A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:  Garcia, P ]  [ Garcia i B ]  [ Garcia i F ]  [ Garcia i M ]  [ Garcia i P ]  [ Garcia i V ]

Els diners no fan la felicitat, són les persones les que decideixen el que volen ser. (Ramon Piera)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Pere (o Garcies)  (Xàtiva, Costera, v 1440 – Barcelona, 1505)  Teòleg i eclesiàstic. Va obtenir el doctorat a París en arts i en teologia. Familiar del cardenal Roderic de Borja, fou nomenat bisbe d'Ales (Sardenya) el 1484 i de Barcelona el 1490 i mestre de capella i bibliotecari del Vaticà (1492) per Alexandre VI. Per manament d'Innocenci VIII va censurar les doctrines de Pico della Mirandola, que considerà heterodoxes (1488). Llegà a la catedral de Barcelona una bona part de la seva biblioteca particular (1502) i intentà la reforma eclesiàstica de la diòcesi. Va escriure Determinationes magistrales contra conclusiones apologeticas Joannis Pici Mirandulani, Concordiae Comiti (Roma, 1489). Pel jun/1493 arribà a Barcelona, reclamat per Ferran II, que li arranjà la situació econòmica. A ell és deguda l'edició del Missale Barcinonense (1498).

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia, Pere  (Catalunya, s XV)  Escriptor i religiós. Autor d'un Cronicó.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Sebastià  (Alacant, s XVI – 1633)  Frare agustí. Excelí com a mestre de teologia. Fou prior dels convents del Socors i de Sant Agustí, i provincial de l'orde. Ocupà altres càrrecs. És autor d'obres religioses i escrits filosòfics en llatí i en castellà.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Sergi  (Borriol, Plana Alta, 1980 - )  Golfista. Destacà com a jugador aficionat i, a 15 anys, esdevingué el jugador més jove en assolir el Campionat Europeu d'Aficionats. Durant les temporades 1997 i 1998 vencé 17 dels 21 torneigs en que participà i es creà una forta expectació davant el seu pas al professionalisme, que es produí a l'abril del 1999. Al cap de pocs mesos guanyà l'Open d'Irlanda.

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Vicent  (València o Alcoi, 1593 – Toledo, Castella, 1650)  Músic. Mestre de capella de les catedrals d'Oriola i a partir del 1618 de la de València, com a successor de J.B. Comes. Fou autor d'Hymnus in festo Sancti Jacobi, a tres veus, lletanies, motets i nadales, de tres a dotze veus. Escriví el Discurso en alabanza de la música (v 1636).

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia, Vicent Blai  (València, 1551 – 1616)  Professor universitari. Catedràtic de poesia a la Universitat de València. El 1589 es traslladà a Roma, on ocupà una càtedra de retòrica, i féu de preceptor del nebot del cardenal Juan de Mendoza. Novament a València, hi ensenyà oratòria (1594), i el 1603 ocupà la càtedra de retòrica en morir Pere Joan Nunyes. Va escriure Versos (1585), dedicat a Felip II, una comèdia, diversos tractats de retòrica, elogis i panegírics, Diálogos de prosodia (1587), Orationes Romanae (1603) i un tractat d'ortografia, en castellà (1608).

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcía de Benavarri, Pere  (Aragó ?, s XV - Catalunya, s XV)  Pintor. El 1445 era documentat a Saragossa i hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona. El 1455 signà contracte amb la vídua de Bernat Martorell per continuar-ne el taller durant cinc anys. A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d'on treballà per a molts indrets de les comarques veïnes. Sembla que els darrers anys de la seva vida (des del 1481, si més no) residí a Barbastre. Desenvolupà una activitat pictòrica caracteritzada pel realisme narratiu que l'atansa a l'estil de Jaume Huguet. Es destacà per la sobrietat i bellesa dels seus personatges. És autor, entre altres obres, del retaule de Bellcaire (una de les seves obres més característiques, actualment al Museu d'Art de Catalunya) i els de Sant Joan Baptista de Lleida (Museu d'Art de Catalunya), de Sant Quirze i Santa Julita (Museu Diocesà de Barcelona), de Santa Clara i de Santa Caterina (catedral de Barcelona), de la Mare de Déu i Sant Vicent Ferrer (Cervera). Exercí molta influència sobre els mestres locals de les zones de Lleida i Osca. El seu taller fou continuat per Pere d'Espallargues, deixeble seu.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

García de Cáceres i Ansaldo, Francesc  (València, 1865 – Madrid, 1922)  Polític i escriptor. Advocat, membre del partit conservador, ocupà carrecs municipals a València. A Madrid treballà a l'Instituto de Reformas Sociales i a la "Revista de Legislación y Jurisprudencia". A part unes altres obres tècniques, és autor d'Impuestos de la ciudad de Valencia durante la época foral (1909).

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

García de la Cuesta y Fernández de Celis, Gregorio  (La Lastra, Castella, 1740 - Palma de Mallorca, 1811)  Militar. Ascendit a mariscal pel seu comportament en la invasió del Rosselló i la defensa de Catalunya (1793-94). Fou nomenat capità general de les Balears el 1798 i en 1810-11. Publicà el Manifiesto que presenta a la Europa... (Palma de Mallorca, 1811).

10 CATALUNYA - VARIS

Inici páginaGarcía del Cid  (Tarragona, 1977 - )  Vaixell oceanogràfic. Construït per l'Institut d'Investigacions Pesqueres de Barcelona. Actualment està gestionat per l'Institut de Ciències del Mar. Disposa d'un laboratori i diferent instrumentació científica. Té una capacitat per a 12 científics i tècnics.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

García del Cid Arias, Francisco  (Màlaga, Andalusia, 1897 – Barcelona, 1965)  Científic. Professor de la Universitat de Barcelona, impulsà de manera molt significativa els estudis de biologia marina a l'estat espanyol. Doctor en ciències per la Universitat de Barcelona el 1922, amb una tesi sobre ictiologia, i llicenciat en medicina i cirurgia (1930), fou catedràtic de zoologia d'aquesta universitat des del 1942. El 1943, fou el primer director de l'Institut de Biologia Aplicada dependent del CSIC. El seu gran interès per tot el referent al mar féu possible que la Secció de Biologia Marina d'aquell institut esdevingués al cap de poc temps (1951) l'Institut d'Investigacions Pesqueres (IIP). El primer vaixell oceanogràfic de l'IIP, construït a Tarragona el 1977, duu el seu nom.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

García del Corral, Ildefons  (Jerez de la Frontera, Andalusia, 1848 – Barcelona, 1919)  Jurisconsult republicà. Residí a Barcelona des del 1876 i col·laborà regularment a "La Gaceta de Cataluña" i "La Publicidad". S'uní a la Solidaritat Catalana (1906) i després a la UFNR; en 1912-15 fou un dels caps del reformisme barceloní. Traduí al castellà el Corpus Iuris Civilis (1889-98, en sis volums).

13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Anton, Ramon  (Relleu, Marina Baixa, 1797 – Tuy, Galícia, 1876)  Prelat. Fou frare jerònim. Ocupà la rectoria del seminari de València. Rebé el nomenament de capellà d'honor de la reina Isabel II. El 1864 era ja bisbe de Tuy. Deixà nombrosos escrits, principalment sermons i oracions fúnebres.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Aragonès, Marià  (Barcelona, 1880 – 1954)  Escriptor teatral. Escriví drames, com La mort de l'escolà (amb música de Pere Solé), Amor i pàtria, Jesús infant, etc.

15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia i Asensio, Enric  (València, 1937 - )  Director d'orquestra. Estudià al Conservatori de Madrid, a Munic i a Siena, on fou deixeble de S. Celibidache. Ha estat titular de l'Orquestra Simfònica de Ràdio Televisió Espanyola (1966-84), així com de la Filharmònica de Las Palmas i de l'Orquestra Municipal de València, i director adjunt de l'Orquestra Simfònica Nacional de Washington. Ha actuat també com a director invitat en nombroses orquestres d'arreu del món, i des del 1993 fou director de la Banda Simfònica de Madrid. Membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València des del 1969, ha estat director dels conservatoris valencià i madrileny. Ha obtingut nombroses premis internacionals.

16 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

García Bacca, Juan David  (Pamplona, Navarra, 1901 – Quito, Veneçuela, 1992)  Filòsof. Es doctorà a la Universitat de Barcelona, d'on fou catedràtic de filosofia de les ciències (1934), hi introduí la logística. Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i és considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Ballester, Lluís  (València, 1936 - )  Metge. Professor agregat des del 1972 i després catedràtic d'història de la medicina de la universitat de Granada, fou format a l'escola valenciana de López Piñero, amb el qual ha realitzat molts treballs. Ell mateix ha impulsat un notable nucli de recerca a Granada. Ha treballat sobretot en el camp de la medicina antiga i social. És autor d'un gran nombre de llibres, entre els quals: Alma y enfermedad en la obra de Galeno (1972), Galeno (1972), Historia social de la medicina en la España de los siglos XIII al XVI (1976) i Galen: Problems in diagnosis (1981). Ha editat el Codex Granatensis i, juntament amb López Piñero, ha investigat els aspectes mèdico-socials en el s XIX. Ha estat president de la Sociedad Española de Historia de la Medicina.

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia i Bravo, Magdalena  (València, 1863 – 1891)  Escriptora. Fou poetessa bilingüe. Obtingué un premi de Lo Rat Penat el 1882.

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Cadena, Pelegrí  (València, 1823 – Madrid, 1883)  Escriptor. Llicenciat en dret (1847), col·laborà en la revista literària "El Fénix" i dirigí (1851-70) el "Diario Mercantil" de València. És traslladà a Madrid el 1870, on fou crític teatral de diverses publicacions. Part de les seves novel·les curtes, realistes, foren publicades sota el títol Historias para todos (1873), i Teodor Llorente n'edità unes Obres literarias selectas (1884).

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Capilla, Josep  (Almàssera, Horta, 1840 – València, 1902)  Escriptor teatral. Ferrer d'ofici i de formació autodidàctica, el 1868 estrenà amb considerable èxit, la seva primera obra Cada ovella en sa parella, la qual seguiren, entre moltes altres, Un cacique a redolons, Una nuvolà d'estiu, La justícia en les mans brutes, etc. Col·laborà també a la premsa amb articles i poesies.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

García Cárcel, Ricardo  (Requena, Plana d'Utiel, 1948 - )  Historiador. Catedràtic d'història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat a les revistes "Estudis" i "Saitabi" i participà en la fundació de "Manuscrits" el 1985. Entre les seves publicacions destaquen Moriscos i agermanats (1974), amb E. Ciscar, Las germanías de Valencia (1975), Población, jurisdicción y propiedad del obispado de Girona, siglos XIV-XVII (1976), amb M.V. Martínez Ruiz, Orígenes de la Inquisición Española. El tribunal de Valencia, 1478-1530 (1976), Herejía y sociedad en el siglo XVI. La Inquisición en Valencia, 1530-1609 (1979), Pau Claris. La revolta catalana (1980), Las culturas del siglo de oro (1989) i el Manual de Historia de España. 3. Siglos XVI-XVII (1991), amb col·laboració.

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia i Castañer, Joaquim Eleuteri  (Guadassuar, Ribera Alta, 1788 - País Valencià, s XIX)  Musicòleg i eclesiàstic. Féu la guerra del Francès. Finida aquesta, estudià cant. És autor d'uns Elementos prácticos de canto llano y figurado (1827).

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Chornet, Perfecte  (Carlet, Ribera Alta, 1941 - )  Pianista. Estudià al Conservatori de València amb Daniel de Nueda. Fou becat per la fundació Joan March, la Diputació Provincial de València i la Fundació Santiago Lope per assistir als cursos internacionals de Saint-Huber, Salzburg i Darmstad, entre d'altres. Fou catedràtic del Conservatori Superior de Música de Múrcia, i a partir del 1974 del de València. S'ha especialitzat sobretot en la música d'avantguarda.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Corrons, Francesc  (Girona, 1844 – 1882)  Arquitecte. És autor de diversos projectes de capelles, altars i d'altres. Entre les seves obres destaca el projecte de restauració de l'església de Santa Maria de Besalú. També fou pintor i bon miniaturista sobre vorí.

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Domènech, Joaquim  (Vinaròs, Baix Maestrat, s XVIII - Madrid ?, s XIX)  Jurista. Pertanyia a les Acadèmies de Jurisprudència i de Dret Espanyol. Residí a Madrid. És autor de memòries publicades el 1803 i 1813.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Escarré, Francesc  (Reus, Baix Camp, 1871 – Barcelona, 1954)  Pintor i decorador. Estudià a Barcelona i a Madrid. Es presentà a l'Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1894. La seva obra, composta principalment de quadres de gènere i paisatges de tonalitats molt delicades, fou premiada en exposicions internacionals (Bodapest i Filadèlfia). Fou, també, decorador d'interiors, i el 1909 restaurà la salaInici página d'espectacles del Liceu.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Estragués, Francesc  (Barcelona, 1914 - 1985)  Pintor i dibuixant. Col·laborà, amb el pseudònim Xesc, a "Virolet", a "Esquitx" i al calendari d'"En Patufet". Com a pintor, féu la primera exposició individual el 1942, restaurà la cúpula de l'església de la Mercè de Barcelona i decorà diferents capelles. Interessat en els temes de carrer, ha fet una obra molt representativa de la vida popular barcelonina.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Estragués, Jaume  (Barcelona, s XX)  Escriptor i religiós. Pertanyia a l'oratori de Sant Felip Neri. Autor del llibre de poemes Saltiri (1962).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Estragués, Josep Maria  (Barcelona, 1911 – )  Autor teatral. Especialitzat en obres per a infants, és autor de més d'una dotzena de peces, la majoria de les quals estrenades i algunes premiades en els concursos de La Faràndula de Sabadell. També ha publicat la comèdia dramàtica L'ovella esgarriada (1958).

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Exea, Rafael  (València, 1873 – Madrid, 1955)  Escenògraf. Treballà a Barcelona des del 1888 i posteriorment a Madrid. Pare de Rafael Garcia i Ferrer.

31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Falgàs, Lluís  (València, 1881 – Barcelona, 1954)  Dibuixant i exlibrista. Estudià gravat a París amb André Lambert. Amb el psudònim de Falgàs, del 1908 al 1910, féu dibuixos d'humor per a "El Diluvio Ilustrado" i "L'Esquella de la Torratxa". Però sobretot destacà com a exlibrista, activitat per la qual obtingué diferents premis internacionals i fundà la revista "Pro Ex-Libris" (1920-21). L'any 1921 li fou organitzada una exposició personal a Brussel·les. Il·lustrà diverses obres.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia i Fària, Pere  (Barcelona, 1858 – 1927)  Enginyer de camins i arquitecte. Juntament amb Pere Pascual, presentà un projecte de clavegueres per a la vila de Gràcia. Fou arquitecte del Govern Civil de la província i cap del servei municipal de clavegueres de Barcelona, entre altres càrrecs. Continuador de l'obra d'Ildefons Cerdà, és l'autor de nombrosos projectes de sanejament i de plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, entre els quals cal destacar el Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona (1893, en 3 volums). S'anà a Madrid quan el nomenaren inspector general d'Obres Públiques. Féu nombrosos projectes (ferrocarrils, pantans, canalitzacions) dins l'estat espanyol. Publicà, entre altres fullets, Insalubridad de las viviendas de Barcelona (1890), Medios de aminorar las enfermedades y mortalidad en Barcelona (1893) i Anarquía o caciquismo (1902).

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Fària, Rosa  (Barcelona, s XX - )  Violinista. Començà a fons els seus estudis a l'Acadèmia Marshall (1924). Als tretze anys obtingué el premi Parramon. Als quinze, fou presentada en públic per Pau Casals. D'aleshores ençà l'èxit l'ha acompanyada arreu on ha actuat.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sinesio García Fernández "Diego Abad de Santillán"Garcia Fernández, Sinesio "Diego Abad de Santillán"  (Reyero, Castella, 20/mai/1897 – Barcelona, 18/oct/1983)  Anarquista i dirigent obrer. Visqué molts anys a l'Argentina. De retorn a Espanya participà, des del 1931, en diferents grups anarquistes, dirigí "Tierra y Libertad" i, el 21/jul/1936, representà la FAI en el Comitè de Milicies Antifeixistes de Catalunya i l'11/ago, del Consell d'Economia de Catalunya. Del des/1936 a l'abr/1937 ocupà la cartera d'Economia en el govern de la Generalitat, defensant la política de participació en el govern republicà. Membre del comitè peninsular de la FAI, dirigí la revista "Timón" durant la guerra civil. L'abr/1938 s'incorporà al comitè nacional del recentment creat Front Popular Antifeixista. S'exilià a l'Argentina l'any 1939. Publicà Psicología del pueblo español (1917), La F.O.R.A. Ideología y trayectoria del movimiento obrero revolucionario en la Argentina (1933), Por qué perdimos la guerra (1940) i Contribución a la historia del movimiento obrero español (2 vols,Inici página 1962-65).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Ferrer, Rafael  (Barcelona, 1899 – s XX)  Escenògraf. Fill de Rafael Garcia i Exea. Fou deixeble, a Llotja, de Calvo i de Modest Urgell. A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona; col·laborà en diversos teatres de Catalunya -el Tívoli i el Romea de Barcelona- i a París, a Anglaterra i als països americans.

36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Garcia i Fons, Pere  (Rosselló, s XX - )  Pintor. S'establí a París. El seu art apareix inscrit dins el neorealisme, amb una visible preocupació social.

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Garcia, Honori  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa, 1896 – 1953)  Historiador. Llicenciat en dret a Saragossa (1917), fou notari a Vic (1935), on fundà el Patronat d'Estudis Osonencs. És va especialitzar en l'estudi del dret i la història de les comarques septentrionals del País Valencià, i també sobre història de Vic i sobre el notariat català medieval. Cal destacar-ne: Orígenes del ducado de Segorbe (1933), San Vicente Ferrer en Vich (1953) i els treballs sobre furs valencians i la codificació legislativa de Jaume I.

38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Girona, Joaquim  (Benassal, Alt Maestrat, 1866 – Baeza, Andalusia, 1928)  Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d'Oriola i prefecte del de Baeza. Col·laborà al diccionari d'Alcover i al "Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura", que publicà el seu Vocabulari del Maestrat (1922), inacabat. Autor d'un poema històric Seidia (1919) i de diversos poemes llatins en versió catalana nova.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcía Gutiérrez, Julio  (París, França, 1882 – Barcelona, 1966)  Pintor. Establert des de molt jove a Barcelona, on exposà regularment des del 1918. Fou director de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1940-42) i de la d'Arts i Oficis Artístics (1940-46). El 1949 exposà, amb èxit, a Buenos Aires. Conreà un tipus de marina fogosa i solitària que, malgrat el seu convencionalisme, el féu força conegut popularment.

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Hidalgo, Josep  (País Valencià, 1654 – 1722)  Pintor. Pintà bastant a València i a Múrcia. A Sant Joan de l'Hospital hi ha la seva tela representant la defensa de Malta.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Jacot, Josep  (Barcelona, 1855 – Montevideo, Uruguai, 1912)  Violincel·lista. Fou professor a l'Escola Municipal de Música, on tingué a Pau Casals com a deixeble. Des del 1896 residí a Buenos Aires on fou professor i centrà una considerable activitat en concerts per tot Argentina.

42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Garcia i Julià, Dídac  (Palma de Mallorca, 1655 – 1723)  Doctor en teologia i jesuïta (1673). Ensenyà humanitats a Lleida i filosofia i teologia a la universitat mallorquina. Fou rector del col·legi de Monte-sion. Publicà una Doctrina cristiana (1715), dialogada, en català, de la qual es feren més de vint edicions.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Lamolla, Antoni  Veure> Lamolla, Antoni G.

43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Garcia i Llabrés, Miquel  (Palma de Mallorca, 1898/99 - ?, s XX)  Dirigent comunista. Paleta, en 1919-20 formà part del grup anarquista Ciencia y Sociedad. El 1923 passà a l'Agrupació Comunista de Palma, i aviat es convertí en el dirigent principal del sindicat El Trabajo, i després del Sindicat Únic del Ram de la Construcció (1931). Fou un dels reorganitzadors del partit comunista (1930-31), redactor de "NuestraInici página Palabra" (1931-36) i posteriorment secretari sindical del comitè regional de la Federació Regional del PCE (1935-36). Conservà la presidència del sindicat de la construcció quan, pel mar/1936, aquest s'unificà amb El Trabajo, de la UGT.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Llansó, Antoni  (Barcelona, 1854 – 1914)  Erudit i metge. Fou professor de la Facultat de Medicina de Madrid. De nou a Barcelona col·laborà en diversos diaris, fundà la "Revista de Ferrocarriles" (1887) i "Pro Patria" (1895), butlletí de la Biblioteca Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual fou conservador. Compilà diversos catàlegs de col·leccions artístiques i publicà, a més a més, Armas y Armaduras (1895), La joyería y la orfebrería en España (1908) i Cau Ferrat. Colección de hierros de Santiago Rusiñol (sd).

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Llauradó, Josep  (Barcelona, 1927 - )  Metge. Llicenciat a Barcelona (1950), ha treballat a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la universitat d'Otago, a Dunedin, Nova Zelanda (1954-57) on descriví el quadre de l'aldosteronisme transient postoperatori. Especialista en enginyeria biomèdica, ha estat premiat en els Jocs Florals de la llengua catalana (1974 i 1975). És autor de Biological and clinical effects of low-frequency magnetic and electric fields, del tractadet religiós Motives and implications of Assent i d'Introducció a l'enginyeria biomèdica (1976).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Llort, Josep Maria  (Barcelona, 1921 - )  Pintor. Format a l'Escola de Llotja i a l'Escola Massana, es presentà per primer cop el 1948 a Barcelona, on ha exposat diverses vegades. Becat pel govern francès, residí 4 anys a París, i després passà pels EUA, on ha exposat a Nova Orleans i a Nova York. Resident a Barcelona des del 1960, la seva obra partí del paisatgisme urbà, de tensió expressionista, i s'ha anat apropant a un surrealisme líric. Signa sempre Garcia-Llort.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia i López, Francesc  (Barcelona, 1898 – Madrid, 1951)  Autor teatral. Escriví nombroses peces en vers, com L'escut de Catalunya (1923) -en col·laboració amb Lluís Millà- i Pels nostres fills (1923), que fou reeditada sovint. Col·laborà en "L'Escena Catalana" amb el pseudònim Garcilius.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i López, Jesús  (Oriola, Baix Maestrat, 1924 - )  Escriptor. Fou catedràtic de fonaments de filosofia a la universitat de Múrcia. Ha publicat els assaigs filosòfics Nuestra sabiduría racional en Dios (1950), El conocimiento natural de Dios (1955) i El valor de la verdad y otros estudios (1964).

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i López, Josep  (Alcoi, Alcoià, 1916 - )  Historiador de la literatura. Va ser professor d'institut a Girona i Barcelona i catedràtic de llengua i literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona. És autor d'una Historia de la literatura española (1948), una de les més completes, elaborades i comprensives que es publicaren en el seu temps, i després molt reeditada, i Introducción a la metodología del análisis estructural (1969).

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Marcili, Eduard  (Alacant, 1878 – 1943)  Escriptor. Fou crític teatral, amb el pseudònim d'Aristarco, del diari "El Día" d'Alacant. És autor de la novel·la Cap d'estopa (1902), d'alguns contes del recull Risas y lábrimas, i d'obres de teatre i sarsueles diverses, algunes en col·laboració amb Abelard Teruel.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Martínez, Elias  (Requena, Plana d'Utiel, 1858 – 1934)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Fou bon pintor de retrats i de temes florals.

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Martínez, Sebastià  (Villena, Alt Vinalopó, 1942 - País Valencià, 1986)  Historiador. A la Universitat de València es formà amb Joan Reglà. Fou professor agregat d'història moderna a la facultatInici página d'història de València i vice-rector de la Universitat Literària de València. És autor de nombrosos estudis sobre la història del País Valencià en l'època moderna entre els quals cal citar Els fonaments del País Valencià modern (1968), El patriarca Ribera y la extirpación del erasmimso valenciano (1977), Valencia y la Casa de Austria (1975), Bandolers, corsaris i moriscos (1980), el tercer volum de la Història del País Valencià (1975), en col·laboració amb altres autors. Ha escrit també diversos articles en revistes especialitzades, comunicacions a congressos, etc. Tingué cura de l'edició de la Crónica de la inclita y coronada ciudad de Valencia, de Martí de Viciana.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Mas, Marià  (València, 1858 – 1912)  Pintor i escultor. El 1880 fou pensionat a Roma, de part de la diputació per un retrat escultòric d'Ignasi Vergara (Museu de Belles Arts de València), hi féu, entre altres feines, l'estàtua de Joan de Joanes (al mateix museu). Com a pintor cal esmentar-ne L'enterrament de Crist, que presentà a Madrid. També és autor d'aiguaforts remarcables (Capellà de missa i olla). Conreà, també, la ceràmica i el col·leccionisme de taulellets antics.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Miralles, Antoni  (Alacant, 1942 - )  Polític. Estudià dret a la Universitat de València. Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al congrés per Alacant a les legislatives del 1977, el 1979 i el 1982. Titular de la conselleria d'obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d'Estatut d'Autonomia per al País Valencià. Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari del Parlamentaris del País Valencià. Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva circumscripció nadiua, ocupà des d'aleshores la presidència de les Corts Valencianes.

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Moliner, Frederic  (Borriana, Plana Baixa, 1930 - )  Físic. Fou professor d'investigació al CSIC, a la universitat d'Illinois i a la Complutense de Madrid. Ha treballat en diferents camps de la física de l'estat sòlid. Després, la seva investigació girà entorn de les estructures semiconductores quàntiques. Els resultats del seuInici página treball l'han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre els quals els doctorats honoris causa per les universitats de l'Havana (Cuba) i de Lille I (França) i, en especial, el premi Príncipe de Asturias d'investigació científica i tècnica. Ocupà la càtedra de ciència contemporània a la Universitat Jaume I de Castelló.

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Navarro, Lluís Antoni  (Xiva, Foia de Bunyol, 1941 - )  Director d'orquestra. Estudià als conservatoris de València i Madrid, i amplià estudis a l'estranger. Guanyà el primer premi en el concurs internacional de Besançon (1967). Entre el 1976 i el 1978 fou director del teatre San Carlos de Lisboa i, des del 1980 dirigí regularment la Chicago Symphony Orchestra. Director especialment dedicat a l'òpera, ha dirigit nombroses orquestres de prestigi internacional i ha enregistrat molts discs.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Nepomucè Garcia-Nieto i ParísGarcía-Nieto i París, Joan Nepomucè  (Barcelona, 9/jul/1929 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 23/jul/1994)  Sociòleg i jesuïta. Nascut en el si d'una família burgesa fundadora de la Banca Riva i Garcia, ingressà en la Companyia de Jesús i s'especialitzà en estudis socials. Compaginà les seves tasques d'investigació i de docència amb el ministeri pastoral en una parròquia obrera de Cornellà de Llobregat i també amb una intensa activitat política i sindical. Intervingué en la creació de les Comissions Obreres del Baix Llobregat, milità en el Partit Socialista Unificat de Catalunya i, juntament amb Alfons Carles Comín, fundà Cristians pel Socialisme. Els darrers anys de la seva vida, els dedicà a la fundació Utopia, creada per a difondre el seu projecte d'una nova societat.

58 MÓN - BIOGRAFIA

Garcia i Núñez, Julià  (Buenos Aires, Argentina, 1875 – 1944)  Arquitecte i decorador d'origen català. Estudià a Barcelona, on fou deixeble de Lluís Domènech i Montaner. Des del 1903 visqué a Buenos Aires, on realitzà la seva casa (avinguda de la Independència) i la Sociedad Española de Beneficencia.

59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia i Obrador, Jaume  (Illes Balears, s XIX – s XX)  Dirigent socialista. Electricista, membre de les joventuts socialistes, combaté (1919-21) els terceristes i l'escissió comunista i, juntament amb Llorenç Bisbal, s'oposà al verguisme (1922-23). El 1922 fou vice-president de la Federació de Societats Obreres de Balears i president de l'Agrupació Socialista de Palma. A partir del 1925 figurà en la comissió executiva de la UGT de Balears i reorganitzà les joventuts socialistes (1927-30). El 14/abr/1931 es féu càrrec, amb Antoni Pol, del govern civil de les Balears. Després fou elegit regidor (1931-33); per l'oct/1931, partidari de donar per acabada l'aliança amb els republicans, creà, amb Jaume Bauzà, un Partit Socialista Independent. Tornà al PSOE (1933) i encapçalà aviat l'oposició als caballeristes dins la UGT i la Federació Socialista Balear, que presidí (1935 i 1936) i representà dins el comitè nacional del PSOE (1934-36).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Oliver, Joan  (Reus, Baix Camp, 1901 – Guadalajara, Mèxic, 1980)  Polític. Fou un dels anarquistes que l'any 1931 imposaren a la CNT una direcció revolucionària en oposició als anomenats trentistes, que propugnaven una entesa amb la nova legalitat republicana. Pertanyia a la FAI i formà part del grup de tendència revolucionària Nosotros. El 1933 va dirigir l'aixecament frustrat de Barcelona, Lleida i València, i fou detingut. Va ésser una de les figures de primer rengle en la lluita contra l'alçament del jul/1936. formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes, creat el 1936. El 4/nov/1936 fou designat ministre de Justícia del govern de la República, càrrec que va ocupar fins a l'adveniment de Negrín (1937). Era membre del Consell Superior de Guerra de la República i s'encarregà de l'organització efectiva de les Escoles Populars de Guerra com a base de l'Exèrcit Popular. L'any 1939 marxà cap a l'exili i residí a Mèxic, on morí.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Oliver, Josep  (Mataró, Maresme, 1834 – 1883)  Polític i economista. Fou un dels fundadors de l'Ateneu Mataronès (1854). Una estada a Anglaterra l'impulsà a treballar per a assolir millores socials, per això, fou un dels promotors de la Caixa d'Estalvis d'aquesta ciutat (1863), de la qual fou secretari, i hi fundà la Biblioteca Popular (1866). Participà en la revolta del 1869. Afiliat al partit liberal, fou diputat a corts perInici página Mataró (1881-83).

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Oliver, Lluís  (Manises, Horta, 1907 – Barcelona, 1977)  Pintor. Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz. Es formà a Llotja, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia. Exposà a París (1949) i diverses vegades a Barcelona. És representat al Museu d'Art Modern de Barcelona i en diverses col·leccions del país i dels EUA. El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell. Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d'una notable personalitat, es beneficien d'una sòlida construcció i d'una acusada penetració psicològica.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Ordòñez de Lloris, Vicent  (Oliva, Safor, s XVII - Carcaixent, Ribera Alta, s XVII)  Humanista. Fou catedràtic d'humanitats a Coïmbra i preceptor de Joan de Portugal, duc de Braganza, elegit rei el 1640. Tornat al seu país, ensenyà humanitats a Carcaixent, on moriria. És autor de diverses obres didàctiques.

64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Garcia i Orell, Francesc  (Illes Balears, s XIX - a 1913)  Dirigent republicà i militar. Fou regidor de Palma de Mallorca en tres períodes (1891-95, 1899-1901 i 1903-05). Adherit al republicanisme progressista, fou redactor de "La República" (1892-94) i de "La Unión Republicana" (1896-1904) i, també, membre dels directoris de la coalició d'Unió Republicana el 1893 i del Partit d'Unió Republicana el 1896. Participà, posteriorment, en la conjunció republicano-socialista a Mallorca (1910-11).

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Ortiz, Gaspar  (Oriola, Baix Segura, s XVI – s XVII)  Historiador i poeta en castellà. Sastre d'ofici, resident a Oliva. Publicà les obres La Murgetana del ortolano, Guerras y conquistas del reino de Murcia (1608) i deixà inèdits uns Anales de las crónicas del reino de Murcia.

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia i Picó, Antoni  (València, s XVII – s XVIII)  Frare jerònim. Professà en 1701. En 1721 i 1723 li foren publicats sermons.

100 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

García Polavieja, Camilo  Veure> Polavieja, marquès de.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Ramon, Maria Dolors  (Gandia, Safor, 1943 - )  Geògrafa. Es doctorà en geografia per la Universitat de Barcelona (1975) i fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969. Dirigí la revista "Quaderns d'anàlisi geogràfica" i s'ha especialitzat en temes de geografia rural i en història del pensament geogràfic. Ha publicat Métodos y conceptos en geografía rural (1981) i Tendencias recientes de la geografía humana anglosajona (1986).

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Rigal, Joan  (Alcoi, Alcoià, 1900 - País Valencià, s XX)  Escriptor. Publicà alguns escrits en castellà a València i a Mèxic. El seu llibre de proses L'estel a l'aigua és del 1951.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Robles, Josep  (Olot, Garrotxa, 1835 – Barcelona, 1910)  Músic. Format musicalment a Reus i a Vic, amplià els seus coneixements a Barcelona, amb el pianista Nogués. Residí a Mataró, on exercí de professor de dibuix a l'escola Valldèmia. Fou mestre de la família del primer comte de Güell. Intervingué en la fundació de l'Orfeó Català i de l'Associació Musical de Barcelona. És autor, entre altres obres, de quatre breus òperes escolars, de l'oratori Santa Isabel de Hungría per a quatre cors, orquestra i orgue; de la missa de rèquiem Epitalami, per a instruments; de l'òpera Julio César, del drama líric Garraf i d'obres de música de cambra i religioses. Escriví la trilogia per a veus Catalònia, La bandera catalana i Càntic del llorer i va promoure la moderna escola coral catalana. Fou una de les figures musicals més significatives de la renaixença musical catalana.

70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia i Salat, Vicent  (València, s XVI – 1614)  Metge. Catedràtic d'anatomia i de medicina de la universitat de València. Autor dels tractats De dignotione et curatione febrium pestillentis (1652), De febribus malignis et pestilentibus (1656) i De anatomia, que ha restat inèdit.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cipriano García SánchezGarcía Sánchez, Cipriano  (Manzanares de la Mancha, Castella, 1927 - Castelldefels, Baix Llobregat, 22/mai/1995)  Sindicalista i polític. Conegut com el Cipri. El 1951 emigrà a Catalunya, i s'instal·là a Terrassa. Els seus primers contactes amb el PSUC, en la clandestinitat, tingueren lloc el 1954, i aviat passà a formar part de la direcció local. El 1957 fou detingut per preparar el Primer de Maig, per conservar propaganda clandestina del PSUC i intentar reestructurar aquesta formació; fou empresonat i sortí en llibertat el 1959. El 1960 fou condemnat a 8 anys de presó -dels quals n'hi estigué quatre- per haver organitzat accions de protesta per la detenció de Jordi Pujol arran de les reivindicacions al Palau de la Música. Quan sortí de la presó, al jul/1964, es tornà a reincorporar al PSUC com a responsable de Terrassa i participà en la creació de CCOO-CONC a Catalunya i al Vallès Occidental. Des del 1965 formà part del comitè central i de l'executiu del PSUC i impulsà la seva reorganització...  Segueix... 

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Sánchiz, Frederic  (València, 1887 – Madrid, 1964)  Escriptor en castellà. Orador brillant i de públic heterogeni, popularitzà les seves charlas, on sovint al·ludi l'esperit de reconquesta, d'Imperio i les virtuts del Movimiento Nacional. Escriptor prolífic, d'una certa filiació modernista, escriví novel·les, assaigs i teatre, a part de moltes col·laboracions periodístiques. Cal destacar les seves memòries Tierras, tiempos y vida (1958) i América, españolear (1963).

73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia i Sanz, Arcadi  (la Vall d'Uixó, Plana Baixa, 1926 – 30/jul/1998)  Historiador. Fill d'Honori Garcia i Garcia. Es va formar a Vic i a Barcelona, on inicià la carrera de dret (1943-46); es llicencià a València el 1948, es doctorà a Barcelona (1983), i s'especialitzà en dret medieval. D'entre les seves obres (algunes en col·laboració) destaquen Mudéjares y moriscos de Castellón (1952), Estudios sobre los orígenes del derecho marítimo hispano-mediterráneo (1969), Furs de València (6 volums, de 1970 a 1983), Comandas comerciales barcelonesas de la baja edad media (1973), Història de la marina catalana (1977), Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona (en dos volums, 1983) i Llibre del Consolat de Mar (tres volums, del 1981 al 1984).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Seguí, Alfons  (Barcelona, 1927 - )  Crític cinematogràfic. Capdavanter del moviment dels cine-clubs a la Catalunya de després del 1939, dirigí el Cine-club Universitario del SEU de Barcelona del 1949 al 1954; dirigí després el Movie Club de l'Institut d'Estudis Nord-americans i col·laborà a les sessions perpinyaneses del Cine-club Llanterna Màgica d'Arnau Olivar. Ha publicat texts interessants i d'una gran independència de posició a les revistes "Laye" de Barcelona, "Cineclub Universitario" de Salamanca i "Nuestro Cine" i "Índice" de Madrid, així com traduccions, amb estudis i pròlegs, d'alguns guions de Visconti.

75 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Garcia i Sevilla, Ferran  (Palma de Mallorca, 1949 - )  Artista plàstic. Es formà en el camp de la història i de la teoria de l'art. Després s'inicià en la pràctica conceptual, i és una de les figures importants de l'art contemporani espanyol des que exposà per primer cop el 1972. Creador de happenings i environments, més endavant es decantà per la pintura, de caràcter figuratiu i amb influències de l'art primitiu, que el situà amb èxit dins el mercat artístic internacional. Ha estat professor ajudant de la Universitat de Barcelona i ha publicat alguns treballs de recerca.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia i Silvestre, Manuel  (Barcelona ?, s XIX – s XX)  Escriptor. Deixeble d'Antoni Rubió i Lluch, preparà per a les Publicacions de l'Oficina Romànica una Història sumària de la literatura catalana (1932), amb un apèndix bibliogràfic a cura de Manuel de Montoliu.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Soriano, Just  (Oriola, Baix Segura, 1884 – Madrid, 1959)  Erudit. Estudià dret i filosofia a Madrid i des del 1924 fou arxiver de diverses institucions. Escriví Orihuela durante la Guerra de la Independencia (1908), Vocabulario del dialecto murciano (1932), La reconquista de Orihuela (1934), Anales de la imprenta en Murcia (1941) i El teatro universitario y humanístico en España (1945).

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia i Sumell, Josep  (Oriola, Baix Segura, 1578 – 1644)  Prelat. Fou successivament canonge i bisbe d'Oriola. Escriví un manual d'oratòria sagrada i una obra didàctica per als futurs sacerdots i els seus pares.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Vicenç Garcia i Torres "el Rector de Vallfogona"Garcia i Torres, Francesc Vicenç el Rector de Vallfogona  (Tortosa, Baix Ebre, v 1582 - Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2/set/1623)  Escriptor. Estudià a la Universitat de Lleida i començà, més tard, la carrera eclesiàstica; fou ordenat l'any 1606. Predicà el 1621 a la catedral de Girona un sermó amb motiu de les exèquies de Felip III, i l'any següent es pot datar el viatge que féu a Madrid on, a la cort, va posar-se en contacte amb els escriptors castellans del seu temps. Personatge envoltat de llegenda (com la seva mort per emmetzinament), li han estat atribuïdes obres apòcrifes que han creat dubtes. Les seves poesies restaren disperses i no s'imprimiren fins l'any 1703, quan l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona publicà el llibre La armonia del Parnàs, més numerosa en les poesies vàries de l'Atlant del cel poètic, lo Doctor Vicent Garcia. Conreà els gèneres poètics propis dels escriptors castellans del s XVII, va escriure sonets i dècimes, i va introduir el romanç castellà...  Segueix... 

80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia i Trobat, Mercè  (València, 1907 - )  Cantant. Es dedicà a la sarsuela. Entre les seves interpretacions sobresurten les de les obres La Generala, Los Gavilanes, Los claveles i d'altres. Intervingué també en algunes pel·lícules.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia i Vilamala, Just  (Barcelona, s XIX)  Pintor, escultor i gravador. En pintura sentí preferència pels temes històrics. Com a escultor destacà pels seus treballs sobre vorí, com els dos crucifixos presentats a l'Exposició de Belles Arts de Saragossa de 1868.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia-Berlanga i Martí, Lluís  Veure> Berlanga, Lluís Garcia i.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

García-Borbón i Fernández de Henestrosa, Llorenç  (Barcelona, 1915 – 1999)  Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1944. Col·laborà en la construcció del Camp Nou del FC Barcelona (1954-57). Ha construït els edificis d'El Corte Inglés a Barcelona (1959-60 i 1973-74) i la nova seu de la casa de la ciutat de Barcelona (1970). Fou arquitecte municipal de Barcelona (1956-72).

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Garcia-Fons, Pere  (Badalona, Barcelonès, 1928 - )  Pintor. Seguí els seus pares a l'exili després de la guerra civil i es naturalitzà francès (1948). Estudià a l'escola de belles arts de Perpinyà i a l'acadèmia de la Grande-Chaumière, a París, on s'instal·là el 1949. En pintura conreà el gènere figuratiu, en el qual es caracteritza per la puresa i la diafanitat dels colors. El 1951 fou seleccionat per al Prix de la Critique de França, i el 1958 obtingué el Prix Féneon. Ha fet exposicions individuals a París, Canes, Chartres, Tolosa, Nova York, Tòquio, Perpinyà, Caracas i Barcelona, i ha participat en exposicions col·lectives. Ha il·lustrat llibres, com La mort d'un petit cheval, d'Hervé Bazin, i L'obra poètica de Jordi Pere Cerdà.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcia-Junceda i Supervia, Joan  Nom sencer del dibuixant Joan Junceda.

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia-Parreño i Alegria, Frederic  (València, 1864 – Barcelona, 1922)  Actor, igual que el seu pare Joaquim García-Parreño i Lozano.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

García-Parreño i Lozano, Joaquim  (Barcelona, 1821 – 1880)  Actor, director i autor de teatre. Abandonà la carrera militar per causes polítiques, i es dedicà al teatre. Debutà al Teatre Principal de Barcelona (1849-50), en sainets de Robrenyo, de Renart, etc, i al Liceu, amb La Passió... (1852). Del 1858 al 1862 actuà sovint al Teatre Principal de València. En 1869-79 actuà al Romea de Barcelona, on estrenà La dida (1872), El rector de Vallfogona (1871), El ferrer de tall (1874) i d'altres de Frederic Soler, i Pau Claris (1879), de Conrad Roure; també dirigí un gran nombre d'obres. Traduí algunes peces de l'italià i del francès i n'escriví en castellà, com Los percances de un viaje (1850) i El halconero (1874). Fou el pare del també actor Frederic García-Parreño i Alegria.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

García-Ramal y Cellalbo, Enrique  (Barcelona, 1914 - )  Polític. Es doctorà en enginyeria industrial a Barcelona. El 1936 participà en l'alçament contra la República i fou detingut. Fou un dels fundadors, el 1940, dels sindicats verticals de Barcelona. Presidí el Sindicato Nacional del Metal (1948-51) i dou director gerent d'Altos Hornos de Vicaya. En 1969-71 fou ministre-delegat de sindicats i en 1971-73 ministre de relacions sindicals.

89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garcia Romero i Fernàndez-Olària, Anna Maria  (València, s XX)  Cantant. Usà el nom artístic d'Anna Maria Olària. Ha obtingut èxits importants. El Cercle de Belles Arts de Madrid li concedí medalla d'or el 1962. Ha actuat també en el cinema.

90 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaGarcias i Font, Llorenç  (Artà, Mallorca, 1885 – 1975)  Farmacèutic i naturalista. Membre fundador de la Institució Catalana d'Història Natural i un dels fundadors i conservador del Museu d'Artà. Estudià la flora i els insectes de Mallorca. Publicà, entre d'altres obres, Contribució a la flora balear (1905-49), Insectes de Mallorca (Artà i Capdepera) (1907) i Els Limonium de la península d'Artà (Mallorca) (1974).

91 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Garcies  (Catalunya Nord, s XI)  Monjo de Sant Miquel de Ciuxà. És conegut per la compilació de dades sobre el monestir que recollí i trameté vers 1043-46 a l'abat i bisbe Oliba. Aquesta compilació consta de cinc apartats: notícies biogràfiques d'Oliba, història del monestir, relació de relíquies de Cuixà, obres fetes al cenobi durant l'època d'Oliba, i una homilia amb inclusió de fragments de sermons de l'esmentat Oliba.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gardella i Quer, Maria Àngels  (Figueres, Alt Empordà, 5/mai/1958 - )  Escriptora i mestra. Ha destacat en el camp de la literatura infantil i juvenil amb obres com Un armariet, un cofre i un diari (premi Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil 1982), En Gilbert i les línies (premi Folch i Torres 1983), Els ulls del drac (premi nacional de literatura infantil i juvenil 1991), Les ulleres màgiques (1992), El mar i el desig (premi Joaquim Ruyra 1993), etc, i les novel·les Si la lluna parlés (1997) i Història d'un arbre (1998), entre d'altres.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gardeny  (Lleida, Segrià Castell i antic monestir, del sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre, damunt el turó testimoni anomenat puig de Gardeny (198 m alt), que domina la partida de l'horta dita la Corda de Gardeny. A la fi de l'actual carrer Major hi havia, a les muralles, el portal de Gardeny davant l'assoc o mercat sarraí. El castell fou el centre de la comanda de Gardeny, dels templers, la més important de la regió, que comprenia nombroses possessions cedides a l'orde per Ramon Berenguer IV el 1149, com a compensació de l'ajuda rebuda a la conquesta de la ciutat, que perdurà fins el 1314; a l'extinció de l'ordeInici página Jaume II la cedí als hospitalers, que hi establiren un priorat, el qual perdurà fins el 1772. en època moderna fou convertit en un conjunt de casernes, i recentment ha estat restaurat. Resten l'església de Santa Maria i un gran casal rectangular i massís, de pedra, ornat per una petita filera de mènsules sota una cornisa a l'extrem superior. L'església, del tipus templer cistercenc, és també molt austera; es destaca el portal de mig punt, àmpliament adovellat i emmarcat per una corniseta; té un gran absis llis i volta apuntada; l'únic ornament són dos grans capitells de tipus corinti i l'obertura de l'arc triomfal.

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gardilans  (Vilada, Berguedà Veïnat i antic poble, a la dreta del Merdançol, entre Vilada i Borreda, el centre del qual és la gran masia de les Eres de Gardilans, amb l'església de Santa Magdalena de Gardilans.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gardó i Ferrer, Eladi  (Barcelona, 1876 – 1958)  Cooperativista. Col·laborador de Salas Antón, fou un dels fundadors de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya el 1899, dins la qual tingué diversos càrrecs burocràtics i d'organització. Primer president de la Federació Regional de Cooperatives de Catalunya (1920-23). Impulsà sobretot l'Associació d'Estudis Cooperativistes (1914) i la creació d'una Societat Cooperativa d'Habitatges (1919). El 1909 participà en la constitució de l'Ateneu Enciclopèdic Popular del qual fou president (1928-32). Fou, també, regidor de l'ajuntament de Barcelona en els anys 1917-20, després d'haver-se afiliat al Partit Radical. A "Acción Cooperatista" publicà una cartilla cooperatista, que assolí una gran difusió, i una visió històrica del moviment cooperatiu a Catalunya del 1898 al 1923 sota el títol de La cooperación catalana (1927).

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGardy-Artigas  Pseudònim de l'escultor Joan Llorens i Gardy.

97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Garelli i Battifora, Nicolau  (València, 1777 - 1850)  Polític liberal moderat. Fou ministre de Gràcia i Justicia en 1822 i 1834. Ocupà d'altres càrrecs polítics. Formà part de la comissió revisora de la Novísima recopilación. Fou diputat a corts en la segona època constitucional de Ferran VII, el qual el nomenà membre del Consell de Regència que havia d'assessorar la reina governadora Maria Cristina.

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Garfull, riera de  (Ripollès Afluent esquerrà del riu Merdàs, que neix al Mogrony i desemboca al seu col·lector prop dels Cortals, aigua amunt de Gombrèn.

Anar a:  Garcia, P ]  [ Garcia i B ]  [ Garcia i F ]  [ Garcia i M ]  [ Garcia i P ]  [ Garcia i V ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -