A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Far ]    [ Fare ]    [ Fargas ]    [ Farn ]    [ Farre ]    [ Farro ]

L'important és no deixar de fer-se preguntes. (Albert Einstein)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Far  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Santuari (la Mare de Déu de Far), a la parròquia d'Espui, situat en un coster, damunt la riba esquerra del Flamicell.

2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Far, Bartomeu  (Illes Balears, s XV – s XVI)  Humanista i lul·lista. Creà a Puig d'Inca una escola per a l'ensenyament de les arts liberals amb esperit i mètodes lul·lians. La institució restà articulada amb la de Pere Daguí, de la qual constituïa una mena de grau preparatori amb què hom iniciava el coneixement de les humanitats. Corregí la gramàtica de Pastrana i la reedità (València, 1533).

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Far, castell del  (Llinars del Vallès, Vallès Oriental Antic castell (401 m alt) (o Castellvell del Far, o de Llinars), a l'est del coll de can Bordoi, que ha estat recentment excavat: n'ha aparegut l'estructura i abundant material arqueològic. Esmentat ja el 1023, el 1041 el posseïa Gombau de Besora pels comtes de Barcelona.Inici página Passà als vescomtes de Barcelona (1070-1111), als Vastellvell, als Bell-lloc i a Ramon de Cabrera, i al començament del s XIV, als Corbera, que hi edificaren la capella de Santa Maria (1336) i s'hi establiren. S'ensorrà a causa d'un terratrèmol el 1448.

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Far, el  (Torrefeta i Florejacs, Segarra Poble (435 m alt) (ant: Esfar), a l'est del municipi. L'església de Sant Julià depèn de la parròquia del Llor. Dins el terme hi ha la capella de la Mare de Déu de Gràcia. La senyoria era del bisbe de Solsona.

5 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Far, el  (Susqueda, Selva)  Santuari (la Mare de Déu del Far), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l'extrem dels cingles del Far, damunt del Ter. Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats. La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425; l'edifici actual fou bastit en 1599-1648. La imatge d'alabastre, d'un gòtic molt evolucionat, és del s XV i fou restaurada el 1922. El santuari i l'hostal han estat restaurats el 1970. Els cingles de Far constitueixen l'extrem oriental de la gran cinglera (cingles de Tavertet) que limita pel sud-est l'altiplà de Collsacabra, damunt el Ter; prenen la forma d'una proa avançada damunt la riera de Santa Coloma (oest) i la vall d'Hostoles (est), a la punta de la qual (roca del Far, 1.223 m alt) hi ha el santuari.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Far, priorat del  (Castell i Platja d'Aro, Baix Empordà Veure> Vallvanera, priorat de.

7 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Far, torre del  (Talteüll, Rosselló Veure> Talteüll, torre de.

8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Far, vénda des  (Formentera, Eivissa Vénda de l'illa, dins la parròquia de sa Mola, al voltant del Far de Formentera.

9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaFar, Vicenç  (Palma de Mallorca, 1812 – 1841)  Metge i escriptor. Fou catedràtic de física de Palma. Versificà en castellà i llatí.

10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Far de Cullera, el  (Cullera, Ribera Baixa)  Barri turístic, al nord-est de la ciutat, vora el cap de Cullera, que corona el far.

11 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt EmpordàFar d'Empordà, el  (Alt Empordà Municipi: 9,08 km2, 44 m alt, 563 hab (2014). Situat en un terreny pla, al sud-est mateix de Figueres, terme del qual el separa el riu Manol, afluent de la Muga. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (cereals,

12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Faraill, Gabriel  (Sant Marçal, Rosselló, 1839 – París, França, 1892)  Escultor. Format a Perpinyà i, becat, a París, on fou deixeble de Jean B. Eugène Farochon; el bust que féu d'aquest es conserva al Louvre. És autor del monument a Jacint Rigau, de Perpinyà, i al museu d'aquesta ciutat té diverses obres.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farallons, punta dels  (el Port de la Selva, Alt Empordà)  Cap de la costa septentrional de la península del cap de Creus, a llevant del Golfet.

14 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaFaràndula, La  (Sabadell, Vallès Occidental, 1947 - )  Entitat. Dedicada a la promoció de l'esbarjo infantil, especialment espectacles teatrals, i coneguda també com a Joventut de La Faràndula. El 1956 va inaugurar un local propi (Teatre de La Faràndula), de més de mil localitats, que a partir del 1972 va esdevenir municipal; programà tota mena d'espectacles, com les activitats de la societat Amics de l'Òpera de Sabadell i els concerts de l'Orquestra Simfònica del Vallès.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faraudo i Condemines, Jeroni  (Barcelona, 1823 – 1886)  Metge i col·leccionista. Fou catedràtic d'anatomia aplicada a les arts a Llotja de Barcelona. Publicà diversos treballs de la seva especialitat, fou membre de la Acadèmia de Medicina i Cirurgia i un dels fundadors de l'Associació Artística Arqueológica. Reuní una important col·lecció d'estampes i gravats, actualment als museus municipals d'Art de Barcelona.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faraudo i de Saint-Germain, Lluís  (Barcelona, 1867 – 1957)  Militar i erudit. Fill d'Antoni Faraudo i Stagno. Pertanyia al cos d'intendència i arribà fins al grau de general. Combaté a la guerra colonial de Cuba (1895-98), i posteriorment fou enviat a Jamaica i al Canadà. Tornà a Barcelona i, paral·lelament a la seva carrera militar, es dedicà a les edicions de texts catalans medievals, com Recull de textes catalans antichs (1906-12, en col·laboració), principalment de caràcter científic: Llibre de la figura de l'ull d'Alcoatí (1933), Les lletres de batalla canviades entre Lluís Cornell i Galceran de Besora (1936), Llibre de les medicines particulars, d'Ibn Wäfid (1943), Llibres de totes maneres de confits (1946), Textos astronòmics en un manuscrit català (1948), El texto primitivo inédito del "Tractat de les mules" de mossén...  Segueix... 

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Faraudo i Stagno, Antoni  (Barcelona, 1820 - Red Oak, Iowa, EUA, 1878)  Diplomàtic. Pare de Lluís Faraudo i de Saint-Germain. Seguí la carrera diplomàtica, i el 1859 fou vice-cònsol espanyol a Nova Orleans. Fou cònsol a Veracruz (Mèxic) (1863-66), on cooperà amb el desembarcament de tropes comandat pel general Prim, i intervingué en la proclamació de Maximilià com a emperador de Mèxic. Fou cònsol a Bordeus iInici página a Hong Kong, on denuncià la introducció d'opi a les Filipines. Viatjà per tot el món.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farell, el  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental Mas, uns 4 km al nord-oest de la vila, dalt la carena del Montmajor, anomenat també massís del Farell.

19 CATALUNYA - CULTURA

Farell, el  (Osona i Vallès)  Personatge d'una llegenda popular, conegut també com el Fort Farell. Representa un home honrat i valent, cepat i gros, que duia per bastó un tronc de pi, amb el qual féu el curs del Besòs. Per calmar la set, posant un peu a Tagamanent i l'altre al puig Fred (al pla de la Garga), s'ajupia a beure aigua del Congost, a l'indret del Figueró. Amb una sola mà aixecava els bous i l'arada amb què llauraven i, fent alçaprem, tombava una muntanya.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farell i Jorba, Marc  (Sabadell, Vallès Occidental, 1902 - 1982)  Pintor i dibuixant gravador. Estudià a l'Escola de Belles Arts sabadellenca. S'ha dedicat al dibuix infantil, la pintura mural i l'aiguafort. Fou notable creador d'ex-libris. Guanyà el primer premi del I Saló Internacional d'aquella especialitat, celebrat a Igualada el 1948.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farena  (Mont-ral, Alt Camp Poble (623 m alt), en un coster, a l'esquerra del riu Brugent, en un eixamplament de la vall. L'església de Sant Andreu, d'origen romànic (s XII), és la de l'antic castell de Farena.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fares  (Sant Ferriol, Garrotxa Poble, a la dreta del Fluvià, prop de l'aiguabarreig amb el Ser. És esmentat ja el 996. L'església parroquial de Santa Maria era possessió de Santa Maria de Besalú.

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFarfanya, riu de  (NogueraRiu de la Depressió Central Catalana, afluent per la dreta del Segre. Neix a la serra de Montclús, prop del coll d'Àger, i passa engorjat en la zona dels Aspres pels mun. d'Os de Balaguer i Castelló de Farfanyà, per on penetra a la plana del Segre, desembocant prop de Menàrguens. Les seves aigües són aprofitades al curs baix per al regadiu.

24 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farga, la  (Queralbs, Ripollès Veïnat i antiga farga, a la dreta del Freser, aigua amunt del poble. Al començament del s XX hi havia encara una foneria de la Companyia de Mines de Queralbs. Modernament hi ha la central hidroelèctrica de la Farga, que aprofita l'aigua de la central del Freser.

25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Farga, la  (Prats de Molló, Vallespir Veïnat, a la vora del Tec, entre la Presta i els banys de la Presta.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farga, la  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Antiga farga, actualment residència de l'ENHER, a la vall de Boí, a la confluència de la Noguera de Tor i el riu de Sant Nicolau.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farga, la  (Olius, Solsonès)  Molí, a la riba esquerra del Cardener; prop seu hi hagué l'església de Sant Joan, esmentada ja el 1079.

109 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farga, la  (Anglès, Selva)  Veïnat. Al s XV ja hi havia una foneria de ferro.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farga, riera de la  (Gironès Afluent esquerrà del Ter, dins de la comarca. Neix prop de Centenys i, després de recollir les aigües dels torrents que davallen de Terradelles i de Sant Esteve de Guialbes, desemboca aiguaInici página avall de Medinyà.

29 CATALUNYA - EMPRESA

Farga Casanova, La  (Campdevànol, Ripollès, 1875 - )  Empresa. Constituïda en forma de societat anònima el 1924. Era l'antiga farga de Campdevànol, la qual produí ferro fins el 1875, que fou transformada pels seus darrers fargaires, els Casanova i Costa, en fàbrica d'eines, activitat que dugué a terme fins el 1939, i a partir d'aquest any centrà les activitats en la producció de peces forjades i estampades en calent destinades a l'indústria de l'automòbil i a la mecànica general. Posseeix, a més de la de Campdevànol, fàbriques a Ripoll i a Reinosa (Castella). El Banc Industrial de Catalunya hi tingué una participació, traspassada el 1985 a Forjas Nasarre, Afora i Fundiciones Echevarría. L'INI té el 25% del capital i la Caixa d'Estalvis Provincial de Girona el 22%. El 1984, la xifra de vendes fou de 3.205 milions de pessetes, amb una plantilla de 600 persones.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farga de Bebiè, la  (les Llosses, Ripollès Colònia tèxtil, situada vora el Ter, pocs quilòmetres al sud de Ripoll. La fàbrica, que aprofita el desnivell d'un pronunciat meandre del Ter com a força motriu, fou construïda el 1900 sobre l'antiga farinera dita la farga de Bocafiguera. La població ha disminuït.

31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Farga de Galdares, la  (Serrallonga, Vallespir Veïnat i antic hostal i farga, a la vall de Galdares.

32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Farga de les Armes, la  (Reiners, Vallespir Veïnat i antiga farga, a la dreta del Tec.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farga de Moles, la  (les Valls del Valira, Alt Urgell Llogaret, de l'antic mun. d'Anserall, a l'esquerra de la Valira, vora la frontera amb Andorra. Era una antiga farga, encara activa a mitjan s XIX. Hi ha instal·lada la duana espanyola, que durant uns quants anys fou traslladada a la Seu d'Urgell. Formà part de l'antic termeInici página d'Arcavell.

34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Farga del Mig, la  (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir Veïnat i antiga farga, a l'esquerra de la riera de Sant Llorenç.

35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Farga d'en Bosc, la  (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir Veïnat i antiga farga, vora la riera de Sant Llorenç, aigua avall de la vila.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farga d'Ordeig, la  (les Masies de Voltregà, Osona)  Fàbrica i antiga col·lònia industrial, dita també colònia Lacambra, a la dreta del Ter, aigua amunt de la Gleva. Hi ha una fàbrica de fosa i laminació d'aram i d'altres metalls. Els habitatges del personal han estat traslladats vora el poble de Vinyoles d'Orís.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farga i Pellicer, Onia  (Barcelona, 1882 – 1936)  Violinista i compositora. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Matthieu Crickboom. Féu una carrera brillant com a concertista internacional, i fundà, a Barcelona, l'acadèmia de música del seu nom. Compongué glosses de cançons populars catalanes i escriví nombroses cançons. Deixà obres per a violí i piano, la sardana de concert Flabiolejant, una missa de rèquiem per a cors, orquestra i orgue i l'obra escènica La bella Lucinda, sobre un text de F. Pujulà i Vallès. Fundà i dirigí l'associació "Música Pro Amore Artis".

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Rafael Farga i PellicerFarga i Pellicer, Rafael  (Barcelona, 1844 – 14/ago/1890)  Dirigent obrer. Tipògraf de professió i parent de Josep Lluís Pellicer i d'Antoni Pelliser i Peraire. Membre de l'Ateneu Obrer de la Classe Obrera -en fou secretari el 1869-, fou un dels primers militants de l'internacionalisme hispànic i, després d'ésser un dels fundadors de la Direcció Central de Societat Obreres de Barcelona (oct/1868), promogué la transformació del Centre Federal de Societats Obreres en federació local de l'AIT (1870). Assistí a les reunions que celebrà Fanelli a Barcelona el gen/1869, i el mateixInici página any anà al congrés de Basilea de l'AIT. Fou membre de l'Aliança de la Democràcia Socialista (1869), i creà, en ésser dissolta aquesta, un grup autònom català (abr/1870). També fou un dels organitzadors del I Congrés Obrer Espanyol, el jun/1870, i un important dirigent de la Federació Regional Espanyola de l'AIT, on figurà en la majoria de les comissions federals clandestines. Encapçalà el 1881 el grup anarcocol·lectivista...  Segueix... 

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fargas, Joan  (Catalunya, s XIX)  Dirigent obrer. Teixidor, fou membre del partit democràtic i, posteriorment, del partit republicà federal. Fou un dels organitzadors del congrés obrer cooperativista del 1865 (Barcelona) i, després, un dels fundadors de la Direcció Central de Societats Obreres de Barcelona, que presidí (1868-69). Figurà entre els fundadors de la Unió Manufacturera de Catalunya.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fargas, Miquel  (Barcelona, 1891 – 1925)  Metge. Fill de Miquel A. Fargas i Roca, Ingressà a l'Acadèmia de Medicina. Es ferí una mà en una operació i morí de resultes de la infecció que es produí.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fargas, Montserrat  (Barcelona, 1908 - )  Pintora i dibuixant. El seu art és ingenuista, molt lligat al fauvisme.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fargas i Falp, Josep Maria  (Barcelona, 1926 - )  Arquitecte (1952). Amb Enric Tous decorà les dependències del deganat i de la junta de govern del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona (1958-60); tots dos han orientat la seva arquitectura cap a una actitud de recerques tecnològiques complexes. Entre llurs obres més significatives hi ha la casa Ballvé, a Pedralbes (Barcelona, 1960-61), la Fàbrica Dallan (Sant Feliu de Llobregat, 1963), la central de la Banca Catalana (Barcelona, 1965-68) i l'edifici del Banc Industrial de Catalunya (Barcelona, 1980). Ha estat degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFargas i Heras, Joan  (Barcelona, 1875 – Mataró, Maresme, 1944)  Compositor i organista. Sacerdot, fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria de Mataró. Autor d'una Missa de la Immaculada Concepció, de sardanes i del drama líric Lo safraner (1908). Fou cofundador i director de l'Acadèmia Musical Mariana de Mataró.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fargas i Roca, Miquel Àngel  (Castellterçol, Vallès Oriental, 1858 – Barcelona, 1916)  Metge i polític. Estudià a Barcelona amb Bartomeu Robert i Jaume Pi i s'especialitzà en ginecologia, especialitat de la qual el 1893 guanyà la càtedra de la Facultat de Medicina de Barcelona, i fou un dels introductors de la cirurgia ginecològica. Publicà un important Tratado de ginecología (1903-06). Presidí l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1914) i la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1911-16), i el I Congrés de Metges de Llengua Catalana (1913). En política, fou un dels fundadors de la Unió Regionalista (1900) i en promogué la fusió amb el Centre Nacional Català, de la qual sorgí la Lliga Regionalista, partit del qual fou vicepresident. Fou senador per Barcelona (1914-16).

45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fargas i Soler, Antoni  (Palma de Mallorca, 1813 – Barcelona, 1888)  Compositor i crític musical. Rebé la seva formació musical a Barcelona, ciutat on residí. Fundà la Societat Filharmònica de Barcelona (1844), després (1850) Centre Filharmònic. Fou crític musical al "Diario de Barcelona" a partir del 1845, i són notables les seves ressenyes operístiques. És autor de diverses obres sobre música, com Diccionario de la música (1852), Biografías de los músicos más distinguidos de todos los países (1866), Influencia de la música en la sociedad (1885) i Utilidad de la música (1878). Sostingué una polèmica amb Joaquim Marsillach, en defensa de l'òpera italiana.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fargas i Soler, Pau  (Barcelona, 1816 – 1881)  Compositor. En la seva producció destaca una Missa de Rèquiem.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFargnoli i Janetta, Adolf  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1890 – Barcelona, 1951)  Ebenista i orfebre. Residí a Girona. S'especialitzà en la fabricació de cofrets i capses artístiques, a les quals donava títols decadentistes, i les decorava amb un barroquisme personal, amb aplicacions de pedres, ferros i metalls. Assolí grans èxits en les exposicions que realitzà a Barcelona, Tarragona, Bilbao, París i Buenos Aires.

48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Fàrgolos  (Sueca, Ribera Baixa Despoblat. Era una antiga alqueria islàmica.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farguell i de Magarola, Manuel  (Barcelona, 1845 – Berga, Berguedà, 1928)  Polític. Pertanyent al partit conservador, representà el districte de Berga-Manresa a la diputació provincial. En constituir-se Solidaritat Catalana, s'afilià al catalanisme. Fou senador per Girona (1907-08), diputat a corts per Berga (1910-16) i governador civil de Toledo (1921).

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farguell i Montorcí, Ramon  (Berga, Berguedà, 1769 - Catalunya, s XIX)  Inventor (dit el Maixerí). Al final del s XVIII, inventà la màquina de filar cotó anomenada berguedana, que, amb les seves 130 pues, avantatjava la de Hargreaves, que només en tenia 40, fet que donà un gran impuls a la indústria cotonera catalana i fou utilitzada a Catalunya fins al 1870.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farigola, Bernat  (Manresa, Bages, s XVI)  Metge. Al seu temps gaudí de gran prestigi.

52 CATALUNYA - HISTÒRIA

Farigola, la  (Barcelona, Barcelonès Agrupament de cases de la fi del s XIX, a l'antic municipi d'Horta, entre el torrent de la Farigola i l'antic camí del Coll, a tocar del nucli de Gràcia.

53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaFarinós i Tortosa, Carmel  (València, s XIX)  Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Conreà amb remarcable encert el gènere religiós, per bé que s'inspirà en temes molt diversos.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Farinós i Tortosa, Felip  (València, 1826 – 1888)  Escultor. Deixeble d'Antoni Marzo i format a l'Acadèmia de Sant Carles. Al cap de 25 anys d'activitat, obrí un taller i fou professor d'escultura. La seva obra, decorativa i plena de simbolisme, se situa, estilísticament, dins el corrent romàntic, que predominava a Europa. Excel·lent i prolífic escultor religiós, esculpí en fusta, en marbre i en vori més de 200 imatges, esparses pel País València, Pamplona, Saragossa i Montevideo, la majoria de les quals es conserven en esglésies i cementiris, sobresurten el Davallament (església de Sant Francesc, Oriola) i l'Oració a l'hort, de Sagunt. La seva obra més ambiciosa són la Cena i les vint-i-dues imatges de bronze que esculpí per a l'altar major de la catedral de València. Fou catedràtic i acadèmic de Sant Carles.

55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Farnals  (la Pobla de Farnals, Horta)  Antiga alqueria islàmica, origen de la Pobla de Farnals.

56 CATALUNYA - HISTÒRIA

Farners  (Capolat, Berguedà Antiga quadra. L'església era dedicada a sant Andreu.

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Farners  (Salt, Gironès Antiga capella (la Mare de Déu de Farners).

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Farners, castell de  (Santa Coloma de Farners, Selva)  Antic castell, al cim d'un turó granític (422 m alt) dels contraforts orientals del massís de les Guilleries, a l'oest de la ciutat. Es conserven els murs del recinte trapezoïdal i especialment, al centre, la notable torre de l'homenatge; una fortificació o avançada del castell s'estenia cap al turó del Vent, al nord. Esmentat ja a mitjan s XI com a feu dels vescomtes de Cardona; fouInici página ocupat pels remences (1485), i encara després de la sentència de Guadalupe, el 1489, pels pagesos exclosos dels seus beneficis. Al peu del turó hi ha el santuari o capella de Farners (la Mare de Déu de Farners), consagrada el 1200, amb imatge romànica; conserva la part inferior de l'absis i de la nau, però fou totalment reconstruïda al s XVIII; hom celebra un aplec el diumenge després de l'Ascenció.

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Farners de la Selva  (Santa Coloma de Farners, Selva)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farnés, Antoni  (Catalunya, s XIX - s XX)  Marmessor, amb Valentí Almirall, de Rossend Arús i Arderiu. A la mort d'aquest (1891), i col·laborant amb Almirall, constituí la famosa Biblioteca Arús en una casa del Passeig de Sant Joan de Barcelona deixada pel difunt, i organizant-hi els amplis fons bibliogràfics existents amb aquest fi. La biblioteca fou inaugurada el 1895 i cedida dos anys més tard a l'ajuntament de Barcelona. És tancada des del 1939.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farnés, Josep Maria  (Barcelona, 1854 – Madrid, 1902)  Escriptor. Escriví llibres, col·laboracions de premsa i drames en castellà.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Sebastià Farnés i BadóFarnés i Badó, Sebastià  (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 13/jul/1854 – Barcelona, 1934)  Advocat, taquígraf i escriptor. Dins el corrent de la Renaixença fundà "L'Arc de Sant Martí" (1884-91), setmanari catalanista publicat al poble de Sant Martí de Provençals, del qual fou redactor, i col·laborà al "Diari Català", "La Renaixença", "La Veu de Catalunya" i "Lo Pensament Català", entre altres. Com a folklorista, publicà només una part del seu material: Narracions populars catalanes i Paremiologia comparada (1913). Com a bibliotecari del Foment del Treball Nacional, fou el qui primer aplicà a Espanya el sistema decimal de Brussel·les. Fou taquígraf oficial a l'Exposició UniversalInici página del 1888. Cal remarcar la seva ponència Reivindicació del llenguatge a les escoles primàries, un dels primers

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Faro, serra del  (Comtat / Marina Alta)  Veure> Alfaro, serra de l'.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farola, la  (Barcelona, Barcelonès Sector del costat del far de la ciutat instal·lat (1848) a l'antiga torre de Cap del Riu, a la desembocadura del Llobregat.

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farola, la  (Vilanova i la Geltrú, Garraf)  Barri marítim de la Geltrú, a llevant del nucli urbà; hi ha l'ermita de Sant Cristòfol, d'origen medieval, i la residència que féu bastir Eugeni d'Ors dita el Far de Sant Cristòfol.

66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Farola, sa  (Ciutadella, Menorca)  Barri d'estiueig, conegut també com a colònia de l'Assumpció, al voltant de la farola que assenyala la boca del port, a la riba septentrional d'aquest.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farran i Comas, Concepció  (Catalunya, s XIX – s XX)  Pedagoga especialitzada en ensenyament domèstic. Estudià les realitzacions d'aquesta especialitat a França, Suïssa i Itàlia, pensionada per la Diputació de Barcelona. La Mancomunitat de Catalunya la nomenà directora de la Secció d'Ensenyament Domèstic de la Universitat Nova. Fou delegada al congrés de París (1922). En 1924 hagué de cessar en les seves activitats,Inici página sota la dictadura de Primo de Rivera.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farran i Mayoral, Josep  (Barcelona, 1883 – 1955)  Assagista. De formació autodidàctica, fou professor de l'Escola Industrial i bibliotecari del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat. Seguí l'esperit i el gust de Xènius i col·laborà de "La Veu de Catalunya" i "La Revista", entre d'altres. Defensà l'europeisme cultural a Catalunya i la pervivència de l'humanisme clàssic. De la seva obra, desigual, cal destacar La renovació del teatre (1917), Lletres a una amiga estrangera (1920), Diàlegs crítics (1926), Homes, coses, polèmiques (1930) i Política espiritual (1935). Traduí al català Plató, Shakespeare, Swift i Flaubert, entre d'altres.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farraz, Feliu  (Lleida, s XVIII - Catalunya, s XVIII)  Advocat i escriptor. Versificà en castellà i català. Deixà inèdits uns Discursos en cartas a la moda amb versió a cinc llengües.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farré, Ramon  (Lleida, 1908 – Moscou, Rússia, 1979)  Escultor i ebenista. Es formà a Lleida i estigué relacionat amb el Cau d'Art. L'any 1933 exposà al Casino Independent. Després de la guerra civil s'exilià a l'URSS i abandonà la tasca d'escultor, que reprengué el 1965. L'any 1968 féu una nova exposició a Moscou.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farré i Albagés, Miquel  (Barcelona, 1901 – 1978)  Pintor i acadèmic de Sant Jordi (1945). Format a l'Escola de Belles Arts de Barcelona -d'on fou catedràtic des del 1943-, a Florència i a Granada (1925-26). Es donà a conèixer fent un tipus d'aquarel·la sòlid i estructurat. Com a pintor de frescs fundà una Escola Internacional de Pintura Mural a Sant Cugat del Vallès, i té obres a diversos edificis civils i religiosos de Barcelona, Solsona, Mataró, Segòvia, etc. El 1974 decorà la cúpula de la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat, a Barcelona. Té obres als museus d'art modern de Barcelona, Bilbao i Madrid.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFarré i Costa, Josep "Ferrer de Tuixén"  (Tuixén, Alt Urgell, 1898 – Barcelona, 1981)  Músic tradicional. Violinista autodidàctic i ferrer d'ofici. Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills i interpretava diverses tonades tradicionals de la serra de Cadí i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular. L'any 1962 es traslladà a la Seu d'Urgell i el 1972 a Barcelona. Enregistrà cançons i balls en els discs de l'Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu.

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farré i Magre, Lluís  (Montblanc, Conca de Barberà, 14/gen/1902 - Buenos Aires, Argentina, 1997)  Filòsof. Es traslladà a l'Argentina el 1931, on es doctorà el 1944. Ha estat professor de la Universitat de Tucumán, i després fou catedràtic a la Universidad Nacional de la Plata. S'ha dedicat a l'antropologia filosòfica, el pensament antic i medieval, a la filosofia existencial i també a l'anglosaxona; les seves aportacions més importants han estat en el camp de l'estètica. Entre les seves obres destaquen Estética (1950), El espíritu de la filosofía inglesa (1952), Vida y pensamiento de Jorge Santayana (1952) i Lucrecio, filósofo y poeta (1958).

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farré i Moregó, Josep Maria  (Lleida, 1897 – Barcelona, 1983)  Notari, jurista i polític. De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista. Participà en la fundació de la Unió Democràtica de Catalunya (nov/1931), de la qual fou candidat per Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya (nov/1932) i membre del Consell Nacional del partit (1933). El 1934 se separà del partit a causa de les discrepàncies amb l'actitud adoptada respecte a la llei de contractes de conreu, i es retirà de la política activa. Exercí de notari a Grañén (Aragó) en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972. Especialista en dret civil català, fou un dels organitzadors del Primer Congrés Jurídic Català (mai/1936).

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farré i París, Anton  (Barcelona, 1891 – 1948)  Dibuixant i pintor. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona, on fou deixeble de Pascó, i després es traslladà a Roma (1907-09), on perfeccionà els seus estudis. Exposà a Madrid (1910), Londres (1923), París (1925) i diverses vegades a Barcelona fins al 1929. Col·laborà com aInici página dibuixant en moltes revistes d'art i humorístiques. Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint. Féu també publicitat i excel·lí com a especialista en la restauració de quadres. En 1925-32 col·laborà com a crític-corresponsal a "The Studio".

76 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars SobiràFarrera  (Pallars Sobirà Municipi: 61,85 km2, 1.294 m alt, 125 hab (2014). Estès per la coma de Burg i part de la vall del Romadriu, riu que limita el terme pel sud, al peu del pic de Montesclada, al nord-est de Sort. El relleu és accidentat, amb pinedes i pasturatges. Les bases de l'economia local són l'agricultura, amb conreus de secà: blat, ordi, patates, i també de regadiu: productes d'horta, farratges i prats, i la ramaderia (bovina i ovina), complementades pel turisme, gràcies a l'interès paisatgístic de la zona. El cap del municipi és el poble de Burg, a la dreta del barranc de Farrera. El poble és al centre de la coma; s'hi destaca l'església parroquial de Sant Roc, romànica. Dins el terme hi ha els pobles de Mallolís, la Glorieta de Montescaldo i Montesclado, el llogaret d'Alendo, i els santuaris de la Serra i de Santa Magdalena de Ribalera. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farrera dels Llops  (les Valls de la Valira, Alt Urgell Llogaret, de l'antic mun. d'Anserall, a la vall i parròquia de Sant Joan Fumat, en un coster, damunt la confluència de la Valira i la riera de Cívis. L'església és esmentada ja el 839. Formà part de l'antic terme d'Ars.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farreras, Pere Pasqual  (Badalona, Barcelonès, 1775 – Barcelona, 1849)  Mestre de música i frare mercenari. Fou director de l'escola de música del seu orde a Barcelona. És autor de peces religioses i drames lírics escrits per a escolars.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFarreras i Duran, Francesc  (Manresa, Bages, 1900 – Cuernavaca, Mèxic, 1985)  Polític i enginyer agrònom. Fou un dels organitzadors de les Joventuts Nacionalistes de Manresa i del Centre Republicà i director del diari "El Pla de Bages", així com del setmanari d'Acció Catalana "Política" (1930-31). Fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Manresa. Afiliat posteriorment a Esquerra Republicana, fou secretari de la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat (1931-33) i diputat al Parlament de Catalunya (1932) per Tarragona. S'exilià a Mèxic, on portà a terme tasques culturals, com la fundació de les "Monografies Bages" d'història, i el 1954 passà a presidir el Parlament català a l'exili.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farreras i Ricart, Francesc  (Barcelona, 1927 - )  Pintor, mosaïcista i dissenyador de vitralls. Estudià a Tenerife i a Madrid. Iniciat en l'àmbit de la figuració, a partir de 1955 evolucionà cap a l'art abstracte fins a arribar a un llenguatge plenament informalista. Ha treballat el collage i el relleu (aeroport de Barajas, Madrid, 1992), especialment en obres de gran format, i ha exposat arreu del món. Ha residit a París, Mèxic, Nova York i Madrid, i té obres a museus d'Europa, els EUA i el Japó.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farreras i Sampera, Josep  (el Masnou, Maresme, 1880 – 1914)  Veterinari municipal de Barcelona. Estudia bacteriologia amb Ramon Turró, al Laboratori Municipal. Fundà, junt amb el seu germà Pere, la "Revista Pasteur" (1906), que el 1907 transformà en "Revista Veterinaria de España". Publicà el Manual del veterinario inspector de mataderos, mercados y vaquerías, llibre important dins la veterinària del seu temps.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farreras i Sampera, Pere  (el Masnou, Maresme, 1876 – Barcelona, 1955)  Veterinari i metge. Estudià simultàniament les dues disciplines a Saragossa. Ingressà al Cos de Sanitat Militar (1900) i, juntament amb el seu germà Josep, fundà (1906) la "Revista Pasteur", anomenada un any després "Revista Veterinaria de España". Traduí i publicà les obres veterinàries estrangeres més importants aparegudes durant la primera meitat del s XX a la Biblioteca Veterinaria de España (fundada el 1912). Fou president del Col·legi deInici página Veterinaris de Barcelona (1928-30), ponent i integrant del comitè organitzador del primer congrés veterinari espanyol (1929) i acadèmic corresponsal de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. És autor de nombrosos treballs doctrinals de ciència veterinària.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Farreras i ValentíFarreras i Valentí, Pere  (Barcelona, 4/abr/1916 – 17/mai/1968)  Metge i catedràtic. Es llicencià a la Universitat de Barcelona i amplià estudis a Jena i Zuric. Catedràtic de patologia mèdica a Barcelona (1959-60) i a Salamanca (1960-64). Fou un destacat col·laborador del doctor Pedro i Pons: tingué una participació important en la seva Patología y clínica médica (1951). Fundador de l'Escola d'Hematologia de la Universitat de Barcelona, on exercí un important mestratge. Presidí diverses associacions científiques, com la Sociedad Española de Medicina Interna (1966-68) i fou membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona i d'altres entitats estrangeres. Va traduir el clàssic Manual de medicina interna de Domarus.

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ignasi Farreres i BuchacaFarreres i Bochaca, Ignasi  (Poble de Segur, Pallars Jussà, 1939 - )  Economista i polític. Es llicencià en ciències

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFarreres i Serrahima, Domènec  (Manresa, Bages, s XIX - s XX)  Polític i publicista. Es destacà com a regionalista. La seva actitud li valgué persecucions i empresonaments. Fou regidor de Manresa. Col·laborà a diverses publicacions, sobretot a "El Pla de Bages". Havia reunit un bon conjunt de documents antics i d'objectes artístics.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farrés, Anton  (Barcelona, 1857 - Catalunya, s XX)  Arquitecte. Residí molt de temps a Madrid, fins al 1911. En aquesta ciutat dirigí la restauració del famós temple de San Francisco el Grande.

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farrés, la  (Fontcoberta, Pla de l'Estany Veïnat (o Safarrés), al nord-oest del poble; conserva notables edificis dels s XIII i XIV.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farrés i Sabater, Antoni  (Sabadell, Vallès Occidental, 1945 - 13/feb/2009)  Polític. Com a advocat laboralista i militant del PSUC va participar en la lluita antifranquista durant els darrers anys de la dictadura. El 1979, en les primeres eleccions municipals de la democràcia i encapçalant les llistes del seu partit, va ésser elegit alcalde de la seva ciutat, càrrec que ha renovat en totes les eleccions posteriors, fins al 1999. Diputat al Parlament català des del 1992. Fou una de les figures emblemàtiques de la política municipal catalana.

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Farriol de Ceret, Pau  Pseudònim de l'escriptor rossellonès Justí Pepratx.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farriol i Montserrat, Jaume  (Banyoles, Pla de l'Estany, 2/jun/1932 - )  Escriptor i enginyer tèxtil. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. El 1965 guanyà el premi Maspons i Camarasa amb el seu llibreInici página Banyoles vora el llac, publicat l'any següent.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farriols i Gonzàlez, Santiago  (Barcelona, 1890 – 1974)  Pintor i dibuixant. Es formà a Llotja i a Itàlia, on anà pensionat (1920-21). Excel·lí com a retratista i com a pintor de temes religiosos amb obres acadèmiques d'una gran pulcritud formal. També intervingué en treballs d'ornamentació (Saló de Cent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, en qualitat de col·laborador d'Enric Monserdà) i treballà com a dissenyador gràfic tot realitzant nombrosos cartells, ex-libris, etc. Així mateix, es dedicà a l'ensenyament de l'art. Es conserven obres seves a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, al Museu Marítim de Barcelona i en diverses col·leccions particulars.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Farró, el  (la Vall de Bianya, Garrotxa Veure> Ferró, el.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farró i Fonalleras, Dolors  (Girona, 1948 – Barcelona, 1998)  Museòloga i historiadora de l'art. S'inicià professionalment com a mestra a Girona i a Barcelona. L'any 1974 entrà a treballar al Museu d'Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d'educació. Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d'història, a partir del cas concret del Museu d'Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya. L'any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Farró i Llorella, Pere  (Sarrià de Ter, Gironès, 1896 – Barcelona, 1920)  Pintor. Autodidacte. Amb altres fundà l'Agrupació d'Artistes Catalans, de la qual fou teòric i l'home fort. Visqué, a Girona, amb la pintora polonesa Mela Muttermilch. Morí tuberculós.

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFarrúbio, el  (Alfara dels Ports / Tortosa, Baix Ebre)  Contrafort (792 m alt) nord-oriental del Caro, sobre el poble dels Reguers. S'hi forma el barranc del Farrúbio, que aflueix a l'Ebre per l'esquerra, prop del raval de Crist.

96 CATALUNYA - LITERATURA

Farsa d'en Cornei  (Catalunya, s XVI)  Peça dramàtica en vers, anònima, en català, possiblement de la fi del s XVI, integrada per dos monòlegs i tres diàlegs dels personatges Cas (amo) i Cornei i el negre Cristòfol (criats). L'obra (843 versos) és, en conjunt, poc dinàmica. La llengua, però, hi és força pura i rica, amb nombrosos elements del llenguatge popular. Ha estat publicada per Josep Romeu (1962).

97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Farta, vall  (Ribera Alta Sector de la comarca, a l'est de Montroi i a la dreta del Xúquer, anomenat també vall de Càrcer, que comprèn els pobles de Cotes, Càrcer, Alcàntera i Beneixida. Una gran part del territori és regat amb aigua del riu de Sallent (canal de la vall de Càrcer). La intensificació, des del s XVIII, del conreu de l'arròs -que hom ha anat substituint pels tarongers- hi produí, fins ben avançat el s XIX, una forta estagnació demogràfica.

98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fartàritx  (Manacor, Mallorca Oriental Barri, al sud de la ciutat.

99 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fartàritx  (Felanitx, Mallorca Oriental Barri, al sud de la ciutat.

110 EUROPA - BIOGRAFIA

Fastenrath, Johannes  (Remscheid, Alemanya, 1839 - Colònia, Alemanya, 1908)  Hispanista. Estudià lleis, però dos viatges a Espanya (1864 i 1889) el decantaren cap a l'estudi de les literatures castellana i catalana. El 1889 organitzà uns jocs florals a Colònia. En morir deixà instituïts els premis que, amb el seu nom, atorguen anualment l'Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona. Escriví obres en alemany, castellà,Inici página català i francès: Katalanische Troubadoure der Gegenwart (Poetes catalans d'avui, 1890).

100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fatarella, comes de la  (Ports Serra dels ports de Morella, que separa les valls del riu de Bordó de les de les rambles de Cantavella i de Sellumbres; limita el País Valencià amb Aragó, i culmina a la mola de la Todolella (1.142 m alt).

101 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fatarella, fets de la  (la Fatarella, Terra Alta, 1937)  Esdeveniments violents ocorreguts els darrers dies de gener per la resistència dels camperols del poble als intents de col·lectivització menats per grups de la CNT-FAI procedents d'unes altres localitats (Reus, etc), que dugueren a terme una dura repressió (arribaren a parlar fins i tot de l'aixecament d'una quinta columna). L'arribada de forces de la Generalitat (guàrdies d'assalt, entre altres) aclarí la situació. El resultat fou d'una cinquantena de morts, la gran majoria dels quals pagesos del poble.

102 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Terra AltaFatarella, la  (Terra Alta)  Municipi: 56,53 km2, 487 m alt, 1.051 hab (2014). Situat a la depresió morfològica de l'Ebre, al límit amb la Ribera d'Ebre, al nord de Gandesa. El relleu és accidentat, al nord per la serra de la Fatarella. La part més muntanyosa del terme és ocupada per garriga, pasturatges i algunes clapes de pins. Els recursos econòmics del municipi es limiten a l'agricultura de secà, els conreus principals són els ametllers, seguits de la vinya, els avellaners, les oliveres, l'ordi, llegums i patates. La vila, d'origen islàmic, és a la falda de la serra de la Fatarella; s'hi destaquen el santuari de la Misericòrdia, antiga torre fortificada situada al sud del nucli, i l'església parroquial de Sant Andreu. La vila restà emmurallada fins al s XVII. Durant la guerra civil fou escenari dels successos coneguts com a fets de la Fatarella, i sofrí greus desperfects durant la batalla de l'Ebre. Dins el terme hi ha l'església de Sant Bartomeu, gòtica, al poble de les Camposines. Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFatarella, serra de la  (Terra Alta)  Serra de l'interior del sistema Mediterrani. S'estén en direcció nord-sud, perpendicular a la serra de Cavalls, limitada als sectors nord i oriental per l'Ebre. Assenyala el contacte entre la depressió de l'Ebre i l'alt planell de la Terra Alta, i separa aquesta comarca de la Ribera d'Ebre. Oscil·la entre els 200 i els 500 m d'alt.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fàtima  (Igualada, Anoia)  Barri residencial obrer, als afores de la ciutat, a l'oest, a la vora de la carretera d'Espelt, format en 1950-60 per cases d'una planta, unifamiliars, en la major part. L'equipament urbà és encara deficient.

104 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fàtima, puig de na  (Bunyola / Valldemossa, Mallorca Occidental Cim (650 m) de la serra de Tramuntana, termenal dels dos municipis.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fatjó  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat Veure> Can Fatjó

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fatjó i Bartra, Àngel  (Reus, Baix Camp, 1817 – Barcelona, 1889)  Gravador i dibuixant. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona i durant molt de temps va ésser professor de gravat a la mateixa escola. Il·lustrà, entre altres, una edició del Quixot i l'obra d'Avel·lí Pi i Arimon Barcelona antigua y moderna. Obtingué diversos premis a exposicions madrilenyes (1864) i barcelonines (1864 i 1871), un dels quals pel gravat Vista de Barcelona des del port (1845).

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFatjó i Marsal, Tomàs  (Barcelona, 1675 – 1729)  Jurisconsult. Participà en la guerra de Successió a favor del rei-arxiduc Carles III. Hagué d'exiliar-se el 1714, i probablement tornà arran de la pau de Viena del 1725. Publicà Chria verbalis historico comprobata exemplo Caroli III praecipue hispaniarum regis et indiarum... (1707).

112 CATALUNYA - MÚSICA

fattuchiera, La  "La bruixa"  (Barcelona, 1838)  Òpera en dos actes de Vicenç Cuyàs, estrenada el 1838 al Teatre Principal de Barcelona. El llibret és de Felice Romani, basat en una novel·la de Charles-Victor Prévot. Malgrat el seu èxit sorollós, no ha estat representada després de 1839-40.

108 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fatxes  (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp Despoblat (ort ant: Fatges), al nord-oest del terme, sota el coll de Fatxes, obert entre el Montalt i la mola de Genessies.

Anar a:    Far ]    [ Fare ]    [ Fargas ]    [ Farn ]    [ Farre ]    [ Farro ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -