere Sacruïllada o Sant Pere Gros de la Cruïllada). Antic terme, molí i església (desapareguda) de la parroquia de la Curullada, vora el riu d'Ondara, esmentat al s XIV. 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de la Portella (la Quar, Berguedà) Veure> Portella, monestir de la. 98 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
99 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Sant Pere de la Serra (Prunet i Bellpuig, Rosselló) Veure> Trinitat de Bellpuig, la. 100 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de Lavansa (Lavansa i Fòrnols, Alt Urgell) Caseria, al sud-est de Sorribes. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de l'Arç (Calonge de Segarra, Anoia) Veure> Sant Pesselaç. 102 CATALUNYA - HISTÒRIA Sant Pere de l'Erm (Sant Martí de Tous, Anoia) Antiga església, situada prop de la carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt, a l'oest del poble. Era un gran edifici romànic de tres absis, consagrat vers el 1035. En resta en peu la capçalera, convertida el s XV en una capella més reduïda. No té culte des del s XX, i es 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de les Cigales (Gaià, Bages) Caseria i capella, en una petita vall tributària, per l'esquerra, del Llobregat, vora Gramolar. 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Sant Pere de les Maleses (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Veure> Maleses, monestir de les. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA
Anar a: [ Sant N ] [ Sant No ] [ Sant Pau d ] [ Sant Pau de V ] [ Sant Pere d ] [ Sant Pere de Cl ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Sant Nazari
Sant Nicolau, castell de
Sant Nicolau dels Pontells
Sant Pau de Fenollet
Sant Pau de Fenollet, monestir de
Sant Pau de Riu-sec
Sant Pau de Seguries
Sant Pau del Camp
Sant Pere Cercada, monestir de
Sant Pere de Galligants
Sant Pere de les Puelles