|
|
|
Anar a: [ Dur ] [ Duran i A ] [ Duran i G ] [ Duran i T ] [ Duro ] [ Dusay ] El dia en que les teves desgràcies hagin après el camí de casa teva, muda't. (Juan Manuel de Palacio) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Durà, Tomàs (País Valencià, s XV – s XVI) Matemàtic. Dominicà, el 1503 ocupà la càtedra de matemàtiques de l'estudi general de València. Anotà l'edició que el metge i llatinista Jeroni Amiguet féu fer de l'Aritmetica et geometria de Thomas Bradwarine sota el títol de Praeclarissimum Mathematicorum opus (València 1503). 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durall i d'Aguilar, Galceran (Barcelona, s XVI - d 1586) Poeta. El 1575 fou nomenat canonge de Barcelona. És conegut per un minuciós quadern de notes, en què, a manera de dietari, dóna una clara visió de la burgesia barcelonina del Renaixement, i en què intercala composicions mètriques, especialment sonets, poemes religiosos en que imita Ausias Marc, i també altres composicions de metre curt i de caire popular, de més qualitat poètica. 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran (Barcelona, s XVII – s XIX) Llinatge de comerciants. Obtingueren la ciutadania honrada el s XVII. El primer conegut és un Josep Duran. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Antoni Pau (Barcelona, s XVII - s XVIII) Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Josep de Duran i Móra. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Baltasar (Barcelona, 1716 – Girona, 1793) Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l'expulsió decretada per Carles III. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Eudald (Ripoll, Ripollès, s XVIII - Catalunya, s XVIII) Compositor. Fou organista de l'església parroquial de Camprodon. Se'n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Francesc (Barcelona, s XVII – s XVIII) Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Gabriel (Vic, Osona, v 1749 – Roma, Itàlia, 1806) Pintor. Deixeble de M. Tremulles. Residí gran part de la seva vida a Roma. Fou conegut sovint amb el sobrenom de Romaní. Passà grans penalitats en els seus anys d'aprenentatge artístic. Pintà un Autoretra' i un quadre representant sant Miquel dels Sants, fet a Roma per a la beatificació, el qual fou traslladat posteriorment a la catedral de Vic, on fou destruït el 1936. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Josep (Catalunya, s XVII) Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d'Urgell. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Josep (Peralada, Alt Empordà, s XVII – Portugal, 1704) Jurista. El 1702 fou enviat a Itàlia pel Consell de Cent per tal de presentar a Felip V les queixes catalanes pels abusos comesos pels funcionaris reials. Suspecte d'austriacisme, fou perseguit pel lloctinent filipista Francisco de Velasco i es refugià a Lisboa, on es posà a les ordres del rei-arxiduc Carles III, i morí lluitant a la frontera portuguesa. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Josep (Barcelona, s XVII – s XVIII) Mercader i polític. Juntament amb els seus germans tenia un important negoci d'adroguer a Barcelona i fou l'arrendatari dels tabacs (1702-05) i proveïdor del pastum municipal, com també de bescuit per a l'exèrcit (des de la darreria del s XVII). Durant la guerra de Successió fou partidari del rei-arxiduc Carles III; fou un dels delegats del Consell de Cent per a establir el port franc de Barcelona. Intervingué com a banquer en diverses operacions de la Companyia Nova de Gibraltar (1709-10). Contribuí a la defensa de la ciutat durant el setge filipista (1713-14). El 1717 tornava a ésser proveïdor de 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Josep (Barcelona, s XVIII - 1791) Compositor. Estudià a Nàpols. Fou mestre de capella de l'església del Palau, a Barcelona. Fou el primer català que estrenà òperes al Teatre de la Santa Creu. Autor d'oratoris (Arca de Dios, trasladada al gran templo de Sión), òperes (Antigono, Temistocle), misses i salms. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Macià (Barcelona, s XVII – s XVIII) Polític i advocat. Pertanyia al Consell de Cent i a la categoria de ciutadans honrats de la capital. Per aquesta darrera condició assistí a les sessions del Braç Reial o popular durant la Junta de Braços reunida a Barcelona (1713). En aquesta avinentesa fou un dels més eloqüents a proclamar la necessitat de continuar resistint contra Felip V. Resultà elegit per a les Juntes del govern provisional. Presidí la de Mitjans. Actuà amb gran zel. Li foren concedits en 1714, amb caràcter més aviat honorífic, els graus militars de sergent major (20/jul) i de coronel (30/jul). Assistí a les reunions principals del govern, fins a la fi del setge. Amb Jacint d'Oliver, i en companyia del coronel Joan Francesc Ferrer, fou l'encarregat de negociar la laboriosa capitulació de Barcelona amb el duc de Berwick. Els borbònics li confiscaren els béns, que produïen la renda anual infima de 4 lliures. 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Pau (Esparreguera, Baix Llobregat, 1580 - Arenys de Lledó, Matarranya, 1651) Eclesiàstic. Féu estudis eclesiàstics i jurídics a Salamanca, i fou vicari general del bisbat de Mallorca i ardiaca de la seu de Barcelona. Home ambiciós i fidel a Felip IV, fou nomenat bisbe d'Urgell (1634), on secundà la política reial a Catalunya. La tradicional independència dels canonges i les exaccions tributàries del nou bisbe provocaren constants dissensions contra ell, dirigides pel canonge Pau Claris, amb el suport del jurista Joan Pere Fontanella. Proposat canceller de l'Audiència (1640), no pogué ocupar el càrrec per l'oposició a la seva actitud reialista. En esclatar la guerra dels Segadors (1640) fugí a l'Aragó. Nomenat arquebisbe de Tarragona (1641), però la situació bèl·lica no li permeté de prendre'n possessió. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA
17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Duran, riu (Baixa Cerdanya) Afluent dretà del Segre; drena la vall Tova. Neix a la serra de l'Esquella, a l'oest de la portella de Meranges i del massís del Campquerdós. Desguassa davant Baltarga. 18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Duran, Simeó ben Zemakh (Illes Balears, 1361 - Alger, Algèria, 1444) Escriptor d'origen jueu. Gran rabí d'Alger, on emigrà a causa de la matança de jueus del 1391. Va escriure L'escut dels avantpassats. Va prosseguir el desenvolupament de la filosofia en el comentari al Llibre de Job. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran de Baldac, Pere (Girona, s XIII – 1321) Heterodox. Defensà i difongué les doctrines dels beguins contra l'autoritat de l'Església, el matrimoni i la propietat. Processat pel bisbe Pere de Rocabertí i per l'inquisidor Arnau Burgnet, fou cremat públicament amb la seva muller Sicília. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Armengol, Teresa (Barcelona, 16/des/1949 - ) Escriptora. Ha estudiat disseny gràfic i pedagogia, i compaginà ambdues formacions en la vida professional amb la seva activitat com a escriptora. Ha escrit guions per a la TV i la ràdio. Ha publicat contes i novel·les per a lectors infantils i juvenils, i ha guanyat diversos premis. Col·laboradora en diferents mitjans de comunicació, especialment en publicacions 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Benet, Rafael (Terrassa, Vallès Occidental, 1931 - ) Pintor. Deixeble de Manolo Hugué i de Rafael Benet. Ha residit a París, Banyuls i Cotlliure. Conreà el paisatge i la pintura de natures mortes amb un estil impressionista. Són notables les panoràmiques que ha pintat de Cadaqués i de Figueres. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Cañameras, Fèlix (Barcelona, 24/oct/1889 – 1972) Historiador. Arxiver des del 1913, posteriorment es llicencià en dret i, més tard, fou nomenat president de la secció de Ciències i Arts del Centre Excursionista de Catalunya (1948). Dirigí (1955-59) la Biblioteca Universitària de Barcelona. Entre les seves obres cal remarcar: Notas arqueológico-históricas sobre los castillos feudales de Cataluña (1914), Cataluña en el siglo XV (1920), La escultura de los países que formaron parte de la corona de Aragón de los siglos V al XV (1924), La escultura medieval catalana (1927), El problema agrario en Cataluña (1932), Catalunya sota el poder dels reis absoluts de la casa de Borbó (1700-1720) (1935) i Els exiliats de la guerra de Successió (1964). 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Bastero, Antoni de (Barcelona, s XVIII) Comerciant. Fill de Domènec de Duran i de Muxika i germà de Domènec i de Lluís. Matriculat a la Junta de Comerç de Barcelona, que es retirà (1781) per dedicar-se a les seves propietats de Ponts, de la ribera del Sió i de Barcelona (la torre gran d'en Duran, a Pedralbes). 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Bastero, Domènec de (Barcelona, s XVIII) Doctor en cànons i prevere. Fill de Domènec de Duran i de Muxika i germà d'Antoni i de Lluís. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Bastero, Lluís de (Barcelona, 1809 - s XIX) Canonge de la seu de Barcelona. Fill de Domènec de Duran i de Muxika i germà d'Antoni i de Domènec. Autor d'una Vida de san Olegario (1815). 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Brassó, Josep de (Catalunya, s XVIII) Fill de Josep de Duran i Sala i pare de Gaspar i de Paula de Duran i de Cerdà. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Cerdà, Gaspar de (Catalunya, s XVIII) Guardiamarina de l'armada reial (1792). Fill de Josep de Duran i de Brasó. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Cerdà, Paula de (Catalunya, s XVIII) Filla de Josep de Duran i de Brasó i muller de Marià d'Alegre i Aparici, baró de Castellet. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Duran, Enric de (Barcelona, 1840 – 1894) Alcalde de Barcelona (1879-81). Fou un dels qui treballaren per la restauració monàrquica. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Muxika, Domènec de (Barcelona, s XVIII) Senyor de Ribelles (Noguera). Donzell, comerciant matriculat i tresorer de la Companyia de Comerç de Barcelona, el qual obtingué, el 1746, el privilegi de noblesa del Principat de Catalunya. Fill de Josep de Duran i Móra i pare d'Antoni, Domènec i Lluís de Duran i de Bastero. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Muxika, Miquel de (Barcelona, s XVII – 1737) Prior de Santa Maria de Lledó. Fill de Josep de Duran i Móra. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Puig, Josep Francesc de (Catalunya, s XVIII) Director de la Companyia de Comerç. Casat amb Maria Josepa de Duran i de Brassó. Nét de Jaume de Duran i Pujades. 36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Duran, Manuel (Barcelona, 1863 – 1906) Escriptor i dibuixant. Professor auxiliar de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, director artístic de l'Enciclopedia Universal Ilustrada i autor del Resumen Gráfico de la Historia del Arte. El 1905 guanyà un premi als Jocs Florals de Barcelona amb la novel·la El Ton de la Muga. Col·laborà a la "Il·lustració Catalana" i en altres revistes i diaris catalans. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Esteva, Josep (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1955 - ) Escultor, pintor i escenògraf. Inicialment combinà la seva activitat com a escenògraf amb la creació del personatge el senyor Carles, els seus vestits i les exposicions, molt peculiars, de moda i disseny. Més endavant col·leccionà objectes abandonats. Durant un temps treballà amb elements que conformen la natura, com ara fulles d'arbres, establint un joc de conceptes entre les formes i els materials com el marbre i la fusta. Entre les seves mostres individuals destaquen Sabates a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró (1981); Pluja de mans, a la sala Metrònom (1982) i Vestuaris, Museu de la Indumentària de Barcelona (1985). Tota la seva obra és plena de referències a la memòria, a l'atzar, a les contradiccions entre allò públic i allò privat. L'any 1995 presentà l'exposició Construir els dies a Barcelona, Sant Sebastià i Palma de Mallorca. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Farreres, Ramon (Barcelona, 1915 - ) Actor. Es presentà (1933) amb la companyia d'Enric Borràs. El 1946 reprengué l'actuació en català. Ha interpretat moltes obres noves, i també les reposicions L'auca del senyor Esteve de Rusiñol (el 1966) i La filla del mar de Guimerà (el 1971). 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Garrigolas, Toribi (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1814 – Barcelona, 1888) Filantrop i industrial. Enriquit a Amèrica, donà part del seu patrimoni per a la fundació de l'anomenat Asil Duran, a Gràcia (Barcelona), perquè hi fossin instruïts i hi aprenguessin un ofici els joves internats per llur rebel·lia a l'autoritat paterna, i que fou confiat a l'orde de Sant Pere ad Vincula. Finançà una institució semblant a Castelló d'Empúries, inaugurada pòstumament el 1898. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Gili, Manuel (Barcelona, 28/mar/1925 - ) Escriptor. Es llicencià en lletres i dret a Mèxic i es doctorà en romàniques a Princeton. Fou catedràtica a Yale (EUA). Ha estudiat la literatura castellana clàssica i moderna, i alguns aspectes de la catalana. Obres seves són Ciutat i figures (Mèxic, 1952) i els llibres de poesia Puente (1946), El lugar del hombre (1965), La piedra en la mano (1970), Cámara oscura (1973) i El tres es siempre mágico (1981). 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Jordà, Frederic (Barcelona, 25/abr/1905 – Manchester, Anglaterra, 30/mar/1957) Metge. Durant la guerra civil (1936-39) organitzà els serveis de transfusió de sang de l'exèrcit de la República. En acabar la guerra passà a la Gran Bretanya, des d'on col·laborà amb els diversos serveis sanitaris dels aliats. Des del 1940 dirigí el Departament de Patologia de l'hospital Ancoats de Manchester, i nou anys més tard el del Boot Hall Children's Hospital, i el del Monsall Hospital, d'aquesta mateixa ciutat. Publicà Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica (1934). El 1947 li fou atorgat el premi Prat de la Riba per l'estudi Histopatologia d'una capa d'epiteli semiescamós pla que cobreix les mucoses digestives. Fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1950. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Lleida, Josep Antoni (el Campell, Llitera, 27/mar/1952 - ) Polític. Membre d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), participà amb Jordi Pujol en la constitució de la coalició Convergència i Unió. Diputat per CiU al congrés (1982-90 i a partir del 2004), diputat al Parlament europeu (1986-87), conseller de Governació de la Generalitat (1999-2001), el 1990 fou elegit president del Comitè de Govern d'UDC (confirmat en el càrrec el 1996), diputat al Parlament català (1999-2004) i vice-president segon de la Internacional Democrata-cristiana (1993). Des del 1987 es dedica exclusivament al partit. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Móra, Josep de (Catalunya, s XVII – 1735) Cavaller. Fill d'Antoni Pau Duran. Obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades i de Domènec i Miquel de Duran i de Muxika. 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Móra, Vicenç (Barcelona, s XVIII) Adroguer. Germà de Josep i pare de Josep de Duran i Sala. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Obiols, Ramon (Barcelona, 1792 – 1858) Metge. Estudià medicina a la Universitat de Cervera, i es doctorà en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló. Fou metge major de l'Hospital de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Arribà a ésser metge de cambra de Ferran VII. Publicà nombrosos articles i discursos, entre els quals destaca la clau topogràfica com a model de tots els metges del Principat. Alertà sobre els perjudicis dels gasos de les fàbriques per a la salut pública. 50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Pujades, Jaume de (Barcelona, s XVIII – v 1744) Negociant i donzell. Fill de Josep de Duran i Móra. Partidari de Felip V, fou, amb el seu pare, empresari de forniments militars per a les expedicions borbòniques a Itàlia. El 1732 envià a José Patiño un projecte de junta de comerç per a Barcelona que fou aprovat (1735) gràcies a la seva insistència. En fou nomenat director, però no assolí d'obtenir del govern els mitjans econòmics que n'asseguressin la continuïtat. El 1735 llançà una vasta subscripció per a finançar la construcció del canal d'Urgell, operació que concebé com una empresa capitalista. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Quatrecases, Antoni (Catalunya, s XVIII - s XIX) Notari. Fill de Francesc Duran i Móra. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Reynals, Estanislau (Barcelona, 1894 – 1950) Advocat, orador i polític. Germà d'Eudald, Francesc i Raimon. Membre d'Acció Catalana i, posteriorment, del Partit Catalanista Republicà, formà part del comitè consultiu d'aquest; fou regidor de l'ajuntament de Barcelona i, en 1934-36, tinent d'alcalde. Ocupà diversos càrrecs en el Col·legi d'Advocats i tingué una intervenció destacada en el Congrés Jurídic Català del mai/1936. És autor, amb Elies Rogent, d'una Bibliografia de les impressions lul·lianes (1927). 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Reynals, Eudald (Barcelona, 1891 – París, França, 1917) Escriptor. Era fill de Manuel Duran i Duran. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Els seus contes i algunes poesies esparses són molt remarcables. Inclinen a creure que la seva prematura desaparició frustrà un escriptor important. En 1952 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA
56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Reynals, Raimon (Barcelona, 1895 – 1966) Arquitecte. Germà d'Eudald, Estanislau i Francesc. Estudià a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es graduà el 1926. Formà part de la generació d'arquitectes catalans adscrits al noucentista, moviment en què és distingí per la predilecció a adoptar les formes toscanes renaixentistes. Realitzà a Barcelona el Palau de les Arts Gràfiques de l'Exposició del 1929 (actual Museu Arqueològic), amb Pelagi Martínez; el vestíbul de l'estació de França i l'església de Montserrat, amb Nicolau M. Rubió i Tudurí, i restaurà la sala capitular de Poblet i el monestir de Sant Joan de les Abadesses. Durant el període de la República a la postguerra s'integrà al moviment nacionalista i fou membre del GATCPAC. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Riera, Josep (Barcelona, v 1849 – 1928) Pintor. Exposà regularment a Barcelona del 1870 al 1882, i també a Girona i a Olot. Seguidor tardà d'un cert natzarenisme (Lectura, 1872, Museu d'Art Modern de Barcelona), aviat es dedicà de ple al costumisme. El Museu Provincial de Girona, ciutat a la qual estigué vinculat, en posseeix cinc quadres. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 CATALUNYA - BIOGRAFIA
60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Duran i Saurina, Miquel (Inca, Mallorca, 1866 – 1953) Publicista, poeta i impressor. Fundà el Círculo de Obreros Católicos (1900). Dedicà especial atenció a les publicacions en català i creà diversos setmanaris ("Ca Nostra", 1907-29; "La Veu d'Inca", 1915-19). Els seus llibres de versos, A flors de roella (1922), A la Mare de Déu de Lluc (1936), expressen els aires populars, la seva fe religiosa i la influència del paisatge. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Tejido, Carles (Barcelona, 1935 – 1988) Realitzador i productor cinematogràfic. Després d'estudiar cinema a París, fou un dels creadors de l'Escola de Barcelona. En aquest context dirigí Cada vez que... (1967) i Liberxina 90 (1970), però els problemes amb la censura li feren abandonar la realització i 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Duran i Tortajada, Enric (València, 1895 – 1967) Escriptor. Germà de Miquel. Publicà narracions, teatre i, sobretot, poesia. El seu llibre més important i antològic és Semprevives (1963), que recull la tradició floralesca de Teodor Llorente i alhora la valencianitat popular. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Duran i Tortajada, Miquel (València, 1883 – 1947) Escriptor i periodista. Germà d'Enric. Capdavanter del valencianisme catalanista, promogué els setmanaris "El Crit de la Pàtria" i "Renaixement". Dirigí el "Diari de Sabadell" i "La Publicitat", i, retornat a València, fundà la revista, "La República de les Lletres". La seva poesia -Cortes vibrants (1910), Himnes i poemes (1916), Cançons valencianes (1929) i Guerra, victòria, demà (1938)- té un to cívil, emotiu i de vegades popular. Signava molt sovint amb el nom de Miquel Duran de València. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Ventosa, Claudi (Barcelona, s XIX – 1926) Arquitecte. Germà de Lluís. Obtingué el títol el 1888. És autor de l'església parroquial d'Artés (Bages) i d'altres temples. Fou arquitecte titular de la diócesi de Solsona. Construí també algunes colònies industrials d'importància, com la Sedó, d'Esparreguera, i la Palà, 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Ventosa, Manuel (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1909) Metge. Germà de Claudi i Lluís. Tot i la seva desaparició ben prematura, havia destacat ja molt en l'exercici de la seva carrera i per estudis professionals publicats en revistes especialitzades. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Ventosa, Raimon (Barcelona, 1858 – 1933) Advocat i jurista. Fill de Manuel Duran i Bas. Col·laborà en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883). Fou membre de l'Acadèmia de Jursiprudència i Legislació de Catalunya. Publicà La hipoteca marítima (1888), L'ivresse devent le droit pénal (1890) i La família catalana (1895). 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durana, Blai (Catalunya, s XIX) Militar. Protagonista d'un fet sagnant que apassionà l'opinió pública catalana. Enamorat de la baronessa de Senellers, que no li corresponia, la féu objecte d'un crim passional, el 1855. Li clavà tretze punyalades quan ella sortia de casa seva, al carrer de la Unió de Barcelona, tot i que anava acompanyada dels seus germans. Fou condemnat a morir a garrot. Duran sol·licità en va l'afusellament. Aconseguí emmetzinar-se i el trobaren mort en anar a executar-lo. La pena es complí tanmateix sobre el cadàver. La truculència del drama n'assegurà, a l'època, un amplíssim ressó. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durancamps i Folguera, Rafael (Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – Barcelona, 1979) Pintor. De nom autèntic Rafael Duran i Camps. Deixeble de Vilà Cinca i de Joaquim Mir. Treballà a Madrid i després a París, on celebrà amb èxit nombroses exposicions. Formà part de l'Associació d'Amics de les Arts. Conreà un estil realista de les natures mortes i els paisatges. Decorà el Saló de l'Ajuntament del Poble Espanyol de Barcelona (1929). Publicà el llibre Durancamps (1972). 71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Durand, Francesc (Perpinyà, 1768 – 1852) Comerciant i polític. Fundador d'una important empresa comercial a Perpinyà (1796), amb sucursals a diverses ciutats franceses i a Barcelona. Durant la guerra del Francès fou un dels més afavorits per la provisió de queviures a les tropes franceses. Des del 1816 fins al 1830 exercí diversos càrrecs polítics i, posteriorment, es dedicà a l'exportació de vins a Anglaterra i a les 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Durban (Veciana, Anoia) Llogaret, a l'oest del terme. L'església, arruïnada, era dedicada a sant Jaume. El s XIX formava un municipi amb la quadra de Balsareny de Segarra. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Durfort (Calonge de Segarra, Anoia) Poble. [o Dusfort] 2 km al nord-oest de Calaf. La seva església depèn de la de Conill. El s XIX formava un municipi. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durfort, Berenguer (Barcelona, s XIII) Ciutadà. Lloctinent de batlle de Barcelona (1227). Durant la conquesta de Mallorca (1229), Jaume I de Catalunya-Aragó el nomenà per a un dels dos delicats càrrecs de batlle de l'illa amb residència en territori sarraí abans de la rendició de la ciutat. Posteriorment fou batlle general de Mallorca (1239-42). Prengué també part en la conquesta de València (1238) i el 1249 era probablement conseller tercer de Barcelona. Es troba documentat fins a l'any 1269 a la ciutat de Barcelona. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durfort, Guillem (Barcelona, s XIII) Ambaixador. Conseller segon (1283 i 1285) i primer (1291) de Barcelona. Estigué amb Jaume I en la lluita contra la revolta nobiliària de l'any 1274. Fou enviat a Londres, juntament amb Conrad Llança, per Alfons II de Catalunya-Aragó per tal d'aconseguir l'ajut econòmic d'Eduard I d'Anglaterra per a la lluita catalana contra els angevins i el papa. L'any 1290 fou ostatge del rei per tal de garantir l'entrada de Carles d'Anjou i de Jaume II de Mallorca als territoris del Principat. El 1291 va prendre part en la pau de Tarascó. Participà també en un tractat amb Gènova, i preparà la pau d'Anagni (1295). L'any següent acompanyà el rei Jaume II en la lluita contra els castellans a Múrcia. 76 EUROPA - BIOGRAFIA Durfort, Guillem (Llenguadoc, França, s XII - Catalunya ?, s XII) Cavaller. Fou cortesà influent en temps d'Alfons I el Cast i un dels més assenyats consellers de Pere I el Catòlic, que acompanyava quasi sempre. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durfort, Guillem (Catalunya, s XIII) Polític. El 1270 fou batlle de Barcelona. El 1273 ocupà el càrrec de veguer de la ciutat. Pel mar/1274, per ordre del rei Jaume I, ocupà els castells de la seva vegueria que havien estats embargats als nobles enfrontats amb el monarca des de l'any anterior, per haver refusat l'ajut a Alfons X de Castella, que els era demanat. Ell era senyor dels castells de Pierola i Collbató. 78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Durfort, Guillem (Illes Balears, s XIV) Militar al servei de Jaume III de Mallorca. El 1343 era un dels castellans de Montuïri. Envaïda Mallorca per Pere III, reté la fortalesa al delegat del rei Felip de Boïl. Prestà homenatge a Pere III. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durfort, Ramon (Catalunya, s XII) Marí. El 1150 comandava dues galeres, construïdes a la drassana vella de Barcelona per compte de Berenguer Ramon de Montcada, que foren cedides a Ramon Berenguer IV en ocasió de l'expedició a Arles per tal de sufocar-hi la revolta dels Baus. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durfort, Ramon (Barcelona, s XIV) Frare dominicà. Sembla haver estat l'inquisidor més antic de Mallorca. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durfort, Romeu (Barcelona, s XIII - Catalunya, s XIII) Ciutadà. El 1244, a València, fou un dels signants, com a testimoni, de l'acta de renúncia de Pere de Portugal als seus drets sobre l'Urgell i sobre Mallorca. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durfort, Romeu (Barcelona, s XIII - Besalú, Garrotxa, 1285) Ciutadà. Potser fill de Guillem, conseller de la ciutat. Era molt jove i anomenat pel diminutiu de Romicó quan s'incorporà a les forces contra la gran croada 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duró i Gili, Josep (Foradada, Noguera, 1886 - Ponts, Noguera, 1967) Autor teatral i poeta. En la seva producció destaquen el recull poètic Enfilall (1906), les obres teatrals La rosa de Jericó (1908), Els vagabunds (1909) i Vidamor (1911), i la novel·la Ombres (1924). 84 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Durro (la Vall de Boi, Alta Ribagorça) Poble (1.386 m alt) i antic municipi (28,56 km2), incorporat el 1965 a l'actual, a la vall de Boí, a l'esquerra de la Noguera de Tor. Església romànica de Santa Maria (s XII), amb campanar quadrat. 85 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai (Barcelona, s XIII – 1854) Llinatge de ciutadans honrats de la ciutat. Conegut també sote les formes de Durai, Durall, d'Usai o d'Esall. Probablement originari de Sant Cristófol d'Usall (Besalú), s'establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del s XIII, de l'oligarquia dominant de la ciutat lligada als 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai, Eimeric (Catalunya, s XIII - s XIV) Ambaixador de Jaume II el Just (1303) en els tractes amb el sultà d'Egipte, Melek-en-Naser, sobre la reobertura dels temples cristians. L'any 1305 tornà a Egipte i aconseguí el dret de passaports o recomanació de pelegrins, que era el dret de passar a Terra Santa als qui portaven passaport de Jaume II. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai, Guillem Pere (Catalunya, s XIII - Barcelona, s XIII) Iniciador del llinatge. S'establí al carrer de Montcada de Barcelona i es casà amb una germana (Maria?) de l'almirall Marquet, i foren pares de Guillem Pere, Arnau i Barceló Dusai i Marquet. 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Dusai, marquesat de (Catalunya, 1795) Primer nom del títol de marquesat de Monistrol d'Anoia. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai, Pere (Barcelona, s XV - 1467) Fill de Pere Dusai i de Pol. Fou membre destacat del partit de la Biga, tant a la generalitat com a la casa de la ciutat, on ocupà els més alts càrrecs (fou diputat en 1449-52 i conseller en cap el 1446). Es casà amb la seva cosina germana Constança (o Contesina) Durall i Casa-saja, germana de Galceran Durall, conseller primer de Barcelona (1477). Durant la guerra contra Joan II romangué a Barcelona. Foren fills seus Ramon i Joan Dusai i Durall. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i de Fiveller, Francesc Fèlix de (Barcelona, 1730 – Tarragona, 1793) Erudit. Fou soci fundador de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental de Barcelona (1764) i vice-president (1766-68) de la Conferència Física que en resultà. Formà part de la Junta de comerç, i fou un dels tres vocals comissionats 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i de Fiveller, Maria Francesca de (Catalunya, s XIX – 1854) Segona marquesa de Monistrol i baronessa de Bestracà. Filla de Francesc de Paula de Dusai i de Marí. Es casà amb Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, marquès de Sant Dionís. Amb ella s'estingí la línia principal del llinatge. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i de Marí, Francesc de Paula de (Barcelona, 1758 – 1825) Químic. Baró de Bestracà i primer marquès de Monistrol d'Anoia. Era fill de Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller. Regidor de Barcelona (1796), fou secretari general (1789-1804) i vice-president (1820-24) de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Havia presentat memòries sobre la metal·lúrgia (1787), sobre el platí (1788), sobre l'art de fer el vidre (1792) i sobre l'acadèmic artista Joan González (1800). 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i de Pol, Pere (o Pau) (Barcelona, s XV) Besnét de Barceló Dusai i Ricard. Fou el pare de Pere Dusai. 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Dusai i Durall, Joan (Illes Balears, s XV) Doctor en ambdós drets. Fou virrei de Sardenya (1491-1507). Nomenat protonotari reial l'any 1461, esdevingué un fidel reialista i dugué a terme missions difícils prop de les autoritats del Principat. Obtingué de Joan II que perdonés els maonesos que s'havien associat a la revolta dels catalans. Es distingí per la seva rectitud. Inicià les sessions del parlament sard (1497-1511). 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i Durall, Ramon (Barcelona, s XV) Canonge i vicari general de Barcelona i bon orador. Fill de Pere Dusai i germà de Joan. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA
98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i Marquet, Barceló (Barcelona, s XIII – s XIV) Ciutadà de Barcelona. Fill de Guillem Pere Dusai i germà de Guillem Pere i d'Arnau. Formà la línia dels Dusai del carrer de Mallorca. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i Marquet, Guillem Pere (Barcelona, s XIII – 1307) Conseller de Barcelona. Fill gran de Guillem Pere i germà d'Arnau i de Barceló. Era propietari d'una important societat comercial amb relacions amb el nord d'Àfrica (Asïlah). Fou pare d'Eimeric i de Barceló Dusai i Ricard. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i Ricard, Barceló (Barcelona, s XIII - s XIV) Fill de Guillem Pere Dusai i Marquet i germà d'Eimeric. El casà (1303) amb la pubilla Guillema Durfort i de Montjuïc, hereva d'aquesta poderosa família del carrer de Montcada. El seu besnét fou Pere Dusai i de Pol. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i Ricard, Eimeric (Catalunya, s XIV) Conseller de Barcelona (1349-58). Fill de Guillem Pere Dusai i Marquet. Fou canvista i posseïdor d'una de les taules de canvi més importants de la ciutat. Associat amb el canvista Jaume de Gualbes, dugué a terme operacions d'envergadura al servei de Pere III de Catalunya-Aragó. Morí sense fills, i la família continuà amb els descendents del seu germa Barceló. 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusay, Galceran (Catalunya, s XVI) Escriptor i eclesiàstic. El seu cognom apareix a vegades sota la forma de Durall. El 1575 era canonge del capítol de Barcelona. És autor de diverses poesies, en les quals resulta visible la influència d'Àusias March i de Pere Serafí. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusay, Galceran (Barcelona, s XVII) Prohom. En 1640 se sumà a les forces de la Generalitat que iniciaren la guerra de Separació. Era un dels tres mestres de camp que, al front de les milícies de la capital, cobrien la part més amenaçada de les muralles de Barcelona, durant el transcurs de la batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641. Les seves seccions de mosqueters causaren gran dany a les tropes del marquès de los Vélez. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusay, Joan (Barcelona, s XV) Jurista. Fou lloctinent reial a Sardenya (1491). El 1496 hi presidí el Parlament de l'illa. 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusay, Pere (Banyoles, Pla de l'Estany, s XIV - Catalunya, s XIV) Militar. Fou cambrer del rei Pere III el Cerimoniós. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA
108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusay, Simó (Barcelona, s XIII – s XIV) Ciutadà. El 1325 fou ambaixador extraordinari de la seva ciutat prop de la república de Gènova. 109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dutrús i Zamora, Rafael (Xest, Foia de Bunyol, 1892 – València, 1960) Torero còmic, més conegut pel pseudònim de Llapissera, a causa de l'alçada física. Imità, vestit de frac i amb barret de copa, els toreros més famosos. Formà quadrilla amb Carmel Tusquets Xarlot i amb El Botines. Escriví el llibre de memòries Aventuras y desventuras de Llapissera.
Anar a: [ Dur ] [ Duran i A ] [ Duran i G ] [ Duran i T ] [ Duro ] [ Dusay ] |
|
© 2006-2016 / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons
|
Duran i Pastor, Miquel
Duran i Reynals, Francesc
Duran i Sanpere, Agustí
Durruti Dumange, Buenaventura