A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Vila i P ]    [ Vilab ]    [ Vilad ]    [ Viladem ]    [ Vilademuls, R ]    [ Viladon ]

L'estadística és una ciència que demostra que si el meu veí té dos cotxes i jo cap, els dos en tenim un. (G. Bernard Shaw)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Panadès, Manuel  (Barcelona, 1903 - )  Actor. Germà de Maria. Treballà amb la companyia Vila-Daví i més tard fou representant de companyies teatrals.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Panadès, Maria  (Gràcia, Barcelona, 1897 – Barcelona, 1963)  Actriu. Filla dels actors Josep M. Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart. Quan morí la seva mare, la substituí com a primera actriu. Es destacà aviat; col·laborà amb el Teatre Íntim d'Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d'Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d'amor i tristesa, d'Adrià Gual, La mala vida, de Juli Vallmitjana, i l'adaptació de Mireia, de Mistral, d'A. Carrion. El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés, amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català de l'època, centrada en el Teatre Romea (fins el 1936) i el Teatre Català de la Comèdia (1936-38). Fou admirada per Josep M. de Sagarra, que escriví per a ella L'hostal de la Glòria (1931); ella li estrenà, a més, Desitjada (1932), L'alegria de Cervera (1932) i El cafè de la Marina (1933). El 1946 reprengué les actuacions en català, a la recuperació de les quals contribuí activament, amb intervencions també de teatre infantil. Assolí un èxit destacat amb l'estrena de La ferida lluminosa (1954), de J.M. de Sagarra, i amb la reposició de L'hostal de la Glòria. Fou germana de Manuel.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVila i Pascual, Jaume  (Gelida, Alt Penedès, 1890 – 1969)  Escriptor. Poeta de motius camperols (Hores rurals, 1931), escriví obres de teatre folklòric i per a gent jove: El fill pròdig, La filla del rei, La princesa està trista, etc.

4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila i Prades, Juli  (València, 1875 – Barcelona, 1930)  Pintor. Fou deixeble de Sorolla a Madrid. Conreà la pintura de gènere. Obtingué premis importants, entre ells una medalla d'argent a París el 1903. L'any següent féu un viatge a l'Argentina, on pintà bastant.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilà i Prats, Narcís  (Lloret de Mar, Selva, 1878 – 1914)  Polític. Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i col·laborà en diverses publicacions republicanes. Fou, a més, promotor d'una escola racionalista i de l'Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Vila i PuigVila i Puig, Joan  (Sant Quirze de la Serra, Vallès Occidental, 1890 - Bellaterra, Vallès Occidental, 1963)  Pintor. Deixeble de Joan Vila i Cinca a Sabadell i de la Llotja barcelonina. Amplià estudis, pensionat per l'ajuntament de Sabadell, a l'escola de San Fernando de Madrid. A París l'impressionaren els mestres preimpressionistes, i a Itàlia, el classicisme. De nou a Catalunya, pintà paisatges rurals a Mura, l'alta Segarra i Santiga. La seva primera exposició individual fou a Granada, el 1918; seguiren les de Barcelona i Madrid (1920). Exposà a París (Galeria Castelucho) el 1930. Participà en diverses exposicions, i assolí una primera medalla a Madrid (1934) per Hivern, premi extraordinari a Barcelona (1942), medalla d'honor del Círculo de Bellas Artes de Madrid (1948) i del Salón de Otoño d'aquella ciutat (1955). A Sabadell li fou concedida la medalla d'argent de la ciutat i, el 1953, la medalla Vila i Cinca. Té obres a museus i col·leccions de Sabadell, Barcelona, Oslo, Buenos Aires i Venècia. La seva obra se centra en temes rurals humils que defugen la brillantor externa i tenen com a tema freqüent els pallers del Vallès.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVila i Pujol, Joan "Joan d'Ivori"  (Barcelona, 1890 – 1947)  Dibuixant. La seva obra, propera a la vegada al noucentisme serè i equilibrat i al medievalisme decorativista del modernisme tardà, il·lustrà nombroses publicacions periòdiques catalanes ("Papitu", "D'Ací i d'Allà", "Virolet", "La Mainada", etc). Es dedicà també a la il·lustració de llibres i enciclopèdies, entre les quals la Universitas de Salvat. És el pare del també dibuixant Cesc.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Raventós, Mercè  (Barcelona, 1902 - )  Escriptora. Ha traduït obres de Maeterlinck. És autora dels llibres poètics Flor de l'ànima (1929), Les hores i Fugaç resplendor (1955).

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Robles, Josep Maria  (Catalunya, s XIX)  Pedagog. Era professor de l'Escola Normal de Tarragona. Publicà obres docents d'agricultura i de dibuix.

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vila i Rodrigo, Josep  (València, 1868 – s XX)  Pintor. Destacà com a restaurador i pintor de temes religiosos, en els seus treballs per a diverses esglésies valencianes. Té obres al Museu de València.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Rufas, Francesc "Cesc"  (Barcelona, 1927 - )  Caricaturista, pintor i dibuixant. Fill del dibuixant Joan Vila i Pujol. Es formà a l'Escola Massana i exposà individualment per primer cop el 1943 a la Sala Rovira de Barcelona. S'inicià com a caricaturista al "Diari de Barcelona", el 1952, i ha treballat també per a "El Correo Catalán", "Tele/eXprés", "Serra d'Or", "Avui", entre altres. Ha realitzat nombroses exposicions de pintures, dibuixos i gravats. Una selecció dels seus dibuixos han estat publicats en llibres com 'La florista', 'L'escombracarrers' i 'El peó de camins' (1962), 'La Costa Brava' (1963), 'Gargots' (1969), 'Tics del país' (1971), 'Els captaires d'en Cesc' (1971), 'Desarrollo & Desarrollados SA' (1973), 'No som res' (1986) o la 'Guia de ciutadans anònims', aquest darrer amb col·laboració amb J.M. Espinàs i R. Giralt Miracle. Ha guanyat els premis Ynglada-Guillot (1961) i Ciutat de Barcelona (1970). El seu estil es caracteritza per una crítica a estones amables i a estones punyent de la societat quotidiana, però sempre amb un toc poètic d'arrel profundament humanista.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVila i Rufas, Jordi  (Barcelona, 1924 - )  Pintor. Fill de Joan Vila i Pujol. Format a l'Escola Massana, on després esdevingué professor (1952). S'ha dedicat a la pintura de retaules i murals i a la realització de vitralls religiosos (les Llars Mundet, Servei Municipal de Pompes Fúnebres de Barcelona). Exposà sol a Barcelona des del 1951, i ha exposat a d'altres ciutats. Fou premiat a Chicago (1960) i al Primer Concurs Nacional d'Art Religiós de la Llar (1963).

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Sala, Antoni  (Santpedor, Bages, 1863 – 1936)  Eclesiàstic i historiador. És autor d'una Historia documentada de la vila de Santpedor (1898), del Compendi popular de la història de Santpedor (1922) i de les monografies El timbal del Bruc (1890) i El feudalisme de remença (1911). Ordenà l'arxiu municipal i l'eclesiàstic de la seva vila. Publicà també un manual sobre Els arxius parroquials (1912) i dues col·leccions de sermons: Homilies breus dels evangelis dominicals i Plàtiques religioses en català. Fou soci corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i col·laborà en la premsa de Barcelona, Vic i Manresa.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilà i Torroja, Celdoni  (Reus, Baix Camp, 1769 – 1821)  Historiador. Argenter de professió, fou també administrador del santuari de Misericòrdia i arxiver de l'ajuntament de Reus. Deixà una dotzena d'obres manuscrites, de les quals només dues han estat modernament editades, Amor al rei i a la pàtria. Vinguda de Pere Joan Barceló, dit Carrasclet, en Reus, 1717-1749 (1954) i Descripción de mi estimada patria, la villa de Reus (1959). Les restants són referents a història dels convents de Reus i dues de referents a Mascalbó i Siurana.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilà i Valentí, Joan  (Sallent de Llobregat, Bages, 1925 - )  Geògraf. Llicenciat en filosofia i lletres, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona (1965). Pedagog sistemàtic, ha estat un gran investigador i especialista en geografia agrària. La seva obra és nombrosa i ha col·laborat en diverses revistes especialitzades: cal esmentar La comarca de Bages (tesi doctoral), i articles com L'origen del mas i del mercat, Coeficientes e índices demográficos, La transhumància a Catalunya (en col·laboració amb S. Llobet), Ibiza y Formentera, islas de la sal. Ha dirigit La Tierra y sus límites (1967), i la Geografía de España (2Inici página volums, 1972). Cal assenyalar també La península Ibérica (1968), obra dedicada als estudiants universitaris, Un decenni de geografia a Catalunya (1945-54) (1979) i El camí de Pau Vila cap a la geografia (1982). El 1990 fou elegit membre de l'Institut d'Estudis Catalans i el 1994 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Samuel Vila i VenturaVila i Ventura, Samuel  (Rubí, Vallès Occidental, 28/mai/1902 - Terrassa, Vallès Occidental, 1/mar/1992)  Pastor protestant, escriptor i editor. El 1925 fundà una església baptista a Terrassa, la qual ha originat altres comunitats a la mateixa ciutat, i el 1933 organitzà una nova església a Manresa. Durant la Guerra Civil gestionà i assolí la tramesa de queviures des d’Anglaterra. Acabada la lluita, es dedicà a ajudar els republicans internats als camps de concentració francesos. Havent retornat a Terrassa, no féu cas de les disposicions oficials en matèria religiosa i continuà celebrant el culte fins que el temple li fou clausurat oficialment. Treballà activament en l’alliberament d’empresonats protestants jutjats per llur filiació republicana o per llurs creences religioses. Els anys de la clandestinitat i els primers d’una tolerància relativa, mantingué correspondència amb les principals autoritats civils, religioses i militars reivindicant constantment el dret a la llibertat religiosa. El 1960 pronuncià una conferència als membres del Parlament britànic, explicant la situació religiosa real de l’estat espanyol. Emparant-se en el Fuero de los Españoles (1945), fundà la Misión Cristiana Española (1952), la qual expandí la presència protestant a diverses ciutats i pobles de Catalunya i de l’estat espanyol, i que, posteriorment, esdevingué la Federación de Iglesias Evangélicas Independientes de España. Fundà l’Editorial CLIE (1933), per a la difusió de literatura religiosa.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vila i Vidal, Josep M.  (Sant Gregori, Gironès, 1926 - )  Veterinari. En la dècada de 1950 implantà nous sistemes d'ensitjament i d'estabulació a l'aire lliure del bestiar boví. Ha esdevingut un destacat especialista en reproducció bovina (fecundació artificial i transplantació d'embrions). Fou president del Col·legi deInici página Veterinaris de Girona (des del 1979), vice-president de la Federació Catalana de Col·legis Veterinaris de Catalunya i vice-president del Consell de Col·legis Veterinaris d'Espanya.

18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Marina BaixaVila Joiosa, la  (Marina Baixa Municipi i capital de la comarca: 58,28 km2, 27 m alt, 33.951 hab (2014). Situat a la façana marítima de la serralada Pre-bètica valenciana, des dels vessants de les serres d'Aitona i de la Campana, al sud de la comarca. Travessen el terme diversos barrancs i el riu de la Vila o de Sella. L'activitat econòmica bàsica és l'agricultura, principalment el regadiu, que està en expansió (cítrics, hortalisses i cereals), que aprofiten aigües derivades del vell embassament del Relleu i del modern d'Amadòrio per mitjà de canals; en el secà es conreen cereals, garrofers, ametllers i oliveres. La propietat de la terra és repartida i predominen les petites explotacions agràries. De la ramaderia només destacà l'avicultura i l'apicultura. Important port pescador. Indústria alimentària (xocolata), de ceràmica, de xarxes i d'artesania de cànem. Gran desenvolupament turístic (hotels, càmpings, apartaments i xalets). Demografia en ascens (accentuada en el període 1960-80 a causa de la immigració). La ciutat (popularment la Vila) ocupa un tossal avançat entre la boca del riu de la Vila i la cala d'Alcocó; l'església parroquial de l'Assumpció va ésser construïda al s XVII aprofitant una antiga torre de defensa; el 1806 nasqué a l'altra banda del riu el Poble Nou. El municipi comprèn, a més, les caseries d'Alcocó, Xauxelles, el Paradís, Mitjans, Secanets, Torres, l'Ermita de Sant Antoni i les Barberes i diverses urbanitzacions. Àrea comercial d'Alacant. L'atac pirata del 1536, el dia de Santa Marta, en la qual la població reeixí a defensar-se, és la que commemoren les festes de moros i cristians. Ajuntament

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vila Olímpica de Barcelona  (Barcelona, BarcelonèsVeure> Barcelona, Vila Olímpica de (barri residencial).

19 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaVila Olímpica SA (VOSA)  (Barcelona, 1986 - )  Empresa. Pertanyent a Barcelona Holding Olimpic SA (HOLSA) amb l'objectiu de portar a terme la remodelació de la façana costanera i tot un seguit d'obres d'iniciativa pública. Participa amb el 40% a Nova Icària SA (NISA), encarregada de la construcció i la comercialització d'habitatges de la Vila Olímpica, i amb el 50% a Port Olímpic de Barcelona (POBASA), responsable de la seva gestió i comercialització.

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vila Vella, la  (Tossa, Selva)  Nucli antic, emmurallat, de la vila, situat sobre el promontori del cap de Tossa.

21 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt CampVilabella  (Alt Camp)  Municipi: 17,91 km2, 254 m alt, 805 hab (2014). Situat als darrers contraforts del Montmell, a la riba dreta del Gaià, què és el límit oriental del terme, al nord-est de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Agricultura de secà (vinya, cereals, oliveres, ametllers, garrofers i avellaners). La ramaderia porcina i les granges d'aviram són un element clau de l'activitat econòmica. Indústria de joguines, tèxtils i metal·lúrgica. El poble aglutina tota la població del municipi; l'església parroquial de Sant Pere, és d'estil neoclàssic (mitjan s XIX); antiga església romànica de Santa Maria (s XII-XIII) i restes del portal medeival de Sant Pere. Al terme hi ha els despoblats de Pedrós i les Cabeces. Àrea comercial de Valls. Alt Camp Informació - Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

22 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàVilabertran  (Alt Empordà)  Municipi: 2,29 km2, 19 m alt, 913 hab (2014). Situat a les ribes de la riera de Galligants, entre les conques de la Muga i del Manol, al mig de la plana empordanesa, al nord i molt proper a Figueres. Els conreus més estesos són els de cereals i farratges (secà) i d'hortalisses (regadiu), els quals, curiosament, son envoltats d'alts xiprers que els protegeixen de la forta tramuntana que pot arribar a bufar per la zona. Ramaderia bovina, ovina i porcina. Avicultura. Anualment s'hi celebra la Schubertiada, festival de música especialitzat en l'obra de F. Schubert (lied). El poble s'originà al voltant del monestir de Santa Maria de Vilabertran, el temple del qual és l'església parroquial; de carrers estrets i rectilínis, en els queals es poden veure cases construïdes entre els s XV i XVI, així com la Torre d'en Reig, construcció modernista de finals del s XIX. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades- Schubertíada

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilabertran, Jeroni de  (Catalunya, s XVIII – s XIX)  Frare caputxí. Publicà diversos treballs, reeditats en algunes ocasions, sobre l'equivalència i el canvi a seguir en les correspondències de les diverses monedes hispàniques.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilabertran, monestir de  (Vilabertran, Alt Empordà)  Abadia canonical agustiniana (Santa Maria de Vilabertran), nucli del poble, al peu de l'antiga via romana que enllaçava la Jonquera amb Peralada i Figueres. Fou fundada pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc. Fou erigit en canònica el 1069 i adoptà la regla de sant Agustí. Vers el 1080 s'inicià la construcció de l'actual església romànica, de planta basilical, amb tres absis que s'obren en un petit transsepte. Fou consagrada el 1100 i en Pere Rigald en fou nomenat abat. L'església restà durant molt de temps inacabada (fins al s XVI). Al s XII es construí el senzill claustre annex, que s'envoltà d'altres edificis conventuals, i al s XIV els vescomtes de Rocabertí feren erigir una capella funerària a la part nord del creuer. Més endavant, a inicis del s XV, l'abat Antoni Girgós féu envoltar de muralles el conjunt, i construí la torre del Rellotge i el palau abacial, notable exemple del gòtic català. monestir de Vilabertran

25 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsVilablareix  (Gironès)  Municipi: 6,06 km2, 118 m alt, 2.529 hab (2014). Situat en un territori pla, al sud-oest s'aixeca el turó de Sant Roc (194 m alt), a la vall mitjana del Güell. El terme, de petita extensió, és al sud-oest de l'àrea d'expansió de la ciutat de Girona. Hi ha petites extensions de boscs de pins i alzines. Agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro) i molts pocs cultius de regadiu (blat de moro i hortalisses). La ramaderia bovina i porcina, i l'avicultura complementen l'economia. Població en ascens. L'ajuntament és reuneix al veïnat del Perelló. El poble, al nord-est del terme, és centrat per l'església parroquial de Sant Menna. El lloc és esmentat ja el 882. Dins el terme hi ha l'antigua església de Santa Maria de Madrenys i les restes d'una torre sepulcral romana coneguda popularment com la Torre dels Moros. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Club Bàsquet - Futbol Club - Ràdio

26 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVilaboi  (Baix Llobregat)  Nom adoptat el 1937 per al municipi de

27 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Vilabona, Joan  (Cretes, Matarranya, s XVI)  Constructor. Bastí el 1584 la casa de la vila d'Arnes (Terra Alta), notable edifici renaixentista de pedra picada.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilac  (Viella, Vall d'Aran)  Poble (1.047 m alt) i antic municipi, agregat el 1970 a l'actual, situat en un coster, al vessant de la dreta de la vall del riu Sallent, vora la seva confluència amb el Garona, al peu de la serra d'Ets Cròdos. L'església parroquial (Sant Feliu), obra romànica dels s XII i XIII, té una notable porta, amb un timpà esculpit i un Pantocràtor; el campanar és de planta quadrada, amb dos finestrals gòtics. El creuer és obra del 1824. La pica baptismal i la beneitera són romàniques i ben decorades. Vora l'església hi havia el castell de Vilac, de planta quadrangular, desaparegut. Era el cap del terçó de Marcatòsa. L'antic terme comprenia també els despoblats de Santa Gemma i Sant Germer.

29 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Vilacarle  (Tor-la-ribera, Ribagorça)  Poble, que fou el cap del municipi el s XIX (es deia Vilacarle i Santanulla), al sud del terme, a l'esquerra de la ribera de Vilacarle, que davalla del massís del Turbó i s'uneix a l'Isàvena davant Biesques d'Ovara. De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn el poble de Visalibons.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilacert, Bernat de  (Catalunya, s XIII)  Prelat. Era bisbe de Girona el 1285 quan el país fou envaït pels croats de Felip III de França.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVilacetrú  (Manlleu, Osona)  Antiga parròquia rural (Sant Esteve), situada al nord-oest de la població, prop de l'antic mas de Corcó i de mas de Vilacetrú, que li ha donat el nom. S'originà al s X, i després d'uns inicis autònoms s'uní en qualitat de filial al monestir o canònica de Santa Maria de Manlleu, creat a la fi del s XI. L'església, originàriament romànica, fou molt transformada als s XVI i XVII. Continua com a sufragània de Manlleu.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilacireres  (Gósol, Berguedà)  Llogaret (1.356 m alt), al vessant sud-oriental de la serra del Verd, al límit amb el municipi de Guixers (Solsonès). És centrat en l'antiga església parroquial (Sant Jaume), situada a la capçalera del torrent de Vilacireres, afluent, per la dreta, de l'aigua de Valls dins el terme del poble de la Corriu.

33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Vilaclara  (Palau del Vidre, Rosselló)  Masia (mas de Vilaclara), al sud-est del poble, vora la sèquia de Vilallonga. Al sud d'estenia encara a la fi del s XVIII el bosc de Vilaclara (90 ha). El lloc, que el 1385 tenia 15 focs, restava reduït a 2 el 1787. Pertanyia al convent de canongesses de Sant Salvador de Perpinyà.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilacolum  (Torroella de Fluvià, Alt Empordà)  Poble (o Vilacolum de Dalt), situat a uns 2 km, a ponent, del de Vilamacolum (o Vilacolum de Baix). L'església parroquial de Sant Esteve era possessió de la canònica de Girona. Una part del seu territori era format per un estany, que fou dessecat i colonitzat el s XVII. El sòl és ric en fòssils.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilacolum de Baix  (Alt Empordà Veure> Vilamacolum.

36 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilacorba  (Palmerola, Ripollès)  Antiga masia, que donà nom a l'antiga parròquia de Sant Julià de Palomera, coneguda també per Sant Julià de Vilacorba.

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaVilacristina  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)  Colònia agrícola que hom fundà el 1891 a l'illa de Cabrera, vora el port, una mica cap al sud de les actuals instal·lacions, però que no degué passar de la rompuda d'unes poques hectàrees.

38 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del BerguedàVilada  (Berguedà)  Municipi: 22,49 km2, 750 m alt, 443 hab (2014). Situat en un terreny muntanyós, al nord-est de Berga, a la vall baixa del Margançol, afluent del Llobregat, drenat, a més, per la riera de Vilada o de Camprubí, afluent del Margançol per la dreta. Una bona part del territori és coberta de bosc de pins i pasturatges. Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i de llana; aviram. Explotació forestal. Indústria tèxtil cotonera i tallers de fabricació de claus. Població en descens. El poble és a la dreta de la riera de Vilada; església parroquial de Sant Joan Baptista. El municipi comprèn, a més, el lloc de Roset, l'antic poble de Gardilans i l'església romànica de Sant Miquel de les Canals. Àrea comercial de Berga. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

39 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàViladamat  (Alt Empordà)  Municipi: 11,90 km2, 13 m alt, 440 hab (2014). Situat al sud de la comarca, al límit amb el Baix Empordà, a la desembocadura del Fluvià. El territori, pla en la seva majoria, és accidentat a l'oest. El bosc ocupa unes 100 ha. Agricultura, amb predomini dels conreus de secà (cereals, llegums, farratge, blat de moro, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses, blat de moro i farratge). La ramaderia (bovina i porcina) i l'avicultura complementen l'economia. El poble és al sector oriental, pla, del terme; església parroquial de Sant Quirze. El municipi comprèn, a més, els pobles de Palauborrell i Sant Feliu de la Garriga. Àrea comercial de Girona. Prop seu tingué lloc el 1467 la batalla de Viladamat. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Escola Puig Segalar

40 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaViladamat, batalla de  (Viladamat, Alt Empordà, 21/nov/1467)  Fet d'armes entre les forces del futur Ferran II de Catalunya-Aragó, que duïa proveïments per a la ciutat de Girona, i les tropes franco-catalanes, manades pel comte de Vademont, gendre del rei Renat d'Anjou, i per Joan Ferrer i altres capitans catalans. Aquestes infligiren una sorollosa derrota a les tropes reials, i Ferran estigué a punt de caure presoner. La derrota obligà el rei Joan II i el seu hereu a refugiar-se a l'estol reial i a tornar a Tarragona.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladami  (Vilademuls, Pla de l'Estany)  Poble, al nord-oest del terme, a la vora de la riera de la Farga. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve; dins el terme hi ha l'ermita de Sant Roc. Formà part del comtat de Besalú, i després de la baronia de Vilademuls.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladamor, Antoni  (Barcelona, s XVI)  Historiador i arxiver reial. Notari i administrador del béns de la família Requesens. Escriví, per encàrrec de la cort del 1564, una Primera part de la història general de Catalunya, que dedicà a la cort del 1585 i que abraça des del diluvi a la invasió musulmana. Esmenta com a fonts Tarafa, Ocampo, Morales, Illescas, Beuter i Ponç i d'Icard, amb un intent d'utilitzar-les d'una manera crítica. Dóna notícies interessants sobre els vestigis romans coneguts a l'època, principalment de Barcelona i Tarragona. Morí abans de poder escriure la continuació projectada.

43 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsViladasens  (Gironès)  Municipi: 15,58 km2, 96 m alt, 216 hab (2014), (o Viladàsens o Viladases). Situat en un terreny pla, al nord-est de Girona, al límit amb l'Alt Empordà, entre les conques del Fluvià i del Ter. El territori és accidentat per per un bon nombre de turons, i és drenat pel Cinyana, afluent del Ter. Els boscs de pins i alzines ocupen gairebé la meitat del terme. L'agricultura és predominantment de secà (cereals, oliveres, blat de moro i farratges; la vinya, notable fins al principi del s XX, ha quedat pràcticament testimonial). La ramaderia (bestiar boví i porcí) complementa l'economia. La població ha patit un degoteig constant des de la segona meitat del s XX. El poble és a l'esquerra del Cinyana; l'església parroquial de Sant Vicenç té com a sufragània la de Sant Martí de Fellines. El municipi comprèn, a més, el poble de Fellines i els veïnats de la Móra, la Mata i Mas Nicolau; hi ha restes ibèriques. Àrea comercial de Girona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaViladases  (Copons, Anoia)  Caseria, a l'oest de la vila.

45 CATALUNYA - HISTÒRIA

Viladecans  (Sant Boi de Lluçanès, Osona)  Antiga vil·la i important masia, documentada des del 1221. Té adossada una torre de defensa del s XVI, sota la qual es trobava la primitiva capella del mas, dedicada a sant Joan. L'actual fou refeta el 1751.

46 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix LlobregatViladecans  (Baix Llobregat)  Municipi: 20,11 km2, 17 m alt, 65.358 hab (2014). Situat al litoral, en un terreny pla, a la part dreta del Llobregat, a les ribes dels estanys de la Murtra i del Remolar, al sud de la comarca. Alternen els conreus de secà amb els de regadiu. Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Important augment de l'activitat industrial: tèxtil, química, fabricació de material elèctric i sanitari, electrodomèstics, arts gràfiques i materials per a la construcció. Càmpings i urbanitzacions. Gran creixement demogràfic en el període 1960-80. El poble és al peu del sector muntanyós, al nord del terme, i s'ha estès amb nombrosos barris, com el de la Torre-roja, al voltant del castell del mateix nom; forma un continu urbà amb Gavà; l'església parroquial de Sant Joan és moderna; parròquia de Santa Maria de Sales (1967); Can Madolell, edifici modernista i neogòtic (1892). El municipi comprèn, a més, la quadra Burguesa, on hi ha el santuari de Sales. Àrea comercial de Barcelona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladecans, Joan Pere  (Barcelona, 1948 - )  Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, celebrà la seva primera exposició individual el 1963. La seva obra assolí importància a partir del 1968, quan abandonà la pintura plana per realitzar peces tridimensionals, ambients i collages. El seu treball, presentat en diverses galeries europees i americanes, mostra la influència de Joan Brossa, de Miró i de Tàpies. Entre les seves sèries destaca sobretot Senyals ibèriques (1982-84).

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaViladecavalls de Calders  (Calders, Bages)  Poble, al sud-oest del terme, aigua avall de la riera Golarda, en territori trencat, poblat de pins, vinyes i conreus de secà. Tingué l'origen a l'alta edat mitjana en un turó (364 m alt) de l'esquerra del riu, emplaçament primitiu de l'església parroquial (Sant Pere), traslladada modernament vora la colònia Jorba, únic nucli de població del terme.

49 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Vallès OccidentalViladecavalls del Vallès  (Vallès Occidental)  Municipi: 20,12 km2, 275 m alt, 7.395 hab (2014), (pop: la Tarumba). Situat al sector occidental de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat. L'activitat agrícola i ramadera quasi ha desaparegut, i només resten algunes petites explotacions ramaderes. L'activitat bàsica és la indústria (per irradiació de Terrassa) dedicada principalment als sectors tèxtil, a les construccions mecàniques i de material elèctric. Lloc de segones residències. Població en ascens. El poble és prop d'una riera afluent per l'esquerra a la de Gaià, format per dos nuclis: Cavall Sobirà i Cavall Jussà. El municipi comprèn, a més, l'antiga parròquia de Sant Martí de Sorbet, els pobles de Sant Miquel de Toudell, Santa Maria de Toudell, les caseries del Molinot i la colònia de Gonteres, l'antiga quadra de Clarà i diverses cases fortes i masies. Àrea comercial de Sabadell-Terrassa. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Escola de Futbol

50 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladelleva  (Callús, Bages)  Caseria, a l'extrem nord-oriental del terme, en terreny muntanyós (400 m alt). Hi ha una petita església (Santa Maria de Viladelleva) pre-romànica, d'una nau, amb absis rectangular i amb volta de canó. La porta (a l'oest) és precedida d'un porxo.

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladellops  (Olèrdola, Alt Penedès)  Llogaret i antiga quadra, al sud-est del terme. La seva església depèn de la parròquia de Sant Miquel d'Erdol.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaVilademàger  (la Llacuna, Anoia)  Antic castell (700 m alt), situat en un cim, al sud-est de la vall de la Llacuna. Rebé el nom d'un magnat anomenat Màger, que hi bastí el castell abans del 987; passà als Gurb-Queralt, successors seus, que el tenien en feu pels comtes de Barcelona, i abans del 1079 el seu domini passà als Cervelló i als seus descendents, que amb el títol de baronia de la Llacuna el posseïren fins el s XIX. El castell era el centre de l'extens terme de la Llacuna. L'església de Sant Pere, conservada encara dins el que fou recinte murat del castell, fou l'única parròquia del terme, que a partir del s XIV es repartí amb la Llacuna. Aquesta església, dita sovint Sant Pere de Màger, fou reedificada i ampliada el s XV, aprofitant una part de la primitiva, coneguda des del 1160. Té encara el caràcter de parròquia rural. Fins el 1936 s'hi venerà un famós santcrist. Modernament ha estat restaurada.

53 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilademany  (Aiguaviva, Gironès)  Antic castell i demarcació feudal que es trobava situat a la ratlla fronterera amb el nom de Vilobí d'Onyar, per on s'estenia també el seu terme. L'antic castell es trobava al lloc de l'actual mas del Forroll, que té adossada una capella del s XII, modificada el 1564, anomenada antigament Sant Jaume de Vilademany. Guarda el nom de 'Santa Maria de Vilademany, una capella i santuari marià situat a uns 10 minuts, vers el sud-oest, del Forroll, prop del modern camp d'aviació de Girona-Costa Brava. És un edifici romànic, existent el 1116, modificat i amb una volta nova feta en època barroca. S'hi venera una imatge d'alabastre de Santa Maria del s XV, molt popular a la contrada. Eren senyors del castell i antic terme feudal els Vilademany, coneguts des del s XII, que més tard esdevingueren senyors de la varvassoria de Vilademany.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademany, Arnau de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. El 1283 fou un dels que havien de combatre al costat de Pere II el Gran al desafiament de Bordeus.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilademany, Arnau de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Assistí a l'enterrament de la reina Violant de Bar, a Barcelona, el 1431. El 1436, a causa de la seva actitud oposicionista a les Corts, fou detingut per ordre de la reina Maria. Així i tot acabà tenint un fort prestigi que Alfons IV reconeixeria. El 1452 fou nomenat membre del consell del Principat. Amb l'ardiaca Nicolau Pujades anà a veure Joan II (1461), per participar-li l'advertiment del Parlament de Catalunya perquè no entrés pas al Principat. El 1462, quan el comte de Pallars hagué d'anar a Barcelona per defensar la capital de l'ofensiva enemiga, restà al comandament del front de Girona. Entrà a Olot, però hagué de retirar-se'n precipitadament en venir reforços reialistes. El 1463 fou un dels encarregats de negociar amb els remences. És dubtós el destriament correcte entre ell i el seu fill homònim, de les dades on figura el seu nom.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademany, Bernat de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. El 1314, regnant Jaume II, era veguer de Berga i el Berguedà.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademany, Bernat de  (Catalunya, s XIV)  Noble. El 1387 figura entre els processats per addictes a la reina Sibil·la. Així i tot, no trigà a ser indultat sense reserves. Serví el rei Joan I, especialment en missions diplomàtiques. El 1393 anà a França per requerir la presència a Catalunya dels cavallers francesos que s'havien ofert a acompanyar Joan I a Sardenya, arran de l'expedició que, en acabat, no arribà a sortir.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademany, Joan Pere de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. El 1476 era lloctinent del governador Requesens.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademany, Pere de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Conreà la poesia. Se n'ha conservat un vers únic, on parla del comte Pere de Ribagorça, fill de Jaume II. Aquest breu fragment apareix al manuscrit 129 de Ripoll.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilademany, Pere Ramon de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Potser el més antic del seu llinatge entre els documentats. El 1139 era un dels assistents a l'acte d'infeudació, per part del comte Ramon Berenguer IV, i a favor del vescomte Berenguer de Barcelona, dels castells de Piera, Cabrera i Castellolí.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilademany, varvassoria de  (Catalunya, s XIV – s XV)  Títol feudal adoptat pels cavallers Vilademany, senyors dels castells de Vilademany, Taradell i Santa Coloma de Farners. Els Vilademany són dits varvassors del comtat d'Osona a partir del 1356, per tal com hi posseïen l'extens terme del castell de Taradell, amb les seves parròquies o termes actuals de Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademany i de Blanes, Arnau de  (Catalunya, s XV)  Cavaller. Fill d'Arnau. Era senyor de Santa Coloma de Farners. Lluità contra Joan II. El 1462 anà a incorporar-se al consell de campanya del comte de Pallars. El mateix any fou un dels nobles que reconegueren la sobirania oferta al rei de Castella. En un viatge pel nord de Catalunya aconseguí diverses adhesions molt valuoses a la causa de la Generalitat, acabant amb la indecisió d'alguns nobles. L'11/gen/1463 fou membre de la Junta de Guerra constituïda aleshores per cooperar amb el generalíssim Joan de Beaumont. Poc després, amb Pere Miquel de Peguera, fou encarregat de negociar amb els remences en nom de la Generalitat. El 1464 fou enviat pel nou rei Pere, conestable de Portugal, prop de Joan de Beaumont, quan hom recelava ja que aquest pensava a deseixir-se. Nomenat capità de Cervera, no pogué cobrir el nou destí per sofrir una lesió. Després de la batalla de Calaf (1465), substituí el lloc que havia deixat vacant Guerau Alemany de Cervelló, presoner a la batalla, i ocupà així el càrrec de governador de Catalunya.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaVilademires  (Cabanelles, Alt Empordà)  Poble, a la vora de la riera de Vilademires o de Sant Jaume, afluent del Fluvià, al sector occidental del terme. L'església parroquial de Sant Mateu, romànica, d'una nau, havia estat possessió de la col·legiata de Vilabertran. Al s XVII era lloc reial.

64 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla de l'EstanyVilademuls  (Pla de l'Estany)  Municipi: 62,08 km2, 120 m alt, 787 hab (2014). Situat al nord-est de la comarca, al límit amb l'Alt Empordà i el Gironès. El terme, molt extens, s'esten a la dreta del Fluvià i arriba fins prop de la riba esquerra del Ter, en un sector ondulat per un bon nombre de turons i drenat per diverses rieres, entre les quals destaca la de la Farga. Agricultura de secà (cereals i farratge) i de regadiu, localitzats vora el Fluvià, on s'hi fan patates i hortalisses. Ramaderia porcina i bovina. Població en descens. El poble és al sector nord-est del terme, al sud del puig de Sant Baldiri, centrat per l'església parroquial de Sant Joan. El municipi comprèn els pobles de Galliners, Sant Marçal de Quarantella, Ollers, Vilamarí, Sant Esteve de Guialbes, les Olives de Sant Esteve de Guialbes, Vilar de Sant Andreu, Vilafreser, Terradelles, Viladamí, Orfes i Parets d'Empordà i el santuari de Sant Mer. A mitjan s XV fou bastit el castell de Vilademuls, del qual no hi ha restes, que esdevingué centre de la baronia de Vilademuls. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademuls, Arnau de  (Catalunya, s XII)  Noble. Figurà algunes vegades al consell del rei Alfons I el Cast, ja durant la majoritat d'aquest.

66 CATALUNYA - HISTÒRIA

Vilademuls, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial que pertangué -ja al s XII- als Vilademuls, dels quals passà als vescomtes de Rocabertí, després d'una curta possessió -sembla- dels comtes d'Empúries. Al s XVII comprenia, a més de Vilademuls, Terradelles, Sant Marçal, Vilamarí, Galliners, Viladamí, Parets, Santa Llogaia del Terri i Orfes.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaVilademuls, Berenguer de  (Vilademuls, Pla de l'Estany, s XII - Montcada, Vallès Occidental, 1194)  Eclesiàstic i polític. Era fill d'Arnau de Vilademuls i germà de Ramon (II) de Vilademuls i de Blanca, casada amb Guillem de Castellvell. El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174. En l'aspecte polític gaudí de la confiança d'Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca (1177), com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al Llenguadoc (1185). També féu costat al rei en cartes de repoblament i altres afers interns del país. En un concili provincial del 1180, celebrat de retorn del concili del Laterà (1179), féu abolir el costum de datar pels anys del rei de França, i amb decrets del 1181 i el 1193 fixà el nombre de canonges de Tarragona i estructurà la canònica i el capítol de beneficiats. Morí assassinat al prat de Matabous, proper al castell de Montcada, pel vescomte Guillem Ramon I de Bearn, casat amb Guillema de Castellvell, neboda de l’arquebisbe. El mòbil del crim és encara obscur; sembla que n'hi havia d'ordre familiar i d'altres d'econòmics, relacionats potser amb les ambicions a Urgell dels vescomtes de Bearn. Fou dut a enterrar a Tarragona, i l’assassí anà a Roma a demanar perdó.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademuls, Ermessenda de  (Catalunya, s XII)  Dama. Muller de Jofre I de Rocabertí, el primer vescomte d'aquest nom plenament documentat, en el segon quart del s XII. Fill seu fou Dalmau I de Rocabertí. La seva filla, anomenada, també Ermessenda, es casà amb el comte del Rosselló, Sanç, germà del rei Alfons I.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademuls, Maria de  (Catalunya, s XII - s XIII)  Pubilla del llinatge. Heretà la baronia de Vilademuls i el castell de la Roca, prop de Perpinyà. Aquestes propietats passaren al casal d'Empúries en virtut del seu matrimoni amb el comte Hug IV d'Empúries. Fill seu fou el futur comte Ponç Hug IV.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademuls, Ramon de  (Catalunya, s XII)  Magnat. Fou una figura important en temps de Ramon Berenguer IV. Des del 1143 apareix al consell del comte amb especial relleu. Prop d'una vintena de documents de govern importants duen el seu nom. En destaquen el privilegi d'instauració i dotació inicial de l'orde del Temple (1143), el judici contra Pere de Puigverd a Lleida (1157) i el primer emprèstit fet pelInici página banquer montpellerí Guillem Leteric al comte de Barcelona (1160). En fou un dels fiadors. Tingué bandositats amb Galceran de Sales.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Vilademuls, Ramon de  (Catalunya, s XII - s XIII)  Magnat. Segurament fill de Ramon de Vilademuls. Alfons I el Cast el nomenà veguer del Rosselló, amb atribucions de virrei, fet pel qual es titulà precisament vicem domini reges gerens, en documents que van del 1175 al 1191. El 1177, amb Ramon de Montcada (el I de la branca de Fraga), fou un dels tractadors de la concòrdia entre Alfons I i el comte de Tolosa. El 1201, regnant Pere I el Catòlic, fou un dels qui negociaren, a Daroca, una solució de la discòrdia sorgida entre el monarca i la seva mare Sança.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladesau, Ricard  (Calonge de les Gavarres, Baix Empordà, 1918 - )  Virtuós de la tenora. Actuà a diferents cobles fins a ingressar en la cobla La Principal de la Bisbal. És autor de nombroses sardanes, entre les quals destaquen El foc de Calonge, Idil·li vora el mar, Mar de Tosa, Sal i pebre, Selva i Empordà.

73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Viladesters, Macià de  (Illes Balears, s XIV – s XV)  Cartògraf i pintor d'origen jueu. Actiu des del 1401, dels anys 1413 i 1423 daten dos mapamundis firmats amb el seu nom i conservats a París i a Florència. De l'any 1428 hi ha un altre mapamundi, conservat a Istanbul, amb el nom de Joan de Viladesters. No se sap el parentiu entre ambdós, i és també molt problemàtica l'atribució a algun d'ells d'alguns altres mapamundis conservats.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladevall, Antoni  (Girona, s XIX)  Arquitecte. Exercí també com a escultor i mestre fuster. Es casà amb una filla de l'impressor Francesc Bro i Sala, el darrer de la cèlebre dinastia de llibreters. El 1811, per herència, prengué possessió dels tallers d'impremta Bro -que vengué després-, de terres a Pujals dels Cavallers i deInici página diverses cases de Girona. Fou delegat pels gremis, el 1833, conjuntament amb Lluís Barnoya i Damià Roger, a la junta especial que preparà les festes celebrades a la ciutat pel jurament d'Isabel II. Construí diversos habitatges particulars al carrer del Vern, on posseia també una casa al número 10.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladomat, Salvador  (Berga, Berguedà, s XVII – Barcelona, 1687)  Pintor. Era el pare del famós pintor Antoni. Residí a Barcelona almenys des del 1671. El 1678 establí el seu taller de Sallent.

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladomat, Tomàs  (Berga, Berguedà, 1669 – s XVIII)  Pintor, escultor i eclesiàstic. Era cosí d'Antoni Viladomat i Manalt. És autor d'un gran nombre de pintures religioses per a esglésies del Berguedà, en general desaparegudes. La seva activitat com a escultor sembla haver estat més esporàdica i fou també d'inspiració religiosa.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladomat i Esmandia, Josep  (Barcelona, 1722 – 1786)  Pintor. Fou un continuador discret de l'obra del seu pare Antoni Viladomat i Manald en la sèrie de quadres -no conservats- de la vida de Sant Tomàs d'Aquino per a la capella del seminari de Barcelona. És interessant l'inventari conservat dels seus béns pels nombrosos quadres, potser del seu pare, que hi consten.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladomat i Manalt, Antoni  (Barcelona, 1678 – 1755)  Pintor. És el més important de l'escola catalana del s XVIII, hereu de la tradició realista i severa del s XVII. Es va dedicar, gairebé totalment, als temes religiosos d'esperit narratiu; entre les sèries d'aquest tema excel·leixen les escenes de la Vida de sant Francesc (1722-24) i les que decoren la capella dels Dolors de l'església de Santa Maria de Mataró, pintades vers el 1727.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaViladomat i Manalt, Antoni Agustí  (Barcelona, 1683 – 1744)  Pintor i daurador. Germà d'Antoni. Té obres documentades com a daurador. Tenia el taller al costat del del seu germà, amb el qual col·laboraria, al carrer del Bou de la Plaça Nova.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladomat i Massanas, Josep  (Manlleu, Osona, 1899 - Andorra la Vella, Andorra, 2/jun/1989)  Escultor. Fou aprenent amb R. Atché i amb Borrell i Nicolau. Fou membre fundador del grup d'Els Evolucionistes (1917). La seva revelació pública fou una 'Maternitat presentada a l’Exposició d’Art de Barcelona del 1923. Viatjà per Itàlia i a París (1924). Exposà individualment a Barcelona (Sala Parés) el 1929. És autor del Sant Francesc d’Assís de Montserrat, del monument a Fortuny a Reus i del monument a F.S. Pearson a Barcelona (1918), així com d’una de les escultures de la plaça de Catalunya de Barcelona (1929), d’altres al parc de Montjuïc i de l’allegoria de la República (1936) al monument barceloní a Pi i Margall (que el 1986 fou recuperada i instal·lada a la plaça Llucmajor de Barcelona). Guanyà el premi Campeny d’escultura (1936) i el de l’Exposició Trimestral de Belles Arts organitzada pel ministeri d’instrucció pública el 1938 a Barcelona. Participà en la decoració de les conselleries de cultura i de finances de la Generalitat (1936-37). Refugiat a Andorra, en tornar féu les figures de la font de la Rambla de Tarragona (1952), diversos passos de Setmana Santa, el monument a Raquel Meller (1966) al Paral·lel barceloní i el monument al P. Pere Camps a Saint Augustine, Florida (1975). També són obra seva l’estàtua eqüestre de Franco que hi hagué al castell de Montjuïc (1963), l'avi del Barça (1973-74) i part del monument que Barcelona dedicà a Pau Casals (1982). Al marge del mediterranisme propi dels escultors de la seva generació a Catalunya, conreà un estil realista, que, si passà per etapes d’influència donatel·liana, es concretà més aviat en realitzacions d’un cert anecdotisme virtuosístic modernitzat.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladomiu Nou  (Gironella, Berguedà)  Colònia industrial tèxtil, situada al sud de la vila, a la dreta del Llobregat, a la seva confluència amb la riera de Clarà, al límit amb els termes d'Olvan, Casserres de Berguedà, Puig-reig i Sagàs. És una fàbrica de teixits i filats de cotó (Societat Anònima Viladomiu) que el 1970 donava feina a 725 persones.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladomiu Vell  (Gironella, Berguedà)  Colònia industrial tèxtil, situada a la dreta del Llobregat, al sud de la vila, vora el límit amb el terme de Casserres de Berguedà. És una fàbrica de teixits i filats de cotó (Manufactures Viladomiu SA) on el 1971 treballaven 347 persones.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladonja  (les Llosses, Ripollès)  Poble (1.012 m alt), situat als vessants de la serra de Matamala; l’església parroquial de Santa Eulàlia, reedificada a mitjan s XVIII, com les altres del terme, fou adscrita entre el 980 i el 1087 a la jurisdicció civil i eclesiàstica del monestir de Ripoll. Amb Sant Esteve de la Riba esdevingué lloc reial al s XVII, i el 1830 fou creat el municipi amb el nom de Sant Esteve de la Riba, fins el 1860. Fou municipi independent fins el 1974. L’antic terme comprenia, a més, el poble d'Estiula, l’antic poble de Corrubí i la masia de Llentes.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaViladordis  (Manresa, Bages)  Poble (185 m alt), al confí nord-oriental del terme, a la dreta del Llobregat, en terreny pla, regat per la sèquia de Manresa. El sector més elevat, prop de l'església-santuari de la Mare de Déu de la Salut, és qualificat de bosc permanent. Hi ha vestigis de poblament neolític. Les referències documentals, al·lusives a les viles Major i d'Ordis, comencen al s X. L'església parroquial, romànica (amb elements pre-romànics), fou una de les set filials de la seu de Manresa, i s'hi venera una imatge de la Mare de Déu, gòtica.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladot i Presas, Albert  (Barcelona, 1954 – 9/feb/1993)  Periodista. Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria professional inclogué tots els àmbits de la comunicació -premsa, ràdio i televisió-. A partir del 1978, treballà a "Mundo Diario", Ràdio Barcelona, "La Vanguardia" i "El Periódico", a més de col·laborar en nombroses publicacions no diàries, entre els quals destaquen els setmanaris d’informació general "El Món", "El Temps", "Tiempo", "Interviú" i "Mundo". Després de ser codirector de la revista "Cultura", passà a ser director del diari "Avui", on ja col·laborava setmanalment amb una crònica política. Des del nou càrrec, impulsà la renovació del rotatiu català i promocionà la seva obertura a tots els àmbits del catalanisme polític fins al moment del traspàs. Col·leccionà un gran nombre de publicacions clandestines de l’època franquista: unes mil dues-centes revistes corresponents al període 1939-77 i milers de documents diversos, entre els quals hi ha informes, fulls volants, fullets i circulars. Aquesta col·lecció, que abasta tot l’espectre de la ideologia política, fou constituïda en Fons Albert Viladot i donada al Centre de Documentació de la Comunicació (CEDOC) de la UAB. En l’àmbit televisiu, la seva trajectòria començà al programa de TVE-Catalunya Memòria popular i continuà amb la direcció de Telenotícies nit i la conducció del programa A debat, tots dos de Televisió de Catalunya. La seva obra escrita, fruit de la revisió de la història recent de Catalunya, es concretà en la tesina Història del nacionalisme català i de la seva premsa clandestina en la postguerra (1939-51), que fou publicada amb el títol Nacionalisme i premsa clandestina (1939-51), premi Xarxa el 1985, i en les obres Catalunya: Història d’un maniqueisme, premi Avui 1987 i publicada el 1988; L’esquerra nacionalista. Diàlegs amb Heribert Barrera (1988) i L’Estatut: entre el desig i la realitat (1989). Fou impulsor de la Fundació ACTA i premi Ciutat de Barcelona en la categoria de Premsa, Ràdio i Televisió el 1982.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Viladot i Puig, Guillem  (Agramunt, Urgell, 1922 – Barcelona, 1999)  Escriptor. Es va dedicar a l'assaig de temes de pagesia i art: Màrius Torres (1954) i Leandre Cristòfol (1960). Com a poeta, dins la poesia visual, va escriure Sopes amb pa torrat (1969), Poemes de la incomunicació (1970), Entre Opus i Opus (1972), Contrapoemes (1972), Cantates, fugues i colls de la baralla (1973), Tercer poema de l'home (1974), Les miniverbalitzacions (1977), Lais-77 (1977), Amor físic (1983), Urc del cos (1987) i Res comú (1997). També va publicar novel·la -entre les quals sobresurten La cendra (1972), Tingues memòria de mi (1975), Ricard (1976), L'amo (1980), Discurs horitzontal (1982), Simetria (1986), Joana (1991), Carles (1994)-, contes infantils -Professor Fluss (1982)-, i reculls de narració: Temps d'estrena (1959), Els infants de Riella (1963), La gent del vent (1967), Memòria de Riella (1974) i La llei de la pedra i altres contes (1980).

87 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaViladrau  (Osona)  Municipi: 50,61 km2, 821 m alt, 1.037 hab (2014). Situat al peu del Montseny, que accidenta una part del terme, a l'àrea de contacte amb les Guilleries, a l'extrem sud-est de la comarca. Agricultura de secà (cereals, patates i lleguminoses). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria tèxtil. Al seu prestigi com a centre d'estiueig tradicional hi contribuïren principalment els cercles noucentistes, especialment Guerau de Liost. Explotació de jaciments de barita. Al poble hi ha l'església parroquial de Sant Martí, de base romànica. Al terme s'hi troba el santuari de Sant Segimon (1290) a 1.230 m alt, la capella de l'Erola i també masies, algunes fortificades (com el mas de la Sala, on nasqué el famós bandoler Serrallonga), i xalets. Àrea comercial de Vic. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaViladrich i Vila, Miquel  (Torrelameu, Noguera, 1880 - Buenos Aires, Argentina, 1956)  Pintor. Fill d’un metge, passà la infantesa a Lleida. Inicià els estudis d’arquitectura a Barcelona (1907), però els deixà i el mateix any s’instal·là a Madrid, on s’integrà en les tertúlies dels membres de la Generació del 98 i féu gran amistat amb l’escultor Julio Antonio, amb el qual viatjà per la península Ibèrica (1908). Féu la primera exposició a Madrid (1909), on tornà a exposar el 1912. Residí algun temps a Sevilla (1911), i després s’instal·là a París amb Julio Antonio. Allà fou protegit per Anglada i Camarasa, que el relacionà amb la Hispanic Society de Nova York, la qual esdevingué la principal institució a col·leccionar la seva obra. Viatjà per Itàlia, i el 1914, de nou a Catalunya, s’establí a Fraga i l’ajuntament li regalà el castell. Animat per Pío Baroja, intentà, sense èxit, d’esdevenir diputat per aquesta ciutat. El 1919 s’instal·là a l’Argentina, on es casà i s’especialitzà en el retrat i la pintura de tipus autòctons. D’aquesta etapa són les obres El coyita i el zorro, Hachador del Ambato i El hombre del pato. El 1922 passà a Montevideo i a Nova York (1927), on fou nomenat membre d’honor de la Hispanic Society. De nou a Fraga, l’ajuntament de Barcelona li encarregà un mural per a la casa de la ciutat, que, amb el nom de Barcelona, cap i casal de Catalunya, realitzà en 1930-31. Després residí (1932-34) al Marroc, i exposà a Tetuan. Passà la guerra civil a Estadella (Aragó) i Barcelona, i el 1940 tornà a l’Argentina definitivament. Residí a la ciutat de Catamarca fins el 1942, any que s’establí definitivament a Buenos Aires, on féu freqüents exposicions i també a altres ciutats argentines. Té algunes obres exposades permanentment en el Museu Nacional de Belles Artes de Buenos Aires, en els museus Municipal i Nacional de Belles Artes de Montevideo i en el Spanish Society Museum. Pintor d’absoluta independència i home aventurer, violent i extravagant, la seva obra -que participa d’una voluntària atmosfera ingenuista i arcaïtzant- sol basar-se en personatges de la pagesia de les terres de Lleida o, en altres moments de la seva vida, de naturals de Catamarca i Jujuy, que converteix en mites de refinada elegància. Tot i que pintà els seus personatges amb les indumentàries típiques, no caigué pas en l’anecdotisme pintoresquista de la pintura espanyola de l’època, sinó que més aviat s’inscriví en una mena de derivació del simbolisme, patent d’una manera molt clara en el seu tríptic Els meus funerals (1910; Nova York, Hispanic Society). Altres obres seves són: Las hilanderas de Fraga, El enano de Lérida, Mujer ante el mar, Los catalanes de Almatret, Las hijas del Cid, Metamorfosis de Danae, Perseo, entre altres. Pintà molt retrats, entre els quals un de la seva mare i nus femenins. Participà en algunes exposicions col·lectives com la Internacional de 1929 celebrada a Barcelona, on presentà El barón de Badet vestido de Pelleas i Niña de Fraga. El 1937 el govern dels EUA li atorgà la medalla de les Arts i les Lletres.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Viladrover  (el Brull, Osona)  Veure> Sant Jaume de Viladrover.

90 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Plana AltaVilafamés  (Plana Alta)  Municipi: 70,4 km2, 391 m alt, 1.912 hab (2014). Situat en un terreny accidentat del pla de l'Arc, al límit amb l'Alcalatén, al nord-oest de Castelló de la Plana. Agricultura, els conreus més estesos són els de cereals, oliveres, garrofers, vinya i en especial d'ametllers. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. Pedreres. Petita indústria derivada de l'agricultura, de la ceràmica, de la confecció i de materials per a la construcció. Població en descens. La vila s'assenta en un contrafort septentrional de la serra Balaguera, als peus de les ruïnes de l'antic castell de Vilafamés; església parroquial de l'Assumpció, iniciada a partir del 1587. Museu d'Art Contemporani (1972) situat a la casa del Batle; Museu del Vi i d'Història. El municipi comprèn també laInici página caseria de la Basseta. Àrea comercial de Castelló de la Plana. El 1990 s'independitzà el poble de Sant Joan de Moró. Ajuntament

91 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàVilafant  (Alt Empordà)  Municipi: 8,23 km2, 54 m alt, 5.481 hab (2014). Situat a la conca mitjana del Manol, al sud-oest del terme de Figueres. El territori és pla, i l'agricultura de secà és predominant (cereals, blat de moro, userda, vinya i oliveres). Té importància la ramaderia ovina i, especialment, porcina. Indústria derivada de l'agricultura, de la fabricació d'embotits i de materials de la construcció. Hom explota jaciments de guix. Estiueig. La proximitat amb la ciutat de Figueres (on s'hi trasllada una part de la població activa per a treballat) ha afavorit l'augment demogràfic. El poble és a l'esquerra del riu Manol; l'església parroquial de Sant Cebrià fou ampliada i renovada al s XVIII. El municipi comprèn, a més, el poble de Palol Sabaldòria. Àrea comercial de Figueres. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades - Institut - Ràdio

92 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsVilafermosa  (Alt Millars)  Municipi: 108,73 km2, 755 m alt, 500 hab (2014), (cast: Villahermosa del Río). Situat al vessant occidental del massís de Penyagolosa, a la zona de parla castellana del País Valencià, comprèn l'extrem nord de la comarca, que correspon a la vall del riu de Vilafermosa o Major. El fet que el territori sigui tan accidentat fa que només es conreí una petita part del terme (cereals, oliveres). Ramaderia de llana. La vila és situada al vessant de la serra de Salvatierra, a la part superior hi ha l'església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu (s XVIII), centre de l'arxiprestat de Vilafermosa. El municipi comprèn, entre altres, la caseria de Bibioj. Jaume II el féu cap del ducat de Vilafermosa. Ajuntament (en castellà)

93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Vilafermosa, arxiprestat de  (Alt Millars, ? – 1960)  Antiga demarcació eclesiàstica, centrada en la vila de Vilafermosa, que constituí fins el 1960 (que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l'arxiprestat de Cirat) un enclavament de l'arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa. Comprenia tota la comarca, excepte Fanzara (que pertanyia a Tortosa) i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina (que pertanyia a Sogorb).

94 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaVilafermosa, ducat de  (País Valencià)  Títol senyorial concedit el 1476, pel rei Joan II de Catalunya-Aragó, al seu fill il·legítim Alfons d'Aragó, en recompensa per la seva ajuda al rei durant la guerra civil catalana. Fou donat en part sobre l'antiga baronia d'Arenós, que el 1464 fou confiscada al seu titular Jaume d'Aragó, per la seva actitud favorable a Carles de Viana i a la generalitat de Catalunya, i fou mantinguda en rebel·lió pel fill d'aquest, Jaume d'Aragó, fins que fou decapitat (1477). Comprenia, a més de Vilafermosa, Sucaina, Artana, la Pobla d'Arenós, Espadella, Vallat, Lludient, el castell de Vilamalefa i Torre-xiva, tots els quals llocs antigament formaven la baronia d'Arenós. Li fou reconeguda la grandesa d'Espanya el 1535, al tercer duc. Passà als Sanseverino, prínceps de Salern, tornà als Aragó, comtes de Ribagorça, i passà als Borja, comtes de Ficalho, als Bardaixí, marquesos de Navarrés, i als Azlor, comtes de Guara, que es cognominaren Azlor de Aragón.

95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Vilafermosa, mestre de  (País Valencià, s XIV - s XV)  Pintor anònim. Nom amb què és conegut l'autor dels retaules del Judici final, La Mare de Déu, L'Eucaristia i altres de la localitat de Vilafermosa (Alt Millars). Pertany a la darreria del s XIV i la primeria del XV. Les propostes d'identificació amb Francesc Serra i amb Guillem Ferrer no tenen cap fonament. Segons les noves recerques, sembla que hom pot atribuir una part de l'obra d'aquest mestre a Llorenç Saragossa.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Vilafortuny  (Cambrils de Mar, Baix Camp)  Antic lloc i terme, situat a la costa, a l'est de la vila, entre l'antic terme de Barenys, a llevant, i la riera de Riudoms, a ponent. Actualment és una important urbanització turística, amb un gran nombre de xalets i apartaments, amb nombroses residències secundàries. Centra el lloc l'antic casal o castell de Vilafortuny, d'origen medieval (el lloc és esmentat ja el 1152, i el 1391 l'adquirí del rei la mitra de Tarragona), amb una gran torre de defensa. Als s XV i XVI sofrí greus atacs dels pirates, i fou progressivament abandonat (la parròquia existia encara a l'inici del s XIX) i esdevingué una partida del terme de Cambrils.

Anar a:    Vila i P ]    [ Vilab ]    [ Vilad ]    [ Viladem ]    [ Vilademuls, R ]    [ Viladon ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -