|
|
|
Anar a: [ Doma ] [ Domenech, A ] [ Domenech i G ] [ Domeng ] [ Doming ] [ Don ] No sempre l'acció té felicitat, però no hi ha felicitat sense acció. (Benjamí Disraeli) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Doma, la (la Garriga, Vallès Oriental) Veïnat i antiga església parroquial (Sant Esteve), a l'esquerra del Congost, davant el poble, en un coster. Documentada des del 966, el 1139 fou posada sota el patronatge del monestir de l'Estany. Era regida per dos domers: el major i el menor. A partir del 1737, que fou beneïda la nova parròquia, hi restà el domer menor (després fou regida per un vicari) i centrà el cementiri parroquial. L'edifici, voltat per les antigues domeries, conserva alguns elements romànics tardans; fou reformat els s XV i XVI en estil gòtic. Es destaca el retaule major de Sant Esteve, notable obra pintada del taller de Vergós (fi del s XV), imitació del de Granollers, i el retaule esculpit renaixentista del Roser. 2 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Domanova (Rodés, Conflent) Santuari de la Mare de Déu de Domanova, al sud del poble, a 325 m alt, en l'emplaçament d'un antic castell roquer que dominava la confluència de les rieres de Rigardà i de Croses, damunt el coll de Ternera. Construïda el s XIV, subsistí, com a església parroquial de Rodés, l'antiga de Sant Miquel, a l'indret anomenat Glevella; al seu torn cedí el caràcter de parroquial a l'actual església del nucli urbà. Conserva, a més de la imatge, diversos retaules antics i nombrosos ex-vots. Hi tenen lloc uns quants 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domene, Joaquim (Olot, Garrotxa, 1948 - ) Pintor. De formació autodidàctica, començà integrat en el grup d'Ara (1968-73), realitzant unes obres en què és palesa una clara influència dels procediments del grafisme. S'ha preocupat molt pel gravat, que ha conreat profusament. La seva pintura es fonamenta en el dibuix, amb una utilització constant d'elements evocatius o simbòlics, principalment extrets de paisatges urbans. 4 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domènec, Antoni (País Valencià, s XVI - d 1570) Pintor. Pare del també pintor Francesc Domènec i Borràs. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènec, Antoni Vicenç (Grions, Selva, 1553 – Girona, 1607) Historiador i eclesiàstic. Dominicà, el 1605 fou nomenat mestre de filosofia i de teologia al convent que l'orde tenia a Llutxent (Vall d'Albaida). Estudià en diversos arxius del Principat, publicà Flos sanctorum o historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña (1602) i traduí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoni. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domènec, Francesc (País Valencià, v 1460 - Catalunya, 1494 ?) Gravador. Probablement fou frare del convent de Santa Caterina de Barcelona. Va signar una estampa de la Mare de Déu del Roser (1488); es tracta del gravat més primitiu conegut de data certa en l'àmbit català. 7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Domènec, Jaume (Rosselló, s XIV - Catalunya, 1384) Historiador dominicà. Mestre en teologia i inquisidor de Mallorca (1357), del Rosselló i de la Cerdanya. Va ésser també preceptor i predicador del futur Joan I, fill de Pere III el Cerimoniós. Aquest rei li encomanà, després d'haver traduït la Stratagemata de Frontí, la redacció d'un Compendi historial, crònica universal escrita en un català llatinitzant, primer exemple d'aquest tipus de prosa, el qual no acabà. Un quant temps després, el rei va donar aquest encàrrec a fra Antoni 8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domènec, Pere (País Valencià, s XVI) Gramàtic. Era sacerdot. És autor de Minus alphabetum (València, 1518), diàleg d'un mestre amb el seu deixeble destinat a aclarir els dubtes i els errors del Doctrinal d'Alexandre de Villedieu. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènec, Pere (Barbens, Pla d'Urgell, v 1525 – Barcelona, 1606) Jesuïta. Company de sant Francesc de Borja a les missions per terres d'Espanya. Capellà de la cort portuguesa, fundà a Lisboa l'església de Montserrat. Escriví un estudi dels miracles de sant Francesc de Borja. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domènec, Vicent (València, s XVIII - s XIX) Ciutadà. Era venedor de lluquets o palletes i per aquesta raó fou conegut per el Palleter. La tradició li atribueix d'haver llançat, a la placeta de les Panses, el primer crit de revolta contra els francesos, el 23/mai/1808 (Veure> Crit del Palleter, el). 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domènec i Borràs, Francesc (Cocentaina, Comtat, 1559 - País Valencià, d 1623) Pintor. Fill del també pintor Antoni Domènec i deixeble del seu oncle Nicolau Borràs. És autor del retaule de l'Adoració dels Reis de l'església de Santa Maria de Cocentaina. 12 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Domènec i Bover, Pere Gaietà (Palma de Mallorca, 1728 – 1779) Jurista. Estudià humanitats, filosofia i dret a la universitat de Mallorca. Fou advocat de la mitra i defensà els dominicans que no volien retre culte públic a Ramon Llull. Féu una transcripció, corregida i augmentada -avui perduda-, del Vocabulario trilingüe, mallorquín, castellano y latín, d'Antoni Oliver i Feliu. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domènec i Passanant, Joan Jeroni (València, 1516 – 1592) Jesuïta. Estudià filosofia i teologia a París. Ordenat, rebé una canongia a València, i el 1539 ingressà, a Itàlia, a la Companyia de Jesús, i perfeccionà els estudis a Roma. Tingué cura dels estudiants de Castella i de Catalunya-Aragó a París. Nomenat provincial de Sicília, fundà els primers col·legis de l'orde a Messina i a Palerm. El 1544 fundà, amb la seva herència, el col·legi de Sant Pau a València -el primer de l'orde a la península-. Tingué una gran influència espiritual a València i Mallorca (aconseguí l'ingrés a la Companyia de Jeroni Nadal el 1545). Escriví un Cathechismus in toto Siciliae Regno auctoritate Proregis usurpatus (1547). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènec i Sabater, Vicenç (Barcelona, 1780 – 1841) Advocat i erudit. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1803), a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català, amb poesies d'autors dels s XVII i XVIII, moltes d'inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia. Féu també treballs sobre numismàtica. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech, Antoni (Cervera, Segarra, 1785 - Barcelona ?, s XIX) Metge. Catedràtic d'agricultura a l'Escola de la Junta de Comerç. Fou membre de diferents institucions culturals i econòmiques de Barcelona. Publicà Memoria sobre el estado actual de la agricultura y la botánica (1842). 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domènech, Antoni (València, s XIX) Pintor. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech, Climent (Catalunya, s XV – Barcelona, s XVI) Pintor. Era fillastre de Jaume Vergós (II) i, en renunciar aquest a continuar essent pintor del Consell de Cent (1503), el substituí en el càrrec. Les seves obres no han estat conservades. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech, Francesc (Vic, Osona, s XVII) Arquitecte. Col·laborà en els projectes de reconstrucció de la catedral de Vic. Dirigí fins el 1658 les obres de la capella de Sant Bernat Calvó. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech, Gregori (Valls ?, Alt Camp, s XIX - Tarragona, d 1876) Periodista i polític liberal. Comandà a Valls el batalló de voluntaris dits nacionals. Escriví en castellà una memòria ressenyant aquesta experiència. A Tarragona publicà una revista titulada "El Abuelo". 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech, Ignasi (Barcelona, s XIX) Metge. Escriví estudis sobre la icterícia i les malalties mentals. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech, Isidor (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1891) Advocat i polític. D'idees republicanes avançades, publicà El obrero político. Catecismo de doctrina política... al alcance de la clase trabajadora (1869), Idea práctica de la federación (1870) i alguns manuals de comerç, com Pago de las letras de cambio (1874). Ocupà diversos càrrecs públics. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domènech, Jeroni (València, s XVI) Religiós jesuïta. Fou superior del col·legi de la Companyia a París, per ordre de sant Ignaci (1540). Més tard, per espai de vint anys, fou provincial de Sicília. Fundà col·legis a Bolonya i a València. 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech, Joaquim (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 1839) Entomòleg. Fou arxiver de l'Acadèmia de Ciències, a la qual deixà, en morir, una notable col·lecció d'insectes. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domènech, Joaquim (País Valencià, s XIX – Morella, Ports, s XIX) Escultor. Al Palacio Real i a l'Academia de San Fernando de Madrid es conserven obres seves. 28 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domènech, Vicent Veure> Domènec, Vicent el Palleter. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domènech i Cervera, Frederic (València, 1853 – 1924) Industrial impressor. Fill de Josep Domènech i Taberner, continuà la publicació del diari "Las Provincias". A la seva impremta s'imprimiren gran part de les obres bàsiques de la cultura valenciana de la segona meitat del s XIX i del començament del XX. En el diari "Las Provincias" mantingué una línia conservadora i regionalista. Fou succeït en la direcció de l'empresa, pel seu fill Frederic Domènech i Muñoz. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech i Circuns, Josep (Barcelona, s XIX) Mestre i escriptor. Exercí a Tarragona i a Montblanc. Fou membre de la Societat Econòmica d'Amics del País de Barcelona. Publicà, entre altres obres, Elementos de gramática castellana-catalana (1829) i diverses obres sobre l'ensenyament i la religió, i la versió lliure del llatí en vers català del Símbol de sant Atanasi (1847) i Vida de la protomártir santa Tecla (1847). 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech i Escotè, Maria (Alcover, Alt Camp, 21/ago/1877 – Barcelona, 27/gen/1952) Escriptora. S'establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals col·laborà a "Or i Grana" (1906) i "Feminal" (1907); fundà la Federació Sindical d'Obreres (de l'Agulla). Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles, i escriví unes quantes novel·les (Neus, 1914; Els gripaus d'or, 1919; i Herències, 1921), i els llibres de poemes Al rodar del temps (1946) i Confidències (1946). Era coneguda habitualment per Maria Domènech de Cañellas. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA - BIOGRAFIA
35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech i Gallissà, Rafael (Tivissa, Ribera d'Ebre, 1874 – Madrid, 1929) Crític i historiador d'art. Fou catedràtic de teoria i història de l'art a l'Escola de Belles Arts de València (1898) i a l'Escola Especial de Pintura, Escultura i Gravat de Madrid (1903). El 1913 fou nomenat director del Museu Nacional d'Arts Industrials i Decoratives. També fou membre de l'Acadèmia de San Fernando de Madrid. Li fou confiat el catàleg artistico-monumental de la província de Tarragona. Col·laborà com a crític d'art en els períodics "Abc" i "El Liberal" i en les revistes "Forma" i "Vell i Nou". Dirigí la "Biblioteca de Arte español" i la publicació "Las obras maestras de Arquitectura y de la decoración en España", i és autor de Sorolla, su vida y su arte (1910) i El nacionalismo en arte (1928). 36 CATALUNYA - BIOGRAFIA
38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech i Maranges, Francesc (Barcelona, 1820 – 1904) Químic, metge i farmacèutic. Fou el primer que assajà la llum elèctrica a Barcelona (1866). És autor de nombrosos escrits (Tratado elemental de química industrial, 1850), especialment de col·laboracions periodístiques. Fou president de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i catedràtic de química a la Universitat de Barcelona. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech i Massana, Josep (Barcelona, 1885 – 1973) Arquitecte (1910). Fill del també arquitecte Josep Domènech i Estapà. Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artistics de Barcelona i arquitecte del ministeri d'instrucció pública. Entre les seves obres figuren, a Barcelona, l'església de Santa Tereseta, els magatzems El Águila i la Caixa Mútua Popular de Barcelona, també acabà el convent dels carmelitans que el seu pare havia començat el 1910; a Sant Celoni, d'on fou arquitecte municipal, l'Ajuntament i l'Ateneu, i diverses escoles en pobles de la província de Barcelona. Publicà La casa (1923) i La finca urbana (1928). 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech i Montaner, Eduard (Barcelona, 1854 - la Garriga, Vallès Oriental, 1938) Relligador i editor. Fill de Pere Domènech i Saló. En col·laboració amb Albert Albert ì Torrellas publicà la "Biblioteca Catalana dels Grans Mestres", dedicada a l'edició de les obres completes de Shakespeare. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA
41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domènech i Muñoz, Frederic (València, 1887 – 1935) Enginyer industrial. Fill de Frederic Domènech i Cervera, al qual succeí al capdavant de l'empresa tipogràfica on s'editava el diari "Las Provincias". 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech i Oriol, Anselm (Tarragona, 1897 – Barcelona, 1970) Pintor. Deixeble d'Aureli Tolosa. Fou cap de decoració d'Orphea Films. És conegut sobretot per les decoracions murals que féu a Barcelona, Tarragona, Lleida, Manresa, etc. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech i Roura, Fèlix (Barcelona, 1888 - Buenos Aires, Argentina, 1977) Heraldista. Fill de Domènech i Montaner. Fou col·laborador en l'obra del seu pare Ensenyes nacionals de Catalunya (1936), i publicà Nobiliari català de llinatges (1923-30), Heràldica de la catedral de Barcelona (1929) i Notícia crítica del gran 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech i Roura, Pere (Barcelona, 1881 – Lleida, 1962) Arquitecte (1907). Col·laborador del seu pare Lluís Domènech i Montaner a les obres de l'hospital de Sant Pau de Barcelona. Fou professor (des de l'any 1907) i catedràtic (1920-50) de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Arquitecte director de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929, fou coautor del Palau Nacional i de l'Estadi, a la muntanya de Montjuïc, dins un ampullós monumentalisme. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech i Saló, Pere (Barcelona, 1821 – 1873) Relligador. A dinou anys instal·là un modest obrador, des d'on restaurà l'art de relligar a Barcelona, que el 1860 fou traslladat i ampliat, amb utillatge modern, produí relligaments artístics i inicià la producció en gran escala, de caràcter industrial. Establí un dipòsit d'utillatge i de materials, de la importància del qual dóna fe el Catàleg publicat el 1867. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domènech i Taberner, Josep (València, 1815 – 1879) Industrial impressor. Estudià filosofia i lletres a València. Dedicat a les activitats tipogràfiques, des del 1861 regí la impremta del diari "La Opinión", de la qual esdevingué propietari el 1869. En col·laboració amb Teodor Llorente, el 1866 havia convertit "La Opinión" en "Las Provincias", periòdic que ha romàs vinculat a la seva família. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech i Torres, Lluís (Lleida, 1911 - ) Entomòleg. S'ha especialitzat en lepidòpters diürns dels quals ha reunit una col·lecció d'uns 15.000 exemplars. Fou president de la Societat Catalana de Lepidopterologia d'ençà de la seva fundació (1978). Ha publicat en revistes especialitzades nombrosos articles sobre els lepidòrters ropalòcers. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech i Veciana, Miquel (Reus, Baix Camp, 1816 – Tarragona, 1878) Eclesiàstic. Ingressà, a Madrid, en l'orde de Sant Vicenç de Paül. Pel fet de no voler-se sotmetre al decret del govern que obligava a prendre les armes als religiosos de la seva edat no ordenats in sacris, el 1874 amigrà a París. El 1837 passà a les missions dels EUA, on dos anys després rebé dispensa per ésser ordenat capellà. El 1859 fou consagrat bisbe de Pittsburgh, i el 1870 assistí al concili Vaticà I, on opinà contra la infabil·libilitat del Sant Pare; al cap de pocs mesos renuncià al bisbat. No acceptà l'arquebisbat de Califòrnia ni el cardenalat que li oferí Pius IX. El 1877 es retirà a Reus. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech i Vicente, Lluís (Barcelona, 1873 - París ?, s XX) Escultor. Residí gairebé sempre a París. El Museu d'Art Modern barceloní té les seves obres titulades Després de la Comunió (1907) i Testa de vell (1923). 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domènech i Vilanova, Cristòfor de (Barcelona, 1879 – 1927) Assagista i dibuixant. Personatge polèmic i d'esperit revolucionari, suscità molts recels i controvèrsies, reflectits sovint a la premsa. Director de "Justícia Social", on explicità el seu socialisme. El seu llibre més conegut fou Carnet d'un heterodox (1926). Escriví també els assaigs El Xagai (1924), El bon doctor (1924), L'ànima trista (1925) i L'oci d'un filòsof (1928). 53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Domenge, Francesc (Palma de Mallorca, s XVII - 1731) Pintor. Potser fill de Jaume. Autor d'un retrat del rei-arxiduc Carles III. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domenge, Guillem (Girona ?, s XIV – s XV) Jurista. Doctor en dret, fou nomenat jutge de la batllia i de la vegueria de Girona (1386) per l'infant Joan. Va escriure uns comentaris sobre les Constitucions de Catalunya i els Usatges de Barcelona. 56 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Domenge, Jaume (Illes Balears, s XVII – Palma de Mallorca, 1723) Pintor. Excel·lí en el retrat. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domenge, Pere (Valls, Alt Camp, s XIV - Catalunya, s XIV) Militar. Manava, amb el grau de capità, el contingent de voluntaris vallencs que acudiren a la defensa de Tarragona contra les naus castellanes que, després d'haver estat rebutjades de Barcelona, es retiraven tot fent depredacions a la costa catalana (1359). 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domenge i Antiga, Melcior (Olot, Garrotxa, 1871 – 1939) Pintor i pessebrista. Adscrit a l'escola paisatgística d'Olot. Estudià a l'Escola de Belles Arts olotina i després a la de Barcelona, pensionat per la Diputació de Girona. Fou deixeble predilecte de Joaquim Vayreda, amb qui treballà durant molts anys, fins al punt de preparar-li els paisatges, als quals Vayreda donava els últims tocs. El seu estil, però, es distingí del del mestre pels seus contrallums, els esfumats i els colors sòlids. Conreà també l'escultura, i modelà figures de pessebre. 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Domeny (Girona, Gironès) Poble (ant: Paret-rufí), a l'esquerra del Ter, aigua avall de la riera de Llémena, a l'antic terme de Sant Gregori. L'església parroquial de Sant Feliu (de la qual depèn la Roureda) havia estat possessió de la mitra gironina. Hi han estat trobades restes romanes. Els s XII i XIII hi havia molins drapers. 61 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
62 CATALUNYA - HISTÒRIA Domenys (Alforja, Baix Camp) Despoblat (o el Domenge). 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - HISTÒRIA Domenys del Penedès (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dòmine, Josep Joan Veure> Juan i Dòmine, Josep. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domingo, Francesc (Alcoi, Alcoià, s XIX – València, 1901) Actor. Actuà en el teatre castellà, per al qual escriví també alguns drames. 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domingo, Lluís (València, 1718 – 1770) Escultor i pintor. Deixeble del pintor Hipòlit Rovira i de l'escultor Baptista Balaguer. Director d'escultura de l'Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles quan encara es deia Acadèmia de Santa Bàrbara. Talent de pas entre el barroc i el neoclàssic, deixà obres valuoses, com els treballs de la capella de Sant Joaquim i Santa Anna a l'església de la Sang de Llíria. 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domingo, Miquel (València, s XVIII – s XIX) Impressor i llibreter. Publicà "El Observador Político y Militar de España" i opuscles patriòtics durant la guerra del Francès. Refugiat a Palma de Mallorca el 1810, hi edità obres patriòtiques i liberals (sobre Jovellanos, Arriaza, etc) i imprimí l'"Aurora Patriótica Mallorquina". En caure el règim constitucional, es traslladà a València, però fou portat a Mallorca i fou condemnat a un desterrament de quatre anys a Eivissa i privat a perpetuïtat d'exercir el seu ofici. El 1817 era a València, associat amb el seu gendre, Ildefons Mompié, continuador de la impremta. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domingo i Arnau, Joan (Tarragona, 1768 – 1809) Farmacèutic i botànic. Adquirí una farmàcia de Tarragona amb una col·lecció de minerals ì un herbari, que amplià amb els elements que recollí en les seves visites per l'occident del Principat com a visitador de farmàcies (a partir del 1802). Fou diputat del comú de l'ajuntament (1808). 72 EUROPA - BIOGRAFIA Domingo i Fallola, Robert (París, França, 1883 – Madrid, 1956) Pintor. Fill de Francesc Domingo i Marquès. Els seus quadres reflecteixen sovint el moviment de ramats i de cavalls. Són notables Ramat i Càrrega, al Museu de València. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domingo i Garriga, Francesc (Vic, Osona, 1841 – s XIX) Polític. Fou molt de temps diputat provincial. Introduí la moderna maquinària agrícola a la zona de Manlleu i els sistemes més avançats de cria ramadera a la seva finca "La Colomina", al terme de Sant Quirze de Besora. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domingo i Marquès, Francesc (València, 1842 – Madrid, 1920) Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Residí a Roma, Madrid i París. Acadèmic de San Fernando, a Madrid, pintor brillant de petits quadres 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domingo i Peris, Manuel (València, 1871 – Barcelona, 1948) Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Fou director de l'Institut Cristià a les Arts Decoratives, a Barcelona. Es distingí com a imatger notable. Guanyà premis importants a diversos països. 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domingo i Ramoín, Maties (Alpont, Serrans, s XVII - País Valencià, 1730) Doctor en medicina. Fou catedràtic de medicina teòrica i de grec a la Universitat de València. Amb el pseudònim de Mateo Cabrera, médico catalán, publicà Breve defensorio de una receta, en defensa d'un metge de Vinaròs acusat pel justícia i els jurats de la vila (1684), Disputatio de variolis et morbillis, cum quaestione appendice de peste (1685) i Quaestiumcula in qua examinatur pulvis de quarango, vulgo "cascarilla", in curatione tertianae et quartanae (1682). 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domingo i Segura, Francesc (Barcelona, 1893 - Sáo Paulo, Brasil, 1974) Pintor i gravador. Es va formar a l'Escola de Bells Oficis de Barcelona i, amb F. Galí, fou un dels fundadors de l'Agrupació Courbet a Barcelona (1918-19). Els seus retrats i nus femenins es caracteritzen per un intens realisme naturalista. Després d'una etapa d'admiració per Cézanne, s'acostà al cubisme (1922-27). L'any 1950 es traslladà a l'Argentina i posteriorment s'establí a Säo Paulo (1951), on obrí una galeria d'art, hi conreà un estilitzat constructivisme figuratiu. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domingo i Sol, Manuel (Tortosa, Baix Ebre, 1836 – 1909) Eclesiàstic. Sacerdot (1860), es doctorà en teologia a València (1867). Dedicat en especial al foment de vocacions sacerdotals, creà el col·legi de Sant Josep de Tortosa (1873) per a seminaristes. I uns altres a València, Múrcia, Oriola, etc. Fundà la Germandat 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domingo Soler, Amalia (Sevilla, Andalusia, 1835 – Barcelona, 1909) Poetessa i escriptora. Òrfena a disset anys, es traslladà a Madrid, on visqué díficilment fins que el vescomte de Torres-Solanot la cridà a Barcelona perquè l'ajudés en la preparació de les seves idees espiritistes. Durant vint anys, mentre residia a Gràcia, des del 1879, publicà la revista mensual "La Luz del Porvenir", ensems amb diversos llibres de poesies, uns altres de controvèrsia, com El espiritismo refutando los errrores del catolicismo romano (1880) i, especialment, els llibres que anà dictant mentre estava adormida en estat mediúmic (Memorias del padre Germán i Te perdono!, en 8 volums), que han estat reeditats recentment a l'Argentina. 82 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Domingos, cala (Manacor, Mallorca Oriental) Cala de la costa, al nord de Cala Murada. Hi ha una urbanització. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domingues, Pere (País Valencià, s XV) Miniaturista. Documentat del 1438 al 1465. Fou il·luminador dels llibres d'obres de la seu de València, des del 1454 juntament amb Lleonard Crespí. Hom l'ha identificat amb un Pere Domingues d'Atzuara, actiu a Sogorb, potser fill de Domènec d'Atzuara. 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Domínguez i Barberà, Martí (Algemesí, Ribera Alta, 1908 - 1984) Periodista i escriptor. Ha estat director de "Las Provincias". A part d'uns assaigs, en castellà, sobre les arrels de la història valenciana i sobre Blasco i Ibáñez, ha escrit teatre (El milacre dels Milacres, 1969; El cigne fora de l'aigua, 1977) i la novel·la sobre el món rural Els horts (1972). 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domínguez y Sánchez-Bordona, Jesús Leonardo (Ciudad Rodrigo, Extremadura, 1889 – Tarragona, 1963) Arxiver, bibliotecari i historiador. Dirigí diverses biblioteques de l'estat, entre les quals, la provincial de Tarragona (1942-63). La seva obra és fonamental per a l'estudi de la miniatura medieval a la península Ibèrica: Catálogo de los manuscritos catalanes de la Biblioteca Nacional (1931), El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus (1952), entre d'altres. Fou membre corresponent (1961) de l'Institut d'Estudis Catalans. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Domus i Pérez, Clotilde (Barcelona, 1882 - Catalunya, s XX) Actriu dramàtica. De molt jove es presentà amb la companyia de Teatre Català, al Romea. Actuà algun temps a Madrid. Es retirà arran del seu matrimoni, el 1908. 88 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Dona, pic de la (Conflent / Ripollès) Cim (2.704 m alt), el més septentrional del circ de Morenç, a la capçalera del Ter. Forma part de la línia de crestes que separa les dues comarques. És anomenat també pic d'Ombriaga. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Donadiu i Puignau, Delfí (Vilajuiga, Alt Empordà, 1845 – Barcelona, 1904) Catedràtic de llengua hebrea (1882) i de filosofia a la Universitat de Barcelona. Publicà, a més de nombrosos opuscles de filosofia i ciència del llenguatge, Curso de geografía histórica (1873), Curso de metafísica (1881), Método de enseñanza de 90 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Donasà, el (Capcir) Comarca occitana, situada als Pirineus. Pertangué als comtes de Cerdanya (s X), als vescomtes de Castellbó i als comtes de Foix (1202), que prestaren homenatge als reis de Catalunya-Aragó i als de Mallorca. S'uní a la corona francesa amb Enric IV (1589), hereu dels comtes de Foix. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Donat, Ramon (Catalunya, s XIII) XXI Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1238, per haver estat nomenat bisbe de Lleida el seu antecessor Ramon de Siscar. Aconseguí que Jaume I realitzés la intenció que tenia de fundar un monestir cistercenc a l'illa de Mallorca: el de Santa Maria la Reial (1239). Hom creu que renuncià al seu càrrec el 1241, any en que fou succeït per l'abat Vidal. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Donat i Torralba, Josep (Barcelona, 1907 - s XX) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Destacà com a aquarel·lista. Algunes exposicions seves han estat presentades a Amèrica. 93 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA donatiu (Catalunya-Aragó) DRET CAT Quantitat que la cort votava per a subvencionar el rei o cobrir càrregues públiques. Era fixada un cop s'havia arribat a un acord sobre totes les qüestions pendents tractades a la cort. Per a l'aprovació era necessària la majoria de vots. L'exacció i l'administració dels imposts necessaris per a pagar el donatiu anava a càrrec de la diputació o generalitat corresponent. Al Regne de Mallorca, era la quantitat votada, a petició del rei, pel Gran i General Consell. 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Dones en Lluita (Barcelona, 1978 – 1983) Publicació bimensual. Portaveu de la Coordinadora Feminista de Barcelona. Aparegué entre el 1978 i el 1980 i entre el 1981 i el 1983. 96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Dones Pecadrius, Pobla de les (València, Horta) Barri de la ciutat que fou destinat a bordell. Rebia també el nom de Pobla de les Àvols Fembres i els de Públic i Partit. En costa l'existència a partir del 1321. Originàriament fora de la ciutat, hi fou incorporat el 1356 arran d'una ampliació de l'àrea urbana; la seva situació corresponia a l'actual barri del Carme. Era constituït per una sèrie de casetes voltades de petits jardins, cadascuna de les quals era ocupada per una prostituta, per a l'exercici del seu ofici; el conjunt restava aïllat (1444) per una muralla, que només tenia un portal d'entrada. Fins a l'any 1321 era regit per un funcionari anomenat el Rei Arlot, i, sempre, fou objecte d'una constant atenció legislativa per part dels reis i de les autoritats municipals. L'explotació dels locals anava a càrrec dels hostalers, que... Segueix... 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Doni, Guerau de (Barcelona, s XIV – v 1421) Mercader. Dedicat al comerç de teixits pel Tirrè, ajudà Martí el Jove a sotmetre l'illa de Sardenya (1409). Participà activament a la batalla de l'illa d'Asinara i prengué part en el combat victoriós de Sanluri (1409). Martí el Jove li donà en feu les viles sardes de Mara, Tuili i Gesturi. A la mort d'aquest, Martí l'Humà li encomanà les tasques del funeral i la recerca d'informació sobre les relaciones amoroses de Martí el Jove amb dues dones sardes: l'una de l'Alguer, l'altra possiblement l'anomenada bella de Sant Luri. Heretà els seus feus el seu fill Joan de Doni. 99 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Doni, Guerau de (Sardenya, Itàlia, s XV) Pare de Joan i nét de l'homònim. Es casà amb Marquesa d'Aragall, de bon llinatge català establert també a l'illa. Ja en temps del seu pare empitjorà molt la situació 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Doni, Joan de (Sardenya, Itàlia, s XV) Fill de Guerau, junt amb el qual foren declarats generosos per Alfons IV, amb facultat per a ésser armats cavallers (1417). 100 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Donnezan, Albert (Perpinyà, 1846 – 1914) Metge i investigador. Director de la secció de ciències de la Societat Agrícola, Científica i Literària del Rosselló, de la qual fou president (1905-14). Excavà el serrat d'en Vaquer, a partir del 1887, on descobrí la tortuga gegantina que rebé el nom de Testudo Perpiniana, i publicà les seves descobertes als butlletins de la SACL i de l'Association Française pour l'Avancement des Sciences (1894). 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Donzell de Sant Cristòfol, la (la Baronia de Rialb, Noguera) Caseria, al sud de Sant Cristòfol de la Donzell, al límit amb l'antic terme d'Anya. 102 CATALUNYA - GEOGRAFIA Donzell d'Urgell (Agramunt, Urgell) Poble (457 m alt) i antic municipi, agregat el 1970 a l'actual, situat al vessant meridional de la serra de Montclar. L'església parroquial (Sant Roc) havia depès de la de Seró. El poble formava part del comtat d'Urgell i era centre de la baronia de la Donzell, comprada a mitjan s XVII pels Solà.
Anar a: [ Doma ] [ Domenech, A ] [ Domenech i G ] [ Domeng ] [ Doming ] [ Don ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Domènech i Casanova, Amand
Domènech i Estapà, Josep
Domènech i Puigcercós, Ignasi
Domenyo
Domingo i Sanjuán, Marcel·lí
Domingo i Sanjuán, Pere