A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Crea ]    [ Creixell, D ]    [ Cresp ]    [ Crespia ]    [ Creu ]    [ Creu de M ]

Si fessim cas dels consells dels altres, anirien molt millor les coses dels altres. (Jaume Perich i Escala)

1 CATALUNYA NORD - CULTURA

CREA  (RossellóSigla del Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació.

2 CATALUNYA - ART

Creació, Tapís de la (catedral de Girona)Creació, Tapís de la  (Girona)  Nom d'un brodat (de 3,65 per 4,70 m) de la fi del s XI o del començament del XII, conservat al museu de la catedral de Girona. Hom li atribueix una alçada original gairebé el doble de l'actual. Se'n conserva la meitat superior, centrada per dos cercles concèntrics: el menor conté la imatge típica del Pantocràtor, i el major és dividit en vuit parts desiguals però simètriques que completen iconogràficament, i amb l'ajuda d'algunes citacions, una síntesi dels dos primers capítols del Gènesi, amb les al·legories dels quatre vents a les parts lliures. Voreja tot aquest conjunt una ampla sanefa dividida en compartiments, on hi ha al·legories i representacions, entre d'altres, de l'any, les estacions, Samsó, Abel, el riu Geó, els mesos. El fris inferior, fragmentari, representa la història de la invenció de la Santa Creu per santa Helena. Restaurats (1952) els seus desperfectes i adulteracions, és l'obra més important conservada de l'art tèxtil romànic a Catalunya.

3 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaCrec en un Déu  (Catalunya)  Mots inicials de la traducció catalana del credo, que hom empra per a designar la mateixa oració i especialment la versió musicada per Lluís Romeu, que esdevingué un cant molt popular.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Credença, Jaume de  (Barcelona, s XVI)  Pintor. Era fill de Nicolau. S'especialitzà en vidrieres artístiques.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Credença, Nicolau de  (Nàpols, Itàlia, s XV - Barcelona ?, s XVI)  Pintor. Actiu a Barcelona des dels darrers anys del s XV. Pintà dos retaules per a l'església de Sant Just de Barcelona (1498) i per a Sitges (Sant Bartomeu i Santa Tecla, 1499), conservats en part. El 1509 el municipi li encarregà el retaule de l'església de Sant Sebastià malgrat l'oposició del pintor de la ciutat Gabriel Alemany. Pintà uns altres retaules a les esglésies de Sant Francesc de Barcelona, Llinars i Solsona (1528) i, amb Antoni Rupit i Jaume Forner, el retaule d'Argentona (destruït el 1936). El 1532 s'associà amb Henrique Fernandes i Pedro Nunhes (o Pere Nunyes) per acabar un retaule a Mataró i pintar per a la torre de Sant Joan (Sant Martí de Provençals) i Sant Genís de Vilassar. El 1551 pintà un retaule per a Santa Maria del Mar, i el 1555, un altre per a la Casa de les Egipcíaques, a Barcelona. Fou prohom en cap de la confraria dels freners (1551). Fou el pare de Nicolau de Credença.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Credença, Nicolau de  (Barcelona, s XVI)  Pintor, matemàtic i poeta. Fill de Nicolau de Credença. Reparà probablement unes vidrieres de la catedral (1550) i de la casa de la ciutat (1551); és autor d'un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf (1571) i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona (1586), desconegut. Prengué part, amb una composició en castellà i una altra en català, al certamen en honor de la Immaculada (1580). Fou guadamassils per a la generalitat. Cal no confondre'l amb una altre pintor homònim documentat el 1591.

7 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaCreeft i Champane, Josep de  (Guadalajara, Castella, 1884 - Nova York, EUA, 1982)  Escultor. Fill d'un militar barceloní. Fou aprenent d'un imaginaire a Barcelona, i d'Agustí Querol a Madrid, on instal·là el seu propi taller, i el 1905 s'instal·là a París. Començà a esculpir directament la pedra (Èxtasi maternal, presentada a l'exposició de belles arts de Barcelona el 1923), el marbre, la fusta, etc, però des del 1925 treballà amb ferros vells i material de rebuig; això li valgué anomenada als EUA, on anà el 1929 i s'hi naturalitzà. Hom l'ha considerat un dels millors escultors dels EUA, on el 1970 fou elegit membre de l'Academy of Fine Arts de Nova York.

8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Cregüenya, vall de  (Benasc, Alta Ribagorça Vall del massís de la Maladeta, tributària, per l'esquerra, de l'Éssera, prop dels banys de Benasc. És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones, i per les crestes d'Estatats, d'Aragüells (amb el pic de Cregüenya, de 3.009 m alt) i la cresta de Cregüenya (entre el coll de Cregüenya, a 2.910 m alt, i el coll Maleït), i, al nord, de les valls de Paderna i d'Alba, per les crestes de la Maladeta i d'Alba. Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya, que alimenta el gran estany de Cregüenya (2.657 m alt). Entre l'estany i l'Éssera els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya, important avetar.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Crehuet i Pardas, Pompeu  (Barcelona, 1881 – 1941)  Dramaturg i comediògraf. Es féu conèixer amb La morta (1904), obra dramàtica de tendències simbolistes que obtingué un èxit extraordinari. Durant molts anys l'escena catalana en representà l'obra, que, dins el tipus d'alta comèdia o comèdia ciutadana, descriuen, sense relleus marcats ni estudis psicològics profunds, la classe mitjana. L'any 1927, el consistori dels Jocs Florals de Barcelona li atorgà el premi Fastenrath per la seva obra Bromes i veres (1926. Cal esmentar-ne a més: Boca d'infern (1905), Comèdia d'amor (1905), Claror de posta (1905), L'encís dels divuit anys (1907), La família Rocamora (1909), Flors i violes (1909), Palmes i llorers (1922), El Pare Pedaç (1924) i La vall de Josafat (1927), entre altres. Dirgií les revistes "De Tots Colors" i "Revista Catalana".

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCreixà, Santa Creu de  (Piera, Anoia Veure> Santa Creu de Creixà.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Créixams i Picó, Pere  (Barcelona, 1893 – 1965)  Pintor. Inicià la seva activitat artística a París, on s'havia traslladat el 1918. Exposà per primera vegada a la galeria Paul Guillaume i participà al Salon d'Automne i al Salon des Indépendants. Tornà a Catalunya (1927) i s'establí a Tossa, on contribuí a la creació d'un nucli artístic, freqüentat per Kars, Chagall i altres artístes. El seu estil evolucionà vers un cromatisme viu, postfauvista, plasmat en figures i paisatges.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creixell  (Borrassà, Alt Empordà) Poble (60 m alt), al sud-est del centre del municipi, a l'esquerra de la riera d'Alguema. L'església actual (construïda el 1779) és santuari de la Mare de Déu de Creixell, imatge d'alabastre policromat del s XV. No hi ha restes ni de la capella anterior (dotada per Dalmau de Creixell el 1219 a favor del priorat de Lledó) ni de la força (o castell) de Creixell, dins el clos de la qual aquella fou bastida. El castell era, com el veí de Pontós, en la línia de defensa del comtat de Besalú davant el d'Empúries. El 1276 l'infant Pere comprà a Blanca de Creixell els castells de Creixell i de Pontós. Tot i que amb el nom de baronia de Creixell hom coneixia el conjunt dels termes de Creixell, Pontós, Borrassà i Romanyà de Besalú, al s XIV ja n'era Pontós el castell més important.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creixell  (Cubelles, Garraf)  Quadra del terme, a l'indret on sorgí Vilanova de Cubelles, un dels nuclis constitutius de Vilanova i la Geltrú.

14 CATALUNYA -MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsCreixell  (Tarragonès Municipi: 10,48 km2, 48 m alt, 3.480 hab (2014) (o Creixell de Mar). Estès des de la costa (platja de Creixell) fins al primers contraforts de la Serralada Litoral, al nord de Torredembarra. La vida econòmica del municipi és dominada actualment pel turisme, que s'ha imposat al sector agrícola i ha omplert el terme d'urbanitzacions i càmpings. La població, després d'una devallada progressiva iniciada a la fi del s XIX, ha experimentat un notable ascens durant els darrers anys. El poble és a 1,5 km de la costa, en un turó dominat per l'antic castell de Creixell;Inici página l'església parroquial de Sant Jaume conserva pintures murals del s XVII, amb un campanar coronat per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol. A la costa hi ha l'antic barri pescador de les Botigues del Mar. Àrea comercial de Tarragona. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creixell, Arnau de  (Empordà, s XII – s XIII)  Prelat. Pertanyia a la famosa família empordanesa d'aquest cognom. Fou bisbe de Girona de 1199 a 1214.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Creixell, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1691 al noble Ramon de Sagarriga i de La Puente, senyor de Creixell (Alt Empordà). El seu nét i tercer comte fou l'erudit Joan de Sagarriga i de Reard. Passà als Borràs, valencians, i als Cebrián.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creixell, Dalmau de  (Empordà, s XII - Catalunya, d 1219)  Cavaller. Serví a les ordres d'Alfons I el Cast i de Pere I el Catòlic. Se li atribuí una actuació decisiva en la batalla de les Navas de Tolosa (1212), malgrat que la seva participació sigui dubtosa. Prengué part en la batalla de Muret (1213), on morí el rei Pere, i posteriorment es traslladà al Llenguadoc, on col·laborà en la resistència dels càtars contra la croada de Montfort. Posteriorment tornà a Catalunya i serví Jaume I.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creixell, Dalmau de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Serví Jaume II. Fou un dels assistents al jurament d'homenatge prestat al monarca per Sanç de Mallorca, el 1312.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creixell, Dalmau de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Estigué al servei d'Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la suspesa croada contra el regne de Granada (1331).

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCreixell, Guillem de  (Catalunya, s XII)  Cavaller. Sembla que era vassall i col·laborador de Ponç de Bas o de Cervera, el cunyat de Ramon Berenguer IV. Continuà actuant amb els Bas després del 1154, data de la mort de Ponç.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creixell, Guillem de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Cavaller. Fou, amb el seu germà Dalmau, un dels testimonis del testament d'Alfons I (1194). Acompanyà sovint el rei Pere el Catòlic, i també Jaume I els primers anys del seu regnat. El 1210, regnant encara Pere, es destacà com un dels comandants de la presa de Villafeliche, als atacs de la frontera del Baix Aragó.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creixell, Jaume de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Jaume I l'afavorí amb una petita donació.

23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Creixell, Lluís  (Perpinyà, 1947 - )  Lingüista. Preocupat per la catalanitat de Catalunya Nord, ha participat activament en les diverses manifestacions catalanistes i col·laborà en diverses publicacions. Ha publicat un Diccionari bàsic francès-català (1974).

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creixell, Pere de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Cavaller. El 1206 anà a Acre per gestionar el matrimoni entre Pere I el Catòlic i Maria de Jerusalem, sobre la base d'anar abans d'un any el rei Pere en auxili de Terra Santa. Les negociacions de Creixell reeixiren. El compromís no tingué efecte, en tot cas, per haver-se negat el papa Innocent III a dissoldre el matrimoni anterior del monarca amb Maria de Montpeller.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creixell i Iglésias, Joan  (Barcelona, 1867 – 1951)  Historiador. Ingressà a la Companyia de Jesús, fou ordenat sacerdot i es dedicà a l'ensenyament als col·legis de Veruela i de Barcelona. Investigà els fets relacionats amb l'estada d'Ignasi de Loiola a Catalunya i publicà San Ignació en Barcelona (1907), SanInici página Ignacio en Montserrat (1913), San Ignacio en Manresa (1914), San Ignacio de Loyola. Estudio crítico y documentado de los hechos ignacianos (1922), i una obra de síntesi: San Ignacio de Loyola. Ascética y mística (1946).

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creixenturri  (Camprodon, Ripollès Llogaret (o Greixenturri), fins al 1965 pertanyia al terme de Freixenet de Camprodon, a l'esquerra del Ter, aigua avall de la vila; comprèn un petit sector de capçalera de la vall del Bac, tributària del Fluvià. Antiga parròquia (Sant Cristòfol), esmentada ja el 930, entrà en decadència després dels terratrèmols de 1427-28 i esdevingué sufragània de Camprodon el 1507. L'antic castell de Creixenturri, arruïnat, fou donat el 1245 a Albert Sant-romà, el qual el reféu; passà per compra als Puigpardines, per matrimoni als Cruïlles (s XIV) i, finalment, als abats de Sant Joan de les Abadesses. Destruït el castell el 1554 per ordre del lloctinent en la seva política de repressió de les bandositats de nyerros i cadells, la imatge romànica de la Mare de Déu del Fort venerada a la capella del castell fou traslladada el 1557 a la parròquia, la qual esdevingué, ja al s XVIII, santuari del Remei, molt reformat al s XIX.

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Crema de Convents, la  (Catalunya, jul/1835)  Fets anticlericals ocorreguts en diversos pobles, centrada en l'incendi de residències religioses i en l'assassinat de religiosos. S'inicià a Reus el 22/jul/1835, com a represàlia per l'assassinat d'uns presoners liberals comès per una partida carlina, capitanejada per un religiós; foren incendiats dos convents i foren assassinats uns quants religiosos. Al cap de pocs dies, eren incendiats i saquejats els monestirs de Poblet i de Santes Creus, i el convent de recol·lectes de Riudoms. A Barcelona, el dia de Sant Jaume (25/jul), una multitud excitada pel fracàs d'una correguda de bous a la plaça de la Barceloneta, incendià els principals convents barcelonins i assassinà uns quants religiosos, davant la passivitat de la guarnició; l'ordre hi fou restablert, finalment, per la milícia urbana. També foren incendiats els convents de Sant Cugat del Vallès, Sant Jeroni de la Murtra, els de caputxins de Mataró, d'Arenys iInici página d'Igualada i les cartoixes d'Escaladei i de Montalegre. Aquesta demostració d'anticlericalisme popular, exacerbat pel clima d'odi de la guerra civil, fou dirigida exclusivament contra el clericat regular.

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Crema del Paper Segellat, la  (Manresa, Bages, 2/jun/1808)  Moviment popular, que inicià la guerra del Francès al Principat. L'ajuntament havia rebut i acomplert l'ordre de substituir, a l'encapçalament del paper segellat, el nom del rei pel del lloctinent Murat; reunit el poble a la plaça Major, cremà, entre crits de fidelitat al rei Ferran, el paper novament segellat. Aquell mateix dia les autoritats convocaren els gremis i amb representants d'aquests i del poble alt i amb eclesiàstics formaren la Junta de Govern de Manresa, la primera del Principat, que organitzà la defensa juntament amb les poblacions de les comarques veïnes. El general napoleònic Duhesme envià un exèrcit per sotmetre la ciutat, que fou derrotat al primer combat del Bruc.

29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cremadells  (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir Veïnat, al voltant de l'antic castell de Cremadells, a la capçalera de la riera de la Quera.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cremades i Arlandis, Ferran  (Bellreguard, Safor, 19/gen/1950 - )  Novel·lista. Després d'un primer llibre de poemes, Paraula del vent i del foc (1976), guanyà el premi Sant Jordi 1977 amb la novel·la Coll de serps (1978), en què la violència i l'erotisme dominen la narració. Publicà altres novel·les com La femina de la Pobla de les femmes pecadrius (1980), El cant de la Sibyla (1983), Cafè fet exprés (1985), Hotel Àfrica (1987), Línia trencada (1991), Plaça rodona (1995). També s'ha dedicat al llibre infantil: Vaixell de neu (1989) i Dragomon (1994). Ha treballat igualment com a fotògraf i ha realitzat diversos curtmetratges experimentals.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cremal, gorja de  (Catalunya)  Gran entalladura (o de Núria) oberta pel riu de Núria al llarg de 3 km fins a l'aiguabarreig amb el Freser. A la confluència s'ha format l'espadat de 700 m de desnivell anomenat lesInici página roques de Totlomon.

32 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Cresol, El  (València, 2/mar/1841)  Títol d'un dels números de la segona època d'"El Mole", per tal d'evitar la censura.

33 ESTAT ESPANYOL - PUBLICACIÓ

Cresol, El  (Madrid, 1844)  Setmanari satíric i humorístic en català. Publicat per Josep Bernat i Baldoví, amb la col·laboració de Pasqual Pérez i Rodríguez. Tingué una vida curta.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí  (València, s XIV – s XVI)  Família d'il·luminadors, dins el corrent de l'estil internacional. Fou iniciada per Domènec Crespí.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí, Domènec  (País Valencià, s XV - València ?, 1437/38)  Il·luminador. Documentat el 1383. És autor de les il·lustracions del magnífic còdex del Llibre del Consolat de Mar de València (1407). També se li atribueixen l'Aureum Opus, el Liber Instrumentorum (1414) i les il·luminacions de Scala Dei, de Francesc Eiximenis (v 1404). Fou el pare de Lleonard.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí, Galceran  (València, s XV)  Il·luminador. Documentat el 1437. Fill de Domènec Crespí i germà de Lleonard i Pere, tots ells també il·luminadors.

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Crespí, Joan  (Illes Balears, s XV - Palma de Mallorca, 16/oct/1521)   Menestral i dirigent agermanat. Pertanyia al gremi de pellaires. Al final del 1520 pronuncià, com a síndic del gremi, un discurs contra els nobles. Després de la fugida del virrei, els agermanats, amos de Palma de Mallorca, nomenaren Crespí capità de les milícies menestrals. Participà molt activament en la presa del castell de Bellver, on s'havia fet fort elInici página sotsdelegat del virrei, Pax, i aquesta acció constituí el màxim triomf dels agermanats. La revolta es radicalitzà, i Crespí, que havia pres una actitud de feblesa, envers els nobles que resistien a Alcúdia, i autoritària, envers els seus seguidors, fou considerat traïdor, condemnat a mort i executat. Joanot Colom el succeí en la direcció de la revolta.

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Crespí, Joan  (Illes Balears, s XVI – 1584)  Religiós observant. Fundà el convent d'Alcúdia i fou provincial de l'orde en dues ocasions. El 1538 fou nomenat inquisidor de Mallorca. És autor del tractat De arte rethoricae i d'altres escrits menors.

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí, Lleonard  (País Valencià, s XV)  Il·luminador. Fill de Domènec. Documentat entre el 1424 i el 1459, és autor de la portada del Descendentia dominorum regum Siciliae, de P. Rossell (1437), del Llibre d'Hores, d'Alfons el Magnànim, considerat com la seva obra mestra, i del Psalterium Laudatorium, d'Eiximenis (v 1443).

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí, Miquel  (País Valencià, s XV)  Obscur pintor. Conegut del 1432 al 1434. Devia pertànyer a la mateixa família d'il·luminadors.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí, Pere  (València, s XV)  Il·luminador. Conegut del 1427 al 1438. Fill de Domènec Crespí i germà de Lleonard i Galceran, tots ells també il·luminadors.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí, Pere  (València, s XV – s XVI)  Il·luminador. Conegut del 1467 al 1503. La seva documentació ha fet creure que es tracta d'un membre més tardà de la família, diferent del fill homònim de Domènec.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCrespí de Valldaura, Lluís  (País Valencià, s XV)  Cavaller. Es barrejà a les rivalitats del seu temps. El 1463 sostingué bàndols aferrisats amb Francesc Berenguer de Blanes.

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí de Valldaura i Bou, Lluís  (València, s XV - d 1526)  Poeta. Fill del senyor de Sumacàrcer Lluís Crespí de Valldaura. Es doctorà en lleis a la Universitat de València, d'on fou catedràtic de cànons (1500-03) i rector (1506). Poesies seves, en català i castellà, figuren al Cancionero general (1511). Durant les Germanies (1520-22) lloà en una dècima, en català, la fidelitat de Morella, en contra dels agermanats.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí de Valldaura i Brizuela, Cristòfor  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1599 – Madrid, 1672)  Jurisconsult. Fou oficial de l'Audiència de València, i l'any 1642 passà a la cort com a regent del Consell d'Aragó. L'any 1652 en fou nomenat president i, com a tal, vice-canceller d'Aragó. Formà part de la Junta de Govern que assessorava la regent Mariana d'Àustria en la minoritat de Carles II (des del 1665).

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí de Valldaura i Brizuela, Francesc  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1601 – Barcelona, 1662)  Eclesiàstic i frare dominicà. Fou provincial d'Aragó del seu orde. El 1654 fou nomenat bisbe de Vic, on excel·lí per les seves virtuts.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí de Valldaura i Brizuela, Lluís  (València, 1607 – Novés, Castella, 1663)  Bisbe d'Oriola (1652-58) i de Plasència. Germà de Cristòfol i de Francesc. Fou catedràtic de la Universitat de València. Representà a Roma el rei Felip IV.

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí de Valldaura i Caro, Agustí  (València, 1833 – Madrid, 1893)  Polític carlí. Comte d'Orgaz, de Castrillo i de Sumacàrcer. Nét de Pere Caro i Sureda, marquès de la Romana. Estudià a França; s'instal·là aInici página Madrid, on el 1868 fundà el diari "La Libertad Cristiana". El 1871 fou diputat a corts per Burgos. En acabar la Tercera Guerra Carlina emigrà a França i a Suïssa, però en retornà amb la Restauració (1875), i, desenganyat dels seus correligionaris, s'apartà de la política.

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCrespí de Valldaura i de Borja, Francesc  (València, s XVI – 1609)  Poeta. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Joana de Borja, adoptà el cognom de la mare amb la forma Crespí de Borja. Fou comanador de Montesa des del 1577. Les seves poesies, en castellà, foren publicades per Mercader (El Prado de Valencia, 1600) i per Bernat Català de Valeriola (Justas poéticas, 1602). De la seva muller Juana Brizuela (que li sobrevisqué fins el 1649) tingué nou fills, dels quals es destacaren el vice-canceller Cristòfor i els bisbes Lluís i Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí i Borja, Lluís  (País Valencià, s XVI)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de teologia i ocupà alguns càrrecs al bisbat de València. Deixà diversos escrits.

51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Crespí i Fiol, Joan  (Illes Balears, v 1722 - Califòrnia ?, EUA, s XVIII)  Franciscà. Missioner a Mèxic (v 1750). Fou un dels companys més distingits de fra Juníper Serra en la colonització i evangelització de Califòrnia (1769-70), on participà com a cronista oficial anotant observacions i experiències personals. Els seus relats es conserven en 6 diaris. Participà en l'expedició (que també relatà) al poblat de Nutka, i a l'illa de Bodega y Cuadra (actual Vancouver).

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Crespí i Salom, Andreu  (Palma de Mallorca, 1896 – 1982)  Pedagog i polític. Llicenciat en ciències per la Universitat de Barcelona, presidí l'Associació Catalana d'Estudiants (1920-21) i, de tornada a Palma de Mallorca (1923), creà el col·legi Cervantes, en el qual intentà una renovació pedagògica. El maig de 1931 ingressà al Partit Socialista i, molt unit a Llorenç Bisbal, fou el secretari del comitè executiu de la Federació Socialista Balear en 1932-33. El juliol de 1931 participà en l'assemblea de discussió del Projecte d'Estatut d'autonomia de les Illes Balears. Pel juliol de 1936 fou detingut i empresonat.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCrespí i Vallès, Mateu  (Barcelona, 1786 – 1856)  Cronista. Escriví un útil resum dels fets esdevinguts entre el 1820 i el 1849: Diario de memorias de lo ocurrido en la ciudad de Barcelona.

54 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla de l'EstanyCrespià  (Pla de l'Estany Municipi: 11,41 km2, 138 m alt, 256 hab (2015). Situat a l'esquerra del Fluvià, al límit amb la Garrotxa i l'Alt Empordà. Hi ha pinedes, alzinars i pastures. La base de l'economia local és l'agricultura de secà i de regadiu (cereals, userda, patates, oliveres i vinya), afavorit darrerament per la construcció de l'embassament de Serinyà, la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l'avicultura. El poble és a poca distància, i a l'esquerra, del Fluvià; l'església parroquial de Santa Eulàlia, refeta i engrandida al s XVI, conserva la porta romànica i un retaule gòtic en marbre. El 24/feb hi té lloc la tradicional Fira de la Mel (documentada des del 1895). El municipi comprèn, a més, el poble de Pedrinyà, l'antic poble de Portell, el veïnat de Pompià i l'ermita de Sant Miquel de la Roca. Àrea comercial de Banyoles. Ajuntament - Estadístiques - Consulta de dades

55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Crespins  (l'Alcúdia de Crespins, Costera Antiga alqueria islàmica propera a la torre de Crespins, origen de la vila.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Crespo, Juan  (Aragó, s XV – Catalunya, s XV)  Mestre en teologia. Canonge i xantre del Pilar de Saragossa, inquisidor de les diòcesis de Lleida i d'Osca el 1486. En qualitat de tal, topà amb l'inquisidor del nou tribunal a Catalunya, Joan Franco, que li disputava la jurisdicció lleidatana, i amb el regent de la cancelleria reial, Antoni de Bardaixí, per la qual cosa fou momentàniament citat a comparèixer per la cort de Roma. Féu condemnar més d'un centenar de conversos, fugitius o absents, entre els quals el canonge de la seu de Lleida, Gabriel Bertran, i executar diversos reus, quatre dels quals sacerdots.

57 PAÍS VALENCIÀ / CATALUNYA - BIOGRAFIA

Crespo y Azorín, Evaristo  (Aiora, Vall de Cofrents, 1863 – 1941)  Advocat i polític. Es llicencià en dret aInici página València, i fou diputat del partit conservador a les corts (1908). El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona. Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya. La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d'Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de la Cierva, sense resultat. El 1910 fou destituït del càrrec.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Crespo y Pérez de Madrid, Ángel  (Ciudad Real, Castella, 1926 – Barcelona, 1995)  Poeta i advocat. L'any 1977 s'instal·là a Barcelona. El 1992 fou nomenat professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra. La seva poesia és classificada dins el realisme màgic. Estudiós d'altres literatures, especialment de la brasilera i la portuguesa, publicà diversos assaigs. Traduí al castellà, entre d'altres, Joan Maragall.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cresques, Cohen  (Cervera, Segarra, s XV)  Membre distingit de la comunitat hebrea, potser fill de Cresques Adret. S'encarregà de l'elogi fúnebre del rei Joan II. Havia gaudit d'alguna influència a la cort d'aquell.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cresques, Hasdai  (Barcelona, 1340 - Barcelona ?, 1410)  Filòsof jueu. Cosmògraf pertanyent a la comunitat hebrea. Intentà fonamentar racionalment la doctrina i l'espiritualitat judaiques utilitzant arguments aristotèlics. Contraris a Maimònides, admeté l'existència d'un infinit extramundà i afirmà la possibilitat de conèixer alguns atributs positius de Déu. Influí en Spinoza. Autor d'Or Adonai (Ferrara, 1556). A l'assalt al call jueu de la capital, el 1391, li mataren un fill davant d'ell. Fou astròleg del rei Joan I, i molt estimat per aquest.

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cresques, Jafuda  (Palma de Mallorca, 1360 – Sagres, Portugal, s XV)  Cartògraf. Fill i deixeble del també cartògraf Cresques Abraham. Ambdós treballaren en estreta col·laboració. Hi ha documents sobre llur activitat a partir del 1380. Anteriorment havien confeccionat el famós Atlas Català del 1375. L'any 1391, i aInici página conseqüència d'una sèrie de persecucions, es convertí al cristianisme i adoptà el nom de Jaume Ribes. Posteriorment abandonà Mallorca i s'instal·là a Barcelona, des d'on passà a Portugal. Protegit per Enric el Navegant, dirigí l'escola cartogràfica de Sagres fins que morí.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cresques Abnarrabí  (Lleida, s XV)  Oftalmòleg i cirurgià jueu. Estudià medicina a Saragossa; el 1459 obtingué la llicència d'exercir. S'establí a Lleida, on s'especialitzà en cirurgia ocular. El 1468 operà de cataractes Joan II de Catalunya-Aragó, amb èxit. El seu germà Dolç Abnarrabí obtingué el 1456 la llicència d'exercir; es fixà a l'aljama de Saragossa, on assolí una gran fortuna.

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cresques Abraham  (Palma de Mallorca, s XIV – 1381)  Cartògraf. Pare i mestre del famós cartògraf Jafudà Cresques. Ambdós treballaren en estreta col·laboració. Hi ha documents sobre llur activitat a partir del 1380. Anteriorment havien confeccionat el famós Atlas Català del 1375.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cresques Adret  (Cervera, Segarra, s XV)  Metge. Conegué a Nàpols el rei Alfons IV el Magnànim. A la mort del monarca en pronuncià l'elogi fúnebre, a les cerimònies de dol general a les quals s'associà la comunitat cerverina.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cresques de Caslar  (el Catllar, Tarragonès, s XIV - Catalunya, s XIV)  Metge i poeta. És autor d'una traducció en llengua hebraica de la Summa de medicina d'Arnau de Vilanova.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cresques de Viviers  (Viviers, Delfinat, França, s XIV – Barcelona, 1391)  Astròleg jueu. Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya-Aragó li adreçà freqüents consultes. El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya. El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de laInici página corona catalano-aragonesa. Morí en l'avalot del Call de Barcelona; la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme.

66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Crestatx  (sa Pobla, Mallorca Septentrional)  Santuari (Santa Margarida Crestatx), al nord de la vila, al peu dels darrers contraforts de la serra de Tramuntana. Fou una de les primitives parròquies de l'illa després de la conquesta catalana, de la qual depengué sa Pobla, però, quan aquesta vila fou declarada reial (1300), la parròquia s'hi traslladà. L'església fou reformada vers el 1747 i el 1820 i ampliada en 1895-1906.

67 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Crestià, Lo  (País Valencià, s XIV)  Obra monumental de Francesc Eiximenis, planejada en tretze llibres. En resten solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè. En el Primer, escrit vers 1378-79, procurà d'enumerar les creences i les pràctiques de la religió cristiana i de comparar-les amb les dels pagans i els heretges. El 1383 n'escriví el Segon per aclarir l'ètica cristiana i, en el Terç (vers 1384-85), amplià l'anterior parlant dels diferents pecats. A vegades la descripció és molt pintoresca i inclou constantment contes i faules per il·lustrar la seva moral. Els llibres Quart-Onzè havien de completar l'ensenyament cristià; el Dotzè, dividit en dues parts, dóna una visió general del regiment de prínceps (Regiment de la cosa pública). És una gran enciclopèdia de la vida medieval.

68 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Situació de la comarca de la MatarranyaCretes  (Matarranya Municipi: 52,73 km2, 563 m alt, 601 hab (2014), (o Queretes). Situat a l'esquerra del riu d'Algars, al límit amb la Terra Alta. El sector sud és afectat pels darrers contraforts dels ports de Beseit. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (si bé només la meitat del territori és conreada): oliveres, vinya i cereals, la ramaderia (ovina i porcina), l'avicultura, l'apicultura i algunes activitats industrials com la producció d'oli. La vila és damunt la partió d'aigües entre el riu d'Algars i el Matarranya; conserva una part de l'antiga muralla; l'esglésiaInici página parroquial de Santa Maria i Sant Joan és del 1566, amb façana renaixentista. Dins el terme, on s'han trobat importants pintures prehistòriques als barrancs dels Gascons i de Calapatar, hi ha els poblats ibèrics dels Castellans i del Mas de Magdalenes. Àrea comercial de Tortosa. Ajuntament (en castellà)

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Creu, alt de la  (Bocairent, Vall d'Albaida)  Cim (955 m alt) de la serra d'Ontinyent, a la divisió d'aigües del Vinalopó i del riu Clariano.

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Creu, bassa de la  (Tortosa, Baix Ebre Antic estany (o de les Creus) del delta de l'Ebre, entre la vora esquerra del riu i de les basses de l'Illot i de l'Arena.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creu, Esteve de la  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Militar. Austriacista, fou nomenat capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, sota el comandament del coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal, amb el qual recorregué el Principat intentant d'aixecar el país contra els ocupants. Pel gen/1714 derrotà les forces borbòniques al combat d'Arbúcies i actuà al Maresme, on, juntament amb Ermengol Amill, aconseguí les victòries de Sant Pol i de Sant Iscle de Vallalta.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu, puig de la  (Castellar del Vallès / Sentmenat, Vallès OccidentalCim (664 m alt) de la serra triàsica que separa les valls dels torrents de Montllor i de Canyelles, tributaris de la riera de Caldes i del Ripoll, termenal dels dos municipis, coronat per l'església de Puig de la Creu.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCreu, punta de la  (el Port de la Selva, Alt Empordà)  Cap de la costa, que tanca per llevant la badia del Port de la Selva, a l'inici de la península del cap de Creus.

74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Creu, punta de sa  (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa)  Promontori (231 m alt) (o de Balansat) de la costa septentrional de l'illa, a l'est del port de Balansat. Prop seu hi ha una urbanització turística important.

75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Creu, punta de sa  (Formentera, Eivissa Cap de la costa, al nord de sa Mola.

76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Creu, punta de sa  (Sóller, Mallorca Occidental Cap de la costa, a llevant des Port de Sóller.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu, raval de la  (Tortosa, Baix Ebre)  Raval de la ciutat, conegut també amb el nom de Ferreries.

78 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Creu, sa  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Vénda, a la parròquia de Sant Rafel de Forca.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu, serra de la  (Tivissa, Ribera d'Ebre Massís muntanyós (734 m alt), dit, també, la muntanya de Tivissa, que s'estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l'est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l'Ebre, prop de Ginestar. Separa la conca de l'Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi.

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCreu Alta, la  (Sabadell, Vallès Occidental)  Barri, al nord-est de la ciutat, entre el centre i els nous barris perifèrics. Es formà els anys 1920 amb població menestral; actualment les dues terceres parts són d'origen immigrant, i és formada preferentment per obrers qualificats. Fins el 1966 hi radicà el camp del Centre d'Esports Sabadell.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de Barberà, la  (Sabadell, Vallès Occidental Barri, al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Santa Maria de Barberà, al qual pertangué fins al 1959, format a partir dels anys 1940. La carretera de Barcelona parteix el barri en dues zones. La urbanització és anàrquica, i la població, és d'origen immigrant en un 80%.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de Campdevànol, la  (Campdevànol, Ripollès Veïnat, a la dreta del Freser, aigua avall del poble.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de Codines, la  (Vic, Osona Altre nom de la caseria de la Creu de Roda.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de Ferro, la  (Fígols de les Mines / Saldes, Berguedà Cim (2.286 m alt) de la serra d'Ensija, punt culminant dels rasos d'Ensija, al límit entre els dos termes.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de l'Arç  (Vidrà, Ripollès Veïnat, al nord-est del poble, a l'indret on el camí de Ciuret inicia la devallada vers el riu Ges (collet de Creu de l'Arç).

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCreu de l'Ardit, coll de la  (l'Espluga de Francolí / Montblanc, Conca de Barberà Coll (1.011 m alt) de les muntanyes de Prades, entre la serra del bosc de Poblet, al sud, i els plans de la Pena, al nord, que separa la vall de Castellfollit, a l'oest, de la Vall de Lladrons, a l'est, i els dos municipis.

87 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Creu de Matamala  (Matamala, Capcir Despoblat, les ruïnes del qual són a la dreta de l'Aude, entre Matamala i Vilanova de Formiguera, sota el coll de Creu (1.712 m alt), depressió de la serra que separa el Capcir del Conflent, per on passa l'antic camí de Formiguera a Prada per Ralleu.

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Creu de Quart, la  (Benifairo de les Valls / Quart de les Valls / Sagunt, Camp de Morvedre Contrafort meridional (346 m alt) de la serra d'Espadà, termenal dels tres municipis. Juntament amb les muntanyes del Codoval i de Romeu constitueix el límit entre la vall de Segó i les Baronies, a la vall del Palància.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de Rial, grau de la  (Navès, Solsonès Gran cinglera, que domina la vall d'Ora, damunt Sant Lleir de la Vall d'Ora, límit meridional de l'altiplà de Busa. L'antic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d'Arques pel grau de la Creu.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de Roda, la  (Vic, Osona)  Caseria de la plana de Vic (o la Creu de Codines), formada al llarg de la carretera de Vic a Olot, al límit dels municipis de Roda de Ter, de les Masies de Roda i de Gurb.

91 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaCreu de Sant Jordi  (Catalunya, 1982 - )  Condecoració que atorga la Generalitat de Catalunya per a distinguir, segons el seu criteri, a personalitats que han sobresortit en els camps cultural, científic, professional o empresarial.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de Santos, la  (Benifallet / Tivenys, Baix Ebre - Tivissa, Ribera d'Ebre)  Cim culminant (941 m alt) de la serra de Cardó, damunt el portell de Xàquera. Termenal dels tres municipis.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de Serra, la  (Llagostera, Gironès Veïnat, al sud-oest de la vila, vora la riera de Bonaula.

94 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Creu del Canonge, coll de la  (Albanyà, Alt Empordà / Costoja, Vallespir Coll, obert a la serra que separa les conques del Tec i de la Muga, d'on devallen les valls del riu Major, límit des dos termes, del riu d'Arnera (Maçanet de Cabrenys) i de la riera de Costoja.

95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Creu del Montseny, La  (Barcelona, 1899 – 1900)  Setmanari catòlic regionalista. Fundat i dirigit per Jacint Verdaguer, hi col·laboraren Valeri Serra i Boldú i joves escriptors com Eugeni d'Ors, Bofill i Mates, Costa i Déu, Xavier Viura, etc. Deixà de publicar-se (en sortiren 58 números) amb motiu de l'enfrontament de la casa editora, Impremta Antoniana, amb la jerarquia eclesiàstica.

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Creu del Puig, la  (la Pobla de Farnals, Horta)  Barri que, juntament amb el Moratall, forma el lloc de la Pobla de Farnals, fins al 1608 del terme del Puig de Santa Maria. Actualment el poble de la Pobla és designat també amb aquest nom.

97 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaCreu d'En Cobertella, la  (Roses, Alt Empordà)  Monument megalític, del tipus de sepulcre de corredor. És el més gran dels coneguts a Catalunya; la llosa de coberta fa 5,75 per 4,15 metres. Malgrat la seva importància, les troballes arqueològiques han estat molt escasses, perquè fou emprat com a cabana fins a època recent.

98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Creu des Magres, sa  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa Vénda, a la parròquia de Sant Rafel de Forca.

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu Roja, la  (Espinelves, Osona)  Veïnat, al nord-est del poble.

100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Creu Vermella, la  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Raval de la ciutat, 5 km a l'oest del centre urbà, a l'estroncament de la carretera de Palma a Sineu amb la que duu a es Pla de Na Tesa, al costat del barri de Son Ferriol.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creucoberta, coll de la  (Barcelona, Barcelonès Coll del pla de Barcelona, desfigurat per la urbanització de la ciutat, al punt més baix de la línia que entre la serra de Collserola i Montjuïc separa els vessants de les planes deltaiques del Besòs i del Llobregat. Prop seu s'hi bifurcaven els camins des de Barcelona vers Molins de Rei pel coll Blanc i vers Sant Boi de Llobregat per Santa Eulàlia de Provençana. El 1344 la ciutat hi construí una creu de terme, la creu de Sant Antoni, que consta ja com a coberta al s XV, fou refeta el 1573 amb un baldaquí renaixentista. Al s XV (i fins el 1715) hom hi instal·là les forques principals de la ciutat (la parròquia del Pi anava processionalment a cercar els cossos dels ajusticiats per tal d'enterrar-los), i entre els s XVII i XIX hi hagué molins de vent. El darrer terç del s XVIII la carretera de la Creucoberta, esdevingué un dels passeigs preferits dels barcelonins. El lloc fou fortificat pels napoleònics en 1808-13, i el 1821, durant l'epidèmia de la febre groga, hi fou alçat un campament de barraques (dit de la Constitució). Enderrocada laInici página creu a la fi del Trienni Constitucional (1823), el 1824 hi fou traslladada la del cementiri del Pi, la qual desaparegué definitivament vers el 1850. A l'indret d'aquest coll el 1908 fou urbanitzada la plaça d'Espanya.

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Creucoberta, la  (València, Horta)  Barri de la ciutat, format extramurs, a l'antic camí ral a Xàtiva i a Alacant. Li donà nom l'antiga creu de terme, gòtica, situada a la fi del carrer de Sant Vicent, coberta per una edícula en 1432-35, i restaurada el 1898. L'església parroquial és dedicada al Crist. Forma gairebé un sol nucli amb el barri de la Torre.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creueta, coll de la  (Berguedà / Ripollès Depressió (1.820 m alt) de la serra que separa la vall de Toses de la vall de Lillet, entre el TOSSAL DE LA CREUETA (2.068 m alt), a l'est, i el cim de pla Beguet (2.031 m), a l'oest. Hi passa la pista de Castellar de N'Hug a la Molina.

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creueta, la  (Quart d'Onyar, Gironès Poble, a l'esquerra de l'Onyar, al límit amb el municipi de Girona. Pertany a la parròquia de Palol d'Onyar.

105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Creunegra, la  (Carlet, Ribera Alta Caseria, a 3,5 km del nucli urbà.

Anar a:    Crea ]    [ Creixell, D ]    [ Cresp ]    [ Crespia ]    [ Creu ]    [ Creu de M ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -