A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Entrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ Bloc ]              Contactar amb Dadescat

Anar a:    Dur ]    [ Duran i A ]    [ Duran i G ]    [ Duran i T ]    [ Duro ]    [ Dusay ]

El dia en que les teves desgràcies hagin après el camí de casa teva, muda't. (Juan Manuel de Palacio)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Durà, Tomàs  (País Valencià, s XV – s XVI)  Matemàtic. Dominicà, el 1503 ocupà la càtedra de matemàtiques de l'estudi general de València. Anotà l'edició que el metge i llatinista Jeroni Amiguet féu fer de l'Aritmetica et geometria de Thomas Bradwarine sota el títol de Praeclarissimum Mathematicorum opus (València 1503).

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durall i d'Aguilar, Galceran  (Barcelona, s XVI - d 1586)  Poeta. El 1575 fou nomenat canonge de Barcelona. És conegut per un minuciós quadern de notes, en què, a manera de dietari, dóna una clara visió de la burgesia barcelonina del Renaixement, i en què intercala composicions mètriques, especialment sonets, poemes religiosos en que imita Ausias Marc, i també altres composicions de metre curt i de caire popular, de més qualitat poètica.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDurall i de Malla, Galceran  (Barcelona, s XV – 1542)  Mestre racional de Catalunya i donzell de Barcelona. Amic de Joan Boscà, del matrimoni del qual fou testimoni (1539), assistia regularment a les tertúlies literàries a casa seva i fou recordat afablement per Garcilaso de la Vega i per Diego Hurtado de Mendoza en llurs poesies. Amic igualment de l'almirall Ferran de Cardona-Anglesola, duc de Somma, i de la seva muller, actuà de mitjancer en les petites rivalitats entre aquests i el lloctinent de Catalunya Francesc de Borja. El catedràtic Rafael Mambla el cità entre els personatges influents de Barcelona (1540).

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran  (Barcelona, s XVII – s XIX)  Llinatge de comerciants. Obtingueren la ciutadania honrada el s XVII. El primer conegut és un Josep Duran.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Antoni Pau  (Barcelona, s XVII - s XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Josep de Duran i Móra.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Baltasar  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l'expulsió decretada per Carles III. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Eudald  (Ripoll, Ripollès, s XVIII - Catalunya, s XVIII)  Compositor. Fou organista de l'església parroquial de Camprodon. Se'n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Francesc  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de BarcelonaInici página (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l'exèrcit borbònic.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Gabriel  (Vic, Osona, v 1749 – Roma, Itàlia, 1806)  Pintor. Deixeble de M. Tremulles. Residí gran part de la seva vida a Roma. Fou conegut sovint amb el sobrenom de Romaní. Passà grans penalitats en els seus anys d'aprenentatge artístic. Pintà un Autoretra' i un quadre representant sant Miquel dels Sants, fet a Roma per a la beatificació, el qual fou traslladat posteriorment a la catedral de Vic, on fou destruït el 1936.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Josep  (Catalunya, s XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d'Urgell.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Josep  (Peralada, Alt Empordà, s XVII – Portugal, 1704)  Jurista. El 1702 fou enviat a Itàlia pel Consell de Cent per tal de presentar a Felip V les queixes catalanes pels abusos comesos pels funcionaris reials. Suspecte d'austriacisme, fou perseguit pel lloctinent filipista Francisco de Velasco i es refugià a Lisboa, on es posà a les ordres del rei-arxiduc Carles III, i morí lluitant a la frontera portuguesa.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Josep  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Mercader i polític. Juntament amb els seus germans tenia un important negoci d'adroguer a Barcelona i fou l'arrendatari dels tabacs (1702-05) i proveïdor del pastum municipal, com també de bescuit per a l'exèrcit (des de la darreria del s XVII). Durant la guerra de Successió fou partidari del rei-arxiduc Carles III; fou un dels delegats del Consell de Cent per a establir el port franc de Barcelona. Intervingué com a banquer en diverses operacions de la Companyia Nova de Gibraltar (1709-10). Contribuí a la defensa de la ciutat durant el setge filipista (1713-14). El 1717 tornava a ésser proveïdor deInici página queviures per a l'exèrcit.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Josep  (Barcelona, s XVIII - 1791)  Compositor. Estudià a Nàpols. Fou mestre de capella de l'església del Palau, a Barcelona. Fou el primer català que estrenà òperes al Teatre de la Santa Creu. Autor d'oratoris (Arca de Dios, trasladada al gran templo de Sión), òperes (Antigono, Temistocle), misses i salms.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Macià  (Barcelona, s XVII – s XVIII)  Polític i advocat. Pertanyia al Consell de Cent i a la categoria de ciutadans honrats de la capital. Per aquesta darrera condició assistí a les sessions del Braç Reial o popular durant la Junta de Braços reunida a Barcelona (1713). En aquesta avinentesa fou un dels més eloqüents a proclamar la necessitat de continuar resistint contra Felip V. Resultà elegit per a les Juntes del govern provisional. Presidí la de Mitjans. Actuà amb gran zel. Li foren concedits en 1714, amb caràcter més aviat honorífic, els graus militars de sergent major (20/jul) i de coronel (30/jul). Assistí a les reunions principals del govern, fins a la fi del setge. Amb Jacint d'Oliver, i en companyia del coronel Joan Francesc Ferrer, fou l'encarregat de negociar la laboriosa capitulació de Barcelona amb el duc de Berwick. Els borbònics li confiscaren els béns, que produïen la renda anual infima de 4 lliures.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Pau  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1580 - Arenys de Lledó, Matarranya, 1651)  Eclesiàstic. Féu estudis eclesiàstics i jurídics a Salamanca, i fou vicari general del bisbat de Mallorca i ardiaca de la seu de Barcelona. Home ambiciós i fidel a Felip IV, fou nomenat bisbe d'Urgell (1634), on secundà la política reial a Catalunya. La tradicional independència dels canonges i les exaccions tributàries del nou bisbe provocaren constants dissensions contra ell, dirigides pel canonge Pau Claris, amb el suport del jurista Joan Pere Fontanella. Proposat canceller de l'Audiència (1640), no pogué ocupar el càrrec per l'oposició a la seva actitud reialista. En esclatar la guerra dels Segadors (1640) fugí a l'Aragó. Nomenat arquebisbe de Tarragona (1641), però la situació bèl·lica no li permeté de prendre'n possessió.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran, Pere  (Barcelona, s XV)  Fuster artístic. El 1464-65 col·laborà amb Miquel Prats a la part de fusteria del famós retaule de l'Epifania, pintat per Jaume Huguet. L'any 1479 fou un retaule per a l'església de Sant Martí del Montnegre. Hom li atribueix el bell arquibanc de fusta (v 1480), amb les armes de la família Sors, per a l'antiga capella de Sant Sebastià i Santa Tecla de la seu de Barcelona, que es conserva avui en una de les capelles interiors del temple. Consta que el 1492 féu pintures per al convent de la Mercè de Barcelona.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Duran, riu  (Baixa Cerdanya Afluent dretà del Segre; drena la vall Tova. Neix a la serra de l'Esquella, a l'oest de la portella de Meranges i del massís del Campquerdós. Desguassa davant Baltarga.

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Duran, Simeó ben Zemakh  (Illes Balears, 1361 - Alger, Algèria, 1444)  Escriptor d'origen jueu. Gran rabí d'Alger, on emigrà a causa de la matança de jueus del 1391. Va escriure L'escut dels avantpassats. Va prosseguir el desenvolupament de la filosofia en el comentari al Llibre de Job.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran de Baldac, Pere  (Girona, s XIII – 1321)  Heterodox. Defensà i difongué les doctrines dels beguins contra l'autoritat de l'Església, el matrimoni i la propietat. Processat pel bisbe Pere de Rocabertí i per l'inquisidor Arnau Burgnet, fou cremat públicament amb la seva muller Sicília.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Armengol, Teresa  (Barcelona, 16/des/1949 - )  Escriptora. Ha estudiat disseny gràfic i pedagogia, i compaginà ambdues formacions en la vida professional amb la seva activitat com a escriptora. Ha escrit guions per a la TV i la ràdio. Ha publicat contes i novel·les per a lectors infantils i juvenils, i ha guanyat diversos premis. Col·laboradora en diferents mitjans de comunicació, especialment en publicacionsInici página pedagògiques i sobre temes de literatura infantil i juvenil.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Duran i BasDuran i Bas, Manuel  (Barcelona, 28/nov/1823 – 10/feb/1907)  Jurisconsult i polític. Entrà en la vida universitària com a professor de dret romà (1850) i en la política municipal com a secretari de l'ajuntament (1852-54), càrrec del qual dimití a l'adveniment del Bienni Progressista (1854-56). Durant aquest període col·laborà al conservador "Diario de Barcelona", on exposà les línies fonamentals del seu pensament jurídic, social i econòmic, influït per les doctrines de l'escola històrica de Savigny (fou el creador de la "Fundació Savigny" a Madrid) i entroncat amb l'escola jurídica catalana a través dels ensenyaments de Martí d'Eixalà. Fou diputat provincial (1858-62) i diputat a corts els anys 1863 i 1865, militant a la Unió Liberal d'O'Donnell. Sota la restauració milità en el partit liberalconservador de Cánovas, fou diputat a corts els anys 1874 i 1879 i, posteriorment, senador vitalici. Com a caracteritzat defensor del dret civil català, el 1880 fou nomenat vocal corresponent...  Segueix... 

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Benet, Rafael  (Terrassa, Vallès Occidental, 1931 - )  Pintor. Deixeble de Manolo Hugué i de Rafael Benet. Ha residit a París, Banyuls i Cotlliure. Conreà el paisatge i la pintura de natures mortes amb un estil impressionista. Són notables les panoràmiques que ha pintat de Cadaqués i de Figueres.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Cañameras, Fèlix  (Barcelona, 24/oct/1889 – 1972)  Historiador. Arxiver des del 1913, posteriorment es llicencià en dret i, més tard, fou nomenat president de la secció de Ciències i Arts del Centre Excursionista de Catalunya (1948). Dirigí (1955-59) la Biblioteca Universitària de Barcelona. Entre les seves obres cal remarcar: Notas arqueológico-históricas sobre los castillos feudales de Cataluña (1914), Cataluña en el siglo XV (1920), La escultura de los países que formaron parte de la corona de Aragón de los siglos V al XV (1924), La escultura medieval catalana (1927), El problema agrario en Cataluña (1932), Catalunya sota el poder dels reis absoluts de la casa de Borbó (1700-1720) (1935) i Els exiliats de la guerra de Successió (1964).

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran i Castellanos, Jaume  (Barcelona, 1891 - 1978)  Escultor. Deixeble de Miquel Castellanos. Fou professor d'escultura a l'Escola del Treball de Barcelona. Exposà per primera vegada a la sala Parés el 1923 i rebé la medalla d'Or del Cercle Artístic el 1941. En la seva obra predominen les formes depurades, d'evocació classicista, plenes d'elegància, serenitat i intenció decorativa. Entre les seves escultures excel·leixen Nu, República, els monuments a l'aviador Joan Manuel Duran i a Eduardo Dato, la decoració del Saló del Cercle Artístic i nombrosos retrats.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Bastero, Antoni de  (Barcelona, s XVIII)  Comerciant. Fill de Domènec de Duran i de Muxika i germà de Domènec i de Lluís. Matriculat a la Junta de Comerç de Barcelona, que es retirà (1781) per dedicar-se a les seves propietats de Ponts, de la ribera del Sió i de Barcelona (la torre gran d'en Duran, a Pedralbes).

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Bastero, Domènec de  (Barcelona, s XVIII)  Doctor en cànons i prevere. Fill de Domènec de Duran i de Muxika i germà d'Antoni i de Lluís.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Bastero, Lluís de  (Barcelona, 1809 - s XIX)  Canonge de la seu de Barcelona. Fill de Domènec de Duran i de Muxika i germà d'Antoni i de Domènec. Autor d'una Vida de san Olegario (1815).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Brassó, Josep de  (Catalunya, s XVIII)  Fill de Josep de Duran i Sala i pare de Gaspar i de Paula de Duran i de Cerdà.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran i de Brassó, Maria Josepa de  (Catalunya, s XVIII)  Filla de Josep de Duran i Sala. Es casà amb Josep Francesc de Duran i de Puig.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Cerdà, Gaspar de  (Catalunya, s XVIII)  Guardiamarina de l'armada reial (1792). Fill de Josep de Duran i de Brasó.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Cerdà, Paula de  (Catalunya, s XVIII)  Filla de Josep de Duran i de Brasó i muller de Marià d'Alegre i Aparici, baró de Castellet.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Duran, Enric de  (Barcelona, 1840 – 1894)  Alcalde de Barcelona (1879-81). Fou un dels qui treballaren per la restauració monàrquica.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Muxika, Domènec de  (Barcelona, s XVIII)  Senyor de Ribelles (Noguera). Donzell, comerciant matriculat i tresorer de la Companyia de Comerç de Barcelona, el qual obtingué, el 1746, el privilegi de noblesa del Principat de Catalunya. Fill de Josep de Duran i Móra i pare d'Antoni, Domènec i Lluís de Duran i de Bastero.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Muxika, Miquel de  (Barcelona, s XVII – 1737)  Prior de Santa Maria de Lledó. Fill de Josep de Duran i Móra.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Puig, Josep Francesc de  (Catalunya, s XVIII)  Director de la Companyia de Comerç. Casat amb Maria Josepa de Duran i de Brassó. Nét de Jaume de Duran i Pujades.

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran i Domenge, Rafael  (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Oriental, 1963 - )  Director i autor. Es formà com a director escènic a l'Institut del Teatre i a les sales alternatives de Barcelona. L'any 1993 fundà la companyia La d'Hac, amb la qual presentà les seves creacions com a autor i com a adaptador per a l'escena de textos no teatrals, inscrit en la línia més renovadora del teatre contemporani. S'ha caracteritzat per unes escenificacions minucioses i exigents, basades en un treball que defuig el gest previsible. Ha treballat principalment en el muntatge d'obres de dramaturgs actuals, tant del país com estrangers. És autor de les peces Zòmit (1988), Assaig d'Hac (1990), L'alfabet de l'aigua (1996) i Peep Show Verona (1999).

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Duran, Manuel  (Barcelona, 1863 – 1906)  Escriptor i dibuixant. Professor auxiliar de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, director artístic de l'Enciclopedia Universal Ilustrada i autor del Resumen Gráfico de la Historia del Arte. El 1905 guanyà un premi als Jocs Florals de Barcelona amb la novel·la El Ton de la Muga. Col·laborà a la "Il·lustració Catalana" i en altres revistes i diaris catalans.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Esteva, Josep  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1955 - )  Escultor, pintor i escenògraf. Inicialment combinà la seva activitat com a escenògraf amb la creació del personatge el senyor Carles, els seus vestits i les exposicions, molt peculiars, de moda i disseny. Més endavant col·leccionà objectes abandonats. Durant un temps treballà amb elements que conformen la natura, com ara fulles d'arbres, establint un joc de conceptes entre les formes i els materials com el marbre i la fusta. Entre les seves mostres individuals destaquen Sabates a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró (1981); Pluja de mans, a la sala Metrònom (1982) i Vestuaris, Museu de la Indumentària de Barcelona (1985). Tota la seva obra és plena de referències a la memòria, a l'atzar, a les contradiccions entre allò públic i allò privat. L'any 1995 presentà l'exposició Construir els dies a Barcelona, Sant Sebastià i Palma de Mallorca.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran i Farell, Pere  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1921 - Barcelona, 1999)  Enginyer de camins i empresari. Executiu del Banco Urquijo a Catalunya, presidí i dirigí un gran nombre d'empreses de projecció pública (Hidroelèctrica de Catalunya, Maquinista Terrestre y Marítima, Hispano-Francesa de Energía Nuclear, Catalana de Gas), les quals sotmeté a un important procés de modernització. Promotor de la introducció de l'energia nuclear (central de Vandellòs) i del gas natural, fou president del holding Gas Natural (1992-97). Fou una figura capdavantera en l'evolució industrial de Catalunya des de la dècada 1940-50.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Farreres, Ramon  (Barcelona, 1915 - )  Actor. Es presentà (1933) amb la companyia d'Enric Borràs. El 1946 reprengué l'actuació en català. Ha interpretat moltes obres noves, i també les reposicions L'auca del senyor Esteve de Rusiñol (el 1966) i La filla del mar de Guimerà (el 1971).

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Garrigolas, Toribi  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1814 – Barcelona, 1888)  Filantrop i industrial. Enriquit a Amèrica, donà part del seu patrimoni per a la fundació de l'anomenat Asil Duran, a Gràcia (Barcelona), perquè hi fossin instruïts i hi aprenguessin un ofici els joves internats per llur rebel·lia a l'autoritat paterna, i que fou confiat a l'orde de Sant Pere ad Vincula. Finançà una institució semblant a Castelló d'Empúries, inaugurada pòstumament el 1898.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Gili, Manuel  (Barcelona, 28/mar/1925 - )  Escriptor. Es llicencià en lletres i dret a Mèxic i es doctorà en romàniques a Princeton. Fou catedràtica a Yale (EUA). Ha estudiat la literatura castellana clàssica i moderna, i alguns aspectes de la catalana. Obres seves són Ciutat i figures (Mèxic, 1952) i els llibres de poesia Puente (1946), El lugar del hombre (1965), La piedra en la mano (1970), Cámara oscura (1973) i El tres es siempre mágico (1981).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran i Grau, Eulàlia  (Barcelona, 2/abr/1934 - )  Historiadora. Filla d'Agustí Duran i Sanpere. Doctorada en història moderna per la Universitat de Barcelona (1979), d'on fou catedràtica de filologia catalana. S'ha especialitzat en l'estudi de la societat i la cultura del s XVI als Països Catalans, del Renaixement i de la literatura catalana moderna. És autora de Les Germanies als Països Catalans (1982), Lluís Ponç d'Icard i el "Llibre de les grandeses de Tarragona" (1984) i col·laboradora de la Història de Barcelona (1975) dirigida pel seu pare i de la Història dels Països Catalans (1981) dirigida per A. Balcells. Ha fet edicions crítiques, entre les quals la de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de C. Despuig (1981); la de les Cròniques de les Germanies (1984), i la de la Passió de Cervera (1984), iniciada pel seu pare. El 1987 ingressà a la Reial Acadèmia de la Bones Lletres de Barcelona.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Jordà, Frederic  (Barcelona, 25/abr/1905 – Manchester, Anglaterra, 30/mar/1957)  Metge. Durant la guerra civil (1936-39) organitzà els serveis de transfusió de sang de l'exèrcit de la República. En acabar la guerra passà a la Gran Bretanya, des d'on col·laborà amb els diversos serveis sanitaris dels aliats. Des del 1940 dirigí el Departament de Patologia de l'hospital Ancoats de Manchester, i nou anys més tard el del Boot Hall Children's Hospital, i el del Monsall Hospital, d'aquesta mateixa ciutat. Publicà Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica (1934). El 1947 li fou atorgat el premi Prat de la Riba per l'estudi Histopatologia d'una capa d'epiteli semiescamós pla que cobreix les mucoses digestives. Fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1950.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Lleida, Josep Antoni  (el Campell, Llitera, 27/mar/1952 - )  Polític. Membre d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), participà amb Jordi Pujol en la constitució de la coalició Convergència i Unió. Diputat per CiU al congrés (1982-90 i a partir del 2004), diputat al Parlament europeu (1986-87), conseller de Governació de la Generalitat (1999-2001), el 1990 fou elegit president del Comitè de Govern d'UDC (confirmat en el càrrec el 1996), diputat al Parlament català (1999-2004) i vice-president segon de la Internacional Democrata-cristiana (1993). Des del 1987 es dedica exclusivament al partit.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran i Móra, Francesc  (Catalunya, s XVIII)  Notari. Pare d'Antoni Duran i Quatrecases i germà de Josep i de Vicenç.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Móra, Josep de  (Catalunya, s XVII – 1735)  Cavaller. Fill d'Antoni Pau Duran. Obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades i de Domènec i Miquel de Duran i de Muxika.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Móra, Vicenç  (Barcelona, s XVIII)  Adroguer. Germà de Josep i pare de Josep de Duran i Sala.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Obiols, Ramon  (Barcelona, 1792 – 1858)  Metge. Estudià medicina a la Universitat de Cervera, i es doctorà en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló. Fou metge major de l'Hospital de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Arribà a ésser metge de cambra de Ferran VII. Publicà nombrosos articles i discursos, entre els quals destaca la clau topogràfica com a model de tots els metges del Principat. Alertà sobre els perjudicis dels gasos de les fàbriques per a la salut pública.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Miquel Duran i PastorDuran i Pastor, Miquel  (Palma de Mallorca, 1934 - )  Historiador i polític. Estudià filosofia i lletres a l'Estudi General Lul·lià de Palma, s'especialitzà en història per la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Barcelona. Fou professor a diversos centres d'ensenyament de Palma. Des del 1973 fou professor de la Universitat de les Illes Balears i des del 1984 catedràtic d'història. Com a polític ha exercit diversos càrrecs a l'ajuntament de Palma, diputat a corts (1977 i 1979) i al govern de les Illes Balears, primer pel Partit Liberal i desprésInici página per la Unió de Centre Democràtic. El 1993 s'incorporà a la Unió Mallorquina, d'on fou elegit membre del consell polític (2000). Membre de l'Acadèmia de Doctors de Barcelona i del Centre Europeu de Relacions Públiques. A més d'articles en revistes científiques ha publicat, entre d'altres, Repercusiones de la Revolución de 1868 en Mallorca (1980), Política autonòmica de la Segona República (1981) i 1936 en Mallorca (1982). El 1988 rebé l'orde del mèrit constitucional.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Pujades, Jaume de  (Barcelona, s XVIII – v 1744)  Negociant i donzell. Fill de Josep de Duran i Móra. Partidari de Felip V, fou, amb el seu pare, empresari de forniments militars per a les expedicions borbòniques a Itàlia. El 1732 envià a José Patiño un projecte de junta de comerç per a Barcelona que fou aprovat (1735) gràcies a la seva insistència. En fou nomenat director, però no assolí d'obtenir del govern els mitjans econòmics que n'asseguressin la continuïtat. El 1735 llançà una vasta subscripció per a finançar la construcció del canal d'Urgell, operació que concebé com una empresa capitalista.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Quatrecases, Antoni  (Catalunya, s XVIII - s XIX)  Notari. Fill de Francesc Duran i Móra.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Reynals, Estanislau  (Barcelona, 1894 – 1950)  Advocat, orador i polític. Germà d'Eudald, Francesc i Raimon. Membre d'Acció Catalana i, posteriorment, del Partit Catalanista Republicà, formà part del comitè consultiu d'aquest; fou regidor de l'ajuntament de Barcelona i, en 1934-36, tinent d'alcalde. Ocupà diversos càrrecs en el Col·legi d'Advocats i tingué una intervenció destacada en el Congrés Jurídic Català del mai/1936. És autor, amb Elies Rogent, d'una Bibliografia de les impressions lul·lianes (1927).

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Reynals, Eudald  (Barcelona, 1891 – París, França, 1917)  Escriptor. Era fill de Manuel Duran i Duran. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Els seus contes i algunes poesies esparses són molt remarcables. Inclinen a creure que la seva prematura desaparició frustrà un escriptor important. En 1952Inici página foren publicades en un volum les seves Proses completes.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Francesc Duran i ReynalsDuran i Reynals, Francesc  (Barcelona, 5/des/1899 - New Haven, EUA, 27/mar/1958)  Metge i investigador. Germà d'Estanislau i Raimon. Deixeble a Barcelona d'A. Pi Sunyer i col·laborador de R. Turró. Treballà al Laboratori Municipal de Barcelona. En veure les penúries econòmiques que passava la institució, aprofità una beca de la "Junta para la Ampliación de Estudios" i se n'anà a l'Institut Pasteur de París (1925) i al Rockefeller Institute (1926), Més endavant s'instal·là a la Universitat de Yale, on fou catedràtic i director d'investigacions. Aconseguí d'aïllar la hialuronidasa, factor de difusió infecciosa anomenat factor de Reynals, a partir de la qual continuà les seves recerques sobre l'etiologia vírica del càncer i adquirí fama mundial.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Reynals, Raimon  (Barcelona, 1895 – 1966)  Arquitecte. Germà d'Eudald, Estanislau i Francesc. Estudià a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es graduà el 1926. Formà part de la generació d'arquitectes catalans adscrits al noucentista, moviment en què és distingí per la predilecció a adoptar les formes toscanes renaixentistes. Realitzà a Barcelona el Palau de les Arts Gràfiques de l'Exposició del 1929 (actual Museu Arqueològic), amb Pelagi Martínez; el vestíbul de l'estació de França i l'església de Montserrat, amb Nicolau M. Rubió i Tudurí, i restaurà la sala capitular de Poblet i el monestir de Sant Joan de les Abadesses. Durant el període de la República a la postguerra s'integrà al moviment nacionalista i fou membre del GATCPAC.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Riera, Josep  (Barcelona, v 1849 – 1928)  Pintor. Exposà regularment a Barcelona del 1870 al 1882, i també a Girona i a Olot. Seguidor tardà d'un cert natzarenisme (Lectura, 1872, Museu d'Art Modern de Barcelona), aviat es dedicà de ple al costumisme. El Museu Provincial de Girona, ciutat a la qual estigué vinculat, en posseeix cinc quadres.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran i Sala, Josep de  (Catalunya, s XVIII – 1754)  Senyor de Fonolleres, la quadra del Llor (Segarra) i Corbella (Urgell). Fill de Vicenç Duran i Móra. Obtingué els privilegis de cavaller (1727) i de noble (1739) del Principat i el càrrec de regidor perpetu hereditari de Barcelona (1739). Pare de Josep i de Maria Josepa de Duran i de Brassó.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Agustí Duran i SanpereDuran i Sanpere, Agustí  (Cervera, Segarra, 5/jun/1887 – Barcelona, 29/abr/1975)  Historiador, arxiver i arqueòleg. Cursà els estudis de lleis i de filosofia i lletres a Barcelona. L'any 1917 fou nomenat director de l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona, i, gràcies a l'esforç i a la dedicació, aconseguí de convertir-lo aviat en Museu d'Història de la Ciutat, del qual fou nomenat director l'any 1919. Col·laborador, promotor i organitzador d'institucions, arxius, excavacions i museus, tingué una actuació definitiva en el salvament dels arxius catalans durant la guerra civil. Aportà contribucions de gran transcendència a la història de Barcelona, que aplegà en els tres volums de Barcelona i la seva història (1970, 1973 i 1975). Autor d'abundants treballs sobre història, art i arqueologia, entre els quals destaquen Els retaules de pedra a Catalunya (1930), Per a la història de l'art a Barcelona (1960), Tornant-hi a pensar (memòries, 1961) i Felip V i la ciutat de Cervera (1963).

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Duran i Saurina, Miquel  (Inca, Mallorca, 1866 – 1953)  Publicista, poeta i impressor. Fundà el Círculo de Obreros Católicos (1900). Dedicà especial atenció a les publicacions en català i creà diversos setmanaris ("Ca Nostra", 1907-29; "La Veu d'Inca", 1915-19). Els seus llibres de versos, A flors de roella (1922), A la Mare de Déu de Lluc (1936), expressen els aires populars, la seva fe religiosa i la influència del paisatge.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Tejido, Carles  (Barcelona, 1935 – 1988)  Realitzador i productor cinematogràfic. Després d'estudiar cinema a París, fou un dels creadors de l'Escola de Barcelona. En aquest context dirigí Cada vez que... (1967) i Liberxina 90 (1970), però els problemes amb la censura li feren abandonar la realització iInici página aleshores exercí tasques de producció amb diversos directors. Participà en les Converses de Cinema a Catalunya, fou fundador de l'Institut del Cinema Català i responsable de l'oficina institucional de promoció del cinema català, activitats amb les quals s'acredità com un dels impulsors més entusiastes d'aquest art a Catalunya.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Duran i Tortajada, Enric  (València, 1895 – 1967)  Escriptor. Germà de Miquel. Publicà narracions, teatre i, sobretot, poesia. El seu llibre més important i antològic és Semprevives (1963), que recull la tradició floralesca de Teodor Llorente i alhora la valencianitat popular.

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Duran i Tortajada, Miquel  (València, 1883 – 1947)  Escriptor i periodista. Germà d'Enric. Capdavanter del valencianisme catalanista, promogué els setmanaris "El Crit de la Pàtria" i "Renaixement". Dirigí el "Diari de Sabadell" i "La Publicitat", i, retornat a València, fundà la revista, "La República de les Lletres". La seva poesia -Cortes vibrants (1910), Himnes i poemes (1916), Cançons valencianes (1929) i Guerra, victòria, demà (1938)- té un to cívil, emotiu i de vegades popular. Signava molt sovint amb el nom de Miquel Duran de València.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Ventosa, Claudi  (Barcelona, s XIX – 1926)  Arquitecte. Germà de Lluís. Obtingué el títol el 1888. És autor de l'església parroquial d'Artés (Bages) i d'altres temples. Fou arquitecte titular de la diócesi de Solsona. Construí també algunes colònies industrials d'importància, com la Sedó, d'Esparreguera, i la Palà,Inici página de Súria.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Duran i VentosaDuran i Ventosa, Lluís  (Barcelona, 14/des/1870 – 18/des/1954)  Polític, advocat i periodista. Fill de Manuel Duran i Bas. Doctorat en lleis el 1891, fou redactor de política de "La Renaixensa" d'ençà del 1888. Establí relació amb Prat de la Riba des de la presidència a la secció de dret del Centre Escolar Catalanista (1889-90). Fou secretari de la Lliga de Catalunya i, després, del consell permanent de la Unió Catalanista. Passà, amb el grup de "La Veu de Catalunya", a formar el Centre Nacional Català (1899); després a la Lliga Regionalista (1901), de la qual fou secretari i, posteriorment, membre destacat de la Comissió d'Acció Política. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona (1906-10 i 1916-20). Com a diputat provincial (1913), i al costat de Prat de la Riba, contribuí al moviment per la Mancomunitat, de la qual fou conseller de Foment. Fou alcalde provisional de Barcelona el 1917, durant l'Assemblea de Parlamentaris i la vaga general d'agost, i fou senador durant el període 1919-21 i l'any 1923. Durant la República, fou diputat del Parlament català (1932), i novament regidor de Barcelona el 1933. Fora del país durant la guerra civil, tornà per exercir l'advocacia. A part de la seva producció jurídica, hom pot esmentar-ne les obres Regionalisme i federalisme (1905), Els polítics (1927) i La esencia de los nacionalismos (1939).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Ventosa, Manuel  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1909)  Metge. Germà de Claudi i Lluís. Tot i la seva desaparició ben prematura, havia destacat ja molt en l'exercici de la seva carrera i per estudis professionals publicats en revistes especialitzades.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Ventosa, Raimon  (Barcelona, 1858 – 1933)  Advocat i jurista. Fill de Manuel Duran i Bas. Col·laborà en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883). Fou membre de l'Acadèmia de Jursiprudència i Legislació de Catalunya. Publicà La hipoteca marítima (1888), L'ivresse devent le droit pénal (1890) i La família catalana (1895).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran i Vila, Dolors  (Sabadell, Vallès Occidental, 1897 - Catalunya, s XX)  Actriu. Coneguda com a Lola Duran. Debutà com a cançonetista al Teatre Arnau de Barcelona (1913). Fou la primera que cantà cuplets en català; una de les seves millors creacions fou Les caramelles. El 1928 passà al teatre. Amb el seu marit, Lluís Orduna, fou una de les primeres persones que feren doblatges per al cinema. El 1936 treballà amb la companyia Vila-Daví.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durana, Blai  (Catalunya, s XIX)  Militar. Protagonista d'un fet sagnant que apassionà l'opinió pública catalana. Enamorat de la baronessa de Senellers, que no li corresponia, la féu objecte d'un crim passional, el 1855. Li clavà tretze punyalades quan ella sortia de casa seva, al carrer de la Unió de Barcelona, tot i que anava acompanyada dels seus germans. Fou condemnat a morir a garrot. Duran sol·licità en va l'afusellament. Aconseguí emmetzinar-se i el trobaren mort en anar a executar-lo. La pena es complí tanmateix sobre el cadàver. La truculència del drama n'assegurà, a l'època, un amplíssim ressó.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durancamps i Folguera, Rafael  (Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – Barcelona, 1979)  Pintor. De nom autèntic Rafael Duran i Camps. Deixeble de Vilà Cinca i de Joaquim Mir. Treballà a Madrid i després a París, on celebrà amb èxit nombroses exposicions. Formà part de l'Associació d'Amics de les Arts. Conreà un estil realista de les natures mortes i els paisatges. Decorà el Saló de l'Ajuntament del Poble Espanyol de Barcelona (1929). Publicà el llibre Durancamps (1972).

71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Durand, Francesc  (Perpinyà, 1768 – 1852)  Comerciant i polític. Fundador d'una important empresa comercial a Perpinyà (1796), amb sucursals a diverses ciutats franceses i a Barcelona. Durant la guerra del Francès fou un dels més afavorits per la provisió de queviures a les tropes franceses. Des del 1816 fins al 1830 exercí diversos càrrecs polítics i, posteriorment, es dedicà a l'exportació de vins a Anglaterra i a lesInici página seves colònies i als EUA.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Durban  (Veciana, Anoia)  Llogaret, a l'oest del terme. L'església, arruïnada, era dedicada a sant Jaume. El s XIX formava un municipi amb la quadra de Balsareny de Segarra.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Durfort  (Calonge de Segarra, Anoia)  Poble. [o Dusfort] 2 km al nord-oest de Calaf. La seva església depèn de la de Conill. El s XIX formava un municipi.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durfort, Berenguer  (Barcelona, s XIII)  Ciutadà. Lloctinent de batlle de Barcelona (1227). Durant la conquesta de Mallorca (1229), Jaume I de Catalunya-Aragó el nomenà per a un dels dos delicats càrrecs de batlle de l'illa amb residència en territori sarraí abans de la rendició de la ciutat. Posteriorment fou batlle general de Mallorca (1239-42). Prengué també part en la conquesta de València (1238) i el 1249 era probablement conseller tercer de Barcelona. Es troba documentat fins a l'any 1269 a la ciutat de Barcelona.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durfort, Guillem  (Barcelona, s XIII)  Ambaixador. Conseller segon (1283 i 1285) i primer (1291) de Barcelona. Estigué amb Jaume I en la lluita contra la revolta nobiliària de l'any 1274. Fou enviat a Londres, juntament amb Conrad Llança, per Alfons II de Catalunya-Aragó per tal d'aconseguir l'ajut econòmic d'Eduard I d'Anglaterra per a la lluita catalana contra els angevins i el papa. L'any 1290 fou ostatge del rei per tal de garantir l'entrada de Carles d'Anjou i de Jaume II de Mallorca als territoris del Principat. El 1291 va prendre part en la pau de Tarascó. Participà també en un tractat amb Gènova, i preparà la pau d'Anagni (1295). L'any següent acompanyà el rei Jaume II en la lluita contra els castellans a Múrcia.

76 EUROPA - BIOGRAFIA

Durfort, Guillem  (Llenguadoc, França, s XII - Catalunya ?, s XII)  Cavaller. Fou cortesà influent en temps d'Alfons I el Cast i un dels més assenyats consellers de Pere I el Catòlic, que acompanyava quasi sempre.Inici página Tingué el càrrec de cap de la cuina reial.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durfort, Guillem  (Catalunya, s XIII)  Polític. El 1270 fou batlle de Barcelona. El 1273 ocupà el càrrec de veguer de la ciutat. Pel mar/1274, per ordre del rei Jaume I, ocupà els castells de la seva vegueria que havien estats embargats als nobles enfrontats amb el monarca des de l'any anterior, per haver refusat l'ajut a Alfons X de Castella, que els era demanat. Ell era senyor dels castells de Pierola i Collbató.

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Durfort, Guillem  (Illes Balears, s XIV)  Militar al servei de Jaume III de Mallorca. El 1343 era un dels castellans de Montuïri. Envaïda Mallorca per Pere III, reté la fortalesa al delegat del rei Felip de Boïl. Prestà homenatge a Pere III.

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durfort, Ramon  (Catalunya, s XII)  Marí. El 1150 comandava dues galeres, construïdes a la drassana vella de Barcelona per compte de Berenguer Ramon de Montcada, que foren cedides a Ramon Berenguer IV en ocasió de l'expedició a Arles per tal de sufocar-hi la revolta dels Baus.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durfort, Ramon  (Barcelona, s XIV)  Frare dominicà. Sembla haver estat l'inquisidor més antic de Mallorca.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durfort, Romeu  (Barcelona, s XIII - Catalunya, s XIII)  Ciutadà. El 1244, a València, fou un dels signants, com a testimoni, de l'acta de renúncia de Pere de Portugal als seus drets sobre l'Urgell i sobre Mallorca.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durfort, Romeu  (Barcelona, s XIII - Besalú, Garrotxa, 1285)  Ciutadà. Potser fill de Guillem, conseller de la ciutat. Era molt jove i anomenat pel diminutiu de Romicó quan s'incorporà a les forces contra la gran croadaInici página de França (1285). Era molt distingit per l'afecte de Pere II el Gran, que el tenia al seu seguici. Fou ferit de mort a la batalla de Santa Maria d'Agost. El rei, en veure'l agonitzant sota l'escut, encara tractà d'auxiliar-lo i de posar-lo sobre el seu propi cavall.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duró i Gili, Josep  (Foradada, Noguera, 1886 - Ponts, Noguera, 1967)  Autor teatral i poeta. En la seva producció destaquen el recull poètic Enfilall (1906), les obres teatrals La rosa de Jericó (1908), Els vagabunds (1909) i Vidamor (1911), i la novel·la Ombres (1924).

84 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Durro  (la Vall de Boi, Alta Ribagorça Poble (1.386 m alt) i antic municipi (28,56 km2), incorporat el 1965 a l'actual, a la vall de Boí, a l'esquerra de la Noguera de Tor. Església romànica de Santa Maria (s XII), amb campanar quadrat.

85 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Buenaventura Durruti DumangeDurruti Dumange, Buenaventura  (Lleó, Castella, 14/jul/1896 – Madrid, 20/nov/1936)  Dirigent anarquista. Fundador, amb Ascaso, del grup anarquista Los Solidarios (1920). Incorporat a la FAI i a la CNT en proclamar-se la Segona República, va defensar, amb Ascaso i García Oliver, les tàctiques revolucionàries davant del gradualisme moderat de Pestaña i Peiró. Va donar suport, tanmateix, al no boicot de la CNT a les eleccions del 1936, que van donar el triomf al Front Popular. Va dirigir les forces anarquistes de Barcelona contra la insurrecció militar del 19/jul/1936. Fundador del Comité de Milícies Antifeixistes de Catalunya, va lluitar durant la guerra civil al front d'Aragó i va morir durant la defensa de Madrid.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai  (Barcelona, s XIII – 1854)  Llinatge de ciutadans honrats de la ciutat. Conegut també sote les formes de Durai, Durall, d'Usai o d'Esall. Probablement originari de Sant Cristófol d'Usall (Besalú), s'establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del s XIII, de l'oligarquia dominant de la ciutat lligada alsInici página negocis, fins a la darreria del s XV, que ascendí a l'estament militar. La seva filiació ininterrompuda s'inicià amb Guillem Pere Dusai.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai, Eimeric  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Ambaixador de Jaume II el Just (1303) en els tractes amb el sultà d'Egipte, Melek-en-Naser, sobre la reobertura dels temples cristians. L'any 1305 tornà a Egipte i aconseguí el dret de passaports o recomanació de pelegrins, que era el dret de passar a Terra Santa als qui portaven passaport de Jaume II.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai, Guillem Pere  (Catalunya, s XIII - Barcelona, s XIII)  Iniciador del llinatge. S'establí al carrer de Montcada de Barcelona i es casà amb una germana (Maria?) de l'almirall Marquet, i foren pares de Guillem Pere, Arnau i Barceló Dusai i Marquet.

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Dusai, marquesat de  (Catalunya, 1795)  Primer nom del títol de marquesat de Monistrol d'Anoia.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai, Pere  (Barcelona, s XV - 1467)  Fill de Pere Dusai i de Pol. Fou membre destacat del partit de la Biga, tant a la generalitat com a la casa de la ciutat, on ocupà els més alts càrrecs (fou diputat en 1449-52 i conseller en cap el 1446). Es casà amb la seva cosina germana Constança (o Contesina) Durall i Casa-saja, germana de Galceran Durall, conseller primer de Barcelona (1477). Durant la guerra contra Joan II romangué a Barcelona. Foren fills seus Ramon i Joan Dusai i Durall.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i de Fiveller, Francesc Fèlix de  (Barcelona, 1730 – Tarragona, 1793)  Erudit. Fou soci fundador de la Conferència Físico-Matemàtica Experimental de Barcelona (1764) i vice-president (1766-68) de la Conferència Física que en resultà. Formà part de la Junta de comerç, i fou un dels tres vocals comissionatsInici página (1777) per encarregar a Antoni de Capmany la redacció de las Memorias históricas... (1779-81), en l'edició de la qual obra intervingué. Col·laborà en les investigacions de Joan Pau Canals per a obtenir la porpra.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i de Fiveller, Maria Francesca de  (Catalunya, s XIX – 1854)  Segona marquesa de Monistrol i baronessa de Bestracà. Filla de Francesc de Paula de Dusai i de Marí. Es casà amb Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, marquès de Sant Dionís. Amb ella s'estingí la línia principal del llinatge.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i de Marí, Francesc de Paula de  (Barcelona, 1758 – 1825)  Químic. Baró de Bestracà i primer marquès de Monistrol d'Anoia. Era fill de Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller. Regidor de Barcelona (1796), fou secretari general (1789-1804) i vice-president (1820-24) de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona. Havia presentat memòries sobre la metal·lúrgia (1787), sobre el platí (1788), sobre l'art de fer el vidre (1792) i sobre l'acadèmic artista Joan González (1800).

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i de Pol, Pere (o Pau)  (Barcelona, s XV)  Besnét de Barceló Dusai i Ricard. Fou el pare de Pere Dusai.

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Dusai i Durall, Joan  (Illes Balears, s XV)  Doctor en ambdós drets. Fou virrei de Sardenya (1491-1507). Nomenat protonotari reial l'any 1461, esdevingué un fidel reialista i dugué a terme missions difícils prop de les autoritats del Principat. Obtingué de Joan II que perdonés els maonesos que s'havien associat a la revolta dels catalans. Es distingí per la seva rectitud. Inicià les sessions del parlament sard (1497-1511).

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i Durall, Ramon  (Barcelona, s XV)  Canonge i vicari general de Barcelona i bon orador. Fill de Pere Dusai i germà de Joan.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDusai i Marquet, Arnau  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Ciutadà de Barcelona. Tingué una llarga i intensa actuació a la vida política municipal. Accedí nou vegades al Consell executiu barceloní, xifra no aconseguida per cap altra dels nombrosos membres de la família, que passaren també pel consistori. Fou conseller cinquè en 1315, 1319 i 1322, tercer en 1325, 1328 i 1331, segon en 1334 i 1341, i primer o en Cap en 1347.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i Marquet, Barceló  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Ciutadà de Barcelona. Fill de Guillem Pere Dusai i germà de Guillem Pere i d'Arnau. Formà la línia dels Dusai del carrer de Mallorca.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i Marquet, Guillem Pere  (Barcelona, s XIII – 1307)  Conseller de Barcelona. Fill gran de Guillem Pere i germà d'Arnau i de Barceló. Era propietari d'una important societat comercial amb relacions amb el nord d'Àfrica (Asïlah). Fou pare d'Eimeric i de Barceló Dusai i Ricard.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i Ricard, Barceló  (Barcelona, s XIII - s XIV)  Fill de Guillem Pere Dusai i Marquet i germà d'Eimeric. El casà (1303) amb la pubilla Guillema Durfort i de Montjuïc, hereva d'aquesta poderosa família del carrer de Montcada. El seu besnét fou Pere Dusai i de Pol.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i Ricard, Eimeric  (Catalunya, s XIV)  Conseller de Barcelona (1349-58). Fill de Guillem Pere Dusai i Marquet. Fou canvista i posseïdor d'una de les taules de canvi més importants de la ciutat. Associat amb el canvista Jaume de Gualbes, dugué a terme operacions d'envergadura al servei de Pere III de Catalunya-Aragó. Morí sense fills, i la família continuà amb els descendents del seu germa Barceló.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDusay, Galceran  (Catalunya, s XV – s XVI)  Ciutadà. El 1513 fou cònsol català a Nàpols.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusay, Galceran  (Catalunya, s XVI)  Escriptor i eclesiàstic. El seu cognom apareix a vegades sota la forma de Durall. El 1575 era canonge del capítol de Barcelona. És autor de diverses poesies, en les quals resulta visible la influència d'Àusias March i de Pere Serafí.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusay, Galceran  (Barcelona, s XVII)  Prohom. En 1640 se sumà a les forces de la Generalitat que iniciaren la guerra de Separació. Era un dels tres mestres de camp que, al front de les milícies de la capital, cobrien la part més amenaçada de les muralles de Barcelona, durant el transcurs de la batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641. Les seves seccions de mosqueters causaren gran dany a les tropes del marquès de los Vélez.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusay, Joan  (Barcelona, s XV)  Jurista. Fou lloctinent reial a Sardenya (1491). El 1496 hi presidí el Parlament de l'illa.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusay, Pere  (Banyoles, Pla de l'Estany, s XIV - Catalunya, s XIV)  Militar. Fou cambrer del rei Pere III el Cerimoniós.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDusay, Pere Julià  (Banyoles, Pla de l'Estany, s XVI)  Artista. Era llec del monestir de Sant Esteve. Hi féu l'altar del Corpus, el 1535.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusay, Simó  (Barcelona, s XIII – s XIV)  Ciutadà. El 1325 fou ambaixador extraordinari de la seva ciutat prop de la república de Gènova.

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dutrús i Zamora, Rafael  (Xest, Foia de Bunyol, 1892 – València, 1960)  Torero còmic, més conegut pel pseudònim de Llapissera, a causa de l'alçada física. Imità, vestit de frac i amb barret de copa, els toreros més famosos. Formà quadrilla amb Carmel Tusquets Xarlot i amb El Botines. Escriví el llibre de memòries Aventuras y desventuras de Llapissera.

Anar a:    Dur ]    [ Duran i A ]    [ Duran i G ]    [ Duran i T ]    [ Duro ]    [ Dusay ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansEntrada ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2016 Associació Sense Límits / Ramon Piera i Andreu ---- Llicència Creative Commons

Sense Límits a Internet: Sense Límits / Alt Camp Info / Directori Alt Camp / Masia Virtual -