|
|
|
Anar a: [ Vila i P ] [ Vilab ] [ Vilad ] [ Viladem ] [ Vilademuls, R ] [ Viladon ] L'estadística és una ciència que demostra que si el meu veí té dos cotxes i jo cap, els dos en tenim un. (G. Bernard Shaw) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Panadès, Manuel (Barcelona, 1903 - ) Actor. Germà de Maria. Treballà amb la companyia Vila-Daví i més tard fou representant de companyies teatrals. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Panadès, Maria (Gràcia, Barcelona, 1897 – Barcelona, 1963) Actriu. Filla dels actors Josep M. Vila i Maristany i Maria Panadès i Ricart. Quan morí la seva mare, la substituí com a primera actriu. Es destacà aviat; col·laborà amb el Teatre Íntim d'Adrià Gual, i el 1917 passà amb el seu pare a la companyia d'Enric Borràs, on assolí una anomenada definitiva amb Hores d'amor i tristesa, d'Adrià Gual, La mala vida, de Juli Vallmitjana, i l'adaptació de Mireia, de Mistral, d'A. Carrion. El 1919 es casà amb Pius Daví i Segalés, amb el qual formà la companyia Vila-Daví, veritable institució del teatre català de l'època, centrada en el Teatre Romea (fins el 1936) i el Teatre Català de la Comèdia (1936-38). Fou admirada per Josep M. de Sagarra, que escriví per a ella L'hostal de la Glòria (1931); ella li estrenà, a més, Desitjada (1932), L'alegria de Cervera (1932) i El cafè de la Marina (1933). El 1946 reprengué les actuacions en català, a la recuperació de les quals contribuí activament, amb intervencions també de teatre infantil. Assolí un èxit destacat amb l'estrena de La ferida lluminosa (1954), de J.M. de Sagarra, i amb la reposició de L'hostal de la Glòria. Fou germana de Manuel. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila i Prades, Juli (València, 1875 – Barcelona, 1930) Pintor. Fou deixeble de Sorolla a Madrid. Conreà la pintura de gènere. Obtingué premis importants, entre ells una medalla d'argent a París el 1903. L'any següent féu un viatge a l'Argentina, on pintà bastant. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilà i Prats, Narcís (Lloret de Mar, Selva, 1878 – 1914) Polític. Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i col·laborà en diverses publicacions republicanes. Fou, a més, promotor d'una escola racionalista i de l'Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA
8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Raventós, Mercè (Barcelona, 1902 - ) Escriptora. Ha traduït obres de Maeterlinck. És autora dels llibres poètics Flor de l'ànima (1929), Les hores i Fugaç resplendor (1955). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Robles, Josep Maria (Catalunya, s XIX) Pedagog. Era professor de l'Escola Normal de Tarragona. Publicà obres docents d'agricultura i de dibuix. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vila i Rodrigo, Josep (València, 1868 – s XX) Pintor. Destacà com a restaurador i pintor de temes religiosos, en els seus treballs per a diverses esglésies valencianes. Té obres al Museu de València. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Rufas, Francesc "Cesc" (Barcelona, 1927 - ) Caricaturista, pintor i dibuixant. Fill del dibuixant Joan Vila i Pujol. Es formà a l'Escola Massana i exposà individualment per primer cop el 1943 a la Sala Rovira de Barcelona. S'inicià com a caricaturista al "Diari de Barcelona", el 1952, i ha treballat també per a "El Correo Catalán", "Tele/eXprés", "Serra d'Or", "Avui", entre altres. Ha realitzat nombroses exposicions de pintures, dibuixos i gravats. Una selecció dels seus dibuixos han estat publicats en llibres com 'La florista', 'L'escombracarrers' i 'El peó de camins' (1962), 'La Costa Brava' (1963), 'Gargots' (1969), 'Tics del país' (1971), 'Els captaires d'en Cesc' (1971), 'Desarrollo & Desarrollados SA' (1973), 'No som res' (1986) o la 'Guia de ciutadans anònims', aquest darrer amb col·laboració amb J.M. Espinàs i R. Giralt Miracle. Ha guanyat els premis Ynglada-Guillot (1961) i Ciutat de Barcelona (1970). El seu estil es caracteritza per una crítica a estones amables i a estones punyent de la societat quotidiana, però sempre amb un toc poètic d'arrel profundament humanista. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Sala, Antoni (Santpedor, Bages, 1863 – 1936) Eclesiàstic i historiador. És autor d'una Historia documentada de la vila de Santpedor (1898), del Compendi popular de la història de Santpedor (1922) i de les monografies El timbal del Bruc (1890) i El feudalisme de remença (1911). Ordenà l'arxiu municipal i l'eclesiàstic de la seva vila. Publicà també un manual sobre Els arxius parroquials (1912) i dues col·leccions de sermons: Homilies breus dels evangelis dominicals i Plàtiques religioses en català. Fou soci corresponent de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i col·laborà en la premsa de Barcelona, Vic i Manresa. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilà i Torroja, Celdoni (Reus, Baix Camp, 1769 – 1821) Historiador. Argenter de professió, fou també administrador del santuari de Misericòrdia i arxiver de l'ajuntament de Reus. Deixà una dotzena d'obres manuscrites, de les quals només dues han estat modernament editades, Amor al rei i a la pàtria. Vinguda de Pere Joan Barceló, dit Carrasclet, en Reus, 1717-1749 (1954) i Descripción de mi estimada patria, la villa de Reus (1959). Les restants són referents a història dels convents de Reus i dues de referents a Mascalbó i Siurana. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilà i Valentí, Joan (Sallent de Llobregat, Bages, 1925 - ) Geògraf. Llicenciat en filosofia i lletres, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona (1965). Pedagog sistemàtic, ha estat un gran investigador i especialista en geografia agrària. La seva obra és nombrosa i ha col·laborat en diverses revistes especialitzades: cal esmentar La comarca de Bages (tesi doctoral), i articles com L'origen del mas i del mercat, Coeficientes e índices demográficos, La transhumància a Catalunya (en col·laboració amb S. Llobet), Ibiza y Formentera, islas de la sal. Ha dirigit La Tierra y sus límites (1967), i la Geografía de España (2 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vila i Vidal, Josep M. (Sant Gregori, Gironès, 1926 - ) Veterinari. En la dècada de 1950 implantà nous sistemes d'ensitjament i d'estabulació a l'aire lliure del bestiar boví. Ha esdevingut un destacat especialista en reproducció bovina (fecundació artificial i transplantació d'embrions). Fou president del Col·legi de 18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vila Olímpica de Barcelona (Barcelona, Barcelonès) Veure> Barcelona, Vila Olímpica de (barri residencial). 19 CATALUNYA - EMPRESA
20 CATALUNYA - HISTÒRIA Vila Vella, la (Tossa, Selva) Nucli antic, emmurallat, de la vila, situat sobre el promontori del cap de Tossa. 21 CATALUNYA - MUNICIPI
22 CATALUNYA - MUNICIPI
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilabertran, monestir de (Vilabertran, Alt Empordà) Abadia canonical agustiniana (Santa Maria de Vilabertran), nucli del poble, al peu de l'antiga via romana que enllaçava la Jonquera amb Peralada i Figueres. Fou fundada pel prevere Pere Rigald, que des dels volts del 1060 regia una església existent al lloc. Fou erigit en canònica el 1069 i adoptà la regla de sant Agustí. Vers el 1080 s'inicià la construcció de l'actual església romànica, de planta basilical, amb tres absis que s'obren en un petit transsepte. Fou consagrada el 1100 i en Pere Rigald en fou nomenat abat. L'església restà durant molt de temps inacabada (fins al s XVI). Al s XII es construí el senzill claustre annex, que s'envoltà d'altres edificis conventuals, i al s XIV els vescomtes de Rocabertí feren erigir una capella funerària a la part nord del creuer. Més endavant, a inicis del s XV, l'abat Antoni Girgós féu envoltar de muralles el conjunt, i construí la torre del Rellotge i el palau abacial, notable exemple del gòtic català. 25 CATALUNYA - MUNICIPI
26 CATALUNYA - HISTÒRIA
27 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Vilabona, Joan (Cretes, Matarranya, s XVI) Constructor. Bastí el 1584 la casa de la vila d'Arnes (Terra Alta), notable edifici renaixentista de pedra picada. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilac (Viella, Vall d'Aran) Poble (1.047 m alt) i antic municipi, agregat el 1970 a l'actual, situat en un coster, al vessant de la dreta de la vall del riu Sallent, vora la seva confluència amb el Garona, al peu de la serra d'Ets Cròdos. L'església parroquial (Sant Feliu), obra romànica dels s XII i XIII, té una notable porta, amb un timpà esculpit i un Pantocràtor; el campanar és de planta quadrada, amb dos finestrals gòtics. El creuer és obra del 1824. La pica baptismal i la beneitera són romàniques i ben decorades. Vora l'església hi havia el castell de Vilac, de planta quadrangular, desaparegut. Era el cap del terçó de Marcatòsa. L'antic terme comprenia també els despoblats de Santa Gemma i Sant Germer. 29 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Vilacarle (Tor-la-ribera, Ribagorça) Poble, que fou el cap del municipi el s XIX (es deia Vilacarle i Santanulla), al sud del terme, a l'esquerra de la ribera de Vilacarle, que davalla del massís del Turbó i s'uneix a l'Isàvena davant Biesques d'Ovara. De la seva església parroquial (Santa Maria) depèn el poble de Visalibons. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilacert, Bernat de (Catalunya, s XIII) Prelat. Era bisbe de Girona el 1285 quan el país fou envaït pels croats de Felip III de França. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA
32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilacireres (Gósol, Berguedà) Llogaret (1.356 m alt), al vessant sud-oriental de la serra del Verd, al límit amb el municipi de Guixers (Solsonès). És centrat en l'antiga església parroquial (Sant Jaume), situada a la capçalera del torrent de Vilacireres, afluent, per la dreta, de l'aigua de Valls dins el terme del poble de la Corriu. 33 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Vilaclara (Palau del Vidre, Rosselló) Masia (mas de Vilaclara), al sud-est del poble, vora la sèquia de Vilallonga. Al sud d'estenia encara a la fi del s XVIII el bosc de Vilaclara (90 ha). El lloc, que el 1385 tenia 15 focs, restava reduït a 2 el 1787. Pertanyia al convent de canongesses de Sant Salvador de Perpinyà. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilacolum (Torroella de Fluvià, Alt Empordà) Poble (o Vilacolum de Dalt), situat a uns 2 km, a ponent, del de Vilamacolum (o Vilacolum de Baix). L'església parroquial de Sant Esteve era possessió de la canònica de Girona. Una part del seu territori era format per un estany, que fou dessecat i colonitzat el s XVII. El sòl és ric en fòssils. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilacolum de Baix (Alt Empordà) Veure> Vilamacolum. 36 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilacorba (Palmerola, Ripollès) Antiga masia, que donà nom a l'antiga parròquia de Sant Julià de Palomera, coneguda també per Sant Julià de Vilacorba. 37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
38 CATALUNYA - MUNICIPI
39 CATALUNYA - MUNICIPI
40 CATALUNYA - HISTÒRIA
41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Viladami (Vilademuls, Pla de l'Estany) Poble, al nord-oest del terme, a la vora de la riera de la Farga. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve; dins el terme hi ha l'ermita de Sant Roc. Formà part del comtat de Besalú, i després de la baronia de Vilademuls. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viladamor, Antoni (Barcelona, s XVI) Historiador i arxiver reial. Notari i administrador del béns de la família Requesens. Escriví, per encàrrec de la cort del 1564, una Primera part de la història general de Catalunya, que dedicà a la cort del 1585 i que abraça des del diluvi a la invasió musulmana. Esmenta com a fonts Tarafa, Ocampo, Morales, Illescas, Beuter i Ponç i d'Icard, amb un intent d'utilitzar-les d'una manera crítica. Dóna notícies interessants sobre els vestigis romans coneguts a l'època, principalment de Barcelona i Tarragona. Morí abans de poder escriure la continuació projectada. 43 CATALUNYA - MUNICIPI
44 CATALUNYA - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - HISTÒRIA Viladecans (Sant Boi de Lluçanès, Osona) Antiga vil·la i important masia, documentada des del 1221. Té adossada una torre de defensa del s XVI, sota la qual es trobava la primitiva capella del mas, dedicada a sant Joan. L'actual fou refeta el 1751. 46 CATALUNYA - MUNICIPI
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viladecans, Joan Pere (Barcelona, 1948 - ) Pintor. Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, celebrà la seva primera exposició individual el 1963. La seva obra assolí importància a partir del 1968, quan abandonà la pintura plana per realitzar peces tridimensionals, ambients i collages. El seu treball, presentat en diverses galeries europees i americanes, mostra la influència de Joan Brossa, de Miró i de Tàpies. Entre les seves sèries destaca sobretot Senyals ibèriques (1982-84). 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA
49 CATALUNYA - MUNICIPI
50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Viladelleva (Callús, Bages) Caseria, a l'extrem nord-oriental del terme, en terreny muntanyós (400 m alt). Hi ha una petita església (Santa Maria de Viladelleva) pre-romànica, d'una nau, amb absis rectangular i amb volta de canó. La porta (a l'oest) és precedida d'un porxo. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Viladellops (Olèrdola, Alt Penedès) Llogaret i antiga quadra, al sud-est del terme. La seva església depèn de la parròquia de Sant Miquel d'Erdol. 52 CATALUNYA - HISTÒRIA
53 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilademany (Aiguaviva, Gironès) Antic castell i demarcació feudal que es trobava situat a la ratlla fronterera amb el nom de Vilobí d'Onyar, per on s'estenia també el seu terme. L'antic castell es trobava al lloc de l'actual mas del Forroll, que té adossada una capella del s XII, modificada el 1564, anomenada antigament Sant Jaume de Vilademany. Guarda el nom de 'Santa Maria de Vilademany, una capella i santuari marià situat a uns 10 minuts, vers el sud-oest, del Forroll, prop del modern camp d'aviació de Girona-Costa Brava. És un edifici romànic, existent el 1116, modificat i amb una volta nova feta en època barroca. S'hi venera una imatge d'alabastre de Santa Maria del s XV, molt popular a la contrada. Eren senyors del castell i antic terme feudal els Vilademany, coneguts des del s XII, que més tard esdevingueren senyors de la varvassoria de Vilademany. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilademany, Arnau de (Catalunya, s XIII) Cavaller. El 1283 fou un dels que havien de combatre al costat de Pere II el Gran al desafiament de Bordeus. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilademany, Bernat de (Catalunya, s XIII – s XIV) Cavaller. El 1314, regnant Jaume II, era veguer de Berga i el Berguedà. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilademany, Bernat de (Catalunya, s XIV) Noble. El 1387 figura entre els processats per addictes a la reina Sibil·la. Així i tot, no trigà a ser indultat sense reserves. Serví el rei Joan I, especialment en missions diplomàtiques. El 1393 anà a França per requerir la presència a Catalunya dels cavallers francesos que s'havien ofert a acompanyar Joan I a Sardenya, arran de l'expedició que, en acabat, no arribà a sortir. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilademany, Joan Pere de (Catalunya, s XV) Cavaller. El 1476 era lloctinent del governador Requesens. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilademany, Pere de (Catalunya, s XIV) Cavaller. Conreà la poesia. Se n'ha conservat un vers únic, on parla del comte Pere de Ribagorça, fill de Jaume II. Aquest breu fragment apareix al manuscrit 129 de Ripoll. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilademany, varvassoria de (Catalunya, s XIV – s XV) Títol feudal adoptat pels cavallers Vilademany, senyors dels castells de Vilademany, Taradell i Santa Coloma de Farners. Els Vilademany són dits varvassors del comtat d'Osona a partir del 1356, per tal com hi posseïen l'extens terme del castell de Taradell, amb les seves parròquies o termes actuals de Viladrau, Santa Eugènia de Berga i Vilalleons. 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilademany i de Blanes, Arnau de (Catalunya, s XV) Cavaller. Fill d'Arnau. Era senyor de Santa Coloma de Farners. Lluità contra Joan II. El 1462 anà a incorporar-se al consell de campanya del comte de Pallars. El mateix any fou un dels nobles que reconegueren la sobirania oferta al rei de Castella. En un viatge pel nord de Catalunya aconseguí diverses adhesions molt valuoses a la causa de la Generalitat, acabant amb la indecisió d'alguns nobles. L'11/gen/1463 fou membre de la Junta de Guerra constituïda aleshores per cooperar amb el generalíssim Joan de Beaumont. Poc després, amb Pere Miquel de Peguera, fou encarregat de negociar amb els remences en nom de la Generalitat. El 1464 fou enviat pel nou rei Pere, conestable de Portugal, prop de Joan de Beaumont, quan hom recelava ja que aquest pensava a deseixir-se. Nomenat capità de Cervera, no pogué cobrir el nou destí per sofrir una lesió. Després de la batalla de Calaf (1465), substituí el lloc que havia deixat vacant Guerau Alemany de Cervelló, presoner a la batalla, i ocupà així el càrrec de governador de Catalunya. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - MUNICIPI
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilademuls, Arnau de (Catalunya, s XII) Noble. Figurà algunes vegades al consell del rei Alfons I el Cast, ja durant la majoritat d'aquest. 66 CATALUNYA - HISTÒRIA Vilademuls, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial que pertangué -ja al s XII- als Vilademuls, dels quals passà als vescomtes de Rocabertí, després d'una curta possessió -sembla- dels comtes d'Empúries. Al s XVII comprenia, a més de Vilademuls, Terradelles, Sant Marçal, Vilamarí, Galliners, Viladamí, Parets, Santa Llogaia del Terri i Orfes. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA
68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilademuls, Ermessenda de (Catalunya, s XII) Dama. Muller de Jofre I de Rocabertí, el primer vescomte d'aquest nom plenament documentat, en el segon quart del s XII. Fill seu fou Dalmau I de Rocabertí. La seva filla, anomenada, també Ermessenda, es casà amb el comte del Rosselló, Sanç, germà del rei Alfons I. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilademuls, Maria de (Catalunya, s XII - s XIII) Pubilla del llinatge. Heretà la baronia de Vilademuls i el castell de la Roca, prop de Perpinyà. Aquestes propietats passaren al casal d'Empúries en virtut del seu matrimoni amb el comte Hug IV d'Empúries. Fill seu fou el futur comte Ponç Hug IV. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilademuls, Ramon de (Catalunya, s XII) Magnat. Fou una figura important en temps de Ramon Berenguer IV. Des del 1143 apareix al consell del comte amb especial relleu. Prop d'una vintena de documents de govern importants duen el seu nom. En destaquen el privilegi d'instauració i dotació inicial de l'orde del Temple (1143), el judici contra Pere de Puigverd a Lleida (1157) i el primer emprèstit fet pel 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Vilademuls, Ramon de (Catalunya, s XII - s XIII) Magnat. Segurament fill de Ramon de Vilademuls. Alfons I el Cast el nomenà veguer del Rosselló, amb atribucions de virrei, fet pel qual es titulà precisament vicem domini reges gerens, en documents que van del 1175 al 1191. El 1177, amb Ramon de Montcada (el I de la branca de Fraga), fou un dels tractadors de la concòrdia entre Alfons I i el comte de Tolosa. El 1201, regnant Pere I el Catòlic, fou un dels qui negociaren, a Daroca, una solució de la discòrdia sorgida entre el monarca i la seva mare Sança. 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viladesau, Ricard (Calonge de les Gavarres, Baix Empordà, 1918 - ) Virtuós de la tenora. Actuà a diferents cobles fins a ingressar en la cobla La Principal de la Bisbal. És autor de nombroses sardanes, entre les quals destaquen El foc de Calonge, Idil·li vora el mar, Mar de Tosa, Sal i pebre, Selva i Empordà. 73 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Viladesters, Macià de (Illes Balears, s XIV – s XV) Cartògraf i pintor d'origen jueu. Actiu des del 1401, dels anys 1413 i 1423 daten dos mapamundis firmats amb el seu nom i conservats a París i a Florència. De l'any 1428 hi ha un altre mapamundi, conservat a Istanbul, amb el nom de Joan de Viladesters. No se sap el parentiu entre ambdós, i és també molt problemàtica l'atribució a algun d'ells d'alguns altres mapamundis conservats. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viladevall, Antoni (Girona, s XIX) Arquitecte. Exercí també com a escultor i mestre fuster. Es casà amb una filla de l'impressor Francesc Bro i Sala, el darrer de la cèlebre dinastia de llibreters. El 1811, per herència, prengué possessió dels tallers d'impremta Bro -que vengué després-, de terres a Pujals dels Cavallers i de 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viladomat, Salvador (Berga, Berguedà, s XVII – Barcelona, 1687) Pintor. Era el pare del famós pintor Antoni. Residí a Barcelona almenys des del 1671. El 1678 establí el seu taller de Sallent. 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viladomat, Tomàs (Berga, Berguedà, 1669 – s XVIII) Pintor, escultor i eclesiàstic. Era cosí d'Antoni Viladomat i Manalt. És autor d'un gran nombre de pintures religioses per a esglésies del Berguedà, en general desaparegudes. La seva activitat com a escultor sembla haver estat més esporàdica i fou també d'inspiració religiosa. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viladomat i Esmandia, Josep (Barcelona, 1722 – 1786) Pintor. Fou un continuador discret de l'obra del seu pare Antoni Viladomat i Manald en la sèrie de quadres -no conservats- de la vida de Sant Tomàs d'Aquino per a la capella del seminari de Barcelona. És interessant l'inventari conservat dels seus béns pels nombrosos quadres, potser del seu pare, que hi consten. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viladomat i Manalt, Antoni (Barcelona, 1678 – 1755) Pintor. És el més important de l'escola catalana del s XVIII, hereu de la tradició realista i severa del s XVII. Es va dedicar, gairebé totalment, als temes religiosos d'esperit narratiu; entre les sèries d'aquest tema excel·leixen les escenes de la Vida de sant Francesc (1722-24) i les que decoren la capella dels Dolors de l'església de Santa Maria de Mataró, pintades vers el 1727. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA
80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viladomat i Massanas, Josep (Manlleu, Osona, 1899 - Andorra la Vella, Andorra, 2/jun/1989) Escultor. Fou aprenent amb R. Atché i amb Borrell i Nicolau. Fou membre fundador del grup d'Els Evolucionistes (1917). La seva revelació pública fou una 'Maternitat presentada a l’Exposició d’Art de Barcelona del 1923. Viatjà per Itàlia i a París (1924). Exposà individualment a Barcelona (Sala Parés) el 1929. És autor del Sant Francesc d’Assís de Montserrat, del monument a Fortuny a Reus i del monument a F.S. Pearson a Barcelona (1918), així com d’una de les escultures de la plaça de Catalunya de Barcelona (1929), d’altres al parc de Montjuïc i de l’allegoria de la República (1936) al monument barceloní a Pi i Margall (que el 1986 fou recuperada i instal·lada a la plaça Llucmajor de Barcelona). Guanyà el premi Campeny d’escultura (1936) i el de l’Exposició Trimestral de Belles Arts organitzada pel ministeri d’instrucció pública el 1938 a Barcelona. Participà en la decoració de les conselleries de cultura i de finances de la Generalitat (1936-37). Refugiat a Andorra, en tornar féu les figures de la font de la Rambla de Tarragona (1952), diversos passos de Setmana Santa, el monument a Raquel Meller (1966) al Paral·lel barceloní i el monument al P. Pere Camps a Saint Augustine, Florida (1975). També són obra seva l’estàtua eqüestre de Franco que hi hagué al castell de Montjuïc (1963), l'avi del Barça (1973-74) i part del monument que Barcelona dedicà a Pau Casals (1982). Al marge del mediterranisme propi dels escultors de la seva generació a Catalunya, conreà un estil realista, que, si passà per etapes d’influència donatel·liana, es concretà més aviat en realitzacions d’un cert anecdotisme virtuosístic modernitzat. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Viladomiu Nou (Gironella, Berguedà) Colònia industrial tèxtil, situada al sud de la vila, a la dreta del Llobregat, a la seva confluència amb la riera de Clarà, al límit amb els termes d'Olvan, Casserres de Berguedà, Puig-reig i Sagàs. És una fàbrica de teixits i filats de cotó (Societat Anònima Viladomiu) que el 1970 donava feina a 725 persones. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Viladomiu Vell (Gironella, Berguedà) Colònia industrial tèxtil, situada a la dreta del Llobregat, al sud de la vila, vora el límit amb el terme de Casserres de Berguedà. És una fàbrica de teixits i filats de cotó (Manufactures Viladomiu SA) on el 1971 treballaven 347 persones. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Viladonja (les Llosses, Ripollès) Poble (1.012 m alt), situat als vessants de la serra de Matamala; l’església parroquial de Santa Eulàlia, reedificada a mitjan s XVIII, com les altres del terme, fou adscrita entre el 980 i el 1087 a la jurisdicció civil i eclesiàstica del monestir de Ripoll. Amb Sant Esteve de la Riba esdevingué lloc reial al s XVII, i el 1830 fou creat el municipi amb el nom de Sant Esteve de la Riba, fins el 1860. Fou municipi independent fins el 1974. L’antic terme comprenia, a més, el poble d'Estiula, l’antic poble de Corrubí i la masia de Llentes. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA
85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viladot i Presas, Albert (Barcelona, 1954 – 9/feb/1993) Periodista. Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva trajectòria professional inclogué tots els àmbits de la comunicació -premsa, ràdio i televisió-. A partir del 1978, treballà a "Mundo Diario", Ràdio Barcelona, "La Vanguardia" i "El Periódico", a més de col·laborar en nombroses publicacions no diàries, entre els quals destaquen els setmanaris d’informació general "El Món", "El Temps", "Tiempo", "Interviú" i "Mundo". Després de ser codirector de la revista "Cultura", passà a ser director del diari "Avui", on ja col·laborava setmanalment amb una crònica política. Des del nou càrrec, impulsà la renovació del rotatiu català i promocionà la seva obertura a tots els àmbits del catalanisme polític fins al moment del traspàs. Col·leccionà un gran nombre de publicacions clandestines de l’època franquista: unes mil dues-centes revistes corresponents al període 1939-77 i milers de documents diversos, entre els quals hi ha informes, fulls volants, fullets i circulars. Aquesta col·lecció, que abasta tot l’espectre de la ideologia política, fou constituïda en Fons Albert Viladot i donada al Centre de Documentació de la Comunicació (CEDOC) de la UAB. En l’àmbit televisiu, la seva trajectòria començà al programa de TVE-Catalunya Memòria popular i continuà amb la direcció de Telenotícies nit i la conducció del programa A debat, tots dos de Televisió de Catalunya. La seva obra escrita, fruit de la revisió de la història recent de Catalunya, es concretà en la tesina Història del nacionalisme català i de la seva premsa clandestina en la postguerra (1939-51), que fou publicada amb el títol Nacionalisme i premsa clandestina (1939-51), premi Xarxa el 1985, i en les obres Catalunya: Història d’un maniqueisme, premi Avui 1987 i publicada el 1988; L’esquerra nacionalista. Diàlegs amb Heribert Barrera (1988) i L’Estatut: entre el desig i la realitat (1989). Fou impulsor de la Fundació ACTA i premi Ciutat de Barcelona en la categoria de Premsa, Ràdio i Televisió el 1982. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Viladot i Puig, Guillem (Agramunt, Urgell, 1922 – Barcelona, 1999) Escriptor. Es va dedicar a l'assaig de temes de pagesia i art: Màrius Torres (1954) i Leandre Cristòfol (1960). Com a poeta, dins la poesia visual, va escriure Sopes amb pa torrat (1969), Poemes de la incomunicació (1970), Entre Opus i Opus (1972), Contrapoemes (1972), Cantates, fugues i colls de la baralla (1973), Tercer poema de l'home (1974), Les miniverbalitzacions (1977), Lais-77 (1977), Amor físic (1983), Urc del cos (1987) i Res comú (1997). També va publicar novel·la -entre les quals sobresurten La cendra (1972), Tingues memòria de mi (1975), Ricard (1976), L'amo (1980), Discurs horitzontal (1982), Simetria (1986), Joana (1991), Carles (1994)-, contes infantils -Professor Fluss (1982)-, i reculls de narració: Temps d'estrena (1959), Els infants de Riella (1963), La gent del vent (1967), Memòria de Riella (1974) i La llei de la pedra i altres contes (1980). 87 CATALUNYA - MUNICIPI
88 CATALUNYA - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Viladrover (el Brull, Osona) Veure> Sant Jaume de Viladrover. 90 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
91 CATALUNYA - MUNICIPI
92 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
93 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Vilafermosa, arxiprestat de (Alt Millars, ? – 1960) Antiga demarcació eclesiàstica, centrada en la vila de Vilafermosa, que constituí fins el 1960 (que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l'arxiprestat de Cirat) un enclavament de l'arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa. Comprenia tota la comarca, excepte Fanzara (que pertanyia a Tortosa) i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina (que pertanyia a Sogorb). 94 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Vilafermosa, mestre de (País Valencià, s XIV - s XV) Pintor anònim. Nom amb què és conegut l'autor dels retaules del Judici final, La Mare de Déu, L'Eucaristia i altres de la localitat de Vilafermosa (Alt Millars). Pertany a la darreria del s XIV i la primeria del XV. Les propostes d'identificació amb Francesc Serra i amb Guillem Ferrer no tenen cap fonament. Segons les noves recerques, sembla que hom pot atribuir una part de l'obra d'aquest mestre a Llorenç Saragossa. 96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Vilafortuny (Cambrils de Mar, Baix Camp) Antic lloc i terme, situat a la costa, a l'est de la vila, entre l'antic terme de Barenys, a llevant, i la riera de Riudoms, a ponent. Actualment és una important urbanització turística, amb un gran nombre de xalets i apartaments, amb nombroses residències secundàries. Centra el lloc l'antic casal o castell de Vilafortuny, d'origen medieval (el lloc és esmentat ja el 1152, i el 1391 l'adquirí del rei la mitra de Tarragona), amb una gran torre de defensa. Als s XV i XVI sofrí greus atacs dels pirates, i fou progressivament abandonat (la parròquia existia encara a l'inici del s XIX) i esdevingué una partida del terme de Cambrils.
Anar a: [ Vila i P ] [ Vilab ] [ Vilad ] [ Viladem ] [ Vilademuls, R ] [ Viladon ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Vila i Puig, Joan
Vila i Ventura, Samuel
Vila Joiosa, la
Vilabella (
Vilabertran (
Vilablareix (
Vilada (
Viladecans (
Viladecavalls del Vallès (
Vilademuls (
Viladrau (
Vilafamés (
Vilafermosa (