A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Marqui ]    [ Marrad ]    [ Marsal ]    [ Marsill ]    [ Martí, B ]    [ Martí, Jo ]

El meu violoncel és el meu millor amic, el més estimat amic. (Pau Casals i Defilló)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquilles, Eugeni  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1885)  Metge. Pertanyia a diverses corporacions doctes. Es distingí molt durant l'epidèmia de còlera que afligí Barcelona l'any 1854.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquilles, Jaume  (Barcelona, 1368 – 1451)  Jurisconsult i sacerdot. Estudià a Lleida i fou vicari general de la diòcesi de Vic (1428). Fou vice-canceller de Martí l'Humà i era capellà de la seu barcelonina quan va dedicar als consellers els seus comentaris als Usatges (1448), publicat amb el títol Manna Jacobi de Marquilles super Usaticis Barcinone (1505).

3 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Marquina, Dídac  (Estadella, Aragó, s XVI - Catalunya, 1624)  Frare benedictí. Passà la seva vida a Catalunya. Prengué l'hàbit el 1573 a Montserrat, on havia estat escolà. Ocupà molts càrrecs dins de laInici página comunitat. Després fou abat del monestir de Sant Feliu de Guíxols. Gaudí de bon prestigi.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquina, Martí  (Catalunya, s XVI - Poblet ?, Conca de Barberà, s XVI)  Monjo cistercenc. Pertanyia a la comunitat de Poblet. En fou arxiver. És autor d'un Epítome de la historia de Poblet, en dos volums.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Eduard Marquina i AnguloMarquina i Angulo, Eduard  (Barcelona, 21/gen/1879 - Nova York, EUA, 21/nov/1946)  Escriptor en castellà. Publicà els seus primers poemes, en català, a "Pèl i Ploma" i "Joventut", però, en traslladar-se el 1902 a Madrid, esdevingué una de les primeres figures del teatre castellà. Membre de la Real Academia Española (1939), com a poeta s'inicià en el modernisme i evolucionà cap a formes d'exaltació nacionalista espanyola. Donà suport al cop d'estat militar de 1936. Escriví Odas (1900), Cancionero del momento (1910), Tierras de España (1914), Juglarías (1914), Por el amor a España (1938). Conreà així mateix la novel·la: Adán y Eva en el dancing (1926); el drama: Las hijas del Cid (1908), Doña María la Brava (1909), En Flandes se ha puesto el sol (1910), El Gran Capitán (1916), La ermita, la fuente y el río (1927), Teresa de Jesús (1930), i la comèdia: El camino de la felicidad (1929). Pòstumament es publicaren les Obras Completas (1944) d'aquest autor, en què apareix la seva interesantíssima autobiografia.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquina i Angulo, Rafael  (Barcelona, 1887 - l'Havana, Cuba, 1940 ?)  Escriptor. Escriví preferentment en castellà. Redactor de "La Publicidad" i "La Veu de Catalunya", i director de la revista "Teatralia". A més a més de la seva obra teatral en castellà, cal remarcar les seves traduccions a aquest idioma de La Ben Plantada i d'obres de Guimerà, Gual i Crehuet.

7 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaMarquina i Audouard, Rafael  (Madrid, 3/nov/1921 - Galliners, Pla de l'Estany, 6/jun/2013)  Dissenyador industrial. Fill de Rafael Marquina i Angulo. Soci fundador d'ADI-FAD, professor de l'Escola Elisava i col·laborador de "Cuadernos de Arquitectura". Guanyà el Delta ADI-FAD d'or del 1961.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marquina i Pichot, Lluís  (Barcelona, 25/mai/1904 – Madrid, 26/jun/1980)  Director cinematogràfic. Fill d'Eduard Marquina i Angulo. Ha dirigit, entre d'altres, les pel·lícules Don Quintín el Amargao (1935), El bailarín y el trabajador (1936), Malvaloca, Doña María la Brava, Capitán Veneno (1950) i Valiente (1964). Acabà Tuset Street (1968) quan Jordi Grau desistí de continuar-ne la filmació.

9 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del ConflentMarquixanes  (Conflent Municipi: 4,79 km2, 272 m alt, 548 hab (2012). Estès a banda i banda de la Tet, a la seva confluència amb la coma d'Espirà, al peu del massís del Canigó. La vida econòmica local es basa en l'agricultura de regadiu i de secà (conreus d'arbres fruiters: presseguers, pomeres, albercoquers, cirerers i pereres), també hi ha vinya, que ha donat lloc a dues cooperatives, una de fruites i hortalisses i l'altra vinícola. Ramaderia ovina. Tanmateix continua la lenta davallada demogràfica iniciada ja a mitjan s XIX. El poble és a la dreta de la Tet, abans de la confluència amb la coma d'Espirà, centrat per l'antic castell de Marquixanes; conserva encara la part nord de la muralla poligonal i tres portals (el que mena a l'església parroquial, sencer). El lloc és esmentat el 1007. Dins el terme hi ha, també, el despoblat de Quers. Àrea comercial de Perpinyà. Informació (en francès) - Turisme (en castellà)

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marra, riu de  (Bossost, Vall d'Aran Curs d'aigua, afluent esquerrà de la Garona, aigua amunt de Bossost.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marrà i Datsira, Pere  (Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1920 - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 12/gen/1973)  Pintor. És de formació autodidacta. Presentà la primera exposició individual a Vitòria, on feia el servei militar (1942). Des d'aleshores ha fet moltes exposicions, algunes d'elles a França iInici página Alemanya. S'ha dedicat també a la il·lustració. Ha conreat l'aquarel·la.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marraco i Ferrer, Josep  (Barcelona, 1835 – 1913)  Compositor i organista. Succeí (1863) al seu pare, Josep Marraco i Xauxas, en el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona, que exercí fins a la mort. El 1860 estrenà una Simfonia al Teatre dels Camps Elisis, en honor d'Isabel II, composta per encàrrec de l'ajuntament de Barcelona. Autor també de misses de rèquiem (1860; en memòria del general Dulce, 1869) i un Te Deum (1871). Fou un gran improvisador a l'orgue.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marraco i Xauxas, Josep  (Reus, Baix Camp, 1814 – Barcelona, 1873)  Compositor. Fou mestre de capella de la seu de Barcelona. A l'arxiu diocesà es guarden les seves obres de música sacra.

14 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Marrades  (Castelló de la Plana, Plana Alta Partida, a l'oest de la ciutat.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marrades, Joan  (València, s XV – Roma, Itàlia, 1499)  Prelat. El 1498 fou nomenat bisbe d'Albarrasí i Sogorb pel papa Alexandre VI.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marrades, Pere  (País Valencià, s XIV – s XV)  Cavaller. El 1400, amb el mallorquí Berenguer de Tagamanent, comandà un contingent de reforç enviat a Sicília.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Marrades i de Vic, Baltasar  (València, 1560 – Praga, Txèquia, 1638)  Militar. Castellà d'Amposta (1635), participà a les guerres de Milà, del Piemont i de Flandes (1694). A les ordres dels emperadors Rodolf II, Maties i Ferran II, lluità contra els turcs a Hongria i Transilvània (1605), i contra els venecians al Friül (1617).Inici página Durant la guerra dels Trenta Anys lluità a Bohèmia (1618), Hongria (1623) i Alemanya (1624). Fou ambaixador de Ferran II a Madrid (1625), i comandant suprem de Moràvia (1627). Morí quan era general de la corona de Bohèmia.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Marrana, coll de la  (Queralbs / Setcases, Ripollès Depressió (2.550 m alt) oberta entre el pic de Bastiments (2.874 m alt) i el Gra de Fajol (2.708 m), que comunica el circ d'Ulldeter i la coma de Fresers.

19 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaMarratxí  (Mallorca Occidental Municipi: 54,18 km2, 133 m alt, 35.521 hab (2014). A la zona de contacte entre es Raiguer i es Pla, al límit amb el terme de Palma de Mallorca. Les aigües de pluja són drenades vers la badia de Palma pels torrents de Bunyola i de sa Cova Negra, que formen el torrent Gros. Hi ha pineda i garriga. És conrea principalment el secà (cereals, ametllers, garrofers, oliveres i arbres fruiters). El regadiu produeix fruita i hortalisses. Les indústries més importants són les de terrissa, alimentàries, calçat, confecció, vidre i productes de la construcció. L'aeròdrom de Son Bonet és dins el terme. La vila, dita popularment Marratxinet, és dalt un turó. La parròquia fou erigida el 1248. El municipi comprèn, a més, el poble de Pòrtol i els barris des Pont d'Inca i es Pla de Na Tesa. Abans, la parròquia de Marratxí era Sant Marçal, actual parròquia de sa Cabaneta (capital efectiva del municipi). Ajuntament - Cultura - Institut - Ràdio

20 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Marratxinet  (Mallorca Occidental Veure> Marratxí (nom popular de la vila i antic cap del municipi).

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marro, Albert  (Catalunya, s XIX - s XX)  Director cinematogràfic. Fou un dels fundadors de la productora Hispano Films, on dugué a terme una considerable tasca com a director: Entre naranjos i Diego Corrientes (1914), Sacrifici, en col·laboració amb Ricard de Baños (1914), i Els misteris de Barcelona (1915), film en vuit jornades, que obtingué un gran èxit de públic i crítica.

21 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaMarro, castell  (Marganell, Bages)  Antic castell desaparegut, era sota el monestir de Santa Cecília de Montserrat, al carenar que puja des del bosc de la Calcina vers Sant Jeroni. Esmentat el 942, fou donat pel comte Sunyer, a instàncies de la seva muller Riquilda, al monestir de Santa Cecília, del qual havia esdevingut un mas el 1330.

22 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Marroig, son  (Deià, Mallorca Occidental Possessió, domina un dels trossos més bells de la costa nord de l'illa, damunt mateix de la punta de sa Foradada. Centrada per una propietat fortificada amb una gran torre del s XVI, fou adquirida al s XIX per l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, que hi féu ampliacions d'estil italianitzant i un templet clàssic de columnes jòniques de marbre blanc de Seravezza. En morir l'arxiduc, el 1915, la propietat passà al seu secretari Antoni Vives, i hom hi instal·là un museu que, a part els records personals de Lluís Salvador, conserva una notable col·lecció de ceràmica i de pintures de Mir, Anglada i Camarasa, Maifrén, Ribas i Oliver i d'altres.

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marroig i Rosselló, Francesc Tomàs  (Sineu, Mallorca, 1777 – s XIX)  Escriptor. Frare augustinià (1796). És autor de poesies en català i en castellà. Fou empresonat (1813) per haver publicat uns versos contra el govern constitucional i el diari "La Aurora", que n'era partidari. Deixà inèdits dos volums de poesia. Durant el Trienni Constitucional s'exclaustrà (1821), i es retirà a Sineu.

24 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marroig i Vicens, Joan  (Palma de Mallorca, 1872 – 1922)  Anarco-sindicalista. Dirigent de la Federació Local de Societats Obreres (des del 1901) i vocal de la Junta Local de Reformes Socials (1900-03). Introduí el corrent anarcosindicalista a Inca (1909-10). S'adherí a l'entesa amb els socialistes i organitzà la Federació de Societats Obreres de la casa del poble (1918). Màxim dirigent del Sindicat Únic de Transports Marítims. Col·laborador de "Cultura Obrera" (1919-22).

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaMarrulles, barranc de  (Relleu de la Marina, Marina Baixa Afluent del riu de Relleu, que neix al vessants septentrionals del Cabeçó i aflueix al seu col·lector al pantà de Relleu, que alimenta.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsà i Beca, Àngel  (Girona, 1900 – Barcelona, 1988)  Crític i promotor d'art. Estudià dibuix i pintura a Llotja (Barcelona), però el contacte amb l'obra de promoció plàstica del marxant Dalmau el féu decantar cap a la crítica d'art i la defensa de les noves tendències. El 1920 donà a conèixer el Primer Manifest Vibracionista. Fundà i dirigí la revista d'art "Parthenon" i col·laborà en diversos diaris i publicacions, com ara la revista "Jano", de la qual fou crític d'art. Promocionà el Cicle Experimental d'Art Nou, a les galeries Jardin, de Barcelona (1948). La montaña iluminada és un recull d'articles crítics que publicà arran de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929.

27 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Marsà i Bragado, Antoni  (Madrid, 1877 - 12/oct/1965)  Republicà. Fill d'un republicà terrassenc, fou secretari del Centre Federal de Madrid (1895-1903). Posteriorment passà a la Unió Republicana de Salmerón, i fixà la residència a Terrassa, on, amb Roca i Palet, fundà la casa del poble. Regidor de l'ajuntament de Barcelona, a partir del 1905, i partidari de Solidaritat Catalana, formà part de la comissió que intentà la creació d'una policia paral·lela antiterrorista, sota la direcció de l'inspector anglès Arrow. Després, milità successivament en la UFNR i el partit reformista de Melquíades Álvarez; tornà al partit republicà federal el 1913.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsà i Figueras, Francesc  (Tàrrega, Urgell, 1900 – 12/nov/1969)  Pintor. S'especialitzà en la natura morta de peixos, d'estil acadèmic. Participà en moltes de les exposicions de Primavera, on rebé la medalla d'or de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Així mateix, exposà a Berlín, Estocolm i a la Biennal de Venècia.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarsà i Gómez, Francesc  (Portbou, Alt Empordà, 19/ago/1924 – Barcelona, 27/mai/1998)  Filòleg. Fou president de la Sociedad Española de Lingüística i acadèmic corresponent de la Real Academia Española per Catalunya. És autor de diversos manuals i obres de consulta sobre llengua espanyola: Ortografía (1967), Gramática y redacción (1970), Nuevos modelos para el ejercicio lingüístico (1985), Cuestiones de sintaxis española (1989) i Diccionario normativo y guía práctica de la lengua española (1990). En català publicà Onomàstica barcelonina del segle XIV (1977).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsachs i Torrent, Domènec  (Barcelona, s XIX - s XX)  Anarquista. Fou perseguit per les autoritats en diverses ocasions. Sofrí condemna al penal de Puerto de Santa Maria. El 31/jul/1926, a la plaça de Palau de Barcelona, atemptà contra el general Primo de Rivera al pas del seu automòbil. Li llançà un punyal. L'arma es clavà en un tauler lateral del vehicle, el qual atropellà l'agressor. Va ser empresonat a Cartagena fins l'any 1931.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal (o Marçal)  Veure> Gonfaus i Casadesús, Marcel·lí (sobrenom del guerriller carlí).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal, Anton  (Catalunya, s XVII)  Eclesiàstic. Era rector de Constantí (Tarragonès). És autor d'obres religioses i de poesies en castellà i en llatí.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal, Jacint  (Vic, Osona, s XVIII)  Arquitecte. Treballà per a la seu vigatana i realitzà les obres de l'església de l'hospital (1748-53).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal, Joan  (Catalunya, s XVI)  Escriptor. El 1576 publicà una miscel·lània de traduccions d'autors francesos i italians, que tingué força èxit.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarsal, Llucià  (Vic, Osona, s XVII)  Religiós. És autor d'obres apologètiques i piadoses escrites en llatí i en castellà.

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal, Miquel  (Terrassa, Vallès Occidental, s XVIII)  Músic i frare jerònim. Fou deixeble de l'escolania de Montserrat. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. En fou mestre de capella.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal i Anglora, Antoni  (Barcelona, s XIX)  Obrer maquinista. Amb el nom de Sarro Magallán representà els obrers espanyols al congrés de Brussel·les (set/1868) de la I Internacional. L'oct/1868 fundà la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona. Com a anarcol·lectivista participà en la constitució de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (1881-88).

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal i Boguñà, Pau  (Terrassa, Vallès Occidental, s XVIII - Catalunya, 1839)  Compositor i organista. Format a l'abadia de Montserrat sota el mestratge de Narcís Casanoves, fou mestre de capella de la seu d'Eivissa i organista de la de Palència. Escriví composicions religioses.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal i Boguña, Ramon  (Terrassa, Vallès Occidental, s XVIII – 1846)  Monjo de Montserrat. Germà de Pau. Es formà a l'escolania de Montserrat. Prengué l'hàbit de l'orde el 1811. Destacà com a violinista i violoncel·lista.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsal i Freixas, Isidre  (Reus, Baix Camp, 1843 – Barcelona, 1910)  Religiós escolapi. Durant uns vint anys visqué a Cuba. Després residí a l'Argentina. És autor d'un bon nombre d'obres per a l'ensenyament escolar.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarsans i Peix, Lluís  (Barcelona, s XIX - 1923)  Banquer. Fill de Josep Marsans i Rof. Presidí el consell d'administració de la Banca Marsans (1919-23).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsans i Rof, Josep  (Catalunya, s XIX – Barcelona, s XX)  Financer. El 1890 inicià les seves activitats de canvi i borsa. El 1902 fundà la banca J. Marsans i Rof i Fills, convertida en Banca Marsans SA el 1919. Des del 1910 inicià també una secció de viatges, que el 1928 es convertí en l'agència Viatges Marsans SA. Havia estat un dels fundadors de l'Associació de Banquers de Barcelona (1908) i del Sindicat de Banquers. Escriví Banco de ahorro gratuito y obligatorio (1920). Fou el pare de Lluís Marsans i Peix.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Marsé i CarbóMarsé i Carbó, Joan  (Barcelona, 8/gen/1933 - )  Escriptor en castellà. De formació autodidàctica, començà a escriure l'any 1958 a les revistes "Ínsula" i "El Ciervo". Guanyà el premi Sésamo (1958) amb la narració Nada para morir. Els seus llibres, a través d'una prosa realista i evocadora, recreen els ambients de la Barcelona de l'època franquista. Després de la seva primera novel·la Encerrados con un solo juguete (1959), es traslladà a París (1960-62). En tornar (1965) va guanyar el premi Biblioteca Breve amb la novel·la Últimas tardes con Teresa (1965). Posteriorment ha publicat La oscura historia de la prima Montse (1970), Si te dicen que caí (1973-76; una de les grans novel·les de la postguerra i premi internacional de Novel·la), La muchacha de las bragas de oro (1978, Premi Planeta), Un día volveré (1982), Ronda del Guinardó (1984), el recull de narracions Teniente Bravo (1987), El amante bilingüe (1990), El embrujo de Shangai (1993, premi de la Crítica i premi Europa 1994), algunes de les quals portades al cinema. El 1997 va ser guardonat amb el premi Juan Rulfo de Literatura Llatinoamericana i del Carib, l'equivalent americà del premi Cervantes espanyol.

43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Marsellesos, els  (Dénia, Marina Alta Antic raval, al sud de la ciutat.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarshall i King, Frank  (Mataró, Maresme, 1883 – Barcelona, 1959)  Músic. De família anglesa, estudià a Barcelona i amplià els estudis amb E. Granados. Inicià una carrera de pianista, que interrompé per a dedicar-se a l'ensenyament. Professà a l'Acadèmia Granados, i la dirigí a partir del 1916, en morir el seu mestre. El 1920 fundà l'Acadèmia Marshall. És autor d'una Suite Catalònia, d'un Allegro di concerto i d'una Fantasia per a piano, així com de nombrosos lieder. Escriví un Mecanismo del pedal y de la sonoridad del piano.

45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Marsili, Pere  (Illes Balears ?, s XIII – s XIV)  Historiador i teòleg dominic. Visqué a Barcelona. Fou conseller i cronista de Jaume II, el qual l'envià com a ambaixador prop del papa Climent V (1309). Féu la versió llatina de la Crònica de Jaume I amb el títol Commentarium de gestis regis Aragonum Jacobi primi libri IV, dedicada al nét del Conqueridor (1313). És autor d'una Dissertació sobre l'origen de les quatre barres catalanes i d'una vida de sant Ramon de Penyafort, publicada el 1601.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsillach i Codony, Joaquim  (Olot, Garrotxa, 1905 – 1986)  Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis d'Olot i després amplià els seus coneixements a Barcelona, on rebé lliçons d'Ignasi Mallol i d'Enric Galwey, en el sentit de les noves orientacions plàstiques del paisatgisme iniciat per aquest últim. Tanmateix, la seva obra tendeix a l'anècdota cromàtica típica dels epígons d'aquella escola olotina. Exposà repetidament a Barcelona i, des del 1942, participà en la majoria de les Exposicions Nacionals.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsillach i Lleonart, Adolf  (Barcelona, 1868 – 1935)  Periodista i escriptor. D'idees lerrouxistes, col·laborà a "La Publicidad" i "El Diluvio", des d'on atacà, amb el pseudònim El Maleta Indulgencias, les tendències catalanistes de l'època. Els seus articles a "El Diluvio" foren aplegats el 1903 en el llibre Catalanistas en adobo. Escriví també obres de teatre, com ara El redentor del pueblo (1915).

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMarsillach i Lleonart, Joaquim  (Barcelona, 1859 - Caldetes, Maresme, 11/ago/1883)  Crític musical. Fou un dels instructors i propagadors de Wagner a la Península i fou membre actiu del patronat del festival de Bayreuth. Escriví Ricardo Wagner (1878), primera obra publicada sobre aquest compositor a Catalunya.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Marsillach i Parera, Joan  (Barcelona, 1821 – 1896)  Metge. Especialista de les vies urinàries, treballà a l'hospital de la Santa Creu i impulsà la fundació, el 1853, de l'Institut Català de Vacunació. Publicà diverses obres mèdiques, i els almanacs "El Relámpago Médico" (1860) i "El Relámpago Farmacéutico" (1873).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Adolf Marsillach i SorianoMarsillach i Soriano, Adolf  (Barcelona, 25/gen/1928 - Madrid, 21/gen/2002)  Actor i autor teatral i cinematogràfic. Nét d'Adolf Marsillach i Lleonart. Debutà a Madrid amb En la ardiente oscuridad (1950). Entre els seus èxits com a actor i director del Teatro Español de Madrid (des del 1965) hi ha Marat-Sade (1968) i Tartuf (1969). Fundà i dirigí (1978-79) el Centro Dramático Nacional, i més tard fou nomenat director de la Compañía Nacional de Teatro Clásico (1985-89 i 1992-96), i amb la qual ha fet montatges com La Gran Sultana (1994) i El misántropo (1996). Ha actuat en nombroses pel·lícules: Mariona Rebull (1947), Cerca de la ciudad (1952), La regenta (1974), Al servicio de la mujer española (1978), Sesión continua (1984), La vaquilla (1985), Esquilache (1988, premi Goya al millor actor de repartiment) i Un largo invierno (1991). Ha dirigit Flor de santidad (1972). Ha estrenat, com a autor teatral, Yo me bajo en la próxima, y usted? (1981) i ha col·laborat en diverses produccions per a la televisió. Va publicar un llibre de memòries Tan lejos, tan cerca. Mi vida (1998). El 1991 va rebre la Medalla d'Or de Belles Arts, màxim guardó que atorga el Ministeri de Cultura.

51 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Mart Balearic  (Illes Balears Divinitat indígena dels pobles de cultura talaiòtica de Mallorca i de Menorca. Fou assimilat al Mart clàssic i és citat com a Mars Balearicus en les fonts grecollatines. Hom ha especulat que algunes figures masculines de bronze trobades a Mallorca en podrien ésser representacions.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaMartanyà, cingles de  (Montagut de Fluvià, Garrotxa Contrafort occidental (1.045 m alt) del puig de Bassegoda, al nord dels cingles de Gitarriu i enfront dels de Talaixà, a l'esquerra de la riera de Sant Aniol. Pertanyia a l'antic municipi d'Oix.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martell, Bernat  (Barcelona, s XVII)  Músic i frare benedictí. Estudià a l'Escolania de Montserrat. Prengué hàbit al mateix monestir el 1632. Entre els seus càrrecs dins l'orde destaca el de prior de Nàpols.

54 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Martell, Lo  (Barcelona, 4/jul/1883 - 12/oct/1883)  Setmanari en català. Defensà el pensament nocedalista, i fou continuació de "La Vespa", publicació condemnada per la jerarquia religiosa pel seu extremisme carlí.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martell, Pere  (Catalunya, 1181 ? - Benissa, Marina Alta, 1244 ?)  Ciutadà de Barcelona i antic còmit de galeres. Segons el Llibre dels Feyts, fou un dels qui proposaren a Jaume I la conquesta de Mallorca, a causa de la coneixença que en tenia. Oferí un banquet a Tarragona (1228), on s'havien aplegat el monarca i els seus nobles arran de l'acabament de la guerra de l'Urgell. Com a beneficiari del repartiment de Mallorca, rebé cases i terres a Palma de Mallorca, Algamets i Sineu.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martell, Pere  (Catalunya, s XIII)  Conseller reial. Fill, probablement, del còmit Pere Martell. Figurà, potser com a ciutadà de Barcelona, entre els que actuaren com a consellers de Jaume I en la promulgació del nucli inicial dels furs de València. Per això ha estat tingut per jurista, però sembla que no ho fou. Probablement casat amb la tarragonina Agnès de Relat, potser en tingué una filla, Maria, que es casà amb Joan de Ratera.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martell i Domènech, Joan  (Reus, Baix Camp, 1808 – 1867)  Militar i polític. De filiació progressista, participà en la primera guerra carlina. Alcalde de Girona (1842-43), abandonà el càrrec en caure el govern progressita. En 1854-56 fou alcalde de Reus. Era amic de Joan Prim, el qual acompanyà sovint en accionsInici página militars.

58 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Martés, serra de  (Foia de Bunyol / Plana d'Utiel Alineació muntanyosa (1.086 m alt), a l'extrem oriental del Sistema Ibèric, a cavall de les dues comarques, entre el riu Xúquer i el Magre, al nord del Caroig. La formen calcàries cretàcies, argiles i margues, i presenta un relleu tabular tallat per profunds barrancs que han originat una successió de plataformes.

59 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Martí  (Sicília, Itàlia, 19/des/1406 – ago/1407)  Únic fill de Martí el Jove i de la seva segona muller, Blanca de Navarra. Morí de transtorns causats per la dentició. La seva desaparació seria seguida abans de dos anys per la del seu pare i el 1410 per la del seu avi, fets que produiren l'extinció de la successió directa del casal de Barcelona.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí (Martí Riera i Ferrer)  (Barcelona, 1955 - )  Autor de còmics. Realitzà estudis d'arquitectura i disseny gràfic. L'any 1982 es féu conegut amb l'obra Taxista per a "El Víbora", on també publicà més endavant la sèrie La Edad Contemporánea. Col·laborà també a "Rambla", "Makoki", i en publicacions estrangeres com "Charlie Hebdo" (França) o "Raw" (EUA). Gran especialista del blanc i negre, en la seva obra es troben influències dels dibuixants nord-americans clàssics (Chester Gould, etc.) i del cinema negre. Entre d'altres títols, ha publicat Museo vivo (1987), Terrorista (1989), El 4º poder contra los N.A.D.A. (1990), Taxista segunda parte (1991) i Doctor Vértigo (1991).

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Agustí  (País Valencià, s XVI)  Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamenInici página literari a honor de la Immaculada Concepció.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Albert  Veure> Martí i Galzeran, Albert.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Andreu  (Catalunya, s XVIII)  Urbanista. Era capità de galeres. És autor d'un projecte d'urbanització de la ciutat de Madrid fet el 1737 i dedicat al rei.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Antoni  (Catalunya, s XIX)  Pintor i decorador. Després de l'incendi del Liceu de Barcelona (1861), col·laborà en la decoració de la nova sala d'aquest teatre, en la qual pintà els retrats d'Èsquil, Aristòfanes i Shakespeare i escenes al·lusives a una obra de cada un (Els Perses, Les granotes i Macbeth). També és autor de nombrosos retrats en miniatura.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Baltasar  (País Valencià, s XVII - Barcelona, 11/set/1714)  Militar. Es refugià al Principat quan el País Valencià fou ocupat pels borbònics (1707). Assolí el grau de coronel i participà a la defensa en el setge de Barcelona, com a agregat. Morí en la defensa de la gran bretza que s'obria pel front més amenaçat.

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Bartomeu  (València, s XV – Roma, Itàlia, 1500)  Cardenal. Nebot de Joana de Borja, muller de Mateu Martí. El 1473, quan era a Roma com a majordom de Roderic de Borja, fou nomenat per Sixt IV bisbe de Sogorb, però no fou acceptat per la diòcesi d'aquella ciutat. El 1496 fou creat cardenal per Alexandre VI i el 1497 nomenat bisbe de Bagnorea. El 1489 renuncià en favor de Joan de Marrades el bisbat de Sogorb, que mai no havia ocupat, i en morir aquest el 1499 tornà a reprendre'l, renunciant-hi definitivament l'any següent a favor del seu nebot Gilabert Martí. Assolí de Ferran II l'ennobliment de la seva família.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí, Berenguer  (Catalunya, s XV)  Diplomàtic. El 7/gen/1464 fou enviat a Portugal per la Generalitat de Catalunya, de cara a urgir la vinguda del nou rei Pere, el qual arribaria poc després a Barcelona. Fou tramès ja per Pere, el mateix any, com a ambaixador a Borgonya, on s'entrevistà amb Felip el Bo i el seu fill, Carles el Temerari. Sol·licità especialment del darrer que fos utilitzat a favor dels catalans i contra Joan II l'estol de Borgonya que havia fet escala a Barcelona amb el propòsit, ben problemàtic, d'anar a combatre els turcs. Tot i que la duquesa Isabel era tia de Pere de Portugal, Martí no obtingué resultats positius de la seva gestió.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Bernat  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Diplomàtic al servei de Jaume II. En 1308 fou encarregat d'una delicada missió al regne de Granada. Hi pogué confirmar els propòsits hostils del rei Mohamed III, que motivaren la intervenció catalana i l'atac a Almeria.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Bru  (Barcelona, 1728 – Faenza, Itàlia, 1778)  Polemista religiós. Jesuïta des del 1747, ensenyà filosofia a Calataiud i a Saragossa. Durant l'exili visqué a Faenza i intervingué en les polèmiques sobre la supressió de la Companyia de Jesús. Fou autor de les Lettere di un francese all'autore italiano dell'indifferenza nel secolo XVIII (Venècia, 1776) i d'algunes tragèdies d'un valor molt desigual.

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Martí, cap  (Xàbia, Marina Alta Veure> Sant Martí, cap de.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Domènec  (Morella, Ports, 1811 - Hong Kong, Xina, 1852)  Frare missioner. Es traslladà a Filipines (1834) i a la Xina (1837) com a missioner. El 1847 fou nomenat, pel papa Pius IX, bisbe coadjutor de Ven-tri i l'any següent vicari apostòlic, lloc des del qual hagué de fer front a la persecució de les autoritats xineses. Cal esmental les obres Año cristiano y la relación de las persecuciones y martirios de 1838 y 1839 i Memorias sobre XXVII venerables siervos de Dios que, en 1838, 39 y 40, murieron por la religión católica en el vicariato apostólico de Tung-Kin Oriental.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí, Emeteri  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Eclesiàstic. Rector de Gurb de la Plana (Osona) i diputat a corts, va escriure Catecisme de totes les festes i solemnitats principals de l'església (1818), que fou prohibit pel bisbe de Vic, i Dictamen de la comisión eclesiástica encargada del arreglo definitivo del clero de España (1823).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Esteve  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Gramàtic. Era doctor en arts. El 1613 ocupava una càtedra a la universitat de Barcelona. És autor de diversos llibres de caràcter didàctic, utilitzats com a text universitari.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Francesc  (Barcelona, s XIV - Catalunya, d 1400)  Teòleg. Frare carmelità. Estudià teologia a París (v1380). El 1400 era definidor i provincial de l'orde a Catalunya. Adreçà al rei de la Corona catalano-aragonesa un escrit on expressava la manera d'acabar el cisma. És autor d'obres religioses com De Conceptione Mariae semper Virginis i Compendium antiquitatum in honorem ordinis sui.

74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Gabriel  (País Valencià ?, s XIV – s XV)  Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d'Albal (Horta).

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Gilabert  (Alzira, Ribera Alta, v 1450 – València, 1530)  Eclesiàstic. Jerònim del monestir de Santa Maria de la Murta, fou nomenat bisbe de Sogorb-Albarrasí (1500-30), però la manca d'una entesa amb el duc de Sogorb, Alfons d'Aragó, el portà a viure quasi sempre a València, on intervingué en la revolta dels agermanats, procurant d'apaivagar els ànims. Restaurà i embellí el palau episcopal i la seu de Sogorb, i també l'església d'Albarrasí. Era nebot del cardenal Bartomeu Martí, amic d'Alexandre VI.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí, Jaume  (València, s XV – 1503)  Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Jaume  (Catalunya, s XIX – s XX)  Actor. Treballà intensament al teatre català i contribuí a la seva difusió al llarg d'una carrera professional prolongada. Féu bones temporades al Romea de Barcelona. Treballà encara, ja com a actor de caràcter, a les obres que renovaren l'escena catalana, amb autors com Rusiñol, Iglésias i Pous i Pagès.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Jeroni  (País Valencià, s XV)  Escriptor. N'ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Joan  (Catalunya, s XVI – s XVII)  Músic. Fou mestre de capella de la catedral d'Urgell i de l'església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Escriví obres per a veus, d'una gran qualitat.

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Joan  (País Valencià, s XVIII – s XIX)  Capitost popular. De l'orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20/mai/1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d'arengar el poble.

81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Joan  (Catalunya, s XV – Barcelona, s XVI)  Arquitecte. El 1506 dirigia les obres de la façana i l'església del convent de Sant Agustí de Barcelona, el vell, desaparegué després a causa de les destruccions sofertes el 1714.

82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí, Joan  (País Valencià, s XV – s XVI)  Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L'any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d'unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Joan Anton  (Vic ?, Osona, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Polític i jurista. En 1705 fou un dels promotors de la revolta austròfila a la regió de Vic. Carles d'Àustria el nomenà magistrat de la nova Audiència de Barcelona i, poc després, ciutadà honrat i també cavaller. En 1706 restà dins de Barcelona durant el setge frustrat que hi posà Felip V. L'any següent era membre del tribunal del mestre racional. En 1714, després de la capitulació davant els borbònics, aquests li cremaren els títols, fins i tot el de magistrat. No consta la seva possible relació o el seu coneixement previ de la sonada deserció, durant l'últim setge de la capital, dels seus fills Joan Baptista i Josep Anton.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Joan Baptista  (Vic ?, Osona, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Militar austriacista. Fill de Joan Anton Martí. Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, el 1705 s'aixecà a favor de Carles III a Vic, i fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana. El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l'emperadriu Elisabet a Itàlia. Es comprometé amb la cúria romana a intentar la pacificació de Catalunya a canvi de la dispensa papal per al seu casament. Al tornar a Barcelona, intentà de facilitar la victòria de Felip V, però, tement d'ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb el seu germà i amb Josep Moragull (jul/1714).

85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Joan Josep  (Oriola, Baix Segura, v 1570 – València, 1604)  Escriptor i jurisconsult. Estudià dret canònic a la Universitat de València i el 1594 ingressà a l'Acadèmia dels Nocturs, on adoptà el nom d'Atrevimiento. El 1598 obtingué el títol de llicenciat i doctor en dret canònic, i fou nomenat substitut del doctor Esteve Vives, catedràtic de lleis a la Universitat, i el designaren aquell mateix any per al Consell General. Amb el nom de Mateo Luján de Saavedra és l'autor de Segunda parte de la vida del pícaro GuzmánInici página de Alfarache (1602), apòcrifa i mediocre continuació del llibre de Mateo Alemán. Altres obres són Alabanza de la Academia de esdrújulos, Cada cual procurando ser primero, A la ausencia de una dama i Tercetos contando la fábula del rey Midas.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Joan Pau  (Catalunya, s XVII – Barcelona, 1722)  Impressor, llibreter i editor. Adquirí l'antiga impremta de Cormellas. Tingué el títol d'"Estamper de la Ciutat i del General". La seva producció fou molt activa. Després de la seva mort, el negoci fou continuat per la seva vídua fins al 1736.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Josep  (Barcelona, 1732 - Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1806)  Historiador. Juntament amb Jaume Caresmar i Jaume Pasqual constituí l'escola de Bellpuig de les Avellanes. Ingressà en el monestir de Bellpuig el 1755, en fou abat dues vegades (1795 i 1801) i morí essent-ne prior. De la seva activitat compiladora sobresurten Memorias (1788) de l'arxiu de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona, un Extracto de l'arxiu del monestir de Mur, un Estado de la vida canónica de las catedrales y colegiatas de Cataluña i un Diccionari de termes bàrbars o antiquats de la llengua catalana, entre altres estudis, la majoria perduts.

88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Josep  (Vila-real, Plana Baixa, s XVII – Alacant, 1705)  Frare carmelità. Era mestre en arts i doctor en teologia. Ocupà diversos càrrecs d'importància, com els de definidor sinodal i qualificador del Sant Ofici. Dins el seu orde fou prior del convent de València, vicari provincial i definidor. També fou nomenat predicador del rei Carles II. És autor de diversos escrits religiosos que restaren inèdits. Escriví en llatí. El 1673 publicà a València una col·lecció de sermons titulada Flor del discurso en la Aurora.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí, Josep Anton  (Vic ?, Osona, s XVII - Catalunya, s XVIII)  Militar austriacista. Fill de jurista Joan Anton Martí i germà de Joan Baptista, amb qui participà en l'aixecament de Vic del 1705 a favor del rei-arxiduc Carles III. Fou un dels vuit signats catalans del pacte amb Anglaterra, a Gènova. Lluità en l'ocupació de Girona (1705) i en la defensa de Barcelona (1706). Posteriorment fou ascendit a coronel i comandà el regiment dit de la reina. Participà en la defensa de Barcelona, però pel jul/1714, desertà, juntament amb el seu germà, i passà al bàndol filipista; fou empresonat i dut a Peníscola. En iniciar-se la guerra de la Quàdruple Aliança, formà part de les tropes de Felip V i lluità contra els insurrectes catalans. Intentà de capturar el guerriller Carrasclet diverses vegades, sense èxit.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Josep Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, 1719 – Montserrat, Bages, 1763)  Compositor. L'any 1749 ingressà al monestir de Montserrat, on fou mestre de capella de l'escolania, a partir del 1753. Les seves composicions pertanyen a obres religioses, totes d'una gran qualitat, entre les quals destaquen les obres per a veus i orquestra, en estil concertant, i algunes són influïdes per l'òpera italiana de l'època. La seva producció comprèn, entre altres obres, dos Magnificat, un Stabat Mater, cinc responsoris de Nadal, quatre de la Nativitat de la Mare de Déu, dues cantates de Nadal, sis lamentacions de Setmana Santa i el salm Confitebor. També deixà una missa, una cantata amb text marià i obres per a teclat. Diverses obres seves han estat enregistrades en disc.

91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Josep Vicent  (País Valencià, s XIX – 1869)  Escultor.

92 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Lluís  (València, s XVI – s XVII)  Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d'alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaMartí, Medir  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Eclesiàstic. Fou rector de Gurb (Osona) i també diputat a corts. Publicà el 1818 un Catecisme de totes les festes i solenitats principals de l'Església. L'obra fou combatuda i finalment prohibida, l'any següent, pel bisbe de Vic Ramon Strauch. També fou redactor del Dictamen de la comisión eclesiástica encargada del arreglo definitivo del clero en España (1822).

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Ot  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1900)  Advocat i polític. Militava al partit republicà federal. Fou diputat pel Vendrell. Tingué un gran prestigi professional.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Martí, Pere  (País Valencià, s XV – s XVI)  Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d'Antiquitats (1523-40).

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Martí, Ramon  (Subirats, Alt Penedès, 1230 – Barcelona, 1284)  Teòleg. Ingressà al convent de dominics de Barcelona i estudià, especialment, les llengües aràbiga i hebrea. El 1250 féu un primer viatge a Tunis, on tornà el 1253 i hi romangué fins al 1269. Examinà, juntament amb el bisbe de Barcelona i sant Ramon de Penyafort, per manament de Jaume I, els llibres talmúdics. Tots els seus escrits són de caràcter apologètic, entre els quals sobresurt Pugio difei adversus mauros et iudaeos (1278, publicat a París el 1651), llibre fonamental en l'apologètica de l'edat mitjana i objecte d'atenció per part de molts estudiosos.

Anar a:    Marqui ]    [ Marrad ]    [ Marsal ]    [ Marsill ]    [ Martí, B ]    [ Martí, Jo ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -